Diputació de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Gironina. Gironina. Gironina. Gironina.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvall.
I avui és dijous, 12 de març del 2026. Esgarrifosa imatge si passes davant d'una benzinera aquests dies amb una pujada afervescent dels preus del combustible. Gairebé a dos euros al litre aquest matí per on he passat i he pogut mirar de roll. De moment, tothom posant el crit al cel sobre aquests preus, però hi són i diuen que hi seran.
I pujaran. I més que ho faran. I mirant també la fotografia general només pots estar amoïnat. I és que el transport és la peça de dominó que en aquest cas aguanta el sistema en el que vivim actualment. Si aquesta peça cau o s'encareix, tota la cadena cedeix de forma sistèmica. En resum, passa no sé què a no sé on i a totes i tots nosaltres ens toca pagar.
I l'única persona que li van oferir una vegada obrir una benzinera però va dir que no ho necessitava perquè tenia prou escalers és el bo de l'Arnau Vila i Elvira. Bon dia i bon hora. Molt bon dia a totes i a tots. Home... Com va anar això? Mira, la cosa va anar que m'ho van oferir... Perquè seria Repsol, Vila i PF. Exacte. No sona pas malament, eh? No, no, la sona de collons. El problema és que ara, escolta'm, la cosa va elèctrica ja, anem per aquest camí i potser haurem de portar... Ara tens plaques solars. Ara muntem plaques solars. Has invertit en renovables, no? També diuen ara, vull dir...
Ai, senyor. El que m'agrada molt també és aquest tipus de compte d'inversió que té vostè. Com se'n diu? Aquest de taulada, de rajola? Les rajoles. Les rajoles. Aquestes rajoles, eh? A la masí de Can Viles. Oh, i tant. De fet, passejar... Costa caminar, eh? Perquè, escolta... Passejar per casa seva semblen arenes movedisses, tu. No saps on te poses el peu, que totes les rajoles tremolen perquè estan plenes de bitllets per sota. Com avantes, no? Com avantes. Com avantes. Com avantes. Atres temps, sí, sí. Tothom tenia una rajola amagada amb quatre quartos, eh?
o el coixí que no ho hagin de tornar a fer jo perquè quan peti tot ja ho veuràs tu sí, bueno, clar en fi, estem de dijous senyor Vila no sé si ja perillosament el cap de setmana a l'horitzó, què farà vostè? un cap de setmana especial, tot i que llàstima d'aquestes pluges que han de caure però almenys el pla no quedarà allò igualit
Ho dic perquè em sembla que Protecció Civil de Banyoles està avisada per dissabte, que és el seu aniversari. Quatre dits. No, no, jo ho deia, per tallar carreteres, estar temps abratolades... No, però estarem a Barcelona, però... Ah, va a Barcelona, vostè? Ostres, a què fer? Tenim una festa de l'emissora gran, diguem-ne. Ah, del castell. Del castell gros, que esperem que puguem viure amb ganes.
Bé, tu. Escolta, doncs amb moltes ganes també per encarar el programa d'avui i és que tindrem d'aquí uns instants, Arnau Vila, la Juventut Baila! Carai. Encara. Perquè sí que ho fan a la seva manera, però ho fan. Un espectacle que tindrem aquest cap de setmana a Figueres i que de ben segur també tindrà la seva pròpia ruta. Ara en parlarem amb el bo del Pep Massó i també amb l'Àlex Casanovas. D'aquí uns instants també Sac de Jocs, amb avui amb el bo del Pau Regincós i acabarem parlant
No sé si de salut mental o de preus o de què, perquè ja amb el Xavier Fàbregas, com que parlem d'absolutament tot, parlem també de com afecta la incertesa i els efectes de conflictes globals a casa nostra. Però bueno, en tot cas... Ho haurem d'escoltar autentament. Correcte, ja tenim primer plat, segon plat i postres. Passen 10 minuts del punt de les 11 del matí. Comencem.
I aquest diumenge arriba al Teatre Municipal, al Jardí de Figueres, l'espectacle La Juventut Baila, encara. Un musical inspirat en el mític concurs de ball del programa de televisió Aplausó, que va marcar també tota una generació. Un espectacle amb música en directe, 20 artistes a l'escenari i amb la presentació de l'actor Àlex Casanovas, que ja el tenim amb nosaltres, igual que també tenim el bo del Pep Massó. Bon dia i bona hora. Bon dia. Molt bon dia tingueu.
I benvinguts a casa vostra, si és que hi ha casa d'algú que deia encisa. Aquesta la sentiran si venen. Sí o no? Sí, sí. Li has passat, Pedro, les cançons que tocava, tota l'escaleta. Ja li podem dir a la gent que ens escolta que jo vaig sempre sense guió, per tant que això ha estat completament fortuit. Totalment, casualitat total. I si no que ho diguin els 5 minuts de conversa que hem tingut abans de començar.
Mare de Déu Senyor, allò és el que hauríeu d'haver gravat i haver anat més ara. Si no jo perdo credibilitat. Llavors sí que vindria jo, doctor, amb vosaltres el diumenge, perquè d'aquí m'envien el paro. En qualsevol cas, escolta'm una cosa, com neix primer de tot aquest, o com concebiu, o per què surt la necessitat de fer aquest La Juventud Baila Encara?
Doncs això em sembla que em toca a mi, no, Àlex? Sí, i tant, i tant. Perquè em faig gran. Bàsicament perquè em faig gran. No, nosaltres estem en el món de la Festa Major. Tenim una formació estable que porta per nom Jo Suspendi EGB. Val. On el que fem és precisament tenir un repertori que està entre l'any 72, el primer any d'implantació de l'EGB, i l'any 2003, que és l'últim any d'implantació de l'EGB. Mhm.
Llavors com a format gros, perquè som 16 persones de música radicalment en directe, el que fem és un repàs temporal d'aquestes dècades de música que per nosaltres pensem que agafa un tipus de públic cada vegada més ampli, però que sens dubte dels 40 llargs als 70 llargs ens hi sentim identificats. I enganxeu de fil l'aplauso.
En aquesta temporada enganxem l'Aplauso, perquè Aplauso va ser un programa concebut per estar en Ventena uns quatre mesos, des del juliol del 78, el que passa que va durar quatre anys i mig fins a l'any 84, per l'èxit que va tenir, llavors enganxem de ple el nostre repertori. Llavors, a partir d'aquí...
ho lliguem amb aplauso per una experiència personal dintre del programa aplauso. Llavors, jo concretament vaig ser un dels components d'aquell equip que va representar Girona en aquest concurs de ball anomenat la Juventut Baila en el seu moment, l'any 80, que vam tenir la gran sort de, per casualitat o no,
quedar campions, uns catalanes ganen en Madrid, eren els titulars dels diaris, perquè era la província de Gerona, no oblidem que era una etapa... Era un concurs entre províncies. Entre províncies. I en un moment en què era una cadena l'única que existia, Televisió Espanyola, en un moment que veníem de 40 anys de Franco, on s'escoltaven cúmbies, no cúmbies, no, passodobles, marxes militars i coble espanyola,
i amb l'apartura de la democràcia, hi havia necessitat que tota aquesta cultura musical del món entrés. I de mica en mica van entrar per allà, i l'excusa és aquesta de recordar aquell programa amb el tipus de música que ens agrada a la gent d'una generació, que cada vegada en som més perquè l'esperança de vida cada cop és més gran.
Aquí públic no ens en faltarà, esperem. I aleshores, aprofitant aquella excusa, aprofitant que el Pepi va estar participant, que van guanyar més a més Girona i tot plegat, se li va acudir aquesta història de fer aquesta mena de remember, de remake del programa i sobretot de la secció de la Juventut Baila i serveix per fer aquest recorregut musical per tot aquest període on s'expliquen quatre coses per situar el públic una mica, que és la tasca que em toca fer ara a mi. Però la feina la fan ells. No, no, no.
és un tribut? no els tributs en els teatres tenen èxit? sí la gent escoltarà un tribut? no perquè no som un tribut de res som dues hores i quarts de música variada passada amb les dècades que ens impliquen però escoltaran de tot per entendre'ns els que no hi érem en aquella època per poc no per poc no per bastant era com un talent show
però sense que hagués denigrat com el que ha denigrat fins ara, per entendre'ns. No. Era un programa televisiu presentat en format revista, com si fos una revista musical, on hi havia una portada, hi havia unes planes interiors, hi havia un pòster, hi havia una secció que era un campionat de ball interprovincial i llavors hi havia una contraportada. Era una manera, com una altra qualsevol, de presentar un repertori musical d'aquell que en aquell moment estava d'actualitat. Llavors, aquesta feina d'aquesta presentació que la feien
la Sílvia Tortosa, el José Luis Uribarri, el Nacho Logan, el José Luis Faradejas. Aquesta manera de conduir la fa l'Àlex. Ell serà qui presentarà el repertori i les diferents seccions del programa
dintre de dos actes que durarà... L'espectacle durarà dues horetes llargues. Àlex, a tu quan et truca un dia el Pep o quin truc és el seu moment, què et va passar pel cap en el primer moment? Home, primer de tot, recordar el programa Plauso, recordar aquesta secció de la joventut Baila i dir, doncs vinga, som-hi, em va explicar, em va portar a sopar, això és veritat, em va portar a sopar i em va enredar
Però abans de sopar ja em va enredar. O sigui que no és l'excusa aquella de no, clar, vam menjar, vam veure bé, no. Em va enredar abans i després va ser quan vam entrar en la matèria de la forquilla i el ganivet. Cultura mediterrània, eh? Sí, exacte. I això, sobretot, el recordar i el veure que té un potencial enorme i que té aquella curiositat pels que no la veu viure, malauradament, pobres de vosaltres, però no és culpa vostra, tranquils. No, no, completament. No, clar.
Aquí no podíeu fer res. Però sí, pels que hi vam estar, hi recordem aquell programa, hi recordem tot el que va suposar. Va ser un fenomen, realment. Va ser un fenomen. I va ser una manera d'entrar música que aquí encara no escoltàvem d'una manera habitual per la ràdio. I una manera de vestir i una estètica que no estàvem acostumats. I de cop i volta t'entra tot allò per televisió a casa...
i veus ballar la gent que hi havia des dels epilèptics fins als no sé què famílies reunides famílies reunides davant del televisor en senceres es paralitzava mig país era de 4 a 6 de la tarda del dissabte va ser brutal va ser un fenomen
Sí, sí, i ha sigut l'oportunitat, doncs mira, d'afegir-me a tota aquesta gent que ha dit abans el Pep a presentar aquesta cosa que va funcionar i que si hagués pogut, segurament, i m'haguessin ofert, hagués dit que sí, perquè realment era fantàstic. Què ha estat el més complicat a l'hora de plantejar el teu paper en allà, que t'hagis trobat? Home, intentar...
Intentar no distorsionar la feina que fan tots ells i intentar que hi hagi un fil conductor, ja sigui guardant un to alt, tot i que hi ha moments en què la música és molt trepidant, molt canyeta, molt marxosa, n'hi ha d'altres on hi ha una tranquil·litat, músiques per escoltar també.
I de cop i volta és intentar no perdre aquest fil i intentar lligar l'atenció de la gent, no només quan s'està escoltant i veient com es toca en directe, es canta en directe, sinó també allò que els interessa. Hi ha algunes projeccions de vídeo per recordar moments concrets i fer això, que hi hagi aquesta continuïtat d'atenció en el públic també i de ganes de seguir veient, de seguir disfrutant i gaudint.
Clar, és el que t'anava a dir, a nivell d'escenografia, per exemple, què podem esperar-nos, realment, tot això portat al teatre? Doncs a nivell d'escenografia, veuràs 14 músics, 6 cantants, que per nosaltres és primordial la música en directe, és una part del costós d'aquestes produccions, perquè actualment la major part de les produccions, o moltes, són enregistrades...
en gran part, nosaltres pensem que com a defensors de la música dels 80 ha de ser en viu i ha de ser sense autotúne i amb tot el que significa i llavors ens hem recolzat molt amb imatge o sigui hi haurà molta gent que li farà molta gràcia saber que allà on ara hi ha un bloc de pisos a dalt a Montjuïc
La mateixa foto que veuran del bloc de pisos, allà hi havia una discoteca que es deia Màquina, que després es va dir Le Privé i que després es va dir Clas, i que allà van haver-hi diverses generacions que podessin aquí perquè els seus pares es van conèixer allà. I potser no han vist mai més la discoteca, evidentment, perquè aquestes fotos, aquestes fotografies ens han costat de trobar, però hem anat a fer la fotografia actual
en el mateix lloc on tenim la fotografia. I hi haurà molta gent que li caurà una mica el cor, o no, quan vegi el mític Palàdium de Platja d'Aro, com és ara. O quan vegi les copes, com és ara. O quan vegi el Maddox, o que en el túnel de rentat de l'elefant blau de la carretera Barcelona hi havia el Don Carlo.
Bueno, tal com ha dit l'Àlex molt bé al començament, recordar és reviure. I això és bàsic. Jo crec que l'objectiu és bona música, passar-s'ho bé i recordar. La gent que... Sí, sí, més que ser una escenografia bestial que veuràs, podríem dir que seria un programa de televisió. És que d'entrada tampoc ho era. Seria un plató de televisió. I el que sí veuràs és la formació musical, els cantants que aniran apareixent i el cos de ball que anirà apareixent per allà i recordar. I...
Dels sis que érem, tenim la sort que quatre encara estan entre nosaltres, i seran allà. Els sis guanyadors del concurs, eh? Això no t'ho hem explicat. El concurs de ball era un equip.
que representava una província. Hi havia un individual masculí, una individual femenina, una parella de rock and roll i una parella discoteca. Eren sis. Llavors, d'aquests sis, malauradament, n'hi ha dos que són, curiosament, els de la parella de rock and roll, que ja no estan entre nosaltres, però hem localitzat una de les filles de la noia
I la parella discoteca vindrà, l'individual masculí vindrà i l'individual femenina també hi serà. Que feia igual 40 anys que no ens veia. Com a fet puntual i curiós et puc dir, per exemple, que l'individual masculí és el pare de la Paula Badosa.
de la tenista, perquè en Josep era el ballerí de Platja d'Aro en el seu moment, vull dir que em sembla que el ritme de bola que porta la seva filla el deu haver agafat a la mica del seu pare una cosa i és, no sé si vosaltres és la primera vegada que us trobeu amb què esteu jugant o feu servir com a recurs una cosa tan i tan i tan dolça com és la nostàlgia
No, jo crec que la nostàlgia hi és, apareix sempre que veus alguna cosa que et porta el record o que et rememora algun record. I no és una... i més que nostàlgia, no sé si ara jo voldria que tornés a plaça i que tornés tot plegat, és recordar un moment que...
De cop sí que va ser trencador i va ser un exemple diferent. Així com el programa Mora a primera vista va ser trencador en el seu moment pel que feien a la televisió en aquells moments, això va passar amb aplauso. També és veritat, només hi havia una cadena i havies de passar-te el que fos. Però s'ha de reconèixer que hi va haver una gent allà al darrere que van dir, nois, anem a fer això.
Anem a donar entrada a tota aquesta música de fora que no ens havia arribat mai, que no tenies possibilitat, no sé, que viatgessis o hi hagués algú que venint d'Anglaterra o de França o d'Itàlia et portés algun disc allò sota el braç i te'l pogués passar. I és això, més que nostàlgia és recordar, i recordar no sempre ha de ser nostàlgic. No sé per què nostàlgia a mi em porta de tristesa i no.
No, però jo crec que hi ha diferents tipus de nostàlgies. Hi ha una nostàlgia més amarga, més de, bueno, temps passats foren millors i tot. I després hi ha una altra que només la mirada, després de la mirada cansada podríem dir que la cantona. Quan hi ha molta gent, n'estim totalment convençut. A més amb l'Àlex ens uneix una amistat de fa temps més enllà del fet d'aquesta col·laboració, però sí que és cert...
que quan jo vaig pensar en algú que pogués portar aquest fil conductor, a mi m'encaixava totalment. I això que ell, amb Ràdio i Televisió Espanyola en aquella època, no hi va fer res. Però, evidentment, sentint la veu de l'Àlex, només sentint la veu de l'Àlex, segur que hi ha molta gent que té més de 50 anys que recorda l'amor a primera vista de TV3.
i ho recorda i no necessàriament amb nostàlgia no, és una cosa exacte, està clar que diu ostres, i tant és una miqueta això quan escoltem Michael Jackson quan escoltem Matthew and Fire quan escoltem Tina Turner no ho fem amb un to de dir hòstia, m'agrada més això que en Bat Bunny bueno, en Bat Bunny li toca ara i a la Tina Turner li va tocar en aquell moment jo no sé
Si d'aquí 20 anys els fills dels nois que tenen ara 30 anys tindran com a llegat la música de Bad Bunny, que del que hi ha és el que musicalment més em mereix respecte. Deixem de banda moltes altres coses. El que sí sé és que hi ha molta mainada d'adolescent i preadolescent que en les seves playlists
tenen cançons dels 80 i això està claríssim que algú es feia ben fet està més clar que l'aigua, doncs això és el que reviuran si venen Sí, no és per dir això era música no es tracta d'això cadascú que pensi el que vulgui però sí de recordar un moment en què era molt fàcil que tothom sortís a la pista de ballar i era quan sortia a les pistes de ballar i estava tot era la sortida, l'escapatòria que tenies també, vull dir, no hi havia gaire cosa
i aquest moment era fantàstic tothom esperava la festa major del seu poble o de la seva ciutat per poder sortir i obrir-se i fer alguna cosa diferent del que feies cada dia desencotillar-te una mica i és això, recordar aquells moments i Figueres com a primera parada
Sí. Com ha anat això? T'he de dir la veritat, sí, no? Mira, produir un espectacle d'aquest tipus no és senzill, no és senzill de cap nivell. Bàsicament no és senzill, tampoc a nivell econòmic, i tampoc és senzill poder tenir l'oportunitat que un teatre, un programador, et doni l'oportunitat. O sigui, acabes venent fum, perquè tu pots vendre una idea, però quan te diuen, bueno, i això, on t'ho heu fet? I això, quines imatges tens? No vas de convèncer, vamos.
Clar, nosaltres amb Jo Suspend IGB, en aquella zona de l'Empordà, portem 4 anys fent el 15 d'agost a Roses amb més de 10.000 persones, hem estat a la Festa Major de Figueres 3 anys consecutius, o sigui, ells sabien que musicalment no defraudaríem, o sigui, que realment el nostre repertori és el que és i està fet de la manera que està fet. Llavors, si estem parlant que la base del teatre serà la música i el passar-s'ho bé, ells sabien que seria música en directe i sabien perfectament que aquesta música estaria ben interpretada.
Això em va ajudar a convèncer la directora del teatre per dir, ostres, entra'ns a dintre de la programació, no pateixis que no et faré quedar malament. La seva, el fet de comptar amb l'Àlex també hi ha ajudat, evidentment, perquè l'Àlex no s'apuntaria amb un submarino si no pensés que...
Si no pensés que mínimament farem les coses ben fetes... Una mica amb cara i ulls. No, vull dir, però és d'agrair que aquí hi ha hagut la complicitat de la direcció del Teatre Municipal al Jardí de Figueres per poder fer això i jugar-se-la durant un cap de setmana de la seva programació. Un cap de setmana, perdó, un diumenge.
que tinguessis buit i mirar d'encaixar-ho allà. Normalment aquestes alçades de l'any, encara que sembli que no, ja moltes programacions estan tancades i ja queden pocs espais on poder actuar sense que hi hagi reserves o alguna cosa o altra que es faci a tot arreu de Catalunya. Aleshores, que aquí el Teatre Figueres hagi apostat per això i hagi confiat una mica per la trajectòria del grup i per la persona, per el Pep,
i tot plegat ha facilitat el poder-ho fer per primera vegada i a partir d'aquí convidar els diferents programadors i tècnics de cultura que hi ha perquè puguin veure-ho i puguin després dir, doncs sí, això m'encaixa. És el que us anava a dir, que la idea és que tingui després continuïtat més enllà d'aquest cap de setmana. Sí, realment aquestes coses no es fan per fer només un dia, però si t'he de ser sincer, l'objectiu és entrar
estrenar, veure la reacció de la gent dintre del que hi hagi llavors si s'han de fer alguns canvis es faran i llavors estem intentant, de moment em sembla que estarem el 23 de juny als Jardins de Besalú sí que estarem el 4 de desembre a la llotja de Lleida estem intentant que si l'Auditori ens pogués entrar a Girona seria realment fantàstic i la idea és que amb el nom de la Juventut Baila encara
això pogués arribar a tenir una estabilitat, una continuïtat. Sí, perquè de moment, imagina't, tota la feina d'aquesta, tota aquesta bellugada, de moment el que hi ha són tres dies, concrets. Tot l'altre és a partir de començar a treballar una altra vegada per intentar fer. Llavors, tota la gent que està implicada en tot el projecte, encara que siguin contractats, que encara siguin els músics, o jo mateix, o el cos de ball, i els cantants, serien tres dies de feina.
Vull dir, això és una animalada, que és on estem parlant sempre d'aquesta intermitència que hi ha en el sector artístic, que de vegades no som conscients, i és una feinada com aquesta que porta més d'un any de pensar, de donar voltes, de rumiar-ho, de tirar-s'hi de cap i de buscar els músics, de buscar tot l'equip, l'equip tècnic, l'equip de so, de l'equip de llums...
Que tot això després pugui tenir una continuïtat més enllà d'aquest dia de feina. Sí, perquè és creure en un projecte per un dia. En principi és això. I a la vegada donar les gràcies a l'acollida. Perquè no ens ho pensàvem, la veritat, eh?
Vull dir, tenim un teatre amb unes 830-840 localitats i estem a la ratlla de les 700 localitats banoles el dia d'avui. Aquesta era l'altra por que podies tenir. Estem a dir, jous, va, tranquil. És molt de comarques gironines d'apuntar-se l'últim dia. Sí, sí. L'últim hora i després dir, hòstia, m'ha tocat a del de tot. Sí, sí. Espavila't.
Aquí s'ha de planificar l'espectacle amb previsió, però la gent compra l'entrada el dia abans. Això és molt gironi, eh? I de Figueres i tot plegat. Jo sempre dic el mateix. D'un espectacle, una de les garanties que gairebé sempre pots tenir és quan la gent que hi participa o que el fa s'ho passa bé. I és evident que després de gairebé 20 i escaig minuts de conversa, és evident que vosaltres us ho heu passat pipa preparant això. No, no, està clar. Amb les pors i...
Hi ha aquestes incerteses però realment quan veus que la gent respon jo vull aprofitar també per llançar una llançar una llança tirar una llança, trencar una llança en favor que la feina dels músics i dels actors a vegades està poc valorada a vegades et diuen, ostres, i aquesta gent les orquestres, per exemple i aquesta gent cobren això i l'entrada cobra això per dues hores de representació
La gent no se'n fa el càrrec del que implica muntar un espectacle d'aquest tipus, o una obra de teatre, o un repertori d'una orquestra. Ni el risc que suposa tot això. Sí, però a més del risc, la feinada. La feinada. Hi ha moltes hores, hi ha molts assajos, hi ha moltes...
de posar-te en comú. Evidentment, si tu el que poses és disparar una pista on la teva música va ser enregistrada, la feina és més d'estudi i és menor. Però si tu apostes per una banda que funcioni i que tiri, hi ha moltes hores. Des d'aquí, com que jo també estic en el món dels grups i de les orquestres, quan aneu a una festa major, que de moment tenim la sort que són gratuïtes, que per mi és un error, però en tot cas és així, mireu l'escenari d'una altra manera. Perquè de ben segur que allà darrere del que esteu escoltant
hi ha molta feina, segur perquè la passió i la vocació no es poden quantificar aquest és el problema una cosa és tenir la passió i la vocació i l'altra la professionalitat que vol dir que allò t'ha de sortir bé sempre és com si vinguessis tu aquí i diguis una mica el que has dit abans no, semblarà que tot m'ho invento i tal
Una mica has hagut de preparar-te el dia, què és el que hi ha, què és el que està sortint, què és el que està apareixent com a última notícia i assabentar-me per poder-ho transmetre. I això pots passar de tot i inventar-t'ho o pots ser rigorós amb la teva feina. I els que ens dediquem a això el que procurem, a més a més, és ser rigorosos i professionals. La passió i l'afició ja la portem de casa. Ja ve dintre. Sí, el que toca és fer-ho bé cada dia. Cada dia i amb la mateixa il·lusió. Cada dia.
No sé si veu malament, segur que amb moltíssima il·lusió ho he fet jo avui i segur que amb totes les coses bones ho fareu vosaltres aquest diumenge i amb tota la vida i continuïtat que tindrà aquest pròxim espectacle. La Juventut Baila, encara!
Pep Massó, Àlex Casanovas, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Gràcies a vosaltres. I ja us faré un interrogatori, però un per un. Perquè un dos contra un és evident que heu guanyat vosaltres. La próxima vegada fareu un un contra un. Gràcies per tot. Gràcies. A vosaltres.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Bibi, el festival d'enoturisme on el vi de l'Empordà marida amb el teu benestar. Rutes amb vici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a bibit.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
Fins demà!
I tic-tac, tic-tac, que arriba al sac de jocs amb Pau Regincós. Bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Ja t'ho he pensat, eh? Tic-tac, tumba. Tic-tac, tumba. Aquest és el joc que us presentaré avui. Un joc d'autor català, l'Ignasi Ferrer, amb Mercurio Distribuciones. És un joc així de caixa mitjana, ple de coses, ple de peces, i és molt curiós. És un joc d'aquests que és cooperatiu, diguéssim, perquè juguem tots plegats, però amb un objectiu de ser almenys algun dels dos supervivents a la mort.
Tenim una colla de vuit amics que s'endinsen amb una menció d'aquestes fantasmagòriques. De les que no surten a Airbnb. Sí, d'aquelles que dius millor no entrar-hi, però ells sí que s'aventuren a entrar-hi. I llavors és molt divertit perquè és d'aquells jocs que sempre que el poses tothom vol triar quin personatge és. I dius no, no, juguen tots vuit i simplement els que participem, si som cinc, ens repartirem boca avall la carta d'un personatge, aquell personatge és secret,
Només el sabràs tu. I hem de jugar amb això, que hem d'intentar sobreviure. Com? Doncs fent que l'amor mati la resta de jugadors i que un dels dos últims siguis tu. Si l'amor acaba matant-los a tot, menys dos, i tu estàs entremig d'aquells dos que han sobreviscut, has guanyat. Llavors guanyaran els dos que queden vius.
Com funciona? Tenim uns taulells modular. A diferència d'altres jocs que també hi ha un taulell fet, en aquest ens donen una espècie així de cartró rígid, amb diferents tamanys, quadradets i tal, que ve a ser la menció. La gràcia d'aquest tipus de joc és que pots construir-te-la com vulguis. El joc te dona fins a tres tipus d'idees, si vols fer una partida curta, mitjana o més difícil, i cada loseta d'aquestes, cada fitxa d'aquestes cartró, té una simbologia. Aquesta simbologia és important perquè és el que farà que s'activin els moviments dels personatges.
Hem dit que jugàvem amb tots 8. Els col·loquem a l'entrada i ara per torns anem moguent les fitxes dels personatges que vulguem. No obligatoriament hem de moure el nostre, sinó que podem enganyar i moure el que no som nosaltres, que és l'un millor. Si no, l'amor ho atraparà i si som nosaltres, tururut. Cada cop que entres a una habitació has de mirar la simbologia que té i n'hi ha que et permetran moure un segon jugador, n'hi ha que faran anar a la mateixa habitació un company que tinguis a prop, n'hi ha que faran que l'amor es mogui un...
i això ho farem en el rellotge cada cop que l'amor es mou per la menció hi ha un rellotge de l'amor que avançarà per les broques això va girant cada cop que sigui un quart d'hora o mitja hora o tres quarts o l'hora en punt serà l'hora de l'amor i si ens trobem juntament amb la fitxa de l'amor aquell personatge morirà
Si algú ha baixat al soterrani i és l'hora de la mort, també aquell personatge morirà. I és la manera que tenim d'anar eliminant diferents jugadors. Què passa si ens eliminen? Hi ha jocs que un cop eliminat ja no pots seguir jugant, aquí no, aquí hem de callar una mica, hem de dissimular. Ostres, no has de dir allò de merda, m'heu eliminat, no, ostres, ara ja no jugo. No, pots seguir jugant perquè hi ha caselles, com a bona menció, que pots fer algun experiment raro i canviar de cos.
aquí hi ha una sala de Frankenstein on entra un altre personatge i si és l'hora de la mort la canvies per un altre que estigui mort i és en aquell moment que recuperes aquella fitxa teva i pot tornar a vida també hi ha una altra habitació on et pots fer també el canvi de personatge tu pots entrar en aquesta habitació i canviar la teva carta de personatge per la carta d'un altre jugador o una de les cartes que no juga que segurament és una de les que encara queda viva perquè ningú l'ha mogut o ningú s'ha interessat per matar-la
Molt intertingut, aquest sistema modular de muntar la mansió fa que cada partida pugui ser diferent perquè la col·locació de les portes també entre habitació i habitació les col·loques tu i llavors pots fer més accessible o menys accessible les habitacions de fer els canvis i tot això i al final són partides curtes però alhora molt intenses on sobreviure a la mort és l'objectiu i és molt divertit veure com vas pelant els jugadors i al final quedes tu viu i t'endus la victòria.
Doncs tic-tac-tumba, sac de jocs, peure gincós, gràcies. Hasta la próxima.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Una cara trista en dues mitges lunes, una boca tendra que no saps.
un aire que m'emporta cap a un lluny racó. Ires que riuen amb els cabells clars, jugant a viure, descobrint-ho tot. Nosaltres de vidre, apostant en el silenci, en sons d'anys que m'han passat.
Fins demà!
amb els cabells clars, jugant a viure, descobrint-ho tot. Tant d'esta vida, constant amb el silenci, cançons d'anys que van passar. Qui no dibuixava sempre el mateix cor que som, una paret plena d'il·lusions. Tot es blanc o negre sempre es pot mesclar, hi ha el color d'un món que està
Quilombo Quilombo
I arribem ja al punt de 3 quarts de 12 del matí i seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM de, vull dir, jous 12 de març. Esperem que sigui el dia en què trobem màxims històrics en el preu de la gasolina i tot plegat. Quan dic màxims vol dir que vagin a la baixa, però vaja, no té pinta.
Precisament sobre tot això volíem parlar-ne i com ens afecten aquest tipus de situacions d'incertesa, de com ens afecten també aquests conflictes globals a nivell local, de que el que està passant a Kuala Lumpur, on sigui, després també ens complica la vida aquí. Per poder comentar la jugada ens acompanya avui per poder parlar de salut mental i en moltes altres coses. El Xavier Fabregas aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, doctor.
Bon dia, bona hora seguits. Bueno, primer de tot, no sé si també el resum que te n'emportes tu és aquest el mateix que he dit jo, si és que passa una cosa no sé on, amb no sé qui, però al final el resum és que sempre el sistema troba la manera que tot sigui més car.
Això és cert, però és una mica aquest principi que ja deien fa molts anys, que si es movia una papallona xina, això feia que hi hagués un bandaval a l'altra punta del món. Això ens ho havia dit en Mao Zedong. Cada cop és més cert. Vivim en un món hiperconnectat, hiperdependent. Això de la globalització, que ens la van vendre com una cosa que faria les coses més fàcils, també les fa més complicades, perquè tot està lligat. I cada cop depenent més. Estem amb les mans de menys gent
I si aquesta gent fa coses estranyes, com està passant últimament, llapem tots i això és una mica la trista realitat.
Jo crec que genera un neguit o sobretot una sensació, Xavier, vull dir, no sé si coincideixes, de frustració. És a dir, ara portem uns dies que tothom ens està dient que tot serà més car, que de moment encara no hem vist pas com afectarà tot això a la cadena, però vaja, que el pilar fonamental de la nostra economia és el transport barat. En el moment en què el transport ja no és barat...
tens un problema. Per tant, no sé si també això genera aquesta frustració a la població de forma generalitzada, de dir, si és que et pugen els preus i què has de fer? Doncs pagues.
Evidentment no podem fer res més, no tenim la clau per modificar-ho nosaltres, però és cert que es barregen aquests dos elements que afecten molt a la salut mental. Un és la incertesa, el fet de no poder controlar el que passarà, perquè el cervell s'estructura també a partir d'una sèrie de coses que són més o menys estables. Volem tenir unes rutines, unes maneres de fer que ens tranquil·litzen.
i el fet que les coses siguin molt volàtils, això ens passa factura, i el fet de la frustració, que la majoria de les vegades les notícies que ens arriben no són per trobar una gran alegria i una gran recompensa, sinó per aguantar una altra terrava estranya. Llavors, què succeeix? Que el cervell, a més, està hiperactivat perquè tenim molta més informació,
i molt més ràpida, i això fa que no tinguem temps d'establir una postura personal, una decisió, un posicionament. Imaginem-nos que al segle XII, quan passava qualsevol cosa, trigava mesos i a vegades anys, arribava la notícia
mil quilòmetres més enllà. Es moria un papa i no te n'enteraves fins al cap de mig any i seguies resant en aquell papa, perquè ja n'havien posat un altre. O una guerra, si es lluitava no sé on, fins que arribaven les repercussions a l'altra punta de món, probablement no ens n'enteràvem.
Però ara tot és molt ràpid, molt encalent i això ens dona la dificultat d'organitzar el cervell davant d'aquestes coses que són tan canvians i això ens està passant factura. És a dir, ens va passar factura la por de l'època del Covid, que encara no hem superat i que hem comentat moltes vegades tu i jo que encara no hem avaluat la repercussió real que he tingut a nivell de salut mental.
perquè va ser com un trencament, aquella imatge del món tancat, dels carrers buits, tot això va ser com molt bèstia, i ara estem en una època on fa por veure qui està en el mando de la nau. O sigui, parlàvem que abans hi havia coloms i halcons, es parlàvem d'aquest tipus d'ocells com els que generaven el món, però ara estem en mans del pajar loco.
És un personatge que s'aixeca al dematí i que inclús l'altre dia vèiem que podia canviar d'opinió dintre del mateix discurs, que feien una representació a la televisió del que deia en el seu discurs i es contradia quatre vegades en 20 minuts. Això fa una mica de por.
Entre els dolents, que n'hi ha uns quants que manen, aquesta gent despietada que pot bombardejar nens i que pot fer qualsevol tipus de bestiesa, tota aquesta història mesiànica on tornem a tenir la idea que el Déu de cadascú és el que legitimiza totes les bestieses que es puguin fer.
Som el poble triat, som els que tenim la raó, la nostra raça o la nostra religió o la nostra manera de pensar és la que té que predominar perquè els altres són dolents i per això hi ha aquestes polaritzacions.
Això fa que cada cop fem menys ponts i més fronteres i més murs. Això segurament no és bo, perquè no sé si l'home està, com deia Rosó, una mica fabricat per ser bona persona, o som massa ingenus, però, ostres, som massa espetacades i massa seguides. I això està passant factura.
És que és el que t'anava a dir, Xavier, és que després també tens la sensació que ets al sac de tots els cops. I realment, vull dir, la pregunta és i això, per exemple, com ho pot gestionar la gent? O sigui, davant de tot aquest context incert, davant de tots aquests problemes, de com se'ns complica la vida per moments, de com s'encareix tot, davant de tots els reptes que tenim sobre la taula, la pregunta és i encara com ho fem per poder continuar en el dia a dia? És que sembla... Anem anestesiats. És que si no és impossible.
Ara parlàvem amb una pacient que estava fent una teràpia online i parlàvem de, el que jo dic, càpsules de felicitat. O sigui, d'intentar fixar el pensament i és una persona que ve d'una situació de molta angoixa, que s'aixeca amb una bola al matí perquè ha tingut problemes a la seva empresa i les coses no li han anat bé i ara està com molt espantada pel futur.
I parlàvem d'això, que moltes vegades ja comencem amb un menys 5, o sigui, ja et lleves al dematí amb aquest patiment, amb aquesta ansietat, amb aquesta sensació que tot serà una merda, i inclús em deia que m'està costant llevar-me perquè sóc incapaç d'afrontar el meu dia a dia. I parlàvem que hi ha unes tècniques que funcionen, que és el fet de fixar l'atenció
amb petites coses agradables que ens permeten recarregar una mica pibes. I vol que pugem escales i que necessitem que hi hagi un replà per poder descansar, per seguir pujant les escales, doncs a vegades hem de fer aquest petit truc, que seria el de fixar-nos en aquelles petites coses que ens fan il·lusió, que ens agraden, que a vegades és el nostre gos que mou la cua i que l'anem a passejar, que a vegades és que ha florit una planta que tenim en un test i que ja fa una flor molt bonica,
Jo soc molt fan de les tulipes i aquestes èpoques, aquests dies del mes de febrer que m'havien florit totes, uns bucs que vaig plantar al mes d'octubre perquè vaig sentir un dia d'un programa de ràdio precisament que ja tocava i que correm-li tots i que resulta que un dia apareixen sense que ho tinguis previst i que dius, carai, quina flor més bonica, no?
El fet que et fas una torrada i et queda boníssima i et dediques a socar-la amb tomàquet de penjar i amb sal mal d'on hi ha oli de la primera prensada amb fred de no sé on i que això et produeix aquest punt d'il·lusió, aquest llibre que estàs llegint, un acudit que t'expliquen que et fa riure. Hem de valorar molt aquestes petites històries perquè són les que contraposen aquesta pressió externa que va a tota llet
en aquests moments propis on parem una mica el món. I això hauríem de fer-ho d'una manera sistemàtica. Ens hauríem d'obligar cada dia a trobar aquests 5 minuts propis per dir, mira, en aquest moment desconnecto de tot, pago inclús el telèfon o si puc fer-ho, i me'n vaig posar això, passejar el gos, me'n vaig al jardí arreglar les meves plantes, me'n vaig, estic pintant, estic fent un dibuix, però em concentro en aquest dibuix, o em poso 10 minuts
a llegir aquella novel·la que m'està interessant i que m'agrada. I això ho hem de conservar, ho hem de convertir com si fos una mica aquest petit refugi on ens amaguem de tant en tant, perquè anem massa exposats. Això és per mantenir l'equilibri. La pregunta és, hi ha algun moment on això es podria desequilibrar? És a dir, tu potser tens algun any més que jo, no sé si hi ha precedents en aquest sentit d'algun moment on hi hagi un punt de no retorn de dir això peta per algun costat.
Aviam, l'experiència, i és veritat, i això ja ho saps, cabronàs, que sóc més gran que tu, no et facis aquí un jove, però és evident que els que hem viscut una mica més anys tenim la perspectiva que hem sentit això que el món s'acaba diverses vegades.
I no és així. Sempre hi ha aquest raig de sol després de la tormenta, sempre hi ha coses que s'arreglen. És evident que ven molt més el catastrofisme, ven molt més, inclús a nosaltres mateixos ens mobilitza molt més una mala notícia que una notícia bona. Hem de tenir en compte que portem en aquest món molts anys que l'hem intentat espallar de totes les maneres i sempre alguna cosa s'arregla.
Vull dir, sempre hi ha aquell senyor que ha descobert un tractament per una malaltia que abans no es podia fer. Hi ha aquest dia que t'expliquen que han trobat una solució tecnològica per una cosa que abans no es podia resoldre. Però és que, bueno, és una contraposició entre la gent que s'ho vol carregar i la gent que vol arreglar-ho. I hem de tenir la íntima esperança que, bueno, que...
que això al final s'acaba equilibrant d'alguna forma i si no, hem fet la nostra aportació, la petiteta, la que ens toca a nosaltres en el nostre petit món per no ser contradictoris, per no sentir-nos malament.
Però que la cosa és en bon de la merda? Evidentment. O sigui, des que fabriquen una bomba que s'ho pot carregar tot i estem en mans de gent que no semblen massa responsables, doncs qualsevol pot apretar algú o no. Però, de moment, portem molts anys d'aquesta manera.
I et diré que hi ha estudis dels anys 50 on va haver-hi un moment que la gent estava molt espantada per la guerra nuclear, que es feien simulacres d'explosions d'aquest tipus, perquè la gent havia amb aquesta por contínua i que després d'aquests anys 50, que eren uns anys foscos, van venir els 60, que era la revolució de permetem-nos-ho tot, van sortir els hippies, la música, les drogues, la festa... Va ser com uns anys una mica que em semblava que tot pujava amunt.
I suposo que anem fent cicles, anem fent aquesta espècie de compensació d'èpoques més fosques amb èpoques més lluminoses, i potser sí que acabarem cascant, però no sabrem quan ens toca. O sigui, no sabem si aquest dia que ens llevem hi ha un boig a l'altra punta del món que ha apartat del botó. I potser millor no ho saber-ho, que ens agafi fent el que fem cada dia. O anant al col·le, o fent el dinar, o treballant a la fàbrica.
Ja ho has dit bé, que hem d'aprofitar les petites coses que ens queden. Però si no... I sí, mira, si no pots posar benzina al cotxe, potser n'anem més a peu. I potser et posarem més en forma. Ens saludarem pel carrer, perquè no tenim aquella sensació d'anar corrents a tot arreu. I potser no és tan mala idea aquestes històries. Estaria d'acord amb tu si funcionés Rodalies. Però no. És que hi ha de manes coses que no...
La vida, Xavier, són reptes. En qualsevol cas, ja tinc. El premio Nobel té el premi Nobel de tot, perquè realment explicaven l'altre dia que si comptaven els dies que s'havien perdut de funcionar els trens, no sé si arribaven a 200 dies a l'any que no havien funcionat. Hòstia, per fer-ho malament hi ha rècords. És molt bèstia que es pugui fer tan malament i tants anys seguits.
Rècord on segur que no estarem pas nosaltres nominats. Xavier Fàbregas, moltíssimes gràcies un dia més per haver-nos acompanyat. Feliç Setmana Santa, que ja queda poquet també, i ens veiem passat. Ens veiem passat. Una abraçada.
que val que nit i dia per arribar a temps a la cort a implorar per la seva vida. En Jordi no ha robat mai ni tan sols per mi un fruit d'una flor rara que s'assi servos al bosc d'un rei.
Salveu els seus llavis, salveu els seus sorriure, no té vint anys encara. És innocent com el cant d'un océ, una matinada clara.
El jutge li digué, bona dona em sap greu, no hi haurà pa d'exclemència. I ara marxeu, res no hi podeu fer. La lleia, dictat, sentència, i així penjaran Jordi amb una corda d'or que poc ser reservada.
Girona.