Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I avui és dimecres, 17 de desembre de 2025, a quadre de la setmana amb temperatures amables a les portes del Nadal. I ens hem llevat, també, amb què l'aprovació del planejament urbanístic del campus de salut de Salt haurà d'esperar el 2026. Encara no s'han rebut els informes corresponents a l'aeroport i també a l'autopista per poder tirar endavant el projecte. Potser no cal alarmar, però embolica que fa fort.
En un altre ordre de coses, ahir acomiadàvem Jaume Sabrià, molt conegut aquí a Girona, especialment per la natació, i fa una estona he llegit que ens ha deixat també el bo del Joaquim Torrent, l'exalcalde de Sant Climent i un blaugrana de tot cor. Una persona que em va regalar un dia les imatges de Maradona i companyia quan van anar de cacera a Cistella i Adó. Que en pau descansin.
I no sé si ha anat mai de cacera o no, depèn del que entenguem per cacera, depèn de si són bolets, torrons, fins i tot, o neules al supermercat. Sempre saludava, també sempre saludable. Arnau Vila, bon dia i bona hora. És important ser saludable també, perquè no és gaire saludable. Molt bones de dimícris, com esteu?
Bé, home, bé. Bé. Aquí estem. Jo haig de dir que vaig tenir, vaig conseguir una copa de concurs de pesca sense mort a l'estanyol de la Vila de Banyoles. Ah, sí? Fa temps, fa temps, sí. Ah, Déu-n'hi-do, no? Mira, era allò del concurs de pesca, però ja t'hi que era pescar-lo i tornar-lo. Hòstia, és que... És a dir, pescar-lo, es passava el peix, els quilos, i depèn de com, tenies premis. Ah, Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do. Eren com carpes. Clar, el que passa seria que ser això...
No ho sé perquè no és mort. Hi ha una revista molt famosa que és Caça i pesca, em sembla que és, per tant no se para. Els cases, perquè els cases, però tampoc és la casa allò, diguem-ne, mortal perquè el tornaves a l'aigua. No sé ben bé si és clar. Nosaltres i els nostres debats assistencialistes m'encanten, eh? Aquest romanticisme segle XX, de final del XX, potser una cosa així. Potser fins i tot a inicis del XX. És ben bé. Qui dia passa any en penya. Sí, sí, mira, quatre dies i tenim el 2025 fora ja. El temps vol, eh?
que atxindent el temps vola jo aquest any m'ha passat volant ah sí bueno a mi això és que depèn del dia fa 4 dies encara me'n recordava de menjar els raïms per entrar al 25 i d'aquí 4 dies més tu ets d'aquells que menja els raïms sota la taula ho he fet un cop i no ho faré més i no ho has fet més no perquè no seves per re
Jo sí, però em va sortir rana, vull dir, perquè va sortir malament la cosa. Jo vaig sumar un cop així, uns quiquis, i jo crec que no ho tornaré a fer. No, no ho faré pas, no. És que no em va sortir gens de compte. També és veritat que els rims, tots els rims, no me'ls menjo de cop. Fa les campanades, després jo ja me'ls vaig menjar tranquil·lament. Ah, sí? A tu el teu ritme, eh? No, és que no pots... Escolta'm.
És a dir, el món gira a una velocitat i l'Arnau Vila va una altra. Que l'altra és a la que vol l'Arnau, no a la que li marca. M'encanta aquesta filosofia de vida. En qualsevol cas, nosaltres precisament sobre vida parlarem del cor de les meves tetes, juntament ara amb la Neuse Martí, logopeda hospitalària, també professora de ioga i escriptora. Tot això ens servirà per continuar parlant, en aquest cas, de la gent de Nadalenca. Avui, el concert de Nadal del GEC, que tindrem demà, parlarem amb la Pilar Sanz. I també avui és dimecres.
Tot el dia. Han passat quatre setmanes. Des de l'última vegada que vam parlar amb el bo del David Martí, amb la Catalunya Business School. Avui parlarem també d'emprenedoria, empreses i start-ups i totes aquestes coses modernes que a vegades a nosaltres se'ns escapen, però que hi ha gent que et sap molt i molt més. I demà passi abans.
Ah, sí, demà toquen els pessebres, és veritat, ja tocava, eh? Carai. Teniu novetats, eh? Amb els pessebristes... Hi ha una novetat molt divertida, ja veuràs. Sí? Sí, sí. National Geographic, UNESCO... Hi ha un pessebre que està a un llum molt especial. Va, ja ho trobarem. Ja ho explicareu. Ja ho trobarem, ja ens ho explicaran. Amb el teu vistiplau. Mare de Déu. Doncs amb el teu vistiplau també, si et sembla, Arnau Vila. Doncs comencem. Vinga, va.
I avui als Quatre Rius parlem de vida, cos, malaltia, també de renaixement, però també d'art, d'humor i de comunitat. Ho fem a partir del projecte El cor de les meves tetes, un llibre i una exposició que neixen d'una experiència profundament personal, però que es transforma en un relat col·lectiu d'acompanyament, sanació i, per què no dir-ho, també esperança. La seva autora és Neus Martí, logopeda hospitalària, professora de ioga i també d'escriptora, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia. Bon dia.
Havies vingut mai a aquesta ràdio? Encara no. Mai. De fet, és la primera vegada que parlo a la ràdio, així que, mira, imagina't, sí. Escolta, benvinguda a casa teva, si és que hi ha casa d'algú que diria el Cisa. Ai, gràcies. I tu no has de patir per res, en aquest sentit. Escolta'm una cosa, jo ja, i t'ho dic, eh, vull dir, un títol o un titular d'aquests, vull dir, no sé si punyen cop de puny sobre la taula el cor de les meves tetes. Entenc que buscaves precisament aquest efecte.
Sí, sí, sí. De fet, en un inici es deia la història dels meves tetes, perquè volia parlar de tetes, però després, al llarg de la... durant tot aquest procés, em van passar coses així com...
Algo tan simple com quan a mi em va afectar, jo vaig tenir un càncer de mama, i em va afectar en el pit esquerre, i hi ha algú tan simple com per anar a fer la ràdio, el pit esquerre, el cor el tenim darrere del pit esquerre, i és com haver de protegir el cor. Simbolismes com aquests, i al final també és un procés durant la malaltia,
doncs també pots aprofitar per conèixer-te i per connectar amb aquesta part tan vulnerable, la nostra. Vull dir, que jugo una mica amb la vulnerabilitat, però també amb la nostra fortalesa. Parlant, per cert, de vulnerabilitat i de connexió, en aquest sentit, vull dir, ni més ni menys t'apadrina el pròleg d'aquest llibre, la Neus Esponellà, que també ha escrit un llibre, fa relativament...
Sí, la Núria Esponalla, correcte, sí, de fet, ens vam conèixer, la vida és molt curiosa. Jo vaig acabar el llibre a l'abril i la vaig conèixer a rotllo al maig. I quan va ser el moment de qui vols que et faci el pròleg, vaig pensar, la Núria Esponalla. I sí, i mira, i de tot això ha sorgit, doncs, aquestes aliances ben re xulones, la veritat.
Anem a parlar una miqueta més sobre línies, en aquest cas, narratives? Vull dir, de què tracta el cor de les meves tetes? Sí, tracta de... Bàsicament de... Al final, jo vinc d'una saga de dones amb càncer de mama, i sóc la tercera, que jo sàpiga.
I sí que és cert que parlo de la importància de l'autoconeixement. És a dir, jo m'estic formant com a professora de lloc a Cabocetany i en realitat tot el tema de saber qui som, de...
També de la importància d'estar ben acompanyat i acompanyada per la nostra tribu, de persones que ens acompanyen en moments de salut, però sobretot en moments de crisi o de malaltia o el que sigui. Parlo també, em baso molt en l'espiritualitat, perquè m'estic formant com a professora de llogues que hi ha una part meva espiritual i connecto molt, però a mi m'agrada molt l'humor.
I en realitat sí que és cert que tot i que sí que connectes molt amb la mort durant la malaltia, i més amb un càncer, també he rigut molt. Perquè hi ha moments que t'adones que la vida és una mica absurda. Hi ha moments que dius, ara em toca viure això? Doncs ho vivim.
i al final no és tant a vegades el que et passa sinó com ho vius, el que passa que a vegades hi ha moments que no ho pots sostenir però jo crec que és això, és molt important poder tenir eines per sostenir tot això
I de veure potser que realment les solucions estan més a dins que no pas a molt. Correcte, sí. I això és algú que, de fet, ho he compartit amb moltes dones que també han passat per un procés similar i al final totes arribem allà mateix. I de fet amb la Núria Esponellà també ho hem parlat, això. I no ho sé, al final és una oportun... Les crisis...
Són oportunitats. Llavors, la Neus de fa un any i mig que encara no havia tingut el diagnòstic, era una persona, aquesta persona ja no existeix. Ho sento així, eh? I em miro aquella Neus i li dono les gràcies perquè en realitat, gràcies a ella, he pogut fer tot aquest trànsit.
però vaja, que sóc una altra persona. No, no, dic per veure, també, perquè ara comentaves de fins i tot moments divertits on la vida és absurda, algun que te'n vingui al cap, així, molts, mil, infinitats, segur, però...
Mira, me'n recordo, vaig tenir un postoperatori bastant remogut, i me'n recordo que vaig entrar a quiròfan per tercera vegada, tot va ser això molt pim-pam, i me'n recordo que era com, aviam, Nius, tornes a entrar per tercera vegada a quiròfan, o sigui...
Amb tot el que has viscut? Això és una broma. I me'n recordo que em vaig posar la bata per entrar a quiròfan i m'ho vaig prendre com el que me ponia. Em posava mi vestido de luces, entrava a quiròfan partint-me de riure, perquè al final anava a tancar. De fet, ja tenia un saroma, o sigui, a vegades es genera un líquid.
en la cicatriu, diguéssim, i era per solucionar, jo sabia que anava a solucionar, però m'ho vaig prendre, no ho vaig viure des del drama, m'ho vaig viure des de l'humor absolut, vaig entrar a quiròfan partint-me de riure i vaig sortir partint-me de riure, però perquè crec que al final és com, ja he pres el que em tocava prendre,
I m'ho prenc d'una altra manera. Al final has de passar per aquest procés i la manera en què, a vegades és impossible, però si es pot, després de viure tantes situacions, tens les eines al final. És l'exemple clar de relativitzar fins al seu pur extrem.
exacte, sí, sí, sí, sí o jo què sé, per exemple també a mi em van fer una mastectomia i vaig fer una festa vaig fer una festa tres dies abans amb unes amigues de fet vaig comprar un cava cabró
I vam fer el simbolisme que el Cava Cabró era el càncer de mama. I vaig sortir amb el cau allà aixecant-lo, i tenim el cabró! I bé, érem unes dues, semblàvem una tribu, unga unga, no? I era com, vam simular que aquelles deu dones miràvem els ulls al càncer de mama. I de fet em vaig posar en contacte amb els de Cava Cabró, amb els de Bodega i Mendis i s'han somat el projecte, i és meravellós.
no, unir forces clar, tot això en què ha derivat en què ha cristal·litzat tota aquesta experiència? mira, em vaig posar a escriure per estar innocents com una innocentada sensacional
I, o sigui, no fa ni un any que em vaig posar a escriure. I em vaig posar a escriure el 28 de desembre, vaig crear la introducció, el primer capítol, després em va aparèixer l'Anabel Gardell, una escriptora de l'Empordanesa, i em va dir jo et faig a mentora, i vaig dir endavant. Llavors jo escrivia, ella em llegia els capítols, Maira Neus, doncs això, jo hi posaria... Me'ls va corregir una miqueta, perquè al final jo no... O sigui, jo fa molts anys que escric, però mai havia compartit res del que escrivia, no?
I, bueno, llavors, mentre escrivia vaig ficar-me en contacte amb pintores, una d'elles és la de Fola Jumel, aquí al costat, i em va fer, de fet, la portada del llibre, que són les dues tetes, i una fulla que surt del pit esquerre. Per què una fulla? Perquè a mi em van diagnosticar un càncer, en realitat no és un càncer de mama, a mi em van diagnosticar un filoides maligne, que és un tumor maligne a la mama molt raro.
Sona xungo. Sí, sí que sona xungo, sí. Sona xungo, també. Sí que sona xungo. Però, clar, era com... Jo em preguntava, i la gent quan em pregunti què tens, diré, en filòdits malic ni ningú sap el que és. Per tant, ho presento com a càncer de mama raro.
I llavors l'Anna em va fer aquesta portada, però de manera completament així pim-pam em vaig posar en contacte amb altres pintores, una d'elles la meva mare, que també és pintora, i sense voler vaig dir, ostres, també ha quedat una exposició d'art, o sigui, de pintura de què és un procés de càncer de mama, des de l'inici fins al dia que, o sigui, al final un procés de malaltia connectes amb vulnerabilitat, amb por...
amb molta incertesa però tot aquest procés si l'escoltes i el transites acabes en un màxim d'empoderament també i és una mica l'última il·lustració és he tornat a casa que realment és un procés que mai acaba totalment això m'acompanyarà tota la meva vida i forma part de mi d'aquí uns anys encara m'emociono quan en parlo i segurament d'aquí 30 anys
em seguirà emocionant tot plegat, perquè és una vivència molt dura, no vull romantitzar tampoc. Ara parlaves de tribu, escolta'm una cosa, tot això com interconnectarà? T'ho dic perquè entenc que aquest projecte va més enllà de tu, llavors això per exemple ara parlaves amb els del cava cabró, per exemple, no sé si també hi ha altres aliances o altres estratègies en aquest sentit perquè el missatge arribi més.
Sí, mira, és a dir, jo hem creat un llibre al cor de les meves tetes, l'exposició, i llavors vam començar, o sigui, vaig fer una campanya d'Avercami. A través d'Avercami hem pogut finançar tot això. De fet, al cap de 15 dies havíem aconseguit la recaptació que necessitàvem.
I clar, en un inici, això era un llibre, després vam veure que havíem fet una exposició, i després, a través d'Avercami, vaig veure que també tenia com... que estava molt ben rodejada com per fer també actes o esdeveniments, més que actes, esdeveniments, més que res per explicar des d'una altra visió el càncer de mama. És a dir, a vegades quan parlem de càncer de mama parlem molt des del punt mèdic, i s'ha de fer, però també una de les maneres és a través de l'art.
No, doncs transformar-ho. Però sí que això, més endavant, encara no puc dir noms, però sí que estem muntant una història pel febrer. O sigui, això és constantment, és que miro enrere i dic, ostres, la Neusa fa un mes no s'esperava que passés això, no? I és com tothom s'uneix quan és un projecte, com que és un projecte fet des del cor, jo crec també...
Tant transversal, també, en aquest sentit. Sí, sí, i al final tothom ha tingut alguna experiència d'algú proper i això també et fa... en vols formar part, jo crec, jo penso, també, no? I amb això, llavors, sí que és cert que, per exemple, la setmana que vam reunir això amb en Julián Peragon...
que és el director de ioga síntesis de Barcelona, que és on jo m'estic formant com a professora de ioga, i on, perquè durant el procés, a part d'escriure i ficar-me en contacte amb pintores, no, de fet jo vaig fer un quadre, zero tècnica, però en vaig fer un. A part d'això, també el que em va salvar a mi va ser la meditació.
soc molt nerviosa per això faig meditació i em va molt bé i sí que és cert que és el que em va arralar durant la malaltia i és el que volem explicar una miqueta amb en Julián en aquests actes de com en realitat el yoga, la meditació són eines a vegades entenem el yoga com moments de salut cada cop més a Instagram veiem persones allà super elàstiques el namasté i tot això
I ja no cal ser superelàstic per fer ioga. I també en moments de malaltia és una gran eina el ioga. Llavors una mica de trencar mites i dir, escolta, en un procés de malaltia una ajuda molt bona és el ioga, és la meditació, i almenys a mi m'ha servit i si això pot ajudar a algú més, és un plaer compartir-ho, de veritat.
Enfocat precisament a això? Vull dir, a intentar ajudar la gent, també, no sé si amb associacions, amb grups... Sí, de moment, mira, de moment vam... Bé, en tot moment tenia clar que part de la recaptació Overcoming aniria a una associació, ha anat a Grupiris. Home, i tant! La coneixes, no? Sí, clar, i tant, i tant. Allà a Figueres. Sí, doncs... Un abraçada a la Lídia. La Lídia, sí.
Doncs vam fer una donació en nom dels mecenes del cor dels meus tetes i desitjo que això sigui només la primera part de tot el que ve. Doncs que sigui la primera part. Gràcies. Ja ens explicarà. Oh, i tant. Només faltaria... Neus, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi superbé el projecte. Gràcies. Un plaer.
Aquest Nadal viuràs el teu millor regal. El millor regal pot ser la màgia d'un somriure, un passeig entre llums de colors, una tradició en família, la il·lusió d'un infant o la sorpresa de l'inesperat. Aquest Nadal, el millor regal, és Castell d'Aro, Platja d'Aro i Segaró.
Aquest Nadal viu la màgia del gran espectacle Peter Pan sobre gel a Girona. 30 patinadors i acròbates sobre gel amb orquestra en viu. Només 12 representacions entre el 26 de desembre i el 4 de gener. Sota la gran carpa de la Copa del Parc de la Devesa. Entrada ja a la venda a peterpansobregel.com
Aquest Nadal torna al Mar dels Nens, al Parc Infantil de Nadal de Platja d'Aro. Cada tarda del 27 al 30 de desembre i del 2 al 4 de gener al Palau d'Esports. Gaudiu d'espectacles, activitats i moltes sorpreses. Aquest Nadal el millor regal és Castellarro, Platja d'Aro i Segaró. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego cocodril.
No pasaste de caimà Hasta luego cocodrilo Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí
Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Escacs en Joc. El programa amb més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda. Som la teva veu. Som la Gironina.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I pràcticament al punt de dos quarts de dotze del matí. Nosaltres seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. És moment d'obrir l'agenda més nadalenca probablement que tindrem, t'ho dic perquè com que divendres ja xapem barraca i no tornem fins a passar Reis, doncs almenys Arnau Vila anem repassant cosetes del Nadal, no?
Has acabat l'acostum de somriure, de fer-me així? Sí, perquè per dir poc m'estiu més que parlin els protagonistes. També tens tota la raó del món. I més si parlem del concert de Nadal del GEC, que ja és tradició, el tenim demà dijous a les 8 del vespre al Centre Cultural La Mercè i per parlar de la persona que més mana quan li deixen en aquesta coral és la Pila Sant. Bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal? Escolta, tot a punt demà, si no m'equivoco, al Centre Cultural de la Mercè, aquest ja tradicional concert de Nadal del GEC.
Sí, sí, esperem que estigui tot a punt. Avui fem l'últim assaig i, bueno, esperem que tot surti bé. Que no sigui com aquelles pel·lícules on t'esqueda fònic algú, eh, l'últim dia. Bueno, sí, sí, jo la primera, eh, perquè, bueno, aquests finals de trimestre són potents, sí, sí. Tota la raó del món. Escolta'm una cosa, us acompanyarà al piano, si no m'equivoco, la Mariona Cerquella. Sí. En aquest sentit, no sé si ens pot parlar una miqueta del repertori, d'aquest concert que tindrem demà.
Sí, mira, en aquest concert hi haurà, bueno, començarem amb algunes Nadales de sempre, Joia en el món, de Händel, un parell de Nadales angleses traduïdes, després una Nadala que he composat jo, també cantarem,
I després farem un recull de Nadales que va harmonitzar el senyor Viader, que va ser un dels primers directors de la coral del GEC quan la coral eren només homes. Aquest recull de Nadales el va fer més tard per la coral Sabanova. Llavors hi ha unes parts pianístiques que van enllaçant una Nadal amb una altra.
I després, l'última part del concert, és la part participativa, on cantem les Nadals de sempre, el Noi de la Mare, el Fum Fum Fum, el Dimoni Squad, perquè, bueno, volem que participi tot el públic. Fins i tot cantem també una versió harmonitzada de Visca els Tres Reis. Ah, mira...
Sí, i entremig del concert hi haurà un parell d'intervencions d'un parell d'alumnes, d'estudiants, una noia estudiant de cant líric, i després un jove pianista, en Liam Caula, que interpretarà també tres peces al piano. T'anava a dir, Pilar, la Rosalia no se'ns ha colat aquesta vegada?
no, ja ho he intentat sí, no, ja li hem dit que no ja li hem dit que un altre any t'anava a dir precisament sobre un altre any jo ja no sé ni quants anys es fa el concert d'Aradal del Jack però vaja, és una cita més que consolidada si no m'equivoco cada any hi és i repeteix
Des que vaig començar a portar la coral, que crec que va ser l'any 2009, que cada any, cada any, cada any, sense interrupció, hem actuat al Centre Cultural de Mercè. Bé, no, algun any ho vam fer a l'Auditori Viader. Enviem oferta a aquest concert tradicional, el que passa que deu fer uns 6 o 7 anys que vam decidir fer aquesta part participativa.
perquè vam pensar que està molt bé que per Nadal tothom pugui cantar Nadales, que la gent no vingui només a escoltar, sinó també a cantar i que aquestes Nadales tradicionals també s'han de mantenir.
ara hi ha moltes Nadales, bueno, ja està bé que hi hagi Nadales noves, Nadales angleses però ens agrada mantenir també les cançons tradicionals les dantes les de sempre s'han de mantenir el fum fum fum, el dimoni escuat el noi de la mare, la pastora Caterina totes aquestes s'han d'anar cantant també quanta gent sou vosaltres a la coral? som 24 ara mateix Déu-n'hi-do
Sí. T'anava a dir, et toca posar ordre 24 veus, eh? Sí, sí, sí. Em toca, bueno, demanar-los que treballin, que estudin, que no xerrin, totes aquestes coses, eh? Que encara que siguem adults, hi ha la mateixa feina, eh? Això segur, però com que toca cantar, doncs mira, cantant, cantant, nosaltres anem marxant, si et sembla. Sí, exacte, no? Pilar Sanz, moltíssimes gràcies, escolta, i bueno, a tu t'hi veurem, eh, demà, la Mercè.
Sí, sí, sí. A mi m'hi veureu dirigint, sí. Si no, malament rai. Sí, sí, sí, sí. Pilar Sant, moltíssimes gràcies per aquesta estoreta i que vagi molt i molt bé el concert de demà. A vosaltres. Vale. Moltes gràcies. Girona FM. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Aquest Nadal viuràs el teu millor regal. El millor regal pot ser la màgia d'un somriure, un passeig entre llums de colors, una tradició en família, la il·lusió d'un infant o la sorpresa de l'inesperat. Aquest Nadal, el millor regal, és Castell d'Aro, Platja d'Aro i Segaró.
Aquest Nadal viu la màgia del gran espectacle Peter Pan sobre gel a Girona. 30 patinadors i acrobates sobre gel amb orquestra en viu. Només 12 representacions entre el 26 de desembre i el 4 de gener. Sota la gran carpa de la Copa del Parc de la Devesa. Entrada ja a la venda a peterpansobregel.com
Ja han passat quatre setmanes i és moment de tornar a obrir la finestra del Catalunya Business School i ho fem, com no podia ser d'altra manera, amb el nostre amic, company, saludat, ja absolutament tot, David Martí, bon dia i bona hora. Sí, bona hora, què tal? Bé, home bé, i avui, de fet, has portat companyia, si no m'equivoco, ens acompanya el Quim Angudaiol de Girona Next, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? I m'agradaria saber per què ens l'has portat avui.
Bé, la idea una mica d'aquesta secció era que servís també de finestra, no?, per poder parlar amb gent de l'ecosistema emprenedor de Girona, no?, i en Quinto Dallò, a part de ser amic i company de fa molts anys, és el president de Girona Next, que és una associació creada fa... bé, que existeix ja fa poder. Tres anys, dos anys i mig, tres, quasi tres. I que neix amb la idea justament d'això que deia.
Aglutinar l'ecosistema emprenedor, concretament start-up, empreses start-up, a Girona. Ja en parlarem ara una mica, però a vegades pensem que a Girona no. A Girona no en tenim d'això de start-ups, sí que en tenim. I tant en tenim, i de molts rellevants. Algunes són de públic final, altres són més industrials o més dirigides a empreses, però en tenim, en tenim. I a més a més és professor a la Universitat de Vic i a la Universitat de Girona amb assignatures d'emprenedoria.
i és el director de dos dividers d'empreses, l'Alta Mar de Colonja i el Nexus Forallac, que com diu ell, Fonteta, és el millor... El centre del món. El centre del món, el millor poble del món. Quim, escolta'm una cosa, Girona Next, anem per parts, primer de tot, d'on va néixer i per què?
Doncs mira, va néixer una mica del neguit que teníem entre diferent gent, no tan sols emprenedors, sinó gent que estàvem ajudant emprenedors, emprenedors també, inversors, que no trobaven un lloc de trobada de tota aquesta gent. Sí que hi havia trobades d'inversors, vagi estar fent molt bona feina en aquest sistema, l'Associació d'Inversors de Girona,
Cada una de les seus de promoció econòmica de cada Ajuntament també estava fent la seva feina, però no hi havia una aglutinació de tot. I per això ens vam reunir entre diferenta gent i vam dir, ostres, per què no creem? I intentem potenciar perquè, primer, s'està fent molta cosa, molta cosa molt interessant, no es visibilitza, intentem visibilitzar-ho, i intentem també crear, sobretot l'objectiu era aquest crear llocs de trobada on ens puguem trobar tots,
I una de les coses que vam fer primerament és dir, va, anem a fer una trobada mensual. L'últim dijous de cada mes serà la trobada mensual de Girona Nex, no? I llavors vam fer això, vam començar a crear aquest ritme, aquestes trobades mensuals, i la veritat és que van anar molt i molt bé, molt i molt bé, no?
I això ens ha permès, dos anys i escaig després, ara ja frenar una mica les trobades mensuals. Per què? Perquè hem vist que altres agents de l'ecosistema ja creen les seves trobades, també. Una cosa que no hi havia aleshores, ara hem potenciat que es creés. Hi ha elements, tant privats com públics, que creen aquestes trobades i on podem anar a trobar-nos. I ara estem intentant anar cap a una altra banda, intentar fer trobades més puntuals, més concretes, visibilitzar l'ecosistema, visibilitzar l'emperador, que n'hi ha molt...
És a dir, que vosaltres heu fomentat aquest caldo de cultiu, per entendre'ns, i ara esteu en aquell punt de reformular una mica què estàveu fent fins ara. De fet, el caldo hi era, el que no es veia i no es trobava, no? Estaven les peces, parlem de caldo, estaven les peces al voltant de la taula. Ara que ve Nadal, tenim les escudelles, els galets.
hi havia els galets a la pilota en un lloc la carn, les verdures però no es trobaven junts i hem intentat agafar i posar-los de tot allà mateix trobar-se s'han creat moltes sinèrgies i moltes negocis dintre aquestes trobades que això també era una cosa que volíem potenciar i a partir d'aquí visibilitzar tot l'ecosistema que ja hi era però estava com apagat o amagat
Clar, vosaltres ara, per exemple, en quin punt esteu a l'hora de reformular tot això? No sé si ja teniu alguna cosa concretada o... Sí, estem en el moment que, primer, que ja som una... Som 90 i pico socis, eh? Si no m'haig errat 95-96 socis som, ja Déu-n'hi-do, perquè hem néixer amb zero, no? I hem posat un granet en aquest ecosistema...
Llavors estem en el plantejament d'intentar visibilitzar totes les coses que es fan, intentar que totes les trobades que els diferents agents van fent donar-li visibilitat, a través que ja que ens segueix molta gent i ens té coneixença de les trobades que hem fet, intentar visibilitzar aquestes trobades que es fan.
I fer-ne també de noves. Nosaltres intentem que si ens ve alguna gent o alguna persona o algun soci que vol fer una trobada, poso un exemple que serà realitat, no? Vol fer una trobada de tema de salut en els promers mesos, doncs nosaltres l'ajudem, el promocionem i intentem crear aquesta trobada, no?
Jo dono fe que va ser un èxit des del principi, bàsicament perquè he obtingut una mitjana de 70, 80, 90 persones en tots els actes des del principi, des del primer dia, i això no és fàcil. I menys a Girona. I menys a Girona, on és mostra que realment calia aquesta mena d'aglutinant per aquests elements. És que ara et vol dir passar la pilota precisament, David, una mica des de fora el Girona Next, com s'ha vist o com es va veure la seva irrupció en el seu moment?
De fet, és curiós també perquè va començar com una iniciativa d'una colla de gent que no hi havia res formalitzat, no era ni una associació, ni una empresa, ni cap organisme, era una colla de gent que van dir que cal fer això...
I amb el pas del temps, llavors sí, han creat aquesta associació que feia esment en Quim, no? Però jo crec que és un... A més a més, quan hi vas, te n'adones de... No he anat a totes, però he anat a unes quantes, i te n'adones que realment el que fa més important o que fa probablement més rellevant o més específic l'ecosistema gironí és que en el bon sentit és més petit.
I el ser més petit, o sigui, hi ha tots els elements necessaris, però és més petit. Per tant, basant aquella de conèixer aquest, conèixer l'altre, ràpidament fer una connexió, funciona. En una ciutat com Barcelona, que està aquí al costat i que, evidentment, és un gran què, un gran pol, això és més difícil. Per tant, és una mica aquest factor diferencial.
Clar, al final jo el que veig és que és una gent més dins de tot aquest ecosistema gironí que tenim que sembla que retroalimenti per moments. Sí, que al final és el que tenen els ecosistemes, intentant que tothom faci el seu paper...
I és retroaliment. Sí, sí, nosaltres també intentem no ser un més sinó ser un paraigües on no tenim cap interès absolutament, no? Vull dir que som lliures i intentem això, aglutinar a tots els elements, que n'hi ha molts, i potenciar-los, no?
Evidentment, hem fet coses però ens queden moltes coses per fer i hi ha reptes complexos com per exemple el fet que se creïn més start-ups per què? Perquè veiem que hi ha inversors disposats a posar diners hi ha llocs on es poden crear les empreses tenim universitats i centres d'ensenyament on es poden crear aquests emprenedors
Però ens falta crear-ne més d'empreses. Nosaltres tenim comptabilitzades més o menys unes 150 start-ups dintre el màping que t'hauríem fet, 150 start-ups de Girona, però la creació...
que hauria de ser molta, no és prou, no és suficient. Creiem que n'ha de ser més suficient, n'ha de ser més forta. Al final, l'home, 150, la gent que ens escolti, jo ja sabia aquesta xifra, però la primera vegada que vaig sentir aquesta xifra vaig pensar, però això són moltes, no?
Són moltes i no són moltes. Mira, a Catalunya hi ha comptabilitzades 2.000 start-ups. Per tant, dius, dintre d'aquestes 2.000 tenir 150, potser és poques. Ja, però és que Barcelona, cap ara, el 90%. Penseu que som la província que té més start-ups. De fet, en excepcions, més endavant parlarem d'aquest estudi que l'ha fet acció, que fa aquest inventari que és molt...
I per tant, nosaltres som després de Barcelona la següent província amb més en nombre, comptabilitzat a més start-ups a Catalunya. Són poques, són moltes. Home, dintre d'això dius, no, estàs molt bé perquè estàs molt ben situada a l'Ill de Catalunya, però jo crec que em fa falta més. I tant, sempre em fa falta més.
Però sembla també, i és la meva impressió, que al final, des del sector empresarial fins i tot, esteu assumint un paper que potser li tocaria a l'administració, on potser l'agilitat de l'administració no arribaria. No sé què opina en Quim, jo no ho crec. Jo crec que està bé que això surti del sector privat i que també surti sense cap interès crematístic, no hi ha ningú que en visqui ni ningú que en esperi fer un negoci d'això.
Aquí està, i jo que estic en el món públic, també hem creat a vegades iniciatives d'aquestes, d'intentar aglutinar, i és com si no parléssim el mateix idioma. El sector públic amb el sector privat, i més el món de l'estàrtup, que té molt dinamisme, va molt ràpid, necessita constantment ser àgil, no?,
I això, una cosa que no té el sector públic, és que és àgil, no ho és. Per tant, jo crec que, com bé diu en David, és molt bo que hagi sortit des de dintre, des de les start-ups mateixes, que s'hagi creat aquest ecosistema. Amb la...
Sí que ens han donat recolzament, les entitats públiques ens han ajudat a cedir espais, a donar inclús algun diner o una subvenció, però sempre s'han mantingut al marge de dir no, no, vosaltres feu i creeu aquest ecosistema. De fet, abans en Quim deia una cosa que, per qui no estigui familiaritzat amb què és una start-up i com funciona i quina lògica té, deia, esclar, 150 són moltes o poques, depèn, però n'hi ha d'haver moltes.
Per què hi ha d'haver moltes? Perquè hi ha una taxa de mortalitat altíssima, més d'un 90% en determinades fases d'estàrtups que neixen i moren. Però perquè és llei de vida, diguem, no? Llavors, per què Silicon Valley tenen els Googles i tenen els Metas i tenen els Amazons? Perquè, clar, allà generen una quantitat d'estàrtups contínuament. Llavors, molt de tant en tant, ensurt una que, ostres, es converteix en un referent.
No ho hem comptabilitzat mai, però jo crec que no m'atibucaré gaire si estem parlant que cada any més o menys es neixen unes 20 startups a la província de Girona, però es moren 20 startups. Per tant, aquest número de 150 no puja, o puja molt poquet. D'aquí que necessitem més, que es creïn més, perquè la taxa de mortalitat aquesta sempre existeix i existirà. És un risc. Crear una startup és un risc i moltes vegades, malauradament, no surt bé.
Què és el que pot frenar ara mateix més a la gent a l'hora de crear una startup? Buf, moltes coses, segurament t'adrien la por... Tot en general, no?
La por, quan dic por és en genèric, de la situació, de l'economia, de l'inestabilitat... Que mai és bon moment. Que mai és bon moment, exacte. Un altre te diria, no, és que em fa falta diners. Bé, això també ho podríem discutir, perquè hi ha moltes start-ups que neixen sense diners, o hi ha, com deia en David, que hi ha diners, hi ha gent disposada, si hi ha un bon projecte, posar-hi diners a cadira.
parles amb inversors i et diuen no és pas per falta de diners és perquè a vegades no hi ha projectes invertibles tu pots estar enamorat de la teva idea però allò és una cosa que tu si cal te n'aniràs a la tomba amb allò i faràs el que faci falta però un inversor dirà però jo no veig ni la manera de sortir d'aquí que al final una idea s'ha de vendre llavors aquí hi ha d'haver un model de negoci digue'n algun equip de start-up que ara no uf
alguna que soni molt alguna que no soni tant jo poso sempre exemples que m'agraden per exemple Smart Lollipop que és un exemple d'una start-up de la Diana una noia que està al capdavant d'aquest projecte
que és un xupa-xup on, per nens petits, per detectar la diabetis només amb la saliva. Per exemple, és un dispositiu mèdic, en aquest cas, però en forma de xupa-xup. I això està tirant endavant, porta ja dues rondes o tres d'inversió, vull dir que... Comencen a fabricar ja l'any que ve. I comencen a fabricar aviat, no?
Un altre projecte que m'agrada molt també explicar és el de Marc Barceló, el de... ara no sé dir el nom. El de Nietzsche. Com? Nietzsche. Això, Nietzsche Mobility. Nietzsche Mobility. Nietzsche Mobility, que és un motor de bicicleta elèctrica amb canvi automàtic. Sempre el motor de bicicleta ha estat amb canvi de marxa seqüencial, que se'n diu, doncs ells han inventat el canvi de marxa automàtic.
Com un cotxe elèctric. Com un canvi de marxa automàtic. I ells no venen bicicletes, sinó que venen el motor i el seu client són marques de bicicletes. I ara també estan acabant de fabricar els motors i estan allà anant, ara estan en la fase, l'altre dia vaig parlar amb el Marc, a la fase d'anar a visitar clients i a vendre'ls aquest motor de canvi automàtic.
És a dir, que com em va ensenyar en David Martí, és B2B, no és B2C. En aquest cas és B2B. Ara m'he emocionat. Jo vaig aprenent. Clarament B2B. I n'hi ha alguna que és mundialment coneguda, que potser molta gent la coneix i no sap que és gironina, per exemple Wikilocs. Wikilocs, sí, que sempre posa molt...
L'exemple aquest, que és una aplicació que a vegades parles amb algú i dius, però no estan als Estats Units aquesta gent? No, no, no, que és la Montse i en Jordi que van començant aquí fa 13-14 anys i estan situats en el parc científic i estan creant, desenvolupant i creixent. Com 90, quasi 100 milions de clients. Una aplicació per seguir rutes amb bicicleta, a peu, a córrer, etcètera, no?
I després, el gran referent, jo sempre el poso d'exemple, és en David, no Martí, sinó en Martín, en David Martín, de Trading, que és la gran start-up que tenim aquí a Girona, no? Que és una start-up que factura... Encara se la pot considerar com a start-up? Jo crec que sí, i si parles amb ell diré que sí, perquè està creixent.
constantment està creixent. És un debat, eh? Aquesta pregunta que ha sigut ara és un debat, eh? Jo recordo que s'han fet fòrums per decidir la definició de què és una start-up, perquè si ara en Quim i jo féssim una definició no la faríem igual, tampoc. Però sí que és veritat que és molt fàcil quan comença una start-up, que és el dia que vas a firmar el notari, l'ESL, etcètera, etcètera, és claríssim aquell dia, el dia que deixes de ser start-up, deixes de ser emprador, quin dia és?
depèn una mica ja, jo crec depèn d'actitud de l'empresa o en aquest cas de l'empreador quan tens un consell d'administració jo crec que ja ha d'estar-te en aquest cas té un consell però és bastant ell i no té massa socis
i per tant jo considero, i també s'està creixent, té la visibilitat, ja no de facturar mil milions, sinó de facturar dos mil milions, vull dir que té una visió sempre a nivell de créixer, i bueno, si passeu per Salrà, us convido a passar per Salrà i veureu la nau que estan fabricant, és al·lucinant, es veu, no cal buscar-la gaire, es veu la nau.
Però és que al costat estan fabricant una, de nova, immensa. Jo conec algun empresari que té la nau allà, li diré qualsevol dia a Tredi no es fotrà fora d'aquí. Us vindran amb un xec i us diran, no, i s'ha de marxar d'aquí. Doncs ara estan creant la nau al costat, jo crec que és més gran de la que tenen ara, més gran, i per tant crearà allà una norma. Una última pregunta, i crec que és evident la resposta. Ara mateix no té sostre tot pagat.
el creixement de start-ups en general aquí a Girona no li veig un sostre veig frenos veig coses que potser ho poden frenar però no un sostre i a més jo crec que tenim potencial d'atraure
Per exemple, Barcelona fins ara ha tingut molta capacitat d'atraure emprenedors i start-ups estrangeres per venir allà, perquè hi ha un ecosistema molt bo, perquè hi ha una qualitat de vida molt bona, etc. Jo crec que tenim la capacitat ara d'atraure start-ups que no siguin de Girona però que vinguin a instal·lar-se a Girona. Ara jo crec que és un bon moment, perquè tenim l'ecosistema...
Tenim els inversors, tenim els llocs, els espais, l'ambient, la qualitat de vida, ja no te dic, a un preu més baix que Barcelona. I estem a 20 i pocs minuts amb tren de Barcelona. 38 minuts en va bé, no? Ara va més ràpid.
no ho sé, ara fa dies que no ho agafa era 38 minuts era el seu dia i després ho van endarrerir una mica per culpa de les obres de la Sagrada encara més si te'n vas de Rubí a Barcelona segurament tardràs molt més l'exemple que anava a posar a Silicon Valley Silicon Valley és un poble que està a 30 minuts de San Francisco és com Vic i Barcelona o Girona i Barcelona gent que ha estat allà en Xavier Verdaguer una empresa de campanador
Tu viu a Girona, per cert. Ah, sí? Sempre explicàvem el mateix. Jo soc de Vic i sempre els deia, no, no, deixeu-vos estar d'històries, perquè Silicon Valley és com Vic, a 30 minuts de San Francisco, de la gran urna.
Al final és el mateix. I en un món on tot està connectat i més que ho estarà, això és molt bàsic. I en Budaiol fins a la propera. Que no sigui l'últim, aquesta. Han quedat molts temes, eh? Ja han quedat molts temes, però ja saps que això és ràdio. David Martí, al final t'hauré de pagar matrícula, perquè m'estàs fent una masterclass aquí de Catalunya Business School. Per cert, bones festes i bon Nadal. Igualment a tothom.