Title:

Música, memòria i futur de la salut

## Panorama general L’episodi d’**Els 4 Rius** a **Girona FM** combina tres grans eixos: - **Música d’autor i identitat**: entrevista llarga amb el cantant empordanès **Ernest Prana** sobre el seu primer disc en solitari *Torno a casa* i el seu canvi vital i artístic. - **Salut i intel·ligència artificial**: conversa amb el **doctor Josep Maria Sirvent** sobre un nou model d’IA capaç de predir l’estat de salut a 20 anys vista i les implicacions ètiques i socials que comporta. - **Cultura i ciutat**: celebració dels **25 anys del Cinema Trufó** amb **Guillem Terribas**, i breu repàs de la programació i identitat de **Girona FM**. L’episodi combina to distès i personal (anècdotes, humor, vida quotidiana) amb reflexions profundes sobre: - **Com crear i viure de l’art** sense seguretats laborals. - **El paper de la llengua catalana** en la creació musical personal. - **Les oportunitats i riscos de l’IA** aplicada a la salut i les assegurances. - **La importància d’equipaments culturals** com el **Cinema Trufó** en la vida de Girona. --- ## 1. Obertura del programa i aniversari del Cinema Trufó ### 1.1. Presentació del dia i to del programa • El programa arrenca situant la data: **dimarts 18 de novembre de 2025**. • Es recorda que **fa 25 anys**, un dia com aquest, s’inaugurava el **Cinema Trufó** de Girona «tal com el coneixem avui», un espai que ha **democratitzat el cinema d’autor** al centre de la ciutat. > «Aquella petita gran sala amagada al rovell de l’ou de la ciutat que ha democratitzat el cinema d’autor.» • S’hi subratlla la seva singularitat: - No s’hi venen **crispetes ni refrescos**. - És un cinema per a qui vol **fugir del blockbuster i la superficialitat**. - Se’l defineix com un cinema que «envellirà com si fos d’una altra època». ### 1.2. Dinàmica entre presentador i col·laborador • Diàleg distès entre **Arnau Vila** i el col·laborador (actor) **Òscar Amilló**, amb bromes sobre l’edat del Trufó, l’institut, entrepans de tonyina i el pessebre. • Serveix per marcar el to: **familiar, irònic i proper**, combinant actualitat cultural amb vida quotidiana. ### 1.3. Avanç de continguts del programa Arnau Vila presenta el menú del programa: • **Entrevista musical**: presentació del debut discogràfic d’**Ernest Prana**, *Torno a casa*. • **Espai de salut** amb el **doctor Josep Maria Sirvent** (que ja ha participat a la tertúlia prèvia). • **Bloc cultural** sobre l’aniversari del **Cinema Trufó**, amb **Guillem Terribas**. A partir d’aquí comença la primera gran entrevista del dia. --- ## 2. Entrevista a Ernest Prana: el disc *Torno a casa* ### 2.1. Presentació d’Ernest Prana i del disc • Es presenta **Ernest Prana** com a **cantant empordanès** que publica **“Torno a casa”**, el seu **primer disc en solitari**. • Característiques del disc: - Recull **11 senzills** publicats en l’últim any i mig. - S’hi afegeix un **tema inèdit** que dona nom al disc, *Torno a casa*. - Es descriu com un disc **vital**, que és un **recorregut emocional** per moments clau de la seva vida. • Temes centrals del disc: - *Anunci de la paternitat*. - *Adeu a l’àvia*. - *Recerca d’arrels* i necessitat de **tornar al lloc d’origen**, físic i emocional. > «Torno a casa és un treball vital, un recorregut per moments íntims…» ### 2.2. Trajectòria prèvia i “preqüela” del projecte • Abans del projecte en solitari, Ernest formava part del grup **Crossing**, amb la seva germana i un amic (Joel): - Disc publicat el 2015, darrera referència el 2016. • Després del grup, decideix **explorar camins nous**: - Comença a treballar amb **Sony**. - Es dedica a **compondre per altres artistes**. - Descobreix «altres maneres de fer cançons i de veure la música». • Defineix aquesta etapa a Madrid com una mena d’**“Erasmus” musical**: - Aprenentatge intens. - Sensació de viure amb «la maleta mig feta». - Vida entre **Figueres** (origen, AVE) i **Madrid** (feina). > «Arriba un dia en què dius, ostres, és ara, és el moment de tornar a casa.» ### 2.3. Cançons com a catarsi: paternitat i comiat de l’àvia #### 2.3.1. Cançó per anunciar la paternitat • Escriu una cançó **per explicar a família i amics** que seran un més. • La idea neix perquè el secret només el compartien ell i la seva dona, i ell «necessita dir les coses fent cançons». • La cançó s’utilitza per **revelar l’embaràs**: - Els ensenya “una cançó nova” i, escoltant-la, han de captar el missatge. - Les mares ho entenen de seguida; els pares no. > «T’acabo de dir que porta un batec sota la panxa. No és tan complicat.» • El productor **Tato** veu el potencial del tema per formar part del disc i la cançó es vesteix millor per encabir-la al projecte final. #### 2.3.2. “Marxa tranquil·la”: l’adeu a l’àvia • Una altra cançó clau neix d’un **comiat a l’àvia**, a l’hospital, a Sabadell. • Descriu una **hora i mitja de cotxe plorant**, després d’acomiadar-se sabent que era el darrer cop: - L’àvia tenia 93 anys, havia «viscut de tot», però igualment el comiat és dolorós. • La cançó neix com a **catarsi**: > «Per això vaig començar a escriure cançons, per aquesta catarsi de treure el que sents a dins i dir-li, àvia, marxa tranquil·la…» • Característiques del tema: - Cançó **molt directa**, sense metàfores. - **Piano i veu**, senzillesa extrema. - Retrat de «la típica àvia» que et sobrealimenta i té el *Passapalabra* de fons. • Molta gent s’hi ha sentit identificada perquè reconeix la seva pròpia àvia en aquesta descripció. ### 2.4. El disc com a relat de vida quotidiana • Ernest confirma que el disc es construeix **a partir de la quotidianitat** més íntima, no d’un encàrrec comercial: > «Tot són cançons que m’han anat acompanyant en moments de la vida… més que asseure’m i dir: vaig a fer tot un disc.» • Per un **segon disc** admet que o li passen moltes coses o li costarà omplir 12 cançons, precisament perquè parteix de vivències reals i no de fórmules. ### 2.5. Arrels, poble i sentit de “casa” • Ara viu a **Peralada**, on ha creat la seva família: - Se sent molt feliç al poble. - Valora especialment el **caliu comunitari**: la gent li comenta el disc pel carrer, hi ha interès genuí. • Presentacions del disc: - Primera presentació a **Barcelona** (per al sector musical). - Presentació destacada a **Peralada**, **oberta al poble**: unes 200 persones de totes les edats. • Reflexió sobre el concepte de lloc: > «És que a vegades els llocs els fa la gent. 100%. No, a vegades no, jo crec que sempre.» • Madrid li agrada, però la connexió principal és laboral (món de la música, porres i xurros) i no emocional. ### 2.6. So, producció i plantejament del directe #### 2.6.1. Sonoritat del disc • Objectiu: **cançons senzilles i properes**, sense grans artificis. • Característiques de la producció: - Mínima programació. - Instruments orgànics: **guitarres acústiques**, teclats reals (fins i tot si estan una mica desafinats). - Gravació **conjunta amb el productor Tato** a la Torre. • Raó de fons: cerca d’un **so orgànic i rodó**, proper al directe. #### 2.6.2. Directes: sol vs banda • Ha defensat molt la fórmula de **guitarra i veu en solitari**, especialment a sales de Madrid i micros oberts. • La nova gira combinarà formats: - Concerts **amb banda** (teatres més grans, com el de **Bescanó**). - Concerts **en solitari** (sales petites, ambient íntim). • Instruccions a la banda: > «Veniu i amplifiqueu el que jo faig. Doneu-li un bon coixí a les cançons…» • Diferències: - Amb banda: menys improvisació, espectacle més gran i estructurat. - Sol: més **proximitat, improvisació i conversa** amb el públic. ### 2.7. Formats de concert i horaris: família i públic • Presentació “oficial” del disc amb banda al **Teatre de Bescanó**, **diumenge a les 6 de la tarda**: - Es reivindica la **franja de diumenge tarda** i els **vermuts de Festa Major** com a espais ideals per concerts familiars. • Ernest comenta un concert de **vermut a Vilablareix** a les 12 del migdia com a exemple perfecte de públic transversal. • Relació amb la paternitat: - Horaris nocturns (1 de la matinada) ja no encaixen ni amb el públic ni amb la seva vida familiar. ### 2.8. El directe com a “obra de teatre” i experiència global • Ernest entén el directe com **molt més que tocar cançons**: - Prop d’*una obra de teatre*, amb relat i transicions. - Li agrada **explicar cada cançó**: context, significat, per què ve una peça darrere l’altra. > «El directe va molt més enllà de les cançons… m’agrada que la gent sàpiga què està passant, per què ha vingut aquesta cançó, ara per què ve l’altra…» • El feedback que rep del públic és que, encara que no coneguin tot el repertori, se senten **dins de la història**. ### 2.9. De l’enginyeria a la música: risc i aprenentatge vital #### 2.9.1. Fer el salt al buit • Recorden que tots dos (presentador i Ernest) es van conèixer a la **facultat d’enginyeria industrial**. • Ernest treballava com a **enginyer**, amb sou fix i pagues dobles, però fa uns **3 anys i mig** decideix deixar-ho per dedicar-se a: - Música. - Creació de contingut per xarxes. • Dificultats del canvi: - Ingressos incerts, cada trimestre es viu com una «aventura». - Compaginar-ho amb la vida familiar. • Clau del salt: el **suport de l’entorn**. > «Tot va ser perquè la gent del voltant em deia: tu llança’t, ja ens en sortirem…» • Si l’entorn li hagués recomanat prudència (mitja jornada, mantenir enginyeria), admet que potser els hauria fet cas per por. #### 2.9.2. Què ha après amb el disc? • Ha après que **tot el camí fet** fins ara l’ha portat on havia d’estar. > «Ara mateix no hi ha “i sis”, ja els he fet tots…» • Se sent en un **moment vital preciós**, que explica a través de les cançons. • Parla d’**“haver buidat motxilla”**: - Per necessitat personal i també perquè la família ho requereix. - Prioritza passar temps amb el seu fill d’1 any. - Es reserva els **dimarts a la tarda** per estar amb ell. ### 2.10. Llengua, autenticitat i canvi de públic #### 2.10.1. De cançons en castellà a un projecte 100% en català • Ernest explica que fins fa poc **publicava cançons en castellà** i no eren personals; sovint eren temes de desamor, tot i portar 15 anys amb la mateixa parella i estar bé. • Decisió clau: **passar al català**. > «Vaig anunciar: faré una gira on totes les cançons seran en català… i de cop es van emplenar totes les sales.» • Tot i no fer grans estadis, observa un **salt de resposta del públic**: sales que abans no omplia ara sí. • Explica que en català escriu de manera **molt més personal, sense filtres**: > «És la samarreta amb la que estàs més còmode, que és la de la llengua catalana…» > «A la que vaig començar a fer-ho en català era pum, pum, pum, ara tot extremadament personal sense buscar-ho.» • El presentador remarca: «*T’estimo* només es pot dir en català», i Ernest ho reforça com a llengua que estima. #### 2.10.2. El dia a dia: caos feliç d’autònom • Rutina bàsica: - Despertar el nen i portar-lo a la llar. - Sortir a **córrer** per aclarir el cap. - Després, dies molt variables: composar, crear contingut per xarxes, entrevistes, gestió. • Com a autònom acaba treballant **més hores que com a enginyer**, però les gaudeix molt més. > «Abans era cada dia bastant quadriculat… ara els mails me’ls poso jo.» ### 2.11. Tancament de l’entrevista • El temps vola, comenten «la màgia de la ràdio». • El presentador reforça la idea de **la ràdio com a casa**, igual com Ernest parla de “tornar a casa” a la música i al territori. • L’entrevista es tanca escoltant el tema **“Torno a casa”**, que remarca el leitmotiv del disc: - Tornar als orígens. - Tornar al que és senzill. - Tornar a la terra, a la gent i a la llengua. > «És el moment de tornar a casa… On la gent es diu bon dia pel carrer…» --- ## 3. Cortinilles i autopromoció de Girona FM Entre l’entrevista d’Ernest Prana i la segona part del programa s’emeten diverses **falques promocionals** i **cortinilles** de **Girona FM**: • Es recorden els **botlletins informatius** de «L’actualitat en 180 segons». • Es presenta el programa **L’Alternativa** (rock i cultura gironina en anglès, amb Ryan Martin). • Es promociona **Girona Entre Vestidors** (activitat de Fira de Girona amb Alexandra Cantos). • Esment de **La Càpsula**, programa dedicat a la música soul amb Oriol Mas. • Promoció del **Cocodril Club** (revival musical amb Albert Malla). • Presentació de **El Jardí de l’ànima** (benestar i consciència). • Presentació de **García i Tarribas Associats**, programa cultural amb Pere García i Guillem Tarribas. • **La principal de Girona FM**, dedicada a la sardana i la cobla. Aquest bloc reforça la imatge de **Girona FM** com a ràdio local amb **forta oferta cultural i musical**, i amb programes especialitzats en diferents gèneres (rock, soul, revival, sardana, benestar, etc.). --- ## 4. Espai de salut: IA que prediu la salut futura ### 4.1. Introducció al tema • Tornen a **Els 4 Rius** (segona part del programa) amb l’espai de salut, encapçalat pel **doctor Josep Maria Sirvent**. • Tema del dia: un **model d’intel·ligència artificial** capaç de **predir la salut d’una persona a 20 anys vista**. > «Tenim un model d’intel·ligència artificial que permetrà predir la salut… en 20 anys.» • El presentador reacciona amb una barreja de **fascinació i por**. ### 4.2. Què és i com funciona el model DELFI 2M • El doctor Sirvent explica la **IA generativa** aplicada a la salut: sistemes que **aprenen amb les dades** i en fan interpretacions. • Presenta l’eina **DELFI 2M**: - Alimentada amb dades clíniques de **400.000 persones angleses** (no només pacients, sinó població general). - Dades incloses: **historial clínic, alçada, pes, edat, sexe**, etc. - Validada posteriorment amb **2 milions de persones daneses** per evitar biaixos geogràfics. • L’objectiu és fer **prediccions poblacionals** sobre: - Hipertensió. - Obesitat. - Diabetis. > «Poden dir, amb una precisió bastant acceptable, que d’aquí 20 anys aquest grup poblacional tindrà aquest grau d’hipertensió…» • Comparació amb la **meteorologia**: com les equacions del caos permeten predir el temps, aquesta IA prediu la salut col·lectiva. ### 4.3. Predicció col·lectiva vs individual i usos possibles • De moment el model està aplicat a **grups poblacionals**, però el doctor alerta que el pas següent serà l’ús **individual**: > «Quan s’apliqui a la individualitat de la persona, imagina’t quina eina.» • Possible integració futura de **dades genètiques i d’hàbits de vida** (pes, analítiques, alimentació, etc.). • Casos d’ús positius: - **Planificació sanitària**: preparar recursos davant onades futures de malalties cròniques. - **Prevenció**: programes d’educació en salut adaptats a riscos detectats (control de sal, pressió arterial, etc.). > «El sistema sanitari es podrà preparar… començar a fer educació sanitària… mesures correctives.» • Casos d’ús problemàtics: - **Asseguradores**: ajustar primes o denegar assegurances en funció del risc predit. - **Bancs**: condicionar crèdits a l’esperança de vida o probabilitat de malaltia. - **Empreses**: discriminació en l’accés a feines. > «L’asseguradora dirà: aquesta persona desenvoluparà una diabetes… per tant, la seva tarifa serà molt més alta.» ### 4.4. Precisió, horitzó temporal i límits • Com més curt és l’horitzó temporal, **més fiables** són les prediccions (p. ex., a 2 anys millor que a 20). • La precisió es mesura en termes de **probabilitats**, però una vegada superat un llindar (més del 80%), el model esdevé **vastament influent** en les decisions. • L’estudi ha estat publicat a **Nature**, cosa que li dona **validació científica** i amplia el ressò internacional. ### 4.5. Protecció de dades i alimentació del sistema • El presentador planteja el problema de la **protecció de dades** com a gran barrera ètica. • El doctor respon que **ja estem alimentant sistemes d’IA** sense adonar-nos-en: - Quan pugem fotos a sistemes que generen imatges. - Quan fem cerques de salut a **Google**. > «Estem pujant dades, estem alimentant el sistema.» • Exemples: - Busques informació sobre hipertensió, i el sistema registra l’interès, l’edat, etc. - Cada interacció suma dades a grans repositoris que poden ser utilitzats per fer prediccions. ### 4.6. Riscos socials: desigualtat i dependència tecnològica • El doctor alerta que aquestes eines poden **millorar la salut col·lectiva**, però també **accentuar desigualtats**: - Persones amb risc d’una malaltia crònica poden ser «separades» de determinats llocs de treball o serveis. > «Pot millorar la població, però també pot empitjorar moltíssim i generar molta separació.» • Es planteja la **dependència creixent de la tecnologia**: - Ja ara hi ha pacients que contrasten el diagnòstic del metge amb Google. - La IA mèdica encara no està plenament integrada a la pràctica clínica, però el precedent de DELFI 2M apunta a un **canvi de paradigma**. > «Estem probablement davant d’una nova gran revolució del sistema de salut…» ### 4.7. Manipulació i detecció de riscos: exemple del fumar • Es recorda l’anècdota antiga dels formularis d’assegurances on la gent marcava «no fumo» tot i fumar. • El doctor explica que, amb la tecnologia actual, això serà **indetectable per la persona, però no per la màquina**: > «Te posaran un paper secant a la boca… mesurant-te la nicotina… i d’allà trauran totes les teves dades.» • Aquest exemple il·lustra com la IA i les tecnologies biomèdiques poden **desbordar la voluntat de la persona** i accedir a dades profundes (com l’ADN) sense que en sigui plenament conscient. ### 4.8. Estat actual i futur • DELFI 2M no és una eina d’ús general, sinó una **prova de concepte científica** aplicada a grans cohorts. • Tot i això, el doctor insisteix que el **camí ja està obert**: la combinació d’IA, dades clíniques massives i dades de comportament (cerques, imatges, hàbits) pot redefinir la medicina, les assegurances i les finances. • El tema queda deliberadament **obert** per continuar-lo en futures emissions del programa. --- ## 5. Cloenda: 25 anys del Cinema Trufó amb Guillem Terribas ### 5.1. Retorn al fil inicial del programa • En la recta final, el programa torna al leitmotiv del dia: el **25è aniversari del Cinema Trufó**. • Es torna a esmentar que el 18 de novembre de 2000 és la data d’inici del Trufó «tal com el coneixem ara». ### 5.2. Guillem Terribas i l’origen del Trufó • Es dona pas a **Guillem Terribas**, llibreter i agitador cultural gironí, vinculat des del principi al projecte del Trufó. • Relat del naixement del cinema: - L’Ajuntament **ocupava i arreglava “El Modern”** per oferir a la ciutat un cinema en **versió original**. - Abans ja s’havia intentat una experiència similar des de l’empresa privada. • Grup impulsor, definit com una colla de **“bojos del cinema”**: - Inclou noms com **Àngel Quintana, Imma Merino, Paco Bellallonga, Jordi Tams, Saloró Montal**, entre d’altres. > «Van portar a terme aquesta aventura que, com dius, avui fa 25 anys que va iniciar-se.» ### 5.3. Clau de la supervivència: amistat, pluralitat i servei públic • A la pregunta de com s’explica la supervivència de 25 anys, Terribas apunta tres factors: 1. **Passió pel cinema**: segueixen sent «bojos que els agrada el cinema». 2. **Diversitat interna de criteris**: - No pensen tots igual. - Això evita un dogmatisme estètic i permet un **catàleg variat**. 3. **Vocació de servei**: - Pensar sempre en la **gent**, en el públic. - Programar pel·lícules d’**accés difícil comercialment**, especialment en versió original. > «No tots som allò estrictes… aquesta és la clau: no pensar igual però agradar-nos el cinema i ser amics.» • Terribas remarca que el Trufó **no vol ser competència** de cap altra sala, ni considera la resta de cinemes com a competidors, sinó com a complementaris. ### 5.4. La celebració dels 25 anys • Per la festa, s’opta per **sortir de la sala Trufó** i anar al **Teatre Municipal de Girona**, ja que al Trufó no hi cabria tota la gent a qui voldrien agrair el suport. • L’acte al Teatre Municipal inclou: - **Parlaments** inicials. - **Preestrena** d’una pel·lícula: *“Nouvelle Vague”* de Richard Linklater (es juga amb el títol i el concepte de la Nouvelle Vague francesa). • Raó simbòlica de triar aquesta pel·lícula: - Explica la història d’uns «bojos dels anys 60» (Godard, Truffaut…) que repensen la manera de fer cinema. - El Trufó se sent hereu d’aquest esperit, projectant el cinema que aquells autors van impulsar. > «És una pel·li que és un preestrena i que no s’estrenarà oficialment fins al gener o febrer de l’any que ve.» • Horaris de l’acte: - El públic pot començar a arribar **a un quart de set**. - L’acte comença **a dos quarts de set en punt**. ### 5.5. Tancament del programa • El presentador anuncia que hi assistirà al vespre i es convida implícitament l’audiència a sumar-s’hi. • Terribas clou amb to optimista, apuntant que la història del Trufó «continuarà els anys dels segles dels segles». • El programa es tanca amb una sensació d’unitat entre: - **Cultura de proximitat** (Cinema Trufó, Girona FM, música d’autor en català). - **Tecnologia i futur** (IA aplicada a la salut). - **Vida personal i comunitària** (paternitat, poble, llengua, amistat). --- ## 6. Temes principals tractats ### 6.1. Música, identitat i llengua • Procés creatiu d’**Ernest Prana**: del grup a la carrera en solitari. • El disc *Torno a casa* com a **diari vital** (paternitat, mort, arrels, retorn a l’Empordà). • **Pas del castellà al català** com a clau per escriure cançons més personals. • Reptes i satisfaccions de **viure de la música** i la creació de contingut. ### 6.2. Salut i intel·ligència artificial • Aparició de **DELFI 2M** com a model pioner de predicció de salut a llarg termini. • Beneficis potencials: **prevenció, planificació sanitària, millora dels recursos**. • Riscos majors: **discriminació, assegurances, crèdits, privadesa**. • Dilemes ètics sobre **traçabilitat de dades**, consentiment i dependència de la tecnologia. ### 6.3. Cultura local i memòria urbana • **25 anys del Cinema Trufó** com a fita cultural de Girona. • Rellevància de les sales en **versió original** i del cinema d’autor. • Importància de **col·lectius de “bojos del cinema”** per fer viables projectes culturals. • **Girona FM** com a plataforma que articula música, cinema, llibres, benestar i memòria a escala local. --- ## 7. Tags • Girona FM • Els 4 Rius • Ernest Prana • Torno a casa • Música d’autor • Paternitat • Duelo i àvia • Arrels i territori • Peralada • Concerts en català • Enginyeria i música • Intel·ligència artificial • DELFI 2M • Predicció de salut • Protecció de dades • Assegurances mèdiques • Ètica en IA • Josep Maria Sirvent • Cinema Trufó • Versió original • Guillem Terribas • Nouvelle Vague • Cultura gironina • Teatre Municipal de Girona --- ## 8. Seccions amb temps ### 8.1. Introducció i aniversari del Cinema Trufó - **Inici:** 2 - **Final:** 88 - **Títol:** Obertura del programa i 25 anys del Cinema Trufó - **Resum:** Presentació del dia, record dels 25 anys del Cinema Trufó com a sala de cinema d’autor sense crispetes ni refrescos, to reflexiu sobre la seva importància cultural a Girona i primeres bromes entre Arnau Vila i Òscar Amilló que marquen un ambient proper i desenfadat. ### 8.2. Avanç de continguts i transició cap a la música - **Inici:** 156 - **Final:** 234 - **Títol:** Avanç del programa i presentació d’Ernest Prana - **Resum:** Arnau Vila presenta el menú del programa (entrevista amb Ernest Prana, secció amb el doctor Sirvent, celebració del Trufó amb Guillem Terribas) i dóna pas a la part musical després de les primeres converses lleugeres amb Òscar Amilló. ### 8.3. Entrevista a Ernest Prana – Origen del disc i trajectòria - **Inici:** 234 - **Final:** 379 - **Títol:** “Torno a casa”: primer disc en solitari i camí fins aquí - **Resum:** Ernest Prana presenta el disc *Torno a casa* com a recull de singles amb un tema inèdit que li dona sentit global; explica la seva etapa amb el grup Crossing, el pas per Madrid treballant amb Sony componint per altres artistes i la sensació d’Erasmus vital que culmina en la decisió de “tornar a casa”. ### 8.4. Cançons vitals: paternitat, àvia i quotidianitat - **Inici:** 408 - **Final:** 609 - **Títol:** Cançons com a catarsi: paternitat i comiat de l’àvia - **Resum:** Es detallen dues cançons centrals del disc: la que serveix per anunciar l’embaràs a família i amics, i “Marxa tranquil·la”, escrita després del comiat a l’àvia de 93 anys; es parla de la composició com a catarsi, del paper del productor Tato i de com la gent s’hi identifica pel retrat tan humà de l’àvia. ### 8.5. Arrels, poble i presentacions del disc - **Inici:** 629 - **Final:** 717 - **Títol:** Peralada com a casa i el valor del poble - **Resum:** Ernest explica que viu a Peralada, on ha creat la seva família i se sent plenament a casa; relata la presentació del disc al poble amb unes 200 persones de totes les edats i reflexiona que els llocs els fa la gent, més enllà de la geografia física. ### 8.6. So orgànic i plantejament de la gira - **Inici:** 717 - **Final:** 856 - **Títol:** Sonoritat orgànica i directes amb banda i en solitari - **Resum:** Es descriu l’aposta per un so senzill i orgànic, amb poca programació i predomini d’instruments reals; Ernest exposa la seva experiència fent concerts de guitarra i veu i com la nova gira combinarà formats íntims i concerts en teatres amb banda, on la banda “amplifica” l’essència de les cançons. ### 8.7. Horaris, paternitat i concerts de vermut - **Inici:** 856 - **Final:** 981 - **Títol:** Concert a Bescanó, diumenges a la tarda i vermuts - **Resum:** Es concreta la “posada de llarg” del disc al Teatre de Bescanó en un concert de diumenge a les 6 de la tarda; es defensa programar cultura fora del vespre-nit (per no competir amb futbol i saturació de plans) i es reivindiquen els concerts de vermut com a espai ideal per a públic familiar, coincidint amb la nova realitat d’Ernest com a pare. ### 8.8. El directe com a relat i dificultats de viure de la música - **Inici:** 981 - **Final:** 1078 - **Títol:** El directe com a obra de teatre i el repte de ser músic - **Resum:** Ernest explica que concep els directes gairebé com obres de teatre, amb explicacions de les cançons i un fil narratiu, i comenta que el més complicat del camí és la incertesa econòmica de viure de la música, en contrast amb la seguretat que tenia com a enginyer. ### 8.9. Buidar motxilla, temps amb la família i segon disc - **Inici:** 1078 - **Final:** 1142 - **Títol:** Moment vital dolç, família i idees per a un segon disc - **Resum:** Ernest afirma que viu un moment molt dolç, sense “i sis”, i que ha buidat motxilla a través de les cançons; explica que reserva tardes (com els dimarts) per estar amb el fill i que el segon disc no es força: ha nascut de reunir singles, afegir-hi peces com “La nova vida” i “Torno a casa” i tancar una etapa de manera coherent. ### 8.10. Canvi al català i resposta del públic - **Inici:** 1142 - **Final:** 1240 - **Títol:** De les cançons en castellà al confort creatiu en català - **Resum:** Ernest relata el moment en què decideix fer una gira íntegrament en català després d’anys de publicar en castellà i comprova que se li omplen les sales; explica que en castellà no escrivia cançons personals, mentre que en català li surt un discurs molt més íntim i sense filtres, que connecta millor amb ell i amb el públic. ### 8.11. Dia a dia d’autònom creatiu i salt al buit - **Inici:** 1240 - **Final:** 1376 - **Títol:** Rutina caòtica, córrer i el paper del suport de l’entorn - **Resum:** Es descriu el dia a dia d’Ernest: portar el nen a la llar, sortir a córrer, combinar composició, xarxes i entrevistes; es contrasta amb la rutina quadriculada de l’enginyeria, i es destaca que el salt al buit va ser possible gràcies al suport de la família i amics, que li van dir “llança’t, ja ens en sortirem”. ### 8.12. Tancament de l’entrevista i tema “Torno a casa” - **Inici:** 1376 - **Final:** 1561 - **Títol:** Comiat d’Ernest Prana i escolta de “Torno a casa” - **Resum:** El presentador i Ernest comenten com ha volat el temps, es feliciten mútuament i es reforça la idea de la ràdio com a casa; l’entrevista es tanca amb la reproducció del tema “Torno a casa”, que resumeix musicalment el leitmotiv de retorn a les arrels i a la simplicitat de la vida quotidiana. ### 8.13. Falques i autopromoció de Girona FM - **Inici:** 1561 - **Final:** 2091 - **Títol:** Cortinilles de programes i identitat de Girona FM - **Resum:** S’encadena una sèrie de falques que presenten diferents programes de Girona FM (L’actualitat en 180 segons, L’Alternativa, Girona Entre Vestidors, La Càpsula, Cocodril Club, El Jardí de l’ànima, García i Tarribas Associats, La principal de Girona FM), reforçant la imatge de l’emissora com a ràdio local amb una oferta cultural i musical àmplia i diversa. ### 8.14. Introducció a l’espai de salut - **Inici:** 2091 - **Final:** 2121 - **Títol:** Presentació del doctor Sirvent i del tema de salut - **Resum:** Arnau Vila dona la benvinguda al doctor Josep Maria Sirvent, que ja ha participat a la tertúlia anterior, i presenta el tema del dia: un model d’intel·ligència artificial capaç de predir l’estat de salut a 20 anys vista, generant fascinació i inquietud alhora. ### 8.15. Explicació del model DELFI 2M i predicció de salut - **Inici:** 2121 - **Final:** 2287 - **Títol:** DELFI 2M: IA generativa i predicció poblacional - **Resum:** El doctor Sirvent explica què és la intel·ligència artificial generativa i com el model DELFI 2M s’ha alimentat de les dades de 400.000 persones angleses i s’ha validat amb 2 milions de daneses per predir, amb molta precisió, l’evolució de malalties com la hipertensió, l’obesitat i la diabetis a 20 anys vista, amb un paral·lelisme amb la meteorologia. ### 8.16. Usos per a asseguradores, farmacèutiques i bancs - **Inici:** 2287 - **Final:** 2397 - **Títol:** Aplicacions econòmiques i riscos de discriminació - **Resum:** Es debat sobre com aquestes prediccions poden ser utilitzades per farmacèutiques (per preveure vendes), asseguradores (per apujar primes o restringir assegurances) i bancs (per condicionar crèdits), amb el perill que una probabilitat alta de malaltia limiti oportunitats vitals a persones sanes en el present. ### 8.17. Beneficis en prevenció i planificació sanitària - **Inici:** 2397 - **Final:** 2514 - **Títol:** Potencial positiu: preparació del sistema sanitari - **Resum:** Es destaca la cara positiva de la IA: possibilitat de planificar recursos sanitaris, fer campanyes d’educació en salut, imposar canvis d’hàbits (com reduir la sal o controlar la pressió arterial) en poblacions amb risc, i reduir així l’impacte de malalties cròniques futures. ### 8.18. Privadesa, alimentació de dades i nova revolució mèdica - **Inici:** 2514 - **Final:** 2788 - **Títol:** Protecció de dades, consultes a Google i revolució mèdica - **Resum:** El doctor Sirvent i Arnau reflexionen sobre la tensió entre el potencial de la IA i la protecció de dades; es posa l’exemple de com, amb les cerques a Google o les imatges pujades a sistemes d’IA, ja estem alimentant bases de dades que poden ser utilitzades per fer prediccions de salut; es compara l’impacte potencial d’aquesta tecnologia amb el de la penicil·lina com a revolució en medicina. ### 8.19. Dependència tecnològica i proves biomèdiques invisibles - **Inici:** 2788 - **Final:** 2884 - **Títol:** Dependència de la tecnologia i nous mètodes de detecció - **Resum:** Es parla de com les persones ja contrasten diagnòstics mèdics a internet i com això alimenta sistemes d’IA; es posa l’exemple d’assegurances que poden detectar si una persona fuma amb un simple “paper secant” a la boca i extreure’n fins i tot ADN sense que la persona se n’adoni, evidenciant el poder i la intrusivitat creixent de la tecnologia. ### 8.20. Tancament de l’espai de salut - **Inici:** 2884 - **Final:** 2942 - **Títol:** Conclusions obertes sobre IA i salut - **Resum:** Es reconeix que el tema és molt obert i que s’haurà de seguir tractant-lo; el doctor Sirvent insisteix que som al principi d’una gran transformació del sistema de salut i el presentador tanca la secció amb un apunt generacional en clau d’edat, abans de comiat del doctor. ### 8.21. Cloenda del programa i entrevista amb Guillem Terribas - **Inici:** 2942 - **Final:** 3166 - **Títol:** 25 anys del Cinema Trufó amb Guillem Terribas - **Resum:** El programa enfila la recta final recordant que el 18 de novembre fa 25 anys del naixement del Cinema Trufó tal com és avui; Guillem Terribas explica el paper de l’Ajuntament i d’una colla de “bojos del cinema” en la creació del projecte, la seva vocació de programar cinema en versió original no comercial, la clau de la seva supervivència en la diversitat de criteris i amistat, i detalla l’acte de celebració al Teatre Municipal amb parlaments i la preestrena de *Nouvelle Vague* de Richard Linklater; el presentador anuncia que hi assistirà i el programa es tanca amb to festiu i de complicitat.

['Girona FM', 'Els 4 Rius', 'Ernest Prana', 'Torno a casa', 'música en català', 'paternitat', 'duel familiar', 'àvia', 'Peralada', 'concerts de proximitat', 'enginyeria i música', 'intel·ligència artificial', 'DELFI 2M', 'predicció de salut', 'protecció de dades', 'ètica mèdica', 'Josep Maria Sirvent', 'Cinema Trufó', 'versió original', 'cinema d’autor', 'Guillem Terribas', 'Teatre Municipal de Girona', 'cultura gironina', 'ràdio local']