Als Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius.
Divars 15 d'octubre de 2024. Convocatòria massiva pel pròxim 23 de novembre a Barcelona. Ja era hora que fos per l'habitatge, ja era hora, perquè al final la gent pateix pel futur que ens espera, però la pregunta és, hi ha el present? Pagar una habitació a preu de caviar de postguerra o el vall de bastons que implica trobar un apartament?
Us ho dic jo, que fa uns mesos, més d'una immobiliària es va emportar un cop de porta per part meva, perquè si no deies que sí a tot, sense condicions, la resposta era si no l'agafes tu, n'hi ha sent esperant. És moment de tirar d'orgull, és moment que tornin també a bullir els carrers si cal, en aquest cas, aquesta vegada no és un tema polític, es tracta de drets i llibertats, el dret i la llibertat a viure dignament, que prou problemes tenim.
I qui no em fa enfadar mai, al contrari, alegria de la casa, profeta del somriure, apòstol de la ràdio de Girona. A Ràubila, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Bon dia, com has vingut a Sucrat, eh? Sí, no ho sé, haurem de lluitar contra, vaja, encara més contra la diabetis, perquè, escolta, em sembla que em vindrà aviat això, eh? Tant de sucre, tant de cotó... Bueno, de fet, ara venen fires, sí que és veritat que hi ha molta castanya, molt de moniato, molt de cotó de fluix, que... Jo, a tu no sé si t'emprenyen aquestes coses, però és que no és conya el que deia abans. Més d'una immobiliària es va emportar un cop de porta.
perquè em volien fer pagar coses que no eren legals perquè et deien que el preu era aquest i que si no t'agradava anir-hi sent esperant i vaig dir ah sí? doncs mira aquí et quedes i vaig fer i vaig marxar. Sí, però és que no només ens hem d'emprenyar potser o enfadar en aquest sentit amb el tema tan sensible com l'habitatge, si no és que vas al supermercat i els preus són...
Són merces que són terrible els preus. Estem parlant d'una compra senzilla. Saps què ens deia Martí Rosés, que vivia a Suïssa en aquell moment? Amb Martí Rosés, que no el de les motos? No. Amb Martí Rosés, fill de sal, que estava voltant pel món i tot això, se'n va fer temporades a Suïssa a guanyar pasta per després anar-se'n a països poc desenvolupats i poder viure no sé quants mesos allà de gratis.
Em va dir que la diferència entre el supermercat de Suïssa i el d'aquí, la marca Fendado era Suïssa, tampoc anem al gurmet, que la diferència tampoc era tanta. Si els sous allà són 2.000, 3.000, 4.000 euros i nosaltres aquí estem pagant a saber què hi ha al supermercat, alguna cosa falla i grinyola. Què et fa enfadar a tu? A mi les immobiliàries, ja t'ho dic ara. Sí, no, no, no, a mi una mica també... És a dir, en temes personals o en temes generals? Perquè en temes generals no et pots enfadar amb el món. Amb el que et doni la gana.
Què del que et fa enfadar? A part de la hipocresia de la gent, això molt. I en temes generals és que no et pots enfadar amb la vida, jo sempre em dic que és una tonteria. I en coses més concretes? No, la hipocresia de la gent. Hipocresia de la gent? Sí. Em consideres hipòcrit, a mi? No, jo no t'he dit hipòcrita, jo he dit la hipocresia de la gent. En general, no? En general, mira què passa.
Mira, avui parlarem, per exemple, d'editorials, després també parlarem amb Coplev, parlarem de bàsquet adaptat per a cadira de rodes, i acabarem fent teràpia amb en Xavi López i l'Ariadna Busquer. O sigui que ja sé que en tens ganes d'escoltar-ho. Doncs si ens hi posem? Ens hi posem. Vinga, va.
I ens hi posem començant parlant de la proposta editorial de Cap de Brot Edicions, aquesta cooperativa editorial independent que vol que sigui la casa dels llibres a través i de qualitat, també en català, per què no dir-ho, que això sempre suma últimament i més en aquests temps que corren. Per això mateix ens acompanyen avui dos dels seus editors, Germán Bartolomé, bon dia i bona hora. Bon dia. També ens acompanya Josep Maria Codina, bon dia i bona hora. Bon dia.
Suposo que ja hem relaxat l'ambient. Demà dimecres 6 d'octubre a les 7 de la tarda a la llibreria 22. Presenteu ja la primera proposta, que és ocells de fang, però abans de tot això, cap de brut d'edicions. Digueu-me la veritat, n'és d'un dia en una trobada en un bar que éreu 3 o 4 o...? Per què les millors idees surten d'aquí?
Primer de tot, donar les gràcies a tu i a l'Arnau per convidar-nos avui aquí, amb vigílies de la presentació demà, crec que és un luxe. Ara ho parlàvem amb en Josep Maria aquí fora, nosaltres estem acostumats a estar tancats en un estudi i sortir se'ns fa estrany. Però bé, ens ho passarem molt bé i intentarem respondre-ho tot bé.
També gràcies per cagar-vos en les immobiliàries, perquè vaig passar un juliol terrible. Has vist? A mi em va passar al febrer. I no t'enganyo, és que vaig anar a una immobiliària, me les intentaven colar totes... Si et fan pagar l'idi...
Tot ho havia de pagar jo, i de cop li deia no, perdona. Dic, saps que això no és legal? Diu, bueno, si no ho agafes tu, n'hi ha cent esperant. I vaig dir, sí, doncs que vingui el següent. Pam! I els hi vaig fotre un cop de pom. Bueno, parlem de llibres, intentem relaxar una miqueta l'ambient, perquè clar... Si no ens farem mala sang. Ens farem mala sang, i quan parlem de cultura és ben bé el contrari, que la cultura ens salvi. Germán, el que et deia, això va sortir d'una taula d'un bar,
No, però és un projecte que sense voler-ho neix a la Universitat de Girona. El projecte som en Josep Maria, la Judit Pujol, que és part de la meva parella, és una filòloga increïble, és doctora en filologia, per també aquí a la Universitat de Girona, i no ha pogut venir perquè és mestre, és professora d'institut. I jo, els tres vam estudiar aquí, i bé, sempre a l'hora de dinar, que dinàvem junts,
Deia, ostres, estaria molt bé reditar-ho, o fins i tot llibres que ja ni me'n recordo del que dèiem. I cadascú va fer el seu caminet, en Cudi va tirar per l'institut, per l'ensenyament, jo sí que vaig tirar pel més del camí editorial, i farà un any, un any i poc,
Amb un projecte que teníem entre mans en Codina i jo, que era fer un puamari plegats, que aquest puamari no sortirà a la llum en breus, perquè estem massa ocupats, jo li vaig dir, ostres, i per què no muntem un segell editorial? I bueno, en Codi va dir, deixa-m'ho pensar, i al cap d'un dia, reent i 24 hores, em va dir, mira, ho he parlat amb la meva mare, que és força assenyada amb aquests temes, i m'ha dit, què, endavant.
El meu mar, la meva parella, són aquelles veus del seny que tens al voltant. I al final, si li vaig dir que sí, ho és perquè el projecte em motiva moltíssim. Però dos, i crec que més important, és perquè crec que té sentit fer-ho. Per què fer un editorial avui en dia? Perquè s'envien al cap un munt de coses que no s'estan fent i que es poden fer. Per tant, vol dir que hi ha un forat aquí que podem omplir.
I va venir una mica així, no? No sé si vols parlar una mica del nom. Exacte, t'ho anava a dir. El nom sembla una broma o fins i tot sembla un insult, no? Pots recordar, jo què sé, cap de trons, cap de fava, cap de llom, jo què sé. Hi ha mil insults que té aquesta primera part de cap. Però la Judit, que és l'altra part del projecte, ja et dic que va estar fent un doctorat sobre prudència i vertrana,
I en una dedicatòria d'un llibre que li va regalar Joan Draper a Prudència i Bertran, d'un llibre seu, posava... Ho vaig llegir textualment per no liar-la, eh? Que ho tenim al final del llibre. Perquè m'ho sé de memòria, però no vull dir res que no és.
li va dir, bueno, el cap de brut dels del casino de dalt és a dir, cantó genial de la muntanya. I llavors, quan la Judit ho va descobrir, va pensar, ostres, és una dedicatòria alogi, però el cap de brut no em sona alogi. I llavors va anar al diccionari, va buscar, i vol dir, el millor en un camp. El cap de brut és el tromfo, saps?, el millor d'una especialitat. El màster, vamos. El top, el màster. I m'ho va explicar i va dir, diu, això seria un bon nom per una editorial.
Però això fa dos o tres anys enrere, o quatre. I aquell nom va quedar allà guardat, i quan li vaig proposar en Codina, vam parlar del nom i dic, crec que ja he tingut un. I li vaig comentar, i com que som molt de la broma i aquest doble sentit, etcètera, etcètera, ens encaixava perfectament. I en aquest sentit, com el vas rebre tu aquest lligar?
No, no, a mi em va encantar perquè és la cosa aquesta de... et sembla que t'estan insultant i t'estan elogiant. Llavors, és a mi aquest doble joc que encaixa molt bé amb el que serà la línia editorial, que és coses atrevides, a vegades fem proposar un adjectiu entre nosaltres i diem coses punkies, però a la vegada de molta qualitat, no? I com que ho defineix tan bé, doncs funciona molt bé. A part, jo un dia vaig comentar a Calçogres, que tindria una editorial que t'havia cap de brot, i la mare de la meva parella em va dir, diu,
que ella ve d'una família que era molt de taula, diu, ostres, diu això, quan ens repartíem de petits al raïm, sempre dèiem, a veure qui es queda al cap de brot, que és la part més bona, la part que queda més a prop de la branca. I vaig dir, ostres, doncs, és això, exactament aquesta és la idea. A part, m'agrada molt el concepte, eh, cooperativa editorial independent, t'ho dic perquè a vegades la gent es pensa que cobrir una editorial és forrar-te de pasta. No. I em sembla que ve a ser una miqueta al revés, eh, volies, del poble pel poble. Si volguéssim fer diners, faríem nomàtics en lloc de llibre.
Sí, sí, aquesta frase la vam dir molt quan anàvem als assessors, gestors públics, que n'hi ha a tots els ajuntaments, fins i tot vam anar aquí als ateneus de cooperatives gironines, que ens van atendre molt bé i recomanem a tothom que vulgui obrir una cooperativa a qui vagi, perquè els assessoram molt bé, dèiem això, si volguessin fer calés no estaríem en el món del lliure.
Evidentment ens hi volem guanyar la vida, però sabem com és aquest món. Venim molt conscients de com és aquest món i si ens hem posat en format cooperatiu perquè els dos venim del món del sociacionisme i creiem en l'horitzontalitat i creiem en aquesta forma de fer i llavors, bueno, la ciutadania ens la fotrem, però d'entrada... Abans que arribi, no? D'entrada anem amb les formes de fer molt clares. Quant de temps porteu allò...
Per tant, posar en cinquena per arribar a aquesta posada de llarg que teniu demà. Ostres, doncs molts mesos. Ja et dic, la proposta que li vaig fer a Josep Maria potser era la tardor de l'any passat, tot i que jo ja tenia coses pensades de, ostres, quan m'agradaria obrir un seger editorial i faria això, això, això i això,
I quan li faig la proposta li dic, mira, jo he fet tot això, què podem aprofitar d'aquí? I des de la tardor de l'any passat fins ara, he dit setmana passada abans? No, no, l'any passat. I vam començar seriosament a la primavera, vam començar a parlar amb la dissenyadora, que és la Júlia Planas, d'aquí Banyoles, que és la dissenyora de Som la incorrecta, i la incorrecta és un...
És un compte Instagram, però també són correctores, etc. I la Júlia ens va dir, amb totes les idees que teniu, vaig intentar fer alguna cosa. I la veritat és que si els llibres llueixen tant i tan bé, moltes gràcies a ella.
Em veia i a l'Alba Barceló, que és la nostra il·lustradora de capçalera, i que per aquest primer llibre ens ha fet aquest... això tan bonic del toro aquí endinyant la banya enmig del torero. Bé, qui ho vulgui veure en directe demà a les 22 de les 7. De fet, Anau, has dit llibres, t'ho dic perquè ara entrarem a ocells de fang, però llibres vol dir que no només feu la presentació d'aquests, sinó que és tot el projecte editorial que tindrà continuïtat pròximament.
Sí, vam aprofitar de dir que com el projecte neix a la Universitat de Girona té molt de sentit fer-lo aquí a la 22. A part, tenim molt bona relació amb en Jordi a la 22.
perquè hem fet altres coses allà, i la seu de cap de brotes i la bústera. Però vam pensar que és molt millor fer-ho a Girona per això, perquè és com aplegar totes les branques o totes les persones que estan involucrades en el projecte. I allà, aprofitant la sortida d'Ocells de Fang, doncs parlarem d'altres títols que vindran després d'aquest primer llibre. Ara, si entrem a Ocells de Fang, per què el Santiago Rossinyol?
Hi ha una part de casualitat, i s'ha de reconèixer que és així, jo vaig descobrir aquest llibre mig de casualitat, en una llibreria de vell, a la llibreria Costa de Vic, que fan una feina molt bona, i, de fet, si el buscaves a lliure el llibre o a aquests llocs, o no hi era, o hi era per tres-cents i escaig d'euros o les pàgines que hi haguessin... Que era llarga. Sí, sí, sí, no, està completament descatalogat, completament descatalogat. Llavors, jo el vaig llegir i vaig dir, dic, ostres, a part de ser molt bo,
És molt actual, la sensació és que sembla mentida que sigui un llibre escrit fa 120 anys, no? I vaig dir a en Germàntic, ostres, per mi això seria una gran aposta per començar. Què vam fer? Nosaltres vam tenir la Margarida Casacubarta de professora que... Sí, la Mita, jo també la vaig tenir. Ah, doncs mira, la Mita, clar, és la màxima experta mundial en brosingal. I vam anar a parlar amb ella i vam dir, mira, se'ns ha acudit de reditar això.
I bueno, la meitat encantadíssima de la vida, perquè ens va dir, i tal com ho diu ella mateixa, ens va fer l'apíleg del llibre, diu que és un dels llibres més importants de l'extrema obra literària de Rossinyol, i curiosament fins ara, un dels menys realitats. Llavors, quan algú amb la seva expertesa i el seu coneixement et diu això sobre aquest llibre, dius, mira, anem bé, anem bé. Per tant, hi ha una part de casualitat, però una altra part que ve una persona i et diu, escolta, tireu per aquí, que exactament ho feu bé.
Què és ocells de fang? Ocells de fang és un llibre de 23 narracions. Són personatges innocents, fracassats, idealistes, però que sempre acaben ensopegant contra la realitat. I, sentiau, Rossignol ho defineix així, no? De fet, hi ha una part que és... Hi ha una nota de l'autor a l'inici i una pila final en què parla una mica del concepte aquest d'ocells de fang i que diu són aquests personatges que voldríem volar però estan fets de fang.
La imatge del títol és aquesta que jo trobo que és boníssima. Llavors, cada conte, cada narració va sobre un d'aquests personatges.
Llavors, aquest llibre va sortir el 1905, publicat per l'Avents, tipografia de l'Avents. Llavors, el 76, si no m'equivoco, l'any 76 es va fer com una publicació de l'Ober Completa de Rossinyol, però part d'aquest llibre no hi era. Per tant, estem recuperant una cosa que havia quedat totalment en l'úl·lit. És la part final del llibre, no hi era. Llavors, ens quadrava molt bé precisament en la idea de l'editorial, perquè...
Rossinyol, a la seva manera, en aquell moment era un personatge molt incòmode, ja estem en el moment del nou santisme. I Rossinyol és un llibre molt amarg, molt crític, una cosa que no encaixava gens amb el projecte de país que tenia el nou santisme.
Llavors ens encaixa molt en el sentit aquest de que és un llibre que fots molta canya, per així dir-ho, que fins i tot es deixa anar molt lingüísticament, aquí està ple de barbarismes que li hem respectat a l'autor, però a la vegada està meravellosament ben escrit, i per tant és un cap de brut.
Te n'anava a dir perquè al final ara en esteu parlant d'una reedició, és a dir, heu recuperat una miqueta de l'oblit a part de l'obra de Santiago Rossinyol. No sé si aquesta serà la línia mestra o també apostareu per nova creació. Farem tres coses. Una, reditar, com és el cas. Després publicarem novetats.
de gent que fins ara està viva. I després hi ha el que volem fer també és traduccions. El traduccions potser en traurem una mica més perquè necessites més capacitat econòmica, perquè és tota una història. Però sí, la idea és fer les tres coses. La idea és fer les tres coses i que el que marqui l'editorial
no sigui si són llibres reditats o si són poesia o si són... no sigui el gènere, sinó que sigui l'estil de fons. El que volem és això, com deies tu abans. Llibres que siguin atrevits i de qualitat. Ens és igual si és poesia, si és assaig, si és narrativa... Sí? Ah, jo els passaré un mail. De fet... Sí, què escrius tu? Ja t'ho diré jo.
De fet, el segon llibre que publiquem és de poesia, que és la Laura Hortensi. La Laura Hortensi va guanyar, ara fa tres anys va guanyar el Premi Joan Duc de Poesia. Va ser aplaudidíssima per la crítica, és una poeta de veritat boníssima. I llavors, què hi aposti per publicar el seu segon llibre amb nosaltres, per nosaltres és un honor absolutíssim. I ara el novembre, encara no tenim data exacta, però el novembre serà a les llibreries.
Que bé. Que em porta per títol, a més a més, la marca de l'AM, que és el nom que coincideix amb un barri de Figueres. Correcte, soc fill de Figueres. Ah, veus? Molt bé. I bueno, ja no us vull avançar més coses, però veurà una mica el paral·lelisme que fa ella entre aquest nom i el contingut del llibre.
I, a més, un acte d'inauguració que em sembla que, vaja, l'heu plantejat bé, perquè tindrem Lluís Lucero, com no podia ser d'altra manera poeta, i Rhapsoda. Què vol dir Rhapsoda? Rapsoda, sí, Carracita. Rapsoda, Carracita. Doncs Lluís Lucero, Josefina Espinosa també, Agnès Algaró.
L'Agnes Algaró, ella és músic, traurà el seu proper disc el treu demà o demà passat? No, demà passat, o sigui que serà just abans que tregui el seu proper disc i ella tocarà en el acte, és una cantautora
que és del poble de Llagostera, de la Garrotxa però, i us recomano venir, escoltar-la, i a més a més, veniu perquè és que de gorro fareu un mini de formatge, un ampolló de cava... M'ho estàs venent bé, eh? Home! És que, clar, és que... M'ho estàs venent bé. He de buscar una bona excusa per no venir demà. Per això t'anava a dir. Tu, quina és la lliçó més bona que us heu emportat de tot aquest procés fins ara, a les portes de presentar?
Ostres, quina pregunta més complexa. Aquesta és la idea. Ja, ja, ja. Jo he pres moltes coses de funcionament del món, digue-n'hi econòmic, digue-n'hi laboral, digue-n'hi... Per mi ha sigut com un curs accelerat de com funciona. Jo fins ara havia treballat amb nòmina, i que està molt bé, perquè tens coses de les quals no t'has de preocupar, i per mi ha sigut un curs accelerat en aquest sentit.
Ja sé que això no és literatura i potser no és la resposta que volies, però a més a més, doncs veure també això mateix dels llibres, l'altra cara dels llibres, tot el que hi ha darrere de quan veus un llibre a la llibreria, que és una feina immensa. Jo tinc un altre, crec, i potser sí que és més literari. Escolta, aquí podeu dir el que vulgueu. Aquí sí que som cooperativa independent també.
Al final, l'altre dia ho parlàvem, que m'ha aconseguit moltes coses que sembla com per casualitat. Fins i tot pel futur als llibres. Són llibres que, mirat amb perspectiva, penses... Són llibres que potser hauríem editat el tercer o el quart o el cinquè any si ens hagués anat molt bé. I tenim la sort, o la casualitat o el que sigui, però jo crec que és treballar, al final.
Tu quan treballes bé, apostes per un disseny, vas a picar la porta correcta, l'Alba, que és una il·lustratora increïble, doncs ens ajuda, la Júlia, que ho fa genial, doncs tot això fa que les casualitats no siguin tan casualitats. I els futurs llibres són llibres, de veritat, que molt bons, i penses, ostres, que la gent aposti per nosaltres, que som desconeguts, em sembla una meravella.
Posar un exemple, crec que l'exemple paradigmàtic d'això. Josep Piera, que ara fa un parell d'anys li van donar el Premi d'Honor de les lletres catalanes. Un llibre que va publicar ara fa més de trenta anys, n'ha fet una edició revisada i l'ha reescrit, per així dir-ho, i el publica amb nosaltres a principis de l'any que ve. Vull dir, clar, a mi m'hauria sent dit això fa un temps que li he publicat Josep Piera.
És allò que diuen, no?, que la sort t'enganxi treballant. Sí, exacte. Mira, doncs seria la pregunta que ens has fet. El resum és aquest, no? El resum és aquest. I tant de bo segueixi, eh? Ara no vull agafar-ho perquè dius, ara, ostres, ara no tindrem cap mena de casualitat, cap mena de sort, però, ostres, que som molt afortunats i penso que contents i contents de poder venir aquí i...
i el que sigui poder fer difusió, doncs tot s'agraeix i que la 22 hagi dit que sí per l'acte de demà, sense pensar-s'ho. El llibre està a totes les llibreries, vam fer un tiratge força generós i queden molt pocs exemples a la distribuïdora. Ah, molt bé. Tot està rodant molt bé i penses, ostres, tot l'esforç té la seva recompensa.
En aquest sentit, us ho he de dir, us veig més il·lusionats que nerviosos. Sí? Ostres, ens agraeix. Hi ha nervis també, perdó. Sí, sempre. Hi ha un punt de nervi, hi ha algun dia de mal de cap, hi ha algun dia de dir ai, però llavors compensa. Arriben coses que dius, ostres, va, anem bé. Anem bé, anem bé. De moment.
Doncs mira, demà, dimecres 16 d'octubre, a la llibreria 22, a les 7 de la tarda, ja ho hem dit, Cap de Brot Edicions, que farà aquesta posada de llarg, amb bocells de fang de Santiago Rosinyol, com a primera reedició, també que ens serveix per donar el tret de sortida. Bueno, pels més golafres també hi haurà minis de formatge, heu dit, i tal, no? Vull dir que sempre hi ha alguna bona excusa, i segur que una copeta també cal. I tant.
Doncs Josep Maria, Bartolomé, German, Josep Maria, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies a vosaltres i a Girona per l'acolliment en tots els sentits.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa a fontejar-ho. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de bàsquet.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts els bulletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Als dijous, un cop al mes, Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi!
Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org
Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin, acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció Domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil Vuit a la web i a xarxes i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família.
Ciutadans i ciutadanes, vivim un moment històric pel centre comercial Gran Junquera. Creixem amb més botigues i amb més espais. Creixem tant que ara podem dir que som un país. El país del shopping. Amb marques com Zara, Avidas, Versca, Estradivarius, Mango, Leptis i moltes més. Vine el nou Gran Junquera del país del shopping. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat.
I ara feia dies que no parlàvem amb els professionals de l'activitat física i de l'esport, de la Mada Koplev, que avui ens acompanya Lalla Planella. Bon dia i bona hora. Bon dia. Tu ets entrenadora i també preparadora física de l'equip de bàsquet en cadira de rodes del Bàsquet Girona, si no m'equivoco. Correcte. A més a més, amb experiència també a la selecció espanyola, a la catalana, tota una trajectòria ja.
Primer de tot, com és la teva experiència personal des del punt de vista d'entrenador en aquest esport? És rara, perquè jo vinc del futbol. La meva entrada al bàsquet va ser directament al bàsquet en cadira de rodes.
Vaig haver d'aprendre de nou a jugar amb les mans i tot el que implica el moure't amb la cadira més tenir la pilota a les mans, etc. Després va ser complicat al principi sobretot d'haver d'aprendre moltes coses noves i ara cada vegada continuo aprenent, evidentment sempre amb ganes d'aprendre més però cada vegada una mica més fàcil i entrenant una mica més l'esport. Va ser per casualitat?
El 2017, quan vaig acabar la carrera, tenia clar que em volia dedicar a alguna cosa relacionada amb l'entrenament amb persones amb discapacitat, i vaig fer un màster de neurorehabilitació a l'Institut Goodman. Alhora començava a treballar a l'associació Mifes, que obria en un gimnàs especialitzat en l'entrenament amb persones amb discapacitat, discapacitat física parlant de Mifes, i l'equip de bàsquet abans era de Mifes, i després vaig entrar a l'equip de bàsquet fent només de preparadora física,
i amb el pas del temps va anar agafant roles de segona entrenadora i ara, des de la temporada passada, de primera entrenadora també. Un món completament diferent del que havies viscut. Completament diferent del que havia viscut, del que havia estudiat, d'absolutament tot. De fet, els jugadors sempre els hi dic més a nivell de preparació física, que són com els meus conillets d'Índies, perquè és una mica de prova error, prova error,
de veure aquestes notes amb això, veure aquestes notes amb l'altre i una mica les sensacions que puguin tenir per després aprendre més a planificar la resta d'entrenaments i la resta de dies. Com va ser aquest procés des del punt de vista tècnic també?
Des del punt de vista tècnic, vaig començar com a preparació física, feia l'hora de preparació física i marxava perquè jo estava jugant, havia de marxar perquè no arribava tot. Em va agradar, va venir el Covid, ens obligava que no es podia jugar, no es podia entrenar.
I amb l'equip de bàsquet en cadira, com que era tota la mateixa població, hi podia anar. Sense cap problema, perquè jugava a Vic, per tant no hi podia arribar. I va ser com, bueno, doncs si no puc anar a entrenar a Vic, em quedo aquí jo anar i fallo més, fico cones, ajudo l'entrenador, etcètera, etcètera. I l'entrenador ja portava temps que tenia ganes de plegar, de fer un paró en ell, que portava molt de temps ja també entrenant, i m'anava dient, ostres, prepara tu l'entrenament d'aquest dia, prepara un exercici, però no sé què, i m'anava deixant anar coses,
Vaig estar dos anys fent de segona, que cada vegada feia més entrenaments jo, vaig començar portant l'equip en partits de Lliga Catalana, que nosaltres jugàvem Lliga Catalana i Lliga Espanyola, i des de la temporada passada em va cedir el relleu de fer de primera i ell de segon. De moment encara l'aguanto com a segon, em continua ajudant una mica, però estic ja de primera, preparant tots els entrenaments i els partits, i plantejant-ho ja més tot jo sola.
A més va ser un repte bonic, però sobretot effervescent. Sí, sí, realment al final del 2017, ara són set anys entre que vaig fer només dues preparacions físiques, dues de segona i ara aquests dues de primera.
Bàsquet en cadira de rodes també necessitava una miqueta de gent que s'hi fixi, de gent que pugui dedicar-s'hi. Exacte. Un dels problemes, com molts esports minoritaris, és que no hi ha molta gent que s'hi vulgui dedicar. I a nivell espanyol en general també no hi ha gent que hagi estudiat i que estigui ben preparada per plantejar aquests entrenaments.
Sí que el que estem notant molt, més que jo, sobretot els jugadors, és el canvi de manera d'entrenar. Jo al final he estudiat i per tant tinc uns coneixements teòrics de com han de ser teòricament els entrenaments, el plantejament, la planificació, totes aquestes coses que abans era tota la vida hem fet això, continuem fent això.
I ara busquem anar una mica més enllà de si estem fent això però ho estem fent perquè passarà això o perquè hem provocat l'altre o perquè provocarem no sé què i per tant aquí tenim cinc opcions diferents més i cada opció te n'obre cinc més i cada opció te n'obre cinc més i els està costant una mica perquè és una mica la novetat però ho van agafant i realment ja fa un parell o tres d'anys que a nivell de partits es veu aquesta evolució d'entendre el joc sobretot.
I a més, ¿t'hi trobes que ara mateix els professionals de l'esport cada vegada estan interessants més en esports minoritaris? Digue-li que el futbol al final s'emporta el 80%. Tu dic perquè, per exemple, avui també ets professora a la Universitat de Vic amb esports adaptats. Correcte. Llavors...
No sé dir-te si és que els professionals de l'esport ens interessen més en esports minoritaris, sinó que gent que fa esports minoritaris o que ha estat tota la vida involucrada en esports minoritaris acaba estudiant el grau i s'hi acaba dedicant al seu esport. Jo crec que és més això que...
Després de la carrera ens intersem més per esports minoritaris. La gran majoria acaba anant més o menys al que ha fet tota la vida i al que coneix de tota la vida. Sí que hi ha algú que canvia d'esport o que acaba anant a algun esport concret, però la gran majoria és més la llei del que ha estat fent tota la vida. Després sí que és això, que hi ha molta gent que veu que al final per a qualsevol esport es necessiten els professionals. I per tant, diu, estres, m'he dedicat tota la vida a aquest esport, estudio i em continuo dedicant a aquest esport des d'una altra base, no com a esportista, sinó com a entrenador.
Qui és el teu gran repte del dia a dia?
arribar a final del dia. Faig moltes coses. El meu gran repte sobretot és continuar aprenent, continuar entenent l'entrenament, l'esport, per poder aplicar de la millor manera els meus coneixements als meus esportistes i que no només sigui rendiment, que és una mica el que intento, que sigui que busquem el rendiment, però també que hi hagi una part de salut. I estar evolucionant sempre i estar-me preocupant de qui et fa mal aquí i allà.
com ho podem solucionar, com podem fer els exercicis diferents perquè no et molesti i intentar sempre això, continuar aprenent i millorant la vida de les persones una mica també. Clar, perquè entenc que també l'entrenament i més buscant la competitivitat, ara parlo de nivell de càrregues, per exemple, ha de ser completament adaptat,
Exacte, completament adaptat. I una de les dificultats que té el bàsquet en cadira és que els cinc jugadors que tens en pista poden tenir discapacitats completament diferents. Des d'un que només té un termell fixat, que per tant no pot fer el joc de turmell, però ha de jugar amb bàsquet en cadira perquè no pot córrer, a una persona que té una lesió medular a nivell de dorsal que per tant no té absolutament res de control de tronc.
i un exercici tal qual jo el plantejo, per un suposarà una càrrega, per l'altre un suposarà un altre, i la complicació és de dir com ho faig per igualar les càrregues o que tots tinguin una mateixa càrrega final o que més o menys tots tinguin el mateix cansament a nivell físic i la mateixa adaptació després.
I això no és una feina que estic fent ara mateix, sinó que és una feina que porto fent des del 2017, ensenyant-te els jugadors què és el cansament, quin cansament senten, i fent tu ara una mica la inversa, de dir jo vull que et cansis tant i que cadascú gestioni la seva intensitat.
i una mica la velocitat i la manera de fer els exercicis per buscar aquest cansament i per tant aquesta càrrega més o menys controlada igual a tot l'equip, perquè si no em podia trobar que el jugador, que això és un punt quatre i mig, que té una discapacitat molt més lleu,
estigués super descansat i per tant no cregués adaptacions i no millorés i en canvi l'altre, el que seria un punt 1, que seria el que té més discapacitat, anés sobrecarregat i no m'arribés bé als partits i li molestessin les espatlles tot el dia i s'estigués cagant amb mi eternament perquè el faig estar malament en el seu dia a dia. I per si no en tenies prou també estàs fent un doctorat.
Va tot relacionat al final. El bàsquet em porta coses per la universitat, el doctorat pel bàsquet. Vaig fent una mica la roda, ja que el doctorat la idea és estudiar els factors de risc i la prevalència de molèsties d'espatlla en esportistes en cadira de rodes.
i aprofitant que estem aquí i que Espanya té una de les millors lligues del món de bàsquet en cadira, la idea és fer-ho amb tots els esportistes, amb tots els jugadors i jugadores de bàsquet en cadira de rodes que juguen a nivell espanyol. Doncs Laia, gràcies per haver-nos acompanyat i et vull ajudar amb el repte aquest d'arribar al final del dia. Moltíssimes gràcies. Gràcies.
Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat.
Doncs tornem a parlar de psicologia, tornem a parlar de salut mental als Quatre Rius, per fer-ho, com no podia ser d'altra manera, ens acompanyen dues veus conegudes. Ariadna Busquet, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Xavier López, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Escolta, gràcies per venir, que últimament us heu animat i em sembla que això tira, té canya, això.
Sí, ho podem marcar al calendari, si vols. Ens ho passem bé. I mira que amb tu, López, sempre és complicat, eh, quadragendes i tal. Ja sé que estàs molt ocupat fora d'aquí, sobretot en aquella franja després de dinar, eh, que... Sí, la franja de la migdiada. De la migdiada, bàsicament. És una franja difícil per mi, la veritat.
Escolteu una cosa, ara que s'acosta aquest moment de fred, tardor també, colors de la tardor, que tu i a mi Xavi em sembla que ens encanten, sobretot allà per Sant Miquel de la Muga i tot allò no sé si te'n recordaràs. Sí, prop del Pant de la Bodella ja, hi ha colors de la tardor. Hi ha colors de la tardor pertot arreu. No en els llocs que penseu, però hi ha colors de la tardor. Hi ha llocs peculiars que apareixen i desapareixen, però en aquest sentit, parlant de colors de la tardor, sempre surten
doncs a l'Instagram, surten al Twitter, surten al Facebook, surten al TikTok, bueno Facebook cada vegada menys, però parlem avui de plataformes, parlem de xarxes socials, sobre què impliquen, què és el que tenim ara mateix, i, doncs bé, intentar controlar una miqueta, que em sembla que en això em guanyeu de pallissa. Bàsicament, comencem amb el tema de xarxes socials, una miqueta
Xavier López, quina és la teva opinió d'aquestes plataformes? Són unes plataformes que estan fetes per guanyar diners, això ho hem de recordar, abans de dir els seus beneficis i els possibles perjudicis, que, bueno, fetes amb un bon ús poden ser molt útils per connectar-nos, per compartir idees, etcètera, etcètera, etcètera. Què passa? Que el 95% de la gent fa un mal ús. Ari, què t'hi has trobat tu amb això?
Jo trobo que la gestió de les xarxes socials és molt complicada, sobretot quan parlem de persones menors, d'adolescents, encara més. Jo procuro ser una mica crítica, però a la vegada, fent autocrítica, jo t'he de dir que és molt difícil sortir de...
de tot això, no? És altament addictiu, sí, sí. Recordeu la primera xarxa social on us vol donar d'alta? Xavier López? Jo vaig esquivar el Metroflow aquí al Fotoloc, que hi havia contemporanis, teníem 13, 14, 15 anys que ja ho tenien, i vaig començar amb Facebook quan tenia 16, però bueno... Sí, jo també. I vull fer...
Vull fer com un homenatge a Facebook, perquè realment era una xarxa social en la que per mi podies expressar idees, podies organitzar esdeveniments, tenies tota una sèrie de funcionalitats que per mi eren molt més sanes i més útils que les actuals. Abans que parguessin això de l'algoritme que diuen, no? Sí, ara en parlarem de l'algoritme. Ara en parlarem de l'algoritme. Ari, quina va ser la teva primera xarxa social aviam? Jo crec que la meva primera xarxa social, qui em va iniciar la xarxa social va ser el meu avi.
El meu avi era molt bo jugant a escacs i llavors tenia el Yahoo per jugar online i el que li passava era que era tan bo i tenia tants punts que la gent no volia jugar amb ell llavors ell em va crear un correu electrònic de Yahoo i un perfil per jugar als escacs a internet però després jo entrava també en aquesta xarxa social per jugar al domino i escrivia amb faltes ortografies
i la gent em pillava de seguida, que era una rena cuaja. I jo crec que d'aquí d'allajú després vaig saltar al Messenger.
Clar, és que es pot entendre com a xarxa social, també el Messenger. Sí, sí, xarxa social. Hi ha gent que ho classifica com a xarxa social, el Messenger i el WhatsApp, i gent que ho classifica com a servei de missatgeria. Però bueno, sí, és que al final... És que jo, és a dir, la meva història és una miqueta més pervertida que la que ha explicat l'Ari. Tu jugaves al domino i als escacs, doncs jo vaig obrir-me a Facebook per jugar al pòquer.
Era molt més allò, el pòquer, evidentment sense diners, era el fingerpoker, me'n recordo, que ho fèiem tots, i de fet ho fèiem a classe. Sí, jugàvem a classe.
Ah, sí? Amb el mòbil o com ho fèieu? Quin mòbil? No. El mòbil va arribar més tard. Ho fèiem a classe informàtica. Arribàvem allà i què passa? Que arribàvem amb l'Excel fet de casa i era tot l'exercici d'aquell mateix dia. Llavors ens passàvem el... No sé si hauria d'explicar això, però bueno, és igual. Bueno, però, hòstia, en veritat, aquesta afició et forçava a fer els deures abans de clà... Sí, sí. Anàvem amb la feina feta.
Hi ha vegades sense fer la feina. Tampoc ens enganyem ara si hi ha fides a la veritat. Però fixa't que tot això ja no es pot fer. No. Ara pots mirar-hi, els enviar missatges i si et deixen col·locar 15 fotos en un post ja sembla una revolució tecnològica.
I a més, ara parlàvem, jo crec que nosaltres vam viure una part molt dolça de les xarxes socials, és a dir, al seu inici no estaven enfocades completament a generar aquest bici de la gent, sinó que realment buscaven connectar això. Potser en el moment en què va començar a haver-hi la publicitat, hi va començar a haver-hi afluència de gent, més comptes, milers de milions de gent que es donava d'alta,
Aquí és on va aparèixer, o almenys on la gent del món terrenal vam aprendre, que hi havia una paraula que es deia algoritme. Aviam Xavi, parla'ns de l'algoritme, perquè em sembla que això ho deus haver buscat 25 vegades a Google. Sí, sí. No, no, no soc un expert, no soc un expert. Real, al final jo crec que l'algoritme és com un sistema informàtic que al final recull les teves preferències en funció dels likes que dones, dels temps que mires cada post, per crear contingut que sigui a fi a la teva manera de pensar o a allò que t'agrada.
Perquè, òbviament, si t'hauran contingut que vols veure, t'hi estaràs més temps, hi haurà més possibilitats que miris anuncis i faràs un efecte a la neva. I això t'enganxarà més, perquè, clar, si al final, de tota grada, m'invento el metal i només mires rils de reggaetoneros, doncs el dia segon et moriràs d'anar. Sortiràs d'allà. Ari, tu vas detectar que estaves sota la influència d'aquest algoritme.
I tant, sí, sí, sí. I més ara que és època de casaments, bueno, a l'estiu, clar, comences a mirar que hi ha vestits, que hi ha coses, i després entres a Instagram i tot són anuncis de marques de vestits, que hi ha sabates, bolsos, etcètera, etcètera. O sigui, a la mínima, t'enganxen, sí, sí.
I la cosa és que això després s'ha de controlar. Després parlarem de les parts més nocives de tot això i de com pot generar avicció, perquè en general... Però al final jo crec que vosaltres ho esteu controlant. Jo no, eh, jo ho admito.
Jo vaig perdre el control total i em vaig haver d'avorrar l'aplicació, em vaig haver de posar límits a Youtube i a Google Chrome perquè em vaig tornar boig amb els reels. O sigui, els reels estaven tan ben fets i eren reels de humor tonto, però casaven tan bé amb el que a mi m'agradava que no podia parar de mirar.
Vaig estar mirant un vídeo fa poc que al final això són sistemes conductistes que volen que la gent s'agraï dopamina perquè és com una hormona que al final genera recompensa i el que genera conductes adictives.
És que no tots els vídeos són bons. O sigui, no tots els vídeos t'agradaran. No tots els vídeos casen amb l'algoritme 100%. Ells et posen vídeos cutres pel mig, perquè es genera més addicció, es genera més dopamina, en el moment que tu no saps si el següent... O sigui, és com... La incògnita o el misteri. La incògnita o el misteri. Clar. De que et vindrà o no, en que t'agrada. I quan t'arriba a punt...
Ja t'hi quedes. Bueno, t'hi sents com la loteria. Una part de la gràcia de la loteria és que no saps si et tocarà o no. Oh! I aquí també hi ha efecte volar de neu, que agafes i dius, vaig a ensenyar-li que riuen amb Dani. Sí, bueno, entrem-ho. Clar, i més tens el típic col·lega. El tio és que realment està molt ben pensat. No, no, que sí. O sigui, aquesta gent ha estudiat. Les coses que enganxen és perquè agraden. I està ben fet, està ben pensat, però clar, el problema és quina interacció té amb la teva vida.
Ara entrarem en aquest tipus d'efectes, però Ari, tu també ho has mirat, eh? Jo m'ho he mirat, sí, perquè jo feia tallers a famílies sobre l'ús de pantalles amb els nens i tal, llavors una de les dinàmiques era, ok, ara obrirem tots i totes el mòbil i anem a mirar quantes hores hem invertit en cada una de les aplicacions. I jo aquí em vaig adonar que invertia molt temps de la meva vida a Instagram, ja que vaig fer la reflexió de, ostres, realment vull invertir tant de temps del meu dia a dia
a mirar reels, perquè és que són els reels, en el meu cas són els reels i els insta-historis que em generen com aquesta dicció. I llavors he posat un límit que és, puc mirar màxim 15 minuts diaris. I et surt de l'aplicació o t'avisa? Sí, un cop han acabat aquests 15 minuts, la pantalla es posa negra i has arribat al teu límit. Què vols fer?
acceptes i per tant s'apaga l'aplicació i ja no hi pots tornar a entrar, demanes un minut més o quinze minuts més. Tu aquí també has de tenir la fortalesa de dir, he gastat els meus quinze minuts, fora. Si no és molt fàcil, o també hi ha l'opció d'ignorar el límit avui.
però això et genera frustració perquè dius clar jo m'he posat un límit i estic posant ignorar, per molt que et doni aquesta dopamina el dia següent o d'aquí una estona diràs
A mi m'ajuda molt a gestionar què vull mirar a Instagram. Jo tenia la mala costum de sonar amb el despertador, agafar el telèfon, perquè el despertador sona amb l'alarma del mòbil. Estic adormida, per tant em poso a mirar Instagram per despertar-me. Estic perdent minuts del meu dia mirant coses inútils perquè jo penso que això em despertarà.
Si ja em salta el límit a primera hora del matí, jo estaré tot el dia sense mirar Instagram. Això a mi m'ha ajudat a dir que no miro el mòbil fins que realment no em vingui de gust. A mi m'està anant bé.
Saps que jo estic a l'etapa inversa? Jo fins ara relativament poc només mirava fotos i el botó de Reels deia no, perdona. És que a mi hi ha coses que em fan molta mandra. Jo per exemple, i jo sempre ho dic, sèries jo no miro. No miro sèries. Em fa molta mandra, hi ha només una sèrie que segueixo des de 2005. Imagina't.
Per qui no ho sap, va, revela-la, revela-la. One Piece, des que eren 9 anys, i en tinc 30, llavors agafes i dius, a mi em feia molta mandra, el tema vídeos, el tema tal, jo foto sí, perquè també tenia la seva component artística, fins i tot, o això, o me'n reia del que sortia a la foto.
Però després vaig descobrir el botó aquest del diable a baix a la dreta, que és el del Reels, i un dia vaig entrar-hi. I sí que és veritat que aquest estiu, sobretot quan tenia temps lliure, n'hi vaig passar hores. Però ara ja m'ha tornat a fer mandra. O sigui, ara com que tot no tenia feina i coses a fer i tal, ara m'ha fet mandra i ja no miro pas. Que després la màxima expressió d'això que estem parlant ara de l'Instagram és el TikTok. Perquè és una xarxa social enfocada única i exclusivament a aquest tipus de vídeos.
Sí, suposo que sí. Jo, per exemple, el que recomanaria, perquè a mi m'ha funcionat, és que si tens una personalitat que ja saps que t'enganxes a certes coses, no te'l baixis. Jo no me l'he baixat perquè sé que m'enganxaria de la mateixa manera que no em vaig baixar al LOL perquè vaig veure que la gent s'hi cada vegada. Hi ha vides troncades, eh, per culpa del LOL. Sí, sí, i jo conec...
Un amic de la colla ha deixat de ser de la colla perquè la seva colla es diu Microsoft. Però bueno, independentment d'això...
Les xarxes s'han de transformar i Instagram, com bé has dit, va començar a ser una xarxa social de gent penjant fotos... Menjar teats i paisatges. Sí. Mira això, el resum aquest. Ara ja no. Ara ja no. I si ara ja no és perquè els adults donen més diners o més audiència o més publicitats. Clar.
Jo aquí també voldria mencionar altres xarxes socials, que sembla que són menys nocives, però també d'unidor. LinkedIn... Ui!
Sí, ara ve com el maten. Sí, sí. LinkedIn, el problema que té és que com que en principi és la xarxa social destinada a l'àmbit laboral, sembla que tu estiguis aprofitant entre cometes el teu temps, no? Perquè hi ha persones que pengen estudis, tesis doctorals, que si no sé què, ara em connecto amb aquest, ara em connecto amb l'altre... I ojo, perquè també sé de casos de gent que està molt enganxada al LinkedIn i a publicar-ho tot i anar seguint a tothom.
i a més té una cosa, perdona eh Xavi, que m'ho direu vosaltres si és així o no, a més t'autosjustifiques, perquè com que dius que és un tema laboral, clar dius, no no perdona estic fent això perquè vull una feina millor perquè em vegin per fer no sé quantos. Exacte, abans parlaves de TikTok, TikTok en realitat té molts vídeos també en relació al creixement personal, la psicologia, i si tu busques rils o bueno, contingut d'aquest tipus,
és el problema, que tu penses que estàs fent alguna cosa de profit amb el teu temps, perquè és més laboral o més de creixement personal, introspecció, i no t'està fent cap tipus de bé. Clar. A part que el format real de 20 segons ha de ser una cosa que t'impacti molt perquè te'n recordis, perquè clar, em veus, sent, llavors no pots recordar. I jo he de dir que acabo de flipar amb que hi hagi gent a dictar l'incredint. Acaba de ser una realitat
Si ja dictes a la feina, també a la xarxa social de la feina, també té una certa lògica. Jo volia dir també una cosa, ara que has mencionat les altres xarxes socials, el Twitter, que res, fer un petit apunt, que s'ha demostrat que els pors que generen més controvèrsia, és a dir, tu si fas un pors neutral, per exemple, estem al 2024,
És un exemple, evidentment. Els porsos que generen polèmica són els que parlen de conflictes, no? Blancs o negres? Blancs o negres. En Joan Roig, el president del Mercadona, és el puto amo. O és el contrari. Per què? Perquè hi haurà més gent comentant, dient, tio, ets tonto, com pots dir això? I si fos el contrari, si fos en Joan Roig és...
que és el millor, és el pitjor, també hi haurà gent comentant-ho, hi haurà més interacció, serà més visible, i què passa? Que Twitter és una xarxa plena de polèmica i de gent intentant fer comentaris intel·ligents quan no ho són, potser. Això i anonimat. Ari, no sé si tens alguna cosa afegida a Twitter abans de marxar.
Jo és que no soc usuària de Twitter, perquè ja vaig veure que tot el que es movia allà era molt relacionat amb la ràbia, l'odi, i no vaig voler entrar en aquest incendi. Sí, sí, no, jo Twitter també. Twitter, veus, és una cosa que vaig entrar-hi pel tema professional, únicament, fa molts anys.
I sí que és veritat que hi va haver una època que hi havia una certa allò de dir... Però Twitter tampoc és que estigui gaire... Això és per molt dir per ventilat o temes... temes més de comunicació directe i brec. Però bueno, déu-n'hi-do, avui hem tocat temes. I bueno, que les xarxes socials al final són un escenari, no? Que també tot i tot... les hem demonitzat molt, però també tenen una lectura positiva, també... La tenen, però ja l'hem comentat tantes vegades que també hem de parlar de les coses dolentes.
Clar, no romantitzem això. Xavier López, Ariadna, busquem moltíssimes gràcies un dia més per haver vingut aquí, de veritat. Crec que en Xavier s'ha quedat amb ganes de xerrar més, però bueno, ja farem un altre programa. No, no, fins al temps. Jo et dic una excusa perquè vingueu. Molt bé, a la pròxima, cap programa. Ara ens fem una foto i ho pengem a Instagram, va bé? Vinga, va. Gràcies per tot. Adéu.
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop també ho sentiràs a prop. Girona FM, la ràdio de Girona.