Title:

Lliçons d’avisme, emprendre i habitatge

## Resum general del podcast Programa **Els 4 Rius** de **Girona FM**, amb Saïd Esbell i Arnau Vila, estructurat en tres grans blocs: • **Cultura i literatura** (conversa amb l’escriptora Mar Bosch Oliveres) • **Emprenedoria jove i autoocupació** (llançadora *Beques per emprendre*) • **Habitatge i rehabilitació energètica** (servei Gidomus) Entre mig, s’hi intercalen falques de promoció de **Girona FM** i de programes de la casa, i una breu connexió literària amb **Damià Bardera**. --- ## 1. Obertura: memòria històrica, to del programa i agenda del dia ### 1.1. Recordatori de la dictadura i ignorància històrica • El programa arrenca recordant que fa **50 anys de la mort de Franco** (“en Paco”) i reflexionant sobre com la **gent jove desconeix què volia dir viure en dictadura**. • Es critica l’aparició de **discursos banals o revisionistes** a xarxes (Twitter, Instagram, TikTok) i s’assenyala que **la història ha de servir per no repetir errors**. • Es constata una certa frustració: sembla que **“no n’hàgim après gaire res”** veient el panorama actual. > “La història serveix per no repetir-la, i veient com està el pati sembla que no n’hàgim après gaire res.” ### 1.2. Presentació de l’equip i to distès • Saïd presenta el tècnic **Arnau Vila** en clau humorística com “el dictador de la ràdio gironina”, jugant amb el contrast amb la dictadura política. • Conversa distesa sobre **botons de control**, bromes amb **hipnosi** i fotos fetes durant les entrevistes. • Xerrada informal sobre el **temps**, possibilitat de **neu a cotes altes**, i una excursió a **la Fageda**. • S’al·ludeix amb humor als **fumadors** i a la “temporada complicada” per al tabac a l’hivern. ### 1.3. Avanç de continguts del programa Es presenta l’“agenda” d’**Els 4 Rius** d’avui: • Entrevista amb l’escriptora **Mar Bosch** sobre el llibre **“Lliçons d’Avisme”**. • Secció sobre **emprenedoria jove i autoocupació** (llançadora *Beques per emprendre*). • Agenda cultural: presentació a la **Llibreria 22** de la novel·la **“Vila del Sac”** de **Damià Bardera**, amb el llibreter i cinèfil **Carles Ribas**. • Secció final **Gidomus**, dedicada a **habitatge i rehabilitació energètica**. • Es remarca que parlar d’habitatge “**sempre és car**”, però que **escoltar el programa és gratis**. També es fa la broma recurrent de tenir **“ràdio amb piles”** per si passa alguna cosa, reforçant el paper de **Girona FM** com a servei públic. --- ## 2. Literatura i joc metaliterari: “Lliçons d’Avisme” de Mar Bosch ### 2.1. Presentació del llibre i del projecte literari • Saïd entrevista l’escriptora gironina **Mar Bosch Oliveres** arran de la publicació del seu llibre **“Lliçons d’Avisme”**, un **recull de contes** que alhora **funciona com una novel·la**. • L’autora hi veu una **aventura literària especialment experimental**, un pas més enllà del que havia fet fins ara. • Explica que és un **projecte llarg**, que porta **anys compilant, reescrivint i anotant**: - Aproximadament un **30% dels contes són antics** però completament **reescrits**. - Ha rellegit els seus textos com si fos la **professora que edita els contes d’un alumne**. ### 2.2. El conte com a laboratori i repte tècnic • Mar Bosch defensa el **conte** com un **gran “laboratori” per a escriptors**: - Permet **experimentar tècniques narratives** en un espai curt. - Obliga a **sintetitzar al màxim** i a **tancar una història concreta**. • En contrast amb la novel·la, diu que **escriure contes que funcionin és més complex**: - Un conte ha d’**autosostenir-se de l’inici al final**. - No pot tenir “res de sobres” i no pots confiar tant en el **temps narratiu llarg** per “arreglar-ho” al final. • Com a **cap d’estudis** de l’Aula d’Escriptura de Girona (dirigida per Glòria Granell), subratlla com la **metaescriptura** i el treball pedagògic incrementen l’**autoexigència**. > “Un conte és un gran hivernacle per als escriptors.” ### 2.3. Origen del títol i l’ombra de Jules Verne • El títol **“Lliçons d’Avisme”** prové directament d’una **cita de Jules Verne** a *“Viatge al centre de la Terra”* que l’escriptor **Vicenç Pagès** destacava en el seu cànon de literatura infantil i juvenil. • La frase del geòleg que puja el nebot al campanar i li diu que aprendrà “lliçons d’avisme” va encendre-li la bombeta: - Li va servir per **articular i lligar el seu univers creatiu** des del 2012 fins ara. • Reconeix l’**influx de Verne** en el concepte d’**exploració subterrània i duplicitat de mons** (*superfície/abisme*). ### 2.4. Estructura del llibre: joc de lectures i notes al peu Mar Bosch descriu el llibre com un **“tauler de joc”** amb **dues maneres de llegir-lo**: #### 2.4.1. Primera lectura: recull de contes “normal” • Es pot llegir com un **recull convencional de relats independents**. • El lector hi troba: - La **Mar Bosch “de sempre”** (la de *Bedlam*), amb ironia i lirisme. - Històries que **no tenen res a veure entre si**, però que comparteixen to i estil. #### 2.4.2. Segona lectura: joc metaliterari amb notes al peu • Es pot fer una segona lectura combinant **text principal (relats)** i **notes al peu**. • Les notes al peu construeixen un **fil conductor ocult** amb **dos personatges**: - *L’escriptor*: la veu que escriu els relats. - *El notalpauador*: el crític que **comenta, discuteix, destrossa i completa** els buits interpretatius. • Entre ells s’estableix un **diàleg crític** que parla de: - **Tècnica narrativa** (comentant formalment què està passant al relat principal). - **Construcció del narrador i del crític** com a personatges. • Aquesta doble capa crea una **duplicitat** i un **joc de miralls** que remet a l’“espeleologia” de Verne: baixar als **abismes** del text. > “Si no estàs per murgues, llegeixes els contes de dalt; si estàs per murgues, baixes a les notes al peu.” ### 2.5. Quotidianitat, fantasia i mala bava • El **fil de fons** més estable és la **quotidianitat**: - Situacions del dia a dia que funcionen com a **petits abismes**: trencaments, canvis d’horitzó, fissures internes. • La quotidianitat és **empeltada de fantasia** i de **joc metaliterari**, seguint el model Vernià de combinar **ciència, imaginació i meravella**. • El to és sovint **irònic** i amb **“mala llet de fons”**: - Històries aparentment dolces o domèstiques que revelen una cara més incòmoda. • L’autora reivindica que la literatura **augmenta el “principi de plaer”** (llegir per gaudir), però també pot propiciar **reflexió**. ### 2.6. Joc amb el lector i final “d’investigació” • El llibre promou una lectura **interactiva**: anar **endavant i enrere**, seguir notes que es **interpel·len entre elles**, rellegir amb noves claus. • Avança, mig en broma, que al final hi ha **un assassinat**: - Mor o bé el **narrador** o bé el **crític**, i el lector acaba descobrint **qui és l’assassí** i per què. • L’últim conte es titula directament **“Autoficció”** i reflexiona sobre el **gènere de l’autoficció**, ironitzant sobre la tendència a preguntar a les escriptores si *elles són* les protagonistes de les seves històries. ### 2.7. Aprenentatges personals i trampes al solitari • Mar Bosch confessa que es va voler “donar una treva” escrivint contes per **rebaixar ritme** respecte a la novel·la, però se n’adona que **s’ha fet trampes al solitari**: - Ha resultat **molt més complex del que preveia**. - Mantindre un **nivell homogeni de qualitat conte a conte** és molt exigent. • Reconeix que, per **viure de l’escriptura**, cal publicar amb freqüència, fer promoció i encadenar projectes; però aquest llibre li ha servit per: - **Reaprendre dels seus propis textos antics**. - Explorar la seva faceta **més vulnerable** i **autoficcional**. • Es mostra conscient del desig de **superar cada llibre anterior** i diu que “**és una Mar Bosch com sempre però com mai**” en aquest volum. > “Quan arribes als 40 et fas aquests autoplantetjaments de millora… i em vaig pensar que amb contes descansaria. No ha estat així.” ### 2.8. Invitació final als lectors • El llibre està pensat per a **lectors que tenen ganes de jugar** i que gaudeixen de ser **sorpresos**. • Es pot llegir una vegada i, si es vol, tornar-hi amb una **altra perspectiva**, aprofitant el joc de les notes al peu. • Saïd tanca la secció recordant que **“això és casa teva”** per a l’autora. --- ## 3. Emprenedoria jove: la llançadora “Beques per emprendre” ### 3.1. Què és la llançadora Beques per emprendre? • Secció dedicada al programa **“Beques per emprendre”** de la **Fundació Autoocupació**, presentat com una **llançadora/incubadora pròpia** per a **joves emprenedors**. • Convidats: - **Amadeu Barceló**, responsable del programa. - **Aina Bou**, participant de l’edició actual. • La llanzadora funciona des de fa **tres anys** i està pensada per a **joves de 18 a 29 anys en situació d’atur** amb una **idea de negoci**, encara que no estigui gaire madura. ### 3.2. Acompanyament integral: sou, formació i coworking El programa ofereix un **paquet complet d’acompanyament durant un any**: • **Contracte laboral i sou**: - Les persones participants **cobren un salari mentre desenvolupen la seva idea**, cosa que permet **no haver de fer-ho a les nits o caps de setmana**. - Es presenta com un **suport clau** en el context econòmic actual. • **Formació intensiva (540 hores)** en àmbits d’emprenedoria: - *Competències emprenedores* i habilitats personals. - *Economia i finances*, *pla de màrqueting* i altres aspectes tècnics de gestió. • **Espai de co-working** compartit amb altres emprenedors: - Facilita **intercanvi d’idees, suport mutu i xarxa de contactes**. • **Tutories individualitzades** amb consultors experts: - Serveixen per **definir, ajustar i professionalitzar** els projectes. ### 3.3. Perfils i tipus de projectes • La Fundació Autoocupació treballa sobretot amb **projectes petits** (1–3 persones), molt **vocacionals**: - *Il·lustradors, fotògrafs, disseny d’interiors*, màrqueting, creadors de producte, associacions, etc. • Es reivindica que la riquesa del programa és **no limitar-se a un sol sector**, sinó barrejar **projectes molt diferents** en el mateix espai. ### 3.4. L’experiència de l’Aina Bou • L’Aina explica que hi va entrar amb **dues idees** al cap: - Una **consultoria de comunicació corporativa** (que és la que ha tirat endavant). - Un projecte sobre **circularitat en el món de la moda**. • Valora molt que la llançadora li hagi permès **tenir temps i espai per definir el rumb**, i descartar o reconduir idees sense pressió. • Va conèixer el programa a través d’una **newsletter de la UdG com a alumni**, i hi va veure l’oportunitat de **“aturar-se” per fer realitat el desig de treballar pel seu compte**. • Explica com va ser el **primer dia**: - Molts nervis i una forta **dimensió d’acompanyament personal**. - Dinàmiques d’**autoconeixement** i de cohesió de grup. - Subratlla la importància de compartir el procés amb **11 persones més en la mateixa situació** (al grup de Girona eren 12), de diferents edats però amb **el mateix impuls emprenedor**. > “A nivell personal ha estat clau tenir un grup que estava en el mateix punt vital: emprendre i voler tirar endavant el projecte.” ### 3.5. El dia a dia i transició a la vida professional • Horaris habituals de la llançadora: - **Matins**: formació estructurada. - **Tardes**: treball al coworking en el propi projecte. • L’Aina comenta que des del **juliol ja s’ha donat d’alta d’autònoma** i combina el programa amb la feina real de la consultoria, fet que considera **fruit directe de l’impuls de la llançadora**. • Ressalta que **Autoocupació** disposa també d’**altres programes de suport** per continuar acompanyant les persones un cop acaba la llançadora. ### 3.6. Ganes, empenta i visió social de l’emprenedoria • Saïd planteja que **“ganes, empenta i iniciativa”** semblen, massa sovint, **virtuts escasses** en la societat actual. • Amadeu respon que **ells veuen precisament el perfil contrari**: - Les persones que arriben a **Autoocupació** ja tenen un **impuls clar d’emprendre**. - La fundació atén cada any unes **500 persones**, i hi detecten molta **motivació i capacitat de tirar endavant**. • Malgrat alguns problemes tècnics amb la connexió, queda clar que les **preinscripcions de noves edicions** estan obertes i que **continuarà el programa**. --- ## 4. Agenda cultural: “Vila del Sac” de Damià Bardera a la Llibreria 22 ### 4.1. Presentació i context • Saïd obre la seva “agenda” del dia i destaca un acte cultural de la tarda: - A les **19 h** a la **Llibreria 22**, presentació de la novel·la **“Vila del Sac”** de **Damià Bardera**. - L’acompanyarà el llibreter i col·laborador de Girona FM **Carles Ribas**, conegut també pel programa de cinema. • Es connecta amb **Damià Bardera** per comentar la novel·la i la presentació. ### 4.2. Una novel·la única i vinculada als contes • Damià explica que **“Vila del Sac” és la seva primera i única novel·la**: - Creu que **probablement serà l’única** que escriurà. - És una **novel·la poc convencional** i **no hauria pogut existir sense els seus contes previs**. • La veu com un **llibre de doble funció**: - Pot servir **d’entrada** al seu univers literari, perquè el sintetitza. - O bé com a **tancament**, un recolliment de tot el que ha vingut abans. ### 4.3. Espai fictici i to surreal • **Vila del Sac** és un **espai mític** inspirat en **Viladamat**, el poble natal de l’autor: - Una mena de **quintessència surreal de l’Empordà**. - Un topònim inventat però fàcilment llegible com a deformació de “Viladamat”. ### 4.4. Sinopsi: iniciació rural d’un nen de ciutat • Argument senzill però ple de possibilitats: - Un **nen de ciutat (Barcelona)** és **deixat per la mare** a casa dels avis a **Vila del Sac**. - El **pare és absent** (“ni hi és ni se l’espera”). - El nen hi passarà com a mínim **un any**, en un **procés d’iniciació a la vida de poble**. • Tot plegat narrat en **clau surreal**, allunyada del realisme directe. ### 4.5. Presentació a la Llibreria 22 • La trobada s’articularà **en format diàleg** entre Damià Bardera i Carles Ribas. • L’autor admet que les presentacions tenen sempre **un punt d’imprevisibilitat** (no saps quanta gent vindrà ni com anirà), però deixa clar que: - **Tothom hi està convidat i serà benvingut**. - **Saïd hi assistirà personalment**, cosa que també promociona l’acte. • S’espera que Carles **aporti referències cinematogràfiques**, ja que sovint s’ha dit que la prosa de Bardera és **molt visual**. --- ## 5. Habitatge i rehabilitació energètica: el servei Gidomus ### 5.1. Què és Gidomus? • Darrera secció del programa, dedicada als **Gidomus**, amb: - **Manel Pretel Wilson**, portaveu del servei. • Gidomus es defineix com **un servei d’acompanyament a famílies** en el **procés de rehabilitació energètica d’habitatges**. • Es presenta com una mena de **“finestreta única”** que ajuda a resoldre: - **Aspectes tècnics** (projecte, avantprojecte, arquitectes…). - **Tràmits administratius i llicències**. - **Finançament** i recerca d’ajudes i mecanismes econòmics. > “Sense algú que t’ho expliqui i t’agafi de la mà, és un procés molt complicat.” ### 5.2. Context europeu i urgència de la descarbonització • A partir de les directives europees, el parc d’edificis ha d’arribar a **zero emissions el 2050**. • El problema és que tenim un **parc edificat molt antic**, sobretot **anterior als anys 80**, molt poc eficient. • Com que **no es construeixen edificis nous prou ràpid**, la clau és **rehabilitar l’existent**. • Gidomus s’inscriu en aquesta estratègia com a **instrument per accelerar la descarbonització** de l’edificació a la demarcació de Girona. ### 5.3. Estructura i funcionament del servei a Girona • A la comarca del Gironès, Gidomus opera a través de: - **Oficina al Col·legi d’Arquitectes (COAC) a l’edifici de la Punxa**, a tocar de l’estació. - **Presència al Consell Comarcal del Gironès**. • Dies d’atenció presencial al Gironès: - **Dimarts i dijous**: a l’oficina vinculada al Consell Comarcal. - **Dimecres**: atenció a la **Punxa**, al COAC. • També fan **visites a domicili**, sobretot si la persona ja té clar que vol fer alguna intervenció. • L’estudi inicial i l’acompanyament són **totalment gratuïts**, **encara que finalment no s’arribi a fer l’obra**. • Disposen d’una **borsa de professionals validats** per ajudar a **trobar arquitectes i tècnics de confiança**. ### 5.4. Burocràcia i barreres: el paper d’intermediació • Saïd ressalta que la rehabilitació energètica suposa una **“burocràcia tremenda”** i “25 fronts oberts”. • Gidomus vol reduir aquesta càrrega mitjançant: - **Informació clara** sobre què es pot fer a cada habitatge. - **Càlcul d’estalvis** i terminis de retorn de la inversió. - **Tramitació d’ajuts, subvencions i certificats**. • Es posa èmfasi en què l’eficiència energètica **no és només una qüestió de diners**: - Implica **temperatura de confort**, **ambient més saludable** i **millora de la qualitat de vida**. - També **revaloritza l’actiu** que és l’edifici o el pis. ### 5.5. Cases unifamiliars vs. comunitats de veïns • Es diferencia entre: - **Casa unifamiliar**: decisió d’una sola propietat, processos més directes. - **Comunitats de propietaris**: “el gran meló” segons Saïd. • Moltes comunitats s’han acollit a **ajuts Next Generation** per fer reformes energètiques (façanes, cobertes, sistemes). • Gidomus també actua com a **mediador en comunitats**: - Ajuda a **convèncer i posar d’acord** veïns. - Facilita **informació i escenaris** per arribar a consensos. > “Si ja és difícil convèncer una persona, imagina convèncer tot un edifici.” ### 5.6. Subvencions, certificats i futur del sector • Es constata que, després de retallades com les del govern Rajoy en renovables, els **ajuts en eficiència energètica han millorat** i han anat augmentant, encara que no prou. • Problemes actuals: - **Fi dels fons Next Generation** i possible **efecte rebot** de qui arriba tard als ajuts. - Necessitat de **agilitat administrativa** perquè “no es deixin de fer obres per manca de subvencions”. • Es distingeix entre: - **Certificat d’eficiència energètica** (obligatori, per exemple, per llogar un pis). - **Certificats d’estalvi energètic**, **més nous i tramitats per Gidomus**, que representen **diners complementaris a les subvencions**. • Manel creu que el **sector de la rehabilitació energètica està “per néixer i consolidar-se”**, i que som al **principi d’un creixement molt fort**. ### 5.7. Arribarem al 2050 amb emissions zero? • Saïd pregunta directament si **és realista** arribar a 2050 amb **zero emissions** a l’edificació. • Manel respon amb **prudència**: - Ho veu molt complicat, però insisteix que l’important és **començar i avançar en la direcció correcta**, amb suport de l’administració. - Potser no serà exactament 2050 sinó 2060, però cal **mantenir l’objectiu** i accelerar. • Gidomus aspira a ser **referent a la demarcació de Girona** en aquesta transició. > “No sé si serà 2050 o 2060, però hem de posar un rumb i mantenir-lo.” --- ## 6. Falques i autoprogramació de Girona FM Entre seccions apareixen diverses **falques promocionals** de **Girona FM**: • Presentació d’**Els 4 Rius** com a programa de **gent, cultura i històries de Girona**. • Recordatori dels **butlletins informatius horaris** d’“L’actualitat en 180 segons” (notícies de Girona i Catalunya condensades en 3 minuts). • Promoció d’altres programes culturals, com **“García i Tarribas Associats”** o **“La Càpsula”** (programa dedicat al *soul* amb Oriol Mas). Aquestes falques reforcen la imatge de **Girona FM** com una ràdio de **servei local, cultural i informatiu**, amb una oferta diversa. --- ## 7. Temes principals del capítol ### 7.1. Memòria i context • Recordatori crític de la **dictadura** i denúncia de la **desmemòria històrica** entre el jovent. • Reflexió sobre la **responsabilitat de conèixer el passat** per no repetir-lo. ### 7.2. Creació literària i metaliteratura • El **conte** com a gènere exigent i com **laboratori narratiu**. • La **fusió de recull de relats i novel·la** en un sol volum. • Jocs **metaliteraris**: notes al peu, diàleg entre **narrador i crític**, *autoficció* i reflexió sobre el gènere. ### 7.3. Emprenedoria i jovent • Importància de **formes d’emprenedoria sostinguda**: - **Sou durant el procés**, **formació** i **suport continuat**. • Posar en valor l’**empenta i la iniciativa** dels joves, sovint invisibilitzada en el discurs general. • Visió **pràctica** de com es passa d’una **idea vaga** a un **negoci real**. ### 7.4. Habitatge i transició energètica • **Reptes de la rehabilitació energètica** en un parc d’edificis envellit. • Necessitat de **mediadors públics o semipúblics** com Gidomus per **desburocratitzar** i fer possible la transformació. • Impacte de les **subvencions europees**, nous **certificats d’estalvi energètic** i el debat sobre la **feasibilitat dels objectius climàtics**. --- ## 8. Idees clau ressaltades • **La memòria històrica** és essencial en un moment on **proliferen discursos superficials a xarxes**. • **“Lliçons d’Avisme”** és alhora **recull de contes, novel·la i assaig encobert sobre l’acte d’escriure**. • La **llançadora Beques per emprendre** demostra que **emprendre es pot fer amb suport estructurat** i no només com a aventura solitària i precària. • **Gidomus** exemplifica com **l’administració i els col·legis professionals** poden facilitar **grans canvis estructurals** (eficiència energètica) a escala domèstica. --- ## 9. Tags • literatura • contes • novel·la • Mar Bosch • Lliçons d’Avisme • Jules Verne • metaliteratura • autoficció • escriptura creativa • Aula d’Escriptura de Girona • Vicenç Pagès • Damià Bardera • Vila del Sac • Llibreria 22 • Empordà • presentacions literàries • emprenedoria • Beques per emprendre • Fundació Autoocupació • joves emprenedors • coworking • UdG • comunicació corporativa • circularitat de la moda • habitatge • rehabilitació energètica • Gidomus • COAC • Consell Comarcal del Gironès • Next Generation • certificats d’eficiència energètica • certificats d’estalvi energètic • canvi climàtic • emissions zero • confort tèrmic • comunitats de propietaris • Girona FM • Els 4 Rius • memòria històrica • dictadura franquista • ràdio local --- ## 10. Seccions amb temps ### Secció 1 – Editorial i obertura del programa • **Inici:** 0 • **Final:** 257 • **Títol:** Editorial, humor inicial i agenda del dia • **Resum:** Reflexió sobre els **50 anys de la mort de Franco** i la **desmemòria històrica** entre el jovent. Saïd denuncia els **discursos banals a xarxes** i la falta d’aprenentatge del passat. Tot seguit, conversa distesa amb **Arnau Vila** (bromes sobre hipnosi, fotos i “dictador de la ràdio”), comentari del **temps** i d’una excursió a la **Fageda**. Es presenta l’**estructura del programa**: entrevista literària amb **Mar Bosch**, secció d’**autoocupació**, agenda cultural a la **Llibreria 22** i secció final sobre **habitatge** (Gidomus). Es remarca, amb humor, la necessitat de tenir **ràdio amb piles** i es juga amb la idea que “parlar d’habitatge sempre és car, però escoltar la ràdio és gratis”. ### Secció 2 – Entrevista a Mar Bosch: “Lliçons d’Avisme” • **Inici:** 281 • **Final:** 1307 • **Títol:** Lliçons d’Avisme: contes, abismes i joc metaliterari • **Resum:** Conversa extensa amb **Mar Bosch Oliveres** sobre el seu llibre **“Lliçons d’Avisme”**, acabat de sortir. L’autora explica que és un **recull de relats** que també pot llegir-se com una **novel·la**, el seu projecte més **experimental**. Parla del **procés llarg de compilació i reescriptura**, del **conte com a laboratori** i de com ha après dels seus propis textos antics. Detalla l’origen del títol en una **cita de Jules Verne** a *“Viatge al centre de la Terra”* i la influència de **Vicenç Pagès**. Descriu la **doble lectura** del llibre: com a recull de contes autònoms i com a **artefacte metaliterari** amb **notes al peu** que articulen un diàleg entre **escriptor i crític** (el “notalpauador”), fins a un **final amb assassinat** que resol qui és qui. Es parla del **fil de la quotidianitat empeltada de fantasia**, de la **mala llet irònica** de fons i de la reflexió sobre l’**autoficció** al darrer conte. Mar Bosch confessa que es va fer **“trampes al solitari”** pensant que els contes li donarien descans, però s’han revelat **més exigents que la novel·la**, tant tècnicament com vitalment. S’adreça finalment als **lectors juganers**, convidant-los a llegir i rellegir el llibre com un **joc de tauler narratiu**. ### Secció 3 – Falques de Girona FM i autopromoció • **Inici:** 1331 • **Final:** 1441 • **Títol:** Falques de Girona FM i programes de la casa • **Resum:** Segment amb diverses **falques d’autopromoció** de **Girona FM**: s’anuncia el programa **Els 4 Rius**, els **botlletins informatius “L’actualitat en 180 segons”**, i espais culturals com **“García i Tarribas Associats”** (cinema, música, teatre i llibres) i **“La Càpsula”** (música soul). Es reforça la imatge de **ràdio local, cultural i de servei**. ### Secció 4 – Emprenedoria jove: llançadora Beques per emprendre • **Inici:** 1454 • **Final:** 1954 • **Títol:** Beques per emprendre: una incubadora amb sou, formació i coworking • **Resum:** Secció dedicada a la **llançadora Beques per emprendre** de la **Fundació Autoocupació**, amb **Amadeu Barceló** i **Aina Bou**. Amadeu descriu la llanzadora com una **incubadora d’un any per a joves de 18–29 anys en atur** amb una idea de negoci, que inclou **contracte laboral i sou**, **540 hores de formació en emprenedoria**, **espai de coworking** i **tutories individuals**. Es dirigueix a projectes petits i vocacionals (il·lustració, fotografia, disseny, màrqueting, producte, associacions…). L’Aina explica la seva experiència: va entrar amb dues idees (una **consultoria de comunicació corporativa** i un projecte de **moda circular**), i el programa li ha donat **temps i espai** per definir el rumb; ara ja és **autònoma** i combina el negoci amb la llançadora. Ressalta la importància del **grup de 12 participants** per al suport personal i la motivació. Saïd i Amadeu debaten sobre la **necessitat de ganes i empenta** per emprendre, i es remarca que Autoocupació atén més de **500 persones l’any**, moltes amb **forta iniciativa**. Es comenta, tot i problemes de connexió amb Amadeu, que estan en **ple període de promoció i inscripcions** de la nova edició. ### Secció 5 – Agenda cultural: “Vila del Sac” a la Llibreria 22 • **Inici:** 2017 • **Final:** 2262 • **Títol:** Vila del Sac: la novel·la única de Damià Bardera • **Resum:** Saïd obre l’“agenda” del dia i destaca la presentació de **“Vila del Sac”** a la **Llibreria 22** a les **19 h**, amb **Damià Bardera** i **Carles Ribas**. Bardera explica que és la seva **primera i possiblement única novel·la**, una obra **sui generis** que no hauria existit sense la seva producció de **contes**, i que pot funcionar tant com a **porta d’entrada** com a **resum final** del seu univers literari. **Vila del Sac** és un **espai mític** inspirat en **Viladamat**, una mena de **quintessència surreal de l’Empordà**. La sinopsi: un nen de ciutat (Barcelona) és deixat per la mare a casa dels avis, en un poble on el pare és absent; hi viu un **any d’iniciació rural** en clau surreal. Es preveu una presentació en **format diàleg**, oberta a sorpreses, i es destaca que **Carles Ribas** aportarà segurament una mirada **cinematogràfica**, atès que la prosa de Bardera és considerada molt **visual**. Saïd anuncia que hi assistirà i convida l’audiència a la presentació. ### Secció 6 – Nova falca d’Els 4 Rius i butlletí • **Inici:** 2302 • **Final:** 2351 • **Títol:** Recordatori d’Els 4 Rius i dels butlletins informatius • **Resum:** Nova falca promocional d’**Els 4 Rius** i recordatori del format del programa (entrevistes, gent, cultura, històries de Girona) i del **butlletí informatiu “L’actualitat en 180 segons”**. Es consolida la marca de **Girona FM** com a referència local. ### Secció 7 – Gidomus: acompanyament en rehabilitació energètica • **Inici:** 2351 • **Final:** 2896 • **Títol:** Gidomus: finestreta única per rehabilitar casa teva • **Resum:** Darrera secció del programa, centrada en **Gidomus**, amb **Manel Pretel Wilson**. S’explica que Gidomus és un **servei d’acompanyament gratuït** a les famílies per fer **reformes i rehabilitació energètica d’habitatges**, actuant com a **finestreta única**: orienta sobre **què es pot fer a la vivenda**, ajuda amb **projectes tècnics, llicències, tràmits** i **finançament**, i ofereix una **borsa de professionals validats**. Manel contextualitza el servei en les **directives europees** que marquen l’objectiu de **zero emissions el 2050**, malgrat tenir un parc d’edificis molt antic. Gidomus funciona a Girona a través del **COAC (edifici de la Punxa)** i del **Consell Comarcal del Gironès**, amb atenció presencial dimarts, dimecres i dijous, i **visites a domicili** si cal. Es destaca que l’acompanyament és **gratuït fins i tot si no es fa l’obra**. Saïd posa l’accent en la **burocràcia feixuga** i les dificultats especials de les **comunitats de veïns**, que often recorren a **ajuts Next Generation**; Gidomus també ajuda en aquests casos a **convèncer veïns i assolir consensos**. Es parla de la **millora del confort tèrmic i la qualitat de vida** com a benefici principal, més enllà de l’estalvi econòmic, i de l’efecte de les subvencions, els **certificats d’eficiència i d’estalvi energètic**. Manel reconeix que **arribar al 2050 amb zero emissions és difícil**, però insisteix que cal **avançar en aquesta direcció**, i veu el sector de la rehabilitació energètica com **un camp en plena expansió**. Saïd tanca amb la broma que quan acabi les obres de casa seva li explicarà com ha anat, i Manel recorda que Gidomus pot **entrar en qualsevol fase del procés**, no només al principi.

['literatura', 'contes', 'novel·la', 'Mar Bosch', 'Lliçons d’Avisme', 'Jules Verne', 'metaliteratura', 'autoficció', 'escriptura creativa', 'Aula d’Escriptura de Girona', 'Vicenç Pagès', 'Damià Bardera', 'Vila del Sac', 'Llibreria 22', 'Empordà', 'presentacions literàries', 'emprenedoria', 'Beques per emprendre', 'Fundació Autoocupació', 'joves emprenedors', 'coworking', 'UdG', 'comunicació corporativa', 'circularitat de la moda', 'habitatge', 'rehabilitació energètica', 'Gidomus', 'COAC', 'Consell Comarcal del Gironès', 'Next Generation', 'certificats d’eficiència energètica', 'certificats d’estalvi energètic', 'canvi climàtic', 'emissions zero', 'confort tèrmic', 'comunitats de propietaris', 'Girona FM', 'Els 4 Rius', 'memòria històrica', 'dictadura franquista', 'ràdio local']