Musicant, el festival de música del país.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
L'Alternativa, el programa de rock que porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dijous 29 de maig de 2025. S'acosten els nostrats dies de sal a la pell. Amb aquest ambient d'estiu, que ja ens ha alterat el son i els armaris, encara hem recte final del mes de maig amb ganes d'aquells caps de setmana de sobretaules vora mar i també d'aquelles tardes amb gust a sal i meló. En qualsevol cas, nosaltres, abans de fer la maleta demà, si no passa res, passarem per la Casa de les Arts.
Anirem a visitar la Fundació Girona Est, que fa pocs dies va poder celebrar el seu cinquè aniversari d'implicació social als barris de l'Oest de Girona. Més o menys, ja n'hem parlat de la feina que fan, demà l'anem a veure i a explicar des de dins, perquè, com tot en aquesta vida, i més en temps de FOMO, més val ser-hi i no pas que t'ho expliqui.
Fins demà!
M'acompanya, com no podia ser d'altra manera, cofundador, codirector adjunt d'aquesta casa, també de casa seva, segurament el Pla de l'Estany, no sé si de Sarrià de Ter també. No, no, ens quedem al Pla de l'Estany. Espera, espera, espera. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Com estàs? Bé, home.
Això li hem acabat el costillo, això d'ACDC. Sí. És que saps què passa? Avui se celebra una efemèride esplèndida. Avui fa 10 anys, que me'n recordo, que tenia 20 anys, jo en aquell moment, i vaig anar al concert d'ACDC del 29 de maig del 2015, on vaig decidir que seria perivista. Molt bé. Imagina't. Carai. I... I què dia passa anyempeny, eh? I què dia passa anyempeny, sí, sí. I com acabarà la cosa? A paro. Segurament ja veureu quan.
Ho has dit molt clar i molt segur, això, eh? Home, i tant, i algun dia algú s'enganxarà de mi, o al revés, i ja veurem com acaba això. Potser me'n vaig obrir un xiringuito, em canvio el nom i em dic Kiko, ja veurem. Jo t'hi veig, eh? No, sí, i el problema és que jo també. Aquest és el problema, tio.
Ai, senyor, en qualsevol cas, Arnau Vila, tot preparat per demà anar cap a la Casa de les Arts? Sí, home, sí, sí, ara... Has anat mai a la Casa de les Arts? No, la veritat és que no, i mira... Molt maca, eh? Sí, està bé? A la Girona Est. Doncs mira, aprofitarem per fer una visita perquè no hi anem mai, i a veure què tal, i farem un programa des d'allà, home, aquí l'estarem bé. Des de Vendora, eh? Sí, home, des de les 9, si no passa res.
Si no passa res, ja ho has dit bé, de moment el que sí que podem explicar és el que passarà ara aquí als Quatre Rius fins al punt de les 12. Ens acompanya la revista Virtu, que ens expliquin una miqueta qui són, què fan i per què ho fan. També parlarem amb la punifònica de Girona, que actua en aquest cap de setmana, amb més de 250 cantaires de corals infantils, juvenils, també adultes, per fer un mixtape de Tiradlo Blanc. Saps el que és un mixtape a Nou Vila? Sí.
Doncs ho descobrirem d'aquí una estona. No, no, dic, si saps el significat de la paraula mixtape. M'agafa lluny. Jo tampoc, però ho tinc al guió, per tant, no farem pas al lletge aquí. Hi ha coses que m'agafen lluny. I parlarem amb la nostra coach de capçalera, Anna Colomer, sobre les frustracions intentant anar a fer esport i no anar-hi. I més ara que fa bon temps, vull dir, intentem aixecar-ho. Home, a veure si fa molta calor també, pot ser perillós, eh? Anar a córrer. No aneu a córrer les dues al migdia? Per cert, no...
No has vingut encara amb bici camp d'hierna o d'hierna? No, ara ja comença a fer. Ara ja? Sí, home. Quan toqui marxar cap a casa a les 4 de la tarda ja m'ho diràs. Ja t'esperarem. Va, vinga, posem-nos una miqueta més recatats, seriosos i modestitos i vinga, va, comencem.
I, com hem comentat, nosaltres arribem una miqueta tard perquè ja han tret el seu segon número. Parlo de la revista Virtu, nascuda, si no m'equivoco, a la cor de la Universitat de Girona. I posarem, que ara hi veu, aviam què ens expliquen, el Marcos Castells Jiménez, cofundador i codirector. Bon dia i bona hora. Bon dia. També ens acompanya Jana Martínez García, vicepresidenta. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora.
També ens acompanya el Pau Orteu Julià, co-director també i co-fundador una miqueta més que el Marcos. Bon dia. Bon dia. El que us deia, aviam, si no m'equivoco, vau presentar tot just ahir la segona edició d'aquesta revista, d'aquesta virtut. Per cert, gruixuda, bona impressió, aquí... Hi heu deixat pasta, eh? No es pot dir, no es pot dir. No es pot dir això, vale, perfecto. En qualsevol cas, com va anar aquesta presentació d'ahir?
Bé, la presentació força bé, vam donar molts agraïments, perquè no es pot fer mai sol una revista i menys tan gruixuda. I bé, vam presentar una miqueta els articles, van venir estudiants, professors, que també ens han ajudat, com ara en Joan Vergés Gifra, de la càtedra de Ferratemora, que ens va ajudar des del principi. O sigui, perquè...
És que m'anava a desviar ja del tema. Desvia't, desvia't, tenim raps. Ens podem desviar no una mica. Som de desviar-nos del tema. Tira milles, tira milles. Perquè me'n recordo que quan amb en Pau ja vam decidir que volíem fer una revista amb una associació en què podríem fer conferències, col·loquis i tal, el problema que vam tenir i que encara tenim ara és de com, cony, paguem això. O sigui...
Això, qui ens ho pagarà? Perquè nosaltres tenim entre els dos 15 euros al banc. O menys. O menys. Jo ho tinc menys, de fet. Potser arribem als 30 entre els dos. A mi serien 20 perquè dec 10 euros o no sé quins.
Podem anar a dinar, però pagar una revista potser no. Clar, potser podíem fer un que va pel poble i tal, però a veure com editem una revista. I ja vaig anar a la càtera de Ferratemora amb en John Vergés i li vam presentar el projecte ja amb la portada, amb una mica d'índex i tal, i és que ens va dir que sí, molt més ràpid del que ens esperàvem. Ens va dir, fa molt de temps que no ens venen a un projecte amb cara i ulls, des de la universitat sempre és un orgull tenir una revista que l'editin estudiants, a més a més, i que sigui de qualitat.
I des de llavors, doncs, mira, ja...
Vam tenir molts problemes amb el finançament pel tema factures i tal, però vam poder publicar. El primer número ara fa... a l'octubre, no? Va ser? A l'octubre. Jo recordo que el primer número ja el teníem fet del curs passat i jo recordo tot el principi que jo no coneixia gaire en Marcos, de fet, no coneixia en Pau, només coneixia en Marcos perquè estem estudiant el mateix i tenia com aquest aura de secretisme que no volia explicar el projecte que tenia fins que no fos una cosa que es podia fer. I jo m'en...
Així va bé la vida, eh? Així va bé, sí, les coses no s'han d'explicar. Correcte. I justament, jo me'n recordo que li preguntava, però per què estàs fent tantes reunions amb gent de la càtedra? Què fas, què fas? I em deia, ja t'ho explicaré, ja t'ho explicaré. I un dia al bar de la universitat em ve i em diu, Jana, vols ser vicepresidenta? I vaig dir-li, vale. I ja està. Has de posar una firma. Sí, necessitava una firma i jo vaig ser, doncs mira, l'afortunada que m'ho va dir a mi abans que a una altra persona i aquí estem.
Carai, que bo. Com t'hi vas trobar tu, Pau, amb això? Qui et va enredar? Doncs ens vam enredar entre els dos perquè parlàvem molt, bueno, Marcos i jo ens tenim molt vistos des de l'institut ja, i ens agrada molt parlar de política els dos, d'història, de cultura, i un dia estàvem... Això ho hem fet, aquesta xapa l'he fet a cada presentació de la revista perquè és com va sortir del tema, però us la faig aquí també...
i devien ser com les dues, tres de la matinada, sona molt clitxer dir que va sortir una nit així, però va sortir una nit així. Sí. Estàvem parlant i vam començar a parlar de les primeres vanguardes europees, que tothom tenia una revista, tothom tenia un manifest, tothom feia coses, la gent es movia. Correcte. I vam veure que ara, almenys els joves que coneixem nosaltres, no estan ficats en aquestes coses. Són temps difícils per intentar recuperar això. Ja, ja, ja, són temps difícils per fer qualsevol cosa. Totalment.
però vam dir, va, doncs som una revista, la mateixa nit, cap a les quarts de quatre, devíem tenir ja el nom, tot i que vam discutir una mica pel tema, bueno, l'altre... Sí, per què Virtu? Virtu, o sigui, el nom... És un terme amics. Va ser l'únic moment en què vam discutir amb Pau i jo, no vam fer cops de por ni res, però... Bueno, perquè la vam fer per WhatsApp, però...
però els puguem haver pagat perquè el nom sempre és el més complicat, perquè és el primer, o sigui, ja el nom ha de representar alguna cosa que es fa des de la revista o des de l'associació i tal, i van variar molt el tema del nom. Hi ha dues postures principals, em sembla. Sí, hi ha més de les avantguardes soviètiques que li anava amb Pau, que és Samisdat, i jo les dic, a veure Pau, això...
És que no ho sabran ni pronunciar. Són un refresc dolent, eh? No, però perquè eren unes publicacions clandestines, bueno, tot un rotllo que no va... Va fer aquesta xapa i tal i vaig dir, mira, això és que no ho he entès i ningú podrà... Ningú ho entendrà. I llavors... Si jo no ho he entès, ningú ho entendrà. Sí, riuràs tu, però la resta de gent. Però és que la proposta de Marcos també tenia el seu perquè em va dir, ens hem de dir la Gaceta Ibèrica.
Uau, sort que no vam dir-nos així. I clar, potser aquí ens dona pasta com a revista que fa coses en català, dient-nos la Gaceta Ibèrica, que potser són una mica neofalangistes, però...
Estava pensant en els anys 20 d'Espanya i tal, amb els genidors, amb Ortega, i deia, tenien noms així. José Antonio. No, aquest no, aquest no. Però vam arribar a un compromís al final, Virtú. Sí, llavors va sorgir Virtú perquè jo just estava llegint a Maquiavel.
Sí. Del renaixement, tot el tema aquest polític. I hi ha un terme que apareix durant pràcticament tot el príncep, que és la seva gran obra, que és la virtut. Correcte. I en italià antic és virtut, amb l'accent obert. I...
l'utilitza sempre però com li dóna la gana la virtut del governant exacte, però l'utilitza que varia sempre què significa això de virtut, pots pensar que és força, pots pensar que és astúcia, pots pensar que és tal i van dir, mira Pau, aquesta paraula que significa tantes coses i no significa res doncs s'ha de llegir a la revista perquè també va una mica de la mà amb el que publiquem i tal que és moltíssimes perspectives de moltíssima gent que tots creuen que el que fan és el millor
tothom creu que el que fa és el millor això està bé sempre i quan t'ho diguin els altres i no siguis tu però t'anava a dir, al final és veritat perquè sí que la paraula virtud de Maquiavel sí que és molt polièdrica i al final aquí tant ens parleu d'art com ens parles després de literatura després
Meditacions, tenim filosofia, tenim estudis, o sigui, al final busqueu precisament això, no? El calaix de sastre del pensament gironí, podríem dir. Sí, i no només gironí, perquè jo, per exemple, soc de l'Autònoma, i ma germana, que també escrius, de Barcelona, vull dir, no és una iniciativa exclusivament de la Universitat de Girona, sinó que volem arribar al màxim de llocs possibles.
Més enllà d'això sí que heu nascut aquí, eh? Com aquell que diu... Sí, estem afincats aquí. Per tot el tema dels estatuts i tot el tema aquest més seriós el van fer al bar. Al bar de la plaça de Girona? Ai, de Girona, d'Argentona. És on es fan les coses, eh? A les places dels bars. En qualsevol cas, i qui sou a virtut? Ho dic perquè he vist una llista molt llarga de penya, eh? Perquè som una llista molt llarga de penya, eh?
Som una llista molt llarga, som la Martina Ize, l'Eloi de la Cruz, en Sergi Carreras, l'Àlex Aumatei... No te'n deixis cap, eh? No, no, és complicat, eh? En Pau Urteu... L'Abril Urteu... M'estic deixant algú, no, no?
Els que som aquí ara, Marcos Castell, Jana Martínez, Pau Hortel... Sí, efectivament. Som Buixà, has comptat Buixà. Els he dit tots, crec. I si no, ja em perdonaran. I si no, escolta, es va comprar a la revista i allà surt una llista preciosa, eh? Vull dir, ben maquetada, ben favoradora. Exacte. Una tipografia molt maca. Els que he mencionat són els socis, perquè al final nosaltres també podem fer tot això perquè som uns quants, perquè nosaltres som una associació...
perquè volem fer altres coses i fem altres coses de fet a part d'una revista. Hem preparat un parell de conferències amb gent que potser coneixes. O bé no, segur, perquè has sopat amb ells. Exacte, amb cap de bruta edició ens vam fer l'última xerrada, que va ser una xerrada xulíssima, a petit comitè, i també vam fer una xerrada... Bueno, en Max Pérez, el doctor de la Universitat de Girona, ens va fer una conferència. El doctor! El doctor!
El més important, ens va fer una conferència sobre filosofia catalana, un tema que no coneixem gaire i que no s'estudia gaire, que és molt greu. I portem aquestes dues, tenim altres coses pendents, ja es veurà al setembre, potser tornem també forts.
Potser no, tornarem forts al setembre I llavors això vam néixer també amb l'ànim de no només fer una revista sinó moure una mica tot aquest món cultural a Girona també perquè sentim que a Barcelona es fa tot va estar tot molt centralitzat llavors nosaltres som gent amb neguit i també som gent que volem fer coses i vam voler convidar gent que parlés de coses que ens interessen
I res, estem com començant amb aquests projectes, per tant no és una cosa fixa, només.
Més enllà del finançament, o sigui, hi ha altres reptes que us hagueu trobat a l'hora de... Els terminis. Els terminis és el més complicat que hi ha sempre, perquè no depèn d'una persona. I llavors, clar, s'ha d'amaquetar, l'amaquetadora, pel moment, tampoc es pot dedicar, és a dir, no té un duro, sincerament. Són tots estudiants, ningú té un duro, llavors no estem... No hi ha ningú fixa. Clar, clar, clar, no hi ha ningú fixa, llavors tots estem fent això en els forats que trobem, alguns tenim més temps com nosaltres, perquè no...
Hi ha gent que treballa, hi ha gent que estudia. Nosaltres també, però... Però no tant. Però sempre quan coordines un grup de gent, i més siguem tants, com som nosaltres, i amb tantes ganes tothom de fer tanta cosa, sempre es tarda més. I la primera edició la vam muntar, encara érem quatre, la vam acabar en una setmana, ja teníem portada, teníem maquetació, vam fer tot molt ràpid, però clar, després
Sí, ens vam sentir com que havíem escrit el Quijote. Vam estar orgullosos del primer número. Però clar, no coincidia ni l'índex amb les pàgines. No, és que hi ha hagut un canvi molt important. Això ho parlàvem a ella a la presentació, amb el primer número i aquest segon número hi ha un canvi bastant exponencial. Que he de dir que per ser el primer número l'altre estava molt bé. Sí, estava bé, però perquè...
Bueno, se'l pot considerar el número zero, com aquell que diu, que serveix com a millor presa de contacte. Exacte, és el pilot. Exacte, episodi pilot. Al final, la gràcia de la nostra revista és que l'actor també, com vagi veient les edicions, esperem que n'hi hagi moltes més, anirà veient també com anem aprenent el procés, perquè ho estem fent des de zero. Cap de nosaltres té experiència amb això? 17-18 anys, no?
I hem anat aprenent a poc a poc Pregunta molt important, teniu algun mirall respecte...
On vulgueu mirallar-vos com a revista o algun referent? Tenim alguns referents, però és això sobretot dels anys 20. Va, perfecte. Res actual, eh? Res actual. Bueno, sí que tenim miralls. Hi ha revistes que admirem, que ens agraden molt. Per exemple, Filosofia Ara, que és aquí a Girona, també. És una cosa que està molt bé, perquè nosaltres, com Marcos i jo estudiem Filosofia, també ens interessa...
Hi ha gent que està fent coses que és interessant, però també... Sí, evidentment ens inspirem en revistes ara també, però són molt nostres en... Sí, sí, quan ha continguts... Estètica al final és una revista i totes s'assemblen en certa mesura, però sí que intentem allunyar-nos el màxim possible que no diguin, hòstia, aquesta revista sembla la Serra d'Or. No, no, no, és que no és la Serra d'Or. Sense dir que la Serra d'Or sigui dolenta, només que... No, no, què és? Déu-nos guardi, mai més ben dit. Sí, exacte.
Però, per exemple, teníem miralls en el que no volíem fer. Sobretot. És un exemple que sempre poso, que es pensaran que em cago amb aquesta revista i potser m'exilien de la meva pròpia uni. Però jo no volia ser la Locus Amoenus de la UAB. Suposo que... O els oients potser no la coneixen, però és una revista molt acadèmica que hi ha a la Universitat Autònoma que només publiquen coses acadèmiques amb una bibliografia de tres pàgines que són així per profunditzar.
Bueno, com quadernos de la información de la complotencia. Això és que, sincerament, ningú s'ho llegeix. A no ser que ho necessitis per... O no ser que hi hagis publicat i dius... O que tinguis algun profe que et fa llegir un article seu que vagis a la biblioteca... Però això tu ho trobes a la llibreria Ona i no agafaràs la Locus a Moenus. Ni a la Ona, ni a la Central, ni als arcs. Però això que acabes de dir és una enllissó de vida de les més importants de totes. A vegades és més important saber el que no vols que no pas el que sí vols.
Totalment Va ser així Era més una cosa reactiva al principi És que no volem això I de fet els referents que teníem No s'assemblen gens al que hem fet ara Que eren la revista Occidente Sí, la revista Occidente, ens agradava I després la revista G Que era una revista que es feia als anys 20 a Alemanya On hi participava Mies van der Rohe La Friulicht, que hi participava Bruno Taut Sí, revistes d'arquitectura
que era tot dibuixos i textos utòpics de construir catedrals de vidre als Alps. Vull dir, al final ens emmirellem més amb aquestes coses utòpiques i anades a l'olla que no amb coses que estiguin ara al món editorial català. Sou conscients que a vegades el repte és més mantenir-se que no pas arribar, no? Sí, sí, i ens ho han dit molt, això també. És una cosa... En Pau sempre explica una anècdota de com van a la biblioteca...
La tinc fresca perquè la vaig explicar ahir a la presentació, però quan vaig anar a la UAB a donar la revista a la biblioteca, perquè em feia gràcia tenir-la a la meva pròpia biblioteca de revistes de la facultat, m'han fet tenir una reunió amb un man Raül, que és l'encarregat de... Una abraçada, Raül. Sí, pa tu, ens Raül.
i em va fer molt d'èmfasi en no, però això tindrà continuïtat o no totalment una idea gairebé obsessiva home, clar que tindrà continuïtat acabo de dir que ens financia la Universitat de Girona quin t'hi creus que soc? exacte, amb qui estàs parlant?
no, però com que em va posar molt d'èmfasi amb això i em diu, sí, perquè mira, em va fer entrar per un passadís així d'oficines, llums fluorescents, sòstres de missatge, aquesta cosa. Es pot seguir explicant l'anècdota? No, no, no. I em va fer passar en un despatx i em va ensenyar una prestatgeria
tota plena de números, de revistes, i em diuen, mira, tots aquests números són números que ens han arribat que no han tingut segona edició. I, clar, es notava que llavors vaig entendre una mica la preocupació, clar, que no volia un número allà catalogat i va de fer una fitxa, que es veu que és una...
una complicació però sense desmareixer la feina dels bibliotecaris evidentment només faltaria i em va dir això m'ha enfatitzat molt que havia de tenir continuïtat perquè si no no volia i bueno quina periodicitat té de moment?
És semestral. Intentem que sigui semestral. De moment ho hem aconseguit. És bona, és a dir, és la millor. Si et compromets a un més vista fatal, a trimestre ja costa... No, és que no és que costi, és que és impossible. És impossible. Estudiant, treballant és molt, molt difícil. Jo em vaig obrir una mensual, eh? Sí? Vam durar any i mig. Hòstia! Una mensual, eh? T'anava a dir. Eren altres temps, eh, també? Els enviaràs un text també per la virtut, que no és mensual, però...
que està obert, eh? No som tan guais, però... Aquesta és una altra, que nosaltres rebem textos de les persones quan obrim un termini i cadascú ens pot enviar el text que consideri i ens ho mirem al consell de redacció, que són aquí com alguna cosa superintimidant, però som tres... No, però si us envio alguna cosa és per publicar, o sigui, no em feu passar per al xat aquest... S'ho mirarà el consell, que som nosaltres dos i un més.
Però sí, sí, i estem oberts que això no és una... no és una cosa que pugui fer molta gent, i quan ens enviem un article no fem el que fan moltes revistes, que ens traiem a la gent de sobre, diem, no, és que ara mateix no puc publicar, o ara tinc molt de liu, no. Diem, si l'acceptem sí, si no, mira, per tal, tal, tal, tal, sempre som molt transparents en aquest aspecte, i...
I on volia posar èmfasi era en tot això que dèieu en paral·lel, és a dir, no només és una revista, sinó també que intenteu generar un microcosmos en aquesta ciutat de Girona, a vegades tan salvatge i tan complicada com per programar agendes. Exacte, sí, perquè també nosaltres veiem, ara mateix penso que s'estan fent coses, la triple editorial gironina, els tres editorials que...
Exacte, que tots coneixem i també és maco perquè ens anem ajudant una mica entre tots, he de dir que hem tingut molt de suport i els ha agradat molt a l'Ella Geminada i al Cap de Brut que ens han ajudat moltíssim i ens han donat ànims i per tant també volem poder fer aquest tipus de coses aquí i moure'ns una mica i també fer coses...
de gent més jove, perquè moltes vegades es fan coses, però és una conferència d'un doctor que hi aniré, perquè a mi m'encanta també, però que només hi va gent gran, i m'agradaria poder fer-ho atractir, o friquis com nosaltres, perquè nosaltres som pràcticament això, però també animar la gent jove a que hi vagi. Llavors moure una mica l'ambient estudiantil, però no només, perquè al final nosaltres volem emportar-nos una mica això, vull dir, no estem anclats a la universitat,
Sí, tant com a associació com a revista, l'objectiu principal era donar veu a la gent que normalment no pot publicar enlloc, ni ningú l'escolta, com pot ser un estudiant de qualsevol carrera, que vol publicar en algun lloc i sap molt d'un tema, però no ets ningú, per dir-ho finament. No ets ningú per ells, per nosaltres ho sou tot.
I l'objectiu era una mica aquest, poder donar veu a gent que normalment no la té. Quan vol publicar una revista molt gran o quan vol ser escoltat amb una idea que ha tingut una cosa del que sigui, doncs que a virtut tinguin un espai on, dins d'uns paràmetres, òbviament, puguin expressar tot el que han estat estudiant o el que han estat reflexionant. I tant a la revista com les conferències que pretenem fer.
Doncs mira, com que voleu moure-vos i fer coses, us faig moure d'aquí, perquè ja fa una estoneta que estem xerrant. En qualsevol cas, escolta, aneu a comprar-la i feu gasto, que s'ho han deixat tot. Marcos, Jana, Pau, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. A tu, papa, a vosaltres. Moltes gràcies.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu. Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar.
I penso en tu a cada moment, des que el sol treu el cap pel tagamenent i va il·luminant els somriures de la meva gent. El parell de mitjons de colors humidats dins el llit, els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir.
I quan dius que tens pressa però encara tens temps d'enganxar-te als llençols durant 5 minuts més fent el gos, fent l'amor, espulsant-los la mandra molt lentament. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu.
Quan m'enfado i esclates a riure per sota el nas. Quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar. La vida tranquil·la dels dies d'estiu, les nits en la fresca banyant-nos al riu, petons i cançons a la platja de Tamariu. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar.
Que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu, vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria que viu entre els teus gestos quotidians.
A la vora de la primavera que desplegues generosa cada pas. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu.
Jo vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Per l'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu.
5 concerts i un exclusiu espai gastronòmic. Viu del 25 al 29 de juny al Festival Musicant, amb els catarres Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. Un festival de música catalana amb ànima de poble. Adquireix la teva entrada a musicancamllong.cat i viu Musicant, el festival de música del país.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Passen 5 minuts del punt de dos quarts de 12 del matí, seguim en directe als Quatre Rius, a Girona FM de moment deixem enrere la revista Virtú, que ha tret la seva segona edició, i ara ens centrem en l'agenda. I és que aquest cap de setmana, el dia 31 de maig, estrenem aquí a Girona la cantata de Tirant l'Oblanc amb textos de Núria Albó, també en aquest cas per a cors infantils, juvenils i adults, per poder comentar la jugada
organitza la Polifònica, per tant, Martí Ferrer, director de la Polifònica de Girona. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. T'anava a dir, primer de tot, tot a punt per aquest cap de setmana? Bé, tot a punt, portem treballant molt de temps, demà encara tenim l'assaig general amb cors i orquestres i amb moltes ganes, i tant. Entenc que, vaja, vull dir, coordinar l'agenda de 250 cantaires gaire fàcil no deu ser, Martí.
No, no és fàcil, no és fàcil, és un projecte que vam presentar a les corals fa un any, i això vol dir que nosaltres ja hi treballem des de fa un any i mig o dos, en tot el projecte, diguéssim, vol dir treballar amb molta previsió, marcar el calendari de treball està fixat des de fa pràcticament un any, i és la manera. La veritat és que també ha tingut molt bona resposta, tant de les corals de Girona com de les corals de Vic, que fem també després a Vic,
I molt contents. Clar, en aquest sentit, el que dèiem, aquesta cantata Tirant l'Oblanc, què és el que pot esperar el públic quan vingui a veure-us? És una cantata que es va escriure l'any 75, això fa 50 anys que es va escriure. Originalment era per curar els infantils.
I l'Antonio Rosmar va fer una adaptació per cor de veus mixtes, per cor d'adults, diguéssim. És una obra molt, molt espectacular. Hi ha en Ted Arquilloé que fa la narració, que explica, doncs, és una sinopsi del Tine en lo Blanc de Jonathan Arturell, unes escenes concretes.
I les parts corals són molt espectaculars. Hi ha des de moments molt lírics, molt romàntics, sobretot que defineixen la relació d'amor entre Tirant i Carmesina, però també hi ha moments molt èpics amb la batalla i les conquestes de Tirant i l'emperador.
A més a més, l'orquestra és una orquestra molt brillant, amb metalls, amb fustes, amb dos pianos, xelos i contrabaixos, amb molta percussió, i serà un espectacle, jo crec que molt potent. En aquest sentit, vaja, vull dir, per aquest dia 31, no sé si encara queden entrades o tot pendent. Doncs encara queden unes quantes entrades, queden unes 150 entrades. Poquetes, eh?
Poquetes, poquíssimes. És l'auditori, això? Sí, sí, sala gran de l'auditori, mil entrades, i en queden 150. Vull dir que estem a prop de fer el ple. Bueno, per això parlem un dijous, aviam si la cosa s'anima una miqueta. T'ho dic perquè, a part, et diré una cosa, jo crec que fareu sold out, perquè tu t'ho saps molt bé, això també, i és molt gironí, això de comprar les entrades el dia abans, pràcticament.
Anem molt a última hora, això hem canviat molt els hàbits a Girona i a tot arreu, diguéssim. Sí, però això ja ens hi trobem sempre. En qualsevol cas, doncs, aquest dia 31 de maig, que s'estrena aquesta cantata de Tirant l'Oblanc amb 250 cantaires de corals infantils, juvenils i adults de Girona a l'auditori. Martí Ferrer, director de la Polifònica de Girona, moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé aquest cap de setmana. Moltes gràcies a vosaltres i fins dissabte.
La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Fins demà!
trobar-se les pedres per tots els camins, con els ceramics que li donen sentit, donar-se la mà quan estem en petit, la vida és dura, no anem a mentir, som la família que va de parranda, no som els tipis que donen la llanda, i se bon rollo és el que es guarda, no anem a dormir, la cosa és allargar.
sentir-se estimat, sentir-se volgut, amor, amistat, família i futur. Sou i se foc, sou i se flama, més de romer que en el enrama, sou i se perla que hi ha en el camí, t'arriba la traca que no pots fer, l'amor per la vida és actitud, sou la poesia del nord i el sud, trencant melodies, posant noves dies, més clara harmonia, menjar-se el futur. Ai la colla, si t'encanta
Passant-nos la bot abans de la batalla, encara que esteu junts, jo vos em prop, teniu cairet al costat del meu cor, pels anys indomables, pels dies elèctrics i pels nostres morts. Probar-se la pedra per tots els camins, amb ells ser amics que li donen sentit, donar-se la mà quan estem en petit, la vida és dura, no anem a mentir, som la família que va de parranda, no som els típics que donen la llanda, i seu bon rotllo és el que es guarda, no anem a dormir res.
Dona tu el gust, sentir-se estimat, sentir-se volgut. Amor, amistat, família i futbol. Saca d'aquí ho fa encara més cara. Amor a la terra llaurada, així però mal i pa bé. S'estima l'horatge també, els bunyors de la tia. Entrem quan fa fred. Així pel carrer fa fred. En falles també fa fred. Què? Diga'm vostè, l'amant, el col i el cabaixet. A mi ja és el mal drama, tot és festa. Eres el solet que m'entra per la finestra. Que de molt tenir pa celebrar. Són els meus a mi la meu allar. Tu me comprens quan et conte la
La vida és dura, no anem a mentir. Som la família que va de parranda. No som estipis que donen la llanda. I se bon rollo és el que es guarda. No anem a dormir, la cosa és allarga.
Sentir-se estimat, sentir-se volgut Amor, amistat, família i futur I em t'he llevat Fins altres hores Atrapat dins d'un xat
En plena nit sóc com un gat i si vols atrapar-me, potser el moment està a punt d'arribar. Si vols atrapar-me, potser m'hauràs de deixar anar. I si ens tornem a liar, quina liada més gran. Tota la vida canviant, és l'únic que es manté constant. Vaig sortir de casa preparar parts en què avui no dormiríem junts. Però la veritat és que anava vestit amb la roba interior a conjunt i quina.
Si penses que podem actuar com si no hagués passat entre els dos, carregant una bolsa emocional plena de penes i pus. Si penses que lo nostre és un cercle que sempre torna a començar, però hem canviat, no estem al mateix lloc, és un espial. I hem trebat fins a altres hores a atrapar-te'ns en un chat. En ple de nit sóc com un gat i qui vols atrapar-me? Potser el meu bé no està a punt d'arribar. Qui vols atrapar-me?
Potser no hauràs de deixar anar I jo no vull ser el teu superman Tramolant com un flam Em vull deixar portar endavant Però ja m'han fet mal molt abans Però sé que si hem d'estar-me Ens trobem en un lloc on pude anar Anem a trobar-nos on ningú mira
Queda la corda quan em busquis que només et vull trobar Mira anem a fer-ho ja Jo només vull confiar però em té llevat Fins altres hores s'ha atrapat dins d'un xac En plena nit sóc com un gat I vols atrapar-me? Potser el món no està a punt d'arribar I vols atrapar-me? Potser m'hauràs de deixar anar I de un i dos, ni un ni dos Me das de tu, menys les pors I de un i dos
Fins altres hores atrapat dins d'un xat. En plena nit soc com un gat i si vols atrapar-me. Potser el moment està a punt d'arribar.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
I encara en recte final dels Quatre Rius d'avui dijous, dia 29 de maig, on se celebra l'alfamèria del 10 aniversari d'aquest legendari concert d'ACDC a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, el 2015. Sí, sí, recordo veure algunes imatges de les notícies i va ser molt multitudinari, més a més. Tu sabies que Angus Young em va dedicar un solo de guitarra? Això no ho sabíeu. Això només ho sabem ell i jo.
És important. Ja t'explicaré l'anècdota, però sí. Sí? Sí, Angus Young em va dedicar a un solo de guitarra i va fer un gest molt conegut a la ràdio, que és aquest, que és el de microobert, que és agafar aquests dos dits i marcar-ho així. L'únic que jo, quan te va fer reverència i me va fer així, va ser... Però clarament cap a tu, eh? Sí, perquè jo li estava fent el mateix signal.
Bé, ja t'ho he explicat. També estem d'enhorabona perquè avui ens acompanya la nostra coach de capçalera Anna Colomer. Bon dia, bona hora i per molts anys! Moltes gràcies i gràcies per convidar-me de nou. Només faltaria. Això com que és un podcast, el bo és que no sabrà ben bé quan és el teu aniversari, ho escoltin ara o d'aquí sis mesos. Tampoc ho amabo, eh? Vull dir que...
ni l'edat ni res t'anava a dir Anna a part que ens senta molt bé el Moreno nosaltres a la gent en general li senta molt bé també fer esport però l'esport jo crec que és una d'aquelles carpetes calentes que tothom té sobre la taula t'ho dic perquè jo crec que tot ens ha passat que hem agafat i hem dit vinga va a partir d'ara esport tres cops per setmana faré no sé què faré no sé quantos la pregunta és en quin moment arriba la frustració perquè acaba arribant que no ho acabem de fer
La frustració arriba moltes vegades ràpidament perquè marquem aquell objectiu molt alt. És de 0 a 100 de cop. Potser n'hi hem anat mai als gimnàs, no hem entrenat mai, no hem fet res. I llavors pretenem anar a córrer 10 quilòmetres durant 3 dies a la setmana. Potser aquí, si comencessin per objectius més coherents i que realment sí que els podem aconseguir, anar a caminar 15 minuts.
Encara que sembli una tonteria, que siguem-li poca cosa, però ja estem agafant aquell cuquet, ja ens estem alimentant d'aquelles hormones que es produeixen al fer esport, i a partir d'aquí ja ens anirem augmentant el ritme. Però el poder començar de 0 a 100, aquesta és la gran frustració que hi ha, perquè l'any demà estem rebentats, plens d'agulletes...
saps que avui llavors em busco qualsevol excusa que més bona per no anar-hi en canvi si fem mica en mica cada dia una miqueta més acabarem complint aquell nostre objectiu de fer esport a part tu domines molt més que jo però el cap és molt traïdor
el cap és molt còmode, el cap és molt de, escolta, has menjat, ja estàs, estàs bé, aquí has tirat, escolta, no cal que surtis a córrer, ja hi aniràs demà, etc. Clar, és que realment el nostre cervell, i això ho domines tu molt més que jo, està programat per aquesta comoditat.
Sí, correctament. A veure, la nostra ment, el nostre cervell, és còmodo i vago. Per tant, si una cosa no l'hem fet mai, ens dirà, ei, és aquell diàleg ara metafòric, però ens diu, ei, què vols fer ara? A veure, si cada dia feies migdiada, ara que et ve, ara de ficar-te les bambes i anar a córrer. I en aquell moment li comprem això i, ah, doncs tens raó, tens raó, em quedo aquí que estic més bé. Aquí és importantíssim trobar-ho per a què...
moltes vegades també comprem aquests paraquers, els típics, l'operació en biquini, el perquè hem d'anar a la platja, el perquè ens hem de veure millor, però que realment aquests paraquers són d'altres persones, potser no són els nostres. I aquí tenir el teu paraquer també és important per jugar aquest hakemate a la ment quan ens diu que et quedis al sofà. Com podem...
És el que dius, eh? Vull dir, com podem fer hakemate a la ment? O com podem esquivar tot això? O sigui, no sé si tens algun truc d'aquests... Clar, aquí és buscar el que et deia, el per què i preguntar-se, no el per què, sinó per què vull fer això. I aquí tindré la meva resposta. I aquí també és important que moltes vegades al respondre'ns aquesta pregunta, la resposta que donem és o allunyar-nos del dolor o apropar-nos al plaer. Val...
sí, és bona, sí, sí, ara ho he entès perquè, per exemple una persona puc fer esport per què? perquè em vull sentir millor m'apropo el plaer una altra persona vull fer esport per treure'm aquests Michelins
aquí m'estic allunyant del dolor perquè realment els Michelins és el que em provoca el dolor per tant aquí observar això perquè també quan les nostres decisions són que ens apropen el plaer per la nostra ment li serà molt més fàcil en canvi qui és que vol patir
No, no, totalment, i a més hi ha un altre, o sigui, jo estic veient com un altre punt de vista i és el d'intentar ser coherents amb nosaltres mateixos, i ser coherent vol dir que si et marques un objectiu, hi ha moltes vegades que la gent es frustra abans de començar, és a dir, diuen, no, és que saps què passa, si surto a córrer, quan faci 10 quilòmetres m'estancaré, per tant, ja directament no faig els 10 quilòmetres.
no sé si ens passa molt també això aquesta és la profecia autocomplida que ja ens estem marcant aquest límit abans de començar és el que deia, començar per un límit que sabem segur que hi arribarem i que ho aconseguirem i llavors a partir d'aquí anar sumant a mica en mica ja sigui o més temps o que fem per exemple una cursa trigar menys temps, córrer més quilòmetres el que sigui, anar augmentant allò
Però que sobretot això, el ser coherents, quin és el nostre límit real, no aquell fictici i que ens imaginem que arribarem fins allà, perquè la ment, tant si creus que pots com si creus que no pots, estàs en el cert. Clar, sempre tens raó. Clar, és això de les petites victòries, no? Vull dir, d'anar agafant i de fer, bueno, més que pas a pas jo li indic petites victòries, no? Vull dir, que agafes i dius, val, un quilòmetre, un quilòmetre i mig, dos quilòmetres, ei, potser trigaràs tres setmanes a fer-ho, cap problema, però hi arribes.
Clar, i aquí també és aquest a l'altre problema, que comencem, estem a mes de juny, i si ara comencem a voler-nos activar i tenir aquell cos perfecte per al mes d'agost, molt em temo que farem tard. Home, ja fem tard, em sembla, avui, al final. Fem tard.
Per tant, aquí també començar abans, potser ara és aquest any agafo l'hàbit i començo a mica a mica, a l'estiu em sentiré millor, però que l'any que ve sí que hauré aconseguit aquest objectiu, si començo ja avui. Ara, si ho vaig postergant, ho vaig postergant ni aquest any, ni l'any que ve, ni l'altre, perquè cada cop ens trobarem el mateix, que se'ns acaba el temps, estem ja al límit de l'estiu i no hem aconseguit res. Què es triava més o menys en aconseguir un nou hàbit?
Perquè quedi impregnat en tu, això, eh? Doncs els últims estudis ens estan dient que és repetició diària durant mínim 33 dies. Abans deia 21, eh? Bé, això sempre ha sigut un... El fals mite. El fals mite dels 21 dies. Es creia que en 21 dies era suficient. No, en 21 dies... Sí, he creat aquella red neuronal del nou hàbit, però realment perquè aquella red neuronal quedi allà...
impregnada, consistent jo dic que és com obrir una carretera en un bosc, en 21 dies l'obro aquesta carretera, però si llavors no l'asfalto se'n va quan arribem als 33 dies aquí sí que hi ha aquest enquitrenament o asfaltat o digue-li el que vulgui i la foto dels polítics i tot, no? sí
Que per estar més segurs, aquest mateix estudi es diu de 33 a 66 dies, però sí que s'hi ha dit, està demostrat que amb 33 dies és possible, i que si a més a més hi posem aquella emocionalitat, fins i tot podríem rascar-ne algun i fer-ho amb 30, però que sí que és important, als 21 res, és bonic.
I suposo que també, com deia, sopa de cabra, mai no és massa tard per tornar a començar, almenys intentar-ho una vegada més. Sí, a veure, quan tenim realment un objectiu és lluitar per aquell, observar què ha passat, entendre que hi ha la nostra ment que ens juga en contra, entendre-la i donar-li la volta en aquest sentit. I si ens fa falta un assessorament o un acompanyament d'una persona,
Doncs sense cap vergonya, demanar-ho. Encara ens donarà temps d'una última conversa abans de marxar de vacances, o què? I tant, perquè no marxarem pas de vacances, em sembla. La vida de l'autònom, que et passa el mateix. Anna Colomer, coach, moltíssimes gràcies, un dia més. Gràcies a tu, Seït, i a tots vosaltres.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
L'amor és una estafa piramidal. L'amor és frustració potencial gravitatòria. L'amor és el fil dels parques.
L'amor és el brull de la llet. L'amor és una cervesa sense alcohol. L'amor és un permis d'obres i un fals ostret. L'amor és un control de la guàrdia civil. L'amor és l'autopsia d'un lletre ferit opegat. És un odi arrastrant les espardenyes. L'amor és posar-se la dentadura cada matí. L'amor és alocècia, és un rol.
Fins demà!
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
És dijous 29 de maig i aquesta és l'actualitat del dia, us parla Pau Villafanyi.