Els quatre rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I és dijous 8 de gener de 2026. I ens hem aixecat avui també amb temperatures sota zero que van remuntant al llarg de la jornada. També amb una altra mort, de l'Eusebio, en aquest cas, de 57 anys. És la segona víctima mortal a causa de les baixes temperatures al carrer.
I ho dic així perquè aquest home ha mort al carrer. El sensellarisme és això, estar indefens davant el que et marquen, en aquest cas, les temperatures, o la pluja, o el no poder dormir tranquil enlloc, estar alertat constantment, perquè el sensellarisme no només són persones que viuen al carrer o moren en temps de temperatures gèlides, també són persones que malviuen en un dia a dia que els exclou i fins i tot els martiritza. I tal com estan les coses, és molt complicat ser optimistes.
I un dia més, aguantant la taula, l'antena, la ràdio... Alguns s'asseguren que fins i tot al món sencer... Arnau Vila, bon dia i bona hora! Home, la taula malament si l'hagués de comptar, perquè si no no tindria pròximats pels... Hauria de ser un pop, eh? Perquè si no, per això la taula encara s'aguanta. Jo t'he vist més ràpid que si tinguessis 8 potes.
Alguna vegada potser fa falta, però vaja, de moment encara la cosa es manté força allò, eh? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, sí. Assegurança de vida, Arnau Vila. Ets millor que Xa i totes aquestes... Fa de mal assegurar. Fa de mal assegurar. Arnau Vila, bon dia, bona hora, com estàs? Bon dia. De dijous, amb sensació freda, perquè, mira, jo encara ho diria aquest matí, ahir estàvem a menys set, almenys a les set del matí, i avui no arribàvem al grau positiu, però sí que és veritat que avui tenia més fred que no pas ahir, és curiós, eh?
És psicològic, eh? Hi ha una part psicològica i hi ha una part que no, eh? Hi ha una part que fa fred. Però sí, vull dir, ostres, el que passa és que, clar, jo vinc de l'Empordà, tio, jo sóc de Figueres, llavors... Avui ha de fer força ben per allà, no? Afortunadament, ahir no va bufar, abans d'ahir, moltíssim, tant que no vaig sortir de casa, potser és la primera vegada en dos anys que no surto un dia de casa...
I vaja, vull dir, jo espero que la tramuntana sigui benèvol amb nosaltres aquests pròxims dies, perquè és que si no, no sé pas què farem allà dalt, vull dir, se'ns emportarà el vent. Atenció, perquè sembla que ha de bufar fort aquests dies, però vaja. Sí? Aquí a Girona no, eh? Però... No, home no, aquí no, bueno, no se n'arriba gaire a la tramuntana. Espera't, espero que algun dia arribaràs tu. Per cert, anava a dir, avui estem a dia 8 de gener. Has anat de rebaixes o encara no tens gaire de rebaixes? No, no massa, no massa. No? No.
que tu t'ho regalen tot exacte no, però sí que és veritat que potser soc més d'aprofitar el Black Friday que no pas totes rebaixes sí? sí, no ho sé, tinc aquest costum bueno, sí, bueno potser ja faria l'atípica volta tonta a l'espai, per exemple, ja la farem però
Que sigui molt tonta la volta. Però molt tonta, eh? Sí, no fos cas. El millor consell que puc donar per això és sempre anar al caixer, treure els diners justos que et vols gastar, i pagar en efectiu. Perquè si no, com comencin les targetes que no veus res allà, bueno...
Sí, no sé jo si arribarem al primer trimestre de curs, però bueno, en qualsevol cas. Pel primer trimestre, segon, tercer i quart, parlarem ara d'aquí uns instants a la Sala La Mirona, que fa ni més ni menys que 25 anys, i és que s'ha de celebrar aquest quart de segle de música en directe aquí a les nostres terres. També Marató de Donants de Sang, ho comentarem ara d'aquí uns instants, des d'avui fins al dia 17, i a més a més parlarem amb el vol del doctor Xavier Fàbregas,
amb els propòsits d'any nou, Arnau Vila. Aviam si s'atreveix a desmuntar la meva teoria sobre que els propòsits d'any nou simplement se'ls ha de donar continuïtat. Sí, però li has d'explicar perquè així no ho sap malament, eh? Sí, ja l'hi explicaré. No tinc cap problema, no tinc por, ni tampoc cap problema. O sigui que sense por i sense problemes anem a buscar-ne. Doncs comencem.
I un dels primers temes d'aquest any, 2026, sense cap mena de dubte, era poder celebrar un aniversari molt especial per a la música en directe a les comarques gironines. La Sala de Mirona, que fa 25 anys, es va inaugurar el desembre del 2001, per tant, el desembre del 2026 celebrarà 25 anys i té programació estable pràcticament des de l'abril de 2002. La Mirona s'ha convertit en un dels grans espais de referència de la música popular, anava a dir de comarques gironines, però m'atreviria a dir fins i tot del territori.
Avui volem mirar enrere, però també endavant, i ho fem amb la persona que més mana, segurament d'allà, de la Mirona, que és el bo del Quim Mercè. Bon dia, bona hora. Hola, bon dia. I bon any. Igualment, bon any. No sé si a vosaltres... A vosaltres se us ha girat molta teca, eh? Perquè això de dir el canvi d'any i tot plat, però és que a vosaltres se us obre ara un meló, si més no, interessant. Sí, home, interessant. 25 anys de música en directe s'ha de celebrar sí o sí.
I el que fem és el que has dit tu, que serà finals d'any, aquesta celebració dels 25 anys acabarà a desembre de 2026, amb un concert, l'Axam Busto, que serà el final de gira, i que està exaurit de fa dos mesos. Ja està exaurit el massatge.
Tot n'és així, un any i tres mesos abans que es van posar a la venda i es van vendre aquestes, crec, amb un dia o dos. Per tant, ja no patim pel concert celebració final. Tot el rest de l'any patirem per altres coses, però pel concert de tancament no. Escolta, això és molt simptomàtic de com ha canviat tot, que ara ho comentarem, però abans de tot això...
Tu en desembre de 2001, aproximadament aquells mesos, em sembla que vas arribar a entrar a la Mirona, en aquest cas com a client. Jo hi anava com a client i recordo concert mític que vaig anar allà i no vaig pensar en cap moment, ostres, m'agradaria posar aquesta sala o m'agradaria treballar-hi, però, clar, extremo duro, que llavors aquell aforament de la sala era de 3.500, perquè era una sala amb una barra darrere. Ara, amb els anys, hem fet altres sales, passadís, tot, per tant, ha quedat un aforament de 1.800...
però també Status Quo, recordo, i Elisa Stenfield, i Mago Deus també hi havia anat, i Manu Chao, i algun més m'imagino, però eren els primers anys de Mirona i els primers anys que ja voltava per allà com a client. M'adé un idó, perquè a Manu Chao és difícil d'enganxar, últimament. Sí, últimament i fa anys. I fa molts anys també, eh? Sí, Manu Chao és a Tomi Pardalets, perquè ho diu amb un nom que no és el seu perquè tampoc li agrada massa anunciar com a Manu Chao, per tant, sí, no és fàcil trobar-lo, no?
No, no, algun dia el recuperarem aquí o què? M'agradaria pensar que sí, no? Quan ell vulgui. Quan ell vulgui. Les nostres trucades ja els té, quan ell agafi la trucada i digui ara... Però baixi, és això, eh? És que a mi m'han dit que a vegades apareix a un lloc i diu, escolta, com ho tens per fer un concert la setmana que ve? O aquesta tarda?
exacte, vinc amb la guitarra i els llocs que va aquest xiringuito d'aquí o aquell d'allà perquè li ve gust doncs li diuen que sí curiosament li diuen que sí nosaltres també li diríem que sí és difícil però que ja ha vingut a la Mirona ha vingut 3 vegades va ser el concert 1000 de la Mirona el número 1000 va ser en Manu Chau ara farem el 2000 per tant ja fa uns quants que no ve i poder ser un bon moment
Quim, escolta'm una cosa, a tot això comences a treballar a la Mirona, com vas començar? Mira, vaig començar que jo estava en aquells moments, estava de tècnic de cultura i joventut de l'Ajuntament de Bascanó, per tant organitzava concerts i justament el meu veí de Bascanó era soci de la sala i buscaven algú que en aquell moment dinamitzés tot el que és el tema personal i diguem les sessions al postconcert.
I m'ho van dir, crec que era el 2006, i bé, vaig dir que sí, perquè també aquell moment ja m'anava bé compaginar-ho amb Ajuntament, i vaig entrar fins fa 11 anys, que després vam decidir fer reestructurar una mica tot el tema Mirona,
i vam pensar que iria bé que fos jo a direcció i hi vaig estar i ara fa uns anys que estic a la direcció. 11 anys que em sembla que donaríem per escriure en un llibre, una enciclopèdia sencera. Sí, 25 més, però els últims anys, esclar, jo la meva part sí que podria explicar, hi ha anècdotes i divertit, però com a 25 anys i la primera anècdota que ara parlaves de la inauguració és que es decideix inaugurar
crec que era el 19 de desembre de 2001, i va haver-hi una gran nevada, la gran nevada del 2001, i ja es va haver de posposar la inauguració de la Mirona. Per tant, un inici mogut, i justament es va posposar una setmana, i aquí va ser quan la inauguració és aquí, després es fan dos o tres mesos que es van fent coses com saltades, i després sí que comença ja l'abril de 2002, ja comença la programació estable. Qui no coneix la Mirona 25 anys després?
Ostres, et diré, que una vegada em van dir, fa anys, eh, potser quan començava jo, els 11 anys, em van dir, no tenim clar, un dels meus socis va dir, no tenim clar el que és coneguda la Mirona, i és molt més coneguda que el que nosaltres ens pensem, perquè és evident que parlem de Mirona i molta gent ha vingut, o si no la coneixen, home, comarques gironines, diria que tothom com a mínim el nom...
però vas a Barcelona, que és allà on et dius allà és un altre món, i realment som coneguts, tothom coneix la Mirona, i diré que l'Atenim ens va fer il·lusió, el programa TV3 Atrapa'm si pots, una de les preguntes és...
Quin és el nom de la sala mítica gironina, de comarques gironines? Ah, no, quin nom és? No. On és la sala mítica, la Mirona? Per tant, va dir mítica, la Mirona, i el concursant va dir sal, que normalment es diu Girona, i vull dir que a més a més sabia que era sal, per tant, entenc que som coneguts.
Home, és un èxit que diguin mítica i que encara estigui viva, perquè normalment dels mites es diu de les coses com mort, eh? Està bé, sí, sí, i poder celebrar i que parlin de tu visquent-ho està molt bé, sí. Escolta'm una cosa, què heu programat per aquest any més enllà del macroconcert, per dir alguna cosa de l'exambusto?
doncs nosaltres sempre tenim una programació que no l'hem fet expressa pels 25 sinó que serà una que coincida amb els 25 anys, sempre intentem fer la millor programació, és evident però bé, aquest any es veurà des d'aquest divendres OBK que són un grup mític dels 80-90
Tenim en Quim Mandado, cantant de Sant Traït, que està fent els seus 40 anys, Medina Zahara, Petit de Calaril, Efecto Passillo, la Lutibán, que estan com molt a tope, Habitación Roja, Brams, Picnois, Macaco, La Fúmiga, que pleguen, i hem aconseguit que passin per la sala, l'Axambusto que has dit. L'Axambusto ve dues vegades, ve ara a l'abril, inici de la gira. Que també deuen estar exhaurides. Estan exhaurides també del minut dos.
i venen dintre del festival Estrenes i després al final de gira que faran d'abril a desembre venen a fer el tancament i bé, després aquí Miguel Campello, Elliot Murphy Morgan doncs això seria una mica així el gruix del cabell i a partir d'aquí bastant més concerts que irem anunciant Cosetes especials que tinguem per celebrar i commemorar aquests 25 anys?
No, o sigui, nosaltres t'he de dir que no som de... O sigui, els socis, que estem allà, que som més militants que no res més, no som de tirar coets i que farem grans castells artificials, perquè no ho farem. Un llibre, un no sé què... Doncs tot això... Sí que farem resums d'anècdotes que han passat i que els irem penjant a xarxes, farem una exposició de fotos de tots els fotògrafs, perquè han vingut grups molt bons, però és que han tingut la gran sort de tenir...
col·laboradors que gent que ens ha vingut a fer fotos i tenim unes fotos genials de grans artistes que han passat per aquí però també de la sala plena o no de la sala plena però sí d'un músic una foto especial i farem una exposició que es podrà en principi al febrer la tindrem posada a l'entrada a la sala
I a partir d'aquí sí que farem una trobada amb companys del sector, irem fent coses que ja irem anunciant, però no serà, no som de fer la gran celebració un dia aquell gran grup, dintre aquests 25 anys tirem el concert 2000, que això sí que l'anunciarem.
Irem fent coses que irem anunciant i que ja ireu veient. Que al final les celebracions poden haver arribat aquests 25 anys, no? Totalment, no hi ha moltes sales que se sent que van tancant, per tant algunes no arriben, algunes les han passat però no arriben a més, per tant poder-ho anar a celebrar... Estem en una zona que no hi ha massa sales, que és la província de Girona, és importantíssim que Mirona...
tant nosaltres o com qui sigui, però que segueixi sempre viva i donant aquesta música en directe que es mereix les comarques gironines. T'anava a dir, com ha canviat tot el panorama? Perquè és que ara ho parlàvem tu i jo, no? Fa una estona sobre aquests concerts del FOMO, aquestes ganes que tenen a vegades d'omplir i de la gent d'anar-hi també. Jo crec que d'ençà de la pandèmia, que no en parlarem més, d'ençà de la pandèmia cap aquí, la gent, no sé si és que ha posat més en valor també el fet d'anar a escoltar música en viu.
És evident que l'epidèmia que ens van tenir dos anys tancats, i com dius tu ja no en parlem més, aquest és el resum, dos anys tancats i que van ser molt durs, la gent va sortir amb unes ganes, la gent, els joves van sortir, la gent, cert, però també els joves amb una gana de sortir, perquè...
Jo tinc una filla que als 18 anys els va fer a casa. Això no és natural. Ara ja no hi és mai a casa. No, justament, ha marxat a casa. Però això no és natural. Els joves han de socialitzar i a les sales de concerts i llocs d'oci és un lloc que per naturalesa hi han d'anar. Sí que han canviat coses...
A mi això del FOMO, aquestes ganes de ser i perquè si m'ho perdo i no ho gravo, realment és una cosa que per edat em supera una mica, però...
tot és el que hem de viure amb el que hi ha, i nosaltres hem d'aprofitar això, doncs si la gent té ganes d'estar en un concert perquè m'hi vegin, doncs hem d'aprofitar això, perquè al final són concerts amb música en viu, una de les coses que ha canviat moltíssim, que també t'ho deia ara micro tancat, és que les van famílies als concerts, això està molt bé, o sigui, abans no veies pares amb nens a concerts, ara veus molts pares amb nens, mira, tallets,
Sí. Vam programar a doble i vam exaurir abans el familiar, que era un diumenge a les 6 de la tarda, que el de dissabte a la nit. Per tant, hi ha ganes, escolta, els joves escolten música, està molt bé que escoltin música, hi ha de ben jovenets i tenen ganes de veure tiets, musca, figaflaues...
Amb aquests concerts hi ha molts menors de 16 anys. També perquè s'han ajuntat potser unes generacions que sí que han escoltat música, és a dir, jo per exemple, els meus pares no escoltàvem música, llavors és molt complicat que em portin a un concert, però jo crec que ara potser com que s'ha democratitzat tot més i cada vegada la música té més influència en diferents generacions, el que fa precisament potser és això, que ja vagin en grup. Estic d'acord.
Jo tampoc, diguéssim, la meva mare no escoltava música quan anàvem cotxe, perquè dèiem un 850, un CEA, i no hi havia ràdio cassets d'aquell moment. Per tant, el moment dels cotxes, dels viatges que en fèiem, no hi havia la música, no t'acompanyava la música. Ara, és clar, tots els cotxes de fa anys que vas amb la música i, per exemple, les meves filles venen a veure l'Axam Bustó,
i els acanten totes i clar, els acanten totes perquè nosaltres posàvem l'accent bust al cotxe i realment, clar, la cultura musical és molt més ampli o sigui, els joves tenen una cultura musical brutal t'agradarà l'estil, no t'agradarà però tenen cultura musical i sí, és una de les coses que és molt important que hi hagi música per tot i que l'escoltin i que la gent creixi en música. És un sector encara per explorar o per explotar del tot aquesta música transgeneracional?
aquests concerts de format familiar? S'està fent molt, eh? Nosaltres també gestionem un teatre i t'he de dir que també les actuacions familiars com la música familiar i els petits camaleons que hi van a aquest festival, que hi van pares amb fills, que estan a tope. Nosaltres mirem de fer i ja et dic, ja no és tan...
aquest concert familiar i anunciar que és familiar no, ja venen les famílies i venen a vegades nens de 4 o 5 anys amb els cascos perquè evidentment el so és alt d'una sala per tant jo crec que no és que s'hagi d'explorar sinó que ja ha patat això ja la gent entén d'anar a concerts amb veïnada Tema horaris, és que t'ho dic perquè normalment hem relacionat sempre un concert a les 10 del vespre o a partir de les 10 del vespre
I ara també sembla que s'està mirant, no sé si des de la Mirona també, de fer coses fins i tot al llarg de la tarda, i per què no a l'hora del vermut, que alguna vegada algun artista m'ho deia. Nosaltres en fem, per exemple, el Miraroc, un festival de rock, l'inaugurem un dia a les 12 al migdia, amb cafè vermut en diguem, però sí, els horaris ja està molt bé, van cap a Europa.
Sí, exacte, ara sí que ho mirem cap al nord. Exacte, nosaltres començàvem els concerts i mirem les coses que ha canviat, els concerts eren a les 11 de la nit, o sigui, és bèstia a les 11 de la nit. Ara nosaltres intentem obrir portes entre quarts de 9 i quarts de 10 per començar o les 9 o les 10 el concert.
que després a les 11, un que no vulgui allargar, ja pugui anar cap a casa, que no hagi de dir, ostres, em fa mandra, que també quina mandra sortir a tres quarts d'onze de la nit. Si has anat a sopar amb amics i tot, encara, però si estàs a casa esperant un concert i marxar a tres quarts d'onze perquè comença a les 11, fa més mandra que no sortir a quarts de nou. Abans de seguir parlant d'aquest any que encetem, com heu tancat el 25, per cert?
Comencem pel principi, ara no? Bé, bé, contents de com ha anat el 25. Per nosaltres ha estat un bon any dintre les dificultats que ja tenim les sales a programar, que els grups vulguin venir, aquests més grossos que emplanarien sales però ja prefereixen anar a festivals. Però tot això ha estat un any dels bons, diguéssim, d'aquests...
Com a mínim dels meus 11 anys que et puc parlar, és dels dels anys més bons, sí. Canviant una miqueta la perspectiva, Manu Chau, també una altra cosa, i és com ara es programen els concerts a tant de temps vista, ja no només amb els artistes, sinó també les entrades, és a dir, estem parlant que un concert de l'Axambusto per aquest pròxim desembre està sold out des de fa setmanes.
Està bé, mira, més coses que han canviat. Jo crec que els grups, com el teatre, perquè el conec molt, les gires cessaven amb molt de temps, els grups costava una mica perquè anaven molt, una mica a última hora, però ara, tots els grups estan en oficines, les oficines fan un plantejament de gires...
Per tant, saps la gira amb temps, mira el cas de l'Axambusto, i a nosaltres ens va bé, i crec que a la gent també li va bé poder comprar amb temps, o no, perquè pots comprar el divan si en queden. Però si no, si vols anar-hi, compres amb temps i després ja t'organitzes. Però és una de les coses bones que ha canviat aquest, ja està, o sigui, que puguis anar amb temps a organitzar-ne. Vosaltres, per exemple, en quina entel·lació treballeu?
És a dir, no sé si ara mateix ja esteu obrint una miqueta l'agenda de què podeu tenir el 2027.
Sí, el 2027 tenim... Fa una setmana vam tancar un concert, una reserva de concert, pel novembre del 2027. Però que és normal, ara et dius que... No, però el que et dic, les oficines ja estan fent una gira d'un grup que diu que comença a passar l'estiu del 26 i acaba a passar l'estiu del 27. I els agrada molt anunciar tota la gira. Jo vull que quan surti el cartell de la gira consiguin, sobretot,
per la gent d'aquí que si surt primer a Barcelona ens anem a Barcelona i després a Girona doncs hem de sortir al mateix moment de Barcelona que la gent d'aquí pugui triar o quedar-se a la Mirona o anar a Barcelona que per això ens interessa i clar, doncs el 2027 ja tenim concerts tancats i a vegades costa trobar varietat també entre primeres espaces?
Entre primeres, segones i tot així. Nosaltres ja és una de les coses que tenim clar des del primer dia, és que fem una programació eclèctica, o sigui, tant veuràs avui rock i demà flamenc, com hip hop i després el que sigui, no? Sí, sí que costa, costa a vegades. Ho tenim molt present perquè també estem en una zona...
que és diferent a Barcelona, que el radi de Barcelona són 4 milions de persones, i no sé si el radi proper som 200.000, si és que ho som. I hem de mirar, i sempre mirem això, si tanquem un concert de flamenc un divendres, no farem flamenc el dissabte, no hi ha tant.
tant de públic que intentem amb el mes no coincidir gaires mirem, hem de fer un tribut només al mes un només de Roc després coincidirà que n'hi haurà dos però intentem que no sigui a seguir perquè si no és tirar entre pedres nosaltres mateixos
Però costa una mica, sí, potser és la part que costa més això de repartir-ho bé. Què li demanaries aquest 2026 per a la sala de Milona? 2026, carta de Reis, estem demanant... Sí, bueno, ja estan a l'estació de l'AVE perquè se'ls hi ha escapat, però ja els hi portaré. Doncs jo el que demanaria és que els grups, sobretot els grups, pensin en les sales. Si els grups pensen en les sales...
Tot anirà bé, perquè si els grups aquests... Parlo d'aquests més grossos, que ja costa que vinguin, perquè ja quan fem festivals els va més bé fer 10 concerts amb 10 festivals que 50 amb sales, que sobretot és la diferència...
perquè es paga més en un festival i doncs que pensin en les sales i després tot anirà bé perquè el públic seguirà vinguent, per tant les sales que les sales és una part importantíssima del món de la música si no hi ha sales, no hi ha festivals no hi ha grups, per tant se'ls ha de mimar no ens enganyem, és on van començar la majoria sí
Jo crec que és com un arbre, no?, les arrels seria una mica llocs locals d'assaig, seria allà on vas a aprendre música, tot, però el tronc seria les sales, i quan parlo de sales parlo de petites, que hi ha sales de 60, sales mitjanes de 500 i sales grans de partir de 1.000.
I això és el que aguanta l'arbre, perquè després les branques i tot ja són els festivals, ja volem, però si no hi ha la part del... Bé, és important les arrels, també, perquè si no hi ha llocs on puguin assajar aquests garatjos on t'assagen abans de sortir i d'anar a sales, tot és important, però les sales... Ara estem en un moment que el que et dic costa. Ara va marxar la raïf,
i quan marxa la raït fa un concert final a la Mirona que és dels que van venir allà, és dels que tothom se'n recorda va ser hipoteògic va ser preciós, a més la sala plena molt bé, un ambient molt maco, clar, tornen i fan 10 concerts a festival, no? jo pensava, ostres, hi ha alguna sala no? és que està molt de moda això no la meva sala, no, no, la nostra sala alguna sala penso que haurien de fer, o sigui, està com de moda aquesta tornada i aquestes tornades són molt bèsties
però penso que haurien de passar per sales perquè si no anem mimant això es pot fer malbé tot plegat jo corregiré en aquells del que van dir mític jo crec que més que mítica la sala de la Mirona és memorable perquè vol dir que sempre que hi vas te'n recordaràs
Sí, sí, bueno, està bé, a més a més tenim dues sales, la sala Patí, o sigui, era una sala gran, era una nau industrial, i aquells primers anys una de les feines va ser fer-la més petita, perquè era per 3.500 i no tens concerts de 3.500 persones cada setmana, i el dia que també eren 400 en un lloc de 3.500...
i el que hem fet és 1800 tota la sala però la partim amb dos amb unes portes correderes i tenim un escenari petit i un escenari gran i això fa també que concerts de 300 a la sala petita són molt especials i el que dius tu que te'n recordes perquè estàs molt a prop dels músics a la sala ens més petita i quan necessitem tota la sala
que ens encanta obrir-la tota, doncs després també som concerts. És una sala que és especial, estic d'acord. Va, doncs per un 2026 memorable i uns 25 anys encara molt més. Moltes gràcies. Quim Mercè, moltíssimes gràcies.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Quan dones sang, fas créixer una comunitat més unida, més gran, immensa.
Dona sang el 8 de gener a l'Ajuntament de Girona. El 16 al local social de l'Eixample i al gimnàs Any Time Fitness Girona. També de dilluns a divendres a l'Hospital Josep Trueta. Consulta horaris a bancsang.net barra donar.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs, però amb els besos te n'adones que tornes a començar. Hi ha força de molt de caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans. Doncs he estat ja cinc o sis i sóc el que ara tinc, no vull pensar en el que
que des d'ara és l'únic que repartirà, sento que el cor ja no para de m'atregar. I diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perquè els meus pensaments que sempre viuen en present no conjuguen altres temps que ja faré el que no vaig fer. Doncs avui o potser demà seré aquí o seré per allà. Seré un tros de l'univers que no nota el pas del temps. El que faig a cada instant és la força que em fa gran. No vull pensar en el que arribarà demà.
que dins d'ara és un i no repetirà. Sento que el cor ja no para de martegar i diu que em llenci, que no pensi tot el que vindrà, que un llapis me'n dibuixa sense una mà.
Quan dones sang, fas créixer una comunitat més unida, més gran, immensa.
Dona sang el 8 de gener a l'Ajuntament de Girona. El 16 al local social de l'Eixample i al gimnàs Any Time Fit a Girona. També de dilluns a divendres a l'Hospital Josep Trueta. Consulta horaris a bancsang.net barra donat.
I ja encarem segona part d'aquest Quatre Rius d'avui, dijous, dia 8 de gener del 2026, ja, qui dia passa any empeny, i precisament sobre qui dia passa any empeny volíem parlar avui sobre la marató de donants de sang que tenim aquests dies. Per poder-ho comentar, ho farem amb la Mireia Blanco, que ja ens acompanya en directe amb nosaltres. Bon dia i bona hora, Mireia.
Bon dia, Seid, què tal? Molt ràpidament, marató, no de córrer, sinó de donació de sang.
Sí. A veure, iniciem avui la Marató de Donants de Sang de Catalunya. És l'esdeveniment més important i institucional que tenim en el territori català. Comença avui, que estarem tot el dia en l'Ajuntament, de 10 a 2 i de 4 a 8. És concretament a la sala de descans del teatre. I a partir d'aquí, cada dia hi haurà donacions, de diferents punts, fins al diumenge 17, que acabem a la ciutat, al poble de Ripoll.
una donació que em sembla que és més important que mai, especialment després dels dies de Nadal, bàsicament perquè, si no m'equivoco, valga'm a mentir, que jo em vaig aprenent també, a finals de desembre sempre hi ha un repunt cap en ball, perquè al final la gent també està distreta amb altres coses i no pot anar a donar sang, i ara és aquell moment on tots tornem una mica a la vida, com aquell que diu, i que toca fer una miqueta del recàrrec del que hem anat perdent.
Sí, de fet el que passa per les festes de Nadal és que la gent canvia d'hàbits i llavors ens trobem que arriben a baixar les reserves de sang fins a un 20%. Per això nosaltres sempre el que fem és iniciar-ho dos o tres dies un cop han acabat les festes, que la gent comença de nou a la normalitat i a veure si fem una remuntada i estem tranquils durant uns quants mesos. És així.
En aquest sentit, vaja, vull dir, entenc que la gent s'anima i una coseta hi és veure una mica com esteu afrontant el tema del relleu generacional. T'ho dic perquè s'ha comentat ara aquests dies també que encara és com una assignatura pendent que tenim aquí almenys de comarques gironines que és la del relleu generacional de la gent que vagi a fer donacions.
Sí, bé, de fet això afecta tot el territori català, no és només a Girona i comarques gironines. Bé, com ho afrontem? Doncs, primer de tot, fent-nos visibles i tinguent lemes i eslògans atractius per a la gent jove, no?
També el que fem és intentar anar a totes les escoles, instituts, universitats que vulguin i tinguin interès i explicar la necessitat que tenim que la gent jove al final vinguin a donar sang, perquè la gent podem venir fins als 70 anys. A partir dels 70 ja no podem. Necessitem tota la gent jove, i no tan jove, eh? Cuidado, aquí sempre dic el mateix jo. Hi ha gent de 30 anys que potser tampoc ho ha fet mai. Doncs vinga, siguem atractius, pensem...
A vegades la gent jove no sap com ajudar a la societat, nosaltres els donem l'oportunitat de fer un gest tan fàcil, solidari, que són 10 minuts de donar sang i poder salvar fins i tot 3 vides. Al final, intentar que vinguin, que vinguin. Entenc que el propòsit per aquest 2026 és començar bé amb aquesta marató.
D'això es tracta. Per això, en tot el territori del que és les comarques gironines, hi posem 14 campanyes en total. Sí que és veritat que l'Hospital Trobeta estarà obert de dilluns a dissabte, de dilluns a divendres tot el dia i el dissabte al dematí, que sigui un punt fix, perquè la gent pugui que els sigui fàcil, però, a part d'això, campanyes a molts municipis perquè així vagin.
que puguin venir, no? Que no hi hagi excusa que no sabria on anar. Mireia Blanco, moltíssimes gràcies per tot i, per tant, que arribem ben cansats el dia 17 de gener, que això voldrà dir que hem treballat moltíssim i que hem fet moltíssima feina. Sí, senyor. Moltes gràcies.
Quan dones sang, fas créixer una comunitat més unida, més gran, immensa. Dona sang el 8 de gener a l'Ajuntament de Girona. El 16 al local social de l'Eixample i al gimnàs Any Time Fitness Girona. També de dilluns a divendres a l'Hospital Josep Trueta. Consulta horaris a bangsan.net barra donar.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona.
I encaran ja recte final, ara sí, d'aquests quatre rius de Girona FM. Ho fem pensant una mica en què volem per aquest 2026. Ho fem també recuperant coses que ens han agradat moltíssim d'aquest 2025. I ajuntant aquestes dues cosetes, ens surt trucar al bo del Xavier Fàbregas. Bon dia i bona hora.
Bon dia i bon any. I bon any. Què tal? Com han anat aquestes vacances? Bé, bé, bé. Però ara comença la part interessant, que és els propòsits de cap d'any, aquestes idees d'aprofitar això que ens ve ara que comencem, i amb totes la mateixa sensació que ho intentarem, que ens hi posarem, però que després probablement hi haurà una certa decepció de no haver aconseguit el que volíem.
Jo t'he de dir una cosa, eh, vull dir, jo soc molt de donar, o sigui, el meu propòsit d'any nou és donar continuïtat a els propòsits anteriors, vull dir, i anar fent, aviam quan sona el flauta, però abans d'això, Xavier, jo et volia fer una pregunta, i és, no tens la sensació també que ha perdut pes el tema dels propòsits d'any nou i que ara alguns s'han traslladat al mes de setembre? És que aquí som més de setembre que de mes de gener, eh?
Aviam, això té molt a veure amb la idea de recomençar. I quan acabem les vacances d'estiu, si les podem fer, al setembre us representa tornar a la normalitat. Els nens tornen al col·le, tornem a la feina, al despatx, a la fàbrica... Llavors, moltes vegades és aquell punt d'haver sentit que no hem aprofitat prou les vacances, que ho esperàvem amb candeletes i ha sigut una mica decepcionant en la majoria dels casos, i llavors diem, però aquesta vegada sí que ens hi posarem.
Però no deixa de ser una mica també la conya del cap d'any, que canvies el calendari, el que regala la carnisseria, que el treus de sobre la taula i em poses un donau que fa com mitja il·lusió, que per cert no sé qui tria les fotos perquè cada vegada són més ovidoses, i el que dissenya aquestes coses té un problema d'odi a la humanitat.
Però sí que és veritat que això de començar l'any, de dir, bueno, aquest any em apuntaré un gimnàs, o estudiaré anglès, o deixaré de fumar... Que d'alguna manera ens proposem, i que tens raó tu, tenen aquesta continuïtat, o sigui, han de tenir una certa coherència. És molt estrany que se'ns acudeixin grans projectes estrambòtics...
Perquè en realitat el que volem és tornar a intentar allò que no hem acabat d'aconseguir o que hem fet a mitges i psicològicament té aquest punt de coherència que ens ajuda perquè el que vulgui canviar-ho tot, el que vulgui fer un reset de la seva vida, doncs probablement s'equivocarà perquè aquests canvis tan radicals no acostumen a succeir. Això és una cosa que ens ha ensenyat Hollywood, jo crec. O sigui, Hollywood en algun moment ens va ensenyar a mitificar punts d'inflexió
que servien per, de cop i volta, canviar-ho absolutament tot, de cop, i és allò que aquests processos que duraven, per exemple, mesos, t'ho ensenyaven en un timelapse de 15 segons. Això són aquestes coses picadetes que es fan en aquest nou...
format de configuració dels cervells, que necessiten informacions fresques i canvians molt ràpides, i sí que té molt a veure amb aquesta mentalitat americana de la persona que es reinventa, de la persona que es fa a si mateixa, etcètera, que en realitat no deixa de ser, com tu dius, un mite. En principi, el que som és la suma de moltes cosetes, de moltes experiències que hem anat visquent,
amb les que hem de buscar aquesta coherència que et deia abans, perquè si no ens explota el cap. Necessitem que hi hagi un fil conductor per reconèixer-nos en aquesta trajectòria i moltes vegades és això, el fet de dir, intentarem fer les coses una mica millor, però aquelles coses que ja tenim identificades. És molt estrany que tinguis una sorpresa que ho capgiri tot, a no ser, i habitualment és més així, una notícia desagradable. Que trobi una malaltia, que es mori algú,
que hi hagi un trencament de parella, que se't cremi la casa... I això sí que són coses d'aquestes que dius, això t'ha canviat la vida per pitjor. Recordo les imatges aquestes de la gent que s'ha mort en aquesta discoteca de Caras Montana a Suïssa, nanos joves, que segurament estaven pensant que s'hi anaven a passar de conya, que aquesta nit lligaria, no els faria cas a aquella noia que els agradava...
que s'havien vestit a les millors robes i ja no hi són. Això sí que són aquests canvis radicals que es costumen a ser per pitjor. El més, anem fent. Això sí, pagarem la quota del gimnàs, per no anar-hi gaire, anirem a l'estanc amb mala consciència,
voldrem fer règim voldrem fer moltes cosetes que en realitat si aconseguim un tant per cent ja està prou jo l'altre dia no sé on vaig llegir que un dels grans problemes de molta gent a l'hora de plantejar els propòsits d'any nou era que es feien propòsits molt genèrics
És a dir, el no concretar. I ara entrarem en un exemple després, però el no concretar, per exemple, és allò de la FAI dir, val, vaig al gimnàs, o m'apunto al gimnàs, aquesta és la més tendenciosa de tots, perquè clar, una cosa és apuntar-se i l'altra cosa és anar-hi.
És que aquesta qüestió inconcreta permet l'incompliment. Si tu demanes una cosa i la tens ben delimitada, és molt més fàcil que sàpigues si ho estàs fent bé o estàs fent malament. I poso un exemple habitual. Ajudaré més a casa. A propòsit que moltes vegades et diuen els figuis, que ara sí que seré més organitzat.
Però això és una cosa tan elàstica que podria significar moltes possibilitats, quan en realitat, si es concreta amb que em reclari l'habitació, em faré el llit o em posaré els rentaplats, probablement és una cosa molt més clara a l'hora de valorar-ho, ho he fet bé o no ho he fet bé.
Llavors, quan aconsellem processos de canvi, sempre li diem a la gent que com més concret siguin aquests propòsits, com més clar sigui el que vols, més fàcil és que ho aconsegueixis. Llavors, dius, aviam, m'agradaria fer més coses amb la parella, per exemple. Això pot ser un bon propòsit, però si ho concretes amb que anireu a classes de ball, o que sortireu el diumenge per anar al cine, o que ajudaràs a cuinar, o que anireu junts al súper, això...
té més facilitat per veure si es compleix o no es compleix, que si heu parlat de fer més coses, que són molt més inconcretes i molt més difícils de valorar. Per tant, això és importantíssim, que hi hagi aquesta idea de fer coses que es puguin mesurar, comptar amb els dits...
i és el que permetrà que sapiguem si les estem fent o no les estem fent correctament. I de fet, jo te n'afegiré una que és de collita pròpia, i és, jo he fet un experiment aquest any i sembla que m'ha anat bé, perquè havia de fer dues coses cada dia, de forma regular, i podria haver esperat perfectament el de gener, però vaig decidir fer-ho un mes abans, i vaig dir, ho faré a partir de l'1 de desembre, perquè a més a més, el Nadal serà una prova de foc,
perquè si aconsegueixo durant el Nadal, que no hi ha rutina, fer-ho, l'1 de gener ja no queda mitificat. I és allò de dir, simplement he de continuar fent el que estava fent fins ara. I mentalment m'ha anat molt bé, les coses com són. Sembla una bona estratègia.
tot el que ha començat ja està en marxa és important aquest concepte de manteniment més que de bon propòsit i de bon propòsit s'està ple a l'infern hem de tenir molt clar que interessa precisament aquest compliment aquest resultat aquesta cosa que podem ja t'ho dic
comptar amb els dits. Hem fet tants dies de llevar-nos a l'hora, o hem fet tants dies de no sé què. I això ens permet, inclús, anar corregint aquest esforç que s'hi dedica. Ho és millor, però ho podem fer encara una mica millor.
Llavors aquesta seria una bona estratègia. Sempre és important proposar-nos coses perquè si no estem morts. Aquesta idea de conformitat i d'avorriment es contrarresta amb aquests reptes, amb aquestes idees d'intentar millorar, de ser la millor versió d'un mateix que un pugui ser. Això seria un bon propòsit.
de cap d'any o de setembre o de qualsevol moment a la vida. Què puc fer per ser millor persona, millor germà, millor fill, millor amic, millor parella, tot això, millor pare, totes aquestes històries ens permetrien una mica fer aquesta revisió.
no deixa de ser una manera d'intentar que les coses es facin una miqueta millor. I torno a dir que si aconseguim un tant per cent, encara que sigui petit, un 10% de millor és molt. I si aconsegueixes un 50 ja és la pena. Per intentar ser millors persones, podrem seguir comptant amb tu de tant en tant, aquest 2026? Saps que hi ha un temps d'atrapat. Fins que aconseguis que deixis de fumar, em tindràs aquí el teu. Anau i jo ens hem posat i aconseguir-ho.
aconsegueixis i per això se m'ha picat al cap com un repte i per tant això ens permetrà que ens anem veient i anem comentant una mica les coses que passen en el món i en el món de la salut mental que és una mica el que crec que s'hi fa una mica més o menys
Ja ho deien, que Déu apreta però no afoga. Doncs mira, ja tenim una de cal i una de sorra. Sí. Doctor Xavier Fàbregas, moltíssimes gràcies per aquesta sonera. Tenim avui posat i ja t'ho dic. Fet!