Dimarts 18 de novembre de 2025. Un dia com avui, de fa 25 anys, aviat és dit, teníem la posada de llarg del cinema trufó de Girona tal com el coneixem avui. Allò que el col·lectiu de crítics va disposar per a tothom. Aquella petita gran sala amagada al rovell de l'ou de la ciutat que ha democratitzat el cinema d'autor.
No s'hi venen ni crispetes ni refrescos. Això qui hi va ja ho sap. I qui ja coneix la sala no necessita que tampoc li presentem. Però la seva supervivència ha estat sempre una alegria per a tota aquella gent que ha volgut sortir una mica del blockbuster i la superficialitat. Aquesta tarda al Teatre Municipal, per logística, celebrem 25 anys d'un cinema trufó que és molt més jove del que sembla i que seguirà envellint com si fos d'una altra època.
I com sempre, Òscar Amilló, actor del Pla de l'Estany, i per aguantar-me un dia més, sempre saludava. Arnau Vila, bon dia i bon hora. Jo em pensava que em diries que també em balleix bé, com el trufó. Ostres, no, però és curiós perquè és allò que dius, el trufó deu tenir, quants anys deu tenir? 230. No, no en té 230, en té 25. I per molts anys. Sí, i per molts anys, i de fet ho celebrarem aquesta tarda. Sí, perquè és tarda, un quart de set de la tarda encara és la tarda.
amb la preestrena del film Nouvelle Vaguer de Richard Linklater tu saps què era la Nouvelle Vaguer? era l'onada de nova creació de Godard de Truffaut de tots aquests era com la quinta del buitre però del cinema jo he de dir que el cinema sempre estic acostumat ja sé que em mataran crispetes i refrescos exactament
Mira, jo no et diré que la primera vegada que vaig anar al trufó, que va ser amb la uni... Vas entrar en peta? Vaig colar una Coca-Cola i vaig dir, bueno, ningú em sentirà no sé quantos. I quan es va fer el silenci es va sentir... Sí, sí, es va girar tothom. Li vaig explicar l'altre dia en Guillem em volia matar.
Però bueno. És molt aquesta, eh? Segur que ho ha fet. És que hem viscut molt, eh, aquí on te'ns veus. Han estat 25 anys trepidants, eh? Tu ara eres el dia que van obrir el trufó Arnau Vila, 18 de novembre del 2000. Mira, hauria de mirar a veure si cau un cap de setmana, però si no, segurament que estaria a l'institut. Pa amb xocolata, menjaves aquell dia o no? Entrepà de tonyina. És que jo seria molt de tonyina, eh? És que quasi segur que seria de tonyina. És que si em pogués allò mirar per un forat, segur que demanaríem d'entrepà de tonyina.
Ai, sí. Quasi segur, eh? Bueno, ja ho trobarem. En qualsevol cas. Estem de dimarts, un dels dies més lleugers de la setmana, no ens enganyem. Sí, demà es dimecres. Tot el dia, no? Eh. I ara, escolta, et faig un spoiler, però el pesseure està quasi fet, eh? Sí, ja el tens? Bueno, sí, home, això és la pregunta dels dimecres, tio. Bueno, però ja demà te l'estendré una mica més, la resposta. Doncs avancem, que tinc una hora de programa encara per davant, paio.
Vinga, va, escolta, d'aquí uns instants presentem el debut, en aquest cas en disc, el Torno a casa, de l'Ernest Prana. També seguirem amb el, com no podia ser d'altra manera, Guillem Terribas. Sí, sí. L'aniversari del Sirema Trufó, aquest bon home demanava pas per poder entrar al Fran Sinatra de Girona, sense cap manera de dubte. I també acabarà passant per aquí el doctor Josep Maria Sirvent. Avui Sirvent FM, l'hem tingut a la tertúlia. Sí, sí, sí. I d'aquí uns moments també que vindrà a parlar-nos sobre salut.
O llibres, perquè clar, és un home... És un polifacet, un ecòlic de la vida. És una caixa sorpresa, eh? Sí, sí, un incombustible també, aquest bon home. Però bueno, com incombustible també és la música i també, doncs vaja, com que ja ens ho sabem de memòria, Arnau Vila, si et sembla... Ens hi posem. Necessitava fer maletes...
I el cantant empordanès, Ernest Prana, publica Torno a casa, el seu primer disc en solitari, un àlbum que recull els 11 senzills que ha anat publicant al llarg de l'últim any i mig i que s'arredoneix amb un tema inèdit que dona precisament nom al disc. Torno a casa és un treball vital, un recorregut,
per moments íntims com l'anunci de la paternitat, l'adeu a la seva àvia, la recerca d'arrels i la necessitat també de tornar al lloc d'on ve, tant físicament com emocionalment. Ernest Prana, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora seguit, com estàs? I benvingut a casa teva, si és que hi ha casa d'algú. Mira, justament, sí, sí, realment em sento a casa, em sento on haig d'estar.
Ai, que bé. Ja et dic, per fi trobo l'excusa per fer-te venir, perquè hi ha aquests de l'Empordà també i ens havíem creuat mil vegades allò... A la carrera i tot, eh? A la carrera i tot. Pots dir-ho, sisplau, que ens vam creuar enginyeria industrial? Que la gent no s'ho creu quan els dic que vaig estudiar enginyeria industrial. Jo m'ho crec, jo m'ho crec.
Sí, sí. No, no, i era perquè jo també estava per allà, no sé què estàvem fent, però estàvem els dos allà. Sí, per allà rondàvem. Escolta'm una cosa, primer disc en solitari, però et diré una cosa, és que té molts dematisos això, perquè tu en el món de la música fa una tira d'anys que hi ets. Sí, de fet, l'últim disc que vaig publicar va ser el 2016. Imagina't. Que va ser amb el grup, amb Crossing, que teníem la meva germana i en Joel, un dels meus millors amics, vam treure disc, vam publicar el 2015 i el 2016.
i després la història es va acabar, i mira, m'ha anat portant tot fins aquí, fins a tornar-ne a treure un, ara, 2025. És que m'encanta, perquè el tornar a casa, o sigui, és la primera pedra d'un camí que té la seva preqüela. Com ha estat aquesta preqüela? T'ho dic, perquè tornar a casa vol dir que en algun moment o altre has estat fora. Clar, clar, correcte. Un cop es va acabar tot el projecte amb crossing, vaig decidir, doncs,
Provar coses noves, llavors va sortir l'opció de començar a treballar amb Sony, vaig començar a composar per altres artistes, també a conèixer molta gent, descobrir altres maneres de fer cançons i de fer música i de veure la música des d'altres punts de vista. M'ha anat genial, jo m'he après quasi com un Erasmus, com algú que se'm agrada Erasmus, descobreix moltes coses noves, però arriba un dia en què dius, ostres, és ara, és el moment de tornar a casa. Això a Madrid...
Sí, sí, sí, tampoc estava tan lluny, però Déu-n'hi-do, eh? Però sí que les coses feien diferents, sí, i ha sigut molt xul el procés d'anar-ho descobrint tot. Al final, era aquella sensació, potser, que no estaves ni a un lloc ni a l'altre. Sempre amb la vida, bueno, amb la maleta mig fe, per dir-ho. Sí, per sort, mira, tenim AVE des de Figueres, que m'ha salvat bastant per poder-me agafar l'AVE a les 5 i mitja i a les 9 estava ja a Madrid treballant i després, vinga, torna'm-hi.
Escolta, en aquest disc no només ens expliques aquesta història, ens n'expliques moltíssimes, o sigui, anem per parts. Parles, per exemple, de l'anunci de la paternitat? Sí. Clar, a més, va ser curiós perquè són cançons que no estaven pensades per estar dins d'un disc. Jo vaig fer una cançó per dir-li a la família i als amics que serem un de més, perquè, clar, en el moment en què me'n vaig enterar, i que era un secret entre la meva dona i jo, no li podia explicar ningú més, però jo hem de dir que ho feia cançons. Llavors, vaig escriure en una, li vaig ensenyar i em va dir, i si la fem servir per anar-li dient a la família i als amics?
I va ser una idea molt xula, perquè realment ensenyar-los cançons els ensenyo cada dos per tres. Llavors va sortir com molt natural, mira, tinc una cançó nova, aquesta, i de cop deien, hòstia, espera't, aquí hi ha un missatge una mica més enllà que una simple cançó. I clar, després això li vaig ensenyar a en Tato, el productor, si jo soc l'Ernest Teller Semprana, diguéssim, i el...
En Tato m'ha dit, espera't, aquesta cançó la podem fer part d'un disc i és com que la vam vestir una mica millor i ja està. Digue'm la veritat, en el moment d'ensenyar aquesta cançó segur que hi havia algun emparat que no se'm va enterar fins que no l'hi vau explicar. Mira, ho tinc gravat i és curiós perquè tinc tant els meus pares com els meus socres, els dos, les mares se n'enteren a l'instant.
I els pares, allà, molt maca la cançó, i dic, vale, no has entès res. És molt curiós que el meu pare, mirant a la meva mare, cridant, diu, què ha passat? I dic, home, t'acabo de dir que porta un batec sota la panxa. No és tan complicat. No he anat a buscar la supergran metàfora, però ara és divertit veure aquest contrast. És que m'ho imaginava. M'ho imaginava que algú havia de saltar en aquest sentit. Escolta, parles també de la déu a la teva àvia?
Sí, sí, aquest... A més, curiosament, també és una cançó que evidentment no està... Jo en cap moment dic, vaig a fer una cançó perquè m'encaixi en el disc comercialment, vull una cançó que m'encaixi... Jo, per la part de Sabadell, d'Arrel, llavors allà...
hi havia la meva àvia a l'hospital, i per feina estava per allà, jo sol, llavors em vaig anar acomiadada a la meva àvia, i després tenia una hora de 30 fins a casa, sol, al cotxe, sabent que li acabava de dir adeu. Per sort, una dona de 93 anys, que afirmaríem tu i jo arribar als 93, com ho havia viscut tot en aquesta vida, com va arribar així, però al final sap greu quan et despadeixes i saps que t'acabes d'acomiadar. Llavors, aquesta hora de 30, tornant cap a casa, plorant, vaig...
Per això vaig començar a escriure cançons, per aquesta catarsi de treure el que sents a dins i dir-li, àvia, marxa tranquil·la, que aquí estarem bé. Llavors li vaig escriure i d'aquesta nota de veu, més endavant la vaig recuperar i vaig dir, moment, aquí hi ha una cançó, hi ha una cançó... Sense cap tipus de metàfora, és com molt directa com és ella, una cançó senzilla amb piano i veu que t'explica, tu escoltes marxa tranquil·la i sents...
Veus la meva àvia, la típica àvia, amb el passapalabre de fons a tope, amb els cafès, et treu un berenar per 25.000 persones i dic, àvia, si vinc jo sol, jo 25 madalenes no me les menjaré. Doncs era aquesta àvia, llavors molta gent s'ha sentit identificada perquè ha compartit una àvia similar. És que a mi el que em confirmes, almenys aquí en directe, és al final tu fas un disc des de la teva quotidianitat
des de les teves inquietuds i a veure què passa correcte, sí, sí perquè tot són cançons que m'han anat acompanyant en moments de la vida que les he acabat convertint en cançons per un disc més que a seure'm i dir vaig a fer tot un disc ara pel segon ja veurem què fem perquè o em passen moltes coses a la vida o 12 cançons no sé on les trauré
Ja arribarem per comentar una miqueta la jugada del segon disc. El que sí que volia dir-te era... Tu ara mateix on vius? Jo la visc a Paral·lada. A Paral·lada, sí, sí. I ara estic supercontent i superfeliç allà. Allà he creat la meva família i és un poble tan bonic. Abans de venir cap aquí he portat el meu fil a l'allar i és xulíssim. I a només aquests dos minuts d'entrar i sortir la gent que et pregunta «Ei, com va el disc? Vam venir a la presentació, eh? Molt xulo!»
Tot aquest ambient de poble per mi això és valor. És que és això, el vas presentar per Alada. Sí, el vaig fer a Barcelona, per molta gent del sector està a Barcelona i també va ser molt xulo, però després jo volia fer una presentació a casa i a més a més era oberta, van venir una mica més de 200 persones, vull dir que hi havia Caliu, va ser molt maco, hi havia des de les àvies del poble, els més joves, vull dir, des del monent que té un any just fins a la persona més gran del poble, estava tothom allà i va ser molt maco.
canviaries ara alguna cosa del teu dia a dia, en aquest sentit, a nivell geogràfic, dic. No. Bé, al final jo visc a Parada, però és on tinc la família i els amics. Vull dir, si visquessin tots a la Vall d'Aran, allà estaríem, i si visquessin a Gràcia, estaríem a Gràcia. És que a vegades els llocs els fa la gent. 100%. No, a vegades no, jo crec que sempre. Vull dir, Madrid m'agrada molt, però no hi tinc gaire més connexió que la gent que conec del món de la música i anar a fer unes porres i un xurros a un lloc que m'agrada molt, i després tornem. Però...
Però al final, i és el que et dic, si la meva família visqués allà, jo viuria allà. Tu a nivell de sonoritats, per exemple, a l'hora de treballar el disc, no sé si hi havia alguna cosa predominant en el teu cap o era realment aviam com sortia. Jo volia que les cançons fossin senzilles i properes, no volia grans artificis a les cançons. De fet, hi ha molt poca programació, quasi tot és gravat orgànic, guitarres acústiques, és tot...
ho hem gravat tot conjuntament amb en Tato a la Torre que a més ell és molt prou de fer servir el mínim de programació possible per tant hi ha fins i tot teclats que moltes vegades són midi són teclats de veritat encara que el teclat estigui una mica desafinat preferia entrar-hi aquest teclat
real que ho midi. Més que res pel so orgànic i real que li dona, no per cap fetitxe que tingui de... Simplement m'agrada com sona tot així rodó. És que al final el procés potser és una miqueta al revés, és a dir, no diré que és un disc pensat pel directe, però al final és un disc que ha sortit en directe per entendre'ns, per després convertir-lo en disc, per després plantejar un directe. Correcte. De fet, el directe jo...
Sobretot a tota l'època de Madrid vaig defensar molt el anar sala per sala jo amb la meva guitarra i amb micros oberts i cantar les més cançons jo directament amb la guitarra i veu. I aquesta gira de sales que començarem ara, hi ha concerts que seran en banda, com el que farem a Bescanó, hi ha altres concerts que vaig jo sol amb la guitarra i la veu. I el que fem amb la banda és simplement recolzar el que jo faig quan vaig sol a la guitarra i veu. Jo els vaig dir a la banda...
Veniu i amplifiqueu el que jo faig. Doneu-li un bon coixí a les cançons i que la gent ho senti igual de proper que quan jo vaig sol amb la guitarra. Quina diferència hi ha amb la banda? El fet que hi hagi banda, dic. Sí, amb la banda, sobretot, anem a teatres més grans. Està tot... Evidentment, no hi ha...
Tanta, tanta improvisació com quan estic jo sol, perquè m'agrada molt parlar amb la gent i xerrar i fer coses diferents. Diguéssim que els de la banda és tot com més gran, i els que vaig jo sol és més personal, més íntim, són sales petitetes en què el públic està molt a prop. Són dos conceptes diferents, però al final acabes vivint les cançons igual. Exacte.
Ara ho deies, que la presentació sí que en vas fer una a Barcelona, una altra aquí a Paralada, però tenim la posada de llarg a Bescanó. A Bescanó. Mira, justament a Girona no vam acabar d'encaixar el que volíem fer amb la banda. Cap teatre ens acabava d'encaixar i de cop algú va posar sobre la taula de teatre a Bescanó i vaig dir...
Té just tot el que nosaltres necessitem de tamany i al final pots venir-hi caminant des de Girona, si vols. Com aquell que diu tota la raó. Vull dir que és fer-lo Girona, però no és Girona. A més, molta gent de Girona està acostumada a anar al teatre de les que no, que tenen una programació superxula i moltes coses les fan els diumenges a la tarda, cosa que em sembla...
Perfecte Com més que res curiós I el concert serà un diumenge a les 6 de la tarda És que jo t'he de dir una cosa S'ha de començar a ampliar una miqueta més l'agenda Perquè tothom està acostumat Els caps de setmana ara mateix són un pantà No pots allò El dijous ara en paral·lel hi ha 25 coses Dimarts i dimecres hi ha Champions Sí
La gent no se la vol jugar. Futbol, entens, cada dia de la setmana, si vols. A mi ja no m'agrada el futbol, però dimarts i dimecres hi ha Champions i la gent es torna boja que no vol programar actes. Jo crec que s'ha de democratitzar això dels diumenges a la tarda. I una cosa que està començant molt, que m'agrada moltíssim, gaudeixo molt aquests concerts, són els vermuts de Festa Major,
que aquest any, per exemple, vaig anar a fer Vilablareig a les 12 del migdia. Un vermut fantàstic, la gent està superbé, bé tant la família com la gent gran, la gent que sortia de missa, vull dir, ens vam... es va emplenar aquella plaça de gent escoltant cançons a les 12 del migdia. Dic, això és perfecte, és molt millor que si em truques per venir a fer la festa major a la una de la matinada, perquè a més cançons tampoc hi encaixen en aquest espai. A les 10 encara, però a la una ja la gent vol una altra cosa. També és veritat que amb la paternitat, suposo que el tema dels horaris també t'ho vas mirant una miqueta més.
Clar, correcte, a les dues em va, perfecte, a la una estic fent el segon vivi, per això t'anava a dir. Com planteses el directe amb detall? És a dir, a l'hora de plantar-te tu al teatre de Bascanó, per exemple, vull dir, a mi, quina és la idea?
Per mi el directe va molt més enllà de les cançons. És quasi com una obra de teatre, tot i que hi ha molt espai per la improvisació. A mi m'agrada molt explicar les cançons, que la gent sàpiga... Ara anem a fer una cançó que parla d'això i que la gent estigui dins. Llavors...
tampoc fent un missal però crec que la gent que ha vingut el que m'acaben comentant al final és, ostres, heu dit molt perquè encara que no conegués les tres cançons estava molt a dins, sabia cap on anàvem, què estava passant per què ha vingut aquesta cançó, ara per què ve l'altra i llavors és més o menys com a mi m'agrada plantejar-ho i m'agrada que la banda m'acompanyi amb tot això. Què ha estat el més complicat d'aquest camí?
D'aquest camí, ostres, al final dedicar-se a la música i a l'art és complicat pel tema de que, clar, quan treballava enginyer tenia un sou fix cada mes, perfecto, i sabia cada mes què cobraria, les pagues dobles, i això és... al final és... Ara tens marcat el dia 21 de cada trimestre, allà...
Correcte, i cada trimestre és una aventura i no saps com anirà i a l'hora de compaginar-ho amb una epita que amb una família hi ha mesos molt divertits i mesos que són també molt divertits però per una altra banda.
Què has après fent aquest àlbum en solitari? He après que tot el que he fet per arribar fins aquí és el que m'ha portat aquí i que estic on havia d'estar i on vull estar. Ara mateix no hi ha issis, ja els he fet tots els issis i estic molt en pau. He fet aquest disc des d'un punt de...
Estic en un moment de la meva vida preciós, que l'estic explicant a través de les cançons i l'estic explicant com jo vull i de la manera que vull. Llavors, estic en un moment superdolz i agradable. Podríem dir que has buidat motxilla? Sí, com aquell qui diu. Sí, sí. He buidat motxilla també perquè la família m'ho requereix, vull dir...
Estic en un moment, vull dir, tinc un fill d'un any que cada setmana canvia i jo vull gaudir-lo i el vull viure. I, per exemple, els dimarts a la tarda, el bo també ha de ser autònom, els he reservat per mi, jo aquest dimarts. Ara, quan acabem, jo el recollo a la llar i la tarda és nostra. I anem a jugar al parc, anem a fer mil coses i aquests petits moments són els que després m'emplenen per fer tota la resta. Llavors, és una mica... Parlant de tota la resta, vull dir, abans m'ho avançaves, segon disc a la vista o què?
Ara, a la vista no, perquè també m'ha agradat com ha sorgit aquest, que simplement jo vaig decidir, passaré el català, vaig anar traient singles i de cop un dia, parlant-t'ho mentat, dic, aviam, aquests singles què? Els deixem tirats a l'aire i ens posem a escriure un nou disc i després aquests els deixem apartats?
dic, sí que queda una mica com a disc recopilatori, perquè tots els singles ja més o menys han anat sortint, però teníem La Nova Vida i Torno a Casa, que per mi li donava molt de sentit en aquest disc, dic, ho ajuntem tot i ho empaquetem i tenim com un punt i seguit a aquesta història. No ho deixem... És una etapa important, jo crec que el que s'ha fet s'ha fet molt bé. A més, la gent m'ha rebut amb els braços oberts. Ha sigut un canvi que, de cop que m'hi ha d'un dia per l'altre tota la xarxa i tot el que ha anat fent amb els anys, dius, ostres, veiem si la gent se'n posarà de culs o què pot passar.
I va ser tot el contrari, vaig anunciar. Vaig a fer una gira on totes les cançons seran en català, quan jo havia tret totes les cançons en castellà, i de cop es van emplenar totes les sales. Tampoc vaig fer quatre estadis olímpics. No, no, tranquil·lo. Tampoc els volem, eh? Tampoc els volem ja. Però eren sales que s'emplenaven i que abans no les emplenava. I a mi se'm va emplenar el...
el cor i les ganes de dir, vaig a fer un disc i 25.000 coses més perquè estic on haig d'estar, no? Llavors ha sigut una mica... Perquè és la samarreta amb la que estàs més còmode, que és la de la llengua catalana, no ens enganyem tampoc. Correcte, sí, sí, sí, és com la meva manera de... És curiós, eh, perquè en castellà no escrivia cançons personals.
pel que fos, no sé si és perquè tenia com un tel o com un alter ego, no sé, eren cançons de desamor i jo fa 15 anys que estic amb la meva parella i superbé, vull dir que era com que jo anava escrivint les meves històries i descobrint altres maneres d'escriure la música i a la que vaig començar a fer-ho en català era pum pum pum, ara tot extremadament personal sense buscar-ho, simplement sortia
De, vale, ho estic explicant en català, no hi ha filtres, sóc això i és aquí el... És que t'estimo només es pot dir en català. Sí, eh? Te quiero no son igual, eh? De fet, és veritat, i és la meva llengua que estimo, també. Llavors, és això, és així de senzill. Com és el dia a dia de l'Ernest Prana? Un dia normal. Ja sabem que els dimarts de la tarda no, però...
Sí, un dia normal. La veritat, són tots bastant caòtics, perquè cada temporada vam canviar. Ara ja hi ha el disc, llavors el més important, em desperto al matí, desperto al nen i ens anem a la llar. A partir d'aquí comença el dia. Segurament després me n'aniré a córrer una estona, que això em despeja el cap i així ja ho tinc fet.
i a partir d'aquí doncs ja pot ser preparar tinc tota la llista de coses a fer i a vegades és un dia de composar hi haurà un dia de crear contingut per les xarxes que és una altra cosa que m'agrada molt hi haurà dia d'entrevistes cada dia és com molt diferent que és lo xulo abans quan hem parlat de quan treballava d'enginyer era cada dia bastant quadriculat era tot el mateix i arribava amb quins mails tinc avui doncs ara els mails me'ls poso jo i em dic que avui em toca fer això i l'altre i això més enllà
Acabo treballant més hores, sí, i amb diferència, però les gaudeixo molt. És que és el que t'anava a dir, com és la vida que tu i jo ens vam creuar en una facultat d'enginyeria, i una ha acabat cantant i l'altra ha acabat aquí fent el que pot, com aquell que diu... No, hosti, ho fas molt bé, la veritat. Però com d'important és també fer el salt al buit aquest, d'agafar i de dir, escolta...
Per provar que no quedi, i que no et quedi ni un issi pel camí. Correcte, i amb això és molt important també la gent que t'acompanya, perquè jo ara fa tres anys i mig que vaig deixar de fer d'enginyer per dedicar-me a la música i a la creació de contingut, que també m'ha ajudat molt a poder deixar la feina. I tot va ser perquè la gent del voltant em deia, tu llança't, ja ens en sortirem, vull dir, si no, trobarem una altra feina, però tu tira't. I clar, si la gent del voltant em anés dient...
Bueno, m'entén l'enginyeria. Fes mitja jornada, ni que sigui. Segurament els hagués fet cas també, perquè tens moltes pors quan et llances així al buit. Llavors, ha sigut un preci xulo perquè també no he sigut jo sol, sinó que ha sigut la gent del meu voltant que m'ha llançat.
Doncs amb el Torno a casa de fons, que t'hem escoltat pràcticament tota aquesta estona. Ernest, per Anna, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. S'ha passat molt ràpid. Flipes, eh? Molt, eh? Ja són gairebé dos quarts. Mare meva. Al·lucines. La màgia de la ràdio. Tu tens la de la música i aquí tenim la de la ràdio. Sí, sí, però ho has fet molt bé. Estàs supercòmoda. És un gustasso fer entrevistes així. Escolta, això és casa teva. T'ho he dit al principi i acabo final circular. Vull dir, això és casa teva si és que hi ha casa d'algú.
Genial. Doncs mira, quan vulguis aquí vindré. Mereixem escoltant-te, però en aquest cas, cantant. Ernest Prana, moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Ho he vist tan clar És el moment
És el moment de tornar a casa, vull tornar a casa.
He estat feliç fent el camí que m'ha portat de nou aquí. Tot és senzill, mirat en perspectiva, que no em caldrà el Google Maps. Aquests camins els tinc guardats a la retina. De fa tants anys i ho veig tan clar, ho tinc molt clar.
Torna a casa. Torna a casa. És el moment. Torna a casa. Vull tornar a casa. On el sol desperta en tramuntana.
on la gent es diu bon dia pel carrer, on sentim i respirem la platja i ens senta bé. Estic tan bé. És el moment de tornar a casa, de tornar a casa. És el moment
Vull tornar a casa, vull tornar a casa. Vull tornar a casa, vull tornar a casa. Vull tornar a casa, vull tornar a casa.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Entra el Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano.
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast, a gironafm.ca. Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. A bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec.
Parlem de la pluja que ha plogut, imatges molles dels miralls damunt l'asfalt. Potser és per això que el teatre està tan buit, potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens vendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Parlem de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen els d'altres homes. Et pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants.
Fins demà!
I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. I mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit, tinc por de posar ordre a aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard.
Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades soc al fons i treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït.
Anarem a posar els peus damunt la sorra, a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona una nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer barc.
Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
I encarem segona part dels quatre rius de Girona FM. Passen deu minuts del punt de dos quarts de dotze del matí, o en falten cinc per tres quarts, depèn de com us ho mireu. D'avui dimarts, dia 18 de novembre, i és moment de parlar de salut. En aquest cas, parlem de salut amb signe d'interrogació amb el doctor Josep Maria Sirvent. Bon dia i bona hora. Què tal? Bon dia. Com esteu? Avui has escalfat una hora amb el primer cafè, amb la tertúlia, i ja hem tirat cap endavant, eh? Ja veus.
Vull dir... Sí comparar-me. Sí comparar-me tot. Escolta'm una cosa, avui em sembla un tema sensacional, la veritat, i és que tenim, aviam, un model d'intel·ligència artificial que permetrà predir la salut. Fua, quina por. Això. I en 20 anys. En 20 anys? Sí. Què vol dir? O sigui, d'aquí a 20 anys... D'aquí a 20 anys podrà dir aquesta persona patirà això o allò. Mare meva. Fa por.
Però a nivell d'estadístiques o afirmant-ho... Ara ho desenvolupo. Jo t'explico. La intel·ligència artificial generativa és aquesta que pren amb la informació que rep. A mesura que va rebent dades, va aprenent i interpretant. A Anglaterra s'han utilitzat dades clíniques de 400.000 persones, no pacients, sinó persones, amb els seus...
historials clínics amb les seves característiques, diríem, d'alçada, de pes, d'edat i sexe, i s'han elaborat, diríem, uns... saps? S'ha fet com una probabilitat.
en meteorologia, què dius? En base amb unes pressions atmosfèriques, no ho sé, més o menys, l'aire enalçada, no sé què, aquestes corrents que hi ha, doncs jo puc preveure que en set dies aquí caurà
aigua, no? Cada vegada ha millorat més això. Per què? Perquè els sistemes s'han après. Correcte. Ho dic bé? Ja han apirat. Tu saps de què va això? Bueno, sí, equacions del caos. Exacte. No sé si tu n'has tocat gaire, però es tracten d'equacions caòtiques. Bé, doncs aquí hi ha l'eina aquesta que es diu DELFI 2M, que és, diríem, la màquina, no? O la intel·ligència artificial generativa, que ha agafat les dades de 400.000 persones angleses, val? I...
les ha validat amb dos milions de persones daneses. O sigui, ha canviat, no? Diríem, perquè no hi hagi un viatge geogràfic, saps? De mostres, saps? I ho ha validat amb els dos milions. I llavors poden dir, poden dir...
amb una precisió bastant acceptable, que d'aquí 20 anys aquest grup poblacional tindrà aquest grau d'hipertensió, o tindrà aquest grau d'obesitat, o tindrà aquest grau de diabetes. Això és molt fort, perquè és a nivell global, i llavors tu dius, a nivell global potser no em toca a mi, però cuidado, això...
quan s'apliqui a la individualitat de la persona, imagina't quina eina. Si les dades tenen una traçabilitat en temes genètics, per exemple, o d'hàbits de vida... Sí, sí. Aniran acumulant totes les dades que tu vas fent, per exemple, jo què sé, quan te fas un...
un xequeig clínic, no? T'agafaran les dades analítiques. Amb el teu pes, no? Diran, aquesta persona té molta probabilitat de fer un infart de miocardi. Als d'aquí a sis anys. Clar, això te canvia la vida, si tu ho saps, personalment. Però...
no és tant aquest canvi de vida, sinó l'eina potent que serà, per exemple, per les companyies de seguros o per a les bancs. O les farmacèutiques. O les farmacèutiques. Perfecte. Mira, la farmacèutica dirà...
Si jo puc preveure que si augmentem un 5% l'obesitat en el món, no?, augmentarà un 4% les meves vendes de fàrmacs per l'obesitat, collons, vull dir, te podràs preparar, podràs fer una previsió, no?, entens? És molt bèstia. O l'asseguradora diu, tu vas allà i dius, em vull fer un seguro de vida.
No? I dius, venga, pregunta-li a la màquina. I la màquina dirà que no. Sí, la màquina et dirà, sí, però aquesta persona desenvoluparà una diabetes mellitus d'aquí 12 anys. Per tant, la teva tarifa serà molt més alta. Ho entens o no? O l'infarct de miocardi, per exemple, fixa't.
hi ha una probabilitat d'infart de fer 4 infarts de cada 10.000 persones o un infart de cada 100. Doncs en aquest joc de dispersió, segons on estiguis, on visquis, segons els teus hàbits alimentaris, per exemple, si només menges grasses o tal, t'aniran fent preguntes al sistema.
i farà el diagnòstic l'estudi ha sortit publicat al Nature i de veritat que és espectacular les gràfiques com amb colors com diuen que d'aquí 10 anys clar, les probabilitats són més certes com menys recorregut tenen és a dir, si tu li preguntes a la màquina d'aquí dos anys
segur que encertarà més que d'aquí 20. No, clar. Perquè s'afinarà més. I ara són dades que estan fetes a nivell poblacional general, no particular.
Aviam, això, jo vull entendre que també té coses bones, no? Vull dir, entenc que a l'hora, per exemple, d'equipaments mèdics, de personal mèdic, que pugui estar més preparat per segons què, i, per exemple, no cal una alarma per una malaltia que pot ser, per exemple, més residual. Entenem-nos, eh?, en aquest sentit. Però, clar, això, la part bona, entenc que... La part bona és la de prevenció i la preparació. És a dir, que el sistema sanitari es podrà preparar per dir, ei...
que aquí tenim un possible problema potencial amb la hipertensió arterial que afectarà a un gruix molt important d'aquesta població vinga, comencem a fer educació sanitària comencem a dir vosaltres cada 15 dies us prendreu la pressió i deixareu la sal de la vostra dieta vinga, entens? podem fer correccions, mesures correctives
per tal de modificar el percentatge d'hipertensió que afectarà aquella població. Clar, i la cosa aquí és interessantíssima. Però el tema de protecció de dades, per exemple? Exacte. Això xoca frontalment. És el gran problema. Més que problema, jo crec que és com la barrera que pot ser una pre... És a dir, tant pot ser vista com una cosa bona com una cosa dolenta.
Però és que la intel·ligència artificial també és així, la generativa. L'estem dient i preguntant de tot. L'estem donant dades absolutament. Fes-me que faries un retrate, una foto d'aquesta persona enfadada. I agafem i li pugem una foto nostra, no?
Per fer-li un regal a certa persona al seu aniversari, li fas la generació d'una fotografia d'ell mateix enfadat. Estàs pujant dades, estàs alimentant el sistema. Quan aquests sistemes estan tan...
tan engreixats, tan engreixats de múltiples dates, no?, aquestes dades després poden arribar a fer previsions. Però és que és espectacular, això. Però, clar, és una potencialitat...
que pot millorar la població, la pot millorar, però també pot empitjorar moltíssim i generar molta separació. És a dir, la persona que, desgraciadament, em malaltirà per una malaltia crònica, doncs igual és separada d'algunes feines, saps? Les grans empreses diran, ei, va, Delfi II,
Quin fenotip té aquesta persona? Quina esperança de vida té aquesta persona? Aprocs, clar, amb un percentatge. Sí, evidentment, però si aquest percentatge, i vostè ho sap que ha treballat en temes estadístiques, si ja és superior a un 80%, ja està. Ostres, és congruent. Exacte.
M'entens? I llavors això probablement modifiqui les decisions respecte a l'accés a una feina, a l'accés a una assegurança, a l'accés a un crèdit. Ja saps que els bancs ara estan allà treballant amb molta... Sí, sí, és sensacional. És sensacional, vull dir que aniràs allà, demanaràs un crèdit i dirà, vale, molt bé...
ompli aquests papers, contesti aquestes preguntes, doni-me l'accés a no sé què. Dilluns li donem la resposta. Me'n recordo que et passaven un full i et deien vostè fuma i tu t'acabaves de pagar el cigarret i posaves no, jo no puc pas perquè encara m'ho posaran més car. Bé, però és que...
Actualment, tal com està la tecnologia, te posaran un paper secant aquí la boca, saps? I sabran si ets fumador. Carai. Mesurant-te la nicotina. I en aquell mateix paper que t'han posat a la boca et trauran la lliva i cèl·lules per fer-te l'ADN. Carai.
Tu no t'enteraràs, eh? I et diran, pots passar el secant aquest i d'allà et trauran totes les teves dades. L'última vegada que vam parlar recordo que vam mencionar la penicil·lina. Sí. Ho dic perquè...
Estem davant probablement d'una nova gran revolució del sistema de salut del món sanitari i de la medicina en general. Jo crec que sí. Això de la intel·ligència artificial en salut encara no havia entrat gaire. Perquè tu li demanes al xat GPT, per exemple, sobre una malaltia i et diu...
Jo no ho he fet, però diu, això que li he contestat és sota totes les reserves del món, jo aconsello que consulti el seu metge, saps? Te diu, comprens? O sigui, no hi ha res específic de les eines que tenim habitual que et digui que et fessi alguna previsió de malaltia, donant-li unes dades.
Només fins que ha sortit aquest, el Delfí 2M. Cuidado que no està a l'abast de tothom. Ja t'he dit que ha servit per publicar aquest article i ara ho han validat amb dos milions de danessos que sí que han donat la seva autorització. Però clar, tot això és informació que té el sistema.
S'han greixat amb 400.000 anglesos, ara aquests dos milions d'anessos ha servit per valorar-ho, però tot això ho té dintre, no? Vull dir, li serveix per...
fer una prospecció més important, saps? Però això genera també el dubte aquest de si dependrem massa de la tecnologia. Totalment, totalment, però si ara algunes persones, me consta, que van al metge, els dona un diagnòstic o li sospita que hi ha un diagnòstic d'una malaltia, el que sigui, i surten a fora i consulten a Google.
Ah, bueno, sí, clar. Bueno, no, però, escolta'm, però a la vegada que està consultant a Google, està alimentant algun sistema... Clar, de recompte. De recompte, entens o no? Diuen, hòstia, s'ha interessat per...
Hipertensió, no? Aquesta persona s'ha interessat per hipertensió. Característiques antropomètriques. 42 anys, no? Entens o no? Anem alimentant amb les nostres consultes el sistema. Carai. Entens?
Escolta'm una cosa. És un tema molt obert, en seguirem parlant perquè jo crec que donarà per molt, eh? És que ja dona per molt ara. Ja dona per molt ara, imagina't. Però sobretot és el no poder concretar aquesta distància, perquè clar, és que d'aquí 20 anys... A veure què passa. A veure què passa. Que jo en tindré 50.
Bueno, jo... No sé si em podré tenir algun més. Sí, home, sí. Durarà més que jo. D'això n'estic segur. No marxem encara. Doctor Josep Maria Sirvent, moltíssimes gràcies. Gràcies.
I encarem ja recte final, ara sí, d'aquests quatre rius d'avui dimarts 18 de novembre, dia que serà recordat com el 25è aniversari del Cinema Trufó, i és que un dia com avui, però de l'any 2000, posava, en aquest cas, o tirava endavant, tal com el coneixem ara. Això que ens ho expliqui algú que domina força més el tema que nosaltres. Guillem Terribas, bon dia i bona hora. Molt bon dia, Tiquem. Digui, digui. Què va passar, va, 25 anys, un dia com avui?
Doncs fa 25 anys l'Ajuntament prenia, ja l'havia pres abans, ocupava el modern, l'arreglava i oferia a la ciutat un cinema en versió original que uns anys abans havia tingut una experiència a través de l'empresa privada.
a través d'uns bojos del cinema, en la qual jo formo part, juntament amb altra, Àngel Quintana, Ima Merino, Paco Bellallonga, Jordi, Tams, Saloró Montal, Andava Jó, Ima Merino, no sé si ho dic, tota una colla de gent, Ingrid Cordiola, doncs van portar a terme aquesta aventura que, com dius, avui fa 25 anys que va iniciar-se.
Escolta'm una cosa, com ha estat la supervivència d'aquests 25 anys? T'ho dic perquè a vegades el dia a dia com que se't menja, mirant perspectiva...
Bé, doncs ja he dit al començament uns bojos que els agrada el cinema i encara estan bojos i llavors doncs tot i unes diferències de manera de pensar i de fer i de gustos de cinema que jo crec que aquest és l'avantatge en el Trifó no tots som allò estrictes sinó que també a vegades no tots pensem igual i jo crec que aquesta és la clau la clau de no pensar igual però agradar-nos al cinema i de ser amics
I com ho celebrem avui? Però sempre pensant en la gent, eh? Quan jo dic que som amics no ho dic en el sentit que fem les d'allò, sinó que tenim un projecte que és pel·lícules amb versió original i que d'una manera o altra són difícils d'accés comercialment. Aquesta és la nostra feina i això és el que hem estat fent.
durant 25 anys i que molta gent ha entès el projecte. Tot sempre pensant que no som competència de cap sala de cinema ni les altres sales de cinema són competència nostra. Guillem, com ho celebrem això avui?
Bé, ho celebrem, doncs, abrim el CUP del Trifon, no hi cabria tota la gent que li volem donar les gràcies, ens hem traslladat a un altre espai que també és del poble, que és el Teatre Municipal, on hi podran quebrir 400 i escaig de persones per festejar aquesta història que continuarà els anys dels segles, dels segles a ment. Escolta, a un quart de set o a dos quarts de set?
No, a un quart de set la gent comença a venir perquè a dos quart de set en punt comencem. Val, anava a dir. T'ho dic perquè, clar, ho tinc apuntat de quatre maneres diferents, però això ja si de casa ens ho explicaràs una altra dícola. A dos quart de set comença l'acte...
I llavors hi haurà uns parlaments, i llavors, doncs, la projecció d'un preestreno, una pel·lícula interessantíssima, que és Nobel Vaga, que de fet és el que nosaltres també pensem. Nobel Vaga explica la història dels anys 60, una colla de bojos que van explicar com es havia de fer el cinema, i nosaltres, doncs, el que fem és projectar el que aquella gent va pensar. I és una pel·li que és un preestrena i que no s'estrenarà oficialment fins al gener i febrer de l'any que ve.
Doncs oficiosament et dic que jo vindré aquesta tarda. Molt bé, doncs oficiosament segur que jo hi seré. Doncs oficialment, Guillem, acabem el programa amb tu. Una abraçada molt forta i ens veiem aquesta tarda. T'arribes? Molt bé, apa, que vagi bé.