Title:

Identitat, Guerra Freda i Nadal en dol

## Resum general Episodi d’**Els 4 Rius** a **Girona FM** amb tres blocs principals: 1. **Celebració dels 6 anys de Girona FM i records de la ràdio** 2. **Entrevista a Vicenç Villatoro** sobre la novel·la *Polonesa*: Guerra Freda, espies i identitat 3. **Secció amb la coach Anna Colomer** sobre com viure el dol durant les festes de Nadal L’episodi combina to celebratiu i de proximitat amb una conversa literària **molt reflexiva** sobre identitat i veritat, i tanca amb una secció **emocional i pràctica** sobre gestió del dol en dates assenyalades. --- ## 1. 6 anys de Girona FM i memòria de la ràdio ### Aniversari de l’emissora • Es recorda que fa **sis anys** (26 de novembre de 2019) es va inaugurar l’estudi de **Girona FM** al carrer Jaume Balmes, 15, amb una entrevista de Jordi Grau a l’aleshores alcaldessa Marta Madrenas. • Els locutors posen èmfasi en: - La ràdio com a **servei públic municipal** i de proximitat. - Les **aventures, la confiança i fins i tot les amistats** que s’han anat generant. > "Intentarem seguir al peu del canó amb totes aquelles històries a cau d’orella." ### Arnau Vila com a “història viva” • Es destaca que **Arnau Vila** hi era el primer dia i encara hi és, convertit en una mena de figura persistent de la casa. • Recorden l’entrada de diversos membres de l’equip, com en Pau el 2021, i el propi presentador que va arribar el 2023, just per Sant Narcís. • Expliquen una anècdota: el programa havia de començar un **13 de dilluns**, però es va endarrerir perquè el presentador va perdre la veu per nervis i va acabar anant a urgències a les 5 del matí, escrivint al metge que “treballa a la ràdio i avui ha de treballar però no té veu”. ### Mirada al futur i to festiu • Bromejen amb celebrar futurs aniversaris amb una **festa grossa**, fins i tot a l’**Auditori-Palau de Congressos**. • Sintonitzen música i encaren el programa com un dia especial, però mantenint el to habitual de magazine. --- ## 2. Entrevista a Vicenç Villatoro: Guerra Freda, espies i identitat ### Presentació de *Polonesa* • Arriba a l’estudi **Vicenç Villatoro** per parlar de la seva novel·la *Polonesa*, una **novel·la d’espies ambientada el 1991**, en el moment final de la *Guerra Freda*. • Es remarca el context: - Caiguda del sistema soviètic - **Canvi d’era** i reestructuració geopolítica - La idea que “la història la van escriure els guanyadors” • L’autor presenta el llibre aquell vespre a la **Llibreria 22** de Girona amb Jordi Grau. ### “Tall i salsa”: la seva idea de novel·la Villatoro explica la seva concepció literària a partir de dues capes: • **El “tall” (el fons):** - De què vols parlar realment: *identitat, reflexió personal, qui som*. • **La “salsa” (la forma/gènere):** - Espies, misteri, ambients de Guerra Freda - Intriga, trama, cops d’efecte propis del gènere > "Jo volia fer una novel·la en un cert sentit de pensament, però la salsa dels espies li dona gustillo." • Compara amb altres casos: - *Novel·la realista social* que es fa més llegidora posant-hi *salsa de novel·la negra*. - *1984* d’Orwell: no és tant ciència-ficció com **novel·la política antistalinista** que utilitza un marc futurista. ### Guerra Freda com a “guerra mundial” i nou model de conflicte • Villatoro defensa que la **Guerra Freda** és, de fet, una mena de **Tercera Guerra Mundial**: - No hi ha enfrontament directe entre **Estats Units i URSS**, sinó guerres per interposició. - Escenaris: Vietnam, Pròxim Orient, Àfrica… com si juguessin simultàniament a “24 taulers d’escacs”. • El factor determinant: la **bomba atòmica (Hiroshima i Nagasaki)**, que fa impossible una guerra “com les d’abans” sense destrucció total. > "En comptes de tirar-nos armes nuclears entre soviètics i nord-americans, ho farem tirant-nos trets al Vietnam." • Avisa que, des d’aleshores, **totes les guerres tenen quelcom de “fred”**: interessos geopolítics que es projecten lluny del centre de poder. ### Biografies trencades: Polònia, jueus i espies La novel·la es construeix sobre personatges amb identitats complexes: • Protagonistes: - **Un espia israelià** que torna a Varsòvia - El seu **interrogador rus**, que havia estat comunista • Tres capes d’identitat: - **Polònia**: un país literalment *desplaçat* després de la Segona Guerra Mundial (fronteres que es mouen cap a l’oest, territoris que deixen de ser polonesos i d’altres que passen a ser-ho). - **Identitat jueva**: sovint viscuda entre la pertinença nacional i la pertinença religiosa/cultural. - **Identitat política (comunista, israeliana, russa, etc.)**. > "Els polonesos ho poden tenir perquè Polònia és un país que el van canviar de lloc entre la Segona Guerra Mundial i la Tercera." • L’autor hi vincula exemples històrics i literaris com **Primo Levi** i la persecució dels jueus, subratllant com la identitat pot arribar a ser una **condemna** (t’etiqueten i et maten per una cosa que potser tu ja no sents com a central). ### La gran pregunta: “Qui carai som?” La conversa deriva cap a una reflexió filosòfica sobre la *identitat*: • Cada persona té múltiples etiquetes possibles: - professió, equip de futbol, nacionalitat, religió, ciutat, etc. • No totes pesen igual: sempre hi ha identitats “de base” on **recolzem més fort els peus**. • Dues vies per ser qui som: - **“De fàbrica”**: allò que sembla que “ens toca” i no podem canviar. - **Per tria**: decisions vitals (ser més del pare o de la mare, més d’aquí o d’allà, més ideologia, religió o terra). • L’autor connecta amb debats recents a Catalunya: - **Procés independentista** i identitat nacional (qui vota què en funció de què se sent). - **Identitat de gènere**, un debat que pràcticament no existia quan va començar a escriure el llibre i que ara és central. > "La pregunta aquesta de ‘què carai soc?’ ens l’hem fet tots un dia o altre." ### Ritme de gènere: espies sí, però sense “James Bond” • Villatoro aclareix que és una **novel·la d’espies amb ritme i intriga**, però no un thriller espectacular: - “Més Graham Greene i Le Carré que Forsyth”: més introspecció i moral que gadgets i persecucions. - Hi ha trama, sorpreses i cops d’efecte, però el centre és **el conflicte interior dels personatges**. • Objectiu: satisfer tant qui busca **“tall” (reflexió)** com qui busca **“salsa” (intriga)**, sense enganyar el lector. ### El joc de la mentida: l’espia espiat Una de les grans idees que creix durant l’escriptura és el **paper de la mentida**: • L’espia és, per definició, **un mentider professional**: - Viu en una identitat falsa. - Enganya constantment per complir la seva funció. • Precisament per això és **extremadament vulnerable a ser enganyat**: > "Qui viu immers en la mentida és algú que vol enganyar, però algú que té unes possibilitats de ser enganyat infinites." • Es parla del **contraespionatge**, l’espia espiat i manipulat, i es recorden casos reals d’agents dobles enganyats per encadenaments de mentides. • El presentador fa el paral·lelisme amb l’actualitat, on **vivim envoltats de mentides, rumors i fake news** que esquivem “com bales de Matrix”. ### Veritat, versemblança i mitjans Villatoro entra a un terreny quasi assagístic: • Defensa que **sí que existeix la veritat i la mentida**, més enllà del relativisme radical (*Foucault, etc.*): - Exemple: “El Barça va perdre 3-0” és un **fet** que només pot ser veritat o mentida. - En canvi, “el Barça va jugar molt bé” és **opinió**. • Denuncia un canvi cultural preocupant: - Cada cop importa menys si una cosa és **cert o fals**, i més si és **versemblant** (coherent amb el nostre prejudici o “marc mental”). - Això era propi dels escriptors (“que la ficció sigui creïble”), però ara s’estén a la política, la informació i el debat públic. > "No ens importa si les coses són certes o falses, sinó si són versemblants." • Alert sobre la confusió entre **notícia/fet** i **opinió** als mitjans: - Reivindica recuperar la vella distinció periodística. ### Qui escriu la història: relats i victòries • Es discuteix la frase clàssica “la història l’escriuen els guanyadors”. • Villatoro hi dona un gir contemporani: > "Si el relat passa a ser més important que els fets, qui escriu la història passa a ser el guanyador. Com jo l’escric, jo em faig guanyador." • Així, el protagonisme del **relat** per sobre del fet converteix els bons narradors (polítics, estats, mitjans) en nous guanyadors simbòlics. ### Tancament de l’entrevista • Anuncien l’acte a la **Llibreria 22**: queden a dos quarts de 7 per la trobada prèvia i a les 7 comença la presentació de *Polonesa* amb Jordi Grau. • Bromejen amb el fet que sigui la “segona vegada” de Villatoro al programa i deixen oberta una tercera visita quan publiqui una nova obra o, simplement, per passejar per Girona. --- ## 3. Dol i Nadal: conversa amb la coach Anna Colomer ### El Nadal com a amplificador del dol • S’introdueix la secció amb **Anna Colomer**, coach de referència del programa, per parlar del **dol en temps de Nadal**. • Idees clau: - El Nadal és, per defecte, una època de **reunions familiars, il·lusió i retrobaments**. - Justament per això, quan **falta algú estimat**, el dolor es **reactiva i s’intensifica**. - Anuncis com el famós “vuelve a casa por Navidad” poden ser especialment dolorosos per a qui ha perdut algú. > "El Nadal ja per si sol és un moment de retrobament… i quan falta una de les persones estimades, això fa mal." ### Cada dol és únic: respecte absolut a la manera de viure’l • Colomer recull la idea que **tots som iguals davant de la mort**, però **cadascú viu el dol de manera diferent**. • Aspectes importants: - **No invalidar mai** el procés de ningú. - Evitar frases simplificadores com “va, no passa res, recorda-ho amb alegria” quan la persona encara està en ple dolor. - Entendre que el Nadal pot fer aflorar el dol amb més força que en el dia a dia. ### Com encarar el primer (o primers) Nadals sense aquella persona #### 1. Permetre i expressar les emocions • Primordial: **no fer-se el fort** ni negar el que sentim. • Recomanacions: - **Posar nom** a les emocions (tristesa, enyorament, ràbia). - **Verbalitzar** el que ens passa amb la família o amics. - Entendre que **amagar-ho sovint ho intensifica**. > "Si estem tristos per una pèrdua, poder-ho expressar, posar-li nom, verbalitzar… és bàsic." #### 2. Canviar rituals i escenaris (si ajuda) • Una estratègia possible és **modificar la manera de celebrar**: - Si sempre es feia el Nadal a casa dels pares, provar a fer-lo a casa d’un germà, en un restaurant o fins i tot marxar de viatge. - Canviar l’entorn pot alleujar la sensació de “cadira buida” i fer menys punyent la comparació amb anys anteriors. • Però Colomer insisteix: **no hi ha receptes universals**. - Si la persona prefereix passar el Nadal **sola i en calma**, també s’ha de respectar. - Es pot **negociar altres dates** (per exemple, quedar el 31 o l’1) per no perdre el contacte familiar. #### 3. Rituals per mantenir viu el record • Importància de distingir entre: - La persona, que **mor físicament** - L’**amor i el record**, que poden **perviure** > "Les persones morim, però el que no mor mai és l’amor." • Propostes de rituals: - Deixar **la cadira i el plat** com si la persona hi fos (si no fa massa mal als presents). - Posar una **fotografia al lloc de la taula** o al costat de l’arbre de Nadal o el pessebre. - Mantenir **costums que aquella persona feia** (com cantar nadales) com a forma d’homenatge. • El presentador comparteix un cas real d’una família que deixa la cadira i el plat de l’àvia al seu lloc: Colomer ho veu positiu **si la família ho viu com un consol i no com una tortura**. #### 4. Primer any, segon any… el temps no “cura” sol • Es parla de la idea que “el temps ho cura tot” i Colomer la matisa fortament: - El temps **no retorna** la persona ni “borra” la pèrdua. - El que pot passar amb el temps, si es treballa el dol, és que el dolor es transformi en **record amb enyorança però sense ferida oberta**. • Remarca que hi ha un **trencament interior molt fort** quan mor algú proper, i que cadascú trigarà més o menys a transitar-lo. ### Gestionar culpa, tristesa i pressió social del “Nadal feliç” • Sovint hi ha un component de **culpa**: - Sentir-se malament per riure o gaudir quan falta algú. - Pensar que “no toca” estar bé o divertir-se. • Colomer recomana: - Acceptar que **es pot plorar i riure alhora**, literalment. - No demanar perdó per emocionar-se: plorar a taula, si cal, és legítim i els altres han d’entendre-ho. > "No hem de demanar perdó per poder expressar les nostres emocions." • També critica la pressió comercial i social que **idealitza el Nadal** com una època només d’alegria, invisibilitzant: - Dol - Soledat - Persones que voldrien que el Nadal “passés de pressa” perquè ho viuen com un mal tràngol. ### La mort com a tabú i la necessitat de parlar-ne • Colomer apunta que la **mort continua sent un tema tabú**: - Se’n parla poc i superficialment. - Costa compartir obertament com vivim la pèrdua. • A la vegada, assenyala que hi ha una major presència d’**intel·ligència emocional** en molts àmbits, però que encara falta molt camí perquè la societat integri la mort i el dol com a **parts naturals de la vida**. • Defensa que parlar-ne i gestionar-ho emocionalment és clau per **no acabar odiant el Nadal** ni quedar atrapats en un patiment crònic. ### Tancament de la secció • El presentador remarca la idea que **“també es pot plorar amb un somriure”**. • Intercanvien bons desitjos de **Bon Nadal i Bon Any Nou**, tot recordant que ja no es tornaran a veure al programa fins passat Reis. • Entre bromes, comenten què els portaran els Reis (regals o carbó), mantenint el to humà i proper. --- ## 4. Idees principals a emportar-se ### Sobre la novel·la *Polonesa* i la identitat • *Polonesa* és una **novel·la d’espies amb profunditat filosòfica** sobre la identitat en temps de canvi geopolític. • La **Guerra Freda** es presenta com a model de guerra global “freda” que anticipa molts conflictes actuals. • La identitat és un **mosaic de capes** (nacional, religiosa, política, personal) que pot ser font de sentit però també de condemna. • Vivim en una època on el **relat i la versemblança** tendeixen a pesar més que la veritat dels fets, amb implicacions per a la política, els mitjans i la memòria històrica. ### Sobre el dol en temps de Nadal • El Nadal **amplifica el dol** perquè fa més visibles les absències. • Cada persona té dret a viure el dol **a la seva manera**: no hi ha receptes ni calendaris universals. • Clau per cuidar-se: - **Expressar emocions** i no amagar-les - **Buscar rituals** que mantinguin viu l’amor i el record - **Modificar o mantenir** tradicions segons el que ajudi més - **No sentir-se culpable** per plorar, riure o combinar-ho • Parlar de la mort i del dol amb naturalitat ajuda a **no cronificar el patiment** i a trobar una nova manera de viure les festes amb la persona present en el record. --- ## Interlocutors • Saïd Svai (presentador d’**Els 4 Rius**) • Arnau Vila • Vicenç Villatoro • Anna Colomer --- ## Tags [

['Girona FM', 'Els 4 Rius', 'aniversari ràdio', 'periodisme local', 'Vicenç Villatoro', 'Polonesa', 'Guerra Freda', 'novel·la d’espies', 'identitat', 'identitat jueva', 'Polònia', 'URSS', 'Estats Units', 'veritat i mentida', 'relat', 'versemblança', 'mitjans de comunicació', 'opinió vs fet', 'dol', 'Nadal', 'gestió emocional', 'rituals de dol', 'soledat', 'família', 'mort', 'records', 'intel·ligència emocional']