Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I és dilluns 19 de gener de 2026. Ens hem despertat tots amb 39 morts de moment després de l'accident dels trens d'alta velocitat a Còrdoba, de moment a l'espera d'actualització de dades i més de 150 ferits de major o menor gravetat després de la col·lisió d'ahir.
Tothom pendent del que passi allà, sobretot per atendre les víctimes, i on per primera vegada no he vist picar baralles polítiques entre, en aquest cas, els agents les primeres hores de succés. Al contrari, a diferència dels últims capítols foscos que hem pogut viure, no fa tant, aquesta vegada tothom ha volgut ser prudent i centrar esforços. Suposo que alguna cosa hem après. Mentrestant, des d'avui comencen, o comencem a veure també, què ha passat, precisament perquè no torni a passar.
I després d'una setmaneta, gairebé de vacances, podríem dir, com aquell qui diu, almenys d'un servidor, que em sembla que són molt agraïdes, tenim ni més ni menys que el bo de l'Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i a tots. Han anat bé aquestes vacances de Saïtasvall. Home, sempre s'agraeixen de vegades, eh? Aviam, anem a fer un petit aclariment. Sí, sí, un matisem-ho, això. Anem a fer un petit matis, o sigui, aquí ningú és immortal...
Ja m'agradaria. Gairebé. Gairebé. Llavors, què passa? Que vam venir aquí, vam fer el programa de dimarts, me'n recordo, i vaig marxar cap a casa que delirava de la febre. I entre una cosa i l'altra, no és pas broma, fins ben bé dissabte al vespre, diumenge al matí, no estava per aixecar-me del llit. Esperem que aquest pic de grip vagi baixant arreu i que puguem mantenir uns dies força assolellats, cosa que avui fa de mal dia. Fa de mal dia, i el més important de tot. És a dir, no només no podia venir a la ràdio, sinó que, a més a més,
Arribo a venir aquí, i jo anava pensant i dic, com li contagia la grip a l'Arnau Vila? Bueno, espera't, que això s'ho segues molt últimament, eh? No, però dic, si li arribo a contagiar la grip a l'Arnau Vila, dic, em queden de vida més o menys els mateixos dies que ella estaria de baixa, perquè quan torni em mata. Jo pensava així, deia... No, no, jo pensava dir que tingueu sort aquí a l'estudi, eh?
No, home, no, jo, aviam, ja ha baixat la cosa, eh, vull dir, perquè si m'haguessis vist el primer dia. A veure. Però bueno, però jo dono fe de tot això que diuen, que hi ha molta grip i molt de... Sí, home, que sí, que sí, que sí. Dono fe. Dono fe. Però vaja, també ja en gener i febrer són mesos que la cosa sol ser força allò expandir. Però saps què em fa ràbia? Saps què em fa ràbia? Que jo m'he estat molts anys sense llepar. I aquests últims dos anys he llepat dos cops i fort. Això comença a ser l'edat, eh?
Podria ser perfectament, tens tota la raó del món. Però bueno, Déu a preta, però no a fog, Arnau Vila. Algun dia no passarà, això hi veuràs tu. Hi ha hagut volteta a l'estany, aquest cap de setmana? Sempre, sempre hi ha. Encara que plogui, perquè va ploure una mica. Va ploure una mica, no? Sí, per tant, hem de vigilar amb això. No tant com avui, perquè avui doni-ho encara a la ciutat com va ploguent. Sí, home, sí. Però, escolta, ara mateix, si fos dissabte, amb aquesta plogia, això, res, són quatre gotes, eh? Home, si fos dissabte, en faries quatre de voltes a l'estany. Un quadre no ho sé, però que la volta cauré ja segur.
Això, sens dubte, senyor Vila. Doncs, mira, passarem de parlar del senyor Vila, el fill de Banyoles, el nostre estimadíssim Arrau Vila. Parlarem, doncs, amb el Pep Vila, en aquest cas, sobre un llibre que em sembla que ens agradarà a tots bastant, perquè és 76 receptes gironines de fa 100 anys, en aquest cas, que l'ha escrit a quatre mans, juntament amb el Joaquim Vila. Tot això ens portarà fins al punt de dos quarts de 12 del matí, on parlarem amb l'Eva Comas Arnal, que vindrà avui a la Biblioteca Carles Enraola, també.
I, a més a més, això sí, ja encara en recte final, parlarem amb l'Eduard Canimes, en aquest cas un dels dos protagonistes que actuaran en el cicle M'agrada aquest divendres, dia 24 de gener. Per tant, si et sembla, Arnau Vila, passen 10 minuts al punt de les 11 del matí i nosaltres... Ens hi posem.
I avui us proposem un viatge en el temps, però a través dels fogons. La cuina és memòria, identitat, també territori i Girona en té una de riquíssima. En aquest cas són les conclusions que podem treure'n amb aromes de temps passats. En aquest cas 76 receptes gironines de fa 100 anys que recupera plats, maneres de cuinar i sabors que formen part del nostre patrimoni gastronòmic. Un llibre escrit a quatre mans...
D'una banda, Pep Vilà, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, bon dia. Sí, Pep Vilà. Pep Vilà. I, en aquest cas, ens acompanyaria també, que l'hem d'excusar avui, el Joaquim Vilà, que són la tercera i la quarta mà, respectivament, d'aquest llibre. Ell, per rebons familiars, no ha pogut venir i jo parlo tot en nom d'ell. Bueno, en qualsevol cas, de fet, vam presentar el llibre, si no m'equivoco, el 4 de desembre, a l'Arxiu Municipal de Girona,
Un gran èxit, em sembla. Mai havien tingut tanta gent com aquell dia, no sé si és també pel tema que agrada, però va ser una presentació molt interessant que la va portar també la Rosa Maria Gil, que és historiadora.
Com va anar, o sigui, com neix la idea de recuperar aquest receptari gironi? Bé, la idea neix perquè jo sóc, entre cometes, lletra ferit, col·leccionista de llibres i fa una vintena d'anys...
amb un mercat que fan a Girona per les fides, el mercat de Tots Sants, vaig comprar amb una parada la llibreta. Ara no l'he portat, però una llibreta manuscrita i llavors jo la vaig anar llegint, la vaig anar treballant fins que, passats els anys, vaig considerar que el contingut d'aquesta obreta calia la pena. Bé, hi havia molta gent abans
moltes dones, la majoria que eren mestresses de casa, que amb una llibreta que solien tenir a la cuina o en el trenxant del menjador, hi apuntaven les receptes que cuinaven. La memòria és fràgil i quan venia gent a casa, per Sant Narcís, per Tots Sants, per l'onomàstic d'una de la casa que li ia fer un menjar extraordinari, la gent apuntava les quantitats, els diferents tipus de menjar que es podia oferir,
Però també aquest manuscrit, aquesta llibreta, que no està datada, però que pel tipus de lletra i pel contingut devia ser dels anys 20, dels anys 30 del segle passat, doncs també era una època que ja hi havia moltes publicacions, fulls de diari, revistes femenines, que...
hi havia una secció de cuina llavors també la mestressa aquesta de casa que no sabem qui era perquè el manuscrit és anònim i falta una pàgina que sembla arrencada o perduda on hi ha les dades que no sabem si van ser posades perquè si jo tenia una llibreta a casa tampoc hi tenia que posar el nom perquè era la meva
era meva i llavors era d'àmbit familiar i àmbit casolà, per tant no tampoc tenia que anar a fer propaganda de qui era, doncs la gent hi apuntava receptes. Pensem també que alguna d'aquestes receptes són copiades de llibres de cuina, de llibres sobretot també de rebusteria, de pastisseria, perquè dona la impressió que a aquesta família els agradava el dolç. I...
La gent que tenia curiositat apuntava la recepta que ell podia fer, però també quan li agradava un preparat, quan li agradava una nova recepta o preparació, l'apuntava. I aquesta dona tenia una lletra curosa i anava deixant espais en blanc...
perquè el manual es divideix en sopes, carns, salses, peix, arròs, canelons, macarrons i ous, ronyons, fetxes i llengües i verdures i postres. Per tant, deixava pàgines en blanc per anar emplenant els espais amb buits que a ella li agradava anar-hi posant. Però...
Ja sabeu que si, per exemple, aneu amb aquests mercats de segona mà, com per exemple el que fan cada dissabte entre Salre i Bordils, o aneu el diumenge a la plaça Catalunya d'aquí Girona, o als Encants de Barcelona, a vegades quan es buida un pis...
ja sigui perquè mor un familiar, hi ha un canvi d'adreça, hi ha un parent que vol canviar de casa, molta cosa d'aquest, per desgràcia, molts dels arxius i moltes llibres i papers van aparar i va ser una trobada i una compra i una venda.
Pep, hi ha una cosa que has dit i és que la memòria és molt fràgil i més jo crec que amb aquest tema t'ho dic perquè estem parlant al final d'una temàtica, el de les receptes fins i tot, el que passava a la cuina en aquella època que abans es transmetia de generació en generació i que sembla que en algun moment això s'ha trencat Sí, abans hi havia un boca a orella i moltes d'aquestes receptes passaven de mares a filles i de filles anetes però ara aquesta informació s'ha interromput
Llavors, en una casa, moltes vegades abans, i coexistien, hi vivien tres generacions. Hi vivien els avis, hi vivien els pares, hi vivien les filles. Llavors, les mares ensenyaven a les filles, i a les filles i a les mares, també a les netes, una sèrie de menjars, sobretot extraordinaris, perquè, com he dit abans,
quan hi havia una onomàstica Sant Joan, però sobretot Sant Narcís, sobretot tots sants, Nadal, si hi havia una taula per 7 o 8 persones, havies per força d'apuntar els ingredients, hi havies per força d'apuntar les quantitats, perquè l'any que ve, l'any vinent ja ho tenies una mica solucionat. Buscaves a la llibreta el que era més adient, si era un menjar d'hivern, si era un menjar d'estiu...
Jo fa 7 o 8 anys vaig participar també amb la Rosa Maria Gil i vam editar el receptari de la Casa Masó, la Casa Masó de les Ballesteries, doncs també allà hi havia una tieta que era soltera
i apuntaven també, quan anaven al mercat, el que compraven, apuntaven el que menjaven. En aquest cas no, però en el cas del receptari de la Casa Masó es veu que als anys 39, als anys 40 i 41, amb la postguerra, tenien problemes d'alimentació, de trobar què viure's, i explica el pas d'una cuina de classe mitjana benestant
a una de pobra perquè tothom havia de buscar sucedanis en els anys 40 perquè, per exemple, comprar a vegades un quilo de patates significava amb una maleta d'estranquis anar a un poble i portar-los com d'extraper-lo. Aquest receptari, amb bromes del temps passat, 76 receptes que hem dit que eren de cuina i també de pastisseria,
mostra que era d'una família de classe benestant, de classe mitjana, que menjaven bé. Recordem, ho recordo perquè altres vegades també ho he dit, que a principis del segle XX, allà als anys XX, l'aigua de la cuina no estava clorada. Vol dir que l'aigua era molt més pura. No hi havia congelats, no hi havia supermercats.
Gairebé no hi havia neveres. Això vol dir que si mataves un conill, o mataves un xai, o mataves un pollastre, gairebé te'l tenies que menjar en 24 hores perquè no t'ho podies guardar. Llavors, els aliments no portaven ni conservants ni adolcorants.
i tothom, qui més qui menys, tenia un hort o coneixia gent de prop de les ciutats que anaves al mercat i hi havia unes pageses que venien. Per tant, el menjar era molt més natural, el menjar era de proximitat,
Com que no podies congelar els aliments, en algunes cases tenien el que en deien un caner o una canera que era un habitacle fosc i humit on podies guardar els menjars dos o tres dies, però...
que tot t'ho havies de fer gairebé tu mateixa, o tu mateix. Hi havia polleries, hi havia carnisseries, el mercat del peix de Girona depenia tot de Sant Feliu de Guíxols, i...
Per tant, la gent, com que també respectava la quaresma i els dejunis i les abstinències, hi havia uns dies que eren molt marcats de peix i Girona es proveïa de peix, perdó, generalment de...
de Sant Feliu i amb menor mesura perquè els transports no eren els més adequats en aquella època de Roses o de l'Estartit. Al final, vull dir, no sé si creieu que...
tot aquest contingut es pot arribar a perdre fins i tot s'ha perdut molta cosa però precisament l'edició d'aquest llibre i com molts altres que s'han fet obegeix a una política de recuperació perquè avui dia
Hi ha un clam general que la cuina catalana s'està perdent o la cuina catalana s'ha mig perdut. La tradicional. La tradicional, sí, naturalment. A Girona hi ha restaurants indis, hi ha restaurants xinesos, hi ha restaurants libanesos, hi ha restaurants marroquís, hi ha restaurants italians, però en canvi costa de trobar...
Hi ha especialitats d'aquí. Per exemple, jo una vegada, encara no fa molt, em vaig trobar amb una gent de Mallorca que van venir a Girona i me van dir, porta'm a un restaurant que facin cuina tradicional. I vaig tenir els meus problemes per trobar un fricandó, per trobar una escudella. Sembla que fa vergonya.
que en un restaurant hi puguis trobar una escudella i una carendolla ben feta i uns canelons que no siguin congelats i unes faves ofegades i un fricandó és a dir, que el que venim a reivindicar és que
La cuina demana temps, la cuina demana allò que en dèiem abans del xup-xup, la dona s'ha incorporat al treball i això fa que molta gent ja no cuini i que tirem de plats preparats, tirem de plats precuinats...
i tirem de menges fàcils que no porten complicacions, perquè com he dit abans, la cuina demana elaboració, demana detallisme, demana anar a comprar els ingredients, i un problema que hi ha avui dia de les noves generacions és el tema del temps, que ningú, hi ha molta gent que considera que cuinar és perdre el temps, i que molts dels nostres fills i dels nostres nets
i s'han acostumat a menjar un tipus de, que jo en diria, menjar porqueria, i com que no han conegut els menjars anteriors, ja no troben a faltar aquests sabors d'abans, que no sigui l'àvia o una tieta o una mare encara molt escrupolosa, però...
hi ha un paradigma que hi ha uns canvis generacionals i que afecten tots els hordes de la vida i la cuina també pateix això és a dir, quan tu veus que un tetabric de llet sense obrir pot estar un any
a la nevera, o quan veus que gires l'envoltori d'un menjar i que hi ha additius i que hi ha conservants i que hi ha colorants, penses...
això a la llarga ha d'afectar la salut i ha d'afectar el medi ambient i que tots són envasats i que tots són precuinats. Llavors aquest llibre és una reivindicació minúscula de la cuina casolana i que, com he dit abans,
és per donar ales a restaurants a escoles d'hostaleria a col·lectius que volen que dintre d'una ecologia de la vida volen recuperar menges i sabors de fa uns cent anys que no són molt complicats el que sí que demanen, com he dit abans és tenir temps i ganes de fer-ho perquè quan arriba Nadal o quan arriba Sant Esteve
Les 3 o 4 hores que tenies el dinar de Nadal, les 3 o 4 hores que tu tenies de temps per preparar un dinar de Nadal, la gent ara ho encomana i mengem uns canelons, el quin menja, o mengem unes beixamels, o mengem uns plats de cinquena generació...
que tots són molt ultraprocessats. Això no vull dir que no hi hagi llocs que no ho facin bé. No tothom cuina igual i també hi ha gent que és molt curosa i també hi ha restaurants que fan plats preparats que són de tota confiança. Però...
amb les termomics i altres tècniques que hi ha avui dia, doncs hi ha també molts de menys que són dubtoses, però hem arribat a un punt de subtilitat que de vegades t'ofereixen un plat precaminat i tu ja no saps si tu no ho arribes a entendre perquè també hi ha una perfecció. Ara hi ha una empresa de Girona
que no direm el nom comercial, però que ofereix, i que són molt bons, ofereix una escudella i carn d'olla preparada. Que tu, si no tens prou paladar i te la donen sense l'embolcall, tu no saps si has fet a casa o comprada. I jo l'he tastat i és molt bona. I després de molts assajos han trobat l'article, han trobat la fórmula,
i són amb uns gots d'una mena de carteró i hi ha l'escudella i la candolla i tu l'escalfes i la prens igualment passa amb les postres que avui dia hi ha una crema cremada però que és infecte hi ha uns braços de gitano que qui sap d'on són i moltes coses que venen de fora
que no saps mai la provinença i no saps si hi ha llet de soja o llet de palmera o llets o olis per estalviar. Hi ha uns oles industrials que no saps si són bons o dolents. Pep, jo el que veig, i no sé si és una de les conclusions que heu tret juntament amb el Quim, que al final la gastronomia i les receptes no deixen de ser el mirall de tota una era.
Sí, Catalunya és la regió mundial de la gastronomia l'any 25 i és la primera regió europea que ho ha aconseguit si fóssim un estat, que tinguéssim un estat i hauríem rebut aquesta distinció i s'ha de reconèixer que la nostra tradició catalana ja arrenca del segle XV, vull dir, Catalunya una de les aportacions més importants a la cultura universal de Catalunya
que ha fet Catalunya, és que tenim ja al segle XV hi havia uns receptaris i aquests receptaris naturalment han evolucionat amb el temps però des del segle XV i després amb una arrencada que hi ha a final del XIX i durant tot el XX podem presumir que la restauració a Catalunya és de primera categoria, està a primera divisió
El que nosaltres hem notat és que va una mica coixa la nostra cuina amb l'aspecte de recuperar la cuina tradicional catalana, que no vol dir que la cuina tradicional catalana...
s'hagi de mumificar és a dir, totes les cuines evolucionen en l'espai i en el temps i en els sabors però això, un cop arrelats la cuina catalana ha de continuar avançant i ha de continuar evolucionant, no faltaria més però sempre hem de mirar de recuperar les bases de l'autoestima i del geni i caminar cap a nous horitzons
que al final sempre per saber cap on anem hem de saber d'on venim i la cuina catalana actual no seria la mateixa sense tots aquests receptaris que ens han precedit com aquests hostals, cases de pagès on hi anaven a menjar els que feien tregines
els que anaven a fer aquests berenars que treballaven en el gremi del suro a Caçà, a Palafonixell, aquests tipus d'àpats que feien en les barques d'arrossegament o de les altres, és a dir, els cuinats, els fideus, els arrossos... Hi ha una gran tradició, i el que sap greu és que aquesta tradició s'aprima
Per molts motius. El més important és potser que han canviat els hàbits familiars i domèstics i que la gent, des que la parella treballa i tenen veïnada, no poden destinar massa temps a anar a comprar.
Pep, ja sé que em sembla que serà la pregunta més complicada que et faré avui, però si haguessis de triar una de les receptes que hagis pogut anar transcrivint, per exemple, una que t'agradés a tu, que diguis, ostres, aquesta...
És la que m'agradaria... No sé si la domines, fins i tot. Bé, jo tinc una... Ets més de dos o de salat? M'agraden les dues coses, però puc dir que tinc una filla que és cuinera professional. Val. Jo soc més aviat teòric i intento, doncs, a la meva filla
fer-li veure que ha de recuperar tot això a mi m'agraden d'aquell receptari m'agraden els arrossos m'agraden els macarrons com es feien amb la base i m'agraden també per exemple els peus de porc
i el que abans en deien la sang i fetge, és a dir, aquest tipus de sang hiperdiu, aquest tipus de... no els callos, hi havia una tradició de pot i tripa, hi havia una tradició que, no sé si us recordeu,
amb el tema de les vaques boges va haver-hi un moment que les despulles dels animals no eren considerats aptes per menjar i van perdre els peus de porc, els peus de xai, els peus de vedella, els ronyons. A mi m'agrada molt aquest tipus de menjar casolà.
Després, en aquest tipus de receptaris com ara aquest, les salses són molt elaborades, hi ha espècies i tot això són sabors que s'han perdut. Doncs 76 receptes gironines de fa 100 anys que recuperen el bo del Pep Vila i també del Joaquim Vilar. Pep, moltíssimes gràcies per aquesta espleta. Moltes gràcies a vosaltres per difondre també la cuina tradicional catalana i per ajudar a través de la ràdio que puguin arribar arreu.
Només faltaria. Això és casa vostra, si és que hi ha a casa d'algú i nosaltres continuem aquí uns instants. Moltes gràcies.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. El més clàssic i el més actual del Soul, cada dos divendres a les 10 de la nit, el 92.7 de la FM. I en podcast a GironaFM.cat.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I quan ja passen 5 minuts del punt de dos quarts de 12 del matí, seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. Avui és dilluns, 19 de gener, i mirant la nostra particular agenda, hem vist que avui teníem la visita de l'Eva Cobas Arnal, ja que tenim, no sé ben bé si és una presentació de llibre, em sembla que no, és més una xerrada, Mercè i Joan, la història de Mercè Rodoreda...
Fins demà!
Sí, exacte. La presentació, com deies tu al començament, ja la vam fer fa una mica més d'un any, el desembre del 2024, que va ser... Déu-n'hi-do com passa el temps. Clar, passa molt ràpid el temps. Sí, sí. Quan em van donar el premi, doncs, vam venir a presentar-la a la 22.
I justament, com que conec el personal de la Biblioteca de Girona, la Biblioteca Carles Rahola, van venir a la presentació, i els hi va agradar, i llavors van dir, doncs pactarem per d'aquí un temps que vinguis a fer una xerrada, no? Llavors és més aviat una xerrada que no una presentació. No es va bé tampoc un club de lectura, perquè no m'han dit exactament que el públic l'hagi llegit, és a dir, que està obert...
els gironins i gironines que vulguin venir a escoltar la xerrada, saps?
T'anava a dir, la història de Mercè Rodoreda i Armand Ubiols no sé si tira més ara mateix cap a una telenovela turca que no pas una altra cosa. No, no, perquè... No, no, no, en absolut. En absolut. A veure, sí que tens raó en el sentit que és una història apassional i que hi ha molt d'amor, gelosia i sentiments, no? Però al mateix temps és també la història de dos grandíssims escriptors...
que, pel que fa a Mercè Rodoreda, és l'escriptura més important de les lletres catalanes, i ell era el seu gran lector. A banda d'un molt bon poeta, li llegia totes les obres que escrivia, tots els contes, totes les novel·les, li feia sugeriments, li feia algunes correccions...
Llavors tot això es pot resseguir a través de les cartes i per tant és també la història de la nostra literatura, no només és una història passional sinó que a sobre no només resseguim la història de la literatura sinó que també veiem la segona guerra mundial, els efectes de la postguerra quan els exiliats no van poder tornar, tots estàvem esperant
desitjant que Franco caigués. Perquè era lògic. Ara ho veiem des de la nostra perspectiva que sembla el més normal que aquell dictador estigués 40 anys allà, però ells, després de 7 anys, com que havia caigut Mussolini i havia caigut Hitler,
deien, home, el més lògic és que ara l'ONU forci o els aliats forcin a que el depòsit doncs no, i això pels exiliats també, per no ser rodurada i per les manubiols va ser un cop molt dur Eva, al final, i una altra cosa ara estava pensant sempre és bona excusa també per tornar a Girona fins i tot amb llevantada, no?
Sí, sí, sí A més a més Uau, és que M'encanta la ciutat de Girona I si plou, és allò que dius Ai, no la podré disfrutar Gaudir tant com hauria volgut Però és igual Sempre hi ha una altra bona ocasió Per tornar a pujar I tant, ja ho saps I si són les 11 del matí Vull dir que pots passar per aquí tranquil·lament Va al mes 15 i ja saps on som I tant, i tant
Sí, sí. A part hem comprat una Nespresso ara nova. Ah, que bé. Que si vols el cafè, aquí el tens també, només faltaria. Però això per agafar forces avui a les 6 de la tarda, com dèiem, Mercè i Joan, la història de Mercè Rodoreda i Armand Ubiols, a càrrec d'Eva Comas, Arnal, com hem dit aquesta tarda, la Rahola. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, Eva, que vagis superbé i sala ben plena, eh, tant de bo. I tant, vinga, una abraçada.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. Hi participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys. I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau. GiroStudy, el gir que impulsa la nostra salut.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
I seguim encarant, doncs, aquest primer Els Quatre Rius de Girona FM, almenys aquesta setmana segur, des que un ha tornat de la grip, però vaja, si ens centrem també en la nostra particular agenda, nosaltres volem seguir mirant endavant en aquesta setmana, i és que el divendres 24 de gener al Centre Civic Ter tenim una nova cita amb el M'agrada molt la música, a Girona, en aquest cas l'espectacle Dos Folls,
En desconcert, una proposta tan lliure com difícil d'etiquetar, també. Protagonitzada per Eduard Canimàs, aquí ja. Canimans. Canimes. Canimes. Bon dia i bona hora, acabo de tornar de baixa, perdó. Bon dia, bon dia. Uvidi Llorente, bon dia i bona hora, també. Bon dia, bon dia. Aviam, un espectacle que barreja. És que ho hem dit ara. Moltíssimes arestes, moltes púes. Anem a parlar, si us sembla, primer de tot, de les que punxen més. Què és aquest espectacle, exactament? Dos folls en desconcert.
Molt bé, arestes que punxen. Podríem dir que el tema que tractem és aquesta veu que ens fa fer coses que se suposen que s'han de fer, que ens toca a tots i a totes aquest patró, aquesta imposició, que a vegades ofega una mica l'espontaneïtat, per dir-ho d'alguna manera, aquestes imposicions. I aleshores hi ha dos folls que reben instruccions, per dir-ho d'alguna manera,
És que nosaltres ens diem foll des que ens vam conèixer, quasi bé. No era molt a l'Empordanès, això de foll? Bueno, també de la Garrotxa. De la Garrotxa, també. I de petit ja m'ho deien, foll. És que és molt de l'antalló, també, això de foll, foll. Sí, sí.
I bueno, d'aquí ve això de dos folls, eh? Carai. Que dèiem, a veure si entre dos en fem un. Això. Quan us vau conèixer vosaltres dos, ara aquí penso? Fa temps, eh? Fa temps. Fa molt de temps o què s'ha de preguntar? Sí, sí, sí. No ho sé, no t'ho hauré de dir ara. O sigui, 10 anys, una mica més, potser, no ho sé, por ahí. És que el temps vola, eh?
Escolta, i en el moment de teixir aquest espectacle, és a dir, parleu-me una miqueta perquè barregeu música, però també hi ha paraula humor i improvisació. Sí, de fet nosaltres havíem començat amb aquest espectacle, que era un altre espectacle, que també es deia Dos Folls, a Bescanó.
a l'Atreu Republicà, allà. Ah, sí. I fèiem un format així molt quotidià, com estem fent ara, però un concert. Anar comentant la jugada i de sota vaig a cantar una cançó, vinga. Sí, sí. Saps? Sí. I a partir d'aquí, doncs vam, bueno, no ho sé, va sortir l'oportunitat de fer aquest concert i ens vam animar, vam avisar el gran Joanot Carbonell, que és... Sí, el pare d'en Sergi Carbonell.
que en Genot és un dels creadors del galliner de la gran escola i és un gran tu vas tenir de profe també? no jo sí perquè ell és molt més jove que jo un bailet és un foll encara
Anava a dir, està molt bé categoritzar edats en funció de qui has tingut de mestre, eh? Vull dir, això va molt bé, eh? A mi em passava amb els meus amics també, això. Ho parlàvem un dia. Escolta'm una cosa, entenc que, vaja, més enllà de tot això, l'encage és complet, no? En un cicle com el M'agrada, vull dir que al final estem parlant d'un cicle de música que el que intenta precisament és democratitzar una miqueta la cultura per absolutament tots els públics.
Exacte, i bé, oferir, doncs, les possibilitats de l'espai escènic, no? Que, bueno, jo sempre he tingut un peu al teatre, un peu a la música, ell l'ha tingut més a la música, però venia del teatre, i ara, d'alguna manera, l'està recuperant el foll aquí. I permetre'ns, doncs, sí, aquest espai híbrid, no?, en el qual podem trencar la quarta paret, podem...
Podem riure un rato, no sé. És l'experiment. Nosaltres fotem una mica de nosaltres mateixos. M'ha de dir-ho. Sí. Anava a dir... És que m'encanta, perquè...
M'encanta perquè, o sigui, i exactament com ho feu per entrar, per exemple, a l'escenari? És a dir, no sé si entreu en una cançó o en una conya allà. Ja, abans de començar. Desbatllem? Bueno, va. Una mica, molt poc, una mica només. Així és grosso modo. Bueno, i la meitat de l'espectacle és més teatral i una mica de pallasso, i l'altra meitat serà concert.
Hi ha això, dos parts ben definides. Sí. Aleshores, el context del qual es desenvolupa és una espècie, no ho sabríem dir, ni volem que el públic ho sàpiga, però podria ser com una prova, un càsting, un examen, que marca una veu. Hi ha una veu, i aleshores, clar, entrarà l'Eduard,
com per presentar-se en aquesta prova tenint en compte que el públic també s'hi presenta ah, sí clar, nosaltres hi donem una lectura així metafòrica a tot plegat això que deia l'Ovidi al principi de la veu que et dicta el que has de fer que és una veu interior al final que també es manifesta en el món no?
I on està el marge que deixeu per al... Clar, perquè al final tu quan agafes i improvises segons quines coses sempre has de deixar marge. O sigui, tu vas una miqueta amb quatre punts i a partir d'aquí és a veure què passa.
Com que és la primera vegada que ho fem també i ens agrada aquest contacte en comptes de forçar justament aquesta veu de la que estem parlant, si jo m'obligo a fer alguna cosa malgrat que en aquell moment no ho senti, quedarà una mica estrany. Ens donem aquest marge del sentir del moment. I bé, el cas és que aquesta veu ens anirà donant ordres davant d'aquesta inseguretat d'algú que t'exigeix el que has de fer...
Pots estar una mica insegur, que és el seu cas, i en el meu cas sóc un personatge més amb xuleria, no? Això. Més allò, amb una màscara com, bueno, aquí no passa res i jo sóc el puto crac. I són aquests dos arquetips. A l'hora de plantejar-lo, gran repte que tingueu ara mateix sobre la taula, si és que existeix, t'ho dic perquè tampoc us veig gaire preocupats.
Bueno, la processó va per dins, eh? Ell perquè ja... Molt a dins, eh? Ell està acostumat. L'obidi es dedica a això, i té un píl·lot d'actuacions i bolos i cap aquí, cap allà, Madrid, Groenlàndia, Canadà... Jo he estat 10 anys tancat en una cova
I tot just ara surto i, bueno, l'Ubidi m'ha espavilat una mica. M'ha... M'ha ajudat a això. Bueno... A treure la pols. Bueno, tinc una vessana una mica arqueòloga, no? I m'agrada com els fòssils. Això. Sí, anava... Va trobar un fòssil i era jo. Va anar per l'Alta Garrotxa i se't va trobar, no? Això.
Allà enterrat, has estat un volcà. No, clar, un fòssil que sempre m'ha inspirat. Vull dir, un fòssil que m'ha ajudat molt a, justament, expressar la pròpia veu. Perquè sempre he sentit que tenia una veu molt honesta, l'Eduard, amb els seus discos, i aleshores, clar, és un... Bueno, és que no sé si em coneixeu... És que fa deu anys que...
que vaig fer l'últim disc, i ara m'ha vingut tot de cop, això amb l'Ovidi, aquest espectacle, estic preparant un llibre, un disc, i tot plegat, i dic, ai, ai, ai. Llavors és el primer dia que vens amb mi, però no serà pas l'últim. Això no, espero que no. T'anava a dir, ja tornaré. Has d'anar venint a presentar les coses, eh? Sí, sí.
Aquí no el veieu, però encara té una mica de taranyines, però poques, perquè fa uns dies que ho heu vist. Home, t'anava a dir, perquè d'aquí cinc dies teniu actuació, o sigui, feu-vos-ho com vulgueu. Això ja ho trobareu vosaltres. No sé si la idea també és donar-li continuïtat, després d'aquest bolo del dia 24 de gener. Sí, i tant.
Sí, de fet, farem una petita inversió perquè ens vinguin a retratar, i és com una declaració d'intencions per després anar-ho a diversos llocs, no? Sí, home, ja anem en plan professional, ja tenim un tècnic de llums i de so, un retratista molt trempat, intentarem portar un fan...
el director que ens ha ajudat aquest ongenot carbonell que ara ja està jubilat i va fer l'excepció per nosaltres més arqueologia
Això ja és doctor honoris causa, eh? Això ja és un pas més. Espero que ho facin amb mi d'aquí un temps. T'anava a dir, ara parlava del retratista, dic, mira, com els que es demanen matrimoni ara també, que ara està molt de moda això de trucar a un fotògraf perquè se'n vagi allà a esperar mentre li demana l'anell a l'altre. No sé si algun de vosaltres... Ah, sí? Sí, això ara tinc amics meus que sí, que sí.
Encara en tinc algun, mira, que no explicaré pas el que va fer, però bé, Déu-n'hi-do, i també amb un fotogra, pobret si no. Intimitat. Sí, després no em convida. Li van dir que sí. Eh? Li van dir que sí o no? Sí, home, pobre d'ell que no. Ah, vale, vale. Pobre d'ell que no, però bueno, això és una altra història. Sembla que el que no queda retratant no existeix, no?
Això ho diuen. Instagramat. Instagramat, sí. Ara també es pot canviar. Es pot crear fotos inventades. És que ja no m'enfio. Jo ja no m'enfio. No sé vosaltres, però jo ara del que veig a través del pantalla ja no m'enfio. Però tu ets real, no?
Tu ets real aquí. De moment. Ja veurem a veure la intel·ligència artificial què fa i què aconsegueix. El que sí que no aconseguirà mai és igualar-vos aquest pròxim divendres 24 de gener, el cicle M'agrada molt la música, al Centre Cívic Ter, amb aquest espectacle posada de llarg del Dos Folls en desconcert.
Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, Eduard Ovidi. Escolta, que vagi molt i molt bé aquest... Sabte. Sabte? És dissabte, eh? Sí, sí, dissabte. I per què hi ha anat dient divendres? Has dit divendres? Perquè la gent es prepari. Ah, perquè la gent es prepari. Vull aprofitar aquest error per denunciar que aquí no hi ha ningú, que estem parlant amb una intel·ligència artificial, que aquesta persona que està parlant no existeix. Un holograma. Un holograma molt maco, molt ben fet.
Molt trempat. No sé si hi ha prou pressupost com per un holograma, em sembla que només hi ha pressupost per mi. Però bueno, en qualsevol cas, aquest dissabte, 24 de gener, ara sí. A dos quarts de set, el centre cívic del Ter. Correcte, centre cívic Ter. Dos folls, en dos concert. Eduard, obidi, moltíssimes gràcies per aquesta estona. Gràcies, gràcies. Anem.