Dimecres, 5 de novembre de 2025. I aquests dies, ho comentàvem per aquí per Girona, no sé si és que falta gent o s'obren propostes a l'agenda. Tampoc és qüestió de frenar de cop, però últimament a tothom li costa omplir els pocs espais disponibles que tenim a la ciutat.
Parlo de presentacions, projeccions, xerrades, també col·loquis. Com he dit, no sé si és que falta gent o anem massa saturats a l'agenda. O potser es tracta de mobilitzar, complicat també, tenint en compte que tot surt més barat i fàcil a través d'una pantalla. I aquí és on treballa, per exemple, el teixit associatiu per intentar que la gent aixequi el cap dels telèfons, també del sofà, i es mobilitzi mínimament. De gent n'hi ha segur. La qüestió és com fer que tornin a treure el cap a la vida real.
I qui no ha marxat mai de la vida real, sens dubte, és el bo de l'Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. Home, de vegades sí que va bé marxar i badar per la ciutat i mirar les estructures que tenim, perquè de vegades la gent deixa el cap i mirar el que tenim. Estàs donant en un punt feble molt important de molta gent, i és allò que van caminant per un carrer i els hi dius de cop, has vist mai això?
Això passa molt, eh? De cop així que en el cap diuen, ostres! Quants cops hem passat, per exemple, per davant de la farina de Teixidor i has mirat tota l'arquitectura que tenim allà de Rafael Masó? És que jo me la conec de memòria a la farina. Sí, bueno, tu sí, perquè ja has estat. Però hi ha molta gent que passa. O, per exemple, ja sortim de Girona
no sé, molts monuments que tenim al país Ves al carrer Nou i en comptes de mirar allò de frenta s'obafa i aixeca una mica el cap a veure què veus i ja veuràs tu, seria sensacional això aixecar el cap, que és el que ens toca no parlo metafòricament, parlo literalment aixecar el cap i veure una miqueta tu, dic perquè
És que ho deia abans, vull dir que surt molt barato veure les coses a través de la pantalla. Llavors, és que ara aquests dies per Girona ho comentava molt, amb tema de presentacions, col·loquis, xerrades, tot això, que està costant moltíssim un play. O sigui, sí que és veritat que hi ha set activitats en paral·lel a la mateixa hora en diferents espais, això és veritat. Però clar, després t'ho agafes i dius, no, no, si de gent ja n'hi ha, vull dir, és una ciutat de 100.000 habitants.
Llavors, jo crec que sí, no? A partir d'aquí és que la gent també desperti una miqueta i aixequi el cap de forma literal, en qualsevol cas. Literalment, si et sembla, Arnau Vila, nosaltres comencem el programa d'avui també. Parlarem d'habitatge en uns moments amb Glòria Martí, amb la persona del xopper immobiliari, que ja va passar per aquí fa unes setmanes i que ho repeteix. També parlarem amb la Maria Rosa Tendero, un pessic d'agost pel concert solidari que tindrem aquest cap de setmana a la Catedral de Girona. I tancarem amb el FICAC,
Carai. Tancarem amb el FICAC perquè comencen la setmana que ve. Has vist quina metàfora més maca que menys? Bueno, no ho escoltarem, a veure què ens expliquen. Sí, home, sí, el bo del Seba Ruiz, que també estan aquí a la Universitat de Girona, però en qualsevol cas, Arnau Vila, nosaltres hem d'anar per ordre, i si anem per ordre, comencem parlant d'habitatge.
Fins demà!
I si parlem d'habitatge en aquest programa, parlem amb Glòria Martí, que recuperem una vegada més la nostra personal shopper immobiliària preferida. Bon dia i bona hora, Glòria. Bon dia i bona hora. Has anat gaire a fires ara per aquests dies o què? No, no he fet fires. He estat com mig malaltona i m'he hagut de quedar a casa. Només he anat a buscar la meva filla quan tocava. Ah, carai, fa...
Si et serveix de consol, jo tampoc he anat a fires aquest any i em sembla que amb més tranquil·litat, això segur. Escolta, el que sí que no és tranquil ni de broma és el mercat immobiliari, però sobretot avui em sembla que hi ha un tema molt interessant i m'agrada molt perquè jo crec que la gran majoria de la gent no l'entén i és sobre les tres mides d'un habitatge. Correcte, sí. Avui vull parlar de que per què el pis té tres mides i cap de les tres és la correcta. Aviam...
Això m'encanta. Nosaltres estem comprant un pis, diguem-ne, i mirem els anuncis a Idealista o als portals, i mirem un pis de 95 metres quadrats i anem a mirar-lo i se'ns fa més petit. Ai, és més petit del que sembla. El pis té tres mides que són la construïda,
I l'útil serien dues. Però nosaltres ens trobem que hi ha tres documents que ens diuen quina mida té el pis. Un és el cadastre, l'altre és la nota de registre i l'altre és la cèdula d'habitabilitat. Mare de Déu. Tots tres documents són importantíssims i s'han de donar, o sigui, has de tindre accés, són públics en el moment que tu vulguis comprar un pis. En l'anunci, els portals, normalment les immobiliàries posen el més gran
perquè així es queda jugant una miqueta amb el preu al metre quadrat i he portat els tres documents que no veuran les nostres la gent que ens escolta però és per exemple a la nota de cadastre a la fitxa de cadastre que és la més recurrent tenim ja dues superfícies la útil i la construïda diuen la vivienda i elements comunes
I aleshores sempre ens pensem que la vivienda és l'útil, però són els construïts. I què significa els elements comuns? Els elements comuns són els que es comparteixen a l'escala. Quan comprem un pis, nosaltres comprem el pis més una part de l'edifici, el que ens toca per proporció. I això són els elements comuns, la part del vestíbul, la part de l'ascensor, la part del terrat. Clar.
Aleshores, què ens passa? Després ens donen un altre document, que és la nota de registre. La nota de registre varia també, pot dir qualsevol cosa, ara us explicaré per què. I després tenim el de la cèdula d'habitabilitat, que és el que ens diu els útils. I què són els útils? Els metres quadrats que tu trepitges en el pis. On te pots posar un moble per entendre'ns.
on tu pots caminar i posar un moble i ara és sempre la més petita els tres documents varien perquè són el registre, un que només pren nota del que li diuen que hi ha però no va comprovar mesures
El cadastre depèn del Ministeri d'Hiscenda i el fa servir per l'IBI per fer els càlculs, els impostos, d'acord? I ara aquests són més aproximats però fan càlculs així amb helicòpters i no sé què, fan uns càlculs ells. Ja m'ho imagino ja. I després la cèdula d'habitabilitat que és la que fa un arquitecte i que emet la Generalitat de Catalunya.
Aquesta és la més petita, no? Aquesta és la més petita. Quina casualitat que no tingui res a veure amb la dels impostos, per exemple. I quina casualitat que és la que fan servir els taxadors per fer les hipoteques. Ah, mira. I aleshores això, si no t'ho fan saber de bones a primeres o t'ho expliquen bé, et pots trobar amb problemes. Jo m'he trobat amb gent que m'ha vingut a dir, escolta, més cara la taxació, més surt.
Bé, de preu metro quadrat, però m'estan calculant amb uns metres quadrats que no són els que jo crec que compro, que són els útils, i aleshores no arribo, i això pot ser un problema. Hi ha hipoteques que es tira enrere o gent que es tira enrere de comprar perquè la diferència és tan significativa?
No, el que passa és que han de recórrer a crèdits personals. Carai. Perquè els bancs sempre tenen solucions perquè continuïs demanant la hipoteca, no? Però han de recórrer a crèdits personals. Això és com, mira, algun dia ho comentarem, faig un petit incís, allò que et diuen al banc que estàs obligat a contractar l'assegurança, per exemple, amb ells. Correcte. Perquè això, si no m'equivoco, llei bancària, vull dir que ve tot allà marcat i tot, no hi ha cap obligació que tu ho hagis de fer.
No, et fan uns preus més cars. T'ajusten el preu si fas les assegurances a ells. Bé, això ja hi entrarem algun dia. Ja hi entrarem un altre dia. De tot això, les diferències dels metres quadrats, que després aniràs tu amb un medidor i et sortiran diferents...
Jo sempre els dic als meus clients que han de pensar, el que em deia un notari de Barcelona, compreu la tela a metres, o sigui, compreu el vestit confeccionat, no la tela a metres, o sigui, tu compres una jaqueta i no saps quants metres s'han utilitzat per fer la... Correcte.
correcte, no saps quants metres han fet servir per fer la tela però tu estàs comprant el que veus o sigui, el que veus és el que compres i per això s'han inventat o per això existeix una fórmula que es diu a cuerpo cierto a cos cert, que és el que sempre es posa, sempre et diu el notari estàs comprant el cos cert o sigui, el que veus és el que compres no hauria d'espantar ningú això per exemple, el gran problema deu ser per exemple, ara la gent, perquè està tornant a passar poc, però el tema de comprar sobreplano
clar, vull dir aquí al final amb obra nova per exemple la gent que ja està comprant perquè sé per exemple que s'està reactivant, el poc que s'està reactivant de construcció doncs la gent està avançant directament clar, aquí els hi diuen els metres construïts els habitables, els no sé quantos i aquí deuen fer uns malabars
Bé, després, però els metres construïts, els útils i tot això, el que va després es registra. I després, si surten o no, és que realment no es pot mirar si és mig metre més o un centímetre més. Continuen venent a cos certes, eh? Vull dir, et compren el plànol i després tu ja t'apanyes, no? A partir d'aquí... A partir d'aquí ja pots anar medint...
però vull dir que no ha d'espantar ningú però s'ha de saber i aleshores per això és molt important que abans de fer una reserva d'un pis que ens agrada ens entreguin tota aquesta documentació i també saber que si no ens l'entreguen la podem demanar nosaltres perquè és informació pública
Podem anar a la pàgina web del cadastre, podem anar a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, que hi ha un registre de cèdules i hi ha un registre també de certificat d'eficiència energètica, on nosaltres podem posar l'adreça i ens surt el certificat que té.
i després podem anar al registre, demanar la nota de registre perquè ens ho diguin tot, vull dir que encara que no ens ho vulguin donar, que a vegades la gent és retistent, sabent que ho podem obtenir. Amb un mercat tan tensionat com el que tenim ara, el tema dels metres quadrats és encara una de les premisses indispensables a tenir en compte, o la gent també li ha tret certa importància des del punt de vista d'aprofitament d'espais? Jo crec que s'ha de tenir en compte...
En certa manera, o sigui, no ens hem d'obsessionar. Clar. El que sí que hem de tenir en compte és que el que ens està venent al pis ens pugui donar la informació certa. O sigui, que jo de dir, ostres, estic veient un pis que diu 95, però en té 70, aquí tenim un problema. Jo, quan venia a pisos, sempre posava 75 metres quadrats, segons consta...
El registre. Jo ja no m'estic inventant res. I ja saps què és el que diu el registre, que després els últims són uns altres, però posar així a la valenta uns metres quadrats i després decepcionar la gent tampoc està bé, no? Però no ens hem d'obsessionar massa. Si l'espai està ben distribuït, no ve...
no ve d'un metre més o un metre menys i més ara, que la gent tendeix sempre al minimalisme i aquestes coses que ara no és com abans, que abans la gent omplia la casa amb moltes coses però ara com que tots són més minimalistes jo crec que també s'aprofita més i l'obra nova l'estan fent molt petita l'estan fent petita és el que et deia també jo me'n recordo els grans pisos que feien amb l'obra nova i ara amb 68 metres te posen dues habitacions i dos banys sí, sí també perquè potser estem tendint a una societat que cada vegada estarà més sola
Potser. No sé si abans estava més plantejat per la unitat familiar tradicional, per entendre'ns, però jo el que estic veient és que amb el pas dels anys els pisos petits se'n necessitaran més.
També s'està obrint una nova tendència, que és el que li diuen co-living. Ah, sí, tant. Sobretot per a gent de la meva edat, que ja està pensant en quan es faran grans, s'estan plantejant... Jo trobo que pot ser bona idea o molt mala idea, no? Perquè anar-te'n a viure amb gent gran, cadascú té el seu caràcter. Sí. I era difícil quan érem joves, ara de grans. Però sí que s'està fent...
I és una altra opció per no estar tan sols, perquè si la tendència és estar sol, al final ens hem de buscar alternatives i també alternatives a la falta d'habitatge. Jo crec que els co-livings són una bona manera d'entendre-ho.
Per qui ho vulgui. Per qui ho vulgui. Que jo sempre dic el mateix, vull dir que en temes d'habitatge al final el cas ideal seria poder triar dintre de les teves possibilitats. Correcte, que no et forcin ni a un pis massa petit ni a haver de compartir habitacions amb un pis amb altra gent. Això seria horrorós. No, sí, hi ha problemes que s'està adonant. Vull dir, més en zones tensionades i tot plegat. Bé, Madrid és un desastre, per exemple. I a Girona està passant també.
Sí, però aquí encara tenim la Generalitat que regula la cèdula d'habitabilitat, però Madrid és una ciutat sense lleis. Jo he vist apartaments on fan habitacions sense sortida. Sí, sí, ho sé. De fet, hi ha una moda i és que tenen com sis habitacions...
que és un co-living realment, on són habitacions de pas. Hi havia molts estudiants d'Erasmus, me'n recordo, i coses d'aquestes que ells llogaven l'habitació. Estan parlant d'uns 600 o 700 euros, vull dir, i eren grans pisos de la zona noble...
No arribava serrano i tot allò, perquè allò és un altre món. Però sí per la zona cèntrica, hi eren pisos precisament enfocats a això, a un co-living, a una mena de co-living. Sí, clar, és que és aquesta altra banda. Aquí també s'està fent llogar habitacions a professionals, diguem-ne, més que estudiants, que són habitacions que estan equipades, que són com una habitació d'hotel, diguem-ne, i hi ha un ascensionari en comú. Això es pot fer bé...
O es pot fer malament. I quan es fa malament són petites, la zona comuna no té finestres, les habitacions difícilment tenen tan poc ventilació correcta i això es pot donar en ciutats on no hi ha un control.
I tornant al tema dels metres quadrats, perquè no ens donin gat per llebre, com ho hem de fer? És a dir, què hem de tenir en compte nosaltres a l'hora de mirar, primer de tot, no fiar-nos de l'anunci. Mirar l'anunci i dir, vale, aquests metres quins són? Primer de tot, no? Primer de tot, assegurar-nos que tenim les tres mides a mà. I un cop les tenim les tres, si el pis ens agrada i tenim les tres mides i veiem que la més petita... O sigui...
Dues coses, si comprem amb diners propis no ens han de preocupar. Si el pis ens agrada, veiem que hi cabem i que no sé què, no sé quantos, i que té les tres mides, ja està, les sabem, tirem endavant. Avall. El problema és quan et crea dubtes que no saps. Aleshores, compres a cost cert, el que compres és el que veus. Quan vas a demanar una hipoteca,
Has de tindre molt en compte que la taxació es farà sobre el preu petit, i això et pot arribar a perjudicar. Sapiguent això, pots fer una valoració també, no sé...
de si compensa o no compensa si et compensa o no et compensa si estàs pagant 3.200 euros al metro quadrat o en veritat seran 3.800 si et compensaràs i arribaràs i és el que et deia pot ser un factor determinant com per no triar aquell habitatge no sé si t'hi has trobat gaire tu
El fet de la taxació de l'immoble per part dels bancs normalment no tira enrere la gent perquè ja es veu abans si arriben o no arriben el que sí que les condicions endureixen i aleshores el que fa molta gent es poden fer diverses coses normalment recorren a crèdits personals
Prèstams de la família, n'hi ha molta gent que els ajuda la família, o es pot intentar negociar el preu si la diferència és molt exagerada. Si la taxació va molt per sota, s'ha de mirar. Normalment, si és un 4% o un 3% per sota, una mica o una més, no passa res. Es pot assumir.
Clar, el problema és si ja supera aquest llindar, que llavors sí que et pot generar un problema. Estaria molt exagerat. Normalment no es donen aquests casos tan exagerats, però no es donen casos que no es puguin solventar d'alguna altra manera. Però sí que crea molta sensació d'inseguretat, això és el que jo crec, a l'hora de comprar, perquè no saps ben bé per on anirà la cosa. És que a vegades és aquesta la por de molta gent, t'ho dic perquè...
Si ara fóssim allò fàcils, no? I més ara que la gent s'ha entrenat amb Amazon, que és entra, veu una cosa, veu el preu, agafa, ho paga i marxa. Però és que una casa o un habitatge és radicalment diferent. Té les seves arestes, tot té la seva lletra petita...
I llavors clar, tu quan de cop hi vol t'arribes i dius, ostres, perfecte, la hipoteca me la donaran, tal, i de cop et diuen, ostres, mira que hi ha aquesta diferència, l'hem de compensar per un altre costat, també és aquella, és que genera angoixa també. Molta angoixa, i és que comprar bé no és fàcil, i jo crec que ningú hauria de fer sol, per això ja...
Per això hi ha la teva feina, clar, si baix estàs... Però és cert, perquè no és fàcil. O sigui, jo crec que l'Associació Espanyola de Personals Shoppers Immobiliaris té calculat que un 76% de la gent s'ha sentit angoixat o indefens a dins del procés de compra. Perquè, a més, en la compravenda, el comprador gairebé sempre va acompanyat, que és d'un immobiliari. Aquest immobiliari a vegades sembla que es jugui en doble paper.
però està treballant pel comprador i pel venedor i aleshores el comprador sempre està indefens i és una figura que a altres països existeix molt i aquí s'està consolidant perquè realment el que et pot costar un personal shopping immobiliari tu treus de l'estalvi que et dona de temps i d'ensurts
Preocupacions, exacte. Un ensurt, exacte, és un ensurt. És que em ve al cap una. Una vegada estava el notari jo i vaig veure una situació d'aquestes de Déu-n'hi-do. Però bueno, en fi, en qualsevol cas, Glòria, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. I ja veus que hi ha teca, eh? A vosaltres. El mes que ve, comptem amb tu? Sí, i tant, i tant. Encara una vegada més abans de Nadal. Sí, i tant. Jo encantada, m'agrada molt. Glòria Martí, moltíssimes gràcies. Vinga, gràcies a vosaltres.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
del dia al llit però avui fa un dia bonic i llegim al balcó calman les ganes de sortir del pis prenem el sol i ens veig llegint sobre les roques d'escaló
La gent fa vida als balcons...
Tot és incert i la injustícia de la sort s'endurà. Cors malaurats, però avui fa un dia radiant i ens crida el bon temps que tenim ganes de sortir del pis. Prenem el sol i ens veig llegint
I les onades són la música de fons un dia més. Mentre em fascina, rondoreda, passa un aire allaujador. I ella somriu a mitja ombra i jo em remullo els peus. I ella em somriu i jo em remullo els peus.
Prenem el sol i ens veig llegint sobre les roques d'escalor. I les onades són la música de fons un dia més. Quins semblaus d'atenció, un gainer d'empeixos des d'escalor. I ara em somrius a mitja ombra, jo.
Cocodril Club Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
Entra el Jardí de l'Ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano.
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda.
I quan arribem al punt de dos quarts de 12 del matí, seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM d'avui dimecres, dia 5 de novembre del 2025. Després de Crist o de la Nova Era, que diria el bo de la Joan Boades.
En qualsevol cas, nosaltres fem el nostre particular repàs a l'agenda, ja ho hem dit abans, hi ha moltíssimes coses a la ciutat de Girona, però avui volíem destacar que aquest pròxim dia 9 de novembre tenim, en aquest cas, concert solidari a càrrec del grup Passic de Gospel, coral convidada també, la Coral Creix, en aquest cas a benefici de la Fundació Onco Lliga Girona,
en un escenari immillorable, com és la Catedral de Girona, a partir de dos quarts de sis de la tarda. Per poder comentar la jugada, algú que em sembla que domina molt més, no només el format agenda, sinó també el gospel, és la Maria Rosa Tendero. Bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot, vaja, sé que vosaltres d'aquí a Girona em sembla que no sou, però que volíeu venir aquí a la Catedral a poder sumar una miqueta per la causa.
Nosaltres som del Ripollès. Jo, precisament, soc de Ripoll. Però som totes les delegacions del Ripollès, o sigui, som 16 o 17 pobles, i totes som associades a Oncolliga, o sigui, som voluntàries d'Oncolliga, de Girona, però és el Ripollès. I, bueno, jo soc una voluntària, i el que...
El gospel aquest és un 10. Ja han vingut tres vegades. El primer cop encara la Lluïsa era la presidenta i ho van fer al monestir de Ripoll, però llavors només hi havia el pessic de gospel.
Després, la segona vegada, va venir la pandèmia i ens ho va espatllar. La segona vegada ho vam fer a dalt a l'eglésia de Sant Pere i és maco però no hi ha tanta gent. I ara, l'últim cop, que ja van venir convidats aquest altre, que això sí que és una meravella de veure-ho, no ens cansarem d'agrair tota la gent del gospel perquè tot això és altruista, gent jubilada, gent que posa el seu temps, el seu esforç,
i tot el que recaptem va per on colliga, vull dir que un 10 no, tirem molt, molt en amunt, perquè tota aquesta gent del gospel s'ho mereix. I, bueno, de Ripoll, venim, jo vinc de Ripoll, hi ve una de Ribes, i venim amb els cantaires amb ells, que bé els ha d'apoyar. El que passa és que aquests dies hem fet moltes coses a Ripoll, i no pot venir tothom, perquè, esclar, tenim moltes activitats. Però venim dues representants, i, bueno, a fer-los el costat, perquè...
aconsello a tothom que no s'ho perdin, perquè és povolós. A part de donar-los suport, que la gent vegin aquestes persones com s'impliquen i com ho donen tot per nosaltres, val la pena, val la pena, sí. I més en un escenari immillorable com la Catedral de Girona. No sé com s'hi van posar a l'hora de plantejar-los el concert.
No ho sé, bueno, això és una senyora que es diu Dolors Naves, que és d'aquí baix, de Sant Quersa, i aquesta senyora, bueno, tenim una afinitat a través d'una noia, d'una amiga nostra, que ens va morir del càncer, i bueno, té molta afinitat, i aquesta senyora va dir que sí, o sigui, el nostre monestir
Bueno, impecable, eh? Perquè vam haver 200, quasi 300 persones, eh? Però, esclar, una catedral i un Girona ens representa molt a tots els gironins, a tots els de per aquí. I aquesta senyora, bueno, es va plantejar que sí que sí, ha fet molts, o sigui, Dolors, Naves, 10, 20, 30, no sé quants punts li posaria, perquè ja ha pencat molt. Molt, molt, perquè s'ho ha tirat tot endavant, s'ho ha fet tot ella, bueno, ha buscat esponsors, busca de tot, eh?
I és veritat que no li agrairem mai. El Ripollès també, però el Ripollès hi eren més, ja entre totes. Per exemple, el Ripollès, la Marissa de l'Espiga Verda, que té un fill que viu aquí a Girona, doncs la Marissa de l'Espiga Verda també, però el Ripoll ja tenia més ajut. Però això s'ho ha fet tot la Dolors Naves.
No, no, una senyora que ja ha posat empenyo i que tots l'han recolzada, tots l'apoyen, clar, tots hi són, tots vindran a cantar, i a més a més, dos grups...
És fantàstic, jo no els havia vist mai fins aquest any, eh? Els dos grups, aquest convidat, que m'has dit el nom, ara no me'n recordo el nom. Sí, la Coral Creix. Ah, això, la Coral Creix, que no me'ls voldria deixar, eh? Perquè, ole, el que passa és que, esclar, jo ja a la meva edat, al meu cap ja no funciona gaire, però bueno... Tranquil·la, Maria Rosa, només faltaria...
Que aconsello a tothom, a tothom que hi vagi. És una cosa, clar, és que ho fan tot. Bueno, i un director, que és un crac, eh? Aquell home ens fa passar una estona, bueno, bueno, bueno. Ens fa passar una estona, a més a més, és amè, és alegre, és dit xeretxero, sí.
O sigui, fer una ressò perquè la veritat val molt, molt la pena, a part que és per la causa que és i volen donar íntegra. Això és una taquilla inversa que la gent només hem d'agafar l'entrada ara però sense pagar res.
I llavors, quan surts, tothom don de voluntat. El que pot 5, el que pot 10, el que pot 100, el que pot... Tothom el que bonament pugui. Però clar, com més donem, millor. I que quedi clar, que els voluntaris, a tot arreu on anem, paguem. A sobre aquí posem el nostre esforç. No és pas perquè vinguem, no, no. Aquí anem tots a col·laborar, tots a una...
i agraïm molt, molt, molt el pessic de gospel, aquest de Creix, tots, tots, tots, eh?, una gent fantàstica, i, bueno, una cosa impressionant de veure, i amb una catedral, bueno, jo sí, jo en tenia moltes ganes, i, bueno, no trobava opció, i al final venim amb un bus, i venim amb les cantaires, i em fa molta, molta, molta il·lusió de venir a veure-ho. La catedral de Giron l'he vist molt cop, però, esclar, una cosa d'aquestes ha de ser, fa, ha de posar pell de gallina, eh?, perquè
Bé, quan veus aquesta gent gran, tots voluntaris, tots que hi posen el seu saber, sí. Això no té preu. I amb totes les ganes del món, oi que sí, Maria Rosa? Amb totes les ganes, amb moltes ganes. Bé, tot el que fa, en part on colliga, tot el que es fa, tot el Gironer, tot el Ripollès, tot el que fem, tot, tot ho fem amb ganes, amb il·lusió. Sempre de cara al malalt i als familiars. Clar, tot ho fem sempre amb molta il·lusió.
I, doncs, això encara més. A veure, unes persones d'un Ripollès, unes coses que han anat sortint així del no-res, una gent voluntària, altruista, una gent que no deuen tenir poder la meitat ni surfeig, per dir alguna cosa, i que veiguis que posen tot aquest seu saber, val la pena, eh? Doncs, escolta, amb alegria, concert solidari a càrrec del grup Passic de Gospel, també Coral Convidada, Coral Creix,
Tot això aquest 9 de novembre a dos quarts de 6 de la tarda a la Catedral de Girona. Tot en benefici de la Fundació Oncolliga Girona Taquilla Inversa. Maria Rosa Tendero, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Escolta. A vosaltres, us esperem a tots. Tu també, cap allà. Home, i tant, només faltaria. Quan vinguis et vull veure la cara, et vull posar cara. Ara, ara. Vinga, tots cap allà, gràcies. Fins ara, Maria Rosa. Gràcies, adeu-siau.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Entra el Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano.
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12, però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Bé, doncs, la setmana que ve comença la quarta edició de la FICAC, del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya. Ho tindrem entre el dia 14 i el 20 de novembre aquí a la ciutat de Girona, que serà seu, que l'acollirà. I per poder comentar la jugada ens acompanya el seu coordinador, el Sebastià Ruiz, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, què tal? Bon dia, Saïr. Escolta'm una cosa. FICAC, quarta edició, entenc que proposta plenament consolidada aquí a Girona.
Sí, és la intenció de fet que sigui una proposta cultural més de la ciutat i aquesta quarta edició és gairebé un reconeixement, també un regal que diguem cap a cada municipi i a Girona molt més en aquesta edició d'enguany. Especialment aquí amb influència aquí a la ciutat de Girona però em sembla que també la tindrem en part deslocalitzada.
Sí, de fet, a comarques gironines és una de les representacions més sòlides del festival i, mira, vam començar gairebé amb 13 municipis i ara estem al voltant de 20. Això vol dir que cada any és una proposta que començava petita i, de fet, no en tot el territori,
I ara ja sí que podem dir que estem a tot el país, llavors estem a Lleida, a comarques tan meravelloses com La Sagarra, per exemple, que ens estrenàvem aquest any, i després Olot, aquí parlant de comarques gironines, Olot, Turruella, l'Avisbal d'Empordà i Girona. Com va començar el FICAC, ja que et tinc aquí?
El FICAC, els inicis vam començar el 2017 i ho fèiem a Barcelona, a la Filmoteca, i durant quatre anys fèiem cinemes africans. Una festa del cinema africà i la reivindicació que teníem, perquè tots veníem dels estudis africans i estem vinculats al món de l'acadèmia, però també al món del periodisme,
era parlar del continent a través del Septim Art. Són pel·lícules, partint de la base, que són pel·lícules premiadíssimes i reconegudíssimes. El principal problema que ens trobem és que no es programen aquestes pel·lícules, i podríem entrar en el debat de per què passa això.
Què va passar? Que quatre anys després ens vam trobar en un col·lapse mundial, que es deia Covid, i ja teníem el rau-rau de si hauríem de sortir o no de la capital, de Barcelona. I la Covid, si més no, ens va ajudar a reflexionar i dir, bueno, potser les comunitats afrodescendents o la població afrodescendent i les diàspores africanes potser no només estan, evidentment, a la capital. I ens vam aliar, nosaltres som una entitat que es diu Cinemàfricas,
i ens vam aliar amb el Fons Català de Cooperació, i vam fer el match, i llavors, des del 2022, és una proposta que itinera pel país. I a més, amb un objectiu, cinemes africans i totes les pel·lícules subtitulades al català, també, com una mena de política de festival. A més, és el que comentaves ara, vull dir, que ningú es pensi que això és cinema matern, ni molt menys, vull dir, estem parlant de propostes del primeríssim nivell.
Sí, sí, i de fet aquest any portem propostes que han sigut premiades en festivals, en els festivals top. Estem parlant de la Berlinale, de Venècia, de Sundance, de Toronto, i és això, de vegades la por que tenen els programadors de les sales comercials a programar aquestes pel·lícules perquè treballen amb uns imaginaris, unes fotografies estereotipades o, si més no...
no del tot enfocades de què està passant al continent àfricà. Parlem de un continent gegant, amb 55 països, amb més de 2.000 llengües, i això no podem reduir només el que diguem els ginetes de l'apocalipsi, no? Guerra fan pobresa i destrucció, hi ha molt més, i el festival és una d'aquestes idees per tractar de trencar aquests estereotips. Al final, també, a part de trencar, entenc que és acostar una miqueta a la seva idiosincràcia, vull dir, tan diversa, també, no?
Clar, imagina, perquè també és una experiència molt bonica de descobrir el territori, descobrir Catalunya, i ens hem trobat, per exemple, a la Sagarra, a Guisona, que teníem el cinema ple i unes 80 persones eren d'arrels africans, ja eren de Guisona, eren de la Sagarra, de la comarca nascuts, però era molt interessant perquè la llengua que parlen a casa seva és el Wolof, en el cas concret, no?
I una de les pel·lícules que es projectava era la de Xalé, que aquí a Girona, si vols parlem, és en Wolof, que és una de les llengües, una de les llengües del Senegal. I abans, clar, no havíem de mirar els subtítols que ells parlen català, no? Era la llengua que el seu pare i la seva mare parlen a casa. I és una mostra de... Només al Senegal estem parlant de 4 o 5 idiomes.
Només a Nigèria parlem de dos cents i pica de llengües, no? I jo sempre dic, a l'estat espanyol tenim quatre llengües i ens bareiem, imagineu, països que tenen més de 40 llengües, no?
Escolta'm una cosa, vosaltres doneu el tret de sortida aquest pròxim 14 de novembre, si no m'equivoco. Com serà la inauguració del FICAC? Doncs mira, és una proposta que va de la mà amb el Museu del Cinema, perquè el Museu del Cinema aquí a Girona ja feia una mostra molt consolidada de més de 15 anys de programant cinemes africans. I també formen part d'aquesta iniciativa aquí a Girona, no?,
Nosaltres, com FICAC, és un projecte transversal en tot el seu sentit, que les entitats de la ciutat vinculades a l'àmbit africà participin i moderen i facin els col·loquis i si hi ha artistes a la ciutat aquesta a la que anem participin i sobretot entitats que ja treballen, com és el cas aquest que dic.
Llavors, la inauguració el 14 de novembre, anem al Trufó, que és un dels espais aquí per excel·lència de la cuna del cinema, on està l'associació de crítics de cinema, i llavors el Museu del Cinema ens acompanya.
I entenem que des de l'Ajuntament, que és al final la unitat que recolza el festival, és la regidoria de cooperació amb l'Ami Savali, i també vindrà justament des de l'Associació de Crítics de Cinema, en Daniel Pérez, que també és professor a l'UDG associat,
i intentarem fer una tertúlia al voltant d'aquesta pel·lícula que presentem, una pel·lícula preciosa, de poètica, sobre l'emergència climàtica, però és una mirada molt romàntica, i intentarem dialogar i sobretot oferir una altra mirada i finestra per parlar del continent. Ja sé que és com preguntar-li a un pare quin és el seu fill preferit.
No, no pots. Però t'anava a dir, si podem seguir desgranant una mica més l'agenda que tindrem la setmana que ve. Doncs del Senegal a la setmana següent, llavors és una iniciativa també des de les tècniques de la unitat de cooperació amb la Sara i amb la Gemma, perquè l'Ajuntament...
i crec que amb molt bon criteri ha transversalitzat el festival. I inaugurem el trufó, però després sortim als barris, també buscant aquestes sinergies amb llocs on normalment estan aquestes comunitats, o hi ha més moviment de comunitat afro.
Llavors, el dijous 20 de novembre anem al Centre Civil Santa Eugènia i allà la proposta és viatjar cap al Madagascar, que és la illa roja, una illa gegant, preciosa, però quan parlem de gegant ens hem d'imaginar que és com parlar de l'estat espanyol, Portugal i França juntes. De vegades la representació del mapa d'Àfrica i quan veiem Madagascar pensem que és una illa petitona.
D'aquesta illa sorgeix la primera ficció, premiada a Venècia, que és aquesta de Disco Àfrica, que és una oda a les revolucions passades, en aquest moviment independentista d'expulsar els colonos, en aquest cas francesos, però què està passant ara? I nosaltres, quan programem un festival d'aquest estil, mirem moltes pel·lícules, Said, o sigui...
Com qualsevol festival, però estem parlant de 60-70, perquè encara són petitons, i després tenim la... Bueno, quines triem d'aquestes? Doncs aquesta pel·lícula de disco Àfrica de Madagascar ja teníem el rau-rau que alguna cosa s'estava coent...
I efectivament fa un mes una revolta popular, encapçalada per les tecnologies digitals, però també per el malestar social, ha sortit al carrer i la pressió ha fet que el president, després d'uns anys, marxi de la illa.
I aquesta pel·lícula parla d'això, i la banda sonora forma part també, ens acompanya, una banda sonora que parla del funk, parla de soul, que són cançons que durant els anys 60 i 70 formaven part d'aquests moviments revolucionaris.
Carai, Déu-n'hi-do, la programació d'aquest any, no sé si també ha estat complicat en aquest sentit, sobretot a l'hora del triatge, parlo del fer filtre i del poder categoritzar i dir, doncs mira, triarem aquesta. Sí, nosaltres, bueno, és un dels grans, no grans, perquè de moment som petits, pensem que també com és un festival que té una idiosincràsia concreta que itinera...
No és el mateix l'Ajuntament de Girona en quant a recursos i espais que pot ser un ajuntament més petit. Llavors, el festival té sis pel·lícules. Són les mateixes sis que circulen. I després d'aquest any, de fet, la gent podrà votar la millor pel·lícula.
Però sí que teníem, per nosaltres, tant de bo, que programéssim... O sigui, que 20 pel·lícules cada any circulin, però també anem a l'Avisbal, o anem a Olot, o anem a Cambrils, i no sempre tenen possibilitat de projectar tantes pel·lícules. Per nosaltres el mirall principal són els festivals que diguem de sèrie A, que és això, Venècia, Toronto, la Berlinale, que s'està programant, i tant la meva companya, la Marta, com jo, que també...
que som els programadors del festival, tenim molta relació amb els realitzadors i realitzadores, fa molts anys, i estem sempre a la White, que diuen a la Bisbal, estem atentes a què està passant en el circuit cinematogràfic, i això, bueno, posem tot en una saca i mirem a nivell polític què pot resultar i també pensem en l'audiència, això és molt important quan programes, no?,
Perquè això, torno, el trufó és un lloc meravellós i la gent ja sap que si va al trufó hi ha un tipus de pel·lícula concreta. Però no sempre tenim trufó per Catalunya, no? I llavors hem de també treballar amb aquesta idea de pel·lícules que siguin històries universals, tot i ser escrites o parlades des de no sé quin lloc del continent africà, però que t'interpel·lin. Llavors treballem amb la poesia...
poesia visual vull dir, i que les històries siguin potentes. Bueno, i al final estàs parlant de l'ABC del periodisme, és la tensió entre allò local amb allò global. Clar, que de vegades anem al món de llupi, m'agradaria programar una cosa que només entens tu i que t'agrada a tu molt, però després potser els 80 que estan allà al cinema...
Arriba la realitat i t'ho explica, de com va i tot plegat. T'anava a dir, el FICAC, ara arribem a la quarta edició, jo crec que plenament consolidats. En aquest sentit, vull dir, saber, més enllà d'aquesta edició, quin recorregut creus que pot tenir els pròxims anys? Doncs mira, és una pregunta molt bonica, perquè el festival és un projecte que és orgànic en el sentit que
Ens replantegem cada any. Aquest any s'ha convertit en festival a festival. Tothom pot votar al final de cada projecció. Si veniu a Girona, al Trofó, a Santa Eugènia o a Sant Arcís, que és l'últim lloc on estarem a Girona, tu pots votar. Hi ha un còdic i votes. Això és nou.
I aquest any, la incorporació... O sigui, aquest any, el 2026, també fem una altra millora. Amb aquesta idea de transversalitzar el festival. I això què vol dir? Que nosaltres, tant la Marta, la meva companya programadora com jo, hem fet una tria de 15 pel·lícules i hem...
hi ha una tria d'un comitè de cada municipi que podrà participar d'aquesta selecció per l'any 2026 això és una novetat nova i per què volem això? perquè al final parlem de cinemes africans però per nosaltres ens agrada molt dir o reivindicar que parlem de cinema el cognom
és el de menys, aquest african sí, però podria ser cinema i ja està. Per nosaltres si em preguntes, ostres, tenim més representació en aquests llocs on hi ha una massa crítica, per exemple Banyoles, que m'he oblidat abans, Banyoles
vam acabar just la setmana passada i presentava part de la comunitat que és de Banyoles però que té arrels a Gàmbia per nosaltres és això si em preguntes què vols del FICAC que sigui una festa africana al voltant del cinema cada any i que cada municipi s'ho agafi i el cas de Girona és un clar exemple a Tarragona també a Tarragona imagina que des de la primera edició fan cinema a la fresca cada estiu
i fan ball, fan concerts i fan cinema africà. Jo crec que és una eina de transformació, el cinema, i tant de bo també que mica en mica també el sector privat, per exemple, vegin aquest tipus de festival un impuls també, perquè les seves marques, que potser algunes estan al continent africà, perquè no puguin veure una representació, no?
Ens fem una cosa, de moment comencem pel principi, ja m'has dit, la primera edat que tenim és el dia 14 de novembre, a les... A les 6.30, al trufó. Per cert, tot és gratuït, no teniu excuses. Imagina't. És que és un regal de divendres, tu.
Doncs mira, ja tindríem per donar el tret de sortida almenys a aquesta quarta edició del FICAC aquí a Girona, del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya. Seba Ruiz, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i escolta, que vagi molt i molt bé, seguim en contacte. Salut i cinema, moltes gràcies.