Title:

Cinema Truffaut, viatges i sexualitat en família

## Panorama general de l’episodi Aquest episodi d’**Els 4 Rius** a **Girona FM** barreja **cultura, literatura de viatges i educació afectivosexual**. Tot plegat amb el to distès habitual del magazín, però amb continguts de molta substància: - Celebració dels **25 anys del Cinema Trufó** (Cinema Truffaut) i repàs del seu paper clau en la vida cultural de Girona. - Presentació del llibre **“Los Árabes del Mar”** de **Jordi Esteve**, una crònica de viatges i memòria marinera a l’Índic. - Secció **“Eduquem-nos”** amb **Anna Julià**, centrada en **com parlar de sexualitat amb fills i adolescents**, i en el paper respectiu de família i escola. --- ## 1. 25 anys del Cinema Trufó ### 1.1. L’acte de celebració Els convidats **Guillem Terribas** i **Jordi Camps** expliquen com va anar la celebració dels **25 anys del Cinema Trufó**: - Acte al **Teatre Municipal de Girona** amb **unes 400 persones**. - Parlaments **ràpids, àgils i amb contingut**, molt aplaudits. - Projecció de la pel·lícula *“Nouvelle Vague”* de Godard, que va entusiasmar públic i crítics. - **Pica-pica** posterior i retrobament de moltes generacions de cinèfils. > "Volíem que hi fos sobretot el públic, que és qui ha fet possible que el Trufó tingui 25 anys". L’elecció del **Teatre Municipal** responia a la voluntat de fer una **celebració oberta**, ja que al Cinema Trufó hi caben moltes menys persones. ### 1.2. Origen del projecte i relació amb el cinema privat Guillem Terribas reconstrueix els **orígens històrics**: - Tot comença amb el **senyor Narcís Agustí**, dels antics cinemes Catalunya. - Rep el **Premi Sant Jordi de Cinematografia** a la millor programació de sala i, agraït, ofereix **una setmana de programació** al **col·lectiu de crítics de Girona**. - Aquesta setmana funciona molt bé, es repeteix l’any següent i neix la idea: - • Crear una **programació estable** de cinema d’autor i versió original. - • Fer-ho des del **col·lectiu de crítics**, no des d’exhibidors comercials. Quan aquesta via al Catalunya 3 s’esgota, entra en joc **Josep Maria Pallas** i el **Modern A i B**: - El col·lectiu passa a programar en una sala del modern, amb l’empresa privada com a exhibidora i ells fent **programació i presentacions**. - S’hi projecten **còpies en 35 mm** que sovint arriben després de donar la volta a tot l’Estat. - Es recuperen pel·lícules difícils de veure i s’organitzen **debats i tertúlies**. Quan els empresaris tanquen i l’Ajuntament compra el local: - Es **renova la sala** (pantalla nova, butaques procedents del Coliseu) i neix el **Cinema Trufó municipal**. - El col·lectiu s’ha de **legalitzar** per optar al concurs públic: neix formalment l’associació amb **Guillem Terribas com a president**. - Es manté una relació **cordial amb els antics empresaris**, fet visible a l’acte dels 25 anys, on hi són presents els **fills de Narcís Agustí**. ### 1.3. Missió cultural i no competència amb les sales comercials Terribas insisteix que el Trufó **no neix per competir** amb els cinemes comercials, sinó per: - Programar **pel·lícules que difícilment arribarien a Girona**. - Donar **continuïtat** a films que a les multisales duren poc. - Fer de **porta d’entrada** de cert cinema d’autor a la ciutat. Exemples que es comenten: - **Carla Simón**: el Trufó ha estat una de les seves cases des del principi. - Presenta la seva primera pel·lícula al Trufó i continua venint, fins i tot amb la filla petita i l’agenda plena. - **“Alcarràs” (Romeria)**: al Trufó en fan la presentació i mantenen la pel·lícula en pantalla abans que arribi als Ocine. El model econòmic: - El cinema **no es pot sostenir només amb taquilla**, perquè la programació és arriscada i poc comercial. - La clau és el **suport de l’Ajuntament de Girona**, que totes les forces polítiques han respectat. - Tot i la subvenció, hi ha hagut **moments difícils de tresoreria** i fins i tot retorn de diners no gastats a final d’any. ### 1.4. Crisis, imaginació i rebuig a les crispetes Sobre les successives **crisis del cinema**: - Recorden que n’hi ha hagut moltes: videoclubs, streaming, plataformes, etc. - Per ells, la resposta és **fer comunitat i crear hàbits de sala**. > "No pots programar només el que et donen esperant vendre crispetes; has de tenir imaginació i fer coses". Per això han impulsat iniciatives com: - Sessions dobles temàtiques (p. ex. *“The Quiet Man”* + el documental *“Innisfree”* de José Luis Guerin, amb debat). - Celebracions anuals com la projecció nadalenca de **“Qué bello es vivir”**, que va començar amb 15 persones i ara en reuneix unes 150. Sobre **crispetes i model d’exhibició**: - Al Trufó **no es venen crispetes ni begudes**. - Terribas defensa que ells fan cinema **“per la gent, no per les crispetes”**. - Entenen que les sales comercials **necessiten** aquest ingrés extra per sostenir l’estructura, però reivindiquen un model diferent: - • Anar al Trufó és anar **a veure cinema, no a menjar**. ### 1.5. Xarxa de relacions i convidats il·lustres Una part clau de la identitat del Trufó és la seva **xarxa de relacions** amb cineastes, actors, productors i festivals: - Membres del col·lectiu (com **Àngel Quintana**, **Paco Vilallonga**, **Isaki Lacuesta**, **Edmon Roch**) han creat ponts amb **Canes, Sant Sebastià, la Filmoteca, el món acadèmic i industrial**. - El festival **Temporada Alta** també hi ajuda: aprofiten artistes teatrals convidats per portar-los al cinema. Han passat pel Trufó figures com: - **Sergi López** (amic de la casa, hi ha vingut moltes vegades i sempre torna). - **Jean-Louis Trintignant** i **Isabelle Huppert**, que acaben fent presentacions aprofitant la seva presència a Girona. Tot això consolida el Trufó com un **pol de cinefília i prestigi cultural** a la ciutat, amb un **caliu molt propi**. ### 1.6. Testimoni de Jordi Camps i la pedrera universitària Jordi Camps explica la seva pròpia trajectòria: - De jove, **espectador assidu** de les setmanes de la crítica al Modern. - Estudis relacionats amb cinema i col·laboracions com a **prescriptor cinematogràfic** al diari El Punt. - Entrada al **col·lectiu de crítics** apadrinat per **Pep Prieto**. També recorda el **Cineclub Zèlic** de la Universitat de Girona, fundat amb **Àngel Quintana i altres estudiants**: - No com a competència, sinó com a **complement** que ajudava a crear **hàbit de cinema en versió original** entre l’estudiantat. Al final del bloc, els desitjos de futur: - **Guillem Terribas**: *“Que puguem celebrar 25 anys més”*. - **Jordi Camps**: que qui **estimi la vida continuï venint al cinema**. --- ## 2. “Los Árabes del Mar”: viatge, memòria i comerç ### 2.1. Context de la nova edició El programa conversa amb l’escriptor **Jordi Esteve**, que presenta a Girona la nova edició del seu llibre **“Los Árabes del Mar”**, al **Sunset Jazz Club**: - El llibre compleix **20 anys** i l’editorial **Galàxia Gutenberg** el recupera. - Nova edició amb **portada nova**, algun **capítol afegit** i consolidació com a **“petit clàssic” de la literatura de viatges**. La presentació compta amb: - **Guillem Terribas**. - **Pilar Sampietro**, del programa *Mediterrània* de Ràdio 3. - Lectura d’alguns fragments del llibre. ### 2.2. Contingut i enfoc del llibre Esteve explica la **gènesi del projecte**: - De petit sent fascinació pels **ports de l’Índic**, les històries de mariners, **Sindbad el marí**, etc. - Viatja als **antics ports d’Aràbia** per veure si encara hi queda algun rastre dels **antics mariners i comerciants** de l’Índic que navegaven en *daus* (velers àrabs). Tot i la modernització radical de la zona (Dubai, Abu Dhabi, Oman): - Les formes de vida tradicionals gairebé han desaparegut. - Però **perviu la memòria oral** dels antics capitans i comerciants, que és el que ell recull. El llibre barreja: - **Relat de viatge personal** i reflexions íntimes. - **Testimoni oral** de mariners i mercaders. - **Estudi històric** sobre la navegació àrab, els sultanats i el **monopoli de les espècies**. ### 2.3. Comerç, cultura i xoc amb Europa Esteve subratlla diversos punts històrics: - Els àrabs de la península aràbiga van **difondre la seva cultura per tot l’Oceà Índic**. - Ho van fer **a través del comerç, no de la conquesta militar**, fet que li sembla especialment bonic. - Tenien el **control de la ruta de les espècies**, clau per conservar aliments a l’edat mitjana. Aquest monopoli va ser el que **Castella i Portugal** van intentar trencar: - **Cristòfor Colom** i els viatges portuguesos buscaven arribar **directament a l’Índia** per comerciar amb les espècies sense intermediació àrab. Per l’autor, el viatge només té sentit si és **aprenentatge**: > "Si només et trasllades, però no aprens, no és un viatge de debò". El llibre vol demostrar que **aquest món aparentment fabulós va ser ben real**, i que la memòria dels seus protagonistes encara pot ser escoltada. --- ## 3. Educar en sexualitat: família, escola i etapes ### 3.1. Diagnosi: se’n parla poc i de manera desigual A la secció **“Eduquem-nos”**, **Anna Julià** aborda el tema **“Com parlar de sexualitat amb els fills”**. A partir de testimonis recollits al carrer, detecten: - **Molta disparitat** de vivències: famílies que n’han parlat molt, d’altres gens. - **Tendència majoritària** a haver-ne parlat **poc o gairebé gens** a casa. Ella ho atribueix a una **forta pressió social contradictòria** sobre els adults: - D’una banda, missatges sobre **protecció de menors i sensibilitat** en aquests temes. - De l’altra, una **banalització constant de la sexualitat** a xarxes, mitjans, humor i publicitat, sovint amb **càrrega masclista**. Aquesta tensió fa que molts pares: - No sàpiguen **amb quin llenguatge abordar el tema**. - Sentin **vergonya o inseguretat** i optin per **no parlar-ne o delegar-ho a l’escola**. ### 3.2. Què és realment l’educació afectivosexual? Julià prefereix parlar d’**educació afectivosexual** i remarca que **comença des del naixement** (fins i tot abans): - Els infants observen **com ens relacionem, com mirem, com toquem, com parlem**. - També aprenen a través del **contacte amb el propi cos**: - • Descobriment de parts íntimes i no íntimes. - • Plaer amb l’aigua calenta, abraçades, manyagues. Dues necessitats bàsiques del nen petit: - **Adaptar-se al món** (posar en marxa el seu cervell i regulacions). - **Adonar-se que és un ésser diferent de la mare i del pare**. L’afectivitat i la sexualitat hi juguen un paper central i, per això, els adults han de: - Permetre el **descobriment del propi cos** amb naturalitat. - Mantenir una **distància respectuosa** en certes pràctiques. Exemples que posa: - **Petons a la boca** dels fills petits: potser molt afectuós per al pare/mare, però confon límits entre afecte parental i àmbit sexual. - **Higiene de les parts genitals**: cal netejar amb **prudència**, sense **jocs ni tocaments innecessaris**. L’objectiu és que l’infant senti: - Que el seu cos és **seu**, que pot **explorar** i **estimar-lo**. - Que hi ha una **frontera clara** entre el seu cos i el dels adults. ### 3.3. Infància, preguntes i rols de família i escola Entre els **3 i 7 anys**, els infants: - Fan preguntes sobre **d’on venen els nens, com neixen**, etc. - No necessiten grans lliçons, sinó **respostes adaptades** i sinceres. Errors habituals: - Pensar que “**no m’han preguntat mai res**” (probablement sí que ho han fet, però potser d’una forma indirecta que l’adult no ha sabut llegir). - Esperar a **“quan siguin grans”** per començar-ne a parlar. Pel que fa al repartiment de responsabilitats: - **Família**: - • Té el **rol principal**. - • Ha de transmetre **valors, experiències i significats personals** de la sexualitat. - **Escola**: - • Aporta el marc **biològic, científic i social**. - • Pot tenir programes d’**educació afectivosexual** (al centre d’Anna Julià fa més de 25 anys que n’apliquen un), però **comencen a mitja primària**, no pas amb els més petits. Deixar-ho tot a l’escola comporta riscos: - Es **va tard**: els nens ja han sentit moltes coses d’altres fonts. - Es renuncia al que és més potent per al nen: **la paraula dels seus pares**. ### 3.4. Adolescència: maduració lenta del cervell i pressions externes A l’adolescència es fa evident la tensió entre: - **Maduració biològica** (pubertat als 10–12 anys). - **Maduració cerebral real**, que **no es completa fins als 24 anys**. Julià recorda que funcions com: - El **control de la impulsivitat**. - La **flexibilitat cognitiva**. - La capacitat de **preveure conseqüències a futur**. …encara estan **en construcció** en un noi/noia de 15–16 anys. Per això alerta que: - No es pot donar per bo tot el que **les sèries, xarxes i publicitat** presenten com a “normal” o “madur”. - Les famílies han d’entendre que **molts adolescents no estan preparats per certs tipus de relacions**, malgrat la imatge aparent. També remarca: - Si no n’hem parlat **abans de la pubertat**, és molt difícil iniciar el diàleg a 13–14 anys: - • Els joves poden sentir **vergonya** o pensar que “als pares els incomoda el tema”. ### 3.5. Principis clau i idea final Algunes idees fortes que sintetitza: - **No cal explicar-ho tot**: una part de la sexualitat ha de deixar espai a la **imaginació** i a la descoberta progressiva. - **No cremar etapes**: - • L’entorn social empeny “del xumet al preservatiu” a gran velocitat. - • Els pares han de defensar el **ritme evolutiu dels fills**. - **Afectivitat i sexualitat van juntes**: - • No es pot parlar d’acte sexual sense parlar d’**afecte, cura i consentiment conscient**. > "La sexualitat va molt lligada a l’afectivitat: és donar i rebre sempre d’una manera conscient, i respectant les etapes". L’entrevista es tanca amb un desig de **“no cremar etapes”** i de continuar el treball educatiu el 2026. --- ## 4. Franges i falques de Girona FM Entre blocs hi apareixen diverses **falques promocionals** de la mateixa emissora: - Promos de programes de **música (“Cocodril Club”, “La Càpsula”)**, - Programes d’**actualitat i benestar** (“L’actualitat en 180 segons”, “El Jardí de l’ànima”), - Espais dedicats a **cultura local** (“García i Tarribas Associats”, “La principal de Girona FM”). Serveixen per situar el programa en el **teixit radiofònic de Girona FM** i recordar al públic l’oferta de la ràdio municipal.

['Girona FM', 'Els 4 Rius', 'Cinema Trufó', 'cinema d’autor', 'versió original', 'col·lectiu de crítics de Girona', 'Guillem Terribas', 'Jordi Camps', 'cartera cultural Girona', 'Temporada Alta', 'Carla Simón', 'Sergi López', 'Isaki Lacuesta', 'Edmon Roch', 'Jean-Louis Trintignant', 'Isabelle Huppert', 'història del cinema a Girona', 'sales de cinema municipals', 'crisi del cinema', 'consum cultural', 'Jordi Esteve', 'Los Árabes del Mar', 'literatura de viatges', 'Oceà Índic', 'monopoli de les espècies', 'navegació àrab', 'Dubai', 'Oman', 'Galàxia Gutenberg', 'educació afectivosexual', 'sexualitat i adolescència', 'educació sexual a la família', 'educació sexual a l’escola', 'pressió social i sexualitat', 'infància i descobriment del cos', 'adolescència', 'maduració cerebral', 'no cremar etapes', 'relació pares-fills', 'valors familiars', 'xarxes socials i sexualitat']