Title:

Tren d’Olot, Verifacto i música amb Cesc

## Visió general del programa Episodi d’**Els 4 Rius** a **Girona FM** conduït per *Saïd Svai*, amb tres blocs principals: • **Memòria històrica i ferroviària**: presentació del llibre *Històries del tren d’Olot* amb l’historiador **Josep Clara**. • **Economia i fiscalitat**: explicació del nou sistema **Verifacto** i la llei de facturació electrònica, amb l’economista **Marc Mas Mitjà i Pujol** i **Ivan Martínez** (Imatica). • **Música i ofici d’artista**: conversa amb el músic **Cesc Sant Salvador** sobre la seva trajectòria, el seu mètode de treball i la situació de la música de carrer. --- ## 1. Obertura del programa i to inicial ### Record d’Ornella Vanoni i ambient pre-nadalenc El programa comença amb un to distès entre **Saïd Svai** i **Arnau Vila**: • Context temporal: **24 de novembre de 2025**, amb referències a Black Friday, Nadal i els primers torrons. • S’esmenta una conversa prèvia amb la *defensora de la ciutadania de Girona* sobre la cultura de la queixa i la «línia fina» entre queixar-se per vici i fer-ho amb raó. • Homenatge a la cantant **Ornella Vanoni**, recentment traspassada: > "Van marxar els grans, eh? Potser és que nosaltres ens fem grans, també." • Tò humorístic recurrent (xacra dels que es queixen, acudit sobre els usuaris de la girocleta). El conductor avança el menú del dia: • Entrevista amb **Josep Clara** sobre el llibre *Històries del tren d’Olot* (editorial Gavarres). • Espai d’economia amb **Marc Mas Mitjà i Pujol** sobre el **Verifacto** i els canvis per a autònoms. • Tancament musical amb **Cesc Sant Salvador**. --- ## 2. Històries del tren d’Olot amb Josep Clara ### Importància del tren d’Olot a les comarques gironines **Tema central:** el llibre *Històries del tren d’Olot* de **Josep Clara**, un volum que recull **més de 60 episodis** sobre el popular *carrilet*. **Punts clau:** • El tren d’Olot és descrit com un **“mitjà de comunicació” essencial** a finals del segle XIX i bona part del XX. • Substitueix el transport amb animals i permet: - Portar **més càrrega industrial** (mines, llambordes, indústries de la Garrotxa). - Facilitar el desplaçament de persones per **fires, festes majors i serveis** (metge, gestions a Girona, etc.). • El llibre se centra més en **històries humanes** que no pas en dades tècniques: - Anècdotes, accidents, tragèdies. - Personatges que hi treballaven (més de 100 empleats en el moment del tancament). - Contextos històrics convulsos: *Guerra Civil, Setmana Tràgica, postguerra*. ### Origen del llibre i vincle personal de l’autor **Josep Clara** explica l’origen del projecte: • Ja havia escrit altres llibres sobre trens i **xarxa ferroviària de les comarques gironines**. • Vincle familiar: el seu pare va treballar al tren d’Olot **del 1939 al 1969**. • El tren forma part de la seva **infància i joventut**: - Excursions familiars de diumenge (Font Picant de mer, Bescanó, Anglès, Santa Bàrbara…). - Desplaçaments amb l’escoltisme cap a zones de muntanya properes. > *“Per mi va ser un element més de la meva vida de la infància i de la joventut, fins que l’any 69 va desaparèixer.”* Metodologia del llibre: • Escriptura **desordenada** a partir de recerca en arxius, retalls de premsa i records. • Posterior **agrupació per temàtiques**: desgràcies, aspectes tècnics, històries de personal, contextos polítics. ### Naixement i evolució de la línia **Cronologia i posada en marxa:** • Inici impulsat per una **companyia anglesa** el **1895**. • Primer tram inaugurat el **13 de novembre de 1895**: **Salt–Amer**. - Retards per problemes d’expropiació a l’entrada de Girona. - Sátira popular: > "Secundario carril de Amer naciste con mala suerte, ingleses tienen tu caja y en Amer tu muerte." • El 1898 el tren ja arriba a **Girona**. • Progressiva ampliació cap a **les Planes, Sant Feliu de Pallerols** i, finalment, **Olot**. • La part final, amb el **túnel del coll d’en Bas**, la culmina una **companyia espanyola** que nacionalitza les accions. • El tren arriba a Olot el **1911** sota una nova companyia (des de 1909), amb retard clar respecte a altres línies catalanes: - Primer tren de Catalunya: **Barcelona–Mataró (1848)**. - A la zona gironina, ja hi havia abans el **tren de Sant Feliu** i el **tren de Palamós a Flaçà**. ### Ús social del tren i comparació amb el present • El tren funcionava com a **eix social i festiu**: - Trens extraordinaris per **fires de bestiar** (Sant Lluc a Olot, fira de mer, festa major de Salt…). - Facilitava que la gent pogués **anar a ballar, festejar o assistir a fires** entre pobles. • Tenia **exclusiva** en el trajecte Girona–Olot per Anglès i mer; no hi havia altres transports alternatius en part del recorregut. • Avui es reivindica el retorn del tren, però Clara ho veu amb escepticisme: - Parla de **“molt de fum”** en projectes ferroviaris anunciats i mai materialitzats (com el suposat tren Girona–Lleida per al 2020). - Recorda que bona part del traçat avui és **via verda** i altres trams han estat ocupats per **variants i carreteres**, dificultant molt la recuperació integral de la línia. ### Crisi, nacionalització i tancament (1969) **Causes del declivi:** • El **transport públic ferroviari és estructuralment deficitari**: - Ingressos per viatgers i mercaderies insuficients. - Dependència de **subvencions estatals**. • Fins als anys 60, l’Estat subvenciona les companyies de via estreta, però el **1963** decideix canviar d’estratègia: - L’Estat es queda el ferrocarril d’Olot–Girona. - S’integra en una entitat pública específica per a via estreta (**FEBE**). - S’anuncia un període de **“prova”** per veure si val la pena mantenir-lo. **Pressions per evitar el tancament:** • La **Cambra de Comerç de Girona** i altres institucions locals defensen que el tren es podria fer rendible amb **modernitzacions**. • En l’òrbita del **Ministeri d’Obres Públiques**: - El ministre **Silva Muñoz** promet que no es tancarà cap línia sense un estudi previ de viabilitat. - El director general de Transports Terrestres, **Santiago de Cruïlles de Peratallada i Bosch**, vinculat a Girona, demana a la Cambra un estudi formal. • La Cambra encarrega a la consultora francesa **Sofer Rail** un estudi de viabilitat d’un **corredor Olot–Sant Feliu de Guíxols**, amb inversions previstes però potencialment rendible. **Desenllaç:** • Malgrat l’estudi i les promeses, el Ministeri finalment **no actua**. • El **15 de juliol de 1969** es tanca definitivament el **tren d’Olot**. • El **tren de Sant Feliu de Guíxols** ja havia tancat l’abril del mateix any. ### Competència per carretera i paper de Teisa • A **Olot**, des de feia anys existia l’alternativa dels autocars de **Teisa** per Banyoles, fet que restava usuaris al tren. • Abans del tancament, la **mateixa companyia ferroviària** va impulsar **servei d’autobusos** Olot–Girona: - Un sol viatge d’anada i tornada (sortida a les 7 h, tornada a la tarda). - Després del tancament del tren, expandeix el servei d’autocars i en té l’exclusiva. • Posteriorment, aquesta línia s’acaba traspassant a **Teisa**, que consolida el transport per carretera en el mateix corredor que abans cobria el tren. ### Històries i episodis destacats El llibre inclou: • **Accidents remarcables**, com la caiguda d’una locomotora al riu a la zona de Bescanó quan el GEC (Grup Excursionista i Cultural) anava a un aplec, considerat l’accident més greu del tren. • Casos de **robatoris, desaparició de sucre a la postguerra**, i altres episodis de precarietat. • Històries de **suïcidis al pas del tren**, un fenomen malauradament recurrent en totes les èpoques i línies. Clara explica que el llibre ja s’ha presentat a **Girona (Casino)**, **Olot, Sant Esteve d’en Bas, les Planes, Amer, Anglès**… i té més presentacions programades. --- ## 3. Economia: Verifacto, autònoms i facturació electrònica ### Què és el Verifacto i a qui afecta? A la secció d’economia, **Marc Mas Mitjà i Pujol** i **Ivan Martínez** (director general d’**Imatica**) expliquen el nou marc legal. **Definició bàsica:** • *Verifacto* és una **peça de la nova llei de facturació electrònica**. • Obliga a que **factures i tiquets de venda** s’enviïn **directament i gairebé en temps real a Hisenda**. **Calendari d’aplicació:** • A partir de l’**1 de gener de 2026**: afecta **totes les empreses**. • A partir de l’**1 de juliol de 2026**: s’hi incorporen els **autònoms**. **Objectius de l’Administració:** • Tenir **control en temps real de les transaccions**. • Saber amb antelació quins **impostos** es recaptaran. • Reduir el frau fiscal i millorar la recaptació, seguint models d’altres països (Portugal ho va implantar el 2012 amb **bons resultats per a les finances públiques**). ### Zones grises i inseguretat jurídica **Marc Mas** relata que va assistir a una sessió informativa d’Hisenda i en va sortir amb **“aigua tèrbola”**: • Hi ha **moltes zones grises**: - Preguntes sense resposta clara. - Sensació que **“facis el que facis ho pots fer malament”**. • Es denuncia una **manca de seguretat jurídica**: - Dificulta planificar inversions. - Genera por a fer segons quines desgravacions (cotxe, dietes, etc.). - La normativa es pot **canviar d’un dia per l’altre**. > *“El que desitjaria tothom és que les coses fossin clares: es pot fer o no es pot fer?”* **Ivan Martínez** apunta que: • Moltes coses **encara no estan escrites del tot**, tot i que la llei entra en vigor l’1 de gener. • És probable que **durant el 2026** es continuïn presentant els models clàssics (303 d’IVA, etc.), perquè el sistema es desplegarà de forma gradual. • A partir del **2027** podria arribar el moment en què els **models d’impostos ja vinguin pràcticament preomplerts** amb la informació que té Hisenda. ### “Verifacto” vs “no Verifacto” i riscos associats Es diferencia entre: • **Verifacto**: enviament en temps real de la informació a Hisenda mitjançant un **programa certificat**. • **No Verifacto**: opció teòricament permesa però plena d’incògnites: - També exigeix **programari certificat** i sistemes preparats. - No s’envia la informació en temps real, però **Hisenda la pot exigir “al moment”**. - Les empreses que optin pel no Verifacto poden quedar **més exposades a inspeccions**, perquè sortiran al “semàfor” amb més risc. **Conclusió de l’Ivan:** > *“Si t’afegeixes al no verifacto, quan Hisenda et demani la informació, l’hauràs de donar al moment; el teu sistema haurà d’estar molt ben preparat.”* ### Impacte sobre la facturació actual (Excel, Word, factures a mà) Es tracta un dubte molt pràctic: què passa amb les empreses que fan factures amb **Excel o Word**? • La **llei de facturació** ja fa temps que **prohibeix** que la informació sigui lliurement alterable. • Un arxiu d’Excel o Word **no registra canvis ni bloqueja modificacions**, per tant **no compleix** la llei. • Per estar adaptats cal un sistema amb **base de dades** que garanteixi la *no alteració* de la factura un cop emesa. Sobre les **factures fetes a mà**: • Hi ha interpretacions d’assessors que diuen que **qui sempre ha facturat a mà** pot tenir encara un cert marge. • Però no és vàlid reconvertir-se de cop d’Excel a factura manuscrita el 2026 per **evitar la llei**: és una d’aquestes *zones grises* que probablement aixecaran sospites. Recomanació clara d’Ivan: > *“Pels costos que avui té implantar una petita aplicació, millor no arriscar-se.”* ### Consells pràctics per a empreses i autònoms **Per a les empreses:** • Assumir que **Hisenda tindrà més informació i abans**. • Entendre que la **intel·ligència artificial** ja s’utilitza per detectar anomalies en declaracions i moviments. • Preparar-se perquè els **models fiscals** vinguin cada cop més preconfigurats. **Per als autònoms (especialment):** • No esperar a l’últim moment: tot i que entren el **1/7/2026**, es recomana: - **Gener 2026**: començar a adaptar-se, contractar programari adequat i posar en ordre la facturació. - Fer que Verifacto sigui només **“activar una opció”** dins d’un sistema que ja s’està fent servir des de principi d’any. • Evitar entrar en 2026 amb sistemes precaris (Word, Excel) o improvisacions d’última hora. ### Relació amb altres lleis S’esmenta que Verifacto forma part d’un **ecosistema normatiu més ampli**: • **Llei de factura electrònica** (ja desplegada en part per a l’Administració pública). • **Llei Crea y Crece** (prevista per als propers mesos), que limitarà **terminis de pagament i cobrament** entre empreses. ### Sessió informativa oberta a Girona **Ivan Martínez** anuncia una jornada informativa sobre Verifacto: • Dia: **dijous 27 de novembre**. • Lloc: **Palau Firal de Girona**. • Hora: **18.30 h**. • Organització: **Imatica** i **Ajuntament de Girona**, dins un conveni de col·laboració per combatre la desinformació sobre el tema. • L’acte és **gratuït**, amb inscripcions a través de la pàgina web d’Imatica. --- ## 4. Música i ofici: conversa amb Cesc Sant Salvador ### “It’s Always Me When It’s Always You”: cançó i videoclip El programa tanca amb un bloc musical dedicat a **Cesc Sant Salvador**. • S’escolta la cançó **“It’s Always Me When It’s Always You”** de fons. • El videoclip és, literalment, el **vídeo del seu casament**: - És una **cançó-regal sorpresa** per la seva parella. - El vídeo resumeix tot el casament en uns tres minuts, com a alternativa als típics *after movies* de 12 minuts. > *“Com que la cançó era un regal per ella, volia que s’hi veiés reflectit tot el dia.”* Això exemplifica la seva manera d’entendre la música: • Com a expressió **molt lligada a vivències personals**. • Les cançons neixen de **moments vitals concrets**, més que no pas d’encàrrecs industrials. ### Ritme de publicació, Spotify i el futur dels àlbums Cesc reflexiona sobre com ha canviat la indústria: • El **model de single continu** està substituint l’antic àlbum clàssic: - Spotify només permet destacar comercialment **una cançó per llançament**. - Això empeny els artistes a **publicar cançons soltes** de manera regular. • Les cançons són cada cop **més curtes** (2–3 minuts), adaptades al consum ràpid (com els vídeos curts a xarxes). > *“Spotify acabarà sent una altra xarxa social, i estarem obligats a publicar una cançó per setmana.”* Estratègia personal de Cesc: • Treballa en format **EPs**, però pensant-los com a **històries llargues**: - L’EP anterior es tanca amb *It’s Always Me When It’s Always You*. - Ha publicat recentment **“Strangers Again”**, que obre un nou EP previst per **primavera del 2026**. • Té programat un **concert el 17 de febrer** a **Razzmatazz (Barcelona)** per presentar el nou EP: - Vol tenir el **format físic** llest per regalar-lo o vendre’l als assistents. - Per a les entrades *VIP*, el disc físic està inclòs. • Els dos EPs formaran finalment un **àlbum complet**. ### Dia a dia d’un músic independent Cesc descriu un **dia típic** en la seva vida actual: • **Matí**: “feina d’oficina” que gairebé ningú associa amb ser músic: - Calendaris, correu electrònic, contractes, factures. - Relació amb gestories, logística de bolos, producció. • **Tarda**: part creativa i artística, en funció del dia: - Creació de contingut per xarxes. - Composició de cançons (amb honestedat: hi ha dies que no surt res). - Assajos o gravacions. > *“Hi ha dies que tens una hora reservada per compondre i no surt res; llavors millor plegar.”* A nivell vital: • Fa 10 anys estudiava **Magisteri** i no s’imaginava aquest futur. • Fa 5 anys el seu dia a dia era sobretot **tocar al carrer o al metro** durant hores, queixant-se del desgast físic i la intensitat. • Avui, tot i no anar tant al carrer, pot dedicar més temps a la **creació i construcció de projecte propi**. ### Música de carrer: restriccions i criminalització Cesc parla amb força sobre la **música al carrer**, especialment a **Girona i Barcelona**. • A **Girona**: - Hi ha **normatives de decibels molt restrictives** (60–75 dB, similar a una conversa de carrer). - Es considera absurd si es vol que la música de carrer sigui un **valor cultural i turístic afegit**. - Matisa que, si el projecte està ben treballat, l’administració de vegades és flexible, però la normativa de base és limitadora. • A **Barcelona**: - Explica experiències de **criminalització i desconeixement policial**: - Tot i tenir una **llicència excepcional** per tocar, la Guàrdia Urbana el fa parar. - Li **arrenquen cartells**, el tenen aturat mitja hora, i després li diuen que **sí que podia seguir**. - El resultat: la seva hora de concert al carrer queda destruïda. > *“Estem en un país on el carrer és de tots; només que hi hagi una queixa, s’acaba tot.”* També parla d’anècdotes a Girona (Pont de Pedra): • Un veí s’obsessiona especialment amb el **so del caixó** i el persegueix setmanes fins a obligar-lo, de facto, a **canviar d’emplaçament**. • Aquesta realitat fa que molts músics sentin la música de carrer com una activitat **perseguida i burocratitzada**, tot i que per a ell és una **eina fonamental de construcció de carrera**. ### Relació amb Girona i circuits institucionals Tot i les crítiques, Cesc també reconeix elements positius: • A Girona hi ha un **circuit relativament ordenat** per aconseguir llicència de música al carrer: - A través de l’**Espai Marfà** es pot acreditar nivell (titulacions, vídeos, experiència). - Si es compleixen uns mínims, s’obté autorització. • El problema continua essent la **superposició** amb normatives urbanístiques i de convivència (decibels, queixes veïnals, etc.). El presentador esmenta que l’hauria volgut convidar a un **concert sostenible sorpresa** a l’**Oficina de Turisme**, mostra que també hi ha **programes culturals municipals** que busquen integrar la música en espais públics de manera regulada. ### Experiència a TV3 i presència mediàtica Cesc participa al programa **Zenit** de **TV3**, presentat per **Miki Núñez**: • Format del programa: - 12 artistes amb trajectòries pròpies (Ramon Mirabet, Alfred, Diana Roig, Agustín dels Diablos, Lucrecia, etc.). - Cada setmana preparen una **cançó** i després participen en un **karaoke** per guanyar punts. - El to és de **competició blanca i amable**. • Ell recomana especialment el tall on fa **“Sexo Sexy”** de La Musicalité amb Cris Juanico, admetent que no se sabien la lletra. Això li aporta: • Més **visibilitat**. • Una oportunitat de **treballar repertori divers** en un marc televisiu. ### Projectes, bolos i objectius de futur **Projectes immediats:** • Aparicions en **fires i actes de la Generalitat**. • Actuacions derivades de l’encàrrec de l’himne per a **Benvinguts a Pagès**, que ha obert portes a altres projectes institucionals. • El gran objectiu de calendari: **concert del 17 de febrer a Razzmatazz** (dia del seu aniversari i dimarts de Carnaval). **Objectius de fons:** • **Omplir la sala** Razzmatazz i fer un concert rodó de presentació d’EP/àlbum. • A mig termini, **internacionalitzar-se**: - Vol *“volar per Europa”* i fer gires de 3–4 mesos a l’estranger. - Ja ha fet **píndoles** a Noruega i França. - Canta en **anglès** expressament per poder comunicar-se musicalment arreu del món. Projecció a 5 anys (que ell mateix admet que és incerta): • Idealment, combinar **mesos a Catalunya** (creació, gestió, vida personal) amb **temporades de gira internacional**. ### Nadal i repertori • Té una **nadala pròpia**: *“No estàs sol”*, composta fa anys amb l’**Àlex Pérez**. • És una nadala **més humana que estrictament religiosa**, adreçada a: - Gent gran sola. - Persones que passen Nadal lluny de casa. - Persones colpejades per desgràcies recents. --- ## 5. Tancament del programa El programa es tanca amb música en català de to **èpic i motivacional** (lletra sobre coratge, alçar-se fort, seguir l’instint) que acompanya la sortida de la veu en directe. La sensació final de l’episodi és: • Mirada al **passat** (memòria del tren d’Olot). • Mirada al **present econòmic** (Verifacto, autònoms i empreses davant un canvi de paradigma fiscal-digital). • Mirada al **present i futur cultural** (la trajectòria d’un músic independent, la situació de la música de carrer i les noves formes de viure de la música). En conjunt, el programa funciona com un **magazín local gironí** que combina: • **Història i patrimoni**. • **Economia pràctica i fiscalitat**. • **Cultura i música contemporània**.

['Girona FM', 'Els 4 Rius', 'tren d’Olot', 'carrilet', 'història ferroviària', 'comarques gironines', 'Olot', 'Girona', 'transport públic', 'Teisa', 'FEBE', 'economia', 'Verifacto', 'facturació electrònica', 'Hisenda', 'autònoms', 'empreses', 'fiscalitat', 'zones grises', 'seguretat jurídica', 'Portugal', 'intel·ligència artificial fiscal', 'Imatica', 'Ajuntament de Girona', 'Palau Firal', 'música', 'Cesc Sant Salvador', 'Spotify', 'EP', 'Razzmatazz', 'Zenit', 'TV3', 'música de carrer', 'normativa de soroll', 'Pont de Pedra', 'Barcelona']