Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saït esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dijous, dia 9 de gener de 2024. Sincerament, no sé si us passa, però denoto un ambient enrarit. Després del Nadal, del puja i baixa i dels pics de sucre de tots aquests dies, per primera vegada a la vida veig a l'horitzó el punyetero Blue Monday. Tampoc ens enganyem, hi ha dies i dies, millors, pitjors o regulars, tampoc un ha de ser perfecte.
Però comença aquell trimestre de l'any on sembla que la vida es congela durant unes setmanes. Abans ho deia, a l'abril la cosa s'anima i ja fa pujada fins reis. Mentrestant, toca aguantar i tirar endavant. En qualsevol cas, per aquells dies blaus o grisos, o com siguin, que la vida no és un globo, que la vida no és per emportar, sinó per menjar aquí i ara.
I no sé si es va inventar el Globo abans que el seu primer creador, no sé si el té instal·lat al telèfon mòbil, el Bo de l'Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Ha arribat el Globo, Banyoles? Sí que he vist alguna bicicleta, sí, una sí, un repartit de sí. El que sí que no faltarà serà poesia aquí, aquest plató, eh? Més que poesia és vivències, reflexions internes que comparteixo amb tots vosaltres. Solen ser blaves.
Però és el que et deia, tio, és la primera vegada a la vida que veig això del Blue Monday. És que ho veig, tio, ho veig. Jo no... No ho sé, a mi ja sí. Jo és que superseficiós amb aquests temes de quasi el Black Friday, el Blue Monday, el... Jo he proposto el Green... El Green Wednesday. Sí, el Wednesday, no sé. No, però, ostres, tio, t'ho dic de veritat. El Red Tuesday. No, però ara, després d'aquests dies de Nadal i tot això, ostres, per primera vegada és allò que...
Se m'ha fet feixuga aquests dies. Aquesta setmana se m'ha fet feixuga, eh? Vull dir, de veritat. I jo hi pensava, eh? Ahir estava pensant i dic, ostres... Bueno, ara tenim fins al mes de març. Jo ben bé fins... Que setmana Santa, el lluny de Pasqua, cau el 21 d'abril, em sembla, que ja és el 23 i ja és Sant Jordi. Per tant, serà una mica estrambòtica la cosa. És que serà un Sant Jordi guai, eh? Vindrem de setmana Santa gairebé. Bueno, lluny de Pasqua. Sí, empalmarem d'allà, perquè comença el 13 de 30.
13-21. I el 21 dilluns de Pasqua, dimarts 22, dimecres 23 Sant Jordi. Sí, sí. Entremig carnaval, també. Mai se'ns oblidarà aquest petit parèntesi de vida que sempre tenim per allà. Però és el que t'anava a dir. No sé, ja et dic, poder són sensacions, eh? Hi ha dies i dies, Arnau Vila. Sí, però acabem de començar l'any, eh? Hem d'aguantar fins al desembre, eh? Això no és com comença, és com acaba.
Esperem que acabi bé, no? És el que et dic, això no ho sé, és com acaba. En qualsevol cas, avui parlarem d'economia amb Marc Masmitjà i Pujol, l'economista de capçalera d'aquesta casa. També passarà per aquí el doctor Josep Maria Sirvent, que parlarem de salut, especialment de tot el que està passant ara mateix amb malalties respiratòries. I acabarem avui parlant d'educació. Eduquem-nos amb Anna Julià, que l'acompanyarà també juntament amb Sílvia Palou. En qualsevol cas, nosaltres comencem amb l'economia.
I comencem l'any mirant què tenim a la butxaca o què deixem de tenir a la butxaca, més ben dit, per fer-ho. Marc Mas Mitjà i Pujol, bon dia i bona hora. Bon dia, Saïd, què tal? Com ha anat aquest inici d'any? Sí, perfecte. Sí? Tu també notes així una miqueta l'ambient enrarit aquests dies de gener o no? Sempre, sempre, els primers dies sempre de l'any. És que clar, no són coses meves. Ja et dic que a partir de... Va ser dimarts, ja ha tornat tota la normalitat.
I cada vegada més i ens hi anem posant a lloc, mica en mica. Tens algun propòsit d'aquest 2025, a part de forrar-te més? A part de forrar-me més? O de començar a forrar-me, no? Perquè, no ho sé, sempre hi ha propòsits, no? Sempre s'intenten fer coses, sempre s'intenten millorar, sempre s'intenten anar endavant. Veurem si ho complim o no, esperem que sí, no? Fes esport? Fes esport sempre, però això ja s'ha fet des sempre. Ja no és un propòsit nou, és continuar. Sí, sí, sí. Sí, sí, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. S'intenta, no? Tu també, no?
Sí. A part dels dinars que deus fer els diumenges o dissabtes, que a vegades et veig, a part d'això, tot l'altre, fantàstic. Això és una altra història, això, per a més contingut de qualitat. Què tenim aquí, ara? Aigua, no? Sí, correcte, aigua. Tenim aigua, i al final... Sí, estic deixant també una miqueta el cafè, perquè abans anava tres cafès al dia i... I el tabac com el porteu, el tabac? Bé, prou bé. Sí? Ara m'he comprat el trast aquell...
Sí, sí, que d'això algun dia podríem parlar dels factors econòmics del tabac, que em sembla que seria brutal. Sense tabac hi hauria de davallar, eh? Però si vols comencem, jo crec que aquesta és una de les notícies que més mal m'ha fet, que per això estic així aquests dies, i és l'augment d'impostos al principi d'any. Sí, l'augment d'impostos o la tornada als impostos habituals, eh? El que teníem. El que teníem, exacte. Bàsicament...
tema d'IVA, no? Al final IVA d'alimentació, alguns aliments, els més aliments bàsics, els aliments més de cada dia a dia, no? Pa, farina, llet, formatge, ous, etcètera, fruita, verdura, estaven al 2% d'IVA, els hem pujat ja al 4%, que és, diguem, també l'estat habitual, eh? Llavors, l'oli que estava...
El 10 havia estat, el van passar al 0, ara l'hem tornat a posar al 4, els iogurts, el mateix. Els iogurts no van estar mai al 0, siguen estaven al 10. A partir d'aquí, tornem una mica a la normalitat, en aquest sentit, normalitat que podem entendre que és bona o no tan bona, eh? Segons com parlessin, podríem dir que els aliments bàsics haurien d'estar potser al 0, no? D'impostos. Home.
Seria un altre debat, no? En el moment en què el Martí Rosés, que des d'aquí li enviem una abraçada molt forta, que viu a Suïssa, ens diu que el preu de molts productes és el mateix que a Suïssa... Amb sous diferents, eh? Amb sous bastant diferents. Jo crec que en aquest moment ja hauríem de començar la reflexió de dir, ostres, no?
Què està passant? Llavors també tenim l'electricitat, que havia estat el 5, havia estat el 10, segons quines circumstàncies, tornem a estar el 21. El 21 de tota la vida. Per tant, se'ns torna a pujar la factura de llum, ja no per l'increment de la pròpia llum, sinó per l'increment dels impostos. Recordem, la factura de llum porta dos impostos afegits, l'impost de l'electricitat, i sobre això...
l'IVA, que ara serà del 21%. És que estem parlant de milers de milions d'euros en recaptació, eh? Vull dir, és que també no és fàcil, eh? Vull dir, això per fer aquests malabars financers que sempre diem tu i jo, Marc, jo entenc que també carregar-te l'IVA d'algun producte representa milers de milions d'euros l'any. Sí, sí, sí, clar. Perquè l'IVA algun dia es va posar, eh? Vull dir que no és que el carregues ara...
No te l'has carregat durant un temps, però aquest IVA al final també la factura de llum hi ha pujat molt i es va fer una mica per ajudar una mica la societat. No sé si s'ha ajudat molt, s'ha ajudat poc, però al final tornem a la situació entre cometes normal.
En fi, normalitat per algunes coses. També tenim una cosa que no sé si t'afecta a tu, ara que parlàvem del fumar, l'impost a les cigaretes electròniques. No, ha pujat el preu del tabac, en general. El preu del tabac t'ha pujat. Jo no ho sé, perquè ja saps que no fumo, com has dit, soc molt sa, eh? Doncs ha pujat el preu del tabac en general. En general, i també de les cigaretes electròniques, perquè me n'he comprat una. També t'has comprat una? Sí. Pides has comprat el 31 de desembre, seguit.
Ja, ja, ja, noi, això va com va. No hi vas pensar. Això va com va. No hi vas pensar i això. Bàsicament són aquests els que ens afecten més. Després també hi ha una pujada...
a l'IRPF, però això ja, que potser a nosaltres no ens afecta, que és a partir de les rendes del capital, allò que guanyem bé amb interessos, allò que guanyem amb transmissions patrimonials, de la venda d'una finca, el que hem guanyat, tot això puja a partir de 300.000 euros, estava al 28%, puja al 30%. O sigui, tota aquella quantitat que passi dels 300.000 euros, doncs, tributarà al 30%. Però...
Faig una altra, torno a repetir, només el tema de rendiments del capital o transmissions patrimonials, no el que guanyem en el treball, que per desgràcia paguem bastant més. Paguem bastant més. És el que t'anava a dir, aviam, mira, una enclau positiva, les comarques gironines guanyen 1.200 empreses. Exacte. Les últimes dades que tenim són el 2022, el 2023, perdó, el 2024 encara no el tenim comptat,
A la província de Girona tenim més de 64.000 empreses, que està bé, no? Un 2% més que el 2022, per això vam guanyar 1.200 empreses. Aquí què hi ha? D'aquestes empreses què tenim?
Tenim que la majoria d'empreses, quin sector són? Doncs sector immobiliari, que ara potser està passant aquest moment difícil, però és un sector que sempre hi és. Sempre tira, eh? Sempre tira. Ara potser no sé si és tant, més o menys, o hi ha més negoci, però ara, segons la sensació, allò que dius tu, sensacions...
Tinc la sensació que hi ha poca oferta, o la certesa, que hi ha poca oferta d'habitatge. Clar, però les comissions són més altes. No ho sé. Perquè al final si el preu puja, la comissió va per percentatges, no? Sí, sí, el preu puja, etcètera. Llavors també tenim construcció, també tenim el transport i la restauració. Aquests són els sectors que ha pujat més les empreses. I llavors dic com a curiositat que d'aquestes més de 64.000 empreses que hi ha a la província de Girona,
30.000, al voltant de 30.000, són d'una sola persona. O sigui, es consideres autònoms. Exacte.
De més de 100 persones tenim 100 treballadors. Vaja, tenim més de 200. De més de 1.000 treballadors, 16 empreses. I més de 5.000 treballadors, dues empreses en tota la província. Que ho sé, Amazon, suposo que ha vingut. No, Amazon no, perquè al final no té seu a la província. O sigui, no té la seu social a la província. Quina segona ser, aquestes dues empreses de més de 5.000? No fem proves, llavors ho buscarem i ens entrem bé. Sí, sí, exacte. Serem fidels a la veritat, no? Però sempre ho hem seguit. També.
Sempre ho hem fet, per tant, val més no dir una cosa que dir una cosa i que estigui malament. Tens tota la santíssima raó del món, és de primer de periodisme, això. Exacte, això de primer, mira, jo que no estic de periodisme... I tu has fet economia. Escolta, parlem de la quota solidària, sisplau. Quota de solidaritat. Quota de solidaritat. Què passa? No sé si t'afectes tu, eh?
Jo soc molt solidari. Sí? Si no, que ets solidari, sí. Però no sé si aquesta... A veure, tots els treballadors que tinguin una base de cotització superior a 4.909 euros, o sigui que cobres ja gairebé al voltant dels 4.000 una mica més al mes...
pagaran una quota de solidaritat per ajudar a les pensions. Aquesta quota no és una cotització. Hem de diferenciar cotització que ens reverteix per la jubilació a quota solidària o de solidaritat, que és un impost. Que no ens ajudarà la jubilació, no ens ajudarà
A nosaltres personalment res, a la societat evidentment sí, no? Llavors, què passa? Doncs tot el que passi, un 10% d'aquests 4.909 euros, doncs 0,92 més a pagar. El que passi entre un 10 i un 50%, 0,1 més a pagar, de cot de solidaritat, i el que passi més del 50%, doncs 1,17 més a pagar. Qui paga això? Doncs una part el treballador, aproximadament el 16%, i una part l'empresa, el 83%. Però aquí el tema està que...
no sé si per primera vegada, però rarament això és un impost i no una codització, que tot el que anàvem pagant es pagava com una codització que ens revertia per la jubilació, i això no ens revertirà per la jubilació els que l'hagin de pagar, evidentment. És que hi ha una cosa que m'espanta molt d'aquí, i és no hi ha cap document signat on ens garanteixi que nosaltres tinguem pensió el dia de demà, o quina pensió hem de tenir. Segurament que trobaríem algun document...
Però nosaltres anem cotitzant, anem cotitzant, anem cotitzant, però si la caixa està buida quan jo tingui 65 anys, si el govern i el Parlament aproven una altra fórmula, és que serà aquella. I et diran, s'ha d'espavilat. I hauràs cotitzat tota la vida per res? No, quan tingui 65 anys encara et diran, queden com a mínim dos anys de treballar. També és veritat. I després veurem com ho fem. També és veritat. En qualsevol cas, també donem sortida o, vaja, comencem a veure ja a l'horitzó la campanya de la redna.
Exacte. Ahir van sortir, em sembla que era ahir... Any nou, declaració nova. Any nou, renda nova. Sí, clar. Any nou, renda nova. Ja tenim la data que començarà, que és el 2 d'abril. Recordem, la campanya de la renda es pot fer des del 2 d'abril fins a 30 de juny.
a partir del 25 de juny ja no es pot domiciliar, i per tant tenim aquestes dates, si hem de pagar, doncs hem de pagar com més aviat millor, màxim el 30 de juny, no sé què demanem fraccionament, i si ens l'han de tornar, tenen temps, fins a final d'any es poden retreçar una mica més, i tampoc passa res, perquè paguen els interessos, que són molt pocs. És el que anava a dir. Bàsicament. Llavors, zero com hi ha algú...
A mi me'n devien i res, misèria. I res, una altra vegada, doncs, campanya nova, hi haurà alguna novetat, les anem parlant a mesura que ens anem apropant, encara no ha sortit el manual de renda del 2024, que és la renda que farem aquest any, i alguns a pagar i alguns a tornar. Els de tornar segurament fan la declaració els primers dies, per això és important aquest 2 d'abril, perquè la gent té ganes que se'ls torni els diners, que són seus, al final, que són seus.
I els altres, els que s'han de pagar, doncs sempre dius, bueno, ja hi ha temps. Passat Sant Joan. Passat Sant Joan. Si no, la declaració es pot fer quan vulguis i t'ho cobraran a partir del 30 de juny. Exacte. Però això en qualsevol cas, ja et dic, els disgustos sempre com més a prop de l'estiu millor. Sí, però si te'ls veus venir, ja és un predisgust. Els disgustos, si no els veus venir...
Doncs com més llarg millor. Si el veus a venir... Sí, també és veritat. Tu te'l veus a venir i jo me'l vaig a venir. Jo sempre me'l vaig a venir. Ja ho sé des de cada moment. Cada any és el mateix. Cada any és el mateix. Ai, senyor. Professionals liberals. Professionals liberals. Sí, no, jo també ho soc. Per això et dic, professionals liberals...
I molt liberals. I tant, i tant. T'anava a dir. Que contribuïm a la societat. Ai, doncs escolta, intentarem seguir ajudant des d'aquí, des de Piruna FM. Com més faltaria. Doncs molt bé. Marc Mas Mitjà i Pujol, t'espero ben aviat. Ben aviat, ens veiem? I tant. Va, doncs fet, Seït, gràcies per l'estona. Un plaer estar aquí amb vosaltres, com sempre.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Nova convocatòria de la beca dels Premis Carles Rahola per a projectes de recerca o d'assaig sobre el periodisme i els mitjans de comunicació a les comarques gironines. Pots presentar la teva proposta fins al 13 de gener de 2025. Més informació a premiscarlesraola.cat Ajuntament de Girona
El 20 i 21 de gener al Palau de Fires de Girona, primer congrés de benestar emocional. Xerrades, experiències, activitats paral·leles i taules rodones on debatre i conèixer com millorar la nostra salut mental i emocional. Inscripcions gratuïtes. T'hi esperem. Ajuntament de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Tota la realitat esportiva a Girona en joc.
Bau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Girona FM obre la finestra a la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
I seguim els quatre rius quan ja estem a punt d'arribar al punt de dos quarts de dotze del matí i avui parlem de salut. Parlem de salut especialment amb un tema que és bastant d'actualitat. Per fer-ho ens acompanya avui una altra vegada creant càtedra aquí a Girona FM. Doctor Josep Maria Sirvent, aquí ja aprofito per donar la benvinguda i felicitar-li el nou any.
Molt bé. Ha anat tot molt bé i espero que aquest any també sigui molt bo per tots nosaltres. Algun propòsit? Això ja em pica la curiositat. Algun propòsit per aquest 2016? No, no especialment. No, no cal, no cal. El propòsit ha d'estar, ha de ser de vida i continuat, eh?
Quan tot va bé no ho toquem. Doncs mira, precisament amb això, tot i que epidemiològicament, tampoc cal espantar la gent ara perquè no estem parlant de Covid-19 exactament, però epidemiològicament aquest mes de gener sol ser tradicionalment complicat pel tema d'infeccions respiratòries, especialment per tot un cúmul que sumem els últims mesos, que a més a més amb les reunions familiars, jo crec que de la pandèmia en vam aprendre molt en aquest sentit, i em sembla que és una miqueta com el tema per parlar de salut aquest mes de gener.
Evidentment, mira, com cada any, vull dir que arribar a l'hivern i amb l'hivern els freds provoquen una alteració de les nostres mucoses respiratòries i alteren la nostra immunitat, el fred. Això fa que siguem més propensos a que ens infectem per virus.
I això passa sempre a finals de desembre, s'accentuen amb les reunions familiars perquè ens contegem entre nosaltres, no? I després es desenvolupen durant el mes de gener, que habitualment s'aturem les urgències hospitalàries. I això és el que està passant ara, és dir que les urgències dels hospitals i dels CAPs estan tensionades precisament per aquesta afluència de pacients amb afectacions...
respiratòries de tipus viral, sobretot, i que suposen el 70% de les urgències. El 70% són per aquest motiu. Evidentment, es saturen com cada any. I més en una... Bueno, en diverses malalties que podríem dir perfectament que no tenen cura com a tal, sinó únicament tractament.
Correcte. Mira, avui puc explicar-ne 8 d'afectacions respiratòries importants com són. Primer començaríem pel refredat comú. El de tota la vida. El de tota la vida. El catarro és que tu t'encostipes, se te tapa el nas...
Un punt important, no cursa en febre. És a dir que tu estàs molt congestionat i estornuts i tal, no sé què, i dius, tens febre? No, tranquil·litat. Probablement serà un virus de refredat comú, que és el rinovirus. Ok?
Bé, si aquí afegim una mica d'afectació de panxa, alguna diarrea, algun vòmit, tranquils, és un virus del tipus norovirus, que ens pot posar molt fotuts a nivell corporal, però no cursa amb febre en principal. Quan desenvolupes febre,
El tanto. Llavors hem de pensar clarament la principal en aquest moment és la grip. T'anava a dir pel refredat comú, tampoc ens enganyem. Res. Descansar a casa, passar per la farmàcia un moment... Sí, vindré a agafar un paracetamol i pura. Res més. Perfecte. No ens enfadem quan anem al metge a consultar per això i ens digui no té febre, doncs no li dono antibiòtics. Clar.
És el correcte, tranquils. I no hem d'anar al metge. Exacte, deixem-nos tranquils. Després, la següent és la grip. La grip, sí, la grip. De seguida la tens definida. Febre molt alta. 38, 39, 40. I un...
Malestar. Malestar i un mal de cos terrible, mal de cap, eh? I també pot anar un quadre caterral. Però, sobretot, és el que t'he dit, la febre. Habitualment, la grip en aquests moments està ocupant el 30% de totes les consultes, urgències, amb quadres caterrals, val?
Quant és problemàtica la grip aquesta? Quan afecta persones vulnerables, més de 70 anys, amb diabetes, amb hipertensió, amb altres malalties, perquè poden desenvolupar la següent malaltia, que és la neumònia, l'afectació del pulmó. I aquesta acostuma a ser per bacteris. Aquesta és molt problemàtica.
Abans d'arribar a la pneumònia, clar, aquí, prevenció de la grip, molt fàcil, campanya de vacunació abans de l'hivern. Sí, ara us daré al final unes mesures globals que jo crec que són molt... Doncs saltem a la pneumònia, perquè és que ja sona malament, eh? Sí, la pneumònia, clar, és una infecció... Sona malament.
És una infecció del parenquimopulmonar, del pulmó en si, i acostuma a ser per un bacteri, en general. El més destacable és el neumococ. Això, a l'estar infectat un tros de pulmó, genera OFEC, i el pacient té necessitat d'oxigen.
habitualment aquestes pneumònies sempre consulten el metge de capçalera com a mínim i moltes d'elles van a ursències perquè necessiten oxigen i ingress hospitalari i el tanto perquè actualment el pneumococ és molt resistent als antibiòtics tal i qual i entraríem en un altre tema que no vull tocar avui compte de com pot derivar com pot evolucionar les complicacions de la pneumònia complicacions, correcte
Per això sempre hem de consultar el metge. I aquí sí que hi ha febre alta i tal. Per tant, estem donant ja una pauta. És a dir, el símptoma principal és l'existència de febre, el signe, que no és un símptoma. Si hi ha febre, les coses són diferents. Després tenim el refredat... Ai, perdó, la laringitis, l'afectació de la laringia i la tràquia, que cursa amb una tos molt persistent, així una tos com de gos, no? Però...
Voldria comentar ara la bronquiolitis dels nens. La bronquiolitis que és deguda al virus respiratori sinsitial. Com sabeu, l'any passat es va iniciar una campanya de vacunació, es va reduir molt la incidència, però encara hi ha nens que s'infecten pel virus respiratori sinsitial. De fet, és abans que la grip. Ara estem ja de baixada. I què passa? Doncs que aquests infecten els avis que cuiden els nens.
sobretot ara en vacances. Llavors, la gent gran pot estar infectada, d'acord del virus respiratori sensitial dels nens, habitualment, i cursen amb pitos, amb xiulets al pit, no?
i amb una tos molt, molt espàstica. És molt típic, sents tossir i dius, ui, això és un virus respiratori sensitial, i en general els nens a vegades necessiten ingrés hospitalari. Jo crec que això és molt important, és a dir, saber que tot aquest pac de...
el refredat comú, la grip, la Covid, el virus respiratori sincitial, tenen un test que tu pots diagnosticar a casa, te ho pots fer. A farmàcia hi ha tres tests que detecten aquestes tres malalties. Llavors, no és important saber-ho? Home, doncs sí, perquè si tu tens un virus respiratori sincitial, un avi...
doncs no hauria de cuidar els nens, val? Si tens una Covid-19, doncs també hauries de tenir cura de la gent del costat. És el que t'anava a dir, vull dir, també recordar-li a la gent, únicament a caire de recordatori, que la Covid-19 encara existeix. Sí, sí. Encara hi és. Encara hi és. Alguns d'aquests ingressos hospitalaris són per Covid-19, molt menys, eh? Molt menys perquè ara el que predomina és la grip, hi ha...
I més la grip A, per exemple, que és una miqueta més agressiva. Però després veurem una cosa molt positiva, que és, si entrem en les mesures preventives, ja et diré, vacunar-se de grip
I de Covid és molt important. Aquest any hem tingut una vacunació de majors de 70 anys, no més del 51%. Quan, habitualment, era de 87, 88, 89%. És important, sí, perquè la vacuna d'aquest any cobreix perfectament tot...
els virus gripals que estan corrent. És a dir, que és molt efectiva. Ja no parlo de la Covid, parlo de la grip. Bé, tu de la Covid no vols? Bé, però de la grip, sobretot, si tens més de 70 anys i tens malalties de base, no dubtis. De fet, jo ja ho vaig fer al novembre, i la meva dona també, perquè, i soc del sector sanitari, podria dir...
No, no, jo estic convençut que m'he de protegir. I només hi ha hagut aquesta... Per què la gent no es vacuna? Perquè em vam quedar fa tips de la Covid, i perquè ens estem deixant una mica emportar per tots aquests comentaris que hi ha a les xarxes, a la TEL. Ens deixem deixar anar. Sí, aquests dubtes, no? Sí.
La vacuna de la grip sempre ha estat efectiva i el percentatge de 80% era adequat, ara el 51% no. Per tant, probablement s'estan saturant les urgències i algú pot arribar a passar-ho malament i haver d'estar ingressat a l'hospital durant temps. Ens hem de recordar que la grip està allà.
Per tant, vacunació, utilitzar mascareta en llocs tancats, jo, de fet, la porto a la butxaca perquè dic, si aquí a la ràdio hi hagués hagut molta gent i tal, és un espai relativament tancat, doncs me l'hagués posat. O si algú hagués estat estossegant de dir, ostres...
queda't a casa. És el tanto, perquè hi ha molta gent que està deixant de fumar i que els està sortint ara el fum i estosseguen molt. Ja, però tu saps perfectament que si et passa a tu això, que és el cas, no? Sí, completament. És el cas.
Però si no tens febre, no em preocuparé. També tens raó. Perquè no tens ni grip... No és cap infecció, és un tema de mucosa que s'està ratejant. Serà un refredat comú que me'l pots encomanar perfectament i no passarà res, m'entens o no? Això no és problema.
Dos, hem de ventilar les habitacions sempre, molt, rentar-nos les mans, perquè es transmet tot per les mans, i això ho hem oblidat molt, ho hem oblidat molt, no utilitzem... hem d'utilitzar les tovalletes desinfectants, hem de rentar-nos les mans amb aigua i sabó, i abrigar-se a sortir al carrer. Després, hidratar-nos i beure sucs, aliments amb vitamina A i C, que això és molt fàcil, eh?,
actualment mandarines, taronxes, llimones, i amb això fem de sobres. No cal prendre cap suplement especial de farmàcia ni de res. Només fent una dieta adequada en tenim prou. I evitar els llocs, jo què sé, entres a una conferència i tal, tot un món de gènere, aquests dies són crítics. Clar. Val?
I que sobretot jo crec que també és avisar la gent que es mesurin bé la febre, perquè en funció de la febre és quan decidiràs si vas al metge o no. I si no en tens, escolta, pots anar a treballar igual, segurament, i si no, doncs escolta, descansa un dia, que no passa res, però que no cal anar a saturar el sistema sanitari que prou feina té aquests dies més.
Efectivament. S'ha dit, has fet un colofón, és la frase perfecta aquesta. La febre és el que et determina si la cosa es pot complicar i has de recórrer al sistema sanitari o no. La veu del poble, que al final... I per la gent que té interès en entrar a les xarxes i entrar a les webs, jo els recomano que entren a la web cívic de la Generalitat de Catalunya on tenen...
amb gràfics, com estan els virus, com van evolucionant, com va augmentant la tasca, etcètera, etcètera. És una manera d'estar informats i de dir, ui, saps que la setmana que ve anem a vacunar-nos perquè això s'està complicant. Encara estan a temps, eh?
Crea en càtedra un dia més, doctor Josep Maria Sirvent. Moltíssimes gràcies. Bueno, espero haver ajudat que la població entengui com està la situació. I tant. Anaves tu a assegar, però millor no. Vinga, gràcies.
Recupera els millors moments de la nostra programació a GironaFM.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a GironaFM.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Nova convocatòria de la beca dels Premis Carles Rahola per a projectes de recerca o d'assaig sobre el periodisme i els mitjans de comunicació a les comarques gironines. Pots presentar la teva proposta fins al 13 de gener de 2025. Més informació a premiscarlesraola.cat Ajuntament de Girona
El 20 i 21 de gener al Palau de Fires de Girona, primer congrés de benestar emocional. Xerrades, experiències, activitats paral·leles i taules rodones on debatre i conèixer com millorar la nostra salut mental i emocional. Inscripcions gratuïtes. T'hi esperem. Ajuntament de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Som la teva veu. Som la gironina.
La teva ràdio. La Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jean Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Tota la realitat esportiva a Girona en joc.
Pau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saït esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
i encara en recte final dels quatre rius d'avui dijous 9 de gener. Avui toca educar-nos, eduquem-nos, avui un dia més per començar l'any ben forts i ben frescos, especialment amb nous propòsits i també, per què no dir-ho, a vegades amb aquella caixa d'eines, amb aquell kit de supervivència que ens pot ajudar en tantíssimes situacions, avui enfocat en els més petits i petites.
Per fer-ho, comencem presentant a l'Anna Julià, llicenciada en Filosofia i Lletres, també en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, directora de Formació i Innovació del Montessori Palau i moltíssimes altres coses més que, de ben segur, podríem repassar, però que no és el cas. Bon dia i bona hora, Anna. Hola, bon dia, Saïd, bon dia a tothom. I bon any. I bon any. Ha anat bé l'entrada.
Sí, sí, prou bé, prou bé. Sí, sí, amb propòsits i amb idees noves i energia. I avui acompanyada. Avui acompanyada, molt ben acompanyada, la meva amiga Sílvia Palou, que ella és mestra i psicòloga, màster en pedagogia sistèmica i dirigeix des de fa 12 anys un centre de recolzament de psicologia familiar infantil a Cardedeu, Tres Sentits.
Ell ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació amb tema de recolzament a famílies, ha recolzat projectes de formació permanent amb l'Ajuntament de Barcelona i amb altres entitats, com la Universitat, i a més a més és autora de diversos llibres enfocats a recolzar les famílies en l'educació als infants i adolescents. Per tant, Sílvia, gràcies, que véns a Cardedeu, per venir aquí i, bueno, respondre positivament a la invitació. Molt bé, moltes gràcies, també de la confiança, aquí estem.
Només faltaria, comencem ja amb aquest kit de privés auxilis emocionals, pares i mares, com ho definiríem primer de tot? Bé, vaig posar aquest títol de kit emocional perquè crec que de vegades les famílies ens sentim en situació gairebé de supervivència en el sentit que se'ns fa gran això d'acompanyar els fills i les filles perquè tenen aquesta art de vegades de provocar-nos o de sentir-nos provocats i de vegades amb la sensació d'impotència de poder resoldre la quotidianitat més planera.
Clar, en aquest sentit, són al final, no deixa de ser el que a vegades diem també en altres àmbits, és una caixa d'eines. Aquesta vegada veig que fins i tot física, t'ho dic perquè normalment sol ser molt figurada, però fins i tot física, per intentar entenc, canalitzar aquestes emocions.
Sí, d'alguna manera a mi m'agrada físic perquè jo soc mestra i també aquesta part de simbolitzar el que estem parlant i de materialitzar-ho crec que ajuda les famílies també a poder-ho tenir present, perquè de vegades la bona intenció de poder fer les coses ens passa per alt també el fet que ens és difícil, per això ens costa fer-ho, no? I aleshores tenir-ho present com a imatge crec que ajuda.
Podem començar? Sí, sí, sí, jo tinc moltes ganes que la Silvia ens expliqui, jo també. Bé, mireu, hem posat com 10 elements, que això, des d'aquest punt de vista més simbòlic, i començaria per aquest primer, que són cargolets, cargolets de mar, que tenen cadascú una forma diferent, un tamany, una espiral diferent, que simbolitzaria l'essència, l'essència dels nostres infants, perquè cadascú de nosaltres som únics,
i de vegades els pares i les mares amb la quotidianitat estressada, que de vegades ens porta a la vida, fa que ens podem oblidar de realment què és el que necessita cada un dels nostres fills i filles. O que comparem, no? O que comparem, exacte. Com que els fem passar tots pel mateix sedàs, de vegades els grans els fem tirar cap avall o els petits cap amunt, i cadascú té aquesta essència. Per tant, el cargolet seria aquest primer.
Seguim amb el segon? El segon seria, que crec que també és molt important, és el tema del temps. Estem en una societat que cada vegada ens accelera més i els infants tenen un temps molt propi i de vegades ens oblidem que la seva manera de viure aquest temps té unes característiques molt diferents i els volem fer anar al ritme dels adults. També és veritat que hi ha un temps de família que cal preservar i que no és tant tenir aquest temps sinó el temps de qualitat que
de presència, que avui en dia també en tema de pantalles ens és difícil de vegades de preservar, i crec que és important com tenir clar que hi ha tres tipus de temps, per això aquest rellotge de sorra. És un triple, rellotge de sorra. És un triple, rellotge de sorra, perquè una cosa és el temps dels infants, l'altra és el temps dels adults, que cal preservar també, el temps de parella, el temps personal, i també el temps de família, perquè de vegades sembla que portem els fills amunt i avall per la vida, però que ens queda poc temps per estar amb la família.
És que a més m'agrada molt el concepte aquest de temps, t'ho dic perquè és completament relatiu. Nosaltres tres que hem viscut més que nens, segurament, ara nosaltres segurament un divendres a la tarda a les quatre ens aniria perfecte estirar-nos del sofà una estona, però això a un nen no li diguis. No. T'ho dic perquè la relativitat aquesta del temps, o sigui, el temps de descans d'un nen...
és el vespre i... Sí, sí, és que s'acupen molt ràpid els nens. Tenen energia per donar i per vendre. Bé, un tercer element seria la tendresa. Està representat en aquesta nostra caixa per plomes. Perquè hi ha una part també que de vegades, o sigui, aquesta amorositat que tenim els pares i les mares, és important, i jo sempre dic que són dues cares de la mateixa moneda, els efectes i la tendresa dels límits. Hi ha una altra pedra...
Un altre element que simbolitza aquesta part dels límits, que té una forma de cor, i són límits amorosos. És a dir, la tendresa i l'efecte és l'altra cara dels límits, perquè al final els infants no saben on poden acabar per seguretat allò que estan fent. I avisar, deixar que els infants vegin els límits també de la vida i d'ells mateixos, és una resposta amorosa de les famílies que cal donar. Per tant, la tendresa i els límits serien dues cares de la mateixa moneda.
saltem a la quarta ara n'hem dit dos, la tendresa i els límits i ara n'hem agafat una tireta una tireta de quan ens pelem els genolls que gairebé avui dia no deixem que se'ls pelin però vaja hauríem de deixar que se'ls pelin
Però el que sí que també tenim són les ferides emocionals, sí? Les ferides emocionals, que en aquestes edats que estem parlant, doncs moltes vegades té a veure amb la frustració, amb la incapacitat de poder resoldre situacions que se'ls fan grans o que encara no tenen la capacitat prou gran d'aprenentatge per poder veure com funciona la vida adulta, no?, perquè és complexa. I per tant, de vegades, poder entendre els pares i les mares que el que ens estan demanant no és aquest desig, la resposta d'aquest desig, sinó una necessitat que hi ha al darrere no coberta, per exemple.
Si quan anem a l'escola a buscar-los, els portem a l'entrapa que més els agrada i just aquell dia ens munten una pataleta perquè no volien xocolata sinó que volien fuet, el problema no és el berenar. El problema és una necessitat segurament de frustració que potser porta acumulant durant tot el dia i no l'ha pogut treure i el treu just quan arriba la persona que més s'estima i que sap que aquest amor incondicional no variarà.
I és curiós com arriba a aquesta conclusió sense saber-ho, que és completament instintiu. Totalment, és automàtic. Per això és important que els pares fem aquesta interpretació del que ells ens estan oferint. De vegades ens quedem amb el desig dels infants i és important veure quina és la necessitat que hi ha al darrere.
Una altra, que crec que també és imprescindible, és una goma. Jo ho he representat amb una goma elàstica, sí? És a dir, la flexibilitat que necessitem com a pares i mares. Perquè, d'alguna manera, quan ens posem molt rígids, quan tensem molt aquesta goma, hi ha dues possibilitats que passen. Una és que si estirem molt, molt, molt, pot ser que ens peti els morros, sí? Vol dir que, d'alguna manera, hi perdem tots. O bé, que també passa, potser, més endavant, quan ja són una mica adolescents, que és que deixen anar l'altra banda del fil, sí?
Amb la qual cosa perdem la comunicació i no ens podem permetre cap de les dues coses. Per tant, aquest tira i arronça, aquesta distància i proximitat amb els infants i amb els fills i filles, és imprescindible també perquè som els adults els que hem de veure quina és la distància correcta per poder educar. La mida. Nosaltres hem de posar la mida. Nosaltres hem de posar la mida perquè ells sovint no tenen la capacitat de posar-la. Per tant, fins aquí i demà en tornem a parlar, per exemple. Exacte.
Un altre factor, bueno, vaig així, eh? I tant, encantats. Vaig tirant. Un que em sembla també molt imprescindible i que de vegades com a adults se'ns oblida és un mirall, sí? És un mirall que té forma amorosa, té forma de cor, però és un mirall que ens fa veure com a adults què té a veure amb el que els nostres infants estan vivint o patint, no? O fent. O gaudint, o fent.
amb la nostra pròpia d'infantesa o la nostra pròpia de vida de fills i filles. Perquè com a pares i mares tenim la bona intenció sempre de fer els nostres fills i filles el millor que puguin ser. Nosaltres volem infants 10, 10 amb tot.
I per tant la frustració que representa pels pares i per les mares que no resolguin alguns temes moltes vegades té a veure amb temes que nosaltres també ens hi hem empassegat com a fills o que volem superar o fins i tot superar la vivència dels nostres pares. Volem ser millors que els nostres pares i mares. I això ens porta de vegades a tornar a connectar amb ferides d'infància nostres i que quan els nostres fills i filles cauen amb el mateix parany
d'alguna manera ho vivim amb molta més violència, amb molta més intensitat. Aleshores, plantejar-nos si allò que estan fent els nostres fills i filles o nosaltres estem responent d'una manera etxigerada. Etxigerada, sobreactuada, massa empat.
i que gairebé, a vegades paquem de massa empatia, deixa distància. Exacte, té a veure també una miqueta amb que allò que jo he patit o allò que per mi ha sigut un problema, no vull que els meus fills ho passin, però allò té a veure amb mi. Jo poso un exemple sempre...
amb la sopa. Si jo, per exemple, he tingut una carència d'infant perquè he tingut poca presència dels meus pares, inconscientment, de vegades, com a mare o com a pare, vull donar el triple d'atenció. Però potser els nostres fills amb una tassa de sopa ja en tenen prou, però se'n li donem quatre. Allò de menja, menja, menja perquè han viscut la guerra.
Simbòlicament, les tres tasses de més eren les que a mi em van faltar, però no pels nostres fills. Hi ha una frase molt bonica que recordo que deia que a vegades els pares s'esforcen tant en donar els fills el que no els han donat que s'obliden també de donar-los el que sí que han tingut.
Exacte, molt bona, sí senyor, és tal qual. Jo, una mica amb l'acompanyament que faig a famílies, aquest és un gran tema, perquè és una resposta molt amorosa i de molt bona intenció, però al final els fills o queden massa sobreprotegits o els donem coses que realment no els fan falta i això acaba sent un prejudici més que una ajuda.
No vull que acabi mai aquest kit. No ens queda tant, ens queden uns quants. Hi ha aquest que és, dèiem ara amb l'Ana, com es deu dir en català, el quitar miedos, no? Bueno, ve representar l'atrapa somnis. Ara, ara t'ha sortit. Ves simbolitzar una miqueta aquesta part simbòlica, que els infants realment tenen un món imaginari, el seu llenguatge és el joc simbòlic,
I moltes vegades aquesta forma de poder acompanyar les pors, les situacions que se'ls fan grans, fer-ho a través d'aquests rituals més imaginatius, com posar un nino que pot ajudar-lo a anar a la por a la nit, poden ser un bon recurs com a pares. I a vegades pot ser més abstracte, eh? Vull dir, tenir un pensament, tenir la lletra d'una cançó, llegir un determinat text... Alguna part simbòlica. Si ve dels adults, pares...
Llavors, què més tenim? L'humor. L'humor. Hem agafat un nas de pallasso, de pallassa, que és imprescindible i moltes vegades funciona molt bé i se'ns oblida. Com relativitzar, agafar distància d'allò que sembla un drama, que sembla que no ens en sortirem mai més a la vida, i en canvi, si li posem una miqueta d'humor, la tensió baixa, els infants riuen i el riure ens fa tornar-nos a trobar des d'un altre lloc.
Treure càrrec emocional, bàsicament. Agafar distància. Fixa't el que ens ha passat. Trencar una miqueta aquests rituals d'arrades. O els guions, que de vegades és un guió repetitiu el que es dona i posar-li igual canviar-li el guió, passar del drama a l'humor, doncs pot ser una bona cosa.
I crec que hi ha finalment una, que seria la xarxa. La xarxa és imprescindible, ho ha sigut sempre, la tribu, que diguem, amb un altre tipus de nomenclatura, que té a veure amb deixar-nos recolzar, amb deixar-nos acompanyar, amb fer pinya...
amb altres persones que passen situacions de la vida, etapes de la vida semblants, i que ens donem aquesta escalfor, aquesta comprensió, aquesta mirada més compassiva cap a nosaltres, perquè de vegades jo acompanyant a famílies em trobo molta culpabilitat. Els pares i les mares es fustiguen molt de dir, ostres, que no ho estic fent prou bé, estem en una generació que...
I trobant-se, cada vegada les famílies són més petites de vegades. I més tancades. Més tancades, poder veure i compartir el que estem vivint. Jo a vegades dic, ostres, és que escolteu la tieta, el tiet, el germà, que veuen des d'una mica de fora i fan una xarxa de seguretat que et poden dir, no sé, que no ho veus, que tal, no és important això que està passant. I en canvi tendim molt a tancar-nos com...
ja m'equivoco aquí dintre, no? Hi ha una xarxa de seguretat que, a més a més, estimen molt els fills, els avis, i deixa que et diguin també els teus pares o els pares de la parella o tiet, tieta, no, t'ho quedis tancat. És importantíssim, jo crec. I a més, els nens capten molt i confien molt, eh? Encara que els vegin poc, els tiet, tietes, avis, àvies, els nens hi tenen com...
I també són uns referents. Aleshores, ostres, penso que negar-los això és una pena. No, i també de vegades perquè ens fa por, perquè veuen potser diferent del que nosaltres veiem, no? Exacte. Te sents com una miqueta et sembla que t'han de valorar, avaluar. Que hi ha d'haver un judici, no? I això al final no és així, sinó que entre tots, no? Això que deien de la tribu, no? Per poder educar que l'hona tribu.
I bueno, aquest seria una miqueta el kit que us plantejo, i si pot ajudar en moments en els que ens sentim més enfablits, com a pares i mares, doncs aquesta és la intenció. Quin tros de kit, eh? És per sobreviure, eh? I en temps de guerra, i en temps de pau, però en el segon cas, eh? Sí, sí. Sílvia, jo t'he de preguntar, és que li he demanat a l'Anna, algun propòsit per aquest 2025?
El propòsit més gran del món és que puguem gaudir de fer de pares i mares. Jo crec que, bueno, amb aquest tema que estem tractant, de vegades quedem atrapats, no?, amb una vivència dramàtica del que és l'acompanyament a la criança, que és una pena, perquè, bueno, jo tinc dos fills que ja se m'han fet grans i quan mires enrere dius uau, no? I realment poder arribar cada dia al vespre, poder fer un petó o una abraçada en els teus fills i dir-los que t'estimo, això no s'hauria de perdre mai. Tant de bo que no.
Anna Sílvia, moltíssimes gràcies Gràcies a vosaltres Fins la propera
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.