Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius.
Dijous 12 de desembre de 2024. Avui és un dia d'enhorabona per a tothom que té la nostàlgia com a bandera a la vida. Sopa de Cabra i els Pets oferiran un concert junts 25 anys després a la Ciutadella de Roses. El festival Sons del Món ha aconseguit que Gerard Quintana i Lluís Gavaldà comparteixin escenari mig segle després d'aquella actuació a Prades.
A mi em va enganxar amb 5 anyets, però em va tornar a enganxar quan ja era lluny de casa, una àncora que em va aguantar també a prop d'on volia estar. 40 anys dels pets, sopa de cabra que va camí a celebrar-los, 4 dècades després dues de les sonoritats que han marcat la nostra vida, dues de les bandes sonores que no han deixat de sonar i sonar entre diverses generacions, en català, però sobretot sense límits i sense fronteres.
No sé si és al boig de la ciutat, agost o al part del sud, però aquesta vegada li toca posar la cançó al bo d'en Vila. Que des que comença el dia
Una veu tendra i senzilla endulceix el teu camí.
I ja sé que et quedaries escoltant la cançó tot el sant dia, però això és ràdio i el temps de... hem d'anar per feina. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Per què has triat aquesta cançó? Doncs perquè és una de les cançons que m'agrada, em motiva, a part de que... és que definia moltes parts, com qui era el teu fill preferit, però aquesta especialment, doncs és... entra, entra. Mira que jo volia començar amb el boig de la ciutat. Ja ho posarem, ja ho posarem. Ja sonarà, ja ho sabem, el boig de la ciutat, que sempre ens ha acompanyat aquesta, que sempre ens hem sentit molt identificats. Mare de Déu. També amb aquesta cançó, com no?
Em diuen per aquí que també, ara parlarem amb en Josep, a veure què ens explica, però el Boig de la Ciutat, el Far del Sud... Jo volia posar August, perquè és de les intros que més m'han marcat, matat, no ho sé, però escoltar...
Aquells primers segons d'agost a mi sempre m'han matat. A veure si al final del programa... Ja hi haurà temps. Ja hi haurà temps, com sempre. Parlant del temps, Arnau Vila, has vingut amb bicicleta avui? Doncs no, però l'any passat sí que vaig estar uns dies amb bicicleta. I ara per desembre.
Sí, és de gener i febrer. A finals de desembre, primer gener i febrer. Saps que indirectament parlarem una miqueta d'això? Més que d'això, de la part més global. Sí, correcte, perquè presentarem llibre d'aquí uns moments, time out, creativació o extinció. Nosaltres triem, això ho presentarem amb el Josep Lagares d'aquí uns moments. També passarem a comentar el massies participatiu de Heindl.
que el tindrem aquí a Girona aquest diumenge, dissabte si no m'equivoco a Lleida i la setmana que ve a Barcelona i acabarem amb l'Anna Julià de la Montessori a la secció d'Eduquem-nos. Ens hi posem? Vinga va!
I ens acompanya avui Josep Lagares, enginyer químic i president executiu també de metalquímia i autodellibre Timeout, creativació o extinció. Nosaltres triem, haurem de definir aquest terme primer de tot, però abans anem per parts, presentem-lo Josep, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, i gràcies per convidar-me.
I benvingut a casa teva, si és que hi ha casa d'algú, em sembla que no havies vingut mai encara. No havia vingut mai, he quedat gratament sorprès per les instal·lacions tan ben parides que teniu. Jo t'he de dir una cosa, normalment la gent que ve torna sempre. I tornarem. Si em convideu, tornaré sempre que vulgueu. Perfecte, avui hem començat pel final, ja ho has vist, vull tornar a convidar una altra vegada el Josep. Time out, anem per parts. Primer de tot, d'on surt la motivació d'aquest llibre?
Bé, aquest llibre faré una mica d'història, faré una mica d'història perquè s'entengui bé. Jo m'incorporo a Metalquímia l'any 88. Metalquímia és una empresa molt creativa, liderant el seu sector en el disseny de maquinària i tecnologia per la indústria de la carn, i tot aquest presenta més de 90 països, les nostres instal·lacions i els principals processos càrnics del món, i part d'aquest èxit venia de la generalitat creativa del meu pare.
Llavors, jo, com que m'incorporo a l'empresa l'any 88, decidim llançar una nova màquina per estalitzar la superfície dels pernils dolç, del pernil dolç, del pernil cuí. Una màquina que ens pensàvem que seria una interrupció mundial, la vam presentar a FIRAs i la vam dedicar a infinitat de recursos econòmics, humans, enginyeria, promoció, inclús vam tenir un premi a la innovació per la Generalitat de Catalunya l'any 2002, perdó, 1992, per aquesta màquina,
Però, què va passar? Va venir el fracàs. Aquesta màquina que havíem dedicat tants esforços i tants recursos va resultar ser un perfecte fracàs. Ah, sí? Sí, sí. No va funcionar. I vàrem dir, ostres, hi ha alguna cosa al nostre procés innovador que no funciona i hem de començar a posar-hi mètode, perquè una empresa petita i mitjana no pot dedicar tants recursos per a una cosa que llavors no funciona, tot això és perdut, es cremen tots aquests recursos.
I vam començar a posar mètode de com, a partir d'una bona idea, o que ens semblava que podia ser una bona idea, aconseguir un producte que tingués èxit o impacte en el mercat, o sigui que el poguessin convertir en factura, en viva, vaja, per dir-ho d'alguna manera. Client final, vaja.
I jo vaig començar a partir del 92 a fer amb petites metodologies, molt senzilles, a veure com podíem, d'una bona idea, tenir la seguretat amb un percentatge molt alt, més del 90%, de tenir èxit al mercat. I ho vàrem aconseguir, perquè d'uns percentatges del 30-40% d'èxit vàrem passar amb aquestes metodologies senzilles.
a tenir-ne més del 90. Vol dir que de cada deu idees que llançàvem no ho tenien èxit. Això ja va ser un èxit. Aquestes metodologies valen la pena i això era una mica el procés innovador. Com d'una idea pots treure un producte que tindrà èxit. Ho tenim bé i tot això ho hem anat sofisticant. Però llavors ens vam adonar a finals dels 90 que no n'hi havia prou amb tenir una idea. Que si tu volies
seguia excel·lent en un mercat mundial, on els millors productes es converteixen en commodities amb un 3 i no res, el que havies de fer era tenir moltes idees. Llavors vam començar a posar mètode al procés de la creativitat. O sigui, com davant d'un repte creatiu, d'un repte de mercat, d'un repte social, d'un repte de la humanitat, per dir si m'apures, com nosaltres érem capaços d'estriar bé els reptes de més impacte,
treure moltes idees al voltant d'un repte i destriar la millor idea. Això era el procés de la creativitat. I llavors aquesta millor idea, mitjançant el procés, la metodologia de la innovació, la fèiem realitat al mercat i amb èxit. Per tant, creativitat per un cantor, innovació per un altre cantor. Llavors a mi se'm va acudir aquesta frase, aquesta paraula, aquest neologisme, que se'n diu creativació, que neix d'ajuntar les paraules creativitat,
innovació, creativitat, innovació, innovació, creativació. I també ens hem d'adonar al mateix moment
o va néixer al mateix moment l'ocució de la creativació. Tu que ets enginyer ho entendràs, que vol dir creativitat per innovació igual a resultats impacta. Que si un d'aquests dos multiplicants és zero, el resultat final és zero. Què vol dir? Que si no hi ha creativitat mai hi podrà haver innovació. La creativitat és condició necessària però no suficient per generar innovació. Per què? Hi ha d'haver-hi metodologia per convertir les millors idees generades en el procés creatiu en resultat al mercat o impacte social.
i d'aquí va néixer aquest mot creativació. Tot això nosaltres ho vam anar posant mètode.
perquè en creativitat no n'hi ha prou per generar innovació. Necessites creativitat, però també necessites lideratge, necessites cultura d'empresa, necessites talent a dins l'empresa i sobretot necessites mètode. I ens van adonar que teníem una eina molt potent. Llavors, l'any 2013-2014, vaig tenir la sort d'anar als Estats Units, a la Singularity University, i allà ens van dir que havíem de fer qualcom que impactés a la societat.
I jo ja feia molt de temps, des del 2013 o 2014, que tenia la idea de dir, si nosaltres tenim tota aquesta metodologia, no ens l'hem de quedar nosaltres. L'hem de compartir. Hem de compartir aquesta metodologia amb tothom que la vulgui escoltar, perquè aquesta metodologia pot ser aplicada en una empresa, en una empresa petit i mitjana,
pot ser aplicada en una gran empresa, pot ser aplicada en una botiga, pot ser aplicada en una administració pública, en un agentament, en una ONG, en una institució social. Això ho hem de compartir perquè a mi m'agrada dir que el potencial transformador d'una bona inspiració moltes vegades és exponencial. Per tant, compartint aquesta metodologia, si som capaços d'inspirar molta gent, inclús en una ràdio també, podem ajudar a fer d'aquest món un lloc una miqueta millor. I així es va néixer.
Fa deu anys que ho tenia pel cap, però fins ara no he trobat el moment per fer-ho. T'hauria de dir que aquesta metodologia, a Metalquimia ens han vingut a veure-la, a aprendre d'ella, ens han vingut empresaris, directius, acadèmics que no han fet casos d'empresa, ens han vingut polítics per veure com ho podien aplicar a l'administració pública, per tant han dit que ho hem de compartir.
Llavors jo aquest any, amb aquesta primavera vaig tenir un forat a l'agenda de quinze dies, em vaig allà a les muntanyes i dic doncs ara ho faig. I també ha estat el moment òptim per fer-lo, aquest llibre, perquè penso que ara té tot el sentit del món. Després de la Covid i amb la irrupció de la intel·ligència artificial, el llibre ha guanyat molt, com dirien els castellans, ha ganado muchos enteros. Fer-lo abans hauria mancat aquesta pota.
i a partir d'aquí, per això ha sortit aquest llibre, i aquesta és la motivació, el propòsit d'aquest llibre. Josep, en uns temps on tantíssima gent ara està tothom obsessionat amb facturar, amb arribar a un objectiu final de facturació, etcètera, el que veig és que tu poses en valor més la metodologia per arribar-hi que no pas tant la finalitat. És a dir, la finalitat és més una conseqüència lògica de la metodologia.
Jo sempre ho dic. Amb el llibre hi ha un capítol que parla dels emprenedors. I donen 10 consells per emprenedor sense fer espòilers. El consell número 10 que donen els emprenedors és
Si vols emprendre, prepara't per fracàs, però relativitza l'èxit. Que vol dir això? Prepara't per fracàs, perquè si fracasses és una bona oportunitat per reinventar-te en una millor versió de tu mateix, però...
relativitzar l'èxit, sigues humil, l'èxit és una conseqüència d'haver fet la feina ben feta. Per tant, haver fet la feina ben feta és facturar més. Tenir èxit és conseqüència d'haver fet la feina ben feta i sobretot haver fet créixer tots els que estan al voltant teu. Si tu has fet créixer tot aquest... Per tant, jo valoro molt més aquest tema. Ara es parla molt de com ha de ser el lideratge del futur. Doncs ha de ser un lideratge amb valor, romanista, amb visió.
Un lideratge a mi m'agrada dir que els líders són aquella gent que és capaç d'imaginar-se un futur millor.
i fer que tots els que l'envolten se'l creguin i l'ajudin a aconseguir-lo. I aquesta és una mica aquesta filosofia. No és una filosofia del guanyar per guanyar. Estem aquí per... estem en aquest món per generar impacte, impacte social positiu. I més en uns moments amb tantíssims reptes que hi ha sobre la taula, com per exemple el de la sostenibilitat. Exacte. Ara això em va bé que em preguntis això, perquè ho lligaré amb el títol del llibre. Time out.
Què vol dir time out? És a dir, time out, creativació o extinció. Em sembla com una mica apocalíptic. Doncs sí, home, estem en un moment... És que estem en un moment... Que estem en un moment time out. Exacte. Time out. I què vol dir time out? Mira, jo ara us explicaré una anècdota. Jo la meva vida anterior era perquè Godista havia estat... Ah, mira! Sí, sí, era perquè jo era de quasi 5.000 salts... A mi això encara em falta.
Amb quasi 5.000 salts, un parell de rècords al món. Ara ja no salto, tinc una edat. Encara m'agradaria fer-ho però ja ho he deixat. Però els parqueigudistes, que l'anècdota és que quan nosaltres saltàvem de l'avió saltàvem de 4.000 o de 7.000 metres i teníem un minut, un minut i mig que estàvem en caiguda lliure fent figures, formacions, segurament que ho heu vist tots per la televisió.
i saltàvem de l'avió, fèiem aquestes feines, però hi havia un moment que havies de parar de fer això i obrir el paraigües, perquè si no ja saps el que et toca. I com ho fèiem? Com ho sabíem que arribava aquest moment? Sabíem que arribàvem a aquest moment perquè portàvem un dispositiu electrònic a dins el nostre casc, que se'n deia Timeout,
que vol dir que s'ha acabat el temps. S'ha acabat el temps. O sigui, ja has tingut temps fins ara de fer les formacions, un minut, un minut, el que vulguis, però ara tens quatre segons per separar-te dels teus companys i obrir el paraqueig. Perquè si no, el següent ja sap el que és. T'escafaràs a terra. Per tant, jo penso que aquest llibre, més enllà de compartir la meteorologia a tothom que la vulgui escoltar o la vulgui saber,
té un component filosòfic molt important, que és el que em preguntes tu. O sigui, davant d'un món amb reptes exponencials, amb reptes existencials, em diria jo, amb reptes existencials, i que dona la sensació que estem en un estat de compte enrere global, estem en aquest moment time out, s'ha acabat fer coses i ara és el moment d'actuar, i si no actuem ja,
ens esclafarem, arribarà el col·lapse. Per tant, aquest llibre dona les claus per també actuar ja amb què? Actuar amb el nostre recurs més inesgotable, que és el poder de les idees. I m'explicaré per què s'entengui bé. Des que hi ha vida a la Terra, no vida humana, vida, les espècies, les espècies han evolucionat o s'han extingit.
I de què ha depengut que les espècies evolucionessin o s'extingissin? Una cosa molt senzilla que l'entendreu tots. Quan hi ha hagut canvis a l'ecosistema o hi ha hagut esgotament de recursos, si les espècies han estat capaces d'evolucionar més ràpid o de canviar més ràpid aquests canvis a l'ecosistema o l'esgotament de recursos, les espècies han anat a evolucionar. Aquesta resiliència de la vida. Exactament. Ara bé, què ha passat? Com l'esgotament de recursos per un cantor
o els canvis de l'ecosistema han estat tan ràpids que no ha donat temps a les espècies a evolucionar més ràpid que aquests canvis, les espècies s'han extingit. I ara estem en aquest moment time out. Per què? Perquè ara l'ecosistema estem davant de canvis exponencials que en molt poc temps, en molt poc temps,
Ens obliguen a fer grans canvis, canvi climàtic, la població mundial, els recursos alimentaris, es parla que en 20-30 anys haurem de doblar els recursos alimentaris del planeta si volem alimentar tothom, si no volem arribar a un col·lapse, etcètera. Per tant, canvis exponencials.
i existencials per un cantó, i esgotament de recursos. Moltes vegades m'heu de preguntar si sabeu quins són els recursos més escassos que tenim a la Terra, i molta gent no ho sap. Són dos. Són l'aigua potable i el terreny arable, el terreny que podem conrear per fer aliment. Aquests són els recursos més inesgotables, però tenim un recurs que és inesgotable, que és la nostra capacitat de generar idees, la nostra capacitat de fer
paribles constants en el nostre cervell de l'emisferi esquerre, que és l'emisferi lògic, racional, del pensament vertical, a l'emisferi dret del nostre cervell, que és el pensament lateral, el pensament creatiu. Llavors, com que nosaltres som capaços de fer això i la gent se'n dóna en compte que tothom ho pot fer, aquest recurs és inesgotable. I aquesta nostra capacitat de generar noves idees davant els reptes que tenim davant per un cantó és l'única solució que jo veig
per solventar tot això. El llibre és en positiu, evidentment, però avisa, avisa que si sonem per aquí arribem al col·lapse segur. Josep, a mi em recorda molt el time out, sobretot a la Politécnica 2, a l'edifici de la facultat d'enginyeria, t'ho dic perquè sembla que la societat, que el món, hagi d'anar sempre a contrarrellotge
per poder assumir canvis. És a dir, no hi ha aquest moment de pausa de dir, ostres, on som i cap on anem, que sembla que tot hagi de ser a contrarrellotge i ja ho vam veure amb la pandèmia. És a dir, quan passa alguna cosa és quan llavors sí que s'activen tots els mecanismes. Certament, certament, perquè...
La creativitat és enemiga de l'abundància, d'alguna manera, quan hi ha limitacions, quan realment ens trobem a limitacions, al moment de la pandèmia ho acabes a dir, o ara que ens trobéssim davant d'un canvi climàtic brutal que augmentés les temperatures,
i es començés a morir la gent. Realment, quan hi ha limitacions és quan s'activa el nostre pensament creatiu per trobar solucions a aquest repte. Però ara estem en un moment que ens queda molt poc temps per fer-ho. Molt poc temps. Estem a 20-30 anys màxim per fer aquests canvis. I aquests canvis no els genera pas el temps, perquè no tenim temps. Ens ha acabat el temps. Per tant, l'única forma d'activar la nostra
El nostre potencial creatiu és ensenyar aquestes metodologies des de l'escola ja, educar la creativitat i la innovació des de l'escola, a nivell social democratitzar un nivell perquè tothom busqui aquestes solucions, els reptes d'aquest avenir que és tan proper.
Josep, a tu què t'agrada tant també al món de la comunicació, que ara s'ha materialitzat amb aquest llibre? Aquest llibre és el primer pas d'alguna cosa més? No sé si voldràs donar-li continuïtat també a aquesta metodologia en forma de curs, en forma de...? En principi no m'ho he plantejat. Jo el que he volgut fer és plantejar aquesta metodologia.
en molts aspectes. Primer, ja la tercera generació dels que ens venen, els que ens substituiran a metalquímia. Els propis treballadors de metalquímia. A tota la gent que ho vulgui seguir perquè n'estem convençuts que això funciona. Per tant, aquest seria la primera cosa. També hi ha un altre punt important. Aquí a Girona, ja fa deu anys, una sèrie d'empresaris catalans van fundar la Fundació per la Creativació, que porten Miquel Àngel Oliva,
I amb aquests deu anys, quin és l'objectiu d'aquesta fundació? Fer arribar les metodologies de creativitat i innovació a les fases més joves, des de l'escola secundària,
batxillerat, formació professional, universitat, i plantejam aquesta mainada de reptes reals, de la societat real, i utilitzant aquesta metodologia que pugui donar solució a aquests reptes. En aquests deu anys ja hem arribat a més de 40.000 nanos a tot Catalunya.
que aquests nanos, quan s'incorporin al mercat laboral, ja tindran aquestes tècniques en algun lloc en el seu cervell. I no serà allò d'anar a treballar i fer les vuit hores, sinó anar a treballar amb la mentalitat oberta per dir, el meu sector té aquest repte, què puc fer jo per suaventar-los amb aquestes metodologies.
La societat té aquest repte, perquè ja t'ho he dit, això no només va per les empreses, va també per una ONG, o una institució social. Hi ha el repte de la vim venda. El repte de la vim venda, si ens basem en el coneixement que tenim fins ara,
Ens costarà molt subventar-lo. Aquests joves que no troben cases i que no poden comprar-se un pis. Però si utilitzem creativitat i innovació podem trobar solucions disruptives a aquests reptes socials també. A títol personal t'ha servit també per ordenar-te tu mateix?
Des del punt de vista de la creativació? No, no, perquè el llibre el tenia molt al cap. Ja el tenies escrit? El tenia escrit a dins del meu cap. Vaig deia 15 dies a posar-lo negre sobre blanc i llavors acabar-lo de polir. Més que ordenar-me no, però sí que m'ha servit per reflexionar en el futur de la humanitat. Per exemple, totes les imatges d'aquest llibre des de la portada
La majoria d'imatges, des de la portada a les imatges que il·lustren els inicis de cada capítol estan generades amb intel·ligència artificial. Llavors, hi ha tot un capítol dedicat a la creativitat.
i la innovació i la intel·ligència artificial. No podíem no parlar d'això en aquest moment. I és clar, davant d'un moment on hi ha aquesta dicotomia, diguem-ne, on tothom, hi ha una part de la gent que veu la intel·ligència artificial com un gran perill, un perill apocalíptic, i una altra part de la gent que veu tot d'oportunitats. A mi m'agrada veure-ho d'una altra manera. Jo veig la intel·ligència artificial
com un desvetllador del nostre enorme potencial creatiu. Jo em passo tot el llibre dient que les menys creatives són les menys polièdriques, les menys que saben una mica de moltes coses. Perquè això et permet fer connexions entre diferents mons i treure idees disruptives. Clar, la intel·ligència artificial és una supermegament polièdrica que té el coneixement de la humanitat.
i amb el qual ens permet fer connexions noves que mai ens hauríem imaginat i donar solució als reptes més grans que té la humanitat en aquest moment. En aquest sentit, espero que aquesta entrevista no hagi estat també com un salt d'aquests de paracaigudes. No, no, no. Però jo sí que tinc aquí un time out que m'està dient de...
És que m'enrotllo molt, m'enrotllo molt. No, no t'enrotlles pas perquè això és ràdio i hem vingut a tenir converses i precisament a parlar de, en aquest cas, de Time Out. Josep, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estona aquí als Quatre Rius i torno al principi quan et dic que això és casa teva si és que hi ha casa d'algú. Moltes gràcies i si em convideu ja sabeu que tornaré i jo m'he trobat molt a gust. Sou collonuts.
Si vols saber tot el que passa a Girona i a l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
Bé, doncs ara que quedem a l'any, pràcticament ja a punt d'arribar al Nadal, com no podia ser d'altra manera, toca escoltar a Heindl, en aquest sentit, el Macias participatiu de Barcelona, que novament arriba a Girona i també amb algunes novetats més, però això millor que ens ho expliqui la Montse Miró, ella és membre de la Comissió Gironina de l'Associació, a qui ja aprofito per donar la benvinguda, bon dia i bona hora.
Bon dia. Montse, primer de tot, em sembla que com a principal novetat és que ja sabíem que això va néixer a Barcelona, ja sabíem que això ho teníem a Girona, perquè no és la primera vegada que m'acompanyeu, però aquest any també arribem a Lleida. Efectivament. Aquest any, per primera vegada, amb les lliures participatives, arribem a Lleida, a l'auditori Enric Granados, i també a un 150 Cantaires, i estem molt contents de l'acollida que ha tingut.
i esperem que sigui tot un regal per les Terres de Lleida. En aquest sentit, jo t'ho he de preguntar, tu ets membre de la comissió gironina, com et van enredar?
La veritat és que em vaig enredar bastant jo sola, perquè... perquè, bueno, ja ho he explicat alguna altra vegada. El Màs Dius participatiu era una peça que feia molts anys, que es feia sempre al voltant de Nadal, a Barcelona, al Palau. No sé si van arribar als 25 anys, però si no eren 25 faltava molt poc per arribar-hi. I era organitzat per una entitat financera que l'any 2017 va decidir que ja no volia tornar a fer més.
i esclar, al Mesies hi havia molta gent que l'havien estat cantant molt de temps, o sigui, no tenir Mesies era un gran... vam quedar tots molt parats, i va ser un gran buit, i llavors, bé, doncs, com que ells no el muntaven, doncs, un grup de gent ens van trobar a veure si hi hauria alguna possibilitat de muntar-lo pel nostre compte, per dir-ho així, però bueno, una cosa molt, molt, un principi...
Em semblava que seria molt senzilleta, després no va ser tan senzilleta, i va ser un molt bon concert, amb molt bona acollida, la gent s'hi va participar i tal, i jo m'hi vaig posar tota sola en aquest grup, vull dir que no vaig patir cap merda de pressió per res. Te n'anava a dir Montse, i més amb una obra tan i tan reconeguda com és la de Heidel.
Sí, sí, sí, i tant, i tant. El Masies de Schendel és una obra que en principi tampoc va ser escrita per ser cantada per Nadal estrictament, tot i que parli de la vida del Masies i del principi de part, fins a la seva passió i mort i resolució, per dir-ho així, no?
Però s'ha fet una tradició, no només a Europa sin arreu del món, que és una peça que cada any, per Nadal, es canta a molts llocs. O sigui, no tots, ni tots, perquè n'hi ha una barbaritat. I és una tradició que es manté. I aquí a Catalunya, la veritat és que els anys que hi portem nosaltres i els d'abans sempre ha tingut una molt bona acollida i...
i pensem de continuar-ho tant com puguem. T'anava a dir això, a Lleida ho tindrem aquest dissabte, si no m'equivoco, dissabte 14 de desembre, però aquí a Girona, el diumenge 15, a les 6 de la tarda a l'auditori. Sí, això mateix, el diumenge 15 a les 6 de la tarda a l'auditori, sí.
I a Barcelona, a Barcelona és el dijous 19, també a l'editori. Encara queda, però t'agrada dir, també tenim novetats aquest any aquí a Girona. Primer de tot, anem per parts. Quants cantaires sereu?
Aquest any serem entre cantaires de l'associació, que són uns 120 llargs, i al cor d'escenari, que són 38, arribarem a ser uns 150 cantaires una mica més. I llavors, com ja havíem fet altres anys, hi ha un grup de petits. La idea és que al mes dies vagin entrant gent nova
Anar fent planter. Tindrem 35 cantaires dels Corts Infantils, Gironins i Preludi, que canten dues peces. I la novetat d'aquest any és que els alumnes de Batxillerat Articita, el sobre que és, venen tots a veure l'obra sencera, que és la primera que es trobaran amb aquest oratori sencer i el podran sentir, i també cantaran les dues peces igual que canten els altres.
És la idea d'anar fent entrar gent, que cada vegada tinguem una base que és gran i més ampla.
Marrica. És el que t'anava a dir, també és una proposta que al final el que fa és apropar una part tan tradicional com és el Masies de Heindel a la gent jove, no?, per precisament buscar aquesta lleu generacional i que no es perdi, que al final em sembla que el vostre gran objectiu com a associació no només és aquest motiu festiu per reunir-vos i per cantar, sinó també que no es perdi. Exactament. Sí, sí, la idea és anar fent base
anar-ho fent créixer, anar-ho acostant a les joves. A veure, del messies hi ha la peça de l'al·leluïa, que aquesta la sap tothom, jo crec que ara del món, no? Però, o sigui, que la gent es llanci a dir, jo doncs me'n vaig a sentir un oratori, una d'antòrica que, a veure, vol la seva paciència, però és una d'antòrica que dura més de dues hores, però que a poc a poc s'hi va entrant i ho anem fent, i la gent hi ve. Jo crec que això és molt important, sí.
Montse, com és el making of de tot això? No sé des de quan fa que ensageu, no sé si els assajos són online, si ho feu presencialment. No, no, nosaltres fem, o sigui, a partir del 1 d'octubre, fem cada 15 dies, fem un dissabte i un diumenge, 4 hores de sats del dissabte i 4 hores de sats del diumenge,
i tenim uns preparadors de Girona, en aquest cas el Martí Ferrer i el Claudio Sofín, que és el que porta el piano, i ens trobem a l'Institut Sobre què és i estem aquestes quatre hores assajant els temes.
A partir d'un moment, cada any el director és diferent, no sempre el mateix director. Les primeres sessions les fan el preparador i l'acompanyant, Claudio, el piano. A partir d'un moment ja ve el director de l'any,
i amb ell comencem a preparar, doncs hi ha més afons entrant allò que ell espera, perquè cada any el Masies és diferent, no és mai el mateix. Llavors cada director vol insistir o vol enfatitzar més amb uns respetes i tal, i això és el que ja fem a partir d'un moment determinat. I després, també ara hi ha començaments de desembre, els assaig es van fent
No tots havia començat a fer coses a l'auditori i fins a aquesta setmana que hi haurà set a l'auditori, avui dimecres, dijous i diumenge al concert. Si no m'equivoco aquest any és el Xavier Puig, director de l'Orquestra Sinfònica del Vallès, em diuen. Sí, sí, sí. De moment què tal amb ell?
Mama, molt contents. Molt contents. Però, t'he dit, cada any és diferent, eh? Nosaltres, doncs amb els directors que hem anat tenint,
Cada director, perquè és la mateixa peça, no, cada director treu un Masías diferent, treu un Masías diferent. Llavors, el Xavier Puig, allò ha dit per ell, no és que ho digui jo, ell diu que intenta treure el Masías més clàssic, però d'alguna manera, no? Tornar a recuperar el Masías amb tot el que tenia.
de més tradicional en la seva interpretació, però estem molt contents, ens agrada molt, a mi m'agrada molt, clarament, i a la resta de companys pel que sento també. Em pica la curiositat, Montse, hi van famílies senceres a participar-hi? Mare, pare i nen o nena? A veure, pare i fill,
Ara mateix me'n venen dos a tres al cap. Mare i filla, doncs mira, ara mateix a Girona no, però a Barcelona sí, recordo que n'hi ha algun. I famílies senceres, pare, mare, fill, doncs potser en recordo un parell, però no eren a Sant Girona. Però per exemple, ara recordo una mare i filla de Girona i recordo la mare, la tia i la negoda, que eren totes tres.
i... bueno, sí, sí, sí, sí. T'ho deia bàsicament perquè independentment de si és una família o no, vosaltres sí que formeu una gran família, segurament.
Sí, perquè més enllà de cantar, quan començarà a venir l'octubre, ja tots tenim ganes de tornar-nos a agafar el llibre d'Almasías i anar-nos cap a sobre que és un demanat. I per veure la gent que en molts casos només els trobes aquests tres mesos mentre s'assaja això. I realment sí, una mica la idea de família sí que hi és, també és veritat que l'associació, a més d'Almasías, fa altres coses al llarg de l'any.
perquè, per exemple, a part del Messies, nosaltres participem en un concert amb peces del Messies a temps de flors. Després, al llarg de l'any, Barcelona, per exemple, organitza tota una sèrie de conferències al voltant de la música, de la cultura, que els socis hi poden anar... Si tu tens interès per anar participant al que et proposen,
doncs sempre hi ha propostes a fer i la gent realment es va trobant i fan una família al sentit aquest de socialitzar-se, sí, sí. Montse, només em queda desitjar-vos el millor dels èxits aquest diumenge a les 6 de la tarda a l'Auditori de Girona amb aquest massies participatiu. Molt bé, doncs moltes gràcies i encara hi sou a temps si voleu venir. Doncs mira, intentarem ara demanar aviam si en podem trobar alguna entrada. Montse, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat. La ràdio de Girona, vagis on vagis.
A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això, estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
viu l'edició més espectacular del Gran Cir de Nadal de Girona i el seu nou espectacle Adrenalina. Aquest Nadal emociona't amb la màgia del cir de qualitat portat a l'extrem. Del 25 al 29 de desembre sota la Gran Carpa de la Copa. Entrades a CirNadalGirona.com
Aquest Nadal participa a la campanya solidària de l'Espai Gironès a favor dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Vine a dibuixar la teva mà al nostre llibre gegant i estaràs col·laborant per millorar el dinestar dels nens i nenes ingressats. Per Nadal ajuda'ns a omplir l'Espai Gironès de mans solidàries. Dies 6, 8, 15, 22 i 29 de desembre i 5 de gener tot obert.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina, als Quatre Rius.
El Magazine Matinal opera la ciutat.
i encarem ja la recta final dels quatre rius d'avui, i per fer-ho avui parlarem de les properes festes de Nadal i també del llarg període de dies que sense escola tindran els infants. Hi ha maneres d'enfocar aquests dies de vacances, també aquestes festivitats, en aquest cas, nosaltres volíem posar l'accent en aquesta secció Eduquem-nos, i com no podia ser d'altra manera, per fer-ho ens acompanya Anna Julià, licenciada en Filosofia i Lletres, també en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport,
i directora de formació i innovació de Montessori Palau, a qui ja aprofito per per fi donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia a tothom. Com estàs Anna, tot bé? Què tal? Bé, molt bé, molt bé. Sí? Amb ganes de Nadal? Tu ets gaire de Nadal o què?
Sí, jo he de reconèixer que a mi m'agraden les festes. De fet, m'agrada celebrar tot allò que es pugui celebrar. El que passa és que després, a l'hora de la veritat, no soc de les cases de madre. És a dir, m'agraden molt les festes però no necessito grans emocions. És a dir, no? És així. Amb poca cosa estic contenta. Has posat l'arbre?
Sí, he posat l'arbre, he posat llums, i he posat una mica de naixement també. Ai, que bé. Tot plegat. Com te'n saps parlar amb un pasabrist professional, eh? Escolta'm, jo, com he dit, soc molt discreta. He posat una mica d'arbre, una mica de llums i una mica de passebre de naixement. Però el meu pare era un gran pasabrist. O sigui, ell des de ben petit, aquests diorames i passebres aquests, bueno, era a salt, va fer escola i la gent anava a aprendre amb ell.
A l'associació de pesabristes de Banyoles tenim un estil de Sant Esteve, que podeu anar a veure si voleu l'exposició. Aquest any fem 60 anys, eh? 60 anys. Anem posant plans. I feu formació a gent perquè n'aprenguin. Jo estic a l'escola, sí, sí. Ah, ostres, molt bé. Després en parlem, d'això, doncs.
Després en parlem perquè avui ens ataca un tema bastant interessant, sobretot ara que arriba el Nadal, temps de felicitat podríem dir. Com encarem tot això? Amb els nens, amb els infants, amb els no tan infants també, per què no dir-ho? Realment necessiten tant els nens per ser feliços?
A veure, aquestes quatre coses que hem comentat, que abans es feia per Santa Llúcia, més endavant, més endavant, ara hi ha gent que ho fa mitjans de novembre, jo crec que hi ha la preparació, involucrar els nens a posar quatre coses a la casa, tornar a fer un pasí, a veure si poden fer un arbre,
Crec que ja és una cosa que els emociona i que no els sobreexcita. Els emociona, però no els sobreexcita. I pensem que nosaltres volem que els nens visquin canvis i moments diferents, emotius, i així se senten vius, etc. Però no necessiten grans... No necessiten anar tots a veure el Pare Noel, no ho sé on és, a la Noruega no ho necessiten tots. Si ho fan està molt bé, però...
Però segurament que cas amb el pare i la mare o amb els avis posant el pessebre estaran molt contents. I ja, si parlem després del que ve darrere de les festes, doncs aquesta línia de contenció. Hi ha una cosa que m'agrada molt que dius que és ensenyar a viure. És a dir, al final el Nadal, com el viuen els infants, els estem ensenyant a viure perquè cada Nadal és diferent.
Correcte, cada Nadal és diferent, però els pares i mares tenen l'oportunitat, quan tenen els infants petitons, de crear una línia, crear una cultura. I posaré un exemple molt senzill. Arriben els regals, és el moment d'obrir els regals. Com els obrim? Que em piqui pugui, tots els papers per aquí, plàstics per allà, perquè ens sembla que aquesta excitació de... és el millor. O diem, escolta'm, anem a mirar què li han regalat a ell. Vols obrir el regal i obrir-lo amb cura, deixar el paper, d'embolicar,
el podem guardar per algun regal que hàgim d'embolicar o no el podem guardar les bosses. El reciclatge, potser volem fer una cultura també d'això. I llavors els nens ja saben. Els nens són molt cerimoniosos. És a dir que si tu com a pares lideres aquesta cerimònia del moment d'obertura de regals, per exemple, o el moment de parar la taula,
Estàs vivint una cosa molt intensament, però el més important de tot, si pensem amb infants de 06 anys i de 0 a 12, és que els estem ensenyant a com viure una celebració de Nadal. Si rebem algú a casa, com preparem la casa perquè rebi aquesta persona.
sí, insisteixo, obrim els regals, sigui el que sigui. Per tant, ells en paral·lel estan fent dues coses, vivint-ho i aprenent a viure, i marcar línia i cultura de família, que després, al final, aquesta cultura de família és autoestima de família, perquè la família que sap com fa les coses, transmet als infants una seguretat i una confiança de que, ah, és que a casa les coses es fan així, que no vol dir que no es puguin fer d'una altra manera.
però això ho aprendrem més tard. Jo crec que tots recordem l'època nadalenca, especialment també perquè teníem molt més temps lliure, no havíem d'anar a escola, marxàvem el dia, tradicionalment era el dia 21 de desembre, si no m'equivoco, i toràvem l'endemà de Reis. Clar, se'ns trenca una cosa que hem comentat unes quantes vegades amb tu, Anna, que és la rutina, o les rutines. Llavors entenc que també, doncs, aquestes s'han d'adaptar i s'han d'intentar, doncs, cohesionar també juntament amb aquests moments de festivitat i amb reunions familiars, etc.
Els pares d'això n'han de ser molt conscients, perquè fixa't, hem passat un trimestre i hem establert unes rutines i uns horaris als caps de setmana, s'han pogut trencar, que és normal, hi ha famílies que saben dintre del trencar rutines, saben mantenir unes altres rutines i això també fa molt de bé als infants, però cada dilluns doncs tornem-hi.
Amb les festes això és clar, es multiplica i amb totes les emocions que tenen enlloc, pot saltar pels aires per avenços molt ben instal·lats amb els infants. I això no ens agrada a ningú, ni als pares ni als mestres, per tant...
Dintre de la no rutina, cal estar parint la rutina. Si hi ha un dia especial que es va a dormir més tard, al millor ens aixequem més tard. Però si cada dia anem a dormir a les tantes, doncs el dia especial que vas a dormir més tard ja no és especial. Per tant, què convé? Una rutina de llevar-se alguna hora determinada, una distribució de tasques domèstiques a casa, que un ha d'esperar, l'altre ha de fregar, l'altre ha de treure la pols.
Tot això si els nens ja són una edat que poden llegir amb un bon cartell i una bona pissarra, que ells hi participin, jo m'estimo més això, fer una rotació, que s'involucrin al màxim. I aleshores el dia que hi ha una cosa especial, que anem a dormir més tard, perquè hi ha hagut algun tipus de sopar, el que sigui, doncs és especial. Però si sempre tot és, diguem-ne, desordenat,
es perd la màgia d'aquell dia especial, perquè és com allò, si tu cada dia al nen li dones un regal, un obsequi, o avui hem comprat una coseta petita, demà hem comprat un clauet perquè m'ha agradat, el dia següent hem comprat una xocolatina, l'altre dia hem comprat un bolígraf perquè era molt maco, el dia que arriba un regal,
és que ja n'hem tingut regals cada dia. Per això és tan interessant aquesta austeritat en la manera de fer i en gaudir amb la rutina de coses senzilles. Per tant, cal crear una rutina nova que sigui la pròpia de la casa, que farà la cultura de la casa. Hi haurà estones per fer alguna cosa per la comunitat, que després en podem parlar més àmpliament, per estones d'art, de lectura, dibuix...
que ja siguin més d'elecció lliure i moments d'esbarjo també està clar. Si em permets preguntar-te alguna rutina que t'hagi viscut personalment. Jo tampoc en puc dir una meva.
Home, m'encantarà, jo dic la meva també, com vulguis. Veure Harry Potter, vull. Ah, era especial i per vacances veure Harry Potter, per exemple. A mi em torna boig. Per Nadal sempre és Harry Potter de la 1 fins a la 7. Clar, d'acord. No seguides, no seguides. Sí, ja, ja, perquè, clar, són... No, jo crec que intensificar la lectura sempre, sempre jo, per vacances intensifico la lectura perquè en el dia a dia ja llegeixo molt, però...
Però la rutina, et diré més com a mare i en família, no? Nosaltres el que sí que posàvem de rutina era sempre tasques per la família, domèstiques, de col·laboració, però que es podien fer de seguida que es llevaven o es podien fer després de fer una primera etapa d'art, les aquarelles no hi faltaven mai.
Jo sempre crec que és molt bo, i això és una cosa que val per moltes edats, tenir un espai molt clar, molt net, molt nit i tan poca cosa, però que hi hagi una opció de pintura, una opció de modelar, pastilina o el que sigui, si tens la sort per vacances de Nadal, que era una altra cosa que fèiem perquè hi havia més dies de tenir fang, jo us recomano molt perquè no és pastilina, el fang dona molt més i a vegades en el dia a dia no pots, però un canvi per vacances era bastant típic anar a buscar mitja barra de fang i llavors poder fer coses de fang.
Senzilles, sense cap... Per exemple, tenir diferents tipus de llibretes, de llibres, de cartrons... Nosaltres aprofitàvem molt els cartrons de caixes, d'emboltoris que venien, i queda molt bé. Els nens, quan pinten sobre els cartrons, queden molt bé. I llavors, els nens, la rutina que jo recordo era de cada moment que hi havia espai, que els pares podíem, era una sortida, una sortida, una caminada. Una caminada ha de formar part d'aquestes vacances. Hi ha d'haver moltes de caminades
amb el temps que tinguin els pares, òbviament. Hem d'obrir un valor que és el dels casals de Nadal. Què en penses? Jo penso que el casal de Nadal, si els pares l'han escollit a consciència, pensen que el tipus d'activitats que ja poden agradar els seus fills o poden ser positives pels seus fills, i per tant poden acabar agradant-los perquè se sentiran identificats, doncs endavant, perquè és clar, els pares
Treballem molts més dies dels que els nens tenen festes, tot i que hi ha una part del sector educatiu que també té festa, però els professors treballen bastant durant les vacances o perquè corregeixen o perquè preparen.
Poden ser una solució interessant. És important el concepte de col·locar els nens. No col·loquem els nens a un casal, sinó que escollim un casal que serà adequat. Moltes vegades, la mateixa extraescolar que fan, tu faràs alguna cosa.
Si tu el que vols és dir, ostres, és que li agrada moltíssim el que sigui patinatge, bàsquet, ostres, doncs fem-ne més de bàsquet, perquè depèn de quina edat tinguin t'interessa variar, però depèn de quina edat ja és molt bo que diguin, ostres, és que... M'agrada això. Exacte, i vols anar promovent aquesta mena de passió, que no vol dir que hagi de ser per sempre, però anem més a fons amb això, o fas classes de música, doncs aquests dies estudiar més música o posar alguna classe extra de música perquè puguis avançar més.
Per tant, jo no hi tinc... ara això sí, ha de ser una elecció, no? No ha de ser un dir, mira, és una solució que coloco, que fa com es pot, eh, Said, vull dir... Podem, si vols, obrir un altre meló molt interessant, que m'agrada molt, i és, mai se li podrà pagar tota la feina que fan els avis. Els avis. Quin paper tenen en aquestes festes de Nadal?
Clar, depèn. Hi ha avis que poden acollir nens. Ara, avui dia, no hi ha gaires famílies amb més de tres fills ni algunes amb més de dos. I, per tant, si poden anar als avis els nens o els avis poden venir a casa, està molt bé. Però sí que hi ha d'haver una certa comunió entre pares i avis. Jo crec que sí. Mira, està passant una cosa interessant. Què és? Abans es deia, els pares eduquen i els avis, diguem-ne, bueno, permeten una mica fer la vista grossa.
Fixa't que això està canviant una mica. No sé si és per les hores que treballen els pares o perquè els pares han d'entrar, sortir, viatjar, tot s'ha complicat molt, que a vegades els que estan posant una mica aquest ordre que dèiem al principi són els avis, que els pares no se'n veuen en cor. I els avis en canvi, per altra banda, sí que cal dir que...
aspectes importants, no? Pantalles, dolços, és a dir, alimentació, tal, ens hem de posar d'acord amb els avis, no pot ser que els avis doncs permetin el que a casa no permet, perquè estem parlant de coses molt delicades, és a dir, que tenen un alt poder addictiu i si a casa els avis se'ls ha donat mòbil o pantalles o així, doncs aleshores...
Serà molt complicat que el dia segon al dematí quan es llevin els nens vulguin fer cuareles. Perquè voldran a la pantalla que els hi van donar el dia abans. Però pares i avis. Jo crec que han d'anar a l'una i sí, tenen un paper important, sobretot si en tenen ganes i tenen energia. És per evitar aquella dicotomia del poli bueno, poli malo. Jo crec també, perquè a vegades això queda molt interioritzat, perquè aquí em deixen fer de tot però allà no.
Sí, els nens tenen llibretes. Fins i tot tenen la llibreta de casa dels avis materns on es poden posar els peus al sofà i la llibreta dels avis paterns on no es poden posar els peus al sofà. Ho tenen molt clar. Però vaja, aquí no podem oblidar que els principals responsables de l'educació són els pares. Si hi són, evidentment, si no hi són els avis o la persona responsables, però sí que els pares han de ser els líders aquí. Han de ser els líders i si els pares s'entenen molt bé amb els seus pares,
sabran quin és el marge que poden donar tu mateix. Al contrari, és que a mi hi havia una frase que es deia molt abans que a mi m'encantava. Escolta-me, te'l deixo i sobretot, ho diré a ratlla, a la mínima que deixo tu mateix. No, ai, per què l'has ratllat això? No, no, és a dir que si jo te'l deixo,
Mare, pare, si li has de posar la clenxa o deixar-lo una estona de time out, ho fas, amb tota la tranquil·litat. I quan arribes ja veuràs, ja et pots portar bé. No! Mare, pare, ja et pots portar bé cuidant bé el nen. No, no. Nen, ja et pots portar bé a casa els avis i ajuda amb tot el que puguis. Aquesta seria la dinàmica. I el nen llavors es creixerà i es portarà molt bé. I si hi ha alguna cosa que els avis han sigut més condescendents, no passa res.
Em queden dos minuts per fer un atac directe al neoliberalisme il·lustrat. Parlo dels regals. Parlo que no cal, em sembla, inundada de joia. Que no sembli allò la cova de l'Ibabà. A veure si m'entens. El tema dels regals i dels infants. Com ho gestionem? Perquè no és tant un tema de controlisme, és un tema de gestió, crec.
De quantitat i de qualitat. De quantitat i de qualitat. No poden gestionar els nens més de dos, tres regals i encara hauríem de dir, doncs mira, hem pensat no, perquè hi ha una cosa que... mira, una llibreta per escriure.
Això pot ser un real fantàstic, una llibreta amb un bon llapis per escriure i una bona maquineta, que entenen molts, però si no fos el cas, que no entenen molts i molts, o que no entenen, una llibreta en blanc, un bloc per dibuixar, uns llapissos de colors, alguna joguina...
I ja està, és que dues o tres coses és suficient. De fet, molts pares saben que han de justificar això, no? Però que els nens, limitar-los a aquesta llista, dius, escolta, vols dir que has de demanar tantes coses? Bueno, ja saps que potser no, ho tindràs tot. Menys és més. Aleshores, menys i exigir que els tinguin molt ben endreçats,
Jo soc anticofres de joguines, però prestatgeries amb una cosa, dues coses, molt ben endreçades sempre al mateix lloc, i menys és més. Per tant, que demanin poques coses, que la llista sigui curta i molt pensada, i que la llista fins i tot encara...
que siguin molta gratitud, que expressin l'agraïment en vers que sigui, però que s'expressi a casa i es faci molt explícit quina sort, que bé que hem tingut, que tenim aquests regals, que els reis ens han portat regals, que hi ha nens i nenes que potser... Digue'm. No, això. No, dic que les millors seccions, Anna Julià, són aquelles seccions que se'ns fan curtes.
T'ha acabat el temps. Se'ns acaba el temps. Ana Julià, moltíssimes gràcies de debò i espero que passis un Nadal gairebé tan fantàstic com tu. Segur que sí. Gràcies. Fins la propera.
Dorm al sofà, pensa que mai tindrà millor moment per anar a buscar la parelleta. Que arribi la noz, que surti la masca, que ens fa repassar.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.