Dijous 20 de novembre de 2025. Avui, ara fa 50 anys, va morir en Paco. Mig segle des de la mort de la persona que va caricaturitzar l'època més fosca de l'era contemporània del nostre petit país. Una efemèride que serveix també per recordar el que hauria de resultar evident que no tornarà, almenys de forma oficial. Ho dic perquè diferents estudis revelen que la gent jove creix sense coneixement a què va passar o què volia dir viure sota el paraigua d'una dictadura.
Per això mateix ens trobem probablement amb els discursos que ploriferen per xarxes. Sigui Twitter, Insta o TikTok, és igual el barret perquè el cap sempre és el mateix. És inevitable també veure certs paral·lelismes entre el que va passar i el que passa. Precisament la història serveix per no repetir-la. I també és cert que, veient com està el pati, sembla que no haguem après gaire res.
I la persona que junta els tres grans poders de l'Estat, algun dia, encara no, si haguéssim de deixar el nostre destí a les mans d'algú, seria, sens cap mena de dubte, dictador de la ràdio Gironina. Sempre saludava Arnau Vilón. Aquí, avui t'has passat una mica de ratlla, eh?
En nou, quan la gent entra aquí i els dic que ets la persona que més mana d'aquí... Bueno, pels botons, eh? Sí, però tens els botons. Sí, això sí. Per tant... En fi, i avui també he descobert que tinc el do d'alterar l'espai temps. Ho has vist o no? És que la gent al·lucina. Sí, sí. Ho hem d'explicar, eh? Perquè quan fem l'entrevista jo m'aixico i faig la fotografia...
Però és que em faig moltes i m'aixeco i estic davant de la persona. I resulta que aquesta persona diu, em fareu fotos? O fareu fotos? Correcte, i els diem, no, tranquil·la, ja tenim 15 fotos fetes. I diuen, ah sí, això sembla la hipnosi aquesta del mentalista, que comences... He de practicar-ho això d'hipnotitzar a la gent.
No sé si és bo o dolent, això. No ho sé, ja t'ho diré. Però t'has de pensar que és veritat, perquè potser l'altre ho fa veure i... Jo ho vol dir. Jo sé que tu ets inhimnotitzable. Això ho tinc clar. No ho sé, no ho he provat mai, no tinc una serp ni una flauta. Jo el que sé és que ho intentaria i segurament em diries què fas, noi? Segurament, molt probablement. Molt probablement. Em quedaria amb un pan de nas. Arnau Vila, com estem de dijous? Amb ganes ja de cap de setmana...
De dijous, ganes de cap de setmana i tens el cel perquè deien que podria nevar, però a quotes de 700 i 800 metres. Segurament que recorda si voleu veure neu, potser queda enfarinat a la mare del món, però no és més. Tinc una excursió aquest cap de setmana al final. On? Anem a la Fageda.
Però és que fa molta fred. Però diuen que està molt mac, eh? Que per cert, una abraçada tots els fumadors des d'aquí, eh? Ja sé que comença l'època més complicada. Sí, una abraçada, sí, sí, de pulmó a pulmó. Escolta'm una cosa, però sí que és veritat que la fageda està força esplendorosa, eh?
Home, sí, ara deu estar amb els colors de la tardor. Sí, sí, sí. Sensacional, vull dir. Però, bueno, en fi, com sensacional també és el programa d'avui. Marc Bosch, que vindrà a presentar-nos ara d'aquí uns instants el seu nou llibre, el recull de contes. També parlarem avui d'autoocupació. Molt bé. D'aquí una estona. Carai. Veus, aquí la toquem d'absolutament tot. I mira si la toquem també, que recordarem que l'agenda, aquesta tarda...
A les 7. Una de les propostes. Una de les coses, perquè, clar, la gent que sigui omnipresent o que tingui la capacitat d'estar a tot arreu, doncs que vagi a tot arreu, però si heu de triar, jo, per exemple, aniré a veure la presentació de la novel·la del Damià Bardera, juntament amb el bo del Carles Ribas i l'Anxer, també el nostre company de temps de cinema d'aquí de Girona FM, a la 22, ho comentarem després amb el Damià, i acabarem amb els idomos!
Parlem d'habitatge. Molt bé. Ja veuràs. És important i interessant, a més a més, escoltar aquesta gent. I car, últimament. Però això és gratis. Últimament, cada vegada que dius alguna cosa d'habitatge, és car. Aquesta vegada és gratis, senyores i senyors. I l'únic que heu de fer és seguir escoltant el 92.7 de l'AFM. Per tant, Arnau Vila. Bueno, perdona, si has de comprar piles, amb ràdio amb piles, què heu de tenir a ràdio amb piles? Recordeu que he de tenir a ràdio amb piles? Ah, exacte, per si mai passa res. Si mai passa res, els quats rius. Són cars les pises, eh? Ara.
4 piles o 2, depèn de petites bueno, tu compren 4 per si de cas però com dèiem a punt d'arrencar doncs el dia d'avui Arnau Vila, si et sembla ens hi posem
I l'escriptora gironina Mar Bosch Oliveres presenta Lliçons d'Avisme, un recull de contes on la quotidianitat es descontrola, els desitjos cauen literalment del cel i el món també pot acabar-se dins d'una fleca o darrere d'una cascada. En qualsevol cas, avui parlem precisament amb l'autora d'un llibre que ha sortit aquesta mateixa setmana i, per què no dir-ho, amb alguna inspiració de Jules Verne, que sempre ens agrada molt aquí en aquesta casa.
Marbos, bon dia i bona hora. Bon dia. I benvinguda, que per fi vens, almenys mentre hi soc jo, eh? Vull dir que abans no sé pas si... Havia passat mai per aquí, sí, no? Havia passat per tu, però A-S, abans de Saïd. Ah, abans de Saïd. Escolta'm una cosa, ha sortit aquesta mateixa setmana, el lliçons d'Avisme, suposo que amb moltíssimes ganes, eh?
Home, i tant, i tant, i tant. A més, és una aventura literària. Cada llibre ho és, eh? Però aquesta més, com els de Girona, que són més de tot, no? Per què? Doncs perquè és un llibre de relats i, segons compte el miris, també és una novel·la. Potser és una de les coses més experimentals en el nivell literari que he fet, no? I m'ho he passat molt bé escrivint. Ha sigut llarg, perquè és un llibre que porto anys compilant, reescrivint, anotant...
bastant obsessionada amb això i al final l'ha sortit i ara m'ho deies, que portes temps amb aquest llibre quant de temps des que vas començar amb la idea?
A veure, jo vaig començar a publicar l'any 2012, arrel d'un casero, en Betlam, i llavors ja vaig començar a escriure contes. De fet, tot el que he publicat fins ara han sigut novel·les. A vegades diuen, ets novel·lista? I a mi m'agrada dir, ostres, sóc escriptora, he escrit de tot, no? De fet, escric premsa, etiquetes dels xampus, tot el que se'm presenti ho faig, no?
Però jo vaig començar escrivint contes, com gairebé tothom, perquè és una fórmula que et permet jugar, que et permet una temporalitat més curta a l'hora d'escriure també i perquè per aprendre'n sempre va millor abans d'enllaçar-te al mar.
I a mi això ha sigut una gran, gran lliçó d'avisme per mi, veure que a mi cada conte que he escrit, reescrit, reformulat, m'ha ensenyat a escriure i a escriure millor, suposo, les novel·les i els escrits que vindran després, perquè un conte és un gran laboratori i un gran lloc on créixer, un gran hivernacle pels escriptors. És que a vosaltres us obliga a sintetitzar fins al seu màxim exponent. Exacte.
però crec que també els lectors últimament, t'ho dic perquè la fórmula del recull de contes a la gent, bueno, ara últimament està sortint molt, potser també per al ritme frenètic que tenim en el dia a dia. Sí, és clar, és una fórmula que et permet sintetitzar i sobretot en escriptors de la meva naturalesa, que tendim a la retòrica o la recursivitat amb el llenguatge, que ens anem una mica per les branques i...
generarem històries i històries, els contes t'obliguen a crear i a tancar una història concreta, un art narratiu concret, i que impacti des del principi. De fet, és una de les formes de prosa que treballem a l'aula d'escriptura per això, perquè permet tota aquesta experimentació tècnica que li convé a tota persona amb més o menys talent a l'hora d'escriure, no?
Escolta'm una cosa, aquesta pinzellada de Jules Verne, d'on ve? Doncs ve d'en Vicenç Pagès, que el trobem molt a faltar, hauria d'haver apadrinat i acompanyat d'aquest llibre perquè la cita va ser per culpa d'ell, perquè jo vaig estar treballant per uns temes amb el seu cànon de literatura infantil i juvenil,
Hi havia un moment que parlava d'entre totes les obres que parla, no? Tonsó, hi era l'Elició, fes els meravelles... Hi ha un moment que s'atura el viatge al centre de la Terra i en destaca una frase, no? Que és la frase del tiet geòleg...
que es replega per la camisa el seu nebot que té vertigen i l'enfila a dalt de tot un campanar i li diu, mira, però miro bé que ara aprendràs lliçons d'avisme. I aquest binomi de paraules lliçons d'avisme a mi em va encendre la bombeta
Per idea, articular, recuperar i lligar tot el meu univers creatiu des de 2012 fins ara, potser un 30% dels contes són antics i reescrits absolutament de nou, i me'ls he agafat com si jo agafés un dels meus alumnes i li hagués editat els contes. I a mi m'ha servit molt per aprendre jo mateixa dels meus propis...
De la meva pròpia frescor, que potser a vegades els escriptors perdem quan trobem un lloc on ens sentim còmodes, en aquest cas novel·les de l'estil que porto fent fins ara, que a mi m'és molt més fàcil fer novel·les que contes perquè soc una escriptora que em costa, suposo que ens costa a tots, trobar una bona idea. I amb els contes, sobretot si vols mantenir un nivell de to i cohesió en un llibre que s'aguanti des del principi fins al final, has de trobar molt bones idees.
una darrere a l'altra, no? No pot ser, si més no pel meu criteri, no pot ser que hi hagi un conte fluix, que sí que n'hi haurà algú que li agradarà més un que l'altre, no? Però en aquest sentit, a mi em raptava fer contes. És que el teu repte és doble, jo crec, perquè més enllà d'escriptora, és a dir, el fet que en el teu dia a dia també estiguis com a, si no m'hi equivoco, directora de l'aula d'escriptura d'aquí de Girona,
Sí, cap d'estudis. La directora és la Glòria Granit. De cap d'estudis, clar, és que el fet que en aquest dia a dia també, vull dir, estigueu parlant de metaescriptura tot el sant dia, al final això implica una autoexigència gairebé salvatge. Exacte. Això, bons acadèmics, gent molt més lectora i molt més bona escriptora, que jo n'ha fet després manuals, com ara, ara parlàvem de Vicenç Pagès, el tramvia nombrant text, a partir de les classes i de la seva experiència com a narrador, d'aquesta visió...
Ai, com a narrador, com a professor, perdó. I aquesta visió humana de la persona que escriu, de tot el que llegeix, hi ha algun moment que s'ha de poder posar per escrit, o tens la necessitat de posar-ho per escrit. Hi ha gent que ho fa d'una forma més assagística, més o menys gràcia, i a mi em va sortir fer-ho a través de la ficció i d'un constructe de ficció com és Lliçons d'Avisme,
que és un llibre que us sortirà molt bé de preu perquè hi ha molts llibres a dins d'aquest llibre no perquè us hagi de fer cap lliçó la primera cosa que s'ha de dir del llibre del títol és que és enganyós, aquí no us lliçonarà ningú no tingueu por ara sí, entreu-hi com si juguéssiu perquè és un llibre, que jo si hagués pogut fer un llibre d'aquests de triar la teva aventura jo en faré un dia un d'aquests, per adults doncs aquest és una mica un llibre tauler de joc
que ja hi ha les instruccions per llegir-ho al principi, que hi ha dues maneres de llegir-ho, és a dir, tu llegeixes els relats aquests, com un llibre de relats convencional, i trobaràs la Marc Bosch escrivint, la de sempre, la que coneixes, potser una mica més gamberra, en algunes ocasions una mica més lírica, i trobareu la Marc Bosch de Bedlam, que és la meva primera novel·la...
I llavors hi ha moltes veus d'un narrador que s'està construint. I llavors la segona opció de lectura és combinar la lectura d'aquest text principal, que són els relats, que no tenen res a veure entre ells, amb unes notes al peu que vehiculen tot un fil conductor del llibre. Hi ha dos personatges, l'escriptor, que és el que escriu els relats, i el notalpauador.
que és el que comenta, critica, destrossa i completa els buits interpretatius dels relats. I és aquest diàleg entre el crític literari i l'escriptor que es va construint aquesta espècie d'artefacte que ens agrada dir als escriptors. Tot són artefactes, però això ho és més. Marc, com que hem vingut a jugar, la meva pregunta és quin és el fil, on comencem?
A veure, primer una petita crítica a buscar fils conductors als llibres, no? Però és evident que a nivell d'estratègia editorial funciona, no? I de dir, bueno, són lliçons, no sé què van posar al final a la contra, perquè... I si el vertigen fos també una lliçó, no?
Potser seria això. Totes les històries, podem trobar un fil conductor, si ho voleu, i s'ha de quedar més tranquil el lector, o s'ha de tranquil·litzar en el moment de comprar, de guiar-ho. A veure, què et trobaràs aquí? Primer, el que dèiem, trobaràs un joc.
Un joc, però no et preocupis, que no és res ser suudo, que diuen els castellans, no? És un joc divertit. Si no estàs pas per murgues, doncs agafa i llegeixes els contes a dalt, i si estàs per murgues, no?, i tens una tarda bona, no?, d'aquelles, doncs t'asseus i baixes a baix a les notes al peu, no?,
És aquesta espeleologia que està allà tan lligada amb l'experiència de llegir, per exemple, el viatge al centre de la Terra, no? Què fan aquells protagonistes? Doncs baixen a les coves i als abismes imbricats del nostre planeta per veure-hi a dins una altra Terra, no? Amb els seus precipicis, els seus animalons, els seus cranis humans i els seus éssots humans allà dins, no?
Una duplicitat, un joc de miralls, i les notes al peu és divertit, perquè és aquesta gambarrada que a la gent que escriu li agrada allà, perquè trobarà tot de lliçons que donem, que sempre diuen que són lliçons, que no són lliçons, com allò de l'inspector gadget, que s'autodestruiran quan s'acabin de dir, no?
doncs comenta a nivell d'això, de tècnica narrativa, el que s'està dient a dalt, i a més s'estan perfilant dos personatges que si acabeu de llegir l'últim conte veureu la relació que tenen i com acaben aquests dos personatges. Escolta, i des del punt de vista de quotidianitat, que veig que també en certa manera està com a taló de fons...
Home, evidentment, sí, sí. La quotidianitat ja ha de ser, perquè potser si algun fil conductor és aquest, no? Bernie el que feia és una cosa molt interessant, que és convergir ciència amb fantàstic, no?, i amb la imaginació, i fer que no es barallin, sinó que es complementin i que s'ampliïn, no?
Aquí és el mateix, és agafar la quotidianitat, empaltar-la amb la fantasia, empaltar-la amb el joc metaliterari i fer que tot això creixi. I que estiguem llegint una ficció que ens està volem dir una altra cosa, que alhora ens està volem dir una altra cosa...
que un relat està abismat amb un altre, que vol dir això, que d'un detall en sortirà una història sencera, d'una localització passarem a l'altra, un personatge farà que l'acció del següent relat es dinamiti, i això és un bon ostrac, és a dir, tu pots llegir-ho pensant-ho o pots llegir-ho separadament i gaudir igualment dels relats, lliure de relats divertit. És allò que diuen de donar-li gràcia a les petites grans històries?
No ho sé, la gràcia jo crec que la trobarà cadascú, perquè són contes, relats, que evidentment jo el meu estil ironista no l'abandono, de dir que això és una història que fa gràcia però potser no en fa tanta, tu sabràs per què rius, no?
i intentar jugar amb aquesta ambigüetat i amb aquesta mala llet de fons d'històries a vegades aparentment dolces, aparentment quotidianes, però que són petits abismes, petits trencaments, petits canvis d'horitzó que tenim al dia a dia.
I és per intentar... Sí, mira, la literatura hem de dir que no serveix per reflexionar, serveix per augmentar el principi de plaer, que és que ens ho passem bé llegint, però jo crec que sí que hi ha un punt de reflexió, potser bé per formació o de formació filosòfica això...
Creieu de la vostra ment allò que entre les dificultats s'amaga l'oportunitat? Aquí teniu un llibre que presenta certa dificultat, si la vols veure, i que aquesta dificultat, és a dir, aquest avismament dels relats, se't presenti com un horitzó, com un joc, com un ganes de continuar llegint més, de veure-hi més, d'anar enrere, d'anar endavant.
com et deia de triar la teva aventura, hi ha notes que s'interpel·len, vas a darrere, la llegeixes i et fa gràcia i quan arribes al final, doncs bueno, ja dic que hi ha un assassinat al final, soc molt dolenta intentant no aixafar la guitarra però ja et dic jo que algú, el narrador o el crític mor i sabrem per què i qui és l'assassí al final al final de tot, però abans de tot això i abans d'arribar al final tu quin aprenentatge t'has emportat amb aquest llibre?
Doncs que ens fem trampes a nosaltres mateixos, perquè ja em vaig dir... Trampes al solitari. Trampes al solitari, moltes. A veure, jo portava una dinàmica bastant frenètica a ritme d'escriptura, perquè per viure de l'escriptura has d'escriure i publicar.
i estar present a l'escena literària, i intentar promocionar aquest llibre a través d'altres llibres, també, vull dir, perquè són llibres que Sauti alimenta, si vols continuar exercint el teu ofici i vivint total o parcialment d'això, has d'escriure, escriure, escriure.
Moltes vegades amb un ritme que tu no voldries i amb una idea de perfecció que potser es veu profanada pels ritmes del temps. Però això ens passa a tothom i no em penso martiritzar perquè sóc una gran afortunada que, gràcies a Déu, o qui sigui, em compren el que escric i hi ha gent que ho llegeix i això és fantàstic. Però és que em vaig fer trampes. Em vaig dir, doncs ara escriuràs contes, estaràs tranquil, en escriuràs una tant en tant, dedicaràs a les classes, a pensar, a llegir més, a llegir més bé.
Quan arriben als 40 et fas aquests auto-plantejaments de millora, i no va ser així, perquè això ha sigut complicadíssim, perquè un conte no és fer, faré com una tentativa de novel·la, un conte per mi és molt més complex escriure un conte que funcioni que una novel·la que funcioni.
Perquè en una novel·la tens un altre aparell també temporal i d'altres tipus de recursos que et permeten, sobretot el temps, d'arreglar la criatura al final. El de fer un bon final, que t'ho entrellaci tot i, en canvi, amb un conte, se t'ha d'autosustentar des del principi, fins al final no pot haver-hi res sobret.
i en aquest sentit són més obres petits, artefactes, artesans, cada peça, que a més a més han d'estar lligats amb ell, que a més a més han de lligar amb una línia narrativa que els lliga a tots, i que per això aquesta cosa de dir soc novel·lista no l'he acabat d'abandonar aquí, perquè segons com hi haurà lectors que en diran, però això en el fons és una novel·la, que els contes no tenen res a veure entre si, però que hi ha dos personatges que estan amb el Tom Aguidaca des del primera pàgina, no?,
És una Marc Bosch, com sempre però com mai, en aquest llibre. M'agrada aquest Tito. Fantàstic. Em veig molt vulnerable en aquest sentit, perquè sí que és veritat que cada llibre o cada projecte que fas intentes...
intentes superar-te, intentes fer una cosa que millori l'anterior, perquè som molt conscients de les nostres limitacions, però amb aquesta hi ha un punt també d'autoficcional, que és un gènere que no havia tocat mai encara, de fet l'últim conte es diu autoficció, per reflexionar també sobre l'autoficció mateixa com a gènere,
que és una cosa que m'ha interessat sempre, i que m'he anat trobant al llarg dels meus llibres. Normalment faig protagonistes que són dones, que tenen més o menys semblances vitals, i sempre et trobes amb qui t'hi comparen. Ets tu aquesta? Suposo que als senyors escriptors també els hi passa, però parlant amb col·legues escriptores ens passa més, no?
Doncs vaig voler ironitzar una mica sobre el tema de l'autoficció a través d'aquest constructe i sobretot de l'últim conte, que és el conte que els relliga a tots. Doncs mira, jo em quedo amb el que hem vingut a jugar.
doncs molt bé hem vingut a jugar és per a lectors nens que els agradi jugar i que els agrada que els sorprenguin jo crec que aquest llibre s'ho passaran bé estones i llargues, espero dona clar, això i després rellegir-lo una altra vegada si es vol, sí, amb una altra perspectiva i tant lliçons d'Avisme, de Mar Bosch moltíssimes gràcies per aquesta estoneta que sigui la primera de moltes home, i tant, aquí estem això és casa teva si és que hi ha casa d'algú
Sí que hi ha casa d'algú, es diu propietat privada. I si en deixes entrar, jo vindré sempre que vulgui. No es faltaria, Marbos, gràcies per tot. Igualment, gràcies a tots.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat.
Girona FM, la teva ràdio, la gironina. El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Fins demà!
I punt de dos quarts de dotze del matí, quan nosaltres seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. En marxa una nova edició de la llançadora Beques per emprendre d'autoocupació, un programa d'emprenedoria jove que combina formació, acompanyament personalitzat i també treball pràctic en el propi projecte. Avui, per comentar la jugada, i és que ja ho vam fer fa un any i volíem repetir aquest 2025, ens acompanyen l'Amadeu Barceló, responsable del programa. Bon dia i bona hora, Amadeu.
Bon dia. També ens acompanya l'Aina Bou, participant de l'edició actual i també testimoni en primera persona, perquè més val viure-ho que explicar-ho. Bon dia i bona hora, Aina. Hola, bon dia. Aviam, anem per part, si us sembla. Amadeu, primer de tot, d'aquest tracte exactament la llançadora per a qui no ho conegui.
La llançadora Beques per Emprendre és una incubadora pròpia que tenim a la Fundació Autoocupació. Des de fa tres anys vam iniciar aquesta iniciativa, aquesta incubadora, per donar un espai ampli a persones joves per desenvolupar la seva idea.
Des de fa gairebé 40 anys acompanyem persones emprenedores en el seu procés de posar en marxa els seus negocis i el que vam dissenyar fa 3 anys és una incubadora on persones joves durant un any desenvolupen la seva idea, tenen un contracte laboral, cobren un sou durant aquest procés de desenvolupament de la idea de negoci. Això és molt, eh?, aquests dies que corren ara.
Això és un acompanyament o un suport bastant important. L'objectiu del suport econòmic és que s'aturin realment a desenvolupar la seva idea, que no la desenvolupin per les nits, a cap de setmana, perquè han de treballar. Després tenen un apartat de formació, unes 540 hores de formació en tot l'àmbit d'emprenedoria, des del desenvolupament de competències emprenedores fins a coses més tècniques, com pot ser l'Economi Financer, el pla de màrqueting i això.
Un espai de coworking, comparteixen espai amb altres persones emprenedores i tutories individualitzades amb una persona experta, consultora en el procés d'emprenedoria.
Una mica, com es gestiona el target de joves? És a dir, no sé si hi ha una limitació d'edat, per exemple, si es busca un perfil molt determinat. És una incubadora per a persones joves de 18 a 29 anys i els requisits principals és que estiguin en aquesta franja d'edat, que estiguin a l'atur, és per a persones aturades, i que tinguin una idea de negoci.
Sempre explico que es presenti qualsevol persona, que no pensi que ha de ser molt innovadora, poc innovadora, més madura, més immadura la idea, sinó que després, amb el procés de selecció, ja analitzarem aquest aspecte concret. I, principalment, que tinguin motivació per emprendre i estar aquest any de desenvolupament del projecte.
Quina classe de projectes us trobeu? És una pregunta bastant curiosa perquè són molt, molt diferents. Nosaltres des de la Fundació Autoocupació ens adrecem a persones, com ja diu el propi nom de l'organització, d'autoocupació, projectes petits, d'una persona, dos, tres...
Llavors, ens dirigim principalment a aspectes vocacionals, il·lustradors, fotògrafs, dissenyadors d'interiors, però tenim també associacions, tenim també persones que es volen adreçar al món del màrqueting, tenim també creadors de producte. Llavors, no ens dirigim a un target concret, sinó que també creiem que és enriquidor que comparteixin espai amb projectes molt diferents.
Aviam què me'n diu l'Aina. Bon dia i bona hora de nou, Aina. Hola, què tal? Escolta'm una cosa, amb quin projecte vas entrar tu en el programa?
Doncs jo vaig entrar amb dues idees que em voltaven així una mica pel cap. Una era finalment la que he acabat tirant endavant, que és una consultoria de comunicació corporativa, i l'altra era un tema més enfocat en la circularitat de la moda, etc. Però sí que ha estat molt bé poder entrar en aquestes dues perquè al llarg del programa he pogut anar definint millor el rumb i m'ha donat l'espai i el temps per poder-ho fer.
És a dir, que has entrat en dues propostes per entendre'ns que es retroalimenten entre elles. No, ara per ara he tirat per la de la consultoria de comunicació, però sí que és veritat el que deia una mica l'Amadeu, que al final el que importa és que tinguis ganes de tirar endavant un projecte, no tant que vinguis amb el projecte molt definit, sinó amb una idea, i llavors la llançadora ja t'acompanya una mica a encaminar-ho. Com vas conèixer el projecte?
Doncs a mi em va arribar a través d'una newsletter de la Universitat de Girona com a alumni i això, sempre havia pensat que volia fer alguna cosa pel meu compte, però la veritat és que posada en el dia a dia costa molt que pugui sorgir i vaig veure amb la llançadora una oportunitat per disposar del temps a l'espai i als recursos, el que deia l'Amadeu, aquest super econòmic també és molt important per poder parar i desenvolupar el meu projecte.
Com va ser el primer dia? Llibreta nova i primer full en blanc? Bé, molts nervis, molts nervis per veure què ens trobaríem. El primer dia i també les primeres setmanes van ser molt d'acompanyament personal, d'entendre una mica d'on venia cadascú, de fer dinàmiques d'autoconeixement i també amb el grup, perquè això jo crec...
que també a nivell personal ha sigut molt important poder comptar amb un grup de persones, en el cas de Girona érem 12, que estàvem en el mateix punt, potser amb diferents edats, però sí que en el mateix punt, aquest punt d'emprendre i de voler tirar endavant el nostre projecte i, per tant, donar-nos suport també personal en moltes ocasions. En aquest sentit, i ara com és el dia a dia? És a dir, no ho sé, una agenda teva normal al llarg de la setmana, com és?
Bé, ara ha canviat una mica perquè jo des del juliol, que ja em vaig donar d'alta d'autònoma, i per tant estic compaginant, diguéssim, una mica, en el meu cas és una mica excepcional, però sí que això ha sigut gràcies a la llançadora aquest impuls. Però el que és la llançadora en si, habitualment les formacions són un horari de matí i a les tardes estan destinades al que deia l'Amadeu en aquest espai de co-working, més per treballar el projecte.
Amadeu jo et volia comentar una cosa i és una de les premisses o condicions que heu comentat tant tu com l'Aina és precisament el fet de tenir les ganes i l'empenta de voler-ho fer t'ho dic perquè a vegades i sap greu dir-ho sembla que és una qualitat o una competència que brilla per la seva absència últimament hem perdut l'Amadeu?
He perdut la connexió, perdó. Ara, no pateixis, home. Rem, adeu, el que et deia, que ganes, empenta, iniciativa, no deixa de ser una competència que últimament, per desgràcia, vull dir, no sé què passa a nivell de societat, sembla que brilli a vegades per la seva absència.
I és una premissa que vosaltres feu servir per poder valorar també els projectes que accepteu. Sí, al final també nosaltres amb el servei de recupació ens trobem amb el perfil aquest més tirat endavant. Les persones que s'adrecen ja a nosaltres és perquè tenen una iniciativa per emprendre, llavors aquest perfil sí que el veiem. I a nivell de recupació atenem un volum de persones molt gran durant l'any, unes 500 i escaig persones. I sí que veiem aquesta empenta. Nosaltres veiem la part positiva...
L'hem perdut. Amadeu, t'enem perdent. Per tant, si et sembla, recondueixo cap a l'Aina. Aina, simplement preguntar-te, de cares a un futur pròxim, entenc que l'acompanyament amb la llançadora és el que t'ha servit precisament com a catalitzador, probablement per arribar al mateix punt on arribaries, però més ràpid, no?
Totalment, totalment. En només nou mesos ha sigut un impuls brutal i llavors també destacar que Autoocupació té altres programes més enllà de la llançadora, doncs un cop has acabat per seguir-te acompanyant. I Amadeu, tornem amb tu un momentet i és que et volia preguntar si estaven obertes les inscripcions de la quarta edició, perquè em sembla que sí, vull dir que esteu en plena promo.
Ho desitjo, aviam, amadeu, si ho podem arribar. Bé, la correcció, jo crec que ens estan fent sabotatge d'alguna manera, a saber des d'on, però en qualsevol cas. Aina Bou, escolta, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, que vagi superbé, tant el projecte número 1 com el projecte número 2, també, i que es puguin, al final de tot, trobar també el seu espai comú i ajuntar-se algun dia. Moltes gràcies a vosaltres.
Tornem a obrir la nostra particular agenda i és que avui dijous, dia 20 de novembre, a les 7 de la tarda a la Llibreria 22, presentem Vila del Sac, la novel·la de Damià Berdera, que l'acompanyarà en aquest cas al bo del Carles Ribas Blanchet, però en qualsevol cas nosaltres volíem saber, aviam, què estava fent el Damià Berdera abans d'aquesta tarda. Bon dia i bona hora. Bon dia, Seït, què tal, com estàs?
Escolta'm una cosa, et veiem ara en clau novel·la, no tant assaig, aviam si m'ho pots explicar una mica, perquè em sembla que aquesta novel·la ja la teníem, eh? Sí, de fet és la meva primera i única novel·la.
I no només única per ara, sinó que jo crec fins i tot que serà única per sempre més, no? Perquè, clar, i aquesta és una novel·la. També és veritat que és una novel·la sui generis, no és una novel·la gaire convencional, i alhora no hauria pogut existir sense l'existència prèvia dels contes, no? D'alguna manera és una novel·la que serveix o ve d'entrada al meu món literari, no?,
té la virtut aquesta de sintetitzar el món aquest, o bé seria com una novel·la pel final de tot, que seria com un recolliment de tot l'altre, serveix per entrar-hi o per sortir-ne. Aquest doble vessant, que jo veig com una virtut, i alhora, tu comentaves el de l'assaig, la gent està acostumada últimament a veure'm en qüestions relacionades amb l'educació, jo no estic força cansat, la veritat,
i també penso que aquesta novel·la torna al Damià original, que és el Damià literari. Escolta, Vila del Sac, on queda això? On queda això? Allà amb de Jesucristo va perdre els perdenyes. No, a veure, tampoc costa gaire veure-hi en Vila del Sac una espècie de, no sé, un topònim de...
del que és Viladamat, no?, jo soc de Viladamat, vaig néixer-hi, i, bueno, seria com l'espai mític inspirat en aquest espai geogràfic, no?, seria això, una cosa, una quintessència del que seria l'Empordà, no?, però una quintessenciació en clau, si vols, surreal, no?,
en clau així mítica, mítica surreal, per dir-ho d'alguna manera. Quina és una mica la sinopsi de Totplegat? Què ens trobarem aquesta tarda a la presentació? La llibre és molt senzilla, en profeïnes hi ha fil argumental, és un nen que és deixat, diguéssim, abandonat per la seva mare a casa dels avis, aquest nen és de ciutat, de Barcelona, els avis són de Vila del Sac, i el pare, diguéssim, el pare ni llest ni se l'espera,
I a partir d'aquí, aquest nen farà com a mínim tot un any i serà aquest procés d'iniciació en la vida del poble, no? Però ja t'he dit, clar, és un poble narrat en clau surreal. Sí, home, a veure, serà una presentació més en format diàleg, no? I, vaja, no ho sé, és que les presentacions sempre tenen un punt de... Bé, que no saps mai... Primer, que no saps mai quanta gent et vindrà, no?
I tant pot ser que em vingui molt poca gent, com que em vingui força, o molta, tant de bo. Tothom hi està convidat i tothom hi serà benvingut. I llavors que no saps mai com es desenvoluparà la presentació. Jo sempre m'adapto a la persona que ve a parlar i... Sí, sí, no ho sé, ja... I aviam què passa, deixem obert a la sorpresa. Correcte, sí, sí.
Home, jo t'ho dic perquè vindré, o sigui, avui dijous a les 7 de la tarda a la llibreria 22. Ja et dic, vull dir, vindria per Damià Bradera, però també pel vol del Carles Ribas, només faltaria. O sigui que ens hi veurem allà, a Vila Valsac, per comentar una mica sobre aquesta novel·la.
Segur que el Carles farà alguna, tot i que es pugui plantejar en format diàleg, segur que farà algunes aportacions en clau cinematogràfica, no? Ah, segur. Segur que hi haurà vist alguns referents de cinèfil com és ell, no? De fet, a mi sempre m'han dit que la meva literatura és molt visual. I suposo que ell, en aquest sentit, s'hi sentirà comú. Doncs mira, ho sabrem avui a les 7 de la tarda. Damià Bardera, moltíssimes gràcies. Fins després. Gràcies a tu, Seït. Adéu.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
I punt de tres quarts de dotze del matí, quan nosaltres seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM d'avui dijous, dia 20 de novembre, i ho fem ara, obrint l'última secció de la jornada, i ho fem parlant sobre el Gidomus. Tu saps què és el Gidomus, Arnau Vila? Pregunto des d'aquí, i no és una pregunta trampa, no pateixis.
Té pinta videojoc, no? No, ara ho sabrem. No era una pregunta trampa, només m'havies de dir que no. Els Gidomus, doncs per parlar-ne tenim amb nosaltres el Manel Pretel Wilson, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia i molt bona hora, i aquí explicarem que no és un joc això de Gidomus, sinó és una cosa més interessant. Suposo, espero.
Si tant de bo fos tan divertit com un joc, perquè és sector de l'habitatge, si no m'equivoco, però això que ens ho expliquis tu millor. Manel, sense escalfar, què és el Gidonus? Un acompanyament a les famílies. En què les acompanyem? En el procés de rehabilitació energètica. Un procés complicat. Les reformes, com sabem, són complicades perquè necessites un arquitecte, un...
un projecte, un avantprojecte, a vegades... Moltes coses que són complicades, i llicències, i tràmits... Llavors estem aquí per ajudar, ajudar a saber què es pot fer en les vivendes, com es pot acompanyar aquest procés a nivell de la part tècnica, la part administrativa, i també financera, perquè això toca la butxaca i va d'estalvis, i va també de finançar aquests projectes. Jo sé el que és, perquè tinc reformes energètiques ara a casa...
Hi hauríeu de ser una ONG, vosaltres. Hi hauríeu d'estar pagats per les càndigues. Exactament, és a dir, ara estem parlant, per exemple, de reformes de temes energètics, principalment a les cases. Jo crec que al final el gran punt d'inflexió va ser el moment en el qual es va començar a qualificar els habitatges amb quin qualificatiu energètic tenien. Entenc que una miqueta ben cascada de tot això.
Efectivament, tenim unes normatives, tenim al final que ser eficients energèticament, s'ha començat ja a exigir tot això i des d'Europa ens marquen ja uns objectius de poder arribar al 2050, que en el cas de l'edificació és d'aquí quatre dies, perquè no es fa una casa, no es fa un edifici en poc temps, sinó que estarem aviat,
I ens marca que han de ser zero emissions, és a dir, que no han de generar emissions el 2050. Però clar, tenim un parc edificatori molt antic, que ve dels 80, abans dels 80, i aquest és el que nosaltres intentarem ajudar a poder fer aquesta descarbonització.
perquè ja aquestes directives ens estan marcant un ritme, un ritme que no hi arribarem a menys que trobem vehicles com poden ser les oficines de finestreta única, que és el que aporta Gidomus a tota la marcació de Girona. Aviam, explica'm una miqueta el funcionament. Jo ara arribo, et truco a tu o truco a l'oficina de Gidomus aquí de Girona, que em sembla que en teniu ja una...
aquí al Gironès és el Consell Comarcal però és que també teniu el Col·legi d'Arquitectes efectivament, estem a la Punxa al costat darrere de l'estació amb un edifici molt xulo tenim una oficina i també estem com has dit al Consell Comarcal del Gironès
Llavors, al final, com ens contacten? Doncs pot ser a través del Consell o, en aquest cas, del Col·legi de la Col·lectura Tècnica. Tenim aquesta oficina presencial dos dies, en el cas del Gironès, dimarts i dijous, i el dimecres, que és avui, precisament estem a la punxa, en aquest edifici magnífic. Llavors, o venen en horari d'atenció, que són aquests, o ens poden trucar i si ja ho tenen molt clar i saben que volen fer alguna cosa, anem directament a domicili...
i fem aquest petit estudi que es podria fer totalment gratuït, aquest acompanyament val a dir que no és una cosa que es cobra, fins i tot en el cas que no volguéssim fer res, per tant nosaltres fem aquesta feina perquè sabem que això moltes vegades fa que s'acabin fent coses, és a dir, sabent i tenint la informació es pot prendre decisions, i ajudem fins i tot a trobar aquest professional de confiança a través d'una borsa validada de professionals i domus.
És que al final no ens enganyem, jo crec que el que passa és que hi ha una burocràcia tremenda i terrible, són 25 fronts oberts i al final és agafar i que algú t'expliqui les coses més o menys que s'han de fer. Efectivament, al final hi ha una manca de coneixement, al final és farragós perquè no és un procés fàcil, però si algú t'ho explica i algú et porta de la maneta... Et diu, fes això i això i això...
Sí, sí, i tens aquests estalvis i això ho pots pagar en tant de temps i aquí tens el professional que t'ho farà. Al final, si ho tens tot davant i t'ho expliquen bé, poder, veuràs que és un benefici, nosaltres sempre diem això, que l'eficiència energètica...
o el tema de la renovació energètica, és important en la mesura que millora la qualitat de vida d'una persona. És a dir, aquestes temperatures de confort, aquest ambient més agradable, ara que amb aquest canvi de temperatura ho notem, això és una cosa que fa que puguem viure millor i amb més qualitat de vida.
A més m'agradaria separar dues situacions, perquè una cosa és una casa unifamiliar, per exemple, i l'altra és, que jo crec que és el gran meló, que és el que m'estic trobat jo, que és les comunitats de veïns. T'ho dic perquè ara, per exemple, les comunitats de veïns s'estan acollint moltes ajudes, Next Generation, per exemple, per poder afrontar una reforma energètica en aquest sentit, que no té res a veure amb una casa unifamiliar.
Efectivament, és encara més difícil. Vull dir, si és difícil convencer algú perquè és complicat el procés, imagina't que hagis de convencer molta gent que s'han de posar d'acord i que han de decidir sobre un edifici que és el que volen fer. I aquí també acompanyem. Nosaltres, al final, com tu deies, tens l'edifici plurifamilial, que és en molts llocs, és el pa de cada dia, us trobeu, no?,
que teniu veïns i us heu de posar d'acord a fer coses als edificis, una part important d'aquest acompanyament que fem és precisament a les comunitats de propietaris que al final s'han de posar d'acord i nosaltres tenim els mecanismes d'acompanyament perquè això passi i perquè al final s'arribin aquests concessos. Arribarem a 2050 amb zero omissions?
Siguem realistes. És molt complicat, però sí que és veritat que si no comencem i no posem les mesures sobre la taula i si no ens acompanya també l'administració, perquè aquí també ens ha d'acompanyar amb les subvencions, serà molt difícil d'accelerar-ho.
i jo crec que sí, que no sé si arribarem al 2050 o al 2060, però està clar que hem de començar una direcció i una direcció que ha d'acabar amb aquestes emissions zero, que no sé quin any serà, però treballarem el possible des de Gidomus i a veure si podem ser referents aquí a la demarcació de Girona d'aconseguir-ho al 2050.
Després de la salvatjada de Mariano Rajoy amb el tema de les renovables, jo crec que també el tema subvencions, almenys per aquest tipus de temes energètics, ha anat increixent, potser no massa, però sí que ha anat una miqueta millor la situació, crec. Bé, jo crec que els ajuts van bé, però van bé quan hi ha una...
quan saps que pots esperar uns ajuts llavors no ens va bé ara que s'acaben els next generation que hi ha aquest efecte rebot segurament que molts diran jo ara vull fer-ho i ara justament és quan acaben per tant hem de ser àgils i hem d'intentar que això, que totes les obres que estaven previstes i que es volien fer que s'acabin fent i que no sigui per una manca d'ajuts i que a més a més els ajuts arriben quan arriben
I si hi ha una voluntat de poder fer alguna cosa, també hi ha altres mecanismes, com els certificats d'estalvi energètic, que és una cosa molt nova, i que nosaltres també estem ajudant a tramitar, perquè això són diners i són complementaris amb subvencions que es poden demanar i que podem tramitar. De fet, aquest certificat és obligatori per llogar un pis?
des d'ara una cosa és el certificat d'eficiència energètica i l'altra d'estalvi que està vinculat perquè millores l'eficiència energètica i aquest certificat el millores jo crec que vosaltres a nivell de feina ha crescut exponencialment és que t'anava a dir els últims anys però els últims mesos
Bé, jo crec que al final és un sector que està per néixer, per consolidar-se, per créixer i justament jo crec que estem al principi d'una cosa que anirà cada vegada més perquè al final és molt important i com deia, sobretot per el confort que representa millorar l'eficiència energètica d'un edifici
I moltes vegades no només els diners que estalviem, sinó sobretot perquè també és un actiu. Al final els edificis són un actiu, s'han de mantenir i s'ha de millorar aquest actiu perquè tingui cada vegada més valor. Fem una cosa, quan acabi les obres de Casa meva ja t'ho explicaré com ha anat. Espero que vagi molt bé. I ja saps on estem perquè Gidom us acompanya tothom i encara que tingueu alguna cosa ja feta, podem venir en qualsevol moment del procés. No necessàriament hem de començar des del principi. Això és important destacar-ho.
Sensacional. Gidomus, Manel, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt bé, que avui és dimecres i et toquen a la punxa. Això. Moltes gràcies a vosaltres per convidant-se.