Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
24 de novembre de 2025. Encesa de llums a la vista, novembre gairebé acabat, Black Friday a tocar i el Nadal que ja s'ensuma. Aquí un que ja ha menjat els primers torrons de la temporada. Amb tot això i com està el pati, venim de parlar amb la defensora de la ciutadania de Girona sobre com a vegades toca fer pedagogia sobre l'esport nacional de queixar-nos. A vegades ens queixem per bici i a vegades amb raó. I la línia és molt fina entre anar d'hi per ventilats o parlar amb coneixement de causa.
Òbviament, tampoc, en aquest cas, no parlarem de la Renfe un dia més, però sí recordarem una veu que ens ha acompanyat sempre i per sempre. Has ballat tant i vol dir-me que no sóc jo.
I esperem que sigui també una veu que ens acompanya sempre i per sempre. Sempre saludava Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Bon dia. Ornella Benoni. Sí, jo havia escoltat en Francesc, recordo aquesta cançó. Ah, mira, bueno, devia ser una adaptació. Una adaptació, sí, sí. L'apuntamento. Certament. Ai, senyor. Van marxar els grans, eh?
Sí, clar. Potser és que nosaltres ens fem grans, també. Això també podria ser. Això és una altra història, senyor Vila. Què tal vostè al cap de setmana? Bé, està bé. Estic tranquil, avoltant, paisatges... Bé, bé, bé. Anem a tant... Sí, però haig de dir que el pesebre ja està fet, eh? Bueno...
Per tant, el pesebre ja està 100% fet. Ara s'ha d'exposar al monestir i, vaja, aquests dies d'aquí a poc ja podrem parlar d'exposicions. Si Déu vol. Si Déu vol. Però, bueno, nosaltres... És que havia de sonar la Ornel·la, perquè si ha sonat... Jo crec que ha sonat 4 o 5 vegades potser des que estic aquí. Mira que intento no repetir-me amb les cançons.
Però crec que vaja, vull dir, avui tocava... No, aquesta fa molt que no sonava, eh? Vull dir, va morir ahir Ornella Banoni, vull dir, al final un símbol de la música, també, i havíem de fer el nostre petit homenatge des d'aquest petit estudi de ràdio a Girona. Ara que parlaves dels que es queixen sempre per bici, jo conec uns que no es queixen mai per bici. Ui, qui? Els usuaris de la girocleta.
Ah, no? No es queixen? No. Per què? Perquè ja tenen la de bicicleta. Ah, vaja per Déu. Escolta'm una cosa, parlarem, si et sembla, històries del tren d'Olot amb Josep Clara d'aquí uns instants. Comentarem el llibre que ha editat Gavarres, en aquest cas. També Marc Masminjai Pujol, que vindrà a parlar-nos del verifacto. Ah, carai. Sí, sí, vull dir... Bueno, un canvi de legislació per a tots els autònoms. I es diu... Que és el verifacto?
Una cosa així, si no sé ben bé què és, t'ho dic perquè me n'acabo d'entrar i jo també fa poc. Ah, molt bé, molt bé. Llavors en parlarem d'aquí una estona. A mi m'afecta també, però m'han dit que comença l'1 de gener. I jo ja vaig tard. Però bueno, i Cesc Sant Salvador també, que passarà per aquí al final del programa, per poder-hi posar el contrapunt musical el dia d'avui, dilluns dia 24 de novembre. Si et sembla, Arnau Vila, amb l'Hornela de Fons... Ens hi posem. Vinga, va.
I avui als Quatre Rius viatgem en el temps a través de les vies estretes del mític tren d'Olot, el popular carrilet, un símbol entranyable de les comarques gironines, probablement en blanc i negre. L'historiador i escriptor Josep Clara ens porta Històries del tren d'Olot, un volum que recupera més de 60 episodis sobre un tren que va marcar generacions, fet també d'anècdotes, tragèdies, personatges i vivències de tota mena.
A partir de documents d'arxiu inèdits, retalls de premsa i em sembla que també amb algun toc o observacions personals en parlem amb Josep Clara. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. I merci per venir i benvingut a casa teva si és que hi ha casa d'algú. Bé, molt bé.
Escolta, històries del tren d'Olot. Em sembla que hi ha molta gent a Olot ara mateix que troba a faltar aquest tren. Oh, potser no. O potser no. Perquè Olot tenia una altra alternativa, que era la Teissa, passant per Banyoles. Clar, aquest tren, diguéssim, tenia l'exclusiva per anar per la banda d'anglès, de Mer, Sant Feliu de Pallerols, però esclar, la gent de la capital de la Garrotxa...
no hi confiava gaire amb el tren. Deien que l'estació era massa lluny del centre de la ciutat i a la vegada hi havia la Teissa, que era l'alternativa per Banyoles. I ara s'està demanant que torni el tren. No sé si és que va ser poca vista per part dels garrotxins o com va això? Sí, però tot això és molt de fum. Hi ha molt de fum aquí, eh? Tot això que es faran trens i tot això. Jo recordo't ara...
No sé si a partir dels anys 2000, 2004, recordo d'un titular que deia que l'any 2020 hi hauria un tren que uniria a Girona amb Lleida.
Encara hi som, no? I ara en tornen a parlar. Per tant, vol dir que han tret la carpeta altra vegada al calaix, vull dir, fer un projecte, fer un dibuix, vull dir, tot això és molt fàcil. En canvi, quan existeix, és com s'ha de conservar, diguéssim, no? Perquè ara mateix hi ha una via verda, no?
en una part important del tren d'Olot, i en canvi, vull dir, hi ha parts ja que d'alguna manera hi ha hagut carreteres, variants, i per tant és molt difícil tornar a recuperar el trajecte a la línia per allà on passava un tren. Josep, d'on manejarà la idea de fer aquest llibre?
Bé, la idea és que Jo ja n'havia fet algun altre de llibre sobre els trens, pel fet aquest de tenir una certa vinculació amb el món ferroviari, ja que el meu pare hi va treballar des de l'any 1939 fins a l'any 1969, que és quan el van tancar,
I per tant hi ha d'alguna manera una certa inclinació per aquests temes, vull dir, ja els he viscut a casa i els he tractat també en altres llibres que toquen la xarxa ferroviària a les comarques de Girona o bé el tren aquest que va de Ripoll a Puigcerdà. Què volia dir un tren que connectés Olot amb Girona en aquella època?
Era un mitjà de comunicació. Abans del tren hi havia el transport amb animals, per tant, d'alguna manera era una millora significativa que aparegués aquest vehicle, diferent de la diligència tirada per animals.
i d'alguna manera també que podia portar més càrrega per a les indústries de tot el trajecte, diguéssim, perquè aquí hi ha tota una zona industrial important, la zona de la Garrotxa, a la vegada la banda de les mines, mines d'ozó...
fabricació de llambordes, vull dir, en aquest trajecte hi havia tota una sèrie d'elements que se'n podien beneficiar. Quina va ser l'evolució des que va néixer el tren d'Olot? El tren el va començar a engegar, podríem dir, una companyia anglesa,
l'any 1895, i el primer tros que es va inaugurar va ser, ara fa justament 130 anys, el 13 de novembre de l'any 1895, doncs va començar a funcionar el tren entre Salt i Amer.
hi havia problemes encara per arribar a Girona per les expropiacions i per tant el primer tros seria aquest de sal a mer de manera que en aquells moments no hi havia massa bona premsa per el naixement del tren
i fins i tot hi va haver gent que va improvisar una copla que dèiem secundario carril de Amer naciste con mala suerte ingleses tienen tu caja y en Amer tu muerte per tant com si allò es quedés molt limitat però bé l'any 98 va poder ja connectar amb Girona
i pel latinament va continuar després, cap a les Planes, cap a Sant Fliu de Pallerols, hi va haver un problema també en la part final, perquè, esclar, s'havia d'obrir el túnel que travessava el coll d'en Bas, i, per tant, aquí això ho va fer una companyia, podríem dir, espanyola,
que va nacionalitzar les accions i, per tant, a partir de l'any 1909 aquesta companyia se'n fa càrrec i és la que, d'alguna manera, fa que s'acabi la línia Eulot l'any 1911. Per tant, arriba molt de tard a Eulot, no?,
El tren va néixer l'any 1848 de Barcelona a Mataró i fixem-nos en el retard que arriba a Olot. És un mitjà de transport propi del segle XIX i arriba molt tard, diguéssim.
abans havien aparegut aquí a les comarques el tren de Sant Feliu o el tren de Palamós a Flaçà Parles de 60 capítols dins d'aquesta història com va anar el fet de poder teixir aquesta història?
Bé, això és una col·lecció d'històries, més que d'història, no? I, per tant, aquí hi ha tot un... més que un llibre tècnic, diguéssim, sobre el tren, que ja n'hi ha d'altres, sobre el tren n'hi ha cinc o sis més de llibres, eh? Per tant, vull dir... Però, en aquest cas, doncs, seguint la tònica de la col·lecció, és...
improvisar a base de buscar material i anar escrivint de manera que jo això ho he escrit d'una manera desordenada i després al final he intentat agrupar-ho per temàtiques, per capítols però vull dir que en principi no hi havia cap
clar, podríem dir, que estructurés el llibre des del bon començament, sinó que ha anat sortint després, de mica en mica, anava escrivint, jo quan en tenia 61 o 62 vaig plegar, no? Vull dir, hi havia una mica de tot, i per tant, doncs, recull una mica aquestes coses, temes molt variats, desgràcies, però també algun aspecte tècnic, sobretot aspectes humans, del personal qui treballa, de...
gent vinculada al tren, èpoques convulses, com pot ser la Guerra Civil, o la Setmana Tràgica, o la Postguerra, i per tant hi ha una mica d'elements de diverses èpoques, diguéssim, de la vida del tren.
Ara parlaves, per exemple, del caràcter més humà, potser, de les històries. Al final, com has pogut impregnar tu també la teva part? Perquè ja has dit que el teu pare va treballar-hi. Sí, evidentment. Llavors, esclar, jo ho vaig viure en part a casa perquè el meu pare hi treballava i havia d'anar-hi pràcticament cada dia. Tenien un dia de festa a la setmana, però molts diumenges treballava.
I per tant, doncs, durant una part de la meva infància, doncs, el tren va ser com una mena de divertiment per mi, no?, perquè els diumenges que treballava, doncs, amb la meva mare, doncs, fèiem excursions, doncs, fins cap a la Font Picant, de Merda, o Bascanó, a la tarda, i per tant, era una manera de passar...
els dies de festa en aquella època, no? I després, doncs, també me'n vaig servir, doncs, quan vaig fer algunes sortides amb l'escoltisme, doncs, que anàvem per aquestes muntanyes, doncs, properes aquí, doncs, a la banda d'Anglès, Santa Bàrbara, o la banda del fart i la salut, vull dir, per mi va ser un element, doncs, més de la meva vida...
de la infància i de la joventut, fins que, doncs, d'alguna manera, l'any 69, doncs, va desaparèixer. Per què va desaparèixer el tren? Bé, va desaparèixer, doncs, perquè era... el transport públic és deficitari, i, per tant, la Renfe és deficitària, actualment, també, i ho ha estat sempre, no? I aleshores, aquestes companyies, doncs, vivien de... el que recaptaven dels viatgers i del transport de mercaderies...
però a la vegada també del que l'Estat atorgava a través de subvencions. I per tant, aquí hi va haver durant molts anys, i abans de la guerra, que l'Estat subvencionava les companyies, i va arribar un moment, l'any 63, que l'Estat va dir, me'n canso jo de subvencionar, i per tant...
Me'l quedo, em quedo el tren. I el tren va passar de la companyia del ferrocarril d'Olota Girona a una entitat que tenia l'estat diferent de la Renfe pels ferrocarrils de via estreta, que després això se'm va dir FEBE, ferrocarrils de via estreta, no?,
I va dir, bé, experimentaré uns mesos a veure si això val la pena o si no el tancaré. Per tant, des de l'any 63 hi va haver aquesta amenaça que el tren es podia tancar. Però va arribar un moment en què hi havia pressions també d'autoritats, de corporacions gironines, que...
avalaven que aquests trens s'havien de modernitzar i que, per tant, a la llarga serien rendibles si es modernitzaven, perquè feien un servei, no? I va intervenir aquí la Cambra de Comerç, per exemple,
que va seguir les recomanacions de la gent que manava al Ministeri de Transports a Madrid, Ministeri d'Obres Públiques. El Ministeri d'Obres Públiques, als anys 60, hi havia un ministre que ens va dir que no es tancaria cap línia si abans no es havia fet un estudi que assegurés la seva supervivència, que podia ser interessant per a la gent i tal.
aquest ministre es deia Silva Muñoz i és un dels que després a l'època de la transició va votar en contra de la Constitució per tant estava alineat en les línies més conservadores i per sota d'ell hi havia el director general de transports terrestres un senyor que es deia Santiago de Cruïlles de Pere Tallada i Bosch
era de Barcelona, estiuejava a la Costa Brava, tenia vinculació amb Girona, era el senyor de Cruïlles, tenia aquest títol, i aquest senyor va arribar a dir que la cambra de comerç li presentés un estudi,
I realment va ser així, no? La Càmera de Comerç es va gastar un milió i mig de pessetes perquè una entitat francesa que es deia Sofer Rail,
estudiés la viabilitat dels dos trens, de manera que es pogués anar d'Olot a Sant Feliu de Guíxols, i que això, doncs, s'havien de fer unes inversions, evidentment, però que a la llarga seria rendible, no? I quan el van tenir fet, doncs el van presentar en aquest senyor, i va dir, bé, sí, però no, no, i va, es va arribar l'any 69, que van dir, s'ha acabat, el 15 de juliol de l'any 69,
El tren va quedar tancat, el Dolot i el de Sant Feliu ja l'havien tancat el mes d'abril anterior. Per tant, l'Estat va dir prou. Tot això de la mà de l'arribada de Teissa, si no m'equivoco. No, Teissa ja hi era. Teissa ja hi era, i de manera que, fins i tot, esclar, què va substituint el tren? Doncs un transport per carretera. Qui feia el transport per carretera? La companyia del ferrocarril, el Dolot i Girona. Per tant, abans que es tanqués el tren...
als anys 60 la mateixa companyia abans de passar a l'Estat ja s'havia tirat terra pedres al damunt del seu teulat perquè havia organitzat ja un transport per carretera que passa que era molt limitat i feia un viatge d'anada i tornada a Olot per tant sortia cap a les 7 del matí anava a Olot i després baixava a la tarda ja feia un servei diguéssim per carretera clar, quan van treure el tren
Aquesta companyia tenia l'exclusiva, per tant, d'anar de Dolot a Girona i després hi va posar més autocars i va fer el servei. Per tant, la companyia no havia mort i després s'ho va traspassar a la Deissa, però vull dir que durant anys va explotar la línia d'autocars, diguéssim, d'autobusos per la mateixa via del tren, diguéssim, pel mateix trajecte.
És que també jo crec que s'ha de fer la comparativa amb els moments actuals, per exemple, on sembla que la mobilitat s'ha democratitzat força més. Potser en aquella època no hi havia tanta gent que vivia a Olot i treballava a Girona, per entendre'ns. És a dir, eren viatges més puntuals que no pas ara, per exemple, que Girona té una població tan flotant.
Sí, sí, evidentment, però, clar, el tren, per exemple, servia molt per les festes majors, per les fires de bestiar, es feien, diguéssim, convolls extraordinaris, quan hi havia una determinada fira, a la fira de Sant Lluc Olot, la fira de Mer, la festa major de salt...
per tant, gent que anava a ballar, d'un poble a l'altre, que anaven a festejar, vull dir, clar, tot això ho permetia el tren perquè tenia l'exclusiva, diguéssim, en aquest trajecte, vull dir, no hi havia cap més mitjà de transport de Girona a Olot, per a Anglès, per a Mert, i per tant, tota la gent que volia utilitzar algun servei de Girona, que havia d'anar al metge, que havia d'anar al que sigui, doncs, d'alguna manera necessitava el tren. Que és el que més...
T'has sorprès de fer aquest llibre? No, vull dir, clar, coses interessants, vull dir, accidents, molta gent que hi treballava, més de 100 persones, quan es va tancar,
i, evidentment, després de tota una sèrie d'elements, doncs, de vivències de les diverses èpoques, des que desapareixia sucre, per exemple, a la postguerra, o robatoris, o un accident molt curiós que la màquina va caure al riu aquí a la zona de Bascanó, quan el GEC anava a celebrar un aplec, i que és l'accident, diguéssim, més...
un gros que va tenir el tren, a part de la gent que s'hi va tirar, que això sempre en totes les èpoques i en tots els trens passa, no? Doncs històries del tren d'Olot de Josep Clarec, que de fet, si no m'equivoco, el vas presentar fa uns dies al casino de Girona i va anar molt i molt bé. Sí, hem fet a Girona i hem fet un recorregut, ja hem anat a Olot, hem anat a Sant Esteve d'en Bas, a Les Planes, a Mer, a Glès, i ara ens en queden encara unes quantes de presentacions.
Ostres, sembles oques grasses. Tens més dates confirmades que oques grasses. Sí, sí. Josep Clara, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i, escolta, això és casa teva si és que hi ha casa d'algú. Molt bé, gràcies a tots.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I camí ja del punt, de dos quarts de dotze del matí, seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. És moment d'obrir la secció d'Economia, és moment de parlar amb el nostre economista de capçalera, que és ni més ni menys que el Bo del Marc Mas Mitjà i Pujol. Bon dia i bona hora. Bon dia a seguit, com estàs? I em sembla que avui no estem pas sols. Avui estem molt ben acompanyats, eh? L'Ivan Martínez, que ell és director general d'Imatica. Bon dia i bona hora. Molt bon dia als dos, què tal?
I, de fet, vaja, el tema m'interessa especialment, sempre ho hem dit i sempre hem reivindicat el tema dels autònoms aquí en aquesta taula, però, vaja, em sembla que hi ha un canvi de legislació pròximament que entra en vigor a partir d'aquest 2026, Marc, i em sembla que té a veure amb alguna cosa que es diu verifacto. Exacte.
Sí, té a veure amb alguna cosa que es diu verifacto, i el no verifacto hi afectarà tant empreses com autònoms. Primer de tot, a partir de l'1 de gener ja afecta totes les empreses, a partir de l'1 de juliol afectarà els autònoms. La veritat que és un tema preocupant, que estic veient al dia a dia amb els meus clients, amb altres empreses, i és preocupant perquè precisament...
M'explico que vaig anar l'altre dia a Hisenda, que feien una associació informativa, ens van convocar els economistes, a través del Col·legi d'Economistes, a una associació informativa, i la veritat que no em vaig treure l'aigua clara, ni jo ni els companys. Llavors feien preguntes, hi havia allà un inspector, em sembla que era, que ens ho explicava, i la conclusió era aizonas de grises. Què vol dir aizonas de grises?
Que no hi ha res, clar. I al final és allò que, facis el que facis, ho pots fer malament. Llavors, és un tema que et dic preocupant, que tenim la sort de poder comptar avui amb l'Ivan, que potser ens aclarirà una mica, però de cara al client, de cara a l'empresa i de cara a l'autònom, és un tema que ens treu una mica el son.
Ivan, ara és quan vas al metge i dius doctor, és grave. Ivan, és greu això? Bé, és greu. És greu, home, és greu. I impacta absolutament a tothom, no? I el fet és que al final Verifacto no deixa de ser una part de la llei de factura electrònica. Tota aquesta part, diguéssim, de facturació electrònica. I, home, és tan greu com que...
i molta gent no sap que les factures o els tiquets de venda s'hauran d'enviar directament a Hisenda. I això al final acaba afectant absolutament a tots els negocis. Clar. O sigui, és a dir, per entendre'ns, és aquesta manera que té Hisenda ara de monitoritzar una mica tot el que està passant a nivell de facturació. Correcte. Això al final no és nou. Vull dir, nosaltres a Espanya ho estem enblandant ara, però això és una cosa que a Portugal es va fer l'any 2012.
I els resultats per l'economia portuguesa van ser molt bons. Sobretot per l'agenda pública portuguesa, suposo, no? Correcte, correcte. Les arcas de l'estado, en aquest cas. Però sí, sí, és ben bé que és així. Allà va anar molt bé i el que ha fet al final des d'Europa és dir a Espanya, vosaltres sou els següents. I en aquest cas no deixa de ser, evidentment, tenir la informació en temps real i...
que al final sigui la pròpia gent de la que digui els impostos que hem d'acabar pagant. I per tant tenir el control absolut de tot el que... De les transaccions que hi ha en temps real. Correcte. És a dir, per entendre'ns, ara jo per situar-me també els autònoms fins ara, què feien? Doncs agafaven i presentaven una sèrie de models
per tal de declarar segons quines factures llavors agafava hisenda i que feia quadrava dades i quan veia alguna cosa que li semblava estranya és quan arribaven aquelles cartes tan màgiques més que les d'altres arribaven i continuen arribant i continuen arribant exacte, paral·lela i mira que el Halloween ja l'hem passat però bé clar, llavors ara estem parlant que això per exemple ja no hi serà és a dir, ells ja no creuaran dades amb els models tradicionals
Bueno, que no acabin de creuades amb models tradicionals crec que encara estem lluny perquè jo crec que al final ells mateixos saben que hi haurà empreses que potser no s'adaptaran i sortiran amb el látigo a la mà perquè ja ho han dit força clar però sí que és cert que al final tindran la informació molt més a temps real amb la qual cosa sabran què els acabarà arribant d'impostos hi ha coses que potser no estan encara escrites del tot
Això és preocupant, no? Perquè si entra en vigor l'1 de gener i hi ha coses que encara no estan escrites del tot, dius, a veure, com ho farem, no? Exacte, exacte. Per què crec que l'any que ve no tindrem canvis? I dic crec perquè no se'n està parlant en aquest cas. De si haurem de presentar el 303, de si haurem de... Jo crec que es podrà presentar igual, perquè evidentment al final els autònoms entren l'1 de juliol, amb la qual cosa dins del proper exercici no...
no pot ser que anul·lin certes coses ja veurem què passarà del 27 quan ja estiguin crevant les dades totes automàticament els models d'impostos entenc que es continuaran presentant igual el que passa que la informació que contindran aquests models ja vindrà semi-automatica exactament, ja sabran el que ja has de posar tu presentaràs el model per pagar però ja sabran o ja t'indicaran el que ja has de posar és que vosaltres dos amb la vostra pròpia experiència això normalment a les empreses, als clients els agraden gaire aquests espais grisos que diuen
No li agrada a ningú, això. Què desitjaríem, i és un dels problemes que té la gent d'Espanyol, és que les coses fossin clares. Es pot fer això o no es pot fer això? I això passa amb el verifacto i passa amb moltes altres coses. Per exemple, amb els autònoms. Pots desgravar el cotxe o no te'l pots desgravar? Bueno, sí, però a vegades, no sé què. Les dietes, el mateix. I per l'empresa, el mateix. I això, aquestes zones que són així, podríem dir, al·legals, és el que porta...
que tothom estigui intranquil, que no hi hagi una seguretat jurídica en aquest país, que no sabis quines inversions fer, perquè a més a més t'ho poden canviar d'un dia per l'altre,
i comporta tot això que fa que l'economia vagi com va. El que sí que em sembla, i això ho comentava en Fora Micros, Ivan, és que aquí els TIFs que no estiguin registrats en el Verifacto tindran més números de rebre una inspecció social. Al final, Isenda ja fa molt de temps que sembla que porti una intel·ligència artificial, dic sembla, perquè ningú ho ha dit, però jo crec que sí que deuen tenir alguna cosa allà darrere. Em sembla que sí que ho han dit, ja ho reconeixeran...
I al final, què passarà? Si tu ja vas presentant tota la informació en verifacto, bé, ja surts amb el semàfor en verd, no t'he d'anar mirant, quan em salti alguna alerta et miraré, però si tu t'afegeixes al que diuen el no verifacto, que és una opció del verifacto, que no està molt clara en moltes coses, però el que diuen és que el responsable ets tu i que quan et demani la informació me l'hauràs de donar al moment, o sigui...
això acaba comportant que començaran a assenyalar aquestes empreses. Per tant, clar, nosaltres ens trobem, gent que diu, no, però jo és que m'afegiré al no verifacto. Ja, però és que afegir-te al no verifacto igualment vol dir utilitzar un programa certificat, no enviar la informació a temps real, no enviar-la a temps real, però quan Isenda t'enviï la carta, no et dirà, et donem 15 dies per què em preparis aquesta informació, et dirà, necessito aquesta informació, la necessito ja, per tant, el teu sistema haurà d'estar
realment preparat i adaptat i llest perquè amb dos clics puguis agafar la informació i donar-li a Isenda. Que al final, o sigui, no ens enganyem, si és que el que digui Isenda anirà a missa i al final, vull dir, és intentar estar preparats també, crec jo, t'ho dic per allà. L'altre dia vaig presentar un model, jo també, que eren les 11 i escaig de la nit, vull dir que em quedava mitja hora i vaig pagar 100 euros, que no sé què eren, però vaig dir, mira, prefereixo pagar-los, que si me'ls han de tornar i me'ls tornaran, que no pas una altra cosa. Suposo que al final també...
No parlarem tampoc de resignació, però des del sector és allò d'agafar i dir, mira, les noves regles del joc són aquestes, ens toca posar-nos-hi, però no. Sí, jo crec que al final, jo crec que nosaltres, inclús amb la fila de mostres que teníem bastant allà, molta gent ens preguntava tot aquest tema de verifacto i hi ha una desinformació general.
Aprofito una mica per convidar els oients que dijous es fa un event, en aquest cas conjuntament amb l'Ajuntament de Girona, que l'organitzem nosaltres, el Palau Firal és gratuït, poden entrar a la nostra pàgina web i apuntar-se, perquè allà tindrem persones que parlaran de tot aquest tema de verifacto. Però tota aquesta desinformació que hi ha en el públic en general està causant
més fressa poder a vegades de la necessària si al final és això si ha de sortir una llei i ens hi hem d'adaptar ens hi hem d'adaptar, en el cas dels autònoms que diuen l'1 de juliol jo el meu consell és que els autònoms que ho facin ara perquè estem a final d'any i hi ha molta feina i que acabin de tancar l'any com ho estan fent a dia d'avui però que no esperin el mes de maig o juny per fer-ho
sinó que amb tranquil·litat al gener s'hi posin, es posin les piles, comencin a tenir tota la informació de l'any 2026 en el mateix sistema i quan arribi el tema de verifacto per ell sigui un tema natural només d'activar una opció dins del programa que sigui enviar les factures. Perquè si no al final aquests nervis i sobretot no està adaptat dins de l'empresa amb el sistema, l'únic que genera és...
Temor a què em passarà i m'investigaran, no m'investigaran, em faran inspeccions. Què passarà aquí? Doncs, si ho millorem i estem preparats, millor que millor. Ara, per exemple, Ivan, ja sé que estem en el tema dels autònoms i empreses petites i tal. Empreses que mai han fet factures o que fan factures amb un Excel, amb un Word...
Tot això, a dia d'avui, el que sabem avui, han de fer verifacto o han d'adaptar-se al sistema? Si ho fan amb Word i amb Excel, sí, perquè el que la llei indica en aquest cas és que has d'utilitzar un sistema amb una base de dades que protegeixi que la informació no sigui alterable, que no sigui modificable una vegada està feta...
Clar, si jo faig una factura amb un Excel, jo la puc modificar. L'Excel no queda bloquejat, no deixa marques, per tant, evidentment, estic incomplint una part de la llei, no de la verifactu, perquè verifactu és una part de la llei, sinó de la llei de facturació...
electrònica d'emissió de factures ara bé, sí que sembla que hi ha una mica de buit aquí que no està del tot menys clar que molts assessors diuen que si fas una factura i la fas a mà i l'has estat fent sempre a mà
No t'has d'adaptar, semblaria que sí. Però, clar, el que no podem és, si el 2024 ho fèiem amb un Word, ara, el 2024 i el 2025 ho fèiem amb un Word, ara, el 2026, fer-la a mà. Això són les zones de gris aquestes que no ens acaben... Exacte, perquè al final què passa? Que quan comencin a investigar, si acaben veient un PDF enviat, ja aquella factura tenia un format que no és fet a mà. Per tant, el meu consell és que, al final, pels costos que avui dia té implantar una petita aplicació per estar...
adaptat que no ens arrisquem perquè al final quan arriba una inspecció el seu objectiu és trobar alguna cosa si evitem que ens inspeccionin millor que millor perquè també entenc que hi ha dues lleis una és la del verifacto i l'altra és la factura electrònica que la factura electrònica no s'implementarà fins més endavant però que el verifacto ja prepararà per aquesta llei de la factura electrònica és així?
Més o menys? És que la factura electrònica és tot un procés de llei llarg, que ja va començar, perquè realment el fet que no es puguin fer factures amb Excel i amb Word ja fa temps d'això. El que passa és que, bueno, no es controla. No, però per exemple, la relació amb entitats públiques, ajuntaments... Correcte. Tot això es fa... Hi ha factura electrònica. Sí, però això...
És que aquí hi ha un concepte que a nivell general es parla de factura electrònica globalitzat, quan aquí a Espanya la factura electrònica sempre ha estat més orientada a les entitats, diguéssim, públiques, sobretot. O sigui, entre empresa privada i empresa pública, he de pujar a la factura electrònica, i quan es parla de factura electrònica, doncs normalment sempre va signada amb el certificat digital, es puja a FACE o alguna de les...
Empreses de verificació de documentació electrònica i dalt, i a partir d'aquí acaba aquest procés. Però, clar, la realitat és que tot el tema de facturació electrònica no és només això, és moltes coses. Verifactum és una part, la llei Crea i Crece que vindrà en els propers mesos també, que és la llei que obligarà, en aquest cas, a no passar-nos de dies de pagament i dies de cobrament, i és una part.
Bé, és una part, com que avui hem parlat de verifacto, si de cas, doncs mira, si tenim d'allò, doncs ens en anem el dia 27 de novembre, aquí al Palau de Fins. A quina hora hi van? 18.30, 6.30 de la tarda. 6.30 de la tarda, un dijous, eh? Correcte. Tot això ve d'un conveni, no?, amb l'Ajuntament de Girona, si no hi ha algun. Correcte, això vam fer el conveni amb ells per fer la convocatòria, perquè evidentment també hi ha una preocupació per part de l'Ajuntament de tot això i d'aquesta desinformació que està arribant cap a tots llocs. Dijous 27. Dijous 27.
Què et dic el proper? Sí. Molt bé, doncs allà estarem, no, Saït? Sí, clar. I ja està. I ens veurem dos cops en una setmana. Ostres, tu, que tens que estem, no? No, no, que més podem desitjar. I més veurem l'Ivan també una altra vegada. Imagina't. Bueno, no seràs, no, Ivan? I seré, i seré. I alguna cosa m'han dit que hauré de dir. Molt bé. Doncs tots cap allà. Quedem així d'aquesta manera. Marc Basmitjà i Pujol, gràcies. Moltes gràcies, Saït. Ivan Martínez, sempre un plaer. Gràcies.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM I don't need a perfect morning Don't need gold beneath my feet You've always got this time and coffee That's still more than enough for me
I ja escoltem de fons Cesc Sant Salvador, en aquest cas escoltem It's Always Me When It's Always You, una peça molt especial d'un artista que presenta o ha presentat també cançó fa pocs dies, però que sobretot impregna el seu dia a dia i les vivències en la seva música.
Reconeix que té un trimestre molt i molt complicat per davant, almenys des del punt de vista d'horaris, però avui volíem saber sobre la seva història, en quin punt està i què de part el futur, però ja el present sembla molt i molt intens. Cesc Sant Salvador, bon dia i bona hora. Bon dia. Ara ho deies, eh? Vull dir que em sembla que tens un trimestre per davant d'aquests interessants, si més no. Sí, sí, sí. Vaig atabalat. Aquest trimestre vaig atabalat. Em van sortint coses que m'encanta que surtin, però avui feia agenda d'aquesta setmana i és...
bastant tremendo tot plegat però bueno jo dir que va ser sensacional perquè et vaig enviar un whatsapp poder fa dues setmanes no et vaig enviar recordatori divendres que és culpa meva i vaig dir merda, dic hòstia, no em passa res poder vindrà o poder no vindrà i no, no, eh, aquí estàs vull dir que això t'ho agraeixo moltíssim
T'he de dir que m'ha encantat el videoclip de It's Always Me When It's Always You, bàsicament perquè, si no m'equivoco, és el vídeo del teu casament. Sí, exacte, és el meu casament de principi a fi. Sí, és una cançó que va ser un regal sorpresa per la meva parella i la idea meva era aquest after movie que es fa als casaments. La moda està fer-los de 12 minuts, que és una cosa que no entenc bé.
12 minuts de vídeo. Quants te n'has hagut de menjar ja, d'aquests? No, jo, per sort, pocs. Però sí, la meva idea era diferent. En comptes de portar-ho cap a 12 minuts, al revés, comprimir-ho amb dos minuts, quasi tres, que dura la cançó, i fer-ne el resum, perquè ja que la cançó era un regal per ella, amb moda dedicatòria per aquell dia, doncs que es veiés reflectit tot això, no? Això és una miqueta també com el paradigma de la teva música, t'ho dic, perquè no cal a vegades...
tant una excusa per fer música sinó que és al revés, vull dir, la música surt sola sí, sí, sí, jo crec que sí sí que és veritat que en el meu cas tota la meva música parla una mica de la meva vivència també suposo que això depèn del gènere musical o el volum de música que tu vulguis publicar, no?
recordo una època de l'Homar Montes que traia una cançó per setmana, entenc que potser una cançó per setmana no et dona, no? És que no et dona ni per les coses que has viscut ni per viure més coses, perquè estàs cada setmana a l'estudi gravant, no sé què parlis de com graves una cançó, no sé com ho faries.
Cesc, en aquest sentit, ara parlaves sobre això, per exemple, tu ets un artista que va traient música, és a dir, de forma regular, no com a Mar Montes. No al ritme seu, però sí. Sí, jo, aquesta manera de fer una mica és adaptada en el context actual, avui en dia, i penso que...
acabarà sent, ahir en parlàvem amb un amic meu, Spotify acabarà sent una altra xarxa social i estarem obligats a publicar música a un ritme frenètic de cançó per setmana mínim perquè la gent consumeix això, la gent consumeix molt ràpid el contingut
Fixa't que les cançons cada vegada duren menys, com els continguts de vídeo de les xarxes socials. Abans, les cançons, quina edat tens tu? 31. Quan tu ja érem adolescents, les cançons voltaven els 4-5 minuts, era 3 minuts. Quan estàs fent una cançó de 3 minuts, ja estàs... Abans érem a 3.30. Sí, sí. I a més, et diré una cosa, i també és adaptar-se simplement al fet que els discos tradicionals ja no hi seran. Una història de 10 cançons, la gent... Però el problema és que...
el problema és que Spotify mana la indústria musical ara mateix perquè si no estàs a Spotify i no segueixes les polítiques d'Spotify és molt difícil que la gent descobreixi la teva música que pugui consumir la teva música perquè tenen la gran majoria del mercat llavors què passa? que tu quan treus un àlbum a Spotify només et deixa promocionar o ensenyar més una cançó llavors aquí els artistes és quan van començar a treballar per singles i feien allò de trec un single al cap d'un temps trec un segon single i així
Què passa? Que, clar, això s'ha carregat la idea d'àlbum com a tal, de tenir de cop un dia totes les cançons, a no ser que sigui una superestrella i ja no et calgui el màrqueting aquest una mica més de pica pedra. Però sí, jo sempre dic, mira, jo ara estic començant una altra EP, vaig treure l'EP que vaig tancar amb la cançó aquesta de It Is Always Me When It Is Always You, i ara aquest passat divendres vaig treure Strangers Again, que és...
La cançó cobra l'EP que acabaré cap a primavera del 2026. Llavors, la meva idea és que les cançons vagin sortint a poc a poc, però com que jo tinc un concert el 17 de febrer a Barcelona per presentar l'EP, que jo ja tingui el format físic per als que han comprat l'entrada, que puguin comprar-lo allà, i als que han comprat l'entrada VIP que venc, que els vingui inclòs amb...
en arribar al concert llavors així sí que tens aquest format una mica d'àlbum tradicional però al mateix temps pels que no són seguidors tan fidels diguem tan fidels d'aquesta manera ells van tenint aquest àlbum a compte gotes a Spotify és que jo el que veig és que fins i tot vull dir amb els filtres que hi ha i amb tot el que hi ha tu al final intentes fer-ho a la teva manera també
Sí, sí, sí. Cadascú ha de trobar la manera que li funcioni. Jo, a més, al ser independent, doncs m'ho he de gestionar jo a la meva manera i una mica segons els recursos que tinc jo. I de moment n'estic content. És la veritat que vaig una mica en contra de tot i de tothom. Et podries definir com a outsider una mica?
Sí, al final el meu tossudisme de voler fer música amb anglès i tal sé que complica una mica les coses, sobretot en el mercat espanyol, que no deixa de ser un mercat a ulls de Spotify llatinoamericà, vull dir, al final estem en el mateix sac, però confio que gràcies a les xarxes socials, a tota la possibilitat aquesta immensa de poder...
ensenyar el teu contingut a tothom, només amb la premissa de fer bon contingut, doncs hi haurà oportunitats. Com és el dia a dia de Cesc Sant Salvador, ara mateix? Mira, doncs depèn del dia, depèn de les hores en què acabes el dia anterior, et lleves a una hora o a una altra.
però sí que s'intenta fer els matins una mica més de feinejar d'oficina, al final... No se'n salva ningú, eh? No, no, repassar tot el tema de calendaris, repassar mails, repassar contractacions, repassar factures, parlar amb gestories, tot això ho fas a les primeres hores del matí perquè també és més incòmode fer qualsevol cosa a nivell musical, tampoc tens la veu per cantar, no estàs en el punt més creatiu...
I un cop això ha tret de sobre, hi ha dies de creació de contingut, hi ha dies d'intentar composar cançons. Dic intentar perquè hi ha dies que es composen i hi ha dies que no. Hi ha dies que tens reservat una estona de dir, va, avui intentarem fer una cançó o tal, no sé què, i portes una hora i mitja intentant fer la cançó i no surt, llavors, millor plegar, al final. Fa deu anys t'esperaves aquest dia a dia? No, no.
La veritat és que no, jo fa 10 anys, ara on estava fa 10 anys? Ara que m'acabes de matar. Jo en tinc 30, 20, estava a la uni jo fa 10 anys, clar. Què estudiaves en aquella? Magisteri. Imagina't. Imagina't, sí, sí. Sí. No, no m'ho esperava, per res. Ni fa 5 que ja feia música, clar. Jo fa 5, el meu dia a dia, em llevava, em preparava una miqueta, feia una mica d'exercici o alguna història així, i jo a les tardes, quasi cada dia, estava tocando el carrer o el metro. Llavors, no...
No tenia molt temps per fer res més perquè l'energia la posava que havia de fer dues hores, a vegades fins i tot tres hores de música al carrer amb l'exigència que tenia això. Llavors, veure com això s'ha traduït quan les coses ja van rotllant, tenir menys exigència per aquesta part i més oportunitat creativa i un treball més, una mica de projecte ja més personal, doncs tampoc m'ho esperava fa cinc anys. Va canviant tot bastant ràpid.
Aquella època de música al carrer, no sé si és la més divertida que recordes. Home, és molt divertida, és molt divertida. Ara també és molt divertit, eh? Perquè ara fa bastants mesos que no vaig al carrer, crec que l'última vegada aquí vaig anar va ser el maig. Espera't un parell de mesos perquè ara ve fred. Sí.
Sí, no, a més està complicat, és desesperançador al carrer. A Barcelona està complicadíssim, a Girona hi ha unes restriccions de decibels que són increïblement estúpides, vull dir, posen la música al carrer a un limitacions de decibels entre 60 i 75 decibels, que són converses al carrer de persones, vull dir, llavors dius, bueno, si entenem la música al carrer com...
Com un plus cultural a les ciutats. Al final, si els projectes estan ben treballats, es relaxen una mica més a nivell de restriccions, però fomentes que hi hagi bon músic, tu pots crear fins i tot un atractiu turístic, en la meva opinió.
És que jo, pel que noto aquí, però veig que t'han posat traves a per tot. Bueno, sí, al final estem en un país que el carrer és de tots i llavors si només hi ha una persona a qui no li agrada el que estàs fent, una cosa que agrada al final també és supersubjectiu, a vegades t'has trobat...
M'he trobat casos, jo tocava aquí al Pont de Pedra. Molt, molt, molt, molt. I durant un temps va venir un veí que no li agradava que jo toqués el caixó. Que jo tocava el caixó, amb el peu, amb odo de bombo. I el vaig tenir martiritzant-me durant unes quantes setmanes fins que vaig decidir que...
que no em pagaria la pena tenir aquell senyor sentat al costat meu, dient-me que deixés de tot el que jo, en comptes d'una hora a la setmana que ens anés a fer un cafè a l'altra punta de Girona, saps què vull dir? Però clar, al final és el que diguis, que deixes de tots, i només, per desgràcia, només que hi hagi una queixa, doncs ja confronta.
però fins i tot t'has sentit criminalitzat? Sí, sí, tant. A Barcelona, molt. A Barcelona vaig aconsellir una llicència excepcional, perquè presentàvem cançons i concerts, i tot i tenir la llicència va venir la policia, la Guàrdia Urbana, sense tenir ni idea de la normativa, que aquest és l'altre tema, que no tenen ni idea de la normativa, i em van fer parar, em van arrencar els cartells que jo tenia a la fonda de concert aquí, no sé què, no sé quant, m'ho van fer treure tot,
I al cap de tenir-me parat durant mitja hora, tres quarts, em van dir que al final sí que podia seguir. I s'havia encarregat la meva hora de carrer. No, al final està complicat, està complicat. Suposo que també al final la música va canviant, vull dir, tu mateix vas canviant, per tant, tot això va en consonància i entenc... No sé si ara, no et diré potser... Vull dir, no és ni millor ni pitjor, és diferent. Sí, sí.
Sí, al final el millor és anar avançant. Jo sempre dic que m'hagués agradat molt poder fer l'experiència de carrer ben feta per construir la meva carrera i sempre dic que el dia que em donaran la llicència, perquè encara estic apuntat que obri noves llicències i quan les obrin a veure si em toca, però ja no em farà falta o ja no podré o alguna cosa d'aquestes i dir, bueno, serà la desgràcia, però... T'hauríem d'haver convidat al concert sostenible
sorpresa que vam fer allà del terrat de l'oficina de turisme. Exacte. No tenia el teu número en aquest moment. No, aquí a Girona almenys hi ha un projecte que està obert, que això sí que està bé. Sí que crec que s'ha de treballar el tema de les limitacions de decibels, però Girona, si...
Si vas a Girona, crec que és a l'espai Marfà, si no m'evoco, i certifiques uns mínims, ja pots fer-ho amb titulacions o amb vídeos o amb experiència, et donen la llicència i al final després hi ha l'altra part, que no depèn d'ells, que és el tema de l'urbanisme, de les normatives urbanístiques i tot això. I a Girona jo crec que en aquest sentit
per mi tenen un punt a favor comparat amb Barcelona. Escoltem una cosa, és que jo no miro la tele, però si no m'equivoco, ara últimament estàs molt per la tele. Sí, a TV3, en el programa Zenit, que em fa molta il·lusió, que el presenta el Miqui Núñez, amic i gran presentador, i estic cada divendres, també ho passen els dissabtes al migdia, si no m'ho colloco, perquè els divendres a la nit no poden, no estan ja dormint, no estan treballant, el que sigui...
I, res, un programa molt divertit, és una competició molt blanca, perquè al final som 12 artistes amb les nostres carreres, hi ha el Ramon Mirabet, hi ha l'Alfred, hi ha la Diana Roig, hi ha l'Agustín de los Diablos, la Lucrecia, no, és que hi ha...
hi ha noms interessants i estem allà cada setmana fem una cançó i després per pujar punts fem un karaoke que el karaoke, bueno ja saps, no? karaoke et donen 4 opcions i si no te'n saps cap n'has de cantar una igualment i recomano repascar el vídeo de quan vaig cantar amb el Cris Juanico que vam haver de fer el karaoke de sexe-sexy de la Músqueda que no en sabíem ni una paraula bueno, canteu millor que el Zarco però va ser tremendo eh
Què et deia ara? Trimestre intens, entenc que moltíssimes coses. El pròxim bolo és el que m'has comentat ara de presentació? O encara tenim alguna coseta abans? Ara tinc actuacions en algunes fires de la Generalitat i coses així, perquè vaig fer una feina fa relativament poc, que vaig adaptar una cançó per una associació que es diu Benvinguts a Pagès, i arrel d'això alguns organigrames de la Generalitat van veure que...
que eren coses molt interessants que es podien fer, no? Vull dir, encarregar cançons, fer himnes i tal, i tinc unes sorpresetes aquestes setmanes, faré una actuació, una aparició en alguna cosa així, un parell de bolos puntuals així, però allò de dir el concert, sí, tinc reservat fer el concert el dia 17 de febrer a Raz.
Arraz? Sí. Ah, molt bé. Sí, sí, sí. Estic ben parit l'escenari. Sí, sí. Sí, sí, tinc ganes. Presentació d'EP... Sí, serà l'EP, que al final, com que he tret un EP i ara en trec un altre, els ajuntaré en un àlbum. Tots dos seran un àlbum. Escolta'm una cosa, et falta una Nadala, o ja la tens? Tinc una Nadala. Ah, val. Molt, molt... Fa uns quants anys. Sí, val, perquè l'estava buscant i no l'estava. Em sembla que es diu No estàs sol. Val. Sí, es diu No estàs sol, és una Nadala que vaig fer amb l'Alex Pérez quan jo tot just començava.
Ah, doncs mira, l'he de buscar aquesta i ja la posarem. Sí, és bonica. És una Nadala per tothom, d'aquestes que ens van enganxar en un moment de... Bueno, que sigui, és una Nadala més humana que no... Una mica tirant pel valor cristià, eh? O sigui, és una Nadala que vetllàvem perquè totes aquestes persones que a vegades arriben al dia de Nadal doncs no acompanyades, ja sigui gent gran que ha quedat sola o gent que viu fora...
o persones que han passat per alguna desgràcia, doncs era una mica apropar-nos a aquests individus en concret. Cesc, reptes que tinguis ara mateix, per davant, més enllà de l'EP, més enllà del zenit, més enllà de poder respirar. Omplir la sala, omplir razmetat, que sigui un èxit, i seguir fent. I a mi, o sigui, l'objectiu meu sempre ha estat poder volar per Europa, per on sigui, o sigui, marxar, marxar fora.
Creus que sí, aquest 2026? Jo crec que hi haurà oportunitats. Sí, sí, sí. He anat fent píndoles, he pogut fer coses per Noruega, he pogut fer coses per França, però jo crec que acabarem d'obrir-ho, això. Acabarem d'obrir-ho.
Música de carrer però portada a tot arreu Sí, al final l'essència és la que és i és aquest folk pop que crec que pot agradar a tothom i a qualsevol país i és una de les coses pels quals també canto en anglès per poder comunicar-me amb tot el món sense problema Ja sé que em diràs que no en tens ni idea però com et veus aquí 5 anys? Ni idea
No, tant de bo fent uns mesos aquí a Catalunya, visqui on te visqui, i tenint uns mesos de creativitat, i després, doncs, 3-4 mesos de voltar per Europa, pel món, o per on sigui, una mica així. Doncs m'he apuntat la de Raz. Quan cau la de Raz? És un dimarts, és el dia del meu aniversari. És un dimarts.
Ah, el teu aniversari. 17 de febrer. Bon cap de setmana després de Carnaval de Roses. Correcte. I és el dia, de fet, el dia de Carnaval. El dimarts bo de Carnaval. El dimarts 17 és el dia que és l'oficial com de Carnaval. Encara hi haurà el programa gravat aquí un any més. Ja ho trobarem, això.
En qualsevol cas, Cés Sant Salvador, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Escolta, i això és casa teva. Home, jo encantat que em convideu de venir a xerrar i mira, de sentir les meves cançons de fondo. Doncs que segueixin tocant.
Vesteix-te alegre, batedor, un nou camí porta el teu nom, batent paó. Alça't més fort, tenàs lluitador, encén-nos els cors, ara prenent el teu valor.
Tot coratge en un rugit, escolta ara el teu instint, no et deixis d'humà per la por.
Alça't més fort, tenàs lluitador, encén-nos els cors, ara aprenents. Tot coratge en un rugir, escolta ara el teu instint, no et deixis d'home a parlar.
Fot coratge en un rugit. Escolta, ara el temps tinc. No et deixis d'un a parlar.