Title:

Vida, art i emprenedoria a Girona

## Presentació i to de l’episodi L’episodi d’**Els 4 Rius** a *Girona FM* combina **reflexió vital i cultura** amb **emprenedoria i ecosistema start-up gironí**. Saïd Esvall i Arnau Vila condueixen un programa que transita de converses lleugeres de Nadal a testimonis profunds sobre la malaltia i, finalment, a una radiografia molt clara de l’*ecosistema emprenedor* de Girona. --- ## Conversa inicial: Nadal, temps i rituals Els primers minuts són una **conversa distesa** entre el conductor i Arnau Vila: • Parlen de **records personals** (concurs de pesca sense mort, caça, revistes de *caça i pesca*). • Reflexionen sobre **com passa el temps** i la sensació que el 2025 ha volat. • Comparteixen **rituals de Cap d’Any**, sobretot la tradició dels **raïms a les campanades**, amb anècdotes fallides (menjar-los sota la taula, no poder seguir el ritme, fer-ho “al seu ritme”). Aquesta introducció marca un **to humà, proper i irònic**, que prepara el terreny per a una conversa molt més profunda sobre salut i vida. --- ## El cor de les meves tetes: malaltia, art i renaixement ### Context i origen del projecte L’entrevista central és amb **Neus Martí**, logopeda hospitalària, professora de ioga i escriptora, autora del projecte **“El cor de les meves tetes”**: • Projecte format per **un llibre i una exposició artística**. • Neix d’una **experiència personal de càncer de mama** (en el seu cas, un *filoides maligne*, un tumor rar a la mama). • El títol passa de *“La història de les meves tetes”* a **“El cor de les meves tetes”** per subratllar el **simbolisme del pit esquerre i la protecció del cor**, i per unir **vulnerabilitat i fortalesa**. També destaca la col·laboració amb **Núria Esponellà**, que escriu el pròleg i esdevé una aliada en la dimensió espiritual i literària del projecte. ### Temes centrals del llibre Neus Martí explica que el llibre tracta principalment de: • **Saga familiar de dones amb càncer de mama**: ella és la tercera de la família. • La **importància de l’autoconeixement**: conèixer qui som, què sentim i com transitem la crisi. • El paper de la **tribu**: amistats, família i xarxa que **acompanya en moments de malaltia i crisi**. • Una forta mirada **espiritual**, alimentada per la seva formació com a professora de ioga. • L’ús constant de l’**humor** com a eina de supervivència i de resignificació de la malaltia. > “No és tant el que et passa sinó com ho vius… però cal tenir eines per sostenir-ho.” La malaltia es presenta com una **crisi que esdevé oportunitat** de transformació personal: • La *“Neus d’abans del diagnòstic”* ja no hi és; s’hi refereix amb **agraïment**, com a part necessària del seu trànsit. • El procés no es romantitza: **continua sent dur, dolorós i emocionant** fins i tot anys després. ### Humor i rituals davant la malaltia Neus comparteix episodis que mostren com fa servir l’**humor per desdramatitzar**: • Postoperatori complicat i **tercera entrada a quiròfan**: ella hi entra “com si es posés un *vestit de llums*”, rient, per afrontar el tancament d’un seroma amb menys por. • La **mastectomia** es converteix en un ritual compartit: organitza **una festa tres dies abans** amb amigues, compra una ampolla de **Cava Cabró** i la converteixen simbòlicament en el *càncer de mama* a combatre: • Brinden, criden “tenim el cabró!”, es configuren com una *tribu* que mira el càncer als ulls. • Contacta amb la bodega del **Cava Cabró**, que s’afegeix al projecte. Aquests exemples mostren com el projecte s’arrela en **vivències reals convertides en gestos comunitaris i artístics**. ### Del testimoni personal a llibre, exposició i comunitat El projecte creix de forma orgànica: • Comença a escriure el **28 de desembre** com una “innocentada” cap a ella mateixa. • Coneix l’escriptora **Anabel Gardell**, que esdevé **mentora literària**: llegeix, corregeix i orienta els capítols. • Contacta amb **pintores**, entre elles **Anna Fola Jumel**, que crea la portada: dues tetes amb una fulla que surt del pit esquerre, símbol de **renaixement** a partir del càncer. • La seva mare, també **pintora**, hi participa, i sense voler es genera **una exposició pictòrica** que recorre tot el procés de càncer de mama: • Des de la **por, la incertesa i la vulnerabilitat**. • Fins a un estat d’**empoderament** i retorn simbòlic “a casa”. L’última il·lustració, *“He tornat a casa”*, sintetitza aquesta idea: el procés **no s’acaba mai del tot**, però es pot **integrar i habitar**. ### Aliances, finançament i activisme Neus també explica la part **col·lectiva i d’activació social** del projecte: • Llança una campanya a **Verkami** que en quinze dies arriba a l’objectiu i permet **finançar el llibre i l’exposició**. • Del micromecenatge neix la idea d’organitzar **esdeveniments i actes** per explicar el càncer de mama **més enllà del llenguatge mèdic**, utilitzant **art, humor i espiritualitat**. Hi ha també una dimensió **solidària concreta**: • Tenia clar des del principi que una part de la recaptació aniria a una entitat: fan una **donació al Grupiris** (associació de suport a persones amb càncer, amb seu a l’Alt Empordà), en nom dels mecenes del projecte. • Neus expressa el desig que sigui **només la primera d’altres col·laboracions**. ### Ioga, meditació i salut Un bloc important de la conversa gira entorn del **ioga i la meditació** com a eines de salut integrativa: • Durant la malaltia, la **meditació** és el que “l’arra-la”, perquè ella mateixa es defineix com a *molt nerviosa*. • Amb **Julián Peragón**, director de *Ioga Síntesi* (on s’està formant), preparen actes per explicar com el **ioga i la meditació** poden ajudar en processos de malaltia. Neus vol **trencar mites**: • No cal ser “superelàstic” ni fer postures espectaculars d’Instagram per practicar ioga. • El **ioga** pot ser útil tant en moments de plena salut com en **tractaments oncològics**. • El seu testimoni vol servir com a **model d’eina accessible** per a altres dones que passin per processos semblants. --- ## Concert de Nadal del GEC: tradició coral participativa La segona entrevista és amb **Pilar Sanz**, directora de la coral del **GEC** (Grup Excursionista i Esportiu Gironí), sobre el **concert de Nadal** que fan al **Centre Cultural La Mercè**: ### Estructura del concert • Es tracta d’un **concert tradicional** que se celebra cada Nadal des de fa anys. • Repertori dividit en **tres parts**: • **Nadales clàssiques internacionals**: *“Joia en el món”* (Händel), i nadales angleses traduïdes. • Una **nadala original** composta per la mateixa Pilar Sanz. • Un **recull de nadales harmonitzades per Viader**, un dels primers directors de la coral quan era masculina; inclou parts pianístiques que enllacen les peces. ### Part participativa i preservació de la tradició La darrera part del concert és **participativa**, pensada perquè **el públic canti**: • S’interpreten nadales catalanes de sempre: • *“El noi de la mare”* • *“Fum, fum, fum”* • *“El dimoni escuat”* • *“Visca els Tres Reis”* (en versió harmonitzada) • D’altres com *“La pastora Caterina”*. Pilar insisteix que: • És important que **el públic no sigui només oient, sinó també protagonista**. • Les **nadales tradicionals catalanes** s’han de **mantenir vives** tot i la proliferació de noves cançons de Nadal i repertori internacional. ### Formació, solistes i piano Altres elements del concert: • La coral té **24 cantaires**, que Pilar ha de coordinar i fer treballar (ella mateixa ironitza sobre la feina de fer-los estudiar i callar, tot i ser adults). • L’acompanyament al piano va a càrrec de **Mariona Cerquella**. • Hi ha **dues intervencions solistes**: • Una **estudiant de cant líric**. • El jove pianista **Liam Caula**, que interpreta tres peces. Aquest segment aporta a l’episodi una **capa cultural i comunitària nadalenca**, connectant amb la idea de **Nadal com a espai compartit de música i memòria col·lectiva**. --- ## Girona Next i l’ecosistema start-up a Girona La tercera gran part del programa obre la finestra del **Catalunya Business School** amb **David Martí** i el convidat **Quim Angudaiol**, president de **Girona Next**. ### Naixement i objectiu de Girona Next **Girona Next** s’explica com una **associació jove** (2,5–3 anys) sorgida de: • El **neguit compartit** entre emprenedors, inversors i agents de suport que **no trobaven un lloc comú de trobada**. • La percepció que hi havia: • Trobades d’inversors (com la feina de l’*Associació d’Inversors de Girona*). • Serveis de promoció econòmica municipals. • Però **cap paraigua únic que aglutinés l’ecosistema start-up**. Objectius fundacionals: • **Visibilitzar** tot allò que ja existia (projectes, empreses, inversors). • **Crear espais de trobada regulars** perquè les peces de l’ecosistema es coneguessin i connectessin. ### Les trobades mensuals i el canvi de fase Una de les primeres accions va ser instaurar una **trobada mensual**: • L’**últim dijous de cada mes**, amb una assistència mitjana de **70–90 persones** des del primer dia. • Aquestes trobades han generat: • **Sinergies reals** i nous negocis. • Una sensació clara de **comunitat emprenedora**. Ara Girona Next entra en una **segona fase**: • Les trobades mensuals ja no són tan necessàries perquè **altres agents públics i privats** també organitzen esdeveniments. • L’associació es redefineix per: • **Visibilitzar** les activitats d’altres actors de l’ecosistema. • Donar suport i altaveu a **trobades temàtiques més puntuals** (per exemple, una trobada centrada en salut a inicis d’any). ### Dimensions de l’associació i del teixit start-up **Girona Next** actualment: • Té **uns 95–96 socis**, un creixement notable partint de zero. • S’autodefineix com un **paraigua neutral**, sense afany de lucre ni interessos empresarials propis, que busca **empènyer l’ecosistema, no capitalitzar-lo**. Sobre el **volum de start-ups a la demarcació de Girona**: • Tenen mapejades **unes 150 start-ups** gironines. • Catalunya té unes **2.000 start-ups**; la província de Barcelona concentra prop del 90%. • Girona és la **segona província catalana** amb més start-ups. Tot i això, Quim i David coincideixen que: • El ritme de **creació anual** (unes 20 noves start-ups a Girona) és **insuficient**, perquè: • La **taxa de mortalitat** és altíssima (més del 90% en certes fases). • Sovint es **mor el mateix nombre** de start-ups que neixen. • Per això cal **augmentar el flux de nous projectes** si es vol fer créixer el volum total. ### El paper del sector públic i privat Es debat també la relació entre **administració pública i ecosistema emprenedor**: • El sector públic **dona suport** (espais, petites subvencions), però es manté bastant **al marge** de la direcció de Girona Next. • Això es valora positivament, perquè: • El món start-up requereix molta **agilitat i dinamisme**, cosa que l’administració **no pot garantir**. • Girona Next s’ha pogut **autodefinir des de dins** (emprenedors, inversors, mentors) amb més llibertat. David Martí remarca que l’**ecosistema gironí** té un avantatge clau: • **És petit però complet**: té tots els elements (start-ups, inversors, universitats, espais d’incubació), però a escala humana. • Això facilita que **tothom es conegui** i que les connexions siguin molt **ràpides i eficients**, a diferència de grans metròpolis com Barcelona. ### Barreres per crear una start-up Quim Angudaiol identifica diversos **factors que frenen la creació de nous projectes**: • **Por**: • Por a la situació econòmica, a la inestabilitat, al risc vital. • La sensació permanent que **“mai és bon moment”** per emprendre. • Excusa de la manca de **diners**: • Quim i David la matisen: hi ha **capital disponible** i inversors disposats a invertir quan hi ha **projectes invertibles**. • El problema no és només el finançament, sinó la **qualitat i escalabilitat del model de negoci**. > “Tu pots estar enamorat de la teva idea, però un inversor ha de veure com en sortirà.” Això posa el focus en la necessitat de: • Formar equips que no només tinguin idea, sinó **model de negoci sòlid** i **estratègia de sortida**. • Professionalitzar la **relació amb inversors**. ### Exemples de start-ups gironines Per il·lustrar el potencial gironí, es comenten diversos casos: • **Smart Lollipop** (Diana): • *Xupa-xup diagnòstic* que detecta **diabetis infantil** a través de la saliva. • Dispositiu mèdic pensat per a infants, amb diverses **rondes d’inversió** completades i fabricació prevista l’any vinent. • **Nietzsche Mobility** (Marc Barceló): • Motor per a **bicicleta elèctrica amb canvi automàtic**. • El client no és el consumidor final, sinó les **marques de bicicletes** (model *B2B*). • Estan entrant en fase de **fabricació de motors** i visites a clients. • **Wikilocs**: • Aplicació molt coneguda de **rutes a peu, bicicleta, córrer, etc.** • Molts usuaris pensen que és una empresa americana, però és una **start-up gironina** situada al **Parc Científic**. • Té **dezenes de milions d’usuaris** arreu del món. • **Tradeinn** (David Martín): • Cas especialment destacat, amb seu a **Salrà**. • E-commerce especialitzat (initialment en material de submarinisme i ara multiespecialitzat) amb **facturacions molt elevades** (milers de milions). • En debat si encara és *start-up* o ja és una empresa plenament madura, però es considera que **manté esperit de creixement i innovació**. • Està construint **nau nova enorme** al costat de l’actual, configurant un veritable **complex logístic**. Aquests casos demostren que: • Girona pot generar **projectes tecnològics i industrials competitius a escala global**. • L’ecosistema combina iniciatives **orientades al consumidor final** i d’altres **B2B**. ### Girona com a pol d’atracció De cara al futur, Quim i David veuen **molt de potencial de creixement**: • No hi veuen un **sostre clar**, però sí **riscos i frens** que cal gestionar. • Consideren que Girona està en condicions de: • **Atraure start-ups externes** (no només crear-ne de noves locals). • Competir amb Barcelona com a espai d’implantació gràcies a: • **Qualitat de vida elevada**. • **Costos inferiors** als de la capital. • **Connexió ràpida en tren** amb Barcelona (uns 38 minuts amb alta velocitat). Es compara el binomi **Girona–Barcelona** amb **Silicon Valley–San Francisco**: • Girona s’assembla a un *hub satèl·lit* a 30–40 minuts d’una gran ciutat, però amb **identitat pròpia**. • En un món cada vegada més **connectat digitalment**, aquesta posició geogràfica esdevé un **avantatge estratègic**. --- ## Síntesi final L’episodi ofereix una mirada molt completa a tres dimensions diferents però connectades de la vida a Girona: • La **vida quotidiana i el Nadal**, amb rituals, humor i converses pròximes. • La **malaltia i el renaixement personal** a través de l’art, el ioga i la comunitat, amb el projecte **“El cor de les meves tetes”** com a exemple poderós de **relat de sanació col·lectiva**. • L’**ecosistema emprenedor i start-up** gironí, amb **Girona Next** com a paraigua associatiu que vol **visibilitzar, connectar i fer créixer** aquest teixit, demostrant que Girona té **talent, projectes i capacitat d’atracció**. En conjunt, el programa dibuixa una ciutat que **cuida**, **crea** i **emprèn**, combinant sensibilitat humana, cultura i ambició econòmica en un mateix relat radiofònic.

['Girona FM', 'Els 4 Rius', 'Neus Martí', 'El cor de les meves tetes', 'càncer de mama', 'filoides maligne', 'espiritualitat', 'humor i salut', 'ioga', 'meditació', 'art i malaltia', 'exposició artística', 'Verkami', 'Grupiris', 'concert de Nadal del GEC', 'Centre Cultural La Mercè', 'nadales catalanes', 'Pilar Sanz', 'Mariona Cerquella', 'Liam Caula', 'Girona Next', 'ecosistema emprenedor', 'start-ups', 'Catalunya Business School', 'Smart Lollipop', 'Nietzsche Mobility', 'Wikilocs', 'Tradeinn', 'emprenedoria a Girona', 'inversors', 'innovació']