Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. L'Alternativa, el programa de rock que porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dimecres 4 de juny de 2025. El temps vola. No en som conscients com hauríem, potser per protegir-nos del fumo de viure. Això dels aniversaris és molt personal i que cadascú ho celebri com li sembli. Cap opció. És ni millor ni pitjor. És la seva i totes són vàlides. El que sí que és cert és que aquell dia serveix per mirar enrere. Veure què ha passat, un any, cinc, fa deu, qui sap...
En definitiva, o al final, això dels anys és completament relatiu a la persona. Mentrestant, hi ha dies que en tenim 8 i segurament són els dies on ens ho passem més bé. D'altres, com el 30 de juny, quan toca pagar hizenda, ens pesa l'edat de mala manera. Passaran els dies i passaran els anys, però la mirada també s'entrena, perquè a viure se n'aprèn vivint. També amb la mirada, amb una mica més cansada, això sí, qui dia passa any empeny i ja en portem uns quants.
I per ell cada dia és festa, cada dia és el seu aniversari o el d'algú altre mentre entrin cruçants per la porta a les 8 del matí. I si hi ha pastís encara més, Arnau Vila, bon dia i bona hora. Home, efectivament, això és així, eh, amb el bon dia sempre. I hem de posar una mica de dolçó, això que estem fent, que és anomenat caminar per la vida, no?
De veritat, o sigui, jo amb el que no puc, a vegades, és amb la incoherència, Arnau Vila, perquè tu aquí sembles un tio molt simpàtic i tot plegat. Però porto jo tres mesos amb una pressió i un pressing a sobre meu que si a les vuit del matí no entrava alguna cosa per la porta, ja podia marxar. Home, això és així. Vull dir... Aquí tothom té dues cares, eh? O tres. O tres, depèn del dia. Depèn del dia, eh? Però em quedo tots els cursants, això sí. En qualsevol cas, Arnau Vila, avui dimecres, no has agafat la bici, eh? Tampoc.
La tinc pendent, eh? És veritat, eh? La tinc pendent, la tinc pendent, sí. El que passa que amb aquestes colors fa de mal agafar, també, eh? Escolta, nen, pot posar la Wallapop, que segur que hi haurà alguna cosa. No, home, no, ja la faré servir. Ara, el juliol, a part dels memes que pugui penjar, diguem-ne, perquè en cauran, llavors... Ah, clar, el d'en Julio, allò que feia. Ah, ja ho veureu. Un riu, un riu, un riu, sempre va bé. Però sí que és veritat que platge i bici, segur que serà la tònica denominant dels dies pròxims. Sí, no? Vull dir...
Escolta, per cert, que ni se t'acudeixi posar-me el feliç aniversari a aquestes coses perquè em passo petada. Jo soc un tio de paraula i dic que no el posaria i no el posaré. Gràcies, t'ho agraeixo moltíssim. I també ets de paraula perquè és l'únic dia que em deixes donar-te una abraçada. Això és veritat. Perquè el dia del teu tampoc em deixes acostar-me gaire. Però bueno, en qualsevol cas...
Canviem de registre, centrem-nos una miqueta, si més no amb l'edat que tenim, que ja toca, que això vol dir que tenim responsabilitats i vol dir que també tenim un programa de ràdio per fer, en qualsevol cas. Parlem amb Vilma Montoliu ara mateix d'aquí uns instants, sobre Soc com el mar, també parlarem en aquest cas amb Nipònia, que passarà per aquí la Carme, amb el seu...
20è aniversari, em sembla. Déu-n'hi-do. Sí, sí, està molt bé. 20 també del Centre Jove de Salut. Déu-n'hi-do, vull dir, 4 de juny. No sé què va passar fa 9 mesos, però déu-n'hi-do amb el 4 de juny. En qualsevol cas, també seguirem parlant a la secció de COPLEF, amb els professionals de l'activitat física i de l'esport, amb Joan Godó, de la piscina municipal de Roses, que ja sé que t'enganxa una miqueta lluny, però vaja.
Entrarem en aquesta apassionant idiosincràcia que hi ha dintre... Aquest laberint d'ombres que hi ha a vegades a les piscines municipals. Home, clar, ho he de pintar en misteri. No, no, si no, no té gràcia. Arnau Vila? Doncs ens hi posem. Endavant.
I em sembla que a totes i a tots ens agradaria estar a la platja. Avui parlo per mi almenys, però potser també ser una mica com el mar. Això és el que ens planteja, almenys amb el títol Vilma Montoliu, en el seu llibre Soc com el mar, un manual per ensenyar als més petits a viure les emocions amb calma. El temps vola, i no sé si deu haver passat un any ben bo, però Vilma Montoliu, bon dia i bona hora.
Bon dia, com estàs? Bé, bastant bé, però t'agrada dir, no sé si... És que m'ha agradat molt el títol, t'ho dic perquè del mar en podem aprendre gaires coses? Jo penso que molt, a viure podem aprendre del mar. Al final observant qualsevol element de la natura, la psiquicitat, el fet d'acceptar les coses tal com són, de donar-nos temps per estar a cada una de les etapes...
Crec que la natura en si té molt que ensenyar-nos. Ja ho diuen els japonesos, de fet la fan servir molt, la natura, ja sigui en poesia, per aprendre de la vida, és quasi una filosofia. No sé si cap dels dos ha estat a Austràlia, però em sembla que tots som una miqueta surfistes de la vida, també.
Doncs no, hem de ser més bussejadors, hem d'anar més... Sí, per sota? Sí, sí, sí. Hi ha moments que suposo que no, però al final per les coses, per cenar-les i per aprendre'n, jo crec que sí, que ens hem de capbussar, no hem de tenir por a les converses profundes.
Parles sobre la gestió emocional, parles al final d'intel·ligència emocional. És probablement la gran assignatura pendent del sistema educatiu o el que vulguis, perquè les taules de multiplicar jo no me'n recordo i em sembla que tu tampoc. Ostres, penso que una mica com éssers humans, ja no només en el sistema educatiu sinó en general,
Ara comencem a adonar-nos de com d'important és el món emocional i ens comencem a adonar que som un tot, que tot el que ens passa a nivell emocional també ens afecta a nivell físic i per tant a la nostra salut i a com ens relacionem i penso que això ha estat sempre.
però ara és com que ho estem redescobrint i li estem donant veu d'importància. I crec que això és una teoria meva personal, però crec que també té molt a veure amb el fet que les dones cada vegada ocupem més espais visibles. Espais visibles, llavors com que sempre hem sigut les de les cures, les que estem més connectades amb les emocions, com que el nostre servei funciona d'una manera diferent al dels homes, crec que això també fa que ara s'estigui donant més importància a tots aquests aspectes, perquè...
Nosaltres d'alguna manera a nivell social tenim una funció cada vegada més visible, estem cada vegada més fora de casa també. Clar, i precisament això fa que potser a la societat el que li toca és ser una miqueta més autònoma almenys en aquest tipus de gestions emocionals.
Sí, aprendre-ho a fer. Al final també ens han educat molt amb això, doncs, ostres, no pots plorar o no et pots queixar o has d'estar sempre content o no pots dir o tal, no? Sempre ens han marcat molt i penso que ara estem aprenent que hem de naturalitzar les... Ostres, que si se't mor algú, lo normal és que estiguis trist i que facis el teu dol, no? Que si estàs passant...
Per una cosa difícil, el normal és que te la facis sentir. Igual que a vegades a tot una bona notícia hauries d'estar molt content, però per algun motiu tardes a connectar amb aquella alegria. I tot això està bé, cada persona és un món, i el món emocional al final ho reflecteix. Si no, tampoc hi haurien, no sé, tantes obres d'art, no s'escriurien tantes novel·les, no es pintarien tants quadres...
Jo el que veig és que amb els teus tres llibres, especialment podem aquest també, trenques amb uns estereotips que potser són a vegades els més perillosos perquè són els, com tu diria, els que estan més dissimulats a la societat. Pot ser, pot ser, pot ser això, no ho sé, això ho haurien de dir més els lectors i els meus seguidors de xarxes i al final els meus clients, també. Però al final sento que
Part de la meva feina és ser molt transparent, perquè crec que estem poc acostumats a tenir davant una persona que t'explica tal qual, com està vivint X procés o com s'està sentint. I crec que això a vegades et pots fer de mirar i connectar amb parts teves i fer com una neteja també, d'adonar-te'n que pots expressar-te, que pots dir...
que està tot bé, i jo sento que part de la meva feina és aquest obrir-me i és aquest compartir, no tenir por al final. Clar, i al final, en Soc com el Mar, també el que planteixes és aquest acompanyament des de ben petits, és a dir, que no cal deixar això pendent com si fos un màster per fer els 22 anys. No, no, no, ni molt menys, o sigui, de fet, és com tot, com abans ho comencem a practicar,
Més fàcil es fa, més com aprendre idiomes, com aprendre anar amb bicicleta, com tot, com abans comencis millor. El llibre al final són 20 meditacions per treballar 20 emocions en concret, amb una petita explicació de l'emoció perquè el nen o la nena pugui identificar-la i pugui començar a posar paraules una miqueta al que sent.
I després fem aquella meditació amb la intenció que no s'entengui la ira com una cosa negativa, l'enveja com una cosa negativa, sinó que es naturalitzi, que tot forma part de tu, i al final és com petites llums, les emocions que et mostren cosetes de tu, no? I tot és benvingut, perquè com més coneixement tinguis de tu mateix, més podràs construir-te una vida que t'agradi o que et faci feliç. Llavors, la intenció del llibre realment és aquesta, i que els tutors, els professors...
les mares, els pares, puguin llegir aquestes meditacions. En la meditació aquesta respecte, o en la meditació més ben dit, en el conjunt general, a mi m'agrada molt també perquè és el que interpreto jo del títol, és a vegades no fixar-nos en les gotetes d'aigua sinó en el mare en general. Exacte, sí, sí, també això és bonic, això que dius. Sí, sí, sí. Bé, és que...
És que al final és difícil, no? Jo crec que se'ns exigeix molt i se'ns exigeix molt des de molt petits també, no? I els nens el que han de fer és jugar i embrutar-se i estar entre ells i passar-s'ho bé, no? I al final si nosaltres, si tots connectem amb el nen que ja hem estat o la nena que ja hem estat
Sabem que al final el més important era aquella estona amb la teva família, sentir que formaves part del grup, sentir que et cuidaven, que t'estimaven. I el llibre vol ser una proposta per generar aquests moments en família. Que eliminem pantalles, que eliminem distraccions i ens adonguem que al final avui estem aquí i demà no. I per tant, tots aquests moments amb les persones que t'estimes realment són els importants.
i a part és molt format caixa d'eines vull dir és agafar i trobar-nos que per cert t'anava a dir el gran Leviathan el gran monstre que tenim ara mateix a la nostra societat és sens dubte els nervis i l'ansietat i em sembla que en tens un capítol exclusivament dedicat a aquest
Sí, exacte, sí, sí, sí. És curiós això, perquè jo, per exemple, vaig ser una nena amb moltíssima ansietat i amb els nervis sempre com molt a flor de pell perquè soc molt sensible i, no obstant, hi ha altres persones que no sabran mai el que és l'ansietat. És curiós també, però potser connectaran més amb la ira, es tendiran més estafadats, com de manera natural. El que vinc a dir-te és que si tu, com a persona responsable d'un nen, inverteixes temps en observar-lo,
Et donarà moltes pistes de com ha vingut aquella persona. I això la pots anar guiant per anar treballant aquells certs aspectes de la seva personalitat que veus que poden...
suposar un pont cap a un aprenentatge. I crec que com... Ostres, amb els professors no els hi vull posar aquesta pressió perquè ja sabem que tenen molts alumnes per ells, per molts pocs profes, però els pares i les mares per poc que puguin observar el teu fill sense cap prejudici o sense voler-lo veure d'una manera, sinó amb la intenció de conèixer-lo perquè encara que vingui de les teves entranyes, doncs
cada persona és un món, i crec que això et pot donar molta informació per ajudar-lo a construir una vida que et faci feliç, que li agradi. És que al final hi ha una idea molt i molt forta, i que és la que probablement més m'agrada del llibre, que és la de tu el que fas és donar eines a nens i nenes per a l'autoconeixement, que al final no deixa de ser la clau d'absolutament tots els problemes que tenim.
Exacte, conèixer-te, sí, sí, sí, conèixer-te per tot, ja sigui per organitzar-te una agenda que no et provoqui estrès, ja sigui per saber què t'agrada, què no, amb qui vols estar, és molt important l'autoconeixement, sí. Per cert, et volia felicitar per la portada, perquè si no m'equivoco l'has fet tu. Sí, tots els dibuixos. Sí, o sigui, totes les il·lustracions són teves, eh? Sí, sí. Havia d'anar acompanyat, eh, si era per mainades, vull dir, els hi entra tots els ulls.
Jo trobava que sí, que els dibuixos eren importants. De fet, la història del llibre té tela, perquè jo ho visualitzava com un conte, saps? Jo quan l'escrivia, jo visualitzava això, i quan vaig entrar al manuscrit a l'editorial en van dir, és que això no és un conte, això és un llibre...
dedicat a criança, no?, perquè necessiten com el pare o el qui sigui, no?, per gaudir del llibre, i va ser com a, ostres, bueno, va ser canvi de plans, però bueno, vam introduir els llibres just així, perquè el projecte jo el visualitzava molt amb les il·lustracions, i és curiós, perquè amb els altres dos no em va passar tant, però aquest va anar evolucionant molt i canviant molt al llarg del procés de creació, l'ha tingut molt vida pròpia, aquest llibre.
T'anava a dir, amb aquesta estoneta que portem parlant, em sembla que tu i jo hem trencat un mite, vull dir, que la gent té molt al cap, que diuen que segundes partes nunca fueron buenas. Em sembla que ens l'hem carregat, eh? En qualsevol cas, ja arribaràs, no, Girona, algun dia d'aquests? Sí, sí, sí, tant i tant. Sí, sí, ens veurem. Doncs mira, escolta, el dia que presentis avisa'ns que ho comentarem per aquí i, entre tant, doncs, vaja, soc com al mar, o així ens agradaria ser. Vilma Montoliu, moltíssimes gràcies.
A vosaltres, una forta abraçada. Música
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Voluntaris.cat, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la Ràdio Municipal Girona FM. Escolta'l sempre que ho vulguis al podcast de gironafm.cat.
Ara que la terra és un hostatge, que no hi ha sorra a la platja, ara que mil paraules valen més que una imatge, ara que la memòria a la prestatgeria guarda sabidoria en llibres plens de pols, ara que el mar és massa dolç i que l'amor li falta sal, ara que les flors creixen entre esquerdes a l'asfalt,
L'aire m'afa i els carrers somplen de fum. Respiro molt, molt, molt millor amb tu. Tot passa millor amb tu. I és tant, tant, tant millor amb tu.
No hi ha ningú com tu. Ara que hem perdut la son, ara que fallen les alarmes, ara que els hiverns no hi són, ara que s'obren armes faltaran ocells.
Ara que el compte enrere comença a anar endavant, ballant sota la pluja ens estem cremant. Ara que hi ha tele amb colors per veure naufragar la vida, els somnis són pasteres navegant a la deriva. Ara que els dies ploren i les nits són un pla de llum, jo dormo molt, molt, molt millor amb tu.
Fins demà! Fins demà!
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I obrim l'apartat d'agenda, ho dic perquè aquest dissabte estem d'enhorabona. Dia 7 de juny, de 5 a 7 de la tarda, a la seu de Nipònia, celebrem ni més ni menys que 20 anys de vida d'aquest centre que ens ha ajudat aquí a la ciutat de Girona, no només amb la cultura, anava a dir xinesa, japonesa, no, en general asiàtica, en qualsevol cas. Qui més domina el terme? Carme Feliu, bon dia i bona hora. 20 anys, eh? Sí.
Que dia passen i empenyen. Sí, sí, són molts anys. Però passen molt de pressa quan fas una cosa que t'agrada, també. Sí? Sí. La meva vida no sé si m'agrada gaire, perquè avui en faig 31, eh, jo? Vostres felicitats. Sí, mira. Amb japonès o medit o goseimas. Ai, mira, merci, mira. No m'havien felicitat mai encara amb japonès. T'anava a dir, 20 anys, no només serveix, també precisament per això, també serveix una miqueta per fer la mirada enrere i per dir, ostres, quina és la trajectòria que hem fet, no?
Sí, exacte. Nipònia va començar doncs sient molt petit, vaig començar jo sola amb 7 alumnes, una mica per afició a tot el món japonès i a la cultura japonesa en general, i vam anar creixent, hem anat canviant de seu perquè se'ns han anat quedant petites les seus, hem canviat 4 vegades, ara estem en un local de 200 metres quadrats, aquí a la Rutlla, a tocar de vosaltres, i molt contents perquè no parem d'efectivitats, o sigui, no és només els cursos d'idiomes que fem a dins de la seu i també...
a altres centres cívics, biblioteques, o així, que anem fent tallers, sinó que també estem col·laborant amb la Universitat de Girona. Estem fent un curs virtual d'especialització en introducció a la cultura japonesa, que es fa a Fundació Universitat de Girona. Precisament demà acabem la segona edició d'aquest curs i l'any que ve ja ha previst una tercera edició.
Després estem col·laborant també amb la Politécnica de la UDG, amb unes xerrades per gent que vol anar festades al Japó també, i del grau de videojocs i enginyeria informàtica. També estem col·laborant amb el Centre Cultural de Mercè, amb diferents xerrades sobre cultura japonesa que hem fet. I bé, la perspectiva és bona perquè no parem defectivitats, que és el que ens agrada també.
També aneu una miqueta més enllà de la cultura japonesa, perquè em sembla que ja vau incorporar també amb el pas del temps el xinès, etc. Sí, de fet des del principi vam tenir japonès, xinès i coreà, el que passa que el boom gros ha sigut de japonès i de coreà, xinès també però potser no tant. El coreà ara també està molt de moda amb tot el tema del K-pop, el K-dance, tenim noies que van a ballar i també ens aprenen coreà, però encara continuem majoritàriament centrats molt en Japó, perquè és el que més fem també.
Clar, en aquest sentit, què tenim previst per aquest dia 7 de juny, per dissabte?
Bé, doncs dissabte hi haurà, el dissabte és de 5 a 7 de la tarda, hi haurà al principi de tot uns parlaments de les autoritats, ens han confirmat assistència representants del Consolat del Japó a Barcelona, de l'Ajuntament de Girona, després el regidor de Cultura, també de l'Ajuntament de Girona, algun diputat del Congrés, i després d'aquests parlaments hi haurà una petita presentació de Nipònia i de l'equip de professors, perquè tothom ens pugui conèixer i podrem presentar un per un els professors, que són tots natius de diferents països,
I després, quan haguem fet aquesta presentació, els assistents podran passar per les diferents aules del centre a fer un tastet de diferents activitats culturals que tenen a veure amb els idiomes que ensenyem a Nipònia. Per exemple, hi haurà cal·ligrafia xinesa amb aigua, cal·ligrafia japonesa, que els escriurem el seu nom en japonès, hi haurà origami també, jocs de paraules amb anglès, francès i alemany, i algun joc així divertit, tipus el joc del calamar de Corea,
i després hi haurà una sala on ens podran deixar dedicatòries i una mica de pica-pica. A més, t'anava a dir, no sé si vosaltres ara parareu una miqueta, o sigui, després de celebrar l'aniversari, no sé si hi haurà uns dies de descans, però després què? Sí, necessaris, perquè hem d'agafar aire a l'estiu, perquè no parem durant l'any, llavors sí que pararem una mica per vacances, però bueno, al setembre hi tornem, i a més en projectes nous. Tenim un projecte que de fet l'anunciarem oficialment dissabte, però ja també us l'avanço una mica fent el spoiler...
O sigui, tenim previst treballar amb Nórdic Walking Girona, que és una entitat molt potent en marxa nòrdica a Girona. Llavors estem preparant per el juliol de l'any que ve un viatge de marxa nòrdica al Japó per anar a fer l'illa de més al nord del Japó, que és la de Hokkaido, tot de rutes per caminar. Llavors jo hi aniria com a guia lingüística cultural i la Cristina Borràs, que porta Nórdic Walking Girona, portaria tota la part més d'instructora de marxa nòrdica.
que és una experiència també molt bonica, perquè és una manera diferent de veure el Japó, el Japó té una natura molt rica i és fantàstic poder anar allà a fer marxa nòrdica, caminar pel bosc. És el que anava a dir, l'èxode de gent cap al Japó no està parant, no? No està parant, no para de créixer, sí, sí, el que passa que és això, hi ha tant de turisme que ara ja els llocs més turístics estan una mica saturats.
Llavors el que volem és una mica buscar zones alternatives i nosaltres a Nipònia estem fent un curs de japonès per viatgers i cultura japonesa per gent que va al Japó. Ara justament la setmana passada en vam acabar un del mes de maig, però en comencem un altre a finals de juny i les dues primeres setmanes de juliol per tota aquella gent que va de viatge en els pròxims mesos, a l'estiu o a la tardor.
I aquest curs els encanta perquè és com un preparatori que els hi va molt bé, amb rutes, trucs per estalviar diners, zones per anar a veure, rutes que una mica intenten fugir de lo més típic i turístic, no? I llavors una mica el que busquem és això, intentar oferir una alternativa. No sé, encara us tocarà tornar a canviar de seu. Esperem que no, perquè també porta molta feina, estem molt bé allà on estem, però bueno, no se sap mai, no se sap mai.
En qualsevol cas, l'Arnau m'ho pregunta amb la mirada, hi haurà pica-pica i copa de cava? Sí, esteu convidadíssims, podeu venir. Pica-pica vol dir sushi? A veure, sushi no hi haurà, però... Home, clar, estem parlant de coses diguéssim japoneses. Alguna cosa oriental hi haurà. Podeu venir i fer un tastet, i tant.
Tu és ben bé, Arnau, que ja sabem com subornar-te, eh? És molt senzill. Ai, en qualsevol cas, dissabte, dia 7 de juny, de 5 a 7 de la tarda, tothom cap a niponi a idiomes, que toca celebrar aniversaris. Que no us faci mandra, com en el meu, que no vindrà ningú. Carme, moltíssimes gràcies per aquest moment. Moltes gràcies a vosaltres.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
El musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I diu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona.
Al nom, a la pen, al cor de la mà.
de volar fràcil corres cap al ciu sembla que és tan fàcil res més lluny del que has escrit canvis que no hagués previst
posant a troba el que està
Sembla que s'escapin sense fi. Sents que és fràgil i s'enfila cap al cim. Cada cop més fràgil fins que cau del paradís.
Fins demà!
Sembla que s'escapin sense fi.
La teva ràdio, la Gironina.
Avui parlarem d'un llibre que ha editat l'editorial Alianza Editorial, en versió tant castellana com catalana. El llibre, el títol es diu Gravetat Zero i porta un pròleg de Dauphine Martin, un especialista...
amb cinema i sobretot amb Woody Allen. Ella és la prologuista d'aquest llibre, gravetat zero, perquè el llibre l'ha escrit Woody Allen. Woody Allen, aquest director de cinema, que és més reconegut, podríem dir, a Europa que als Estats Units actualment, ja té una edat i això de fer cine a cada vegada li costa més, sobretot per la qüestió...
de pressupostos i no per la qüestió d'imaginació i de ganes de fer-ne'n que doncs diu de moment faré llibres que és el que a mi m'agrada escriure no és la primera vegada que Woody Allen fa escriure llibres ell té un recull de contes que se'n diu sense plomes després va fer una obra de teatre que se'n diu Torna a tocar-se'n i ara ha tret aquest llibre que és un recull de relats
que podríem dir en estat pur de Woody Allen, en el seu ambient, amb les seves manies, amb les seves dèries, amb el seu Manhattan. Gravetat 0 recull 9 relats de Woody Allen.
dinou narracions inèdites escrites amb una prosa que hi ha des de l'humor, la provocació i fins i tot ple de dubtes d'un tipus de societat, podrem dir mitjana, de capacitat econòmica mitjana. El llibre, com he dit, és pels seguidors, pels que tenen ganes de bo diàleg mentre no arriba alguna pel·lícula, però a més a més té aquesta...
Cosa que sempre acabes pensant i reflexionant, sobretot amb el que ell pensa i reflexiona. Woody Allen, doncs, amb aquest gravetat zero.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
I obrim secció de COPLEF, que del col·legi, en aquest cas, dels professionals de l'activitat física i de l'esport. Avui és el torn de parlar de piscines, que jo sé, Arnau Vila, que a tu t'encanten les piscines, doncs ho farem amb Joan Godó. Ell és llicenciat en Educació Física, postgrau en Gestió i Direcció de Piscines, també actualment és el director de la piscina municipal de Roses, però va estar molts i molts anys també a la piscina municipal de Palà Progell, i ja aprofito per donar-li la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Molt bon dia. T'anava a dir, hi ha molts temes, perquè abans ho dèiem l'Arnau Vila, que a vegades una piscina municipal sembla un laberint d'ombres, vull dir, plena d'arestes, plena de cares ocultes que potser el públic en general no coneix, però jo crec que portar una piscina municipal deu ser algo trepidant.
Sí, la veritat és que del que serien instal·lacions esportives és la que presenta més complexitat de totes. Té un marc normatiu exigent, tens molts clients, entitats, personal de tot tipus, de manteniment socorristes, monitors esportius, atenció al públic... Sí, és un conglomerat que ens fa estar ben distrets. Abans d'entrar en detall, a mi m'han dit que el nombre de regulacions i normatives vostres competeix amb els de la NASA.
Home, doncs déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. La veritat és que les piscines tenen uns riscos importants a tenir en compte i això comporta que hi hagi d'haver un marc normatiu que llavors la gent que estem al cap davant de piscines...
d'alguna manera hem de tenir en compte. Què entenem per una piscina d'ús públic? La piscina d'ús públic serien totes aquelles piscines que estan obertes a la població en general, siguin de caràcter municipal o siguin privat, però totes aquelles que estan obertes a la població, sigui amb el medi aquàtic com a servei principal, la piscina municipal del poble, com medi aquàtic com a servei complementari, entenem,
un hotel, un càmping, tot això serien aquestes piscines que en tenim dos públics que estan sotmeses a una normativa específica. I com és el dia a dia?
Doncs, bé, com dèiem, això, exigent en el sentit que hi ha un marc normatiu a complir, hi ha uns riscos que hem de tenir ben presents i que hem de fer que la nostra estructura de personal funcioni com un rellotge suís, d'una manera molt precisa, amb uns protocols, amb uns mètodes molt ben marcats i, a darrere, això, recursos humans, formació, recursos materials i recursos econòmics. No podem fer anar unes...
un complex aquàtic sense tots aquests ingredients. No volem espantar la gent, però al final, vull dir, tanta normativa i seguretat va a la reducció de riscos, que bàsicament el risc és perdre-hi algú pel camí.
Exactament. Bàsicament, quan parlem de piscines, tenim sempre tres grans blocs de riscos. Un seria el risc biològic. Hem d'entendre que l'aigua pot patir una contaminació pel propi banyista, per inclemències externes, el que sigui. Per tant, pot haver-hi una contaminació, aquest seria un risc, però per evitar-lo l'hem de protegir. Com ho fem? Amb un tractament químic.
que ens va molt bé perquè ens protegeix l'aigua de la contaminació biològica, però que alhora, si aquest producte químic no el tractem bé, no l'emmagatzemem bé, no el manipulem bé, doncs això també ens pot generar uns riscos químics. I finalment, els riscos que en diuen físics, que aquests sí que tots ens venen al cap,
ofegaments, caigudes traumatismes atrapaments per succió en el desaigua evidentment tots aquests també els hem de tenir molt presents tota normativa és poca en aquest sentit?
Bé. O hi ha d'haver-hi també un equilibri. T'ho dic perquè a vegades tots sabem els ritmes de les normatives, de les exigències i tot. Correcte. La normativa jo diria que és necessària. A vegades depèn de què, a vegades la trobes excessiva, depèn de què la trobes una mica laxa o a vegades fins i tot una mica despassada.
de dir, ostres, tenim un marc normatiu català que és del 2000, sí que tenim un reial decret estatal que és més recent, però hi haurien coses que s'haurien d'actualitzar. Poder ara no en tema riscos, però en tema sequera, per exemple, hem estat aquí patint la sequera i teníem a les mans una normativa que no ajudava en res a complir amb les restriccions que teníem per la sequera, per exemple, perquè tenies unes obligacions...
de renovacions d'aigua i d'operacions que exigien renovació d'aigua que no t'ajudaven en res, o incomplies una cosa o incomplies l'altra. Però diria que bé, la normativa que tenim és necessària, potser caldria una posada al dia, això sí que estem d'acord, però el nivell d'exigència jo diria que si la complim, si tenim aquesta consciència en complir-la, diria que és suficient.
Ara és el que deies, vull dir que en temps de sequera, per exemple, entenc que vaja, vull dir, el repte una miqueta més complicat encara, però fins i tot hi havia normatives que xocaven entre si, perquè clar, unes deien una cosa i les altres deien unes altres.
Exactament, llavors tenies el decret de piscines que d'alguna manera t'obligava anualment a fer tota una sèrie d'operacions de manteniment que t'exigia el buidatge total o parcial de la piscina per l'altre tenies el decret de sequera o les restriccions de sequera i aquí una cosa topava amb l'altra que pot passar, sí però aquí tens un decret de piscines que et ve de l'any 2000 estem al 2025 escolta'm
Això també ha d'anar caminant, els marcs normatius també han d'anar caminant i s'han d'anar adaptant als nous temps, a les noves realitats, canvi climàtic i també a la nova tecnologia que anem tinguent al nostre abast que 25 anys enrere no teníem. És el que t'arrava a dir, com es fa una piscina més sostenible?
Una piscina més sostenible passa per apostar i per integrar, entre cometes, la nova tecnologia. Aquí el gran problema que tenim en el nostre país és que la gran part de piscines continuen apostant per un tractament tradicional de l'aigua. Bàsicament, dosificar un desinfectant, que normalment és el clor, i regular el peat perquè aquest desinfectant sigui eficaç, diguem-ho així. Llavors, això es regula en un altre producte.
Principalment tothom funciona d'aquesta manera. Aquesta manera de funcionar amb usos massius, és a dir, amb molta càrrega de bany, amb molts banyistes, que és el que tots volem, generen aquí una sèrie de subproductes que exigeixen renovar molta quantitat d'aigua. Què hem de fer? Hem d'apostar per la tecnologia, hi ha diverses opcions en el mercat, per optimitzar aquest sistema tradicional del tractament de l'aigua.
Aquests subproductes, d'alguna manera, que queden minimitzats, eliminats amb aquesta nova tecnologia. I d'aquesta manera no haurem d'aportar quantitat d'aigua nova.
La gran història és aquesta. Optimitzar aquest sistema de tractament de l'aigua que el 90-95% de les piscines d'aquest país estan fent servir. Desconeixement meu, perquè aigua salada no? A una piscina pública? Aigua salada no. Aigua salada de mar no pot estar amb els equips que estem funcionant en una piscina d'aigua dolça. Sí que podem fer un tractament de l'aigua amb electròlisi salina, que es diu,
Bàsicament el que fa és convertir la sal comuna en un derivat del clor com a desinfectant i dona un punt de salinitat a l'aigua. Però no ho hem de confondre amb aigua de mar, per exemple. Clar, per exemple, i parlaves ja també d'un cert punt de reutilització de l'aigua, vull dir que el circuit de l'aigua quedi allà mateix. Vull dir, no sé si això ja és una realitat d'ara.
Això pot ser una realitat, el que passa que en aquest país, en el nostre país, encara jo diria que hem de passar l'etapa de la reducció del consum. Sí que som uns quants que ja estem amb uns consums molt reduïts, et diria que seria el consum mínim basal per al funcionament d'una piscina,
Aquí és on la gran majoria d'instal·lacions aquàtiques hi han d'entrar-hi, amb mica en mica hi van entrant, però s'hauria d'incentivar molt més i hauríem de fer molt més èmfasi en això, sobretot tenint en compte la realitat del canvi climàtic i d'aquests episodis de sequera que ens aniran venint a cada X temps.
I és cert també que existeixen bones pràctiques, casos de bones pràctiques en temes de reutilització de viva de piscines, sistemes de rec, de neteja viària, això és veritat. Però és cert que si reduïm molt, molt, molt el consum i el convertim gairebé en un consum basal,
la quantitat d'aigua a reutilitzar és ben petita. Per tant, jo em penso que és això. El gran repte nostre de moment aquí seria aquesta reducció de consum apostant per aquesta nova tecnologia. Anem a obrir el meló dels socorristes.
Vinga, som-hi. T'ho anava a dir perquè, vaja, jo vaig viure segurament de jove aquell canvi, vull dir que va passar de ser un curset, per entendre'ns, a una FP, a una formació professional. Exacte. És a dir, té una part bona, és evident, vull dir que potser és que es professionalitza una miqueta més, vull dir, se la posa en valor, però després té l'altra part dolenta i és que...
anava a dir cada estiu, però sí, és cada estiu, neu curs de socorristes, tothom. Sí, sí, sí, correcte, exacte. És justament el que comentes, o sigui, en el seu moment anys enrere, qui expedeix les titulacions és Creu Roja, és la Federació de Solament i Socorisme, tenim aquests dos organismes, i arriba un moment que passa dintre del Departament d'Ensenyament Generalitat de Catalunya, cicle formatiu, com bé dius, i a partir d'aquí més càrrega lectiva, més hores de pràctiques, també més costos,
Per tant, socorristes més ben preparats, sense cap mena de dubte, i això és positiu. L'inconvenient és que menys gent entra en aquest cicle formatiu, diguem-ho, en aquesta roda formativa, menys gent surt per cobrir les necessitats del sector i ens trobem que cada estiu tothom va de bòlit buscant la figura del socorrista, que per altra banda és indispensable.
Amb piscines cobertes, piscines climatitzades, doncs aquest problema es veu minimitzat perquè pots oferir una feina durant tot l'any. Jo diria que no és el nostre problema, però amb piscines de temporada, piscines d'estiu, públiques privades, doncs aquí sí que tenen un problema important. Així que fins i tot la Generalitat anys enrere...
ha permès unes moratòries d'alguna manera de poder tenir socorristes sense aquesta titulació en concret. Que tinguin una formació, potser en altres comunitats autònomes, en altres països, de no ser d'algun organisme privat, li ha donat una certa validesa. Per què? Perquè socorristes titulats amb el...
el ROPEC, que seria el registre oficial com a professional de l'esport, doncs realment costa trobar en els estius amb tanta quantitat de piscines que estem, com ara, a les portes de començar temporada. I en general hi ha prou oferta per cobrir la demanda que hi ha? La resposta és no. No, no exacte.
O sigui, ens farien falta molts més socorristes per poder cobrir la quantitat de piscines que en aquest moment van buscant-les. Aquí jo crec que s'haurà de fer també algun tipus de reflexió, o fer unes formacions més concentrades o més intensives.
o potser a nivell de preu poder més subvencionades, perquè a vegades també diuen els joves que la cosa era pagar un curs de 50 hores a Creu Roja o a la federació, i l'altre és fer una inscripció en un cicle formatiu. Aquí jo crec que s'haurà de fer algun tipus de reflexió per poder equilibrar aquesta oferta i la demanda.
En qualsevol cas, jo et volia preguntar una miqueta, ja que avui és un dia de balanços, mai més hem dit, tu des que entres en el món de les piscines, la direcció allà a Palafrugell, Ara Roses, una miqueta com ha evolucionat tot fins ara?
L'evolució jo diria que a nivell sobretot d'usos, de manera molt positiva. És a dir, si t'hi fixes la piscina i pots trobar-hi un nadó de 5 o 6 mesos, que està fent una activitat familiar, amb un avi o una persona gran de 70-80 anys que està fent la seva activitat física diària d'una manera molt saludable, passant per competicions, aprenentatges escolars, una mica...
tota franja d'edat i té la seva cabuda. Per tant, ja trobem aquí una instal·lació diguéssim apta per a tota la ciutadania i això és un punt molt favorable per a aquests usos tan importants i llavors hi ha altres variables a tenir en compte. De vegada més tenim aquesta consciència de cuidar-nos
Fer-ho a través de la natació és genial, és l'esport més complet, activació cardiovascular, muscular amb la resistència de l'aigua, la sensació d'ingravidesa, sense impacte articular, això fa que cada vegada més pugui acollir més usuaris.
I el tema aquest també, el temps lliure, també disposant de més temps lliure en aquests últims anys, les últimes dècades, cada vegada també n'hem tingut més, concepte de salut preventiva, que cal cuidar-se, i la piscina dona opció a tothom. Això que ha fet que cada vegada més aquests usos siguin massius, siguin importants. Jo diria que estem amb una tipologia d'instal·lació que és
un goig poder-les portar a gestionar perquè veus tot el poble, tota la vila, tota la ciutat representada o dins de la piscina amb el percentatge que pertoca cadascú. Fa uns anys es construïen molts pavellons poliesportius. Creus que és el moment perquè anem curs de piscines públiques?
Bé, s'han de construir però en tot cas amb seny allà on realment sigui necessari perquè llavors també és cert que hi ha uns costos importants d'explotació, de manteniment, que els números surtin. Per tant, bé, tenim piscines a vegades molt ocupades però és veritat que qualsevol nova construcció hauria de ser molt ben estudiada, molt ben valorada, sobretot pensant en la costa
construcció, perquè la construcció, doncs, una subvenció d'aquí, una d'allà, hi ha aquests diners disponibles, ho fem, d'acord? Ho tenim això al quotat, però, escolta'm, 10, 20, 30, 40 anys posteriors, doncs hem de poder garantir que això funcioni i que funcioni bé. Joan Godó, moltíssimes gràcies per tirar-te la piscira amb nosaltres una estona. Perfecte, doncs ha estat un plaer tenir aquesta estona amb vosaltres compartint aquest interessant i fascinant món aquàtic.
Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge. Ajuntament de Girona.
El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I diu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país.
Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el mes destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.