esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la Ruta del Vi de la Dèompruda. Esmorzars entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exquisits... Entra a vivid.costabrava.org
Compre la teva entrada. Divid. La primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme a Costa Rova, Girona. Diputació de Girona.
El Festival Musicant de Capllong organitza la trobada Musicant Cultura. Més de dues dècades de música catalana del país. Xerrada amb el director de musicant Albert Bosch, el director de projectes d'Andarroc Jordi Novell i el periodista cultural del Punt Avui Xavier Castellón. Actuació musical del bateria Ramon Prats i la veu de Victòria Vilalta. 20 al 2 d'abril a les 7 de la tarda a El Foment de Girona. Reserva-t'hi un lloc a la web www.elfoment.org
Unze i cinc, benvinguts als Quatre Rius.
Dimarts 1 d'abril de 2025. Obrim nou capítol d'aquesta història. Tot això mirant de raull una setmana santa que tenim a tocar. Una setmana santa que arriba tard però arriba. Alguns amb ganes de fer territori i pàtria d'altres amb ganes d'agafar un bol i la motxilla i fotre el camp uns dies.
Les dues són vàlides en aquest petit parèntesi que tenim abans de l'estiu. Abans però nosaltres anem cap al Palau de Fires de Girona demà amb motiu de l'Expo Jova. Aquella excusa que teníem quan érem estudiants per saltar-nos classe i anar a passar el dia a Girona. Demai serem, demà en parlarem amb un missatge darrere fons. Triar.
el que vols ser de gran, el que hauràs de fer durant tota la vida adulta, escollir com vols que sigui gran part del teu dia a dia. Això per saber a què et dediques, que no és poc, però tampoc ho és tot, perquè no són les nostres habilitats les que ens defineixen, sinó les nostres eleccions.
I el nostre pasabrista preferit segurament amb un carrer a Banyoles el dia que mori, que tant de bo passi d'aquí molts i molts i molts i molts i molts anys. Ròbil, bon dia i bona hora. Molt bon dia com esteu. Home, a mi m'agradaria que si em fan el carrer m'ho facin amb vida, si pot ser. Però sí que estaria molt bé un carrer dels pasabristes. Home, dels... bueno, esclar. Dels pasabristes. Això primer que l'Unesco digui, aviam si és patrimoni immaterial de... Exacte, sí, sí. ...de la humanitat o no. Ho serà, ho serà. Que ho sabrem. Jo crec que sí. Ja ho comentaràs a jugada, no? Tu també com a veu il·lustre del pasabrisme català. Sí, sí.
Que amb l'obrama ja fa cinc anys que estem amb mones. Cinc anys, eh? Sí, sí, sí. És ben bé. I aquest any ja tinc la idea pensada. Ja us la diré. Encara no? Home, s'ha de pensar això. Ja us vau reunir nous pesabristes? Ho fem... avui. Avui? Avui he de reunir els pesabristes? Avui aquest mes precis. Podem enviar una unitat mòbil, sisplau? Podem enviar uns micròfons allà?
Avui ens posarem dolços, parlarem de Brunyols, parlarem de tota una trajectòria i una vida dedicada al món del pastís del dolç, com ens agrada en Miquel Gostavella, també el musicant de Camlló, que demà farà la seva posada de llarg, nosaltres en comentarem la prèvia,
i acabarem amb el temps de música classe B, que ja van venir a presentar un single la temporada passada, i com que sempre convido la gent a que vingui aquí cada dia si vol, que vagin passant i ja arribaran si de casa d'aquí una estona, perquè encara queda, tenim una hora per davant. Per tant, en qualsevol cas, Arnau Viles i el Riu Sona... És que port d'aigua. Ens hi posem?
El canou de Palamós, ben mirat que n'és d'hermós, ja fa temps que està callat, ja fa temps que mira el mar amb el ventre rovellat.
I amb tota una vanera de fons. El canó de Palamós. El canó de Palamós. El canó de Palamós. Mare meva, mestre xocolater. També per parlar-nos de brunyols. Cantant de vaneres. Excursionista il·lustre, també, fins i tot. Depèn de com s'ho miri.
Miquel Costavella, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora a tots vosaltres i a tots els que ens escolten. Jo he de dir que és la primera vegada que coincidim, que el conec, perquè de veritat tinc una ganes de parlar amb vostè que no s'ho pot ni imaginar. Digues, digues. Primer de tot, jo ja no sé per on començar. És vostè inconvensorable. Comencem pels Brunyols? Els Brunyols, sí. Brunyols, eh? No Brunyols. Brunyols. Brunyols a Barcelona. Brunyols aquí i a l'Empordà.
Ho dic perquè demà dimecres, dia 2 d'abril, a les 6 de la tarda al centre cívic de Santa Eugènia, molta gent, bastanta gent podrà venir a veure quin és el seu secret pels Brunyols. 50 persones a la marí, 50 dones, algun home també.
Fa 16 anys ja que hi vaig, o sigui que vam començar. 16 anys. Sí, és la setzena edició de la Bruñolada Popular del Centre Cívic de Sant Eugènies. Molt bé, ens ho passem de perles tu. Ja m'ho imagino, quin tros de festa que deveu muntar vosaltres allà. Bueno, ja veus, i acabem cantant també a Veneres i bueno... Escolta, ara que s'acosta la Setmana Santa, quin és el secret per tenir uns bons brunyols? Bé, per això es diuen brunyols, perquè...
Saps que la dita popular diu que has fet un bronyol? No en saps, vol dir que no en saps, és pejoratiu. Però no és així. Els bronyols sempre són bons, depèn del que hi poses. En aquest sentit és el que t'anava a dir. Quin és el teu? La història del bronyol, imagina't, ningú sap d'on ve. Diuen que els romans ja feien bronyols
Brunyols, ara he dit bunyols. Hòstia, on estem? Doncs els romans ja en feien barrejant farina, mel i aigua. I ho fregien i s'ho fotien, s'ho menjaven a les festes que feien els romans, que tots ja sabem com eren. Sí, a les becanals. Exacte. I després hi ha l'altre...
L'altra història és que van sortir dels convents, dels monjos i monges de Parc i l'Empordà, i que ja hi van barrejar mel, farina, ous, mata faluga, que és molt important, i garnatxa.
I llimona ratllada. I clar, això va canviar totalment. Per què és tan important la metafaluga? Bé, perquè és típic del branyol i amb altres especialitats també.
El tortell l'ha entorxat, l'ha entorxat i també porta grans de metafaluga en ters, això és important. A l'Empordà normalment no es pica la metafaluga, se li posa en tera.
I quan mastegues, mastegues el gra, la metafaluga. I una altra cosa, tampoc porten forat a dins, els brunyols de l'Empordà. L'apretes amb el pulgà i fas un foradet, però sense arribar a foradar, que quedi com un tel. I llavors el brunyol queda daurat, però aquell foradet queda blanc.
Com ens hi posaríem demà? Jo imagina't que tingués temps i que pogués passar cap al centre cívic de Santa Eugènia. Amb què comencem? Comencem agafant mig quilo de farina normal, la poses al taulell, fas un volcà, que tothom ja sap com va, i a dins del volcà, tres ous, 200 de nata, que es pot substituir per mantega també,
Cent de sucre, una miqueta de sal i què més? I la metafaluga, vint grams de metafaluga i deu de coliandre.
És important les proporcions, eh? La pastisseria sempre són matemàtiques pures, eh? No és com la cuina, una mica d'aquí, una mica d'allà. La pastisseria s'ha de pesar tot, sempre. I quanta estona us hi esteu vosaltres? I si en surt, felicitats.
Quanta estona us hi esteu vosaltres per fer bronyols? Home, depèn de la quantitat. No és el mateix fer mig quilo que fer deu quilos. No, clar. Clar, deu quilos ja necessites una màquina que pasti. El meu germà l'ha estartit, que és pastisser encara amb actiu. Fa deu quilos, vint quilos de bronyols. Clar, és que ara és el moment. Clar. Sí, però ara...
Una cosa que a mi no m'agrada és veure bunyols tot l'any. Hi ha flaquers i pastissers que fan bunyols tot l'any i això a mi no... Tu quan t'hi dedicaves? Només els fèieu per setmana setmana? Per quaresmes, sí. Uns dies abans i uns dies després però prou. S'ha acabat. Però va, això passa amb les fruites també.
Quants anys en actiu vas estar? Perquè ens ubiquem, eh? Vull dir, de Can... de Can... què t'anava a dir? De Can Costa Vella a Sal. De Can Costa Vella vaig estar 40 anys, amb la meva dona. La meva dona era un 50 o un 60% del negoci, eh?
I bueno, sí, ens vam retirar fa 12 anys ja. Després vaig estar aquí a l'escola d'hostaleria 15 anys justos. Sort que és ràdio. I bueno, tot bé. La meva vida ha sigut un...
Sóc un privilegiat de la vida, he estat a punt de morir, del cor, molt malament, però estic bé. Però sempre amb molta dolçó de fons, que anava a dir, sempre de dolç. Jo també m'ho diu la dona, la Carmeta.
T'anava a dir, durant tota aquesta trajectòria, quins moments recordes? Quants anys fa vaig començar als 13 anys i mig amb una fleca de cils i un cop l'any venia un cosí de l'amo a fer pastisseria, a fer reposteria,
xuxos, braçets, de nata, de crema. I jo vaig veure això i vaig dir, ostres, això m'agrada més que la pa. El pa és una mica de rutina, sempre cada dia el mateix. Bueno, ara em fan molts de pans diferents, que això és bo, pels clients. I llavors d'estils vaig passar a Riuderenes. Allà vaig fer el pa de quan feien el...
el túnel d'aigua que va de Sau a Barcelona. Sí. Doncs feia 100 pans cada dia de dos quilos, no de mig, de dos.
Després vaig passar a Santa Coloma, a Tullarro, Trias. La família Tullarro... Tullarro és la casa peiral i en Joaquim de baix és un germà. Hi havia la Maria, en Salvador i en Joaquim. Tots tres tenien el seu negoci. D'allà vaig passar a Torroella de Montgri, en una pastisseria que es deia Capellà. I no era Capellà, era pastisser.
I després d'allà vaig passar a Figueres, a la Cubana, una pastisseria molt nombrada, i d'allà em vaig passar. Has voltat, eh? Allà em vaig casar amb una dependenta.
que va entrar a la botiga parlant francès, com en Sabomissier, Sabavienc. Dic, hòstia, una francesa, saps d'on tens? De Granada. Però portem 52 anys, eh? De casats. Amb la mateixa, sí. Carai. Amb la mateixa bona fe.
Això és bo o dolent? Bó, això és bo. Amb aguantar és bo. I crec jo, eh. Sempre hi ha hagut els ibaixos, com el Raon Cant. Això sempre passa. Però bé. Tu, i què més? I després d'allà, doncs es vam casar i vam venir cap aquí al veïnat de Sal i vam fundar la Costa Vella. Per què Costa Vella? La Costa Vella és el nom de la meva mare, però el meu pare es deia Brogués.
És el que t'anava a dir, tothom et coneix com a amic del Costa Vella. Perquè, t'explico, m'ho va canviar un capellà. Què dius, ara? Director de ràdio Figueres. Sí. Eh, mossèn Manel Ponybosc. Ostres. Us sona? No, però en pau descansi, segurament. Sí, sí, sí. Què li va... Què va fer? Jo, quan acabava de treballar el diumenge, anava a la ràdio a cantar cançonetes d'en Serrat, d'en Llach, de la Marial Marronet.
I un dia, quan acabo de cantar bé el mossèn i em diu, com te dius tu? Dic, Miquel Brugués.
Bruguers, Bruguers... De segon, Costa Vella. Doncs Costa Vella. I ell em va batejar. I a partir d'aquí, al muntar la pastisseria salt, vam posar Costa Vella, el cognom de la mare. I el del pare, el meu germà, es diu pastisseria Bruguers.
i molts viatjants ens deien, com és que sou germans? I un es diu Bruguers i l'altre Costa Vella. Bueno, doncs perquè som els Bruguers Costa Vella. És que qualsevol li diu que no el mossèn en aquella època. I era poeta. Gràcies a ell vaig conèixer el poeta de Castelló d'Empúries. El poeta de Castelló d'Empúries? Sí, com es deia el poeta. El de Brassos en Creu damunt la Piafusta. Ostres, ens acabes de matar.
Brassos en creu, busquem-ho mentrestant. Jo em va presentar a Andalí. També? També vaig conèixer Andalí personalment. Miquel, recordes el teu últim dia de feina a la pastisseria?
Sí, va ser una despedida. Com la recordes? Vam fer un escrit i donen gràcies als clients de tot el veïnat i tot salt que venien a comprar. Era el nostre negoci i d'aquí hem viscut.
És que quan vaig anar a entrevistar el matrimoni que feien els Pujolets, allà a Bascanó... Sí, el Lluís. Jo havia anat a fer mones a casa de Lluís. Clar, doncs a mi m'ho explicaven, no?, i m'ho deien com a vegada gent de Bascanó que conec, em deien, ostres, és que el poble es queda com orfa. Ah. Deien, clar, diu, perquè era la pastisseria del poble. Sí. No sé si a Sal, ja sé que hi va haver-hi un relleu i tot plat, no sé si també la gent es va quedar una miqueta orfa, la gent de tota la vida que us coneixia.
Bé, bueno, encara venen, encara els trobo jo. Jo vaig a comprar a baix. Jo visc a sobre de la pastisseria. Això és molt d'aquella època, eh? De tenir la pastisseria a baix i tenir la casa a dalt. Sí, però no n'hi havia gaires. Hi havia gent que... un company venia de... vivia a Sant Gregori. I a les 4 del dematí venia de Sant Gregori a Sal.
I jo sempre ho vaig veure, jo no havia de sortir ni al carrer, tenia una escala que donava el pis. És que és una vida molt entregada, eh, la de la pastisseria. Home, jo a les quatre de la matinada amb calçotets baixava a engegar el forn i me'n tornava a dormir un rato.
Clar. No, no, si és que era una altra... Mira, tinc el nom. Carles Fages de Climent. Exacte, molt bé. Ara. Home, gràcies, Arnau Vila. Sempre amb aquest apunt. Era un canxondo, Carles. Ostres, tu. I t'anava a dir, clar, com si no en tinguessin prou només amb la pastisseria, amb la xocolata, amb els bronyols... Sí.
També cantes habaneres? També, també. Si és que ets el PP Domingo Castaño català. No, què va, jo tinc dos braços igual que tu. Com va començar això de les habaneres? És que abans ho deies que anaves a la ràdio a cantar també. Jo t'explico.
Jo fa molts anys, ja quan treballava a Riu d'Arenes, feien festivals de jovent a Santa Coloma, vidreres, tots aquells pobles d'allà. I allà acompanyava amb una noi amb una guitarra elèctrica que vaig venir a llogar amb Angra Volosa, aquí a Girona, una invicta tu.
I acompanyava aquesta noia cantant Corazón de la Gigió la Cinqueti. Ostres. I només feia sol-do, sol-do, sol-do, sol-si, sol-si, sol-si. És com és la cançó. Bé, i després, quan vaig venir, m'he deixat una pastisseria a la plaça del Veïnat. Amb 16 anys arribo aquí,
I al costat de la pastisseria hi havia un músic de l'Iris de Sal, un orquestra que hi havia, i era un sabater. I a les tardes anava allà i m'ensenyava solfeig. Arreglava sabates, do, re, mi, fa, fins al si.
A partir d'aquí vaig comprar amb la primera guitarra amb Angravolosa, aquí a Girona, que em va costar 800 pessetes i la vaig pagar 50 pessetes cada mes. Carai, això al finançament ja existia en aquella època. I tant, Angravolosa era un senyor molt maco. Què més de la música? A partir d'aquí vaig anar
a Tarroella de Montgrí. Allà vaig conèixer el mestre Bou, a les Cerdanes, de Tarroella a Vilavella. Després me'n vaig a Figueres, a treballar, i allà resulta que hi ha una sucursal de l'ICEU de Barcelona, al casino. I m'apunto allà, allà vaig conèixer tots els grans músics que hi ha ara, en Sorrell,
amb barretina, amb coll, que tocava el piano a les escoles, i allà m'apunto a música i faig solfeig, harmonia, guitarra, amb el Cristal, que és un autor de Cerdanes, també molt conegut.
I allà començo a cantar, l'any 68, a l'Acate, a l'Acatequística. Home, i tant! I tant! És que jo soc fill de Figueres. Sí. I venia, bueno, era un concurs que es deia Gol Pedegón. Tu, i bueno, venien cantants com en Tero, encara canta en Tero, de l'escala. Sí. I venien Benet Juli, Dolors Lavall, de Banyoles, de Banyoles.
I bueno, vaig tenir una mica de sort i vaig guanyar. Ho feien a l'estiu. Vaig guanyar. I a partir d'aquí em va començar a sortir a cantar Castelló d'Empúries, que vaig cantar amb la Guillermina Mota. Ah, mira! I què més? És que no sé si tindrem temps de tot, eh? Encara ens queden cinc minutets. Cin només?
5 minuts! Mare de Déu! Tu, doncs, amb la Guillermina, després, l'any 72, feien el primer festival de cançó marinera a Palamós, i vaig faig escriure una cançoneta que es diu Gestart,
i m'apunto al festival i vaig des de Figueres allà, al 850, arribo a l'escenari dins el mar, la gent assentada a la plaja, a la sorra, dos mil persones, potser hi havia una assentada, i d'artista convidada hi havia la Maria del Mar Bonet.
Home, i tant. Una veu preciosa. Tu, bueno, vaig cantar-ho ja tard i, bueno, the winner is Michael J. Fox. No.
D'avui de dies, Miquel Costa Vella, dic, no pot ser. I sí, sí. I a més a més ho va gravar Ràdio Nacional d'Espanya en directe. Ah, mira. I l'altre any m'hi vaig tornar a presentar i vaig fer el tercer premi. O sigui, el primer any, Elissa Dord i el tercer, el segon, Elissa de Bronza.
Carai. I aquesta és la història de la cançó. Després he estat cantant al ranxo de Figueres, he estat cantant amb cantaires del Montgrí, amb uns altres, que aquests no els vull ni recordar, i ara amb en Pep, de la ràdio, en Pep Rodríguez, si no coneixeu. Sí, hòstia, em sona. Sí. Sí, home, sí. Doncs amb aquest fem un duo i bueno, anem per ahir a cantar. I ara estàvem escoltant de força. Per passar-ho bé.
Estem escoltant de fons la seva venera. Sí, sí. O Terra Beneïda. O Terra Beneïda. Sí, d'en Salvador, Sonyé i Aymaric. Amb l'altre de Bresset. Els carrers i placetes hi ha cases plalals. Déu-n'hi-do, Miquel. Fils ben plens d'oranetes, nius per dormir les aus.
No, no, no, pots cantar, pots cantar, eh? Això li hauríem de passar a Montserrat Joventet. Jo crec que sí, jo crec que sí. Home, i tant. Ella té el programa aquí, la principal de Girona FM. Ah, sí? Cada diumenge, no? Sí, cada diumenge a partir de les 9. A més a més, dijous es repeteix a les 12 i també el mateix diumenge a les 4 de 10. Per tant, doncs, podeu collar a Cerdanes també. 92.7.
De l'IFM. Ja t'he acompanyat a fer la dissabte. Molt bé, molt bé. Ostres, Miquel... Hem començat parlant de brunyols, hem passat per una pastisseria, després a Veneres...
Et volia explicar que sempre relacionar la música i la pastisseria, perquè amb les 7 notes musicals, a part dels sostinguts i bemolls, pots fer tot el que vulguis, qualsevol cançó, qualsevol melodia, pots fer-ho tot.
I amb pastisseria amb 7 ingredients pots fer tots els pastissos que vulguis. Sí home, amb farina...
sucre, llet, mentega, ous, nata i xocolata. Ja pots fer el que vulguis. Això pots fer el que vulguis. Carai. Saps Miquel? No, no, vull dir... Estic tocat de veu avui. Això és l'excursió d'ahir. Això és l'excursió d'ahir, que podeu bufar amb el vent, o no? I demà cantem a Can Ninetes. Demà canteu a Can Ninetes, també? A la barronyolada, home. I demà passat també, que fan la nit poètica. Fan alguna de poemes. Ah, sí, és veritat.
de la Consol de Crespià, la poeta del desert. I vosaltres demà, el Pep i el Miquel, els de la taverna. Exacte. I tant. Ho poso aquí. Ho tinc aquí, mira. I això em serveix per tancar, també. Molt bé. Satzena Brunyolada Popular.
6 de la tarda, demà dimecres, Centre Cívic de Sant Eugènia, Can Ninetes. No hi falteu, eh? No hi falteu, ho dic bàsicament perquè en Miquel hi serà. Tindreu brunyols per tots. Ostres, ja estic per anar-hi. Mira què et dic. Si hi ha brunyols, que ja anirà cap allà, eh? Sí, home, veniu, veniu, que us ho passareu bé. Miquel Costa Vella, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb vosaltres. Gràcies a vosaltres i a tots els que ens escolten.
Als carrers i placetes hi ha cases no palaus, fils ben plens d'oradetes.
mius per dormir les hores. Herbredes molt diverses en els hortes i herbeis i pels torrons disperses les herbes del remei.
Quan la mallem mospies, els verds pinta de blanc, la rosella fa vires, el blat d'aurat de sang. I el cor de cada casa, d'un aviant de hibí, a la llar, foc de brasa,
i el vell si predolera dret d'hospitalitat. Us dirà una dresera per quan torneu cansat que justes a la mira ni petita ni gran.
O terra maleïda, en tu m'enterraran. O terra maleïda, en tu m'enterraran. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Aquest abril, la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la Ruta del Vi de l'ADEOM. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits... Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava Girona, Diputació de Girona.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Perquè has vingut a Florid Els liblars ja han dit llum joia Envejosa a les roses
Que us guanya l'esclap, vella i pobilla, i és bruna de rostre, perquè has vingut, perquè has vingut, perquè has vingut, perquè has vingut,
i tant que és jove, he enamorat el seu pas. Qui no la sap, no, quan la veus enamorar, perquè has vingut. Ara torna a estimar, diré el teu nom, sí, i el cantarà l'altre.
El cas vingut, el cas vingut.
que tot s'esté matrant.
Tots estem a prop i qui el canta més fort? Tots tenim la por
Bona nit!
dins el país una illa, dins eixa illa al final, una organització cara, un paradís amagat, dins el paradís set cases, penjent d'un penya cegat, set propietats exclusives, què vol fer rafa natal, dins el baló quatre cotxes.
que viu allà netejant dins el jardí una piscina, una piscina gegant d'aigua salada i acusi però ningú ha notat que... Un tobogán, li falta un tobogán que vagi algú i li posi que està passant-ho mal un tobogán, li falta un tobogán, el pobre home
Qui no té un capritxet a sa casa? Als pobres tot pot semblar mal. Potser no vas fer mèrit, res passa per atzar. Ell seu va tindre que currar. Ell és bo, té talent i té traça. I he fet bé el cul als morts de fam.
Què deu servir a la reina si gamlitos i eals? Un tobogán, li falta un tobogán. Llevaig algú i li poso que està passant-ho mal. Un tobogán, li falta un tobogán. El pobre home, diners no donen.
La merda se'n xacula i hauret de llar-en després.
recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
I ja escoltem de fons Pop Bailongo, l'obertura que serveix també en aquest cas com a single d'un disc homònim de classe B que presenta en el seu primer disc el seu debut consolidant també aquest estil autoproclamat Pop Bailongo per poder-ne predicar una miqueta tot aquest missatge. El Janis, bon dia i bona hora. Què tal, com esteu? El Martí també ens acompanya, bon dia i bona hora de classe B. Què tal, lo plega. I tu Martí ben tornat, que ja vas venir aquí fa un any.
Escolta, què ha passat en tot aquest any des que vau passar per aquí?
Bé, molta feina, foc lent, porta tancada, també una temporada d'estiu xula, el 2024, i hem pogut agrupar totes aquestes cançons que havíem anat traient ja en com a single, n'hem afegit unes quantes de noves, fins al 20 de març que vam arribar i vam publicar el nostre primer disc, Pop Bailongo.
Tot això, Genís, una miqueta com ho heu viscut vosaltres també? Molt intensament, al final tots tenim els nostres respectius curros i al final portar el grup al dia és molt complicat. Però bueno, ens anem a sortir prou bé, hem estat portant tot el dia com hem pogut, hem estat composant molt, hem estat preparant el directe d'aquest any.
I al final ha sortit el disc, estem contents perquè ha sigut un camí llarg i ple d'obstacles, però al final tenim un equip superxulot darrere, ja tenim a Satelliteca, tenim a Rassó, tenim un piló de gent que aguanta la classe B i arribar fins aquí ha sigut complicat, però ara que ja hi som es veu molt bé des de dalt i estem molt contents. Rassac emocional o què?
Emocional i física també, una mica. Però sí, sí, ha molat el recorregut, hem anat fent algunes presentacions, algunes pre-release. De fet, aquesta setmana toquem i ja és com veiem la llum, molts assajos, moltes tancades, nosaltres a porta tancada. I per preparar tot això amb tot el nostre equip. I sí, molt d'esforç, però amb il·lusió. Hem arribat a bon port, creiem.
i amb ganes d'afrontar el que vindrà ara. Saps què passa? Que no tenim temps de tenir ressaca perquè això és només al principi, saps? Ara ja venen els bolos, les presentacions, les entrevistes, no sé què, no hem tingut ni temps de disfrutar que el disc ho sortís quasi, no? Estem allò... És el que t'anava a dir, ara comença temporada grossa de bolos, vull dir que tenim lligat de moment així...
Bueno, estrenem, de fet, a les trenes, aquest divendres, llavors fem el volo presentació a la Nau, a Barcelona, i a partir d'aquí hi ha festes majors i festivals del territori que pinten un estiu xulo. Això que gràcies al canvi climàtic ho teniu fins a l'octubre també. Com ha anat el tema sonoritats? És a dir, què ens proposeu amb aquest pop bailongo?
Jo crec que al final, per evitar que ens preguntin quin estil feu i tot això, ens inventem un estil i així nosaltres ja li posem un nom i així no hem de donar explicacions, no? No, a veure, al final, nosaltres som un grup de sis col·legues d'allà a l'Empordà, som un grup molt heterogènic pel que fa a les influències, a la música que escoltem i així, i al final hem creat el nostre propi estil per tenir aquesta flexibilitat,
per afegir-li diferents sonoritats, moldejar-lo una mica com volem i fer-hi quebre tot el que ens ve de gust fer-hi quebre, no? Al final és un disc que és una mica com muntanya russa, no? Vas trobant moltes coses diferents i al final crec que és també, aprofitant que és el primer disc, també com un disc de prova, no? A veure una mica amb el que ens anem sentint més còmodes, amb el que se senten més còmodes els i les nostres fans i a veure cap on tirem a partir d'aquí, no?
Aquest estil, d'aquest pop on t'entren traces de diferents estilístiques diverses, no? Des del 80, funky, urban, però amb aquest paràgons del pop i és com consolidar una mica el que som o el que ens agrada ser i d'aquí, traçar una línia que veurem fins on arriba. Música de festa i per passar-ho bé, bàsicament. Sí.
Sí, això és el Dallons 6 Bailongo que té, no? És per això. Al final, nosaltres tenim el directe com un... a l'ordre del dia, com... igual, inclús, més important que la música que publiquem, i al final la part bailonga també va una mica d'aquí, no? Clar, és que és el que t'anava a dir, perquè ara tot això, traduir-ho a la performance, al directe, a fer que la gent balli, que la gent es pensa que això és fàcil i no és tan fàcil. No, no, que balli.
No, de fet, estem treballant, rearranjant temes antics, tots aquests nous, introduït-los al directe i amb la punta aquesta de llança o com aprendrem-nos que el directe és la nostra arma i que és per anar-ho a passar bé i fer el bailongo quan ens vinguin a veure. Està concebut més pel directe que no pas tant?
Jo crec que no, al final a nosaltres ens agrada que posar com xitxa les cançons perquè la gent pugui escoltar-les a casa, pugui escoltar-les en el context que els hi vingui més de gust, i al final llavors el que fem és rearranyar-les i repensar-les perquè quan vinguin a veure el directe la gent doncs es trobin a algú diferent, a algú encara més bailongo,
amb una instrumentació diferent i donar-li aquest toc de dir que us estem oferint alguna cosa que la gent vingui i es treu una sorpresa. De què ens parleu? Quines són les temàtiques que podem trobar?
A veure, em puc explicar alguna i llavors si vols segueixes tu. No, jo crec que hi ha una part important que parlem molt des de, en primera persona, com des del nostre territori, empordanès. Hi ha molt d'argot empordanès, molta frase feta empordanesa, molt de referència cap a la nostra zona, a la nostra terra, on hem nascut, on hem crescut, on també hem vist la dualitat de viure a Barcelona, però tornar sempre a l'Empordà com a punt
com a punt de nuclidur on passa la majoria de coses, llavors crec que hi ha molta narrativa i molt de discurs de territori com de referència nostra, des de pujar al Montgri fins a anar a la Cala tal, fins a anar tard perquè s'ha pitjat el tren per anar a Barcelona. Si això sí passa, el tren.
Això sí que passa. És que jo soc també de l'Empordà. I llavors, com que ens trobem molt amb aquestes... hi ha molta referència nostra que ens sentim còmodes i que és com la nostra realitat amb la que vivim. A part d'això, jo crec que també hi ha coses molt de o de col·legues, molt de cuidar de la nostra gent, parelles, amors, desamors... També hi entren tot aquest discurs, però sí que és com... fem territori, ens sentim empordanesos, empordanesos,
i a partir d'aquí com des dibuixem tots els altres camins més amorosos o els amics i amigues. Que et diré una cosa, vull dir que Barcelona està plena d'empordanesos, si fas una petada i sota la pedra en surten quatre, potser han anat cap allà. Si vades apareixen darrere de qualsevol cantonada, sí, sí. Te n'anava a dir, ella ha comentat les temàtiques, ara et tocava seguir a tu, però em sembla que t'ha deixat poca cosa per parlar. Sí, sí, ja ho has dit tot.
S'ho ha estudiat, eh? Vaig a venir avui. Jo s'ho he deixat fer. Reptes, moments complicats a l'hora de fer aquest Pop by Longo que heu tingut?
No heu arribat a les mans, no? No, però quasi. Al final, jo crec que el més complicat també és que al final crec que és molt i molt guai el fet que som col·legues de tota la vida i al final això et fica molt fàcil el fet de poder-te dir les coses pel seu nom i de poder tractar els problemes des de la base. Al final, combinar o treballar en grup amb una cosa que al final fem per amor a l'art,
Sempre és complicat, hi ha molts moments de tensió, perquè tenim molta feina, tenim moltes entregues, sempre solem anar tard, és com que hi ha molts moments de pressió i al final quan tens aquesta tensió acumulada a vegades surten xispes.
I crec que al final això és el que ens fa forts, no? I la complexitat també és que hem treballat amb molta gent. Hi ha molta gent que són terceres persones, llavors, des de productors, enginyers de so, gent que ens masteritza, equip d'imatge, de vídeo, discogràfica, manejament i buquing, llavors, hi ha tanta gent com dins el projecte que has de complir amb tantes coses.
Aquest disc és una primera pedra.
És fixar una primera pedra de tot el que vindrà. Jo crec que és el començament de tot al final i que a partir d'aquí aquest disc marcarà molt cap on anirem. Jo sempre ho he pensat, que crec que estem en un moment guai per experimentar moltíssim, per provar tot el que ens vingui de gust, per treure un pilo de música. Hi haurà coses que ens aniran bé, que ens aniran malament.
Hi haurà que és al començament i així ens ho agafem i amb ganes de veure què passa a partir d'ara, no? Quan tenim l'estrena? L'estrena? Divendres. Divendres. A les? 9.30. A la? Mirana. Perfecte.
Que si voleu venir ja sabeu, eh? Home, i tant, només faltaria per això ho dèiem. Per això ho dèiem, que la Jara... Sí, sí, sí. A més, ens fa il·lusió perquè també presentem... A part de presentar-nos nosaltres, compartim nit amb Bombo Fighters, amb Kugapi, uns grans coneguts i amics també de territori, i mola que estiguem amb dos presentant l'album. Ah, està superxulo, hòstia. Doncs, escolta, Pop, Bailongo...
Clase B, Martí i Genís, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb nosaltres. I sempre diem que més val una cançó que mil paraules.
Jo estic boig comptant les hores per fer junts un altre cop. M'heu d'explicar tantes coses
Complicada amb vosaltres em sento com si fóssim estiu. I a vegades hi posem molt més paca formatge, sense motiu. Jo si pot comptar en les hores, ho ha fet un d'un altre com a veu d'explicar tantes coses.
molt menys complicada amb vosaltres em sento com si fóssim estiu i a vegades hi posem molt més faca formatge sense...
Ja fa temps que em sento com un pop en un graig, anant a tot a Castanya sense saber on vaig, que la cosa no fufa si no estàs aquí, i l'estiu a Barna Mata no està fet per mi.
Una pista per passar-me el joc Contestar amb la història o donar-li el cor Necessito posar ordre en aquest naivener I tu podries ser qui ho decidís per mi Serà que no t'importa o que t'importa molt poc Serà que no t'importa doncs a mi tampoc I ara surt el sol i estem de poc
I ballar al copa i loco és tot el que ens fa falta I potser en parlar I deixo passar el tren, ja n'agafaré un altre
i es pot dur dilluns i torna la rutina i he tornat a la casella de sortida comptant hores perquè torni a venir el Tinder i tots els del pis estan de sita Tinder i no hi ha Déu que quan tiri aquesta calor i encara menys si t'ho vam fer
a l'escenari dedicant-te cançons i ara surt el...
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 1 d'abril i aquesta és l'actualitat del dia.