Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Dimecres 24 de setembre de 2025.
Un dia més seguim parlant de seguretat, problemes i aquesta sensació intangible que diria la policia que es percep als carrers.
Aquests dies no es parla d'una altra cosa, i no sé quantes vegades he sentit ja el nom de la ronda de Ferran Puig.
Que hi ha un problema és evident, que hi ha malamaró també, fa dies que ho veiem, que no tot són ni residus, ni vicis, ni cultura a Girona,
però el que passa aquí fa temps que passa arreu. Aquesta malamaró sembla ja endèmica de la ciutat europea.
El problema no és tant el problema, és com afrontem aquest problema.
Perquè parlem de situacions i bonismes que porten dècades funcionant,
i, com ens van ensenyar també a l'institut, els deures no es poden fer tots a l'última hora.
I qui feia els deures a última hora, sempre, i mira on ha arribat a la vida, és el bo de la Rau Vila, bon dia i bon hora.
Sí, a més a més els d'estiu, que sempre costaven molt, i acabàvem amb el setembre,
el diumenge, l'últim abans del dilluns d'anar a col·legi, a escola, doncs és veritat que...
Jo no tenia deures a l'estiu.
A l'estiu mai tenies deures?
No, som de generacions diferents, eh, tu i jo.
Sí, com quasi 10 anys.
Tu eres, escolta'm una cosa, els deures, tu eres de fer-los la nit abans?
La nit abans.
O t'aixecaves d'hora al matí i els feies a la porta de l'institut i li demanaves a algú que te deixés copiar?
No, la nit abans, però no a la porta, sinó a la mateixa classe, quan la professora estava revisant la primera fila.
Què dius ara?
Jo estava més o menys cap al final, i algun cop havia colat, eh?
Havies fet mai això de calcular i dir, vale, està demanant el problema 3, aquesta persona, tal, tal, tal, tal,
ha dit tocarà el 17.
Sí, sí, molts cops.
I a l'hora de llegir també, i t'estudiaves davant la frase, perquè dius, mira que no ha començat.
I te'ls sabies de memòria.
Esclar.
Ara som els ordinadors, no es pot fer, eh?
És més complicat.
Ara crec que fan competències, fan coses d'aquestes rares.
Sí, és més rares, més rares.
A mi m'ensenyaven a tirar el blanc de partit, a veure si m'entens.
És que avui dia és una altra...
Sí, sí, és una altra quinta.
Això, i que tens una habilitat especial per escapar-te de la pluja, eh?
No sé com tu fas, tio, que sempre que surts d'aquí, passen 10 minuts, que tu has arribat a la porta del cotxe i comença a diluviar.
Realment no n'era massa conscient, però sí que és veritat que la pluja molts cops no m'ha agafat, això és veritat.
Sí, noi.
Sí, sí.
Entre això i el Girona d'ahir...
Home, ja és bona notícia, de mica en mica.
A veure divendres, eh?
Bueno.
Jo sóc dels que pensa que crònica d'una mort anunciada més val anar per feina.
Però bueno, sí que hauríem d'anar nosaltres també per feina, si et sembla, Arnau Vila.
Avui parlarem de la Ginebra Satuna d'aquí uns moments, amb els seus creadors.
També avui parlarem d'una presentació, d'un llibre molt i molt bo, que tindrem aquest divendres.
No us vull encara dir el títol, ni molt menys.
El que sí que us diré és que és del bo del Joan Trejo.
El presenten al Sunset Jazz Club, amb el de la Panyora i en Guillem Terribas també,
que sembla que estigui absolutament a tot arreu en aquesta ciutat.
A més a més, també acabarem amb la Catalunya Business School,
que avui estrenen finestra aquí als Quatre Rius de la mà del bo del David Martí.
També tertulial a la casa, vull dir, entranyable persona, sempre amb nosaltres.
que també tindrà aquest moment de masterclass al final del programa.
Déu-n'hi-do, Arnau Vila, avui ens posem econòmics, emprenedors...
Has comentat, sembla que en Guillem Terribas està per tot.
No és que sembla, és que en Guillem Terribas està per tot.
Sí, sembla peritzant.
Està per tot.
Ja veuràs que d'aquí un...
Ara m'enviarà una foto.
Ja veuràs tu.
Ja veuràs tu d'aquí una estona.
En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla...
I avui descobrim un projecte que va començar com un treball de batxillerat
i que en pocs anys ha aconseguit arribar a restaurants fins i tot d'estrella Michelin
i festivals de tot Catalunya.
Parlem de Satuna Gin, la ginebra artesanal inspirada en la Costa Brava
que ara amplia també la seva gama amb dues noves creacions
per explicar-nos tots els detalls de com neix aquesta idea
especialment d'aquí de Kilòmetre Zero.
Ens acompanyen avui els seus creadors, el Ferran Monfort, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el David Rió, bon dia i bona hora.
Bon dia.
I també ens acompanya l'Arnau Viusà, bon dia i bona hora.
Hola, bones.
Primer de tot, aviam, comencem amb tu, per exemple, Ferran.
Com va néixer la idea de crear aquesta ginebra?
però em dius que ve d'un treball de batxillerat, eh?
Sí, això remunta al 2020.
Quan jo estava a punt de començar segon de batxillerat
i conjuntament amb ells treballàvem a l'hostaleria de l'Empordà.
Allà, vulguis o no, vam començar una mica a aprendre
sobre el sector dels vins i dels gintònics
servint les copes que ens demanaven els clients
i una mica va iniciar aquesta curiositat
per descobrir què feia especial aquelles ginebres
que tant servíem al restaurant.
Llavors, aquesta curiositat va fer que triéssim aquest tema
com a treball de recerca.
Vam comprar un alamic de 10 litres
i vam començar a experimentar prova i error,
combinar espècies, combinar botànics,
intentar fer un perfil de ginebre.
Pensàvem que no ens en sortiríem,
però, curiosament, el primer resultat va ser ja bastant bo
i vam aprofitar aquesta posició que teníem als restaurants
i sempre teníem amagada una ampolla d'aquell licor.
Aquell licor...
Sí, és bona aquesta.
Sí, que en aquell moment no tenia regulació,
era un licor una mica clandestí,
i sempre que venia un client important,
ja sigui un sommelier o algun propietari d'algun restaurant,
si teníem l'oportunitat li deixàvem de provar.
I, bueno, va ser el feedback d'aquests testadors inesperats,
que una mica van ser el motor que ens va animar
dos anys i una mica més més tard
a professionalitzar el producte,
a professionalitzar el projecte,
a agafar una nau i sortir al mercat ja,
amb totes les regulacions.
I això es gesta a la taula d'un bar
mentre s'esteu prenent alguna cosa?
Més o menys, no seria exactament,
però sí que en aquell moment, a més a més,
era època Covid,
per la qual ens va venir aquesta idea
d'anar provant ginebres diferents,
que va ser també, no?
Vam ser molt pragmàtics
i de les ginebres que més ens van agradar
vam ser amb les que ens vam inspirar una mica.
Ferrana, tu com t'enredes?
O sigui, qui et truca per dir-te
vinga, va, fem això?
Bueno, ja ens portava molt els tres
i ens agradava molt els tres a la ginebra
i sempre que havíem de sortir de festa,
que teníem alguna cosa a fer,
doncs agafàvem entre els tres una ginebra
d'arreu del món, ja sigui de França, de Londres,
que potser són dos llocs on es fa molta ginebra
i l'anàvem tastant
i, doncs, un dia xerrant, com diu en David,
vam dir, ostres, doncs, per què no provem de fer la nostra?
I en Ferran havia de fer el seu treball de recerca
i, doncs, així va començar tot.
És que ho arribo a saber
i no arribo a fer la domòtica
a l'habitatge de treball de recerca
i hauria fet una altra cosa, perquè, clar...
Però, bueno, això és una altra història.
Com ho fa, o com ho feu, vosaltres,
per intentar diferenciar-vos d'uns...
És que no hi entenc gaire de ginebres,
però d'uns bifitters Bombay, també?
És a dir, com ho feu vosaltres
per intentar diferenciar-vos d'aquests monstres?
Vull dir, que al final els trobes absolutament a tot arreu.
Vale, doncs, bueno, una mica les ginebres que comentes,
una mica les més típiques, les més clàssiques,
sobretot són ginebres molt seques.
Molt seques són ginebres que porten pocs botànics,
poques espècies,
on predomina, sobretot, la sensació alcohòlica.
Nosaltres, amb la primera ginebra que vam treure,
buscàvem alguna cosa completament diferent,
un perfil bastant més aromàtic,
fet en base de 15 espècies,
molt ben equilibrades,
on li donem tant tocs més dolços,
més secs, més florals,
i el que buscàvem era, ben bé al contrari,
doncs, minimitzar al màxim la sensació alcohòlica,
que sigui una ginebra molt més suau,
molt més fresca i molt més fàcil de beure.
Amb el mateix volum?
Alcohòlic al mateix volum,
o sigui, 40 graus, nosaltres.
Clar, en aquest sentit,
en quin moment això agafa volada?
És a dir,
en quin moment agafeu i dieu,
ostres, tu, que hi ha demanda,
vull dir que ens estan demanant això?
Bueno, va ser sobretot
aquests dos, tres anys
que vam estar donant de provar licor
en els restaurants on treballàvem,
on ja vam poder, doncs,
començar a parlar amb molts hostalers,
amb molts locals,
i ja la nostra sortida al mercat
en aquell istitut de 2023,
doncs ja era amb una base de contactes
prou ben treballada, no?
I vam tenir una bona primera penetració de mercat.
A partir de llavors,
la veritat és que tampoc mentiré,
ha sigut obrir camí ampolla a ampolla,
presentar-nos,
anar treballant les relacions
i a poc a poc anar col·locant les ampolles
als llocs on volíem.
Clar, porta freda a punta pala, no?
Vull dir, això és anar al restaurant
i dir bon dia, què tal, no?
Són tot al principi.
Més que porta freda, porta congelada.
Perquè, a més a més,
ha coincidit que tant la primera referència
com les dues noves que acabem de treure al mercat
han sortit en moments clau,
que és a l'estiu,
on tothom ja té les coses tancades,
les ginebres ja estan totes comprades
i sortir, la veritat,
que és un moment complicat
i clar,
és porta congelada, bàsicament.
A més que suposo que quan arribes al restaurant
l'amo ja està treballant-hi
i llavors és allò que et diu,
bueno,
de moment deixa'm tranquil
i si és soja ja ens veurem després.
Exacte.
Ja.
Tot i així jo crec que suposo que us heu trobat en una cosa
i és últimament el que vol dir producte quilòmetre zero
també teixeix precisament aquesta relació,
aquesta emoció amb els establiments de per aquí,
vull dir,
evidentment no li vendràs això a un Starbucks,
a veure si m'entens,
però normalment el que és d'aquí,
doncs,
ostres,
sol,
si el producte és bo i tal,
vull dir,
sol apostar-hi,
jo crec,
no?
No sé si us hi heu trobat amb aquest feedback també.
Sí,
bueno,
estem en un segment,
no?,
del licor que en general baixa,
però dintre de la baixada del licor
sí que hi ha una pujada
del que és el licor artesanal,
del que és el licor de proximitat
i al final,
bueno,
intentem demostrar,
no?,
que no has d'anar a buscar ginebres
o productes molt lluny
i que aquí també se'n poden fer
productes excel·lents
i de molta alta qualitat.
En aquest sentit,
vosaltres,
el creixement ha estat ràpid,
no ens enganyem,
vull dir,
com es fa per mantenir una estructura
en aquest sentit?
No sé si feu dedicació exclusiva,
vosaltres,
en el tema de la Ginebra,
si heu hagut de contractar gent?
Nosaltres,
aquest 2025,
ja li hem donat dedicació exclusiva,
fins llavors vam estar compaginant,
acabant els estudis
i també treballant a temporada
i ara mateix som un equip
de set persones,
entre producció,
comercial,
finances
i cotalem.
Clar,
i en aquest sentit,
vull dir,
no sé si les previsions són
d'anar a més.
Sí,
no imminentment,
però sí que tenim la sort
que estem en una curva
de creixement a l'alça
i intentarem,
a la mesura possible,
anar al ritme que puguem.
Vau treureu una referència,
ara n'heu tret dues de noves,
Satuna 25 i Satuna Dry,
és que jo sóc molt catet amb aquestes coses,
o sigui,
quines diferències són exactament
entre referències?
Bé,
nosaltres vam sortir al mercat,
com bé dius,
amb Satuna 23,
que és un producte,
com veia,
i tanferrant molt floral,
amb 15 botànics,
i és un producte
que a la gent que li agrada
li agrada molt,
però és un producte
que és més de consum
en moments,
en certs moments.
I ens hem adonat,
doncs,
que la Ginebra Dry,
que per exemple
és un segment de Ginebra,
doncs,
és un tipus de Ginebra
que està molt consumit
a nivell mundial,
que és una Ginebra
molt més típica,
així com la Rosa.
I aquest estiu
vam decidir treure
les dues noves referències
per complementar-lo.
On un seria
la Satuna Dry,
que treballem amb 3 botànics,
és una Ginebra
molt més neutra,
una Ginebra
molt mediterrània,
molt seca,
i la Ginebra,
la Satuna 25,
que és l'any de registre
d'aquest any,
la Satuna 23 va ser
l'any 2023,
i aquest any,
el 2025,
hem sortit amb la Satuna Dry
i la Rosa,
i el 25 l'hem posat a la Rosa,
que és una Ginebra
que també treballa
amb 3 botànics,
els 3 són molt dolços.
És el Ginebró
com a base de la Ginebra,
els navius vermells
i la Regalècia.
És una Ginebra
molt suau,
molt dolça.
La Gera ara diferencia?
És a dir,
la Gera és més ciberita
en aquest sentit?
És més selectiva
també amb el tipus
de productes que pren?
Parlo de la vostra Ginebra,
per exemple.
Bé,
nosaltres ens trobem
que, per exemple,
les dues noves referències
funcionen molt bé
en hostaleria,
que quan busques
fer més d'una copa,
busques perfils més neutres,
més clàssics,
com els que tu comentaves
al principi,
en canvi,
la Saturna 23
funciona molt millor
en retail,
en punt de venda,
com ja vas a buscar
alguna cosa una mica
més especial,
potser per fer un regal,
potser per fer una copa,
potser per quedar bé.
Llavors,
si verita,
jo et diria que és més
a l'hora de fer la copa a casa
i, en canvi,
quan vas més a hostaleria,
busques alguna cosa més típica
i més neutra.
I com és això
d'arribar a un restaurant
d'estrella Michelin?
Bé,
al final,
un fil conductor
que ens trobem
entre aquests Michelin
és que aposten molt
pel producte d'aquí,
no?,
una mica el que estàvem
comentant fins ara
i aquesta confiança
és la qualitat
que, a més a més,
amb la Saturna 23,
amb la que vam sortir
al mercat,
ja tenim
Segell Girona Excel·lent,
el qual es premia
els millors productes
de Girona
i, a més a més,
un premi internacional
que es decideix
a Londres,
per tant,
hi ha experts mundials,
es presenten
destileries d'arreu
i ens han donat
medalla de plat
amb 90 punts,
amb la qual cosa
estem revalidant
el missatge
que deixant a part
si agrada o no
podem parlar
de qualitat
i aquí també
és on entra
tot el tema
dels Michelin
que confien en nosaltres
per qualitat
però també
per proximitat.
Més enllà d'això
entenc que al final
la terminologia
Costa Brava
també
a nivell de màrqueting
funciona.
Sí.
És una identitat
de marca bastant forta,
bastant espiacional
i amb la que la gent
connecta bastant.
Doncs sou vosaltres
de l'escala, em sembla?
No, de l'Avisbal d'Empordà.
Ah, de l'Avisbal, això.
Sí, sí.
De l'Avisbal, però teniu...
On teniu la seu, seu, seu?
Forellac.
Ah, Forellac.
Sí, allà mateix.
Ja us heu quedat.
Si no són pas ganes
ara d'agafar
i de marxar cap a una altra ciutat
i aquestes coses, no.
Bueno, ara sí que estem ja
preparant un canvi
perquè hem començat
en un viver d'empreses
i se'ns ha fet ja petit.
Ja aquest estiu
ha sigut complicat
arribar a tota la producció
i a tota la demanda
que teníem
i, bueno, estem mirant
però tot són opcions a prop.
Si podem quedar-nos
a l'Avisbal d'Empordà
és la prioritat.
Clar, jo crec que també
hi ha una altra cosa
i és que ara ja hem passat
la temporada grossa d'estiu.
No sé si per vosaltres
també ara és un moment
més de calma,
de pausa, de rival.
Com afrontem el 2026
per allò que dèiem, eh?
Vull dir, perquè després
a l'estiu ja està
tot el peix venut.
Sí, totalment.
Ara ha sigut un temps
de reflexionar
com anar a l'estiu,
quines coses
hem fet bé,
quines podem millorar.
També hi ha una cosa
molt important
que és la campanya de Nadal.
Ah, mira, sí.
Sí, pot funcionar molt bé
tot el que és per regal,
hi ha el Canal Lots, també.
I al final també
és un moment molt interessant
pel nostre sector
i sobretot encara el 2026
la campanya d'estiu,
preparar-ho tot
perquè no falli res.
Quina demanda, o sigui,
a nivell de futur,
quina grandesa creieu
que pot arribar a tenir això?
És a dir,
no sé si es pot quedar
precisament aquí
en xarxa
a nivell,
com un producte
de referència
d'aquí de la Costa Brava
o realment hi ha
o pot haver-hi
una visió
d'internacionalitzar-ho?
Clar,
nosaltres ara estem
molt centrats
en el que és
el territori
i el mercat català.
Que és el que et donarà força.
Exacte.
I el consum
no és pas baix.
Tenim la sort
que tant Barcelona
i com sobretot
la Costa Brava
la majoria
de pernoctacions
de turisme
i d'oci
es concentren
en aquestes dos àrees.
Llavors,
ara,
en els propers anys
el que volem
fer-nos força aquí.
La Costa Brava
la tenim ja
bastant dominada
però faltaria
Cerdanya,
Barcelona
i les altres zones
de consum.
Més enllà d'això
sí que és veritat
que el missatge
Costa Brava
o una mica
Costa en general
creiem que és una entitat
que es pot extrapolar
a diferents mercats.
Sobretot
molts d'aquests mercats
o turistes
que arriben aquí
poden connectar
amb el missatge,
poden connectar
amb la marca
i evidentment
estem una mica pendents
de quins podrien ser
aquests mercats
en els que ens interessaria
entrar.
Quants anys teniu ara?
Si em permeteu la pregunta.
L'Arnau i en David
23
i jo 21.
I com li expliqueu això
a algú de la vostra edat
de dir
tu
que això d'emprendre
vull dir
que es pot fer.
Fàcil no és
però que es pot fer.
Sí, vull dir
al final
és tenir ganes
és tenir una mica
aquest motor
i aquesta inquietud
de fer alguna cosa
per tu.
Sí que és veritat
que has d'estar
una mica fet
per emprendre
i que no
sobretot
al principi costa
i és complicat
però tenim la sort
que molts amics
ens han vist
des que vam fer
el treball de recerca
i potser
ho esperem
o ens agradaria
haver en algun
servit d'inspiració
per demostrar
que sí
que més gent
ho hauria de fer.
Doncs bé
Ferran David Arnau
moltíssimes gràcies
per aquesta estoneta
i us juro
i us prometo
que tornareu
a passar per aquí
bàsicament
perquè avui que em porteu
una caixa de mostres
saps
i llavors ens assegurarem
d'aquesta manera
el tret
en qualsevol cas
escolta
Ginebra
s'atuna
a tenir web
i tal
Instagram i web
Instagram i web
que també es pot comprar
a través d'allà
que no cal que sigui
tot B2B
que també pot ser
B2C
i bon preu
bon preu aquí a Girona
ah bon preu
a tot Girona
i Costa Brava
també se'ns pot trobar
que bé
que bé
doncs escolta
Ferran David Arnau
us deixem tranquils
perquè això d'emprendre
em sembla que dona
molta feina
en qualsevol cas
moltíssimes gràcies
per aquesta estoneta
i em portaré
una ampolla
gràcies a vosaltres
moltes gràcies
que vagi bé
que vagi bé
Más
Más
Más
Más
más
Más
Más
Más
Más
Más
Más
Fins demà!
Entra al Jardí de l'ànima
el programa sobre benestar, consciència
i transformació personal
de Girona FM
amb Imma Garolera, Afra Quintanes
i Lavínia Martorano
Cada dues setmanes
els dimecres de 3 a 4 de la tarda
i quan vulguis en podcast
a GironaFM.cat
Cocodril Club
Si t'agrada la bona música
dels anys 60, 70, 80
Escolta Girona FM
els matins de diumenges de 10 a 12
i els dissabtes també de 10 a 12
però de la nit
és el temps del Cocodril Club
tot un clàssic de la ràdio
programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock
recorda, diumenges de 10 a 12 del matí
dissabtes de 10 a 12 de la nit
aquí a Girona FM
92.7 FM
Cocodril Club
el programa rival de l'Albert Malla
Hasta luego, Cocodril
No pasaste de caimà
Hasta luego, Cocodril
García i Tarribas Associats
el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona
amb Pere García i Guillem Tarribas
explorem el món del cinema
la música, el teatre i els llibres
un viatge apassionant pel teixit cultural gironí
cada divendres a les 3 de la tarda
i dissabtes a les 11 del matí
obre la finestra cultural de la nostra ciutat
Girona FM
la teva ràdio
la gironina
el més clàssic i el més actual del soul
cada dos divendres a les 10 de la nit
al 92.7 de la FM
i en podcast a gironafm.cat
La Càpsula
el programa dedicat a la música sul
amb Oriol Mas
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet
Els Quatre Rius
amb Saïd Esvall
Entrevistes, gent, cultura, històries
Girona pren la veu
al 92.7 FM
a les plataformes i a les nostres xarxes socials
Girona FM
La teva ràdio
La Gironina
No hi ha manera de deixar-ho tot enrere
No hi ha manera per tornar a començar
No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes
No vull saber res del que passarà demà
I si tot va bé
I si tot va bé
I si tot va bé
Tornar-nos a trobar
I si tot va bé
Caball i l'alegria
I si tot sorbent
Si cau la nit deixar les pors enrere
Si cau la nit deixar les pors enrere
Aquesta nit tornar-nos a ballar
I si tot va bé
I si tot sorbent
I si tot sorbent
Yeah
I si tot va bé
I si tot va bé
I si tot va bé
Tornar-nos a trobar
I si tot va bé
Tornar-nos a trobar
I si tot va bé
I si tot va bé
I si tot va bé
I si tot va bé
I si tot va bé
I si tot va bé
I si tot va bé
I si tot va bé
I si tot va bé
Tornar-nos a trobar
I si tot va bé
I si tot va bé
Treball i l'alegria
I si tot sorbent
i deixem-nos emportar.
Bé, doncs, a mitja setmana
seguim fent el repàs
del que tenim a Girona a l'agenda
perquè passen coses cada dia
però en aquest cas nosaltres mirem
cap al divendres, dia 26 de setembre
aquest mateix divendres
on el Sunset Jazz Club
a partir de les 8 del vespre
tindrem presentació de Nela 1979
la obra de Joan Trejo
a qui ja aprofito, primer de tot
per donar la benvinguda
bon dia i bona hora
Hola, què tal? Molt bon dia
Joan, primer de tot, em sembla que
millor companyia impossible
amb el Lluís Llames, agitador cultural
i el Guillem Terribas com a moderador
Sí, sí, sí
estic absolutament encantat
o sigui que
sí, sí, un cartell de luxe
tenint en compte
els que m'acompanyen, bàsicament
t'anava a dir Joan
aviam si ens pots parlar una miqueta
Nela 1979
de què tracta aquest llibre?
Doncs aquest llibre és
la reconstrucció de la història
d'una de les meves germanes
la Nela
que va morir el 1979
molt joveneta
em va anar de casa
el 75
tenint just 17 anyets
jo era molt jove
la meva germana
doncs es va ficar al món de la contracultura
a la Barcelona d'aquells anys
que era realment
fer-ho a 100
i bueno
també es va ficar en altres històries
que van
com l'heroïna, bàsicament
que li va acabar amb la seva vida
i durant molts, molts anys
a casa meva
era la seva vida
els últims anys
i la seva mort
eren un secret
no es va parlar mai més d'ella
i llavors jo
en un moment d'un any
jo vaig anar
sabent cosetes
quan hi ha el final
de la meva adolescència
i tal
però ha arribat un moment
sobretot quan els meus fills
que ara tenen 23
i 21
s'anaven acostant
a l'edat que tenia la meva germana
quan va morir
que tenia 21
doncs bueno
vaig pensar que potser
era el moment
d'omplir aquest forat
tenia molt poqueta informació
sobre la meva germana
però bueno
em vaig posar
a investigar
vaig començar
a llegir
sobre l'època
sobre el moment
sobre la Barcelona
d'aquells anys
la contracultura
i vaig veure que
que potser la seva història
no només parlava d'ella
sinó que parlava
de tota una generació
o sigui
la seva
la història
d'aquesta generació
havia quedat
absolutament
silenciada
soterrada
de fet
per la versió oficial
de la transició
i bueno
això és el que jo vaig
intentar una mica
en aquell llibre
de treure-la
a la superfície
d'aquesta història
la de la meva germana
i la de la seva època
una miqueta
és un retrat
d'una època
de llums i ombres
no?
vull dir
al final és la llum
aquesta de la Barcelona
la rosa de foc
la Barcelona que mai dorm
però també
tot el que portava
en si
en aquest sentit
amb la història
de la teva germana
sí
realment és una etapa
molt poc estudiada
jo parlo més o menys
de l'any 73
al 79
abans de la mort
de Franco
i just després
on a Barcelona
es va convertir
en un territori
d'una estranya
llibertat
en el millor
dels sentits
per una banda
però també
on es barrejava
doncs
una ingenuïtat
molt profunda
amb una
voluntat de transgressió
també molt
molt arrelada
i que no
no era
la millor
de les combinacions
possibles
aquesta innocència
amb la voluntat
de
transgressió
perquè
bueno
van entrar
en aquesta qüestió
van entrar
les drogues
sobretot
en el moment
amb l'heroïna
a Espanya
a Barcelona
però bueno
va posar una miqueta
fi
a aquest moviment
que ja dic
va ser molt
interessant
molt creatiu
molt artístic
no tan reivindicatiu
a un nivell polític
com la generació anterior
sinó
el que demanaven
una mica
els integrals
de la contracultura
del rotllo
que es deia llavors
era quasi
un canvi
de vida
no un canvi
de sistema polític
sinó
canviant
l'estil de vida
la família
la idea
de la possessió
material
de les coses
no sé
eren uns somiadors
això sí
al final
és una forma
de fer un homenatge
també
a la teva germana
home
sí
més que un homenatge
ja et dic
a la meva família
la història
de la Nela
era un secret
no
era
era allò
del que no es volia parlar
o sigui
més que un homenatge
ha estat
trobar-li
a ell
en particular
el lloc
que li calia
tenir
que era imprescindible
que tingués
la història
de la nostra família
i una mica
de retruc
ja et dic
a tots els integrals
d'aquella generació
que a més
després
amb l'epidèmia
de la heroïna
amb la sida
dels 80
es van convertir
en una
com una massa fosca
de la que
ja no es volia parlar
però que just abans
en aquests anys
et deia
doncs bueno
van suposar
un impuls
cultural
i social
molt
molt més important
del que s'acostuma
a entendre
al final
aquella conseqüència
també és la que
va deixar
la Barcelona
com era
en aquell moment
vull dir
com un paradís
fins i tot
per a moltíssima gent
o sigui
estem parlant
probablement
del preludi
de la Barcelona
olímpica
i tot el que
vindria després
sí
o sigui
en aquella època
encara es podia
somiar
en un món
diferent
Barcelona
era una ciutat
que tenia
diferents capes
no era uniforme
com es va convertir
en el moment
en què
hi ha la nominació
olímpica
els anys abans
des del 86
87
diguem que
llavors
ja
s'intenta fer
una versió
única
de la ciutat
de la Barcelona
que jo parlo
era una
Barcelona
molt més bruta
també
més caòtica
més
complexa
però al mateix temps
també molt rica
per això
perquè hi havia
els joves
i no tan joves
podien
trobar
un lloc
específic
a la ciutat
i a la ciutat
hi havia
prou forats
com per encabir
diferents visions
no tant com ara
em sembla
i sobretot
com
el que va passar
amb el canvi
de les olimpiades
com deies
què és el que més
t'ha sorprès
del procés
d'escriure aquest llibre
el procés
està
en una banda
molt dur
complex
sobretot
perquè jo
disposava
de molt poqueta
informació
va tenir
un punt dolorós
també
perquè
escriure la seva
història
d'alguna manera
era tornar-la
a acompanyar
cap a la mort
i això
no
jo volia
m'hauria encantat
fer com fa
Tarantino
amb Sharon Taitl
al final
d'haver
ser una vez
en Hollywood
o sigui
fer-la viure
per altra banda
el que més
m'ha sorprès
ha estat
la reacció
dels lectors
i de les lectores
d'arreu
perquè
des que va sortir
el llibre
crec que no ha passat
un sol dia
que no hagi rebut
algun missatge
personal
per xarxes
o per mail
o per
comentant el llibre
donant-me les gràcies
per haver escrit
aquest tipus
d'història
perquè
són moltes
les famílies
que
coneixen
no només
el tema
de l'heroïna
sinó
la idea
del secret
de l'estigma
diguem
del mantenir
tancada
una història
de no parlar
d'algun tipus
de secret familiar
i
això
realment
per mi ha estat
o sigui
no m'ho esperava
és el finquel llibre
que he escrit
i he rebut
molts comentaris
d'altres
jo què sé
molt referits
a la història
o al fet literari
diguem
però aquesta cosa
tan personal
a mi
m'ha sobtat
molt
però
d'una manera
molt
molt
agradable
realment
era la llum
que
jo esperava
trobar
en aquesta història
la veritat
doncs per seguir
obrint-la
aquesta història
anèla
1979
com hem dit
presentació aquest divendres
26
al Sunset
a partir de les 8 del vespre
Joan Trejo
moltíssimes gràcies
per aquesta estoneta
gràcies a vosaltres
per donar-me l'oportunitat
de parlar del llibre
descobregir girona com mai abans ho havies fet
els quatre rius
amb Saïd Esvall
entrevistes
gent
cultura
històries
Girona
pren la veu
al 92.7 FM
a les plataformes
i a les nostres xarxes socials
Girona FM
la teva ràdio
la gironina
Girona entre vestidors
vols descobrir que es cou a Fira de Girona?
els dijous
un cop al mes
Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats
fòrums, concerts
i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira
amb totes les anècdotes i curiositats
a Girona FM
i també en podcast
som la teva veu
som la gironina
L'Alternativa
el programa de rock
que et porta també l'agenda musical
i el més destacat de la cultura gironina
en llengua anglesa
els divendres
cada 15 dies
a les 9 de la nit
presentat per Ryan Martin
Welcome to
L'Alternativa
a Girona FM
La Gironina
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet
Els Quatre Rius
amb Saïd Esvall
Entrevistes
Gent
Cultura
Històries
Girona pren la veu
al 92.7 FM
a les plataformes
i a les nostres xarxes socials
Girona FM
La Teva Ràdio
La Gironina
Bé, doncs avui dimecres
volíem obrir una nova finestra
aquí als Quatre Rius
i ho fem parlant d'economia
no només amb els titulars
que sí que ho fem de tant en tant
sinó també veure una miqueta
què es cou aquí a Girona
si volem saber què es cou aquí a Girona
des de l'àmbit econòmic
hem de parlar inevitablement
de la Catalunya Business School
recentment oberta
com aquell qui diu
de fet ho vam comentar la temporada passada
però per parlar-ne una mica més en profunditat
David Martí
el seu director cofundador també
bon dia i bona hora
Què tal?
Bon dia
primer de tot
aviam il·lustre'ns
Catalunya Business School
de què es tracta?
de què es tracta?
el nom ja dona alguna pista
no, nosaltres
la Catalunya Business School
és una iniciativa
que abans
que ha sorgit aquí a Girona
però que té vocació de país
d'aquí el nom
des d'aquell convenciment
que des de Girona
o des d'altres punts de Catalunya
que no tenen per què ser
Barcelona
amb allò de la capital
doncs en poden sortir iniciatives de país
i això és una iniciativa
de dos socis
qui us parla
David Martí
que soc professor de l'UDG
des de fa ja quasi 15 anys
empresari
i l'Edgar Nolla
que és el meu soci
de fet la idea originalment és seva
ell en el seu moment
en empreses on havia estat abans
s'havia quedat amb el coquet
era aquella època de les universitats corporatives
i en el lloc on va estar
finalment no es va tirar endavant
i sempre li havia quedat aquest coquet
de fer això
i com que jo des de fa un parell d'anys
més o menys
sóc el director del MBA
de la UDG
que ho continuo
siguent encara a dia d'avui
doncs vam decidir crear
aquesta escola
i els primers passos
van ser
de fet el primer pas
va ser arribar a un acord
amb la fundació de la UDG
per poder
a partir del curs 25-26
és a dir el curs vinent
coorganitzar l'MBA
i en això estem
escolta
en termes
en terminologies
MBA
què significa
Master in Business Administration
correcte
i són estudis transversals
a nivell de management
pensat sobretot
en aquest cas nostre
més a més
executius
és a dir
pensada per gent
que està treballant
per tant
gent que ha de combinar
la feina
amb un estudi
per tant
és eminentment pràctic
treballar amb la metodologia
del cas
tenim moltes visites
a l'aula
d'empresaris
i professionals
que venen a explicar
el seu cas
professors
el 90% dels quals
són professors
d'altres escoles
de negocis
i al final
és un màster
pensat per aquella gent
que
tinguent un determinat
nivell
professional
potent
necessiten
coneixements
transversals
en management
perquè tu pots ser
un bon director comercial
pots ser un bon cap
de recursos humans
etcètera
però pots no tenir
perquè no has estudiat
AD
o perquè no has estudiat
carreres d'aquest estil
doncs coneixements
a nivell
generals
de management
i si tu vols continuar
progressant a la teva empresa
o vols obrir nous horitzons
necessites tenir
aquests coneixements
i això és el que fa un MBA
jo t'he de dir
que sembla que hi ha hagut
com un canvi de paradigma
els últims anys
des del punt de vista
en educació
diguen-li per economia
o per empresa
i és que abans
potser
vull dir al final
tothom se centrava molt
en els coneixements
quan realment potser
hauríem de parlar
més de competències
no?
sí
de fet
l'MBA nostre
igual que la majoria
d'MBAs a l'USO
que et pots trobar
arreu
estan organitzats
justament així
és a dir
no estan organitzats
més o menys
per àrees de coneixement
finances
recursos humans
lideratge
màrqueting
etcètera
però
des d'aquest punt de vista
és a dir
un coneixement pràctic
per poder
allò que diem
que un CEO
d'un director
d'una empresa
doncs al final
el que ha de tenir
són
un notable
diguem
en totes les àrees
de l'empresa
llavors pots tenir
un excel·lent en finances
si tu vens de les finances
o pots ser excel·lent en màrqueting
si vens del món del màrqueting
però al final
el que has de tenir
és un coneixement bàsic
al final
passa una cosa molt curiosa
que això ho expliquem
tot sovint
que és que
la immensa majoria
de la gent
que avui en dia
munta una empresa
o es troba enrolat
en la creació
d'una empresa
és gent que no ha estudiat
per això
és a dir
aquella cosa
que els munten
empreses
els estudiants d'ADE
per dir-ho així
doncs no és així
la majoria de persones
que munten una empresa
pot ser
en el millor dels casos
un enginyer
que alguna cosa
encara sabrà d'empresa
però ens podem trobar
amb gent que ha estudiat
biotecnologia
gent que ha estudiat humanitats
o gent que ha estudiat
el que sigui
llavors et trobes enrolat
perquè has tingut una idea
o perquè t'hi han ficat
pel mig
parlant en plata
i te trobes
que no has vist mai
un balanç
ni un compte
de perdus i guanys
i llavors per tant
no en saps res
de tot això
i això és el cas
de la majoria
de la gent
que munta empreses
en aquest país
i arreu
i hi ha molta gent
que encara no entén
el que vol dir
la quota d'autònoms
per exemple
fins que l'has de pagar
fins que ja no tens
la bonificació
ni tampoc la pròrroga
i llavors ja toca pagar
jo mentre pagava 50 euros
era molt feliç
però ara n'he de pagar
400
de què va això
sí, sí
és així
per tant
al final
l'MBA de l'UDG
històricament
es nodria molt
encara ara
bastant
d'enginyers
i enginyeres
però ara ja tenim
perfils molt diversos
llavors
a part d'aquest MBA
hem engegat també
un curs
de línia agile
que això és una
que vindria a ser
com una assignatura
obligatòria d'un grau
són sis crèdits
que comença també
a finals de novembre
i s'acaba
al mes de febrer
és molt intensiva
per temes de mermes
colls d'ampolla
eficiència
de processos
dintre de les empreses
i un postgrau
en emprenedoria
i metodologia
startup
que tirem endavant
conjuntament
amb el Girona Next
que és l'associació
que aglutina
tot l'ecosistema
emprenedor
i startup
de Girona
i en aquest cas
és un postgrau
diguem que
és la meitat
de duració
aproximadament
d'un MBA
tot això
amb l'etiqueta
de la Catalunya
Business School
això respecte
als programes acadèmics
que sí
que ens has donat
com les tres potes
que teniu
de moment
perquè entenc que també
tenim mil coses
més en cartera
però se les volem anar traient
a mesura que anem
consolidant
i que anem fent coses
perquè tampoc no volem tenir
una estructura molt gran
ara parlaves d'ecosistema
parlem de Girona
més enllà
de comarques gironines
que ja ho sabem
però sobretot
la ciutat de Girona
jo crec que s'ha desmarcat
els últims anys
com una ciutat emprenedora
ho és
i de fet
ho diu l'ambient
i l'olor
però també ho diuen
les dades
és a dir
l'estudi
que publica cada any
al mes de gener
febrer
acció
sobre
sobre les
empreses
start-ups
que és una tipologia
concreta d'empreses
no són totes
indica això
que per població
per
per
per densitat
diguem
Girona té
una
posició
més elevada
del que li tocaria
en rànquing
emprenedor
i que les comuniques
gironines
són
cultiu
d'empresa
això
ja tots ho veiem
amb les estructures
que tenim
i amb els contactes
que tenim
i això es veu
en general
Catalunya ja és un territori
molt emprenedor
i Girona
dintre Catalunya
ho és
fins i tot més
per què creus
que ha passat
això
aquí
a Girona
bueno
segurament
per la combinació
de molts factors
però
en contra
del que
a vegades
sembla
la majoria
de territoris
del món
les empreses
que generen
més ocupació
i més
pip
són
les pimes
pimes
o micropimes
llavors
Catalunya
especialment
i Girona
en particular
és un territori
especialment
abonat
per això
al final
també acaba
emprenent
en el sentit
de muntar en una empresa
aquella gent
que entén
i coneix
el que vol dir
crear una empresa
llavors
quan tu tens
aquest caldo
aquest ecosistema
també fa que hi hagi
més iniciatives
tant si tenen a veure
amb la continuïtat
de la pròpia empresa
familiar
com pot ser
a vegades
iniciatives diferents
que poden néixer
o no
diguem
sota l'escalfor
d'aquesta corporació
però
sí que al final
és un tema
d'existència
també
de proveïdors
evidentment
la universitat
les universitats
que es van crear
fora de l'àmbit
de Barcelona
també han tingut
un gran pes
en aquest sentit
i llavors
una economia
força dinàmica
i també
per què no dir-ho
el fet de ser
una província
o unes comarques
amb un nivell
de renda
una mica més alt
de la mitjana
també fa que hi hagi
més gent
que en un moment
donat pugui
tenir la llicència
de poder-se llançar
i tot sovint
per desgràcia
diguem
o perquè és llei de vida
estimbar-se
a una iniciativa
emprenedora
parlaves de descentralitzar
una miqueta
aquest efecte
de capitalitat
que tenim
a Barcelona
això també
diu molt
que Girona
no sé si
comparteixes
que és una ciutat
molt còmode
sempre s'ha dit
per tot
pots anar
de seguida
de A a B
etc.
entenc que
a nivell econòmic
també resulta
una ciutat
molt còmode
ho és
i també és veritat
que tot sovint
aquestes coses
te les diu
la gent que ve de fora
en el dia a dia
ja no te n'adones tant
perquè ho tens
com més normalitzat
però la gent que ve de fora
diu
ostres quin luxe
puguem prendre aquí
puguem muntar una empresa aquí
al final estem a mitja hora
amb AVE de Barcelona
i per tant
diguem que vist des de fora
Girona i Barcelona
Girona és Barcelona
per dir-ho així
és a dir
quan tu t'ho mires des de fora
això
quan es parla de Silicon Valley
Silicon Valley
al final
és com Vic
comparat amb San Francisco
o amb Barcelona
és a dir
estem parlant
de dos grans urbs
separades
per molt poca distància
però amb una fisonomia
completament diferent
Girona vindria a ser
una mica el mateix
i en part també aquí
probablement hi ha
aquesta part
d'aquest plus
de percentatge
d'emprenedoria
que hi ha
i suposo que també
coincidiràs amb mi
que
l'ecosistema econòmic
d'aquí de Girona
és força més personal
que no pas
la impersonalitat
que pots tenir
en una gran ciutat
aquí
no ens enganyem
vull dir
ens coneixem pràcticament tots
totalment
per bé i per mal
per bé i per mal
i ho has dit bé
sí
no
perquè a vegades
també són coses
que dius
ostres
a vegades has de vigilar
l'anestasi
el que dius
perquè
no
però sí que és veritat
això és un factor
molt important
també el té Barcelona
comparat amb altres
ecosistemes molt més grans
però a Girona
això ho té
és a dir
a Girona
si vols
explicar una cosa
vols arribar a un contacte
vols arribar a una determinada persona
és molt més senzill
i hi ha una altra cosa
que és molt important
i aquí també comentàvem abans
el tema
quan parlàvem del postgrau
de Girona Next
Girona Next
ha fet un esforç
per inventariar
tot aquest ecosistema
i és un ecosistema
que avui està
molt més estructurat
que no pas fa 10
o 15
o ni molt menys
20 anys enrere
quan aquest ecosistema
directament no existia
existien agents lliures
que funcionaven
per aquí i per allà
avui en dia tens un ecosistema
que funciona així
funciona més o menys
coordinat
i sobretot funciona
tal com deies tu
per contacte molt més proper
llavors els inversors
els tens a mà
els socis industrials
els tens a mà
la formació
la tens a mà
el possible partner
per anar a aspirar
a un contracte
gran
el tens a mà
etcètera
llavors també és tot
molt més apamat
per dir-ho així
molt més humà
també veig que teniu
aliança amb FOEC
sí
som socis de la FOEC
i de fet estem en tràmit
també de fer-ho
amb altres entitats
la idea és fer xarxa
des de bon principi
per detectar
justament això
el que són les necessitats
hi ha una cosa
que no he dit abans
que és que també fem programes
a mida
per empreses
una empresa pot venir
i dir
mira jo tinc x persones
que en els propers cinc anys
vull que facin formació
en management
i per tant vull que em feu
un programa a mida
més enllà que un o dos
puguin anar a fer l'MBA
o alguna cosa així
doncs si no tenen cabuda allà
o no és exactament el que necessiten
doncs es poden fer programes a mida
en aquest sentit
les empreses
com més gran és més
disponen de recursos
cada any
de la
de Fundae
és a dir
són diners
que venen de les cotitzacions
dels treballadors
i de les empreses
a la seguretat social
per destinar formació
llavors a partir d'aquests diners
es poden crear programes
a mida
que això va una miqueta
amb la mà
amb tot això que es diu
sempre
que no hi hagi fuga de talent
al final és retenir-lo
clar
va molt lligat
el concepte de la retenció
en si mateix
és una mica
diguem
potser poc sexy
al final
abusiu
fins i tot
sí
no has d'aspirar
que algú
no el tinguis retingut
el que has de voler
és que es quedi
però és igual
ja ens entenem
i de fet
es coneix
amb aquest concepte
retenció del talent
encara
en bona part
la formació
té un pes
no només
perquè
com més jove
és la gent
els millenials
les generacions
y
les z
i totes les
que venen
cada vegada
valoren més
determinats
intangibles
a l'hora de quedar-se
o a l'hora d'apostar
per una empresa
o sigui
empreses amb un determinat
propòsit
amb una determinada manera
de treballar
amb conciliació
evidentment
amb unes bones condicions
econòmiques
lògicament
per descomptat
però
cada vegada
es tenen en compte
més factors
i la formació
que pugui oferir
l'empresa
mentre estiguis tu allà
doncs
és un factor important
en aquest sentit
quin és l'objectiu
que us marqueu
mentre estiguis tu allà
doncs
és un factor important
en aquest sentit
quin és l'objectiu
que us marqueu
que necessiti
el territori
que necessiti
el territori
per poder progressar
sí que tenim
una especial
diguem
motivació
per acabar fent
un
programes a mida
i l'altre
és el que en diem
d'alguna manera
nitxos
o formacions
més verticals
per determinats sectors
o per coses específiques
és a dir
coses que potser
no es fan tant
o que no estan
tant a l'abast
perquè no existeixen
o perquè estan lluny
i que es puguin fer aquí
i amb qualitat
no aspirem a ser
una escola gran
amb centenars
milers d'alumnes
cada any
aspirem a ser una cosa
més
per dir-ho així
més de boutique
un factor determinant
també
exacte
en aquest sentit
sí
avui
David
t'hem convidat
però no només
perquè sigui la primera
esperem que no sigui
l'última
i et donem
aquesta finestra
de la Catalunya
Business School
aquí als quatre rius
et podrien anar
enredant
de tant en tant
sí
ja m'ho temia
que podria anar
una mica per aquí
sí home i tant
nosaltres
ja t'he dit
a més
pel meu background
diguem
com empresari
emprenedor
professor
etc
tot el que té a veure
amb l'emprenedoria
i amb
que passin coses
des d'aquest punt de vista
jo per mi
encantat de la vida
i tot el que sigui
com diu aquell
fer bullir l'olla
doncs
i tant
ja hi podeu comptar
de moment apaguem el foc
però ja el tornarem a ser
el tornarem a engegar
David Martí
moltíssimes gràcies
perfecte
a vosaltres
merci