Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ted. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dimecres 4 de desembre de 2024. Twitter és un repositori de porqueria. Dit això, a vegades, com a la vida, et trobes amb alguna cosa que et fa aturar-te de cop. Avui volia recordar en Marco. Ahir escrivia. Doncs m'han dit que no hi ha res més a fer amb el meu tumor. Simplement em toca gaudir del poc temps que em queda en aquest món. Seguit, unes hores més tard, un comunicat de la família anunciant la seva mort.
I si ara us dic que també és porqueria, la veritat, no sé què m'ha tocat més, si llegir aquests dos tuits o saber, després, que l'usuari en qüestió va copiar i enganxar les mateixes paraules d'un altre usuari. Una miserable burla, una miserable manera de buscar notorietat i una miserable manera de jugar també amb la memòria d'algú.
Fora de tanta misèria, doncs sí, em quedo amb la memòria d'algú, que no sabré mai qui és, amb què sí que m'ha dit, en aquest cas, o m'ha de dir, que em queda poc temps en aquest món, que sigui per gaudir-lo, per viure l'entusiasmat amb tot, que ens pensem que la pel·lícula no acaba mai fins que acaba i tot el que deixem enrere se'n diu vida, que almenys valgui la pena.
I com sempre, líder d'opinió número 1 de Girona i Rodalia, també l'hereu d'aquesta ràdio gironina, Arnau Vila, bon dia, bona hora. Bon dia, com esteu? Quina misèria es Twitteret. Jo estic plantejant de marxar i d'anar a altres plataformes que potser acabaran igual, però... Però, o sigui, de veritat, espero que se m'hagi entès a la portada, però és que un usuari va copiar les paraules, les mateixes paraules d'una persona que realment li estava passant a jo.
És que jo crec que el tema Twitter, X, actualment, se'ns ha anat força de les mans del que era, el que havia de ser. La xarxa social és un gran nivell social, ho podria dir. I a part és que em va deixar tocat el missatge, perquè jo ara vaig dir, ostres, i de cop i volta, revisant-ho, posant en context, que això està molt bé, que la plataforma pot, els usuaris, posar en context, posant en context que van copiar les mateixes paraules d'algú altre que ja ens ha deixat. En fi, és que què vols que et digui amb aquestes coses...
Sort que nosaltres anem cap a un altre tarannà i un altre registre. És una altra esfera, això, eh? Sí. Afortunadament nosaltres comencem, sempre ens passa en aquest programa, comencem intensets, però després es va diluint la cosa i intentem posar-hi una miqueta de gràcia en aquesta vida, perquè si no malament res.
Escolta'm una cosa, avui parlarem sobre habitatge. No serà un afons de l'Oriol Mas, sinó que serà un cara a cara amb Marc Roig, on intentarem identificar una miqueta què és el que ens ha portat fins a tota aquesta situació i veure realment què s'hi pot fer. Després parlarem també amb Jordi Martínez de la Cucullonet, el festival que recordem està en marxa des de fa uns dies aquí a la ciutat de Girona. Encara li queda corda per estona. Aviam què ens explica el bo del Jordi. I acabarem anant-nos-en fins a l'Alguer, Arnau Vila. Molt bé. Saps per què?
Què tenim a l'Alguer? Moltíssimes coses tenim a l'Alguer Nosaltres anirem a buscar el Salvatore Maltana Ell és artista d'un duet de jazz mediterrani que actuarà aquí al Sensei Jazz aquesta mateixa setmana i no volíem deixar escapar l'oportunitat de poder parlar amb ell Com tampoc volíem deixar escapar l'oportunitat de parlar amb Marc Roig
I de la vida en sap molt, però de l'habitatge encara una miqueta més. Avui ens acompanya Marc Roig, Api, ella és agent de la propietat immobiliària, també especialista en el mercat immobiliari d'aquí de comarques gironines. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Marc. Molt bon dia a seguit. Havies estat mai aquí? T'havien convidat mai a...
No, no hi havia estat. Encara no, eh? És la primera vegada que estic a Girona i França. Doncs escolta, això és casa teva, si és que hi ha casa d'algú. T'ho dic perquè, vaja, jo crec que el tema, abans d'entrar en matèria, el tema del 2024 és, sens dubte, el sector de l'habitatge, el mercat de l'habitatge i què està passant amb el mercat de l'habitatge. No sé si vosaltres també des dels APIs ho noteu així. Sí, sí, efectivament. De fet, l'habitatge és un factor essencial en la vida de les persones, per tant, qualsevol notícia a l'alça o a la baixa ens afecta moltíssim. Clar.
Nosaltres centrant-nos, t'ho dic perquè al final també el mercat immobiliari és completament diferent segons la zona geogràfica, nosaltres a província de Girona, en paraules teves, com la descriuries?
La província de Girona el descriuria com a divers, molt divers. Tenim mercats consolidats com la ciutat de Girona mateix, tenim mercats de segona residència com tot el que és la Costa Brava Nord, i en canvi tenim mercats en expansió com podrien ser el Pla de l'Estany i la Garrotxa. Per tant, ens trobem en un mercat immobiliari molt divers i molt sectorial. Bé, mirant aquí al carrer Valmes, parlant de la ciutat de Girona, sempre ho diem, Girona està de moda,
La pregunta és per què? O sigui, quins factors s'identifiquen que Girona estigui de moda i que tothom vulgui venir cap aquí? Bé, Girona és una ciutat coneguda com qualitat de vida. O sigui, Girona és sinòim de qualitat de vida...
És una ciutat molt cultural i amb moltíssimes connexions. O sigui, estem connectats ja sigui amb la frontera com amb la capital de Catalunya, diguem. Llavors això dona aquesta diversitat i aquest interès ja sigui per compradors locals o inversors. Ara parlaves de qualitat de vida. Una qualitat de vida que, per exemple, s'ha anat perdent a Barcelona?
Sí, efectivament, sí, sí. Un resultat del repunt de compra-ventes a Girona és que, gràcies a aquestes connexions que dèiem tan ràpides, doncs Barcelona, que és molt més inestable que aquí, doncs el que fa és atraure Girona, diem, atrau aquestes persones que no poden acabar comprant aquest habitatge i que encara el poden comprar aquí. Per portar-ho al cristià...
l'AVE, el fet que tinguem l'estació d'AVE just al centre de la ciutat, sens dubte, segurament és una de les claus de tot això. És un factor clau per atraure gent d'altres territoris, sí, sí, efectivament. En aquest sentit, més enllà de la ciutat de Girona tenim la Costa Brava. Clar, quin paper juga en tot el tema immobiliari aquí a comarques gironines? Clau, és un factor clau, sí, sí, sí. Clau per la demanda de la segona residència. Com he dit al principi,
A la província de Girona ens trobem amb molts focus d'interès. Un és la capital, com deia, però l'altre també és les segones residències que no aturen aquest increment de preu i aquest interès, sobretot d'aquests compradors també locals, però sobretot també europeus. O sigui, a la Costa Brava tenim aquests compradors que...
que venen del fred encara, no? Sí. I volen venir a retirar-se aquí o buscar una inversió més turística encara. Hi ha hagut un boom de les segones residències? Sí.
Sí, sí, sí. Especialment per la pandèmia o és una cosa ja sistèmica d'anys enrere? Sí, és una cosa que es manté. És una cosa que es manté, sí, sí. També hem de pensar que a la gent li agrada sortir de la ciutat i en tot l'auge del teletreball el que s'està buscant és segones residències, ja siguin de costa com també muntanya. És un fet que també tenim, no? Vull dir que la Costa Brava és...
Perdona, la província de Girona és tan diversa que tenim una mica de tot. Clar, jo ara hi pensava i tu creus que això, per exemple, és un dels factors que hi hagi tanta alta demanda i poca oferta? És a dir, el fet que pugui haver-hi nuclis familiars que tenen, doncs, imagineu, el cas ideal, viuen a Girona, tenen un apartament a Platja d'Aro i després un altre a Camp de Bànol, per exemple. Creus que això és un factor també a tenir en compte amb la baixa oferta que pot haver-hi ara mateix de vivenda aquí a comarques gironines?
Sí, però la falta d'oferta no és per l'accés també de compra, sinó que és per la falta d'això, falta d'oferta. És a dir, ens trobem en un sector que ha patit moltíssim les noves construccions. Llavors, arrel de la crisi del 2008...
doncs els promotors jo sempre dic que van quedar en una espècie en perill d'extinció llavors amb mercats com el nostre doncs no es veuen segurs no es veuen segurs i a partir d'aquí doncs ens ha passat això ens hem quedat sense oferta és que es va aturar de cop és a dir, tampoc va reflutar en aquest sentit es va aturar directament, es va posar el fre de mà i a partir d'aquí era un bé, anem fent
Sí, el Frevi ha d'arribar, perquè efectivament es construïa molt més del que realment s'absorvia, que és ara, però esclar, és que hem anat a la inversa. I ara és un extrem, o sigui, ara no es construeix per l'alta demanda que hi ha. Per tant, aquí tenim l'atenció de preus.
Es parla molt sobre els grans fons, sobre entitats que compren moltíssims pisos o habitatges, però en aquest sentit, quins són els perfils de comprador que dominen el mercat de Girona? Els locals. Sí? Sí, sí. El comprador local encara és el comprador, una mica més de la meitat, diríem, busquen dades, doncs, situaríem sobre el 60% del mercat, busquen encara habitatge en zones urbanes i...
El local. Després vindria la internacional i després hi havia aquest mercat d'inversor. Per tant, no seria l'inversor el causant el poder del que estem patint, que és aquesta falta d'oferta, insisteixo.
Per tant, estem parlant de petits inversors en aquest sentit, estem parlant de famílies que compren un pis, potser acaben la hipoteca, se'n compren un altre i van a viure... Sí, sí, aquests inversors poden ser tant locals, que volen comprar una segona residència o una primera residència en una ciutat consolidada com és Girona, com també aquests internacionals que dèiem, que busquen aquests destins turístics, amb la possibilitat de llogar-lo turísticament, que el tema del lloguer turístic és una altra cosa que s'ha posat a l'ordre al dia amb les noves regulacions.
Es va posar molt de moda una època parlar del tema d'ocupacions, ocupes, etc. És a dir, entenent el perfil d'inversor o de comprador que tenim aquí a Girona, una família que canvia d'habitatge, per exemple, vull dir, si vol llogar el seu però té por als ocupes, vull dir, legislativament, és una por real com per deixar el pis buit? Bé, la legislació no ajuda. Aquesta és la primera premissa amb la qual ens hauríem d'aturar.
perquè no són, diguem, polítiques o legislacions agressives en aquest aspecte el que sí que ens hem trobat és que cada vegada ja menys ocupa i sobretot els ocupes el que sí que fan és puntualment sí que es poden ocupar certes vivendes a la Costa Brava en llocs que puguin estar menys controlats però normalment ocupen els pisos d'entitats bancàries i cada vegada n'hi queden menys
Perquè el que no vol una entitat bancària és un immoble. Per tant, busca totes les opcions perquè encara que sigui pactar deutes més baixos, algú es pugui quedar al deute i algú es pugui quedar a l'immoble. Tots aquests factors que hem comentat fins ara i alguns altres més fan que el preu de l'habitatge pugi. Això és un fet? És un fet. És un fet. I no és un fet puntual.
Entenem des del sector que no és un fet puntual, perquè no es pot evitar. A vegades diem que no es poden posar portes al camp, doncs en aquest cas, a falta d'oferta i la demanda continua, doncs els preus entenem que seguirem pujant.
Seguiran pujant, és a dir, de forma sistèmica? Sí, no tenim la bola màgica per dir amb quins percentatges, però sí que és veritat que la tendència és que, a falta d'oferta, la demanda tensió en el preu. Sembla que des de les institucions es volen mobilitzar grans parcs d'habitatge, es volen construir grans parcs d'habitatge, també, i tu ho saps, això triga uns anys.
si això no és per la setmana que ve això no és avui per demà com deia el que ara accelera una mica la pujada dels preus és aquest actiu internacional i uns costos de construcció elevats i això no se soluciona en un dia
i en segon lloc aquestes polítiques que estem parlant que estem tan lluny de la necessitat de demanda que per més notícies flash que surten amb època electoralista no és ni d'avui per demà ni serà suficient entenem que no serà suficient
Jo ara estic intentant també portar com moltes jo crec que temes de conversa que es fan a la barra del bar també n'hi havia una altra que aquesta em volia sonar i és que deien que també hi havia un problema amb el concepte de propietat aquí, per què? Perquè posem-hi pel cas al nord d'Europa són molt més pel que sembla de llogar habitatge que no pas tant tenir habitatge en propietat quan aquí nosaltres sabem que arran de la bombolla immobiliària i molts anys abans aquí sempre s'ha dit
compra't una casa que almenys tindràs on t'ha caurat mort. No sé si aquesta idiosincràcia també ajuda o contribueix a que hi hagi aquesta tensió actualment.
Sí, i sí que és cert que el nostre país és de cultura de propietat, no? Ja no sé si és per caure mort o no, però sí que és veritat... A mi sempre m'ho havien dit, això m'ho diuen, almenys paga un pis per tenir un tecauret mort. Ostres! Però sí que és veritat que tot prové d'aquesta cultura de propietat inicial i per falta de polítiques actives en el seu dia. És a dir, Europa sí que és veritat...
que han sortit molts altres models de propietat que faciliten l'accés d'habitatge als joves. Estem parlant de models com els austríacs o els danesos, amb el cohabitatge. Aquesta facilitat que donen a l'hora d'accedir als joves a l'habitatge, perquè no se n'està parlant. Però un dels grans problemes que tenim en aquest país és que els joves surten.
Si ja estem parlant d'invertir les piràmides de població, si els joves que poden tenir certa capacitat a altres llocs i aquí no la tenen, es quedaran a viure allà. Llavors hi ha molta fugida de gent jove que fa que no acabi vivint aquí d'aquí un temps. És que la situació és dramàtica, perquè és a dir, la persona jove es queda a casa dels seus pares,
pot ser que tingui algun dia, en cas que sigui fill únic per exemple, el pis en propietat però això vol dir que els seus pares traspassen però clar, l'esperança de vida en aquest país no para d'augmentar, per tant el que està passant és que estem cronitzant un problema és a dir, tot apunta que la cosa és a dir, no hem tocat sostre en aquest sentit efectivament efectivament i lluny de solucionar-se entenc que s'agreuja entenc que s'agreuja
Jo entenc que les polítiques han d'anar unides amb el sector privat. De la mà. Sí, sí, perquè políticament no és suficient.
i si les intencions privades topen amb la política, doncs s'atura tot. Són departaments estancs. Les polítiques públiques depenen completament en temes d'habitatge del color del govern? És una pregunta... Sí que és veritat que no sé si depenen directament o no del color del govern,
Però sí que depenen una mica de les tendències allà on ens estem dirigint o no estem marcant una nova tendència per canviar ràpidament o a mig termini tan sols tot aquest problema que tenim d'habitatge.
Estem parlant ara, per exemple, d'aquesta cronització d'algunes coses, n'hi ha una que és la del lloguer, és a dir, és aquest peix que es mossega la cua, la gent no té capacitat d'estalvi, per tant no pot estalviar l'entrada d'un pis, per tant no pot comprar, per tant està obligada a llogar. Potser a vegades la ràbia també és el fet de no acceptar aquesta ràbia, és a dir, és més fàcil tenir l'opció de fer les dues coses i triar-ne una o l'altra, que no pas estar obligat, perquè ara mateix el context el que fa és obligar-te
a llogar, o sigui, no hi ha cap altra alternativa? Sí, però amb matisos, perquè el que ens estem trobant és que amb aquest increment de preus de lloguer, si busques finançament d'un pis similar, si el preu és controlat, veiem que surt més econòmic, o almenys l'esforç mensual és menor, que no llogar, i això és...
Deixa de ser... És que s'ha revertit una miqueta la tendència, en aquest sentit. Surt més a compte ara pagar una hipoteca que pagar un lloguer. En molts casos, i en la gran majoria de casos, sí. Sí, sí, et diria que sí. I això ha passat per poca oferta. I aquestes últimes regulacions, que jo em referia a les... Bueno, aquestes...
aquestes mesures electoralistes flash que es reben una setmana, dues setmanes o un mes abans de les eleccions el que fan és limitar absolutament l'oferta crec també que el tema del lloguer turístic la limitació amb el lloguer turístic crec que perjudica perquè estaven pagant justos per pecadors perjudica a l'hora de tenir aquesta oferta i a partir d'aquí menys oferta
Igual demanda increment de preu. Quan escoltes declaracions com les que es parla d'una vaga de llogaters... Digue'm, quina és la pregunta? Què en penses tu d'una possible o hipotètica vaga de llogaters? Arribem-hi. Jo entenc que no és la mesura. Jo entenc que no és la mesura.
La mesura és incrementar l'oferta. No anar en contra del sistema, diguem, no? O sigui que és veritat que... Saps què passa, Seït? Que el mercat ens acaba corrigint. El mercat ens acaba corrigint els preus. I els preus no podem evitar aquest greuge en el propietari.
No podem evitar, perquè deixar de pagar un lloguer acaba sent un greix pel propietari. Per què? Perquè les decisions de compra venen influenciades per un històric, i les inversions també ajuden el creixement del país. Per tant, jo diria que caldria combinar un increment d'oferta amb mesurar les regulacions. Estic d'acord amb les regulacions o amb certes regulacions,
Però no podem només basar-nos en un mercat de regulacions, sinó que el que cal és incrementar l'oferta i donar facilitats per incrementar aquesta oferta, ja sigui a nivell d'increment de sol, ja sigui a nivell de polítiques que siguin un mirall del sistema europeu, com deia, aquests models europeus que han ajudat...
A països que tenim molt més cars o que nosaltres considerem molt més cars, en preus més alts, resulta que allà la gent pot comprar un habitatge, no? Ostres, com s'entén, eh? I tot, diguem, és una roda que jo entenc que no es pot aturar decidint no pagant el lloguer. Tot passa, per exemple, per la situació laboral d'una gran part de la població. Ho dic perquè si el que està creixent és la despesa i no ho està fent en forma de bombolla, sinó que ho està fent de forma sistèmica,
Potser el que grinyola és la capacitat o el poder adquisitiu de la gent. I potser les mesures haurien d'anar més cap allà. Sí.
Clar que sí, que a tothom ens agradaria guanyar més, i poder guanyar més. Totalment. Jo primer. I a Pernod també, i tu també, i tots. Tots, tots. Entenem que és fruit d'aquesta evolució global. Entenc que sí que els...
Clar, hauríem de parlar que perquè l'habitatge abans suposava un esforç X i ara suposa un esforç multiplicat per 3 a l'hora de comprar un habitatge això sí que ho podríem plantejar-ho i que a tothom ens agradaria guanyar més també però si tothom guanya més els preus també pujaran més perquè la gent voldrà comprar més habitatges i hi haurà més demanda i això no es regula si no hi ha un increment d'oferta
En aquest sentit, si els haguessis de resumir quins serien els reptes que afronta el sector immobiliari de Girona, de comarques, a dia d'avui? 1. L'accessibilitat
És a dir, que els joves puguin accedir a aquest habitatge. L'altra repta és la sostenibilitat. Sí, renovar el parc d'habitatge és essencial. Clar, és que estem parlant molt de construir i construir, però potser també et toca rehabilitar, no? Per descomptat, hi ha moltes comunitats que estan amb un dèficit de rehabilitació important.
que la gent no hi vol anar-hi a viure, diguem. O són edificis que han quedat obsolets a nivell energèticament i amb tota aquesta nova tendència europea que ha nascut darrere del... Va néixer abans el Covid, però ara sí que és veritat que Europa té focus en la sostenibilitat i en la rehabilitació energètica, no? Sí, hi ha subvencions i tot clar... Sí, el que passa és que poder... Ens ho hem de preguntar si els sabem fer servir, eh?
Perquè hi ha molta desinformació a l'aspecte. És que llegir-te una convocatòria de subvenció és complicat, eh? Vull dir, ho has de fer amb tres cafès davant teu i no sé si en una terrassa, amb tot silenci. Sí, a vegades ens preguntem si estan fetes perquè no es demanin. Completament. Completament. Això és el llenguatge burocràtic de tota la vida de Déu. I si no, presenta-t'ho un 3-13 d'autònoms. Això ja ho tens tot. Exacte. En aquest sentit, clar, jo entenc que al final amb aquest tipus de subvencions el que s'ha de fer és anar amb algú que domini.
Sí, com amb tot, com amb tot, vull dir, a vegades desmereixem l'ajuda d'un expert, doncs pensem que ho podem fer sols, aquest seria el clar exemple que no. La feina dels APIs ha anat de la mà amb la creixent demanda del sector, és a dir, a tu et sona més el telèfon ara que fa 5 anys? Que fa 5 anys, ens posaríem el 2019, ens sona més el telèfon.
Mira, no sé si sona més el telèfon o no, però que hem de pedalar més i trucar més, sí. Sí, sí, sí. Per la falta d'oferta. O sigui, ara el sector està molt remogut per la falta de producte. Hi ha una falta de producte important. Llavors, a partir d'aquí, les agències immobiliaries el que fem és estratègies per intentar convèncer els propietaris que s'assessorin,
a l'hora de vendre un immoble i que ens escoltin, perquè vendre un immoble no és fàcil. Mira, t'ho diria diferent, vendre un immoble és fàcil, vendre l'immoble al màxim preu possible no és fàcil. I per tant, el nostre paper és un paper clau a l'hora d'aportar aquest valor diferencial, que és el que ens dona fer la nostra feina cada dia.
hi ha un aspecte d'exposició, hi ha un aspecte de difusió per intentar buscar la màxima oferta. I a partir d'aquí hi ha aquestes negociacions i no descobreixo res si moltes vegades parlem d'intermediació
que és el que genera un conflicte d'interessos, perquè els interessos del propietari i dels compradors són diferents. Llavors, quin és aquest paper que juga aquesta intermediació, no? I aquí aprofito que nosaltres, des de la nostra empresa, el que fem és intentar representar una sola de les parts, que crec que és el futur immediat del sector immobiliari. És a dir, serà diferent i és diferent representar el propietari amb els seus interessos,
que representar el comprador amb els seus propis interessos, que són molt diferents. És que al final, pels usuaris ja sabem que ho és, però també pels avis em sembla que s'ha convertit en un mercat bastant salvatge.
salvatge va, ajuda'm, defineix la salvatge jungla bones i males pràctiques gent amb més o menys valors, fins i tot que no seré pas jo ni tu qui jutgi qui fa què però jo entenc que aquest caràcter de volatilitat i de que hi ha una fila
Escolta, a mi m'ha passat, vull dir, jo d'anar a buscar un lloguer i de fer quatre preguntes coherents, vull dir, quatre preguntes coherents i de dir-me, és que si no vas tu, n'hi ha cinquanta fent... o sigui, n'hi ha cinquanta a la cua. Vaig agafar i vaig levantar la porta mentre marxava. Vull dir-te, és que hi ha pràctiques i pràctiques també. Són sectors que han sigut poc regulats. Gràcies a Déu aquí a Catalunya ara, doncs sí que és veritat que s'ha posat fil a l'agulla. Però la resta de l'Estat...
Són sectors que no estan regulats encara, per tant no hi ha barreres d'accés, com podria ser altre tipus de professions.
I per tant, això moltes vegades el que fa és semblar que pugui ser fàcil accedir-hi i com que aquest concepte que és fàcil generar diners el que fa és atraure totes aquestes figures que podem dir que sí que és veritat que a vegades ens paguem justos per pecadors i aquestes persones deixen petjada i la petjada és negativa.
Si haguessis de fer una carta als Reis per millorar la situació en general de l'habitatge, si haguessis de demanar un desig, quin seria?
Que els reptes que teníem, que estàvem comentant abans, fossin possibles. Regulacions en certes mesures, per limitar aquests grans inversors o aquests fons voltors. Altre tipus de regulacions, com pot ser motivar aquest increment de l'oferta, motivar fiscalment que el propietari...
deixi fluir l'immoble al lloguer, aprofitar els fons europeus per rehabilitar aquests habitatges energèticament i que tinguem més possibilitat d'habitatge de qualitat i facilitar l'accés a l'habitatge als joves. Aquesta seria la nostra Carta dels Reis. Després parlaríem d'increment de sol, que seria una altra batalla, que crec que aquests tres punts sense l'increment de sol no serien suficients tampoc. És bon moment per comprar un habitatge a Comarques Gironines?
Sempre és un bon moment per comprar un habitatge si l'habitatge et convenç i t'agrada. Sí, la veritat és que sí. Si ens fixem només en el preu, també. Sí. Però entenc que sí. Entenc que sí. La demanda va en augment.
És que aquí som a Europa per algunes coses, però per altres no tant. Efectivament, efectivament. I per comprar habitatge entenc que sí. I defenso la compra de l'habitatge en qualsevol moment perquè si aquest habitatge és per vivenda habitual, com que no podem controlar el que vindrà,
jo animo que la gent compri l'habitatge sempre i quan li agradi encaixi dins el seu pressupost perquè si encaixa ara no entenc que hi ha un futur sinó una situació familiar que afecti el possible pagament del préstec que es pugui demanar i si ens fixem en els tipus d'interès també perquè poc ha de canviar en un futur si haguessis de donar 4 consells a algú que vulgui comprar o vendre assessorament un
Assessorament i a partir d'aquí tenir les idees clares a l'hora de comprar. Això sí. Però assessorament expert.
Mira, m'ho has deixat a huevo, perquè parlant d'assessorament, l'última pregunta, i m'has de contestar que sí, és si et puc enredar de tant en tant per fer-te un truc o que passis per aquí i explicar-nos quatre coses conforme vagi canviant el mercat, perquè el mercat està més canviant que, vamos, que això sembla una festa d'aniversari d'un nen de tres anys, vull dir, salta un per allà i l'altre per allà també. Només faltaria, m'he sentit molt còmoda, moltes gràcies, i per tant el meu compromís es manté. Marc Roig, moltíssimes gràcies. A vosaltres.
A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. L'Alternativa, el programa de rockcat porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa els divendres cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
Ara que la nit s'ha fet més llarga, ara que les fulles ballen, danses al racó, ara que els carrers estan de festa, avui que l'apredo tant record,
Ara que s'obren les paraules Ara que el vent bufa tan fort Avui que no em fa falta veure't ni tan sols parlar Per saber que estàs al meu costat
És Nadal el meu cor, quan somrius content de veure, quan la nit es fa més freda, quan t'abraces el meu cos. I les grups de colors m'il·luminen nit i dia, les encens amb el somriure, quan em parles amb el cos.
És el buit que deixes quan t'aixeques. És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú. Són petits detalls, tota gent que
Com queda el jersey i un cabell, vas dir que mai més tornaries.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saït esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I ja encarem recte final dels Quatre Rius. Quan nosaltres volíem fer un repàs a l'agenda, ho dic perquè aquesta mateixa setmana el duo de jazz mediterrani Insulae Songs, que ve de la Sardenya, ni més ni menys, arriben a Terres Gironines per oferir-nos un parell de concerts. Un primer a Purbou, al matí i després al vespre.
el Sunset Jazz Club de Girona. Per poder-ne parlar m'acompanya ja un dels dos integrants, Salvatore Maltana, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Salvatore. Gràcies, gràcies a vosaltres. Bon dia, bon dia. Primer de tot, d'on va sortir la idea de venir a tocar cap aquí, cap a Girona?
Allora, mira, fa temps que jo connecto all'Alex del Sunset Jazz Club, no? I mentre feia un canvi de paraules així que parlava per Facebook, l'organitzador de Insula Lab, que és un gran contenidor de música, ha vist que jo i Alex teníem una confiança i m'ha preguntat de poquè
interagir amb ell per fer concerts allà i així he posat en joc l'Àlix i la producció d'Ínsula Lab que han trobat aquests dos concerts allà cap a la banda catalana en aquest sentit vosaltres em sembla que sou com el mare vosaltres sou com el Mediterrani i la vostra música també apunta moltíssim això
Sí, mira, tot ha nascut perquè al Paolo Fresu, que vosaltres suposo que coneixeu, no? Al tropetista italiana, la musica, nos ha preguntat de fer com una specie de ricerca de la musica mediterrània i crea un concert. Perciò jo i Marcello, que són molt, molt curiosos de la musica jazz i també
de la música mediterrània, hem fet una recerca de músiques no més que harmònica, més melòdica. I, damunt de la melodia, després hem arreglat l'harmonia i tot això, i el ritme que podia servir per fer aquesta feina. Molt senzillament. Tot això amb una performance de jazz clàssic. Bueno, jazz clàssic. Diem que la part més clàssica de jazz que nosaltres...
Utilisem amprem per fer aquesta cosa és l'improvisació.
tot està dins del fet de 30 com un basament musical entre melodies i composicions originals, meves de Marcello i tractades de les terres que baixa, el Mediterràne baixa, no? I després, per fer improvisació.
Tu saps perfectament que... Entens això, no? Sí, no, no, completament. I tu saps també que la música a vegades es vol sectoritzar molt, però em sembla que a vosaltres la vostra música és bastant democràtica en aquest sentit, bastant horitzontal, és per a pràcticament tots els públics.
Oh, ma sí, segur. Normalment mira la musica que està per tot el públic, per la gent. I això que no veig és que no m'agrada la gent perquè la vegada les musics toccan per ells, no? I això és un anisme.
sempre el Charlie Parker tocava també per la gent perquè si no no guanyava diners per ell tocava en casa al final és que ja ho has dit bé, si la música al final ha de ser per la gent, de gent tocada per la gent segur, segur tot això aquest pròxim dia 7 que si no m'equivoco passeu primer per Portbou, no?
Sí, sí, sí, al Maitit, que tocaré mai al Pornou, i després de la tarda al San Sergis Club. Com he dit abans, fa temps que amb Àlex no ho coneixem i hi ha una gran amicícia i quan Àlex pot sempre em truca per fer... Fa tant que hem creat connexions entre l'Aigué. Sabeu que l'Aigué és un país que nosaltres sempre creiem com un país català,
perquè parlem encara de català, el 1352, no? És per això que jo pugui parlar així amb nosaltres. I, bueno, hi ha una connexió afectiva i musical. Salvatore, amic de l'Alguer, moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé aquest concert d'aquest cap de setmana, aquests dos concerts a Portbou i també al Sensei Jazz Club. Gràcies, us espero allà, esperem de nos veure i de veure la gent de Girona i tot el cap nord de la Catalunya.
A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La teva ràdio. La Gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Tec. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Com cada any el desembre.
I potser faràs balanç. I et proposaràs per l'any que arriba ser millor que abans.
Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
I ho hem dit abans, i és que no podíem acabar el dia sense parlar de la cucullona't. Només faltaria, perquè l'Arnau Vila ja sé que s'ho està mirant a l'agenda aquests dies, tot el que ha passat, tot el que vindrà, i com que jo a l'Arnau Vila sempre el vull ajudar, doncs per això mateix hem trucat al Jordi Martínez. Com estàs? Bon dia i bona hora, Jordi. Bon dia. Doncs mira, bona hora, però ben estressat de bon matí, ja. Ja m'ho imagino. I més vosaltres, que feu tantíssimes coses en pocs dies, no? Sí, sí, sí, no, ni tant, ni tant, ni tant.
En aquest sentit, Jordi, jo t'ho he de dir, cada dia ens hem trobat amb alguna proposta de la cucullona't. Com ha anat de moment aquest inici? Que us està enganxant ara mitja setmana.
Doncs ha anat superbé. La resposta a la gent ha sigut molt positiva i per ara tots els actes la gent no els ha agradat molt. De fet, el dissabte vam fer a Sebastià d'Argou una xerrada sobre llocs emblemàtics i edificis abandonats i ple de fantasmes. Hem fet les rutes, també de Girona, malgrat ahir apuntada pluja també la vam poder fer, però no va ploure gaire, per sort.
I, bueno, doncs avui és quasi el gran dia, diguéssim, el dia més esperat, que és la pel·lícula, la projecció de la pel·lícula del 84 dels caçafantasmes, original, però amb la novetat que posem alguna sorpreseta a dins de les pel·lis. Algun espany, algun fantasma i algun personatge estrany. Jo t'ho he de dir, és la broma del dia, eh?, aquí al programa, que em diuen canvis que avui fan els caçafantasmes, que jo hauria d'anar allà a ser casat.
Molt bé, i tant. Nosaltres el divendres, que va venir el cotxe, vam anar a Caça Fantasmes per Girona. Amb el cotxe de Caça Fantasmes, que va plovar per tot el mig de Girona. I, per exemple, a la part de l'Ajuntament vam trobar unes coses paranormals dins de l'Ajuntament impressionants.
i per Port Girona. La sembla molt increïble. Hi ha una cosa molt bona, Jordi, i és la projecció de diferents curs als barris de la ciutat. Us esteu muntant una ruta guapa.
Sí, això és molt important perquè necessitem recolzament per part dels centres cívics, que és una proposta molt interessant perquè per gent que no pugui assistir al festival, hem fet una mica de testet del que és el sistema de projeccions del festival. Hi ha uns nous curss.
que projectem amb aquests tres centres cívics, que ahir vam projectar en el centre Civic Ter, avui a la Marfà, i el dijous al... A Pont Major.
El Pau Major, exacte, el Pau Major, que no tinc ara el diu de noms, però el Pau Major. I és molt important, molt interessant, perquè incentiva que el públic que no estigui acostumat a anar a festivals, doncs aquí hi hagi una mica de tastet del que són els curs, del que portem a la Cucullona.
Moltes projeccions aquesta setmana, vaja, vull dir que entren bé també entre setmana. Per si de cas, el divendres ja saltem i dissabte, vull dir que podríem dir que són dos dels dies grans. Tenim, per exemple, premi de pintura a Cocorràpida. Sí, això també és molt interessant, el premi de pintura a Cocorràpida, a part dels premis, que també són suculents, només per 4 hores de feina tens...
tens un premi de 200 euros, vull dir que està superbé, i l'important és això, incentivar també una mica la part artística de cadascú, i fer un quadre, fer una corella, un oli o el que vulguis, del barri vell de Girona,
però amb una mica d'ambientació fantàstica, amb algun punt d'element fantàstic. Pots tenir la cocollona, pots tenir la bruixa de la catedral, tens vampirs, tens la decapitació de la juega, tens, bueno, molts de folclòria fantàstica, vull dir que tens per jugar, i a més a més en molts carrers, en la catedral, Sant Fèlix, altres escales, vull dir que tens...
Hi ha molt de joc per fer, vull dir que és una proposta molt interessant i també molt acceptant pel públic i hi ha un premi adult i un premi infantil, vull dir que està obert a tothom que vulgui pintar, dibuixar i expressar-se també, i també això és important, que també el ser visual però que també les arts plàstiques també són importants. Una altra ruta, més projeccions i la cluenda dissabte dia 7 de desembre a l'Auditori Josep Irla.
Sí, i a part també de la cloenda, que també és important, perquè allà sabran tots els premis de curtmetratges i el de la Coca Express, que és el curt en 24 hores que es va realitzar el dissabte.
A part també d'això, a les 4 de la tarda, molt important, a la Casa de Cultura, justament a davant, tenim un taller de psicofonies, que és molt interessant. Anem a una part abandonada de la Casa de Cultura, que no hi ha ni llum, no hi ha res, i allà, en Jorge Ríos, que és el de les rutes, ens farà un experiment de psicofonies. No sé què enteneu per psicofonies, però potser nosaltres en som una en si mateixa, eh?
Sí, crec que sí, eh? No, som unes cacofonies, nosaltres Jordi Martínez, espero que acabi d'anar bé aquest acocollona't, si hi ha qualsevol cosa parlem amb tu Perfecte, i nosaltres igualment estem molt agraïts també per la publicitat que ens feu també a les ràdios, que també és molt important i que això, que els festivals de Girona siguin en peu i que la gent pugui sortir de casa i que pugui tenir oferta variada en qualsevol tipus de tema
Per això estem. Jordi Martínez, gràcies. Gràcies.
I amb aquesta esplèndida banda sonora deixem enrere ja els Quatre Rius d'avui dimecres 4 de desembre. Saps què passa, Arnal Vila? Que demà és diventres quasi bé. Gairebé. Gairebé. I a més a més és que he rebut un whatsapp mentre estàvem aquí en directe que diu... Camila? No. Ja seria hora que anessis acomiadant també de tant en tant el programa. Diu que aneu tan justos. Sempre diu que arribeu i 59 que encara no he pogut dir ni adeu. I és molt lletge això, eh?
Vull dir, és molt lleig. Avui ho hauríem d'acomiadar. Marxar així a la francesa, vull dir... Però tornem, eh? Home, i tant, quin remei. Per molt que no vulguem, vull dir, aquí estarem. Tornem. Arnau Vila, demà dijous, amb regust de divendres, tornem amb el primer cafè, amb la tertúlia, amb els Quatre Rius i amb Girona FM. Serà les 9 puntualment, no falleu.
Fins demà!
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.