Title:

Llibre negre, català en perill i lideratges

## Context i obertura del programa L’episodi d’**Els 4 Rius** a **Girona FM** arrenca amb el to habitual de magazín: comentaris sobre l’actualitat (grip, mascaretes, vaga de metges i sous) i l’anunci dels temes del dia. • **Bloc central polític i de país**: entrevista extensa amb **Quim Torra** sobre el llibre *Llibre negre contra Catalunya. De Felip V a Felip VI* i el balanç de 300 anys de relació entre Catalunya i l’Estat espanyol. • **Bloc social i solidari**: presentació del **concert solidari del Corgospel Girona** a benefici de Sant Joan de Déu amb la participació de **Bombers amb causa**. • **Bloc de lideratges i empresa**: conversa amb **Sandra Hurtado** sobre què revelen els **sopars i dinars de Nadal d’empresa** del lideratge i la cultura corporativa. --- ## 1. Quim Torra i el “Llibre negre contra Catalunya” ### 1.1. Actualitzar una obra de referència Quim Torra presenta la nova edició del *Llibre negre contra Catalunya. De Felip V a Felip VI*, on: • **Recupera i amplia** l’obra de Josep Maria Ainaud de Lasarte, que s’aturava el 1994. • **Hi afegeix tres dècades (1994–2025)**, centrant-se sobretot en el *procés* i la resposta de l’Estat. • Situa el llibre al costat d’obres clàssiques de denúncia com les de **Josep Benet** o **Francesc Ferrer i Gironès** sobre la *persecució del català* i el *genocidi cultural*. Torra explica que l’encàrrec ve de la **família Ainaud** amb motiu del centenari del naixement de l’historiador, i que l’objectiu és disposar d’un **relat documentat i acumulatiu de 300 anys d’agressions polítiques, jurídiques i culturals** contra Catalunya. > “Em sembla que val la pena que tinguem llibres en què sapiguem veure tot el que han estat aquests 300 anys.” ### 1.2. Una tesi central: Espanya es fonamenta en la unitat, no en la democràcia Torra defensa una tesi contundent: • *Espanya no es defineix per la democràcia, sinó per la seva unitat.* • Quan es percep un risc per a **la unitat d’Espanya**, **tots els poders de l’Estat es mobilitzen**: - poder legislatiu, executiu i judicial - la monarquia, la **Guàrdia Civil**, la diplomàcia, la jerarquia eclesiàstica, el **Tribunal de Comptes**, etc. Aquesta reacció, diu, s’ha vist clarament durant el **procés**, i és coherent amb la història des de **1714** i amb la mateixa **Constitució espanyola**, que: • Es fonamenta explícitament en la *unitat d’Espanya*. • Encarrega **al poder judicial i a l’exèrcit** la defensa d’aquesta unitat. > “No hem d’oblidar que els catalans som espanyols per dret de conquesta.” ### 1.3. Conquesta, assimilació i “enemic interior” Torra descriu un fil històric continu: • El **1714**, Catalunya és **conquerida** i s’hi aplica el **Decret de Nova Planta**, que desmantella institucions pròpies i les substitueix per les de la monarquia borbònica. • Catalunya passa segles **fragmentada en províncies**, sense reconeixement unitari com a país fins a la **Mancomunitat (1914)**. • Al llarg d’aquests 300 anys, l’Estat busca **assimilar Catalunya** al “comú denominador” espanyol, especialment a través de la **llengua castellana**. Torra recupera el concepte d’“Espanya no assimilada”, aplicat històricament als Països Catalans, i n’extreu dues idees clau: • **Objectiu constant**: minar la llengua catalana per facilitar la *desnacionalització* dels catalans. • Quan la plena assimilació no funciona, els catalans passen a ser **“l’enemic interior”** que cohesiona l’Estat en contra d’un adversari comú. També contraposa la manera com **Gran Bretanya** i **Espanya** gestionen les independències: • Els britànics, diu, “surten 5 minuts abans” de les seves colònies; • Espanya, “5 anys després”, imposant sovint la sortida per via bèl·lica, com a **Amèrica Llatina**. ### 1.4. El procés i la judicialització com a continuïtat històrica Sobre el *procés*, Torra insisteix que no és una excepció, sinó un **capítol més** del mateix patró històric: • L’Estat activa **tota la seva maquinària** (govern, jutges, diplomàcia, policia, monarquia) per impedir qualsevol avenç en sobirania catalana. • La **judicialització** n’és una peça clau, exemplificada en figures com **Carlos Lesmes** i el missatge als futurs jutges que **la unitat és el fonament d’Espanya**. > “La Constitució espanyola els obliga a estar pendents que qualsevol avenç en sobirania aparegui un jutge i, si cal, l’exèrcit.” Per això, afirma, **no hauria de sorprendre** res del que ha passat els darrers anys: • L’Estat ha actuat “com sempre” i com **la pròpia Constitució li mana**. • La generació que vulgui culminar la independència sap que s’enfrontarà a **conseqüències gravíssimes**. ### 1.5. L’1 d’Octubre i la força del vot Torra reivindica el **referèndum de l’1 d’Octubre** com una mostra de força democràtica: • Amb una participació del **44%** del cens, es va obtenir una majoria clarament favorable al *sí*. • Si s’hagués arribat a una participació equiparable a la de les eleccions del 2017 (prop del **80%**), **només calien uns 80.000 vots positius més** d’entre 1,9 milions addicionals per revalidar la victòria. Conclou que: • **Un referèndum d’autodeterminació net i reconegut, segons aquestes dades, es podria guanyar “sempre, sí o sí”**. • El problema no va ser el resultat, sinó la **incapacitat de mantenir la lluita i gestionar la victòria**. --- ## 2. El futur del català i la identitat nacional ### 2.1. Diagnòstic: el català en situació de risc Torra fa un **diagnòstic molt preocupat** sobre la situació del català, amb dades recents d’enquestes d’usos lingüístics: • A la **demarcació de Girona**, només un **45%** de la població té el català com a llengua d’ús habitual. • A la **demarcació de Barcelona**, el percentatge cau al **25%**, amb llocs com **l’Hospitalet de Llobregat** per sota del **10%**. Per ell, això significa que: • El català **ja ha baixat del llindar simbòlic del 50%** en molts territoris, i la tendència és a la baixa. • El debat ja no és només de drets, sinó de **supervivència lingüística**. ### 2.2. Causes històriques i nous factors globals Torra identifica **tres grans eixos de causa**: 1. **La repressió franquista**: • 40 anys de **prohibició absoluta del català** a l’escola, l’administració i la vida pública. • Cens sistemàtica de llibres en català (recorda la seva recerca a l’Arxiu de la censura a Alcalá de Henares). • Afirma que *cap país pot recuperar fàcilment una llengua després de 40 anys de prohibició*. 2. **Els grans moviments migratoris** del segle XX: • No els veu com una amenaça en si, però sí com un **repte d’integració lingüística** que sovint no s’ha sabut gestionar. 3. **La globalització i les grans plataformes** (factor nou sense precedents històrics): • El català és una *llengua mitjana a Europa però minoritzada* dins l’Estat. • Les llengües minoritzades tenen-ho **“molt i molt fotut”** en un ecosistema dominat per l’anglès i el castellà. • Joves i adolescents viuen 24 hores connectats a continguts majoritàriament en *castellà i anglès*. > “Ens podem trobar en un món en què les màquines parlen en català però els ciutadans no.” ### 2.3. Relaxament intern i responsabilitat política Torra també assenyala **errors propis**: • Amb la **restauració democràtica** i l’aparició d’eines com l’escola en català, TV3, Catalunya Ràdio o emissores locals, la societat es va **relaxar**: - “Ara ja ho farà l’escola.” - “Ara ja hi ha TV3 i ràdios en català.” • Es va perdre el **“punt de tensió”** i d’alerta que tenien les generacions que havien viscut la dictadura. Admet també **responsabilitat dels governs i presidents, ell inclòs**: • No s’han utilitzat prou bé les eines disponibles. • No s’han pres decisions suficientment valentes per **revertir la substitució lingüística**. Tot plegat, sumat a la “pertinaz obsessió” de l’Estat per erosionar els símbols d’identitat catalana, configura un escenari que Torra qualifica de **“molt perillós” per a la identitat nacional**. ### 2.4. Què caldria fer? Torra afirma tenir una visió **pessimista però no derrotista**: • El futur del català és **recuperable**, però requeriria: - **Implicació de tota la societat**, no només de mestres o institucions. - Recuperar una **responsabilitat personal i col·lectiva** en l’ús de la llengua. - Fer de la defensa del català una **prioritat central** i no un tema segmentat. Sobre identitat i sobirania, sintetitza: • **Només els catalans** es preocuparan pel propi futur; ningú vindrà a resoldre’l des de fora. • Caldrà una nova generació disposada a assumir el **cost real** d’un enfrontament democràtic amb l’Estat per l’autodeterminació. > “Tot dependrà del que sapiguem guanyar-nos. Ningú més que els catalans s’interessarà pel nostre futur.” ### 2.5. Present i vida actual de Torra En el pla personal, Torra explica que: • Manté una agenda activa de **xerrades sobre llengua catalana**, presentacions de llibres i conferències. • Procura evitar actes centrats en política institucional perquè considera que, ara mateix, tendeix més a **desmoralitzar que a animar** la gent. • Valora **positivament** poder gestionar ell mateix el seu temps. --- ## 3. Concert solidari del Corgospel Girona i Bombers amb causa ### 3.1. El concert solidari a Fornells de la Selva En el segon bloc, el programa obre l’“agenda” amb una proposta solidària molt marcada al calendari nadalenc: • **Concert solidari del Corgospel Girona** a la sala **La Sitja** de **Fornells de la Selva**. • Data i hora: **dissabte, a les 18:30 h (dos quarts de set de la tarda)**. • Beneficiari: **Hospital Sant Joan de Déu** i la seva xarxa de centres. • Organitza: **Bombers amb causa**, en col·laboració amb el Corgospel Girona i l’Ajuntament de Fornells (que cedeix l’espai). ### 3.2. Bombers amb causa i el calendari solidari **Manoli López**, de Bombers, recorda que: • Bombers fa anys que col·labora amb **Sant Joan de Déu** a través del **calendari solidari “Bombers amb causa”**, molt arrelat a les comarques gironines. • El concert és un **pas més** per recaptar fons i ampliar l’abast de la campanya. Sobre les entrades: • **Donatiu general de 20 €**, que **inclou el calendari**. • Opció reduïda de **15 € sense calendari** per a qui ja el tingui o no en necessiti més. • **Entrada gratuïta per als infants**. ### 3.3. L’energia del Corgospel Girona i l’experiència del concert Manoli parla del Corgospel Girona amb molta admiració personal: • Es declara **“fan”** del cor, després d’haver assistit a molts dels seus concerts. • Destaca que és un grup amb **energia molt positiva**, que: - fa difícil quedar-se assegut al final del concert; - acaba sovint amb el públic **ballant i cantant**. L’objectiu del concert és doble: • **Fer gaudir** la gent amb un espectacle ple d’energia i emoció. • Convertir aquesta experiència en un **gest solidari tangible** a favor dels **nens i nenes atesos als centres de Sant Joan de Déu** i de la **investigació** de les seves malalties. Manoli subratlla que el **Nadal és un moment especialment sensible** per a la solidaritat: • Convida a *no quedar-se al sofà* i a aprofitar que és un dissabte de desembre abans dels dies més intensos de festes. • Remarca que **amb un petit gest es pot ajudar molt**, i que el concert és “per gaudir-lo”, no només per “veure’l”. El presentador i ella tanquen la secció amb un to entusiasta: > Omplir la Sitja “de solidaritat”, ballar, emocionar-se i fer del concert **el pla ideal d’un dissabte de Nadal**. --- ## 4. Lideratge i sopars d’empresa de Nadal amb Sandra Hurtado ### 4.1. El sopar de Nadal com a radiografia del lideratge En l’últim bloc, **Sandra Hurtado** proposa una mirada diferent sobre els **sopars i dinars de Nadal d’empresa**: • No són només un acte festiu, sinó un **“mirall” o radiografia** de: - com està realment l’equip; - quin **lideratge** es practica al llarg de l’any; - quina és la **cultura d’empresa**. Reconeix que hi ha persones que **esperen tot l’any** el sopar de Nadal i altres que el veuen amb **mandra o rebuig**, cosa que ja és un indicador de com se sent el personal respecte a l’organització. > “Allà no hi ha filtres. La gent no fingeix. Veus la fotografia real de l’equip.” ### 4.2. Sopar o dinar? Conciliació i temps laboral Una de les primeres preguntes que planteja és **si hauria de ser sopar o dinar**: • Defensa que, si s’ha de fer, **seria més coherent un dinar**: - perquè encaixa millor amb la **conciliació familiar**; - perquè s’ajusta a **horari laboral** i no exigeix un esforç extra no remunerat. Exposa un exemple personal: amb tres filles, si ella i la seva parella treballessin a la mateixa empresa, seria molt difícil que tots dos anessin al sopar nocturn. ### 4.3. Lideratge horitzontal vs. vertical: què es veu a taula Sandra explica una experiència recent en un sopar d’empresa d’una organització a la qual acompanya en **lideratge positiu**: • Es van formar **tres grups clars**: - els **líders en una banda**; - la resta de treballadors separats en **dos grups més**. • No es van barrejar **en tot el sopar**. Això, diu, revela molt: • **Lideratge vertical i distant**: líders aïllats, rols molt marcats, poca barreja. • Si el lideratge fos **més horitzontal**, s’esperaria veure: - líders que es barregen, - converses distribuïdes, - menys protagonisme concentrat. En contraposició, critica el **líder que monopolitza la conversa** o que es desinhibeix fins a convertir-se en el centre de totes les mirades (“mare meva com va el jefe”), cosa que reforça jerarquies i distàncies. ### 4.4. Cultura d’empresa i motius del sopar Sandra distingeix entre dos enfocaments: • **Sopar com a conseqüència natural de la cultura d’empresa**: - el sopar reflecteix el que ja passa durant l’any: confiança, proximitat, comunicació oberta; - la gent hi va perquè **té ganes reals** de compartir. • **Sopar com a esdeveniment cosmètic**: - es fa “perquè toca” o per **maquillar problemes**; - s’ofereix com a “premi” en empreses on durant l’any els treballadors **no se senten escoltats ni valorats**; - els equips hi van “per obligació” o, directament, no hi van. Afegeix que, quan el clima intern no funciona, sovint sorgeixen els **“sopars paral·lels”**: • Grups de companys que organitzen trobades **al marge del sopar oficial**. • Aquests ja no són “sopars d’empresa”, sinó espais on cadascú tria amb qui vol realment compartir temps, al marge de la jerarquia formal. ### 4.5. Team building i creativitat: riscos i oportunitats Sandra reconeix que darrerament: • Moltes empreses intenten fer **sopars i dinars més creatius**, afegint-hi: - activitats de **team building**; - jocs, dinàmiques de cohesió; - barra lliure o experiències especials. Però alerta que el **com** es dissenyen aquestes activitats és clau. Posa l’exemple dels **paintballs** que es van posar de moda: • Si hi ha **conflictes latents** entre persones o amb el líder, • un entorn de “batalla” pot reforçar **agressivitat simbòlica**: - el treballador que “va a tu a muerte” si hi ha mala relació prèvia. • Això pot **no cohesionar gens** i, fins i tot, empitjorar tensions. Per ella, un bon plantejament seria: • Donar més pes a **dinar + activitat de conversa i connexió** que no a grans esdeveniments puntuals. • Entendre el team building com a eina per **enfortir relacions reals**, no per fer una “foto bonica” a Instagram de l’empresa. ### 4.6. La importància del dia a dia i de les relacions socials Sandra subratlla una idea central: • La **cultura d’empresa no es construeix amb un brindis anual**, sinó amb el **dia a dia**: - decisions quotidianes; - maneres de comunicar; - espais informals de dinar o cafè; - reconeixement i escolta continuada. Remarca que la recerca en organitzacions demostra que: • Els **equips amb bones relacions socials internes** (sense necessitat de ser amics íntims) són els que tenen **millor cohesió i més productivitat**. • Per això defensa crear, durant tot l’any, **dinar i espais compartits amb objectiu clar**: - *parlar, conèixer-se, comprendre’s*, més que no pas només menjar o beure. > “La cultura d’empresa no es fa amb un brindis, es fa amb un pas darrere l’altre.” ### 4.7. Consells implícits per a líders davant el sopar de Nadal De les reflexions de Sandra se’n poden extreure diversos missatges per als líders: • No **confiar** que un sopar arreglarà conflictes estructurals. • No utilitzar el sopar com a **substitut** de bones pràctiques de lideratge durant l’any. • Al sopar, actuar **coherentment amb el lideratge que es vol tenir**: - barrejar-se; - escoltar; - no monopolitzar; - mantenir límits saludables en el consum d’alcohol i en la desinhibició. També suggereix que, si un líder ha viscut tot l’any “amb careta”, el sopar no és tant el lloc on treure-se-la, sinó l’indicador que **potser aquella careta no s’hauria d’haver portat mai**. --- ## 5. Tancament del programa El programa es tanca amb un to proper i humà: • El presentador i Sandra juguen amb la idea de si seria “convidada” o no al sopar de Nadal de la ràdio. • Confirmem que **continuarà col·laborant el nou any** en la secció de lideratge. • Intercanvien **bones festes** i desitjos d’una bona entrada d’any. Al llarg de tot l’episodi, **Girona FM** manté la combinació característica de **contingut polític i social profund**, propostes **culturals i solidàries** i reflexions **pràctiques sobre el món laboral i el lideratge**, sempre amb un arrelament fort al territori gironí.

['Els 4 Rius', 'Girona FM', 'Quim Torra', 'Llibre negre contra Catalunya', 'Felip V', 'Felip VI', 'procés', 'independència de Catalunya', 'unitat d’Espanya', 'Constitució espanyola', 'judicialització', 'Carlos Lesmes', 'referèndum 1 d’Octubre', 'llengua catalana', 'ús del català', 'globalització', 'franquisme', 'identitat catalana', 'Mancomunitat', 'Josep Maria Ainaud de Lasarte', 'Francesc Ferrer i Gironès', 'Josep Benet', 'Corgospel Girona', 'Bombers amb causa', 'Hospital Sant Joan de Déu', 'Fornells de la Selva', 'La Sitja', 'concert solidari', 'calendari solidari', 'gòspel', 'lideratge', 'lideratge horitzontal', 'lideratge positiu', 'cultura d’empresa', 'sopar de Nadal', 'dinar de Nadal', 'team building', 'conciliació laboral', 'relacions laborals', 'productivitat', 'Sandra Hurtado']