Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius.
Dimecres 9 d'octubre de 2024. Aquesta setmana arriba el Girocòmic. Més de 200 expositors i més d'un centenar d'activitats en una de les portes d'entrada a la lectura per als més petits. Els còmics, com també fan revistes del nostre país com Cavall Fort o El Tatano, serveixen com a book insígnia per introduir la lectura als més petits. No ens avancem, que demà en farem una de molt bona amb el Guillem Terribas sobre aquest tema, però com diu el bo del Guillem...
Si no llegeixes, no passa res. Si llegeixes, passen moltes coses i aquí el que volem, doncs, és que passin moltes coses.
I parlant de còmics, no sé si va ser DC, no sé si va ser Marvel, però ho van deixar escapar, aquell home que no portava capa, que era del Pla de l'Estany, que ens acompanya avui, i que es diu Arnau Vila, bon dia i bona hora. No, però tinc el martill de tor, eh? Tens el martill de tor? Sí, a pla, així és en miní tu de casa. Ah, carai. I el cuet de tintint. Sí, de Marvel. A mi no, eh? Sí, no? A mi no. Són desvingudes. Bueno, també m'han de venir de gust, eh? És que a mi... Ostres, vaig veure la Spiderman una vegada. Ah, també, sí. Jo saps...
Fa molts anys. Per anar fent. Però a mi, si a mi m'agraden els dramones. Els classicones, també. Classicones, també. Pel·lis en blanc i negre. A mi també, eh? T'has vist Todas las sombras del presidente? Aquesta l'he vist. Home, no. És del 78, eh? Ja ho sé. Em sembla que era del 78, així. Bueno, però es pot recuperar. Que parlava del Watergate i tot això. Exacte. Jo conec gent que l'ha vista.
Sí? També és d'ac, eh? Ah, t'anava a dir. Sí, bueno, és que ja saps... Però a la Filmoteca de Catalunya ja en pots trobar moltes d'aquestes coses. Senyor, som jugadors analògics en aquest món digital, sempre ho hem dit, això, nosaltres. I que continuï així, d'aquesta manera. M'agrada aquesta frase, sempre, però... Sí, home. Però no supera d'en Guillem Terribas, això sí. És molt bona, eh? Oh, mi tant, que és bona. Saps que demà ens acompanya? Sí, ja ho sé, ja. Bueno, suposo, eh? Si passa d'aquí, perquè... No, en Guillem sí, ho que ve de... Si m'oblida, ho dic, ho sé pas, això segur. Escolta, t'anava a preguntar, de petit, llegies còmics, tu?
En Tintin. I l'Astèrix i l'Ebèlix. També hi ha l'Astèrix i l'Ebèlix. I en Massagran? També, en Massagran, sí. No hi hagies en Massagran? El veia també, ho feien per la tele. Sí? I els boom-bops també. Bueno, això estem parlant ja d'una època... És una altra època, sí. Hi ha molta gent... Bueno, no, jo crec que no. La gent que escolta la ràdio... Però jo era més de Tintin i Astèrix, eh? Ah, clar, Astèrix. I si em dius els dos, em quedo més amb Tintin. És veritat. Sí. És veritat, és veritat. Escolta, el que sí que m'agradaria avui és que, va, tirem una miqueta de catalanitat, tirem una mi
Una de les veus que ens ha acompanyat a cop de sardana durant dècades. Filla de Ripoll, fitxatge estrella d'aquesta temporada Girona FM, la veu de la principal, Montserrat Joenteny. Bon dia, bona hora. Hola, bon dia, Cid. Anem per parts. T'ho dic perquè, és que t'acabo d'introduir, però ara parlàvem de còmics i tu estaves aquí assenyalant, dient jo, jo, jo, què passava amb els còmics? Ah, doncs que els meus fills, sobretot l'Enric el Gran, els llegia i com que els deixava per allà tirats, doncs jo també me'ls mirava. Ah, mira...
I eres gaire de còmics, tu? Clar, ja em van agafar molt gran, però sí que em feia gràcia fer-hi ullades i m'hi passava estones. I a més a més enganxaven. Sí? Sí, t'hi estaves una estona i quan te n'adonaves fa més de mitja hora que estic aquí llegint. És que jo et veig més amb una imatge així molt bucòlica des de la terrassa a casa teva amb un bon llibre. Doncs sí, amb llibres molts. Oi que sí? Molts. Llegeixo moltíssim. I a part de llegir, és que se m'ha oblidat, bueno, no se m'ha oblidat, m'he deixat de dir la teva faceta de cuinera també.
Bueno, aquesta és internós. És que clar, vull dir, jo ho he de dir, vull dir, avui dinarem llenties gràcies a tu. Bueno, doncs... I dinarem bé, per fi dinarem bé a aquesta ràdio. Bon profit. Sí, sí, sí. Què ens hi has posat en aquestes llenties? Va, comencem per aquí. Doncs mira, us explico. Fa ja uns quants anys en un programa de ràdio vaig sentir una senyora que explicava que feia llenties amb valls tendres i gambetes d'aquelles petites.
I vaig pensar, bueno, ho provaràs. I jo hi vaig afegir un bon rajet de vi blanc, que ella no li posava. I a partir d'aquí he fet diferents varietats. I quan les vaig cuinar ahir, doncs tenia uns calamarsons d'aquells petits al congelador, i tenia algun musclo, i tota la bossa de gambetes. I com que ara no és temps d'alls tendres, ho vaig substituir per ceba ben triturada. Un bon raj de vi blanc, una mica de pebre vermell, del picant i una mica del dolç. Jo crec que hi sucareu pa.
Has vist quin tros de dinar tindrem avui? Ja ho veuràs, ja ho veuràs tu, això. Tu ho di'm, i crec que no et quedaves, no, dinar? Normalment no hem quedat, però avui farem una excepció. Però no us ho agafeu massa seriosament, eh? Que no us ho portaré pas cas. No, ja ho sé. No, no, escolta, en aquesta vida, i ara que són les 11 i 11, s'ha de gaudir del present. Home, sí. Vull dir, demanem un desig a tots i el desig és que vinguin llenties cada dos per tres aquí a Girona FM. El que sí que ha arribat és la principal. Montserrat, després de quants anys feia que no feia ràdio?
Doncs mira, quan van tancar el Bereto a Femgirona, era el juny del 2018. Juny del 2018, des de llavors que no feia ràdio. I com va ser la trucada per tornar-hi?
Bueno, va ser un cúmul de coses, perquè em van donar un premi el mes de març a Vilabalareig, i allà vaig coincidir amb amics periodistes, i per què no tornes a fer ràdio, i em va dir, bueno, espera't, jo ja faré una trucada, i algú va fer una trucada, i després es van lligar les coses, i mira, aquí soc. Amb ganes de tornar a la ràdio? Sí, moltes. La ràdio ha sigut sempre la meva vida, perquè jo vaig començar a Ràdio Ripoll, que tenia 14 anyets. Imagina't.
El que passa és que les circumstàncies que es van donar el 2018 van ser també una mica complicades, perquè va coincidir el tancament de la ràdio amb malalties del meu marit, que ja estava delicat. I aleshores, quan miro enrere, penso que potser tot va venir. És que de vegades les coses no passen perquè sí, de vegades les coses, el destí passa...
Et fa pensar. És menester. Sí, et fa pensar i dius, i això per què ha anat així? O sigui, per una banda em va anar bé, perquè esclar, vaig poder estar per ell, que deshortadament fa quatre anys que va morir, i mira, també he necessitat temps per recuperar-me, i ara que m'he recuperat una mica, doncs mira...
M'ocupo. Abans m'ho deies, vull dir que tu ets filla de Ripoll. I faig bandera de ser ripollesa. Exacte, adoptiva d'aquí Girona. Sí, m'encanta Girona. Anem cap a la infància, perquè ara parlaves que vas començar a Ràdio Ripoll amb 14 anys. 14 anys. Recordes el primer dia?
No, el primer no, perquè va ser tot molt així també de cop, perquè jo feia teatre amb l'agrupació Marian Font i es donava el cas que un dels actors o el principal actor de la Marian Font era el director de Ràdio Ripoll, que llavors era emissora de la cadena sindical.
I no recordo quan va anar, que em va portar cap allà. De fet, no era jo sola, perquè hi havia una altra noia que, disortadament, ja està morta, l'Antònia Burniol, que també feia teatre, però ella treballava en una empresa i només feia unes hores. En canvi, jo m'hi vaig dedicar amb seguretat social i tot. Però les coses, això que et dic, que de vegades venen d'una manera que, quan les mires a posteriori, dius, sembla fet expressament.
Llavors va sortir aquell famós decret d'enfragui d'hivern i que va anul·lar totes les emissores d'una mitja. Ah, mira. Sí, i amb la freqüència modulada em van portar cap a Quigirona el que era la Botejerona.
Sí, i tant. D'aquí me vaig anar a Ràdio Espanya de Barcelona, però a Ràdio Espanya de Barcelona no em va acabar de fer el pes, també van concórrer a unes circumstàncies familiars, i me'n vaig tornar a Ripoll. I quan van començar a Ràdio Ripoll l'emissora municipal, vaig començar a fer un programa sardanista allà, gravar falques, fer col·laboracions, i va venir Torrodet.
Tota una vida dedicada a la ràdio, com aquell que diu. Sí, és que jo m'agrada molt escriure, perquè tu saps també que col·laboro amb Diari de Girona i escric a la revista Som i a Diari de Girona i vaig estar-hi 18 anys. Corai. Però lo meu és la ràdio. Ja m'agrada escriure, ja, però...
La ràdio i el teatre poden més. De tots aquells anys, dels principis de tot, alguna anècdota amb la que et quedis? Que dius, això em va fer molt feliç. Sí, no, em va fer molt feliç, no, se'm va riure tot el poble. Passàvem un anunci d'una casa de sabates que ara, no sé si existeix, crec que no, que deia, era el famós marca Gorilla, i deia, tots els modelos Gorilla els encontrarà en Casa Tarracó.
I jo vaig anar tan de pressa que vaig dir... Em vaig descuidar els tapetes. I era una època on a la ràdio s'escoltava molt més cara. Sí, sí. Era l'època aquella famosa dels discos dedicados. Home, i tant. Del Juanito Valderrama amb la primera comunión. Hombre...
Jo me'n recordo que en aquells anys sonava molt l'Una de Miel, de Paloma San Basilio. Sí, i tant, i tant, i tant. Era la banda sonora, era com ara el Shakira i el Bizarrap, era el mateix. I encara hi havia una altra versió de la Gloria Lasso més anterior. A mi la que m'agrada és la de la Gloria. Sí. Molt més que la de la Paloma San Basilio. Sí, senyor. Has vist que jo domino de tot, eh? Ja, ja, ja. Ja ho veig, ja ho veig. Fa pocs dies que ens coneixem, però ja ho veig. Però mira, ja ho veus. Ets allò que diuen multifuncional.
multifuncional, moltes caretes. Moltes caretes, eh, també. Amb aquesta feina també és necessària. Home, i tant. I, escolta, vinculada al món de la ràdio i al de la sardana?
Bé, el món de la sardana jo és que el vaig viure d'una manera molt intensa, i de vegades he pensat que si no hagués sigut un avi que hi havia al meu poble, que ensenyava a ballar sardanes, l'avi Monell, que és, o era, pobre, perquè fa anys que és mort, l'avi de l'antic alcalde que hi havia abans de l'actual alcaldessa a Ripoll, jo no hauria après a ballar sardanes. Era un home baixet, amb una boina, es perdenyes de veta, i anava sempre amb el cigarro de caldo a la boca.
i va ensenyar a ballar sardanes a 3 o 4 generacions i jo recordo que era petitona i estava amb el meu pare que feia moltes sardanes tot i ser l'època franquista feia moltes sardanes el diumenge i jo pensava, no sé, mirava els músics i com una mena de devoció cap a aquella música i de mica en mica hi vaig anar entrant, primer vaig aprendre a ballar-ne després hi havia una senyora
La Concepció Passola, que me n'enrecordaré tota la vida, que era molt catalana, si visqués tot el que estem visquent ara, em sembla que pobra dona, infartaria. Sí, n'hi ha uns quants. Doncs em va passar versos d'en Sagarra i obres de teatre d'en Sagarra i tal, i vaig anar fent una petita cultureta. I així va començar la cosa. I com va començar el primer programa de ràdio que vas fer sobre Sardanes?
El primer programa de ràdio que vaig fer sobre sardanes tot meu va començar perquè a Ràdio Ripolló en feia un, però no era tot meu. Jo presentava i tal, però no. A la Botejerona. A la Botejerona, en Joaquim Gironella feia un petit espai el diumenge. I jo, mica en mica, hi vaig anar posant cullerada. I a més a més, ella ho feia en castellà i jo ho vaig fer en català. I ningú em va felicitar, però tampoc ningú em va dir res.
I el cap de programes, que esclar, era del Movimiento, també en aquella època. Doncs em va donar més espai, li vaig dir, és que això és molt curt, una mica. Si no, no, sí, fes, fes. I els diumenges al dematí, de mica en mica, encara guardo els guions. Sí? Encara els té. Són coses que agrada molt, he de guardar. Sí. Bé, jo tinc un problema molt gros. La meva filla ja m'ho diu, que si tingués tota una mansió, estaria plena de paperots i de discos. Bé, però al final no deixen de ser una miqueta el dia a dia de la teva història.
Sí, i que no vull que es perdin, perquè ja ho tinc per testament, que va tot a l'arxiu comarcal del Ripollès. Ah, mira. A la Ripollès, eh? El del Ripollès. Home, clar. Que ara hi vas gaire, a Ripoll? Sí, tres o quatre o cinc vegades l'any, sí. M'agrada anar-hi. En moments puntuals. Per l'Aplec m'instal·lo tres dies, divendres, dissabte, diumenge...
De vegades hi vaig aquest any, no hi he pogut anar pel Mercat Medieval al mes d'agost. Sí, sí, sempre que tinc oportunitat, si hi ha algun concert, alguna cosa que valgui la pena, sí. Sí, sí, és que Ripoll és Ripoll. Estic molt bé a Girona, eh? I m'he sentit molt ben tractada a Girona, i molt ben adaptada, i molt bé, però...
Les arrels són les arrels. Les arrels són les arrels, i a part tinc els meus pares enterrats i el meu marit, i de tant en tant també m'agrada anar a portar flors i passar-me un rato, després torno a fer-te una merda, però bueno. Bueno, això va implícit, em sembla, això va per contracte ja. Exacte, va així. Montserrat, ara parlàvem d'on veníem, parlem ara d'on som,
Què t'hi has trobat ara, tornant a la ràdio? Ha canviat? És a dir, ha canviat? La cosa és com ha canviat aquella ràdio on vas entrar tu per primera vegada fins a aquesta ràdio? Ens posàvem els discos nosaltres, ens ho fèiem tots nosaltres i a més a més me'n recordo que per obrir el micròfon teníem una cosa rodoneta que fèiem clinc, que de vegades es quedava oberta i llavors la pitiàvem.
I ara, escolta, bé, he hagut d'aprendre modernes tecnologies, he hagut d'aprendre a passar-me a CDs, a fer tot de coses, sí, ha canviat moltíssim, moltíssim. Teníeu tècnics tan eixerits com el que tenim aquí? No, no, no, t'acabo de dir que ens ho fèiem tots els mateixos. L'Arnau Vila és irrepetible, en aquest sentit. No, i a més a més, com a professional on deu, ja l'hi vaig dir el primer dia, eh? A veure, ell i jo no havíem treballat mai junts. No.
I el primer programa, i per una persona, i cuidado que no és que tinc frivolori, que no hi entengui amb sardanes, és fàcil liar-la, perquè si s'ha de tallar en un moment donat, tu, llar-se el que sigui. Va sonar bé aquest últim programa, sí, no? Tots bé, cap problema, vull dir que ja li vaig dir un 10, molt bé, molt bé. Ens hem entès perfectament.
I en aquest sentit és el que et deia, més enllà dels canvis tècnics i tot plegat, la ràdio ara... És a dir, t'ho dic perquè en aquella època és el que dèiem, que abans la gent ho escoltava molt i ho escoltava, clar, al directe, no existia això del podcast i aquestes coses. Tu com t'hi has trobat amb tot això que ara tens un enllaç que passes pel WhatsApp i que la gent ho escolta? Jo al diari ja vaig haver d'aprendre a fer moltes coses que no en tenia ni punyeteri d'allò. Vol dir que una més ja no m'ha vingut d'aquí.
Bé, als principis costa una mica, eh? Perquè a mi em van donar un telèfon, un mòbil, un dels meus fills, i m'ha dit, aquí el tens i espavilats, saps? I com que soc remaneta i tafanera, doncs no, no, me n'he anat sortint. Me n'he anat sortint. I amb el pas dels dies, el programa, és a dir, el procés d'adaptació, creus que va ser el primer dia ja...
Ja hi eres? O també és allò de, bueno, de mica en mica has anat agafant el ritme... O el primer dia m'hi vaig sentir com el peix a l'aigua. Oi que sí. No sé com m'heu vist vosaltres, no sé. Estupenda, com sempre. Ja de poder direu, aquesta s'està tirant un farol, però és que és el que et deia abans, jo a la ràdio m'hi sento molt bé.
I ja en tenies ganes, eh, també? Sí, i m'ha ajudat molt anèmicament. Sí? Sí, perquè després de la mort del meu marit i tot plegat, si omples el temps i a més ho pots obrir amb una cosa que a tu t'agrada, veria molt. La meva filla sempre em diu, mare, des que fa ràdio estàs més risoenya, em diu ella.
A Catalunya li falta més sentiment, en aquest sentit, amb els seus valors de catalanitat? Parlo de les sardanes. A veure... Hauria d'apostar més per les sardanes? La sardana no hi aposten massa, però és que, a més a més, falta informació, falten ganes dels professionals, perquè moltes vegades llegeixes un text a la premsa o escoltes, no sé, TV3, per dir alguna cosa, i diuen cada bestiesa, però cada bestiesa,
Per exemple, llegeixes en un diari, una festa amb sardanes, una cobla de sardanes. A veure, una cobla no només toca sardanes. Pot tocar moltes més coses i ho ha demostrat perquè han fet fusions amb piano, amb tot un pilot de coses. A més, amb els concerts de sardanes hi posen obres clàssiques fetes amb instruments de cobla. Jo sempre dic que a la universitat hi hauria d'haver una assignatura que fos cultura popular.
O a les escoles o als instituts, ja que comencin ben d'hora. Sí, sí, però potser més de cara als professionals.
Perquè et trobes amb molta gent, jo als anys del Diari de Girona hi vaig tenir alguns problemes que sortosament els vam solventar fins que va arribar el moment que vaig demanar, escolteu-me, deixeu-me revisar els textos abans que sortin. Perquè, a veure, si no se'n sap, no es pot fer miracles. Jo crec que s'hi hauria d'apostar en tots aspectes. Per començar, amb el polític. Quant temps fa que estem demanant que la Cerdana sigui patrimoni de la humanitat?
Dança Nacional de Catalunya. Encara no és Dança Nacional de Catalunya. I ha passat en Pere i en Balanguera, i tothom ha fet molta propaganda de la sardana Dança Nacional de Catalunya. Però allò que diuen el País Veió, braço namores i no buenas razones.
T'ho dic perquè aquesta setmana potser el tema és una miqueta més sensible. Després d'aquest cap de setmana on el foc comediàtic ha estat amb els castells, amb els castellers que teníem a Tarragona, jo entenc que també, al final, la sardana també pot sentir aquest fet de dir, ostres, sí, se li està donant molt de bomboixó. Fa molt d'això, eh? Que els castellers són a davant de tot. Fa molt, eh?
Però al final no és un piquepas intern, és allò de dir que s'ha d'intentar equilibrar. És que dins del món polític hi ha algú que li interessa més que es parli de castellers i subvencions i ajudes van cap allà. És més un tema d'espectacularitat, potser? Sí, potser sí. I jo no puc mirar els castellers. Saps per què no puc? Perquè com que jo tinc problemes d'esquena, quan veig la gent que puja i recolza el pes aquí damunt de l'esquena, és que no puc. És superior a mi. Em fa mal la meva esquena. Ja m'agraden, eh? Però no me'ls puc mirar.
Clar. En aquest sentit, si poguessis demanar-li un desig a Déu, a qui sigui, sobre la sardana, quin seria? T'ho dic perquè segueix aguantant. Sí, segueix aguantant, però d'una manera molt precària. Per exemple, aquí a Girona hi havia hagut la sardana a l'escola, que ho va muntar, per cert i molt bé, en Joan Domènech, alcalde de Lloret, ets ponent de cultura de la Diputació...
I ara tinc entès que no es fa ensenyament de sardanes a les escoles amb aquella campanya que s'havia fet i va haver gent que s'hi va ficar molt i fort i dedicar-hi hores i se n'ha anat tot a no risc. Jo demanaria que comencessin el que deies tu abans per les escoles amb els petits.
Jo vaig aprendre a fer sardanes a l'escola, eh? Ja, ja, te'n van ensenyar. Però també hi tenim un problema, i compte, que no voldria que ningú se sentís molest, ni molt menys. La gent que teníem nosaltres abans, la gent autòctona d'aquí, més o menys tothom va a sardanes. Ha vingut molta gent de fora. I quan dic gent de fora, generalitzo. No dic ni aquests d'aquí, ni aquells d'allà.
Què passa quan tu arribes a un lloc que és nou, que abans no t'integres, costa molt, i que segons quines cultures els hi costa molt d'integrar-se. Llavors, si mirem el percentatge de gent de Catalunya i de gent nouvinguts, tardaran uns anys, si és que s'hi fiquen...
Seria un gran èxit, eh? Seria un gran èxit, però hi haurà un percentatge molt petit de gent que li pugui interessar. A les colles, a les colles de competició, comences a veure nanos de diferents cultures. Però fins que aquesta gent arribi a dalt, suposant que hi arribi, perquè, esclar, també hi ha aquella època de la joventut que s'hi tenen una novieta, que s'hi tenen una novieta... I més ara, que comencen més d'hora, eh? Exacte. Que tots se'n van orris, o sigui que...
La Sardana fa molts anys que doleix de problemes. Els primers van començar quan deien els músics se'ns han fet grans i no hi havia músics. Ara tenim músics joves perquè hi ha 50.000 escoles de coble. Per cert, hi ha escoles de coble que funcionen molt bé perquè dies enrere vaig anar a la nit dels músics de l'escala i feia goig veure que al mig d'aquella plantada de músics antics hi havia jovenets...
de l'escola de l'Obisbal, de l'escola del Col·legi Santa Maria de Blanes, que hi havia algun que havia passat per allà, que tocaven de fàbula i els veies muntant la tenora. I va haver un nano que em va meravellar, Marc Méndez, 14 anyets. I si tu haguessis vist, tinc les fotografies, una estona te les ensenyaré, com va muntar la tenora, perquè, esclar, muntar-la és tot un procés, la porten a dins d'unes tots, com després la va netejar, la va aixugar, la va guardar, i amb l'elegància que tocava...
O sigui que, no ho sé, fa molts anys és com allò, com aquelles pandèmies que comencen i duren i duren, com el Covid. Sí. Doncs el tema de la sardana em sembla que va per aquí, perquè fa anys que se'n parla que això morirà, que això morirà. També deien que moriria la ràdio, que va sortir la televisió. Això és el que t'anava a preguntar ara, t'has avançat, i crec que és molt bona pregunta, i és que tu, en paral·lel, al llarg de la teva vida, has conviscut amb dues coses que tothom deia que anaven a morir, que eren la ràdio i la sardana,
I aquí estem, a la ràdio parlant de sardanes. I a la ràdio més que mai, perquè ara la gent... Entres a molts llocs a comprar en una botiga, tens la ràdio posat. Vas amb una modista i tens la ràdio posat. Vull dir que...
Jo quan estava a la Boca de Girona ja deien, ui, el 67 era això. Ui, la ràdio... La ràdio se'ns anirà a Norris. No, no se n'ha anat a Norris. Ha canviat. Es fa un altre tipus de ràdio, perquè el que estem fent tu i jo ara aquí era inconcebible, llavors. Bé, era l'àpoca franquista. Era una altra història, sí. Jo no hi seria pas. Suposo que jo tampoc. Però avui, evidentment, ha evolucionat, però no. No, no, jo no crec que la ràdio mori mai. I les sardanes crec que tampoc moriran.
Ets gaire de canvis, tu? Bé, jo m'adapto al que dóna la vida perquè l'experiència t'ensenya que o canvies o no hi ets. Mhm.
Al principi, quan em varen començar a introduir internet, vaig pensar, valga, em deia el meu marit, quan veia el meu fill gran jugant amb un ordinador d'aquells que encara anava amb cinta, deia, això és una manera de perdre el temps. Al cap de poc era ell el que llegia el diari per internet. Vull dir, jo m'hi he anat adaptant, potser perquè les circumstàncies m'hi han obligat, perquè esclar, al diari de Girona vaig ja d'aprendre a fer coses, a la ràdio he hagut d'aprendre a fer coses.
Mira, sí. Al final, tant amb la ràdio com amb la sardana com amb la vida, el més important és seguir aprenent sempre, no? Exacte. Carai. Jo no me'n canso. Te'n cansaràs de la principal, no? Home, per part meva, no. No, eh? El que passa és que una ja té uns anys, eh? No ho sé, fins a quan arribarem, eh?
Fins on te'ho doni. Sí, de vegades penso, per exemple, a la Francina Boris, que va ser tota una icona de la Sardana Girona. No sé si tu la vas conèixer. M'hagués encantat, però no. Doncs va aguantar fins quasi ben 90 anys fent col·laboracions a Diari de Girona. Déu-n'hi-do. O sigui que... I el cap el tenia molt clar, ella va tenir problemes de mobilitat i altra cosa. Però vull dir que encara compartia amb ella i jo no fa tants anys una pàgina el divendres al Diari de Girona.
Doncs jo et veig molt bé, eh, Montserrat. Bé, això ja m'ho trobo. Gràcies. De totes maneres, moltes gràcies. Ja et veig molt bé i em sembla que duraràs més tu que jo en aquesta ràdio. No ho saps mai. L'Arnau ja riu. Bé, hi ha una diferència, jo ho faig per emborar l'arte. També és veritat. Llavors jo no condiciono pressupostos. Jo sóc una mica egoista, diguem, que sóc més feliç fent ràdio.
I sumes. Exacte, sumes. I sumes molt. Depèn del dia. Sumo o depèn del dia. Resto. Jo també puc tenir un dia d'aquells dolents i pifiar-la, eh, Renau? Que també pot ser. Sí, el que sigui, escolta, que les genties no ens tragui ningú. Que ara no les he provat i ja tinc unes ganes de dinar que al·lucino. Oi, aquest home... De veritat.
Montserrat, se'ns està acabant el temps, però moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui. Si vols que un altre dia que hi hagi alguna cosa amb l'importància ardenísticament a Girona tornem a parlar. Tot teu. Tenim alguna plec per aquí a prop, alguna cosa així? Aquest cap de setmana tenim la plec de Tossa que tanca la temporada de plecs de les comarques gironines, que comencen al mes de març i acaben l'octubre a Tossa.
Però si escolta'm una cosa, què et sembla si al mes de març et torno a convocar i xerrem un rato dels aplecs? Oh sí, i a més a més hi haurà novetats, perquè aquest any que ve si sumen dues poblacions de les comarques gironines, hi tindrem dos aplecs més, que de moment no estic autoritzada per desvetllar els noms, però que jo ja ho sé. Doncs d'aquí al mes de març, aviam si ho podem anar desvetllant, i mira, ja és l'excusa perfecta per poder-te convidar una altra dia aquí. Com que ja ens veiem cada setmana, tu quan vulguis, i si algun dia hi ha una cosa molt especial ja t'ho diré.
Quan escoltem la principal, Arnau, quan era? Doncs serà diumenge a partir de les 9 del matí a la principal de Girona FM. Molt bona hora. I tornem a les 10 del vespre. I tornem a repetir-lo. No, però a les 9 del matí és molt bona hora perquè quan te'n vas a fer una esmorzada a forquilla d'aquells que te'n vas als pobles del voltant d'on te vius...
Mira, és un moment per posar el principal. Doncs mira, diumenge el vaig portar posat en el cotxe, anant a l'aprec de Malgrat, i fins a l'entrada de Malgrat el vaig sentir. Ai, que... Fins a Malgrat? Fins a l'entrada de Malgrat. Passant per la cruïlla de Pà del Foll, marxava una miqueta un moment, però l'acabem tornant a enfilar. Ah, Déu-n'hi-do, eh? Sí que arriba, la senyal de Girona FM. I no la sento a casa meva.
Vius al barri vell? No, visco a Sant Narcís Domínguez. Si hi ha molta pedra, molta ciment... Hi ha molt ciment, hi ha molt ciment. Des que vam fer un bloc nou al costat de casa meva deu fer 10 anys que tinc problemes amb el barri. Ah, doncs ja parlarem amb urbanisme, aviam si això ho poden solucionar. Si ho poden solucionar. Si ho poden fer alguna cosa amb aquest bloc, perquè si no malament...
Montserrat Joventeny, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta estona. Gràcies per recordar-te de les sardanes, no de mi, de les sardanes. I de tu sempre, també. Gràcies, Maco.
Bona nit.
Fins demà!
Som la teva veu. Som la gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
A Girona FM, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org
Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família.
Al centre comercial Gran Junquera ens fem encara més grans. Arriben marques molt esperades com Zara, Adidas, Stradivarius, JD, Verska, Mango i moltes més. Per fi ho podem dir. Obrim la nova part el 10 d'octubre. Descobreix un nou Gran Junquera. Ara, més gran que mai.
I ara sí, sembla que hem entrat en l'espiral literària, t'ho dic perquè tenim una nova presentació de llibre aquí, Girona, també especialment recomanada per a tots aquells que siguin amants del vi. Parlem de Confessions d'un sommelier, una proposta literària de David Seixas, que si no m'equivoco ja tenim a l'altra banda. Bon dia i bona hora, David.
Molt bon dia. Primer de tot, gràcies per haver entrat. T'ho dic perquè Confessions d'un sommelier em sembla que és com la combinació perfecta per a tota aquella gent que li agradi llegir amb una copa de vi al costat. Sí, és un llibre de vi, de gastronomia i de vida. I suposo que en aquesta copa que tindran a la mà els farà reflexionar.
Ho dic perquè demà, a 10 d'octubre, a les 6 de la tarda, al Beancó presentes el llibre. Em sembla que de moment estàs lluny, però arribaràs per demà. Exacte, sí, sí. Mira, ara mateix estic a la preciosa Ribera Sacra, zona de Vils també, a Galícia, i ja faré camí per poder estar demà a Girona, on tenim també la seu de gallina i piel, per tant, una ciutat que tenim molta estima. En aquest sentit, què ens hi expliques a Confessions, un sommelièr?
Doncs mira, Confessions de la família és una miqueta un llibre autobiogràfic amb molta, molta experiència vital del Bulli des de dins, com vaig viure jo aquesta experiència dels meus 12 anys al Bulli, explicar una miqueta aquesta gran...
dificultat que era treballar en un restaurant de tant nivell, de tanta exigència, un homenatge als companys que han dedicat tant de temps i d'esforç a fer això del Bull, el millor restaurant del món. I després també, doncs, grans reflexions sobretot entorn del món del vi i les addiccions, entre elles l'alcohol. En aquest sentit, addiccions com l'alcohol, per exemple, des de quin punt de vista?
Doncs mira, el subtítol posa que quan la teva passió es converteix en el teu pitjor amic, per tant jo crec que ja deixa entendre molt del que pot passar. Explico com nosaltres, els familiers, la gent de la restauració, de la gastronomia, els cambrers de vins, tenim una exposició molt gran a l'alcohol i com normalitzem també moltes vegades aquest consum.
I aquí és una miqueta la meva experiència personal de com el vi, en aquest cas l'alcohol, la part potser que menys s'explica d'aquest meravellós món que és el món del vi, que és fantàstic, que és paisatge, que és cultura i que és història, però que també té alcohol. I aquí explico com la meva feina, el meu dia a dia, es va convertir en el meu enemic i com vaig haver de conviure amb l'alcoholisme.
David, la gent és conscient de la despiedada que és l'exigència en el món de l'hostaleria i més de la alta hostaleria?
Jo crec que no n'és conscient, jo crec que tots els oficis al final, tots els que tu vols brillar, que ho vols fer bé, són exigents i la restauració i l'alta restauració n'és molt. A més a més també hi ha el tema dels horaris i hi ha un tema que pot acabar molt tard a la nit, hi ha molts horaris partits i tot això fa que
que sigui dur, i l'exigència també del comensal. Pensa que aquests grans restaurants, com ara, per exemple, el celler Can Roc aquí a Girona, hi ha gent que està esperant gairebé un any per poder anar des de tots els indrets del món. Per tant, hi ha una exigència. Tu el que intentes és que cada dia facis que sigui la millor experiència de les vides de la gent que entra per la porta. I això té un pes.
En aquest sentit, la feina de sommelier, hi arriba tota la gent que hi vol arribar? A veure, la feina de sommelier, clar, primer de tot, no hi ha sommeliers a tots els restaurants, ni experts de vins en tots els restaurants, per tant, hi ha una feina específica
de restaurants a nivell mitjal, i després també té altres sortides, com per exemple amb cellers, amb tenda especialitzada, molts companys que treballen també amb distribuïdores, per tant tens com moltes sortides. Però clar, la de la restauració, jo sempre dic que el sommelier és el primer que comença el servei,
recomanant els aperitius, si vols una copa de cava, de jerez, i l'últim que marxa, recomanant també els estilats i fent companyia a la sobretaula. Per tant, és una feina que exigeix d'hores i de molt coneixement. Si algú es vol dedicar a ses sommeliers, suposo que aquest llibre és una miqueta un mast, per saber una miqueta el que passa entre bambelines.
jo crec que m'encantaria de fet m'agradaria, de fet ahir m'han dit, ostres, hauria d'estar en totes les escoles d'hostaleria i en tots els cursos de sommelier i vaig pensar que bonic seria perquè aquí el que dic és que el que et deia, que hi ha uns certs perills que a vegades no ens expliquen, a mi m'agradaria que fa 25 anys vaig estudiar aquí a l'escola d'hostaleria de Girona en el curs de sommelier, m'ho haguessin explicat i m'haguessin dit, mira, estàs en un món que és fantàstic, que és molt divertit la gastronomia i el vi
però té uns certs perills. Per tant, en aquest llibre jo ho dic i després ho deixo a les mans del lector, cadascú pot fer el que vulgui, jo no obligo a ningú a veure o no a veure, sinó que explico una situació real i crec que sí que seria important que la gent que es vol dedicar, la gent jove, que tingui consciència i que després decideixi. I tu què li diries al David de fa 25 anys?
Doncs mira, és una reflexió que m'he fet moltes vegades i crec que la vida al final és un aprenentatge constant la vida està plena de microvides i que és una etapa més de la meva vida per tant, crec que tampoc val la pena empenedir-se, no? De fet, ara jo estic aquí parlant amb vosaltres i presentant el llibre
també per aquesta experiència viscuda. Per tant, canviar massa tampoc no em sembla que... L'únic que, tenint el coneixement que tinc avui, l'autoconeixement, les eines que tinc avui, que podria utilitzar, com l'esport, la meditació, la música, que fa 25 anys no tenia, potser si les utilitzés no hagués arribat a l'extrem que vaig arribar.
Doncs ja ho hem comentat. Demà, dia 10 d'octubre, a les 6 de la tarda, el Biancó. Confessions d'un sommelier de la mà de David Seixas, a qui ja aprofito per donar-te les gràcies per haver-nos acompanyat aquí als Quatre Rius. Que sigui bo el viatge de Galícia cap aquí, que arribis bé i que puguem presentar aquest llibre amb tota la gent que hi hagi. Doncs moltes gràcies, molt amable.
Som la teva veu. Som la gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
A Girona FM, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
La teva ràdio. La Gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a gironafm.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Ja sé que ens quedaríem tot el matí escoltant la cançó, però en parlarem, o si més no, d'un tema bastant relacionat. Per tant, és evident que estem en amor en sintonia, és evident que parlem amb Clàudia. Amb Clàudia Ramírez, bon dia i bona hora. Bon dia. Com estàs? Gràcies per venir. Molt bé, molt bé, superbé, contenta de nou aquí. T'agrada la tardor?
Sí. A mi m'encanta, eh? Sí. Soy más de sol, pero como que hace días estupendos, perfecto. Escolta, avui estem escoltant la Shakira de Fons i és que el tema oval. Avui parlem de la comunicació no violenta.
Exacte, és una tècnica que utilitzo molt en conflictes de parella, igualment és una tècnica que s'utilitza en qualsevol àmbit, però en conflictes de parella és ideal per poder comprendre què és en l'altre, com fer peticions, sobretot, que ara us explicaré, perquè aquesta tècnica té quatre passos superimportants per poder fer peticions del que volem
i si allò que estàs demanant és realment prioritat i de quina manera ho haurien de fer, que és aquí l'essència i la clau. Va, doncs comencem, que això m'interessa. Això m'interessa, oi. Va bé, tu, va bé. Bueno, la comunicació no violenta és una tècnica que facilita que eviten reaccions automàtiques, és a dir, aquests impulsos de, per exemple, dir les coses tal qual me surten, no? És a dir, penso...
Te dic, te la suelto, no? I aquí me quedo, no? Doncs no, es tracta d'evitar aquestes reaccions automàtiques per tenir respostes més conscients. Llavors, la clau de aquesta tècnica, sobretot, és tenir una empatia cognitiva i emocional. Per què?
La capacitat cognitiva és aquella que ens fa posar-nos en el lloc de què podria estar pensant l'altra persona. Simpàtics. Exacte. A nivell cognitiu és què podries estar pensant tu en aquest moment de conflicte? Què et pot passar per el cap? I després, a nivell emocional, és què estàs sentint tu de tota aquesta situació que estem vivint. És posar-me en el lloc de l'altra a nivell de què pot estar pensant i què pot estar sentint. Posar-me en el sentiment de l'altra.
És important perquè no ho fem. O sigui, quan tenim un conflicte, el primer que fem per reacció és el que jo vull. El que jo vull que facis, i el que jo sento i les meves necessitats i interessos. Pocs vegades realment ens posem en el lloc de l'altre.
sinó que ens quedem en aquesta situació incòmoda, que volem parlar, evidentment, com sigui, perquè volem solucionar el problema, però no fem un stop d'autoreflexió de com hauria de demanar o parlar d'aquesta situació, sobretot si el que vull és canviar la relació o almenys transformar aquest conflicte, no?
Però això té una cosa que jo crec que a tu et toca treballar les sessions i tot, eh? Perquè la diferència aquesta entre això que ens expliques i el saber posar límits, que això també ho hem parlat d'allò, és que són, saps? Vull dir, s'assemblen i poden semblar clavades, però no és igual, eh? No és el mateix.
No, no és el mateix. Precisament, i començaré a explicar com hauríem d'aplicar aquesta tècnica. El primer pas és l'observació. L'observació de los fets. Quan tenim un conflicte, hem de fer un stop de dir què ha passat? Què és el que ha passat en aquest conflicte? Quina ha sigut la causa? Ha sigut per mi, per l'altre? Què és el que ha originat que tu i jo esclatem d'aquesta manera i no arribem a un acord?
Aquests fets els hem d'observar d'una forma amb zero prejudicis, perquè si no fem com una neteja...
evidentment, per instint, perquè som certs egoistes, tu miraràs cap al que a tu et convé. Llavors, hem de fer aquest stop. Després, les emocions. Què és el que em remou d'aquesta situació que jo he passat? Què és allò que porto, que m'ha remogut tant, que estic tan enfadat, que no puc en això? És una necessitat meva...
o què ha passat aquí hem d'observar els nostres sentiments perquè depèn d'això jo reacciono llavors hi ha gent que és molt impulsiva, hi ha gent que s'agafa tot molt personal hi ha gent que fins i tot en una conversa de WhatsApp, que això em trobo molt i sempre dic sisplau, si vols arreglar un problema no, comenceu per els missatges de WhatsApp el WhatsApp el carrega el diable
Més que res perquè tinc gent molt sensible que si no espera un emoticono d'un cor o un petó un bon dia, ja és, ui, què ha passat aquí? Ha passat alguna cosa, està més seriós. Imagina't les interpretacions que fem. Sí, sí.
Me lo dices o me lo cuentas. Sí, sí. Sé de què parles. Llavors m'entens. Després, les necessitats. Jolín, que hi ha darrere d'aquests sentiments sempre, sempre hi ha una necessitat no satisfeta. La meva.
Llavors hem de posar-nos en el lloc de l'altre, però primer, ei, aquesta necessitat que tinc que l'altre m'escolti o que l'altre sempre estigui quan jo el vull o de fer segons què cada cap de setmana...
D'on mesur? Per què tinc aquesta necessitat? Abans de fer aquesta petició. I després ve la petició. Però primer mira tot el treball que hem de fer abans de demanar alguna cosa que realment potser no és prioritària, potser no cal en aquest moment, potser només forma part de tu, dels teus sentiments i les necessitats, però no de l'altre. No hi ha un equilibri.
I, evidentment, quan fem aquestes peticions hem de ser molt concrets. La gent no és concreta, la gent és molt extrapta i molt ambigua quan fa una petició. És molt genèrica. Llavors, és que el mes passat ha passat no sé què, llavors tu a partir d'aquí no sé quan... O sigui, no són concrets.
Un fet, una petició concreta. O sigui, m'he sentit malament sempre parlant des del jo. Jo em sento que cada vegada que tu arribes tard, per exemple, i no m'avises, em genera una angoixa o una desconfiança. Podria, sisplau, almenys trucar-me, enviar-me un missatge de qui arribaràs tard?
Això és una petició molt concreta i un fet molt concret, però no imaginant-nos més, perquè si no és quan l'altra persona reacciona no escoltant, és poc receptiva, ja l'estàs culpabilitzant i aquí ja el diàleg no entra, perquè no ha començat d'una forma assertiva.
Entonces, sé que no es fácil porque aplicar això no es fácil y la gent tota la estona es reacció, acció, reacció, acció. Total.
una mica d'autoreflexió i d'autoconoixement perquè puguis tenir una comunicació més assertiva. Saps de què me n'he adonat una cosa? Sembla una tonteria, que va una miqueta en relació amb tot això que dius, que és tan fàcil com preguntar.
També. És que és tan fàcil com preguntar. Això m'ho deia l'altre dia una amiga meva, que ella tenia un truco amb la seva parella, que era, quan hi havia alguna cosa que li grinyolava, parlem de coses heavies, li deia, com puc fer que tu et sentis millor en aquest sentit? Exacte. O sigui, com ho puc fer? Exacte. En comptes d'anticipar-te tu i de dir, no, mira, per què farem això? No, no, és...
Què t'ajudarà tu en aquesta situació? Que jo pugui fer per ajudar-te? Exacte, i sobretot la pregunta no és, solem fer moltes preguntes però molt indirectes d'imposició. Sí, incisives. Exacte, de la reacció de l'altre. Llavors és, en compte de dir jo vull que tu facis tal cosa, o sigui, jo vull que tu arribis sempre a les 8,
oi, què penses? Què podríem fer per arribar a que tu i jo puguem sopar i poder parlar de què ens ha passat en el dia? O què estàs pensant de tot això que jo t'estic dient? O sigui, primer, jo has de saber què pensa l'altre. No fer la petició des de jo vull que tu facis això i ja estàs, que ni escoltem què vol l'altre. Correcte, és veritat. És que és així. Llavors, la comunicació neuroviolenta, sobretot, considera l'altre. Sí, sí.
És una qüestió de comprensió i consideració, i això no ho fem. I per anar tancant, tu creus que la cançó de la Shakira era Comunicació no violenta, o això ja és un altre rotllo? Mira, saps què? És una comunicació molt directa. Mira, veus com la sentim encara de punt? Doncs, Clàudia Ramírez, moltíssimes gràcies, ho hem de deixar aquí, però sempre amb la intenció que puguis tornar la pròxima vegada, si vols.
Mira, el pròxim tema, ja t'ho dic ara, serà com comunicar que la relació s'ha acabat i que ja no vols estar en aquesta persona.
Vaya tela. Tinc moltes ganes d'escoltar el pròxim dia que diguis. Clàudia Ramírez, Amor en Sintonia, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Moltes gràcies, que tingueu bon dia. Tiene nombre de persona buena. Claramente no es como suena. Buena nombre de persona buena. Y una lava como ya no está para ti porque...
Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop també ho sentiràs.