La teva ràdio, la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Els Quatre Rius. El magasin matinal obert a la ciutat. Mamau.
Sota l'ombra d'un arbre no queden núvols que em vinguin a veure. Passa la tarda pensant-te i és molt dur.
Només imaginar-te tot allò que ens faríem si no ens aturessin els altres. Però quan m'arriba la teva notificació, somri com un tonto que no té perdó. I quan m'arriba la teva notificació, sóc ric sense un duro i estic molt millor. I de sobte tot sonrissa, alegria i la pena, l'enemic
Doncs comencem avui una nova edició dels Quatre Rius, una nova edició que, com la d'ahir, és especial perquè ens falta aquí la persona que aixeca cada dia la persiana, que és en Seitas Valle, que li desitgem que s'acabi de recuperar bé, que aquí els Quatre Rius, aquí a la ràdio, el trobem a faltar. Però, mentrestant, servir d'Oriol Mas que li fa de substitut i que, per tant, avui aquí...
Ara als Quatre Rius tindrem diverses seccions, diversos temes d'actualitat que tocarem, com sempre, per saber el que està passant a Girona. Avui començarem amb el Fòrum Gastronòmic, que ja els tenim aquí amb nosaltres. Després, fent un petit sumari del que ens vindrà avui als Quatre Rius...
Parlarem amb el Lluís Gendrau, que és el director de l'Anderroc, perquè avui hi ha la gala dels Premis Anderroc i ens explicarà una miqueta els nervis premis de la gala i com la tenen ja a poques hores que comenci. Recordeu també que la matrem en directe a partir de les 9 del vespre aquí a Girona FM i tancarem el programa amb en Xavier Fàbregas, el doctor especialista en addiccions i en temes també d'altres temes de salut. Tancarem avui el programa amb ell.
Però, com dèiem, comencem parlant de cuina, comencem parlant del Fòrum Gastronòmic, perquè abans d'ahir es va presentar aquí a Girona, la nova edició del Fòrum, la onzena, si no vaig equivocat, la trobada gastronòmica que tindrà lloc, com és habitual, al voltant de la Devesa, Palau de Fires, entre el 17 i el 19 de març, dilluns i dimecres de la setmana que ve o l'altra.
Serà, com sempre, un gran espai de trobada de tot el sector relacionat amb la cuina i la gastronomia de Girona, però també del país de Catalunya, amb 180 expositors i gairebé 150 ponents, fent, com sempre, del fòrum l'operador del moment excepcional que viu la gastronomia a les comarques gironines, no ja d'avui, sinó allà d'aquests.
I per parlar-ne tenim amb nosaltres dues persones, dos dels protagonistes d'aquest any. Una, perquè és el director, ja ha de fa un temps del fòrum, Albert Labestida. Albert, benvingut, gràcies per ser aquí. Bon dia, moltes gràcies. I ens acompanya també Pere Giribets, que és el director del projecte A la Brasa, que es presentarà en aquest fòrum i que després també en parlarem. Pere, gràcies. Bon dia, gràcies per escoltar-nos.
En primer lloc, edició del fòrum d'aquest any que coincideix, recordem-ho, 2025 és l'any en què Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia. Això, què vol dir i quin lligam hi ha entre aquesta distinció i el fòrum?
Albert. Un lligam claríssim. De fet, Catalunya, com bé has dit, celebra aquest any l'any de la gastronomia, és Regió Mundial de la Gastronomia, i nosaltres aprofitem, com a Fòrum Gastronòmic, aquest lligam per fer part o dedicar part del Congrés a la cuina catalana,
a la cuina tradicional i, de fet, jo crec que és un dels anys especials del fòrum que hem d'aprofitar. Aquest serà un dels primers esdeveniments d'aquest any català de la gastronomia i ho emprenem amb molta il·lusió i moltes ganes.
En tot cas, per l'edició del fòrum d'aquest any, quines novetats ens hi esperen? Sempre presenteu coses noves al fòrum. Aquest any, què hi ha? Sempre hem de presentar coses noves, és una mica el nostre mandat de cara al sector. Aquest any hem venit amb moltes novetats. Com et deia a l'inici, centrarem part del debat en la cuina catalana.
i cuina clàssica i com ha anat evolucionant en aquests últims anys. Tenim novetats, grans novetats, i després segur que en Pere en parlarà, relacionats amb la brasa i la cuina del fum, però m'agradaria destacar que abans feies esment
a l'evolució i quina era la temperatura, com estava la cuina gironina en els últims anys, nosaltres volem visibilitzar això fent un cicle de territori d'estrelles que tindrà lloc a la barra gastronòmica, on hi farem passar, on vindran tots els restaurants, o quasi tots els restaurants amb estrella de la província. Quants són ara?
Bé, ara són, si no recordo malament... Nosaltres, saps què passa? Que tenim la gran mania de comptar estrelles. Hi ha restaurants amb tres estrelles, restaurants amb dues estrelles, restaurants amb una estrella. Però si no vaig equivocat, diria que són onze. No sé si, Pere, tu estàs... La veritat no estic al detall, però sí, crec que on estic vols. Jo segurament seria...
Ara, si anéssim, podria passar per cadascun d'ells i nombrar-te'ls, però sí, sí, uns 11 restaurants. Doncs els que tenen una estrella passaran per la barra gastronòmica per parlar del seu plat icònic, pel seu plat estrella. I la peculiaritat de la barra gastronòmica és que permet la proximitat amb el visitant, entre ponent i visitant. Són places limitades, unes 24 places,
on s'aniran explicant aquests plats al llarg d'aquests tres dies. I amb això sí que volem visualitzar el que deies, el gran moment de la cuina genuïna, que no és d'ara, com bé deies, sinó que és de fa força anys. Què més tenim aquest any? Aquest any seguim amb els concursos que han vingut acompanyant-nos en les últimes edicions, el concurs
del Millor Estic Tartar de l'Estat, tenim concurs de tagint, que també van fer les dues últimes edicions, i un seguit, evidentment, de ponències dels cuiners o dels projectes gastronòmics punters de la província, passarà al celler de Can Roca, i passarà a les Cols, al restaurant de la meva mare, amb Paco Pérez, tots ells seran presents al fòrum en guany.
Sempre és un punt de trobada de l'alta gastronomia, dels grans restaurants, amb el sector industrial, també, que ja ha vinculat una miqueta a tot el tema culinari. Una miqueta això aquest any es manté, tots aquests expositors que hi haurà, productes, què hi podrem trobar? Sens dubte, estem contents pel que deies al principi, hem crescut amb un número d'expositors i amb varietat d'expositors,
I crec que és interessant aprofitar aquesta trobada, no només per ensenyar quin és el moment de la gastronomia catalana i gironina en particular, sinó per donar la possibilitat, per brindar la possibilitat als visitants a...
una mica poder veure com està el sector industrial i com s'uneix, i parlant d'industrial, però també parlaria del primer sector, una mica tots els sectors incorporats dins del fòrum, perquè aquest és una mica el nostre mandat, és ser el punt de trobada del sector dels diferents transversals, des del primer sector, el segon i el tercer és el de serveis.
Perquè més enllà del sector i d'aquest punt de trobada, una persona que vulgui venir a tafanejar, que vulgui venir a passejar pel fòrum, pot fer-ho?
No li posarem l'entrada. És un esdeveniment professional, bàsicament professional, però evidentment serà convidat. Ser professional també vindrà en foodies, i segur que en Pere ens en parlarà. No cal que estiguin vinculats directament o estiguin treballant dins del sector, perquè qualsevol persona interessada en el Fòrum Gastronòmic Girona, en la gastronomia, serà més que benvingut.
Pere, quan deia això dels fudis, què volia dir l'Albert? Ah, bueno, aviam, en el nostre projecte, com que és un projecte en el qual té un punt de meteorisme, i avui els meteoristes també tenen importància, perquè són gent que cuina no professionalment, vam etiquetar a la gent que té amb xarxes i, per tant,
publica el cuinar del cap de setmana, el cuinar del diumenge. Fent a Brasa hi ha un gruix important de gent que dins d'aquest sector d'activitat, si se li pot dir així, que és la Brasa, de l'aeronòmia. Pensem que hi ha gent amb millor, millor i mig de seguidors.
i per això el tembre amb la FUDI va sorgir perquè nosaltres, dins del projecte A la Brasa que després t'explico vam intentar tindre'ls a prop, traccionar-los que vinguin que vinguin a parlar també d'aquest esdeveniment i que el transmetin a xarxes que és l'important. Què és això d'A la Brasa? És una de les novetats del fòrum d'aquest any que la portes tu. Pere, què consisteix? A la Brasa és una necessitat contestatària
La Brasa sorgeix de dos col·lectius que ens dediquem a fer Brasa, i per tant és un col·lectiu que es diu foc a la terra, que és de Sabadell, les albares de Sabadell, entre Sabadell i Sa, aquella zona, que fan peces grosses i nosaltres estem ubicats a les planes i també fa 10 anys que ens dediquem a fer peces grosses, ens diem Brasa.
amb una trobada perquè compartim, bueno, afició i compartim algun projecte, hi ha algun casament, algun esdeveniment que necessitem mans i ens ajudem, no? Doncs aquí sorgeix això, ostres, és que no trobo res que m'agradi, aquell vaig anar allà a menjar i quin desastre, tothom es queixava i, bueno, o em van dir, escolta'm, i per què no comencem a fer quelcom en vez de queixar-nos a...
comencem a plantejar quelcom per ordenar tot això. I després de dues, tres, quatre trobades, sempre amb menjar i amb brasa pel mig, vam iniciar els sentants, escriure quatre focalitzats amb quatre vèrtexs o eixos, i un era el que pogués fer un esdeveniment. Els altres quatre és recordar una mica que la cultura, venim d'una tradició i per tant posar-la en valor,
parlar de gastronomia, perquè la barasa és gastronomia pura, des de l'origen fins al restaurador, però també des de la distribució del client, perquè hi ha tant o més gent que fa ús de la barasa a nivell particular. I, per últim, se'ns va acudir que creiem que era interessant, ja que si d'alguna manera havíem d'aportar alguna formació o fer que el greller, altrament dit parrillero en castellà, però el greller en català, que a més té més de 150 anys al mot,
doncs posar-ho en valor. I per què no acreditem? Hi havia una formació, hi havia un pas previ que és passar per les mans de les persones que considerem que poden tindre capacitat de poder transmetre. Llavors aquí hi ha carboners, aquí hi ha, evidentment, cuiners que han treballat amb eines i estris per poder fer això, etcètera. Llavors aquest és una mica l'objectiu que portem.
Però clar, com tot, no hi ha diners, tots necessiten diners, vam dir, saps què? Focalitzem-se primer en fer un esdeïment perquè pulsarem una mica la temperatura del sector, l'ecosistema, que en diem, no? Tota aquesta gent, aviam si veritablement això els interessa, perquè poder és un interès molt nostre, però no li interessa a ningú, no?
perquè avui qui més que menys ja fa una barbacoa a casa, qui més que menys diu que fa producte a l'abasme. Aquest és el matís, és a dir, aquí creiem que hi ha una oportunitat d'or, precisament en què no hi ha capacitat de formar-se, no hi ha capacitat de generar dinàmiques de formació, als Estats Units això fa molt de temps que ho fan i ho fan molt bé,
I també és veritat que ens hem emmirellat una mica amb els bons textos, la famosa Texas Barbecue, que és cas bé una institució que, a més a més...
doncs, munta el campionat mundial de barbacoas, bueno, nosaltres seria el que desitjaríem poder portar... Què és el més important per fer una brasa? Allà on fas el foc, el caliu, el tipus de llenya, la carn, tot una mica, o la verdura, o el peix, clar. El més important de fer un plat o brasa, en aquest cas, és temps. Calcom que... No és que ens manqui, simplement que no hi dotem del temps necessari. Això primer.
Per tant, vol dir un procés de voluntat. Llavors hi ha tres elements bàsics. Decidir si vols cuinar amb llenya o carbó. La llenya és un estat previ embrionari en el qual hi ha moltíssima gent que cuina amb llenya i de la llenya és de bé el carbó i del carbó és de bé la capacitat de poder fer quelcom.
Per tant, la decisió és important. De qualitat, perquè així evites dues coses importants, l'espurneig, i tant, als estius vivim en una zona que l'espurneig és clau perquè no crema res, o hi ha cregons amb molt baix espurneig, el pas s'han de triar i s'han de triar bé, i aquí ve també el procés de formació.
I, per altra, aviam, intentar utilitzar llenyes les quals s'hagin passat un procés de secatge superior l'any a l'any i mig, llenyes de qualitat, el pi està ple de resina i és tòxic gairebé, i no sé jo qui li posi l'etiqueta, però és així, és a dir, deixa'm les resines i més a més fa molt fum, un fum negre...
Aquí tenim molt producte, des de l'Ametller, que és desconegut i, per exemple, va molt bé, l'Olivera o l'Oliva, que es fan neteges i ningú l'aprofita, i ja no et dic l'Alzina, que és el gran producte que tenim, que tenim un bosc increïble, que malauradament les institucions de vegades tampoc estan massa per la labor. Aquí també és ecosistema.
i creiem que també els hem de cridar en aquesta demanda d'intentar posar en valor això. Avui molta part de la, i faig una ressenya, que tenim una ponència precisament que venen dos carboners, el carbó bo ve de fora, però no perquè sigui més bo, simplement perquè hi ha menys traves administratives.
En tot cas, vosaltres, durant els tres dies, estreu parlant de la brasa, de disponències, xerrades, i tot això ha d'acabar sortint amb un certificat de greier. No, l'objectiu d'aquesta edició és, ens vam sentar el seu dia en fòrum i vam dir, home, volem muntar un xou.
i amb el fòrum ens va obrir les portes això el podíem haver muntat aquí com a Cantallops com a Ripoll que ara està tan de moda a més a més vam decidir Girona perquè home, vinculació nosaltres els grups de Brasem som més o menys de Girona
tot i que la nostra seu és a les planes per un tema d'organització interna, és on tenim allò que cuinem, som de Girona, i vam pensar, aviam, un esdevent que parli de cuina, el fòrum, no en parlarem, no ens anirem pas a parlar, no sé, d'una altra cosa. Llavors, molt amablement, l'equip de fòrum va dir tant, som-hi, i aquí estem. Ens hem inquivit allà dins, ens han fet una ocupació legal, no il·legal,
i encantats de fer. Què farem essencialment allà? És presentar que hi ha maneres d'utilitzar la cuina i brasa i per tant estris i els diferents fases del foc, fum i la brasa diferents, una mica un show-off
perquè la gent entri en contacte, visualitzi, que no només hi ha una grella, hi ha grelles, hi ha forns, hi ha astos, hi ha fumadors, hi ha, evidentment, doncs, forns tancats, forns amb llenya, hi ha parrilles obertes, parrilles tancades, hi ha tot un...
un grup important d'estris diversos. Això ho do. Portem gent que cuiners, que avui són cuiners, que els hem anomenat ambaixadors de la brasa, que ells han fet una aposta dins les seves cuines per parlar d'això, de foc, fum i brasa. El primer dia tenim gent com en Rafa Penya, en Pere Arpa, tenim en Jordi Garrido amb tema de rossos, tenim en Santi Colomí des de Toc al Mar amb temes de peixos, perquè també el peix
no està restricte, tindrem també en Jordi Roca, que ens ve a fer postres i cafè a la Brasa, tindrem els del grup Sagardi, Miquel López de Banyaspre, que també ve a fer una sessió, perquè ells han fet una aposta a nivell de restauració exclusivament en Mont de la Brasa, i per últim hi ha el Immanuel Haca, que el senyor Haca és el que se l'anomena en el sector com el gran descobridor de la xuleta i el xuletón.
Més enllà d'això, portem la que recentment ha guanyat el premi i la millor escudill i carndolla de Catalunya, la Eva de la caseta de les Planes, precisament, i farà un escudill i carndolla. A la Brasa. A la Brasa.
És un propi congrés dins d'un altre congrés. Això és una cosa que fa molt el fòrum, que és agafar una temàtica concreta, un àmbit concret i desmenussar-lo gairebé. Sí, jo crec que hem d'anar trobant aquest tipus de tendències i incorporar-les al fòrum mica en mica. Després hem tingut la sort de...
que la gent de Brás hagin volgut acompanyar-nos i, tenint la seva pròpia identitat, jo crec que els dos projectes s'entenen i es poden entendre molt bé. I el marc, jo crec que és únic aquí a les comarques gironines.
cada vegada hi ha més afició a la brasa també els restaurants molts restaurants ja incorporen brasa jo n'estic convençut i crec que serà evidentment és una de les grans novetats d'enguany al fòrum i crec que serà un èxit esperem que sigui un èxit i estem posant tot el...
totes les energies possibles perquè així sigui. I el que vaig sentint pel sector és aquest ronron, i grans responsables són ells perquè tenen unes xarxes molt grans i molt extenses. Crec que serà així, vaja. Sí, a més a més, com que n'han volgut deixar d'anar de la mà de ningú, perquè evidentment la vent val uns diners i han buscat uns petrogers que ha costat,
Clar, tenim a la taula patrocinadors que es diuen a la matèria prima, a l'eina, a l'utensili. Per tant, estem parlant del grup que va i companys amb Torrent, a la divisió de Viram. Estem parlant de Bataller, del Montelporc, amb el seu Único. Estem parlant, evidentment, de Mibrasa, que fa estris, fa eines.
Estem parlant també de comes, que fa utensili, per tant, eina. I, per últim, tot treball col·labora amb el tema de roba i vestimenta, que també és important. Però és que darrere d'aquesta gent s'han incorporat altres que també han vist la necessitat, l'oportunitat, o diguem-li que volem, que tindrem peix, tindrem fruit i verdura, tindrem postres, per tant, el xuxu o la brasa, per exemple...
Allà hi haurà una menció especial i, per últim,
tot aquell que vulgui venir a gaudir, hem posat en marxa una part congressual, que parlem d'això, de llenya, de carbó, d'engegada, de metodologia, i hem, evidentment, assentat cinc ponents que parlaran de coses, des de l'avantguarda a la brasa, la història d'on venim-te estem, el perquè d'un certificat greller, el perquè la cuina de la cendra, que es va fer molt famosa a Espanya, que va ser el precursor del cuina de la cendra a través d'en Rafa, en Rafa Penya, que avui es fan plats, és a dir, només amb cendres.
Tot això barrejat amb una mica de toc irracional, que són tots empèles racionals els que han muntat això, una mica panquis, doncs mirem que sorti i el millor que sapiguem. La cultura del foc sempre té aquest perganisme darrere. Bé, i ancestral, però en el fons...
Estem parlant del primer moment en què algú va fer, amb una pedreta va fer així, li van sortir a Esporneta, els va dir, oi, d'aquí podem fer foc, i mira, si ens portem de millons d'anys. Ara hem d'esperar que el temps ens acompanyi. Sí, ja hem anat a les clarisses dues vegades. Ja he anat, fantàstic. Jo també particularment, i per això crec que s'està avançant, aquesta setmana comencem a tenir mal temps, però ja estarem nets per la setmana del fòrum. Segur, sí. Abans parlava de la xuxula brasa,
Feu també aquest any una cosa que és amb pastisseres. Sí, sí. S'estan perdent moltes pastisseres. Sí, no és el primer any que ho fem, però a criteri del director continguts, que és en Salvador Garcia Arbós, va considerar que aquest any havíem de repetir. I creiem que és un altre sector que s'ha de visibilitzar. Igual...
Igual que tornem a repetir l'espai vi, que aquest any es complementa amb l'espai oli. A l'espai vi hi tindrem la denominació dirigent Empordà com a denominació promotora i en tindrem una denominació convidada que serà l'Adeo Montsant, 60 referències, i es genera un espai
on podràs fer el tast de totes les 60 referències. Creiem que en aquest any de gastronomia, en aquest any de Catalunya té aquesta importància a nivell mundial, doncs hem volgut continuar amb aquest espai i complementar-lo amb l'espai oli, on, si no vaig errat, tindrem unes 20 referències de...
de teu pes d'olis que ens acompanya en aquesta edició d'oli de català català català català català català no volia dir que pot haver-hi alguna sorpreseta algun oli convidat però bàsicament serà oli català
I per tant, a partir d'aquí, doncs, aquests són alguns dels eixos que tindrem en el fòrum. Algunes de les xerrades, alguna xerrada en especial que t'agradi destacar, que t'agradi... Sí, sí, jo crec que totes són interessants. El dimarts, dimarts a la tarda, tenim una xerrada dels números 1, que l'hem dit, números 1, per parlar amb el procés creatiu, vindrà en Joan Roca,
que en aquest cas tenim sempre la sort que jugo a casa i sempre ens accepta aquesta invitació, i vindrà amb l'Eduard Chatruc del Disfrutar.
a parlar una mica de tot el procés creatiu i del que significa que el restaurant sigui novenat número del món. I jo crec que serà un diàleg, un debat amb molta potència. Hi ha moltes coses, Oriol, durant tots els tres dies. No m'agradaria foclar i ser el Manré, només m'agradaria esmentar, que ara que també en Pere parlava,
de la brasa i de tota la història i de tot el que faran aquests dies, m'agradaria esmentar la cinquena gamma. La cinquena gamma va tenir part del fòrum de l'edició anterior de l'any passat i torna a tenir-hi aquest any. Dedicarem el dimecres també a parlar de la cinquena gamma, una cinquena gamma... Perquè la gent ho entengui, la cinquena gamma és aquell plat...
Precuinat, podríem dir. Correcte, és aquest producte, és aquest plat que ha tingut un procés de cocció i està conservat per simplement ser regenerat a l'hora de servir-lo. A molta gent creu que és una tendència que és de fa poc temps, però fa més de 15 anys que el país treballa amb cinquena gama, hem evolucionat moltíssim i inicialment semblava que la cinquena gama era sinònim de mala...
de mala qualitat i tot el contrari, o de producte que no era producte de proximitat i la cinquena va pot tenir producte de proximitat i tenir la mateixa qualitat que pot tenir el producte fet a casa i nosaltres ho volem visibilitzar i aquest any ho farem i veureu que el dimecres tenim uns debats i tenim unes demostracions a la barra gastronòmica que ho ensenyaran a tothom que ens vulgui acompanyar.
Doncs, Albert La Vestida, Pere Girbets, també de la Brasa, Fòrum Gastronòmic, gràcies per venir avui aquí als Quatre Rius a Girona FM i parlar-nos d'aquesta edició i suposo que ja comencen a rumiar amb la de l'any que ve, perquè això abans era cada dos anys, ara és cada any.
Sí, ens ha agradat molta feina. Vull dir, abans teníem el temps de pensar, de veure, i ara, un cop acabem a partir del dijous, del dijous 20, hem de començar a pensar a veure què farem l'any que ve. Però veiem tot el programa, més que justificat un cop l'any al Fórum, que estrem una mica a Girona, i que per molts anys. Moltes gràcies per ser avui aquí a Girona FM, i nosaltres fem una petita pausa i tornem tot seguit per parlar dels Anderroc. Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La Marina està morena.
Estem sentint de fons els Figaflauers, un dels artistes que encapsala el llistat de les nominacions dels Premis Enderroc d'aquest any. Enderroc, que és la revista que ja fa més de 30 anys que està seguint tot el que envolta la indústria musical catalana, el que va començar sent això, una publicació mensual, una revista, ja és molt més que això, perquè Enderroc s'ha convertit...
en un autèntic dinamitzador de l'escena de casa nostra. I un dels exemples és precisament els Premis Under Rock, que són els premis de referència de la música catalana i la trobada, segurament, anual més important del sector. La Gala dels Premis es celebra aquesta nit, avui, a l'Auditori de Girona, una cerimònia que serà presentada per Alba Riera i Andreu Joanola,
i que podreu seguir en directe a partir de les 9 de la nit aquí a Girona FM a la ràdio de la ciutat. Per parlar-ne tenim amb nosaltres Lluís Gendrau, director de l'Andarroc. Lluís, bon dia, gràcies per ser avui aquí per atendre'ns a Girona FM. Hola, molt bon dia. Que entenc que avui aneu de bòlit, ho teniu tot a punt.
I, home, està tot pràcticament a punt, els últims temps fan de fer les proves de so, i, per tant, doncs, ja esperant que això doni el fet de sortida, i tal com dius, doncs, és la festa de la música catalana de ball. Aquí reuneixen, doncs mira, gairebé 400 artistes, grups...
i músics i, per tant, bona part del sector ve a descobrir-nos sobretot la temporada. És un bon moment per reconèixer també la feina que han fet en últim any els artistes del país i, per tant, sobretot per viure i per prohiir de la música, de la bona música que tenim al país. I tant que sí, que ho hem d'aprofitar. Perquè com serà la gala d'aquesta nit? O sigui, la gent que ens vulgui escoltar aquí a Girona FM, qui no pugui ser l'auditori, que estarà ple fins a dalt, què podem esperar de la gala d'avui?
Doncs mira, volem que sigui un gran espectacle. Tant si ho escuteu per la ràdio com si ho veieu per televisió, la idea és que tinguin l'espectacle en directe, on sobretot hi haurà molta música. Hi ha 14 artistes que fugen a l'escenari, 13 acompanyen les tremenes que tindran sorpreses, com per exemple...
No sé, els tiets venen a presentar en exclusiva mundial, diguem-ho així, el seu nou senzill, Canterna haurà sonat enlloc, i hi haurà també una proposta inèdita de Lil Dan, una superbanda gino lina, i tindrem moltes maneres de descobrir aquests artistes que han fet propostes especials.
per aquesta nit en directe, i a més a més tindrem també la DJI Trapella, que punxarà des de l'escenari totes les músiques que vagin sonant, de manera que volem convertir aquesta festa anual de la música en una mena de gran espectacle.
que no ho oblidem. A part de tot això que hi ha, a més a més, s'entregaran premis, que és el final.
que és al final l'objectiu de la gana. Per tant, hi haurà l'emoció fins al final dels monedos. Digues, digues. Hi haurà els premis de la crítica, que ja se saben, també el premis de la crítica, i a més a més hi haurà 12 premis de votació popular. En Guanyes hem incorporat també l'Ora que acabaria, que és la de rock, que sabrem qui va a parar, i a més a més també 3 premis especials. També reconeix la gent que té una trajectòria, que ha fet
L'any passat va ser l'any dels tiets.
Aquest any també hi haurà un guanyador, clar, serà com els Òscar, això, que hi haurà aquí, que acabarem l'endemà dient aquí, qui s'han portat aquí la grossa ha sigut, dèiem els figaflaues, els oques grasses, són els que tenen més nominacions, també.
Clar, evidentment, ja favorits, no?, com en el futbol, aquella gent que té més nominacions, doncs té més possibilitats, i de flaules, o de gràssers. El que passa és que en molts casos competeixen la mateixa categoria. Per tant, no es poden donar trobar les nominacions, però els hauran de repartir. Igual si en el cas de Alosa, o Fades, o Miqui Núñez, o Musca, que en tenen dos cadascú.
I molts premis que aniran a parar artistes individuals. Jo crec que més que una competició el que tracta és que la gent s'impliqui en la música del país, que la gent escolti aquests artistes, que la gent descobreixi coses interessants, cançons interessants, propostes artístiques.
que valen la pena i que ens expliquen doncs quina és la realitat de l'escena actual. Jo crec que la música és la fotografia de cada moment i aquests artistes representen perfectament quin és el moment actual de la mà catalana, del món on vivim i també dels problemes que té aquest món, especialment entre la gent jove i per tant doncs la música segurament és la millor eina que tenim per explicar-nos i també és una bona eina
per a favorir la llengua. Al final, també, ara que tothom no es preocupa especialment per la llengua, la música té prou producció, prou capacitat de fer la pressió, prou consum, la música en català, perquè té una salut, penso, molt potent, no sé, mala salut d'escarre que diuen, però en aquest cas, la gran producció de la música en català i d'actualitat
que fa que la puguem utilitzar com a bandera per explicar la nostra propi identitat. Tu, que les has vist de tots colors, que portes tota la vida dedicat a la música a Catalunya, creus una mala salut de ferro...
Creus que estem en un bon moment de la música en català? O creus que... Ara hi feia referència, aquests problemes de l'ús social de la llengua, en determinats llocs també. Creus que la música està sent també una via de sortida, una via de penetració en determinats sectors?
Mira, jo vull posar èfasi en aquesta gran producció de música en català, que és de qualitat, la importància que tenen els mitjans també a l'hora de fer difusió de la música. Pensa que fa 25 anys es publicaven més de 150 vistos i ara mateix això està multiplicat per 10. Els últims 5 anys, per exemple, s'han editat en català més de 40.000 cançons menys prim, de pop i derivats.
i per tant això fa que puguem homologar la música en català entre les deu escenes musicals amb un impacte a nivell europeu. I aquesta és la gran potència d'aquesta escena musical, de la música de casa nostra, i penso que això és una manera d'explicar que els escritus la fan política, fan cultura, i la cultura és la nostra llengua,
és la nostra manera també d'apostar pel futur, com a país, per manifestar llaritzacions dels nostres drets, per expressar les veus de les dones, els homes, els joves, per tant per explicar qui som, què ens està passant i què volem. Sense música en català no el problema existeix com a país, i per tant penso que la música ens acabarà salvant. I tot això té un gran aparador avui que és l'Andarrock, i abans d'anar acabant...
És curiós el que comentaves abans, una de les novetats d'aquest any és que hi ha per primera vegada una categoria de rock. Això que és la música més tradicional de la música en català, el rock més enllà de la cançó, evidentment. Com és que s'ha hagut d'esperar tant a tenir una categoria de rock? Justament precisament en un moment on sembla que la música urbana s'ho menja tot.
Bé, perquè, fixa't, d'alguna manera el rock ha davant llogat dintre del que era pop-rock, no?, i és una categoria molt àmplia, sempre és on hi ha més candidats, però sí que hem volgut posar èmfasi, sobretot que davant d'aquesta ausa de la música urbana, doncs, algú reclama l'escolta, també hi ha gent que fa rock amb guitarres, i baix, i bateria, i hi ha tot un seguit d'estils, que a vegades tenen al marge, que poden ser, doncs, el rock, però també el heavy metal, el punk,
tots els derivats d'aquests estils i això fa que hi volguem posar ênfasi. De fet, una de les que ens semblava interessant destacar és que l'any 2024 es van publicar al voltant de 170-175 discos de rock i per tant hi ha prou producció, hi ha prou artistes per explicar que hi ha una escena que a més a més és portable i que a més a més existeixen català.
sempre depenent fins i tot un treball, un llibre, un volum que publicarà en darrers llibres sobre la història del metal en català. I hem acabat veient, hem acabat catalogant més de 500 grups de metal en català al llarg de la història que han gravat almenys un disc o han fet cançons en català. I per tant, doncs,
És una escena que és contundent i tot i que a vegades es quedi al marge, tot i que a vegades s'encén que només les ràdios són el tipus de música, doncs també hi ha moltes andes de rock i les hem de reivindicar. Això es diu andes de rock, és aquesta revista que té el rock en el seu nom.
Exacte. Ja per acabar, la gala dels Enderroc va començar a Girona ja fa uns quants anys. La Mercè, una mica en mica, s'ha anat fent gran. Ja esteu establerts a l'auditori. Aquest és l'espai ideal per la gala, que som a Girona i fem aquí, per tant hem de fer una miqueta de ciutat. Què representa per vosaltres ser Girona i si aquest matrimoni Enderroc-Girona té futur?
Doncs mira, sí, justament fa 15 anys que vam començar a fer els Premis a Girona, portem 27 edicions, per tant, ja fa més anys que els hem fet a Girona que a cap altre lloc, i per tant, sí, per nosaltres és una ciutat que respira cultura, que respira música, i per tant, sense aquesta ciutat segurament no es podria fer els Premis, amb la potència que tenen i amb la discursió que tenen.
És veritat que també hem vist que els films han anat creixent i que de l'aquella primer emissió que fèiem al Teatre Municipal de Girona, doncs això s'ha anat fent gran, a l'editori, i per tant en guany ha quedat moltíssima gent a fora. Més de 300 persones en vista d'espera que al final no han pogut entrar i que ens hem de plantejar com ho hem de poder resoldre, però la demanda de gent que vol donar els premis creix cada any,
sobretot entre la gent més jove, els artistes volen ser aquesta nit especial de la música del país i, per tant, ens encanta fer-ho a Girona. Segurament tindrem més recursos per fer-ho a Girona, però val molt la pena que aquesta ciutat sigui aquesta nit capital de la música.
Doncs Lluís Gendrau, director dels Enderroc, desitgem des d'aquí una fantàstica gala que segur que ho serà dels premis d'aquesta nit i gràcies per haver-nos explicat tot això que ens està parlant avui aquí als Quatre Rius a Girona FM.
Lluís, gràcies. Molt bé, doncs gràcies a vosaltres i gràcies pel suport. I recordem-ho, a partir de les 9 de la nit, qui vulgui, es pot seguir per televisió, però també per ràdio, per Girona FM, podreu seguir en directe aquesta gala, els premiats, les estrenes musicals, que com ens deia en Lluís Niurà, moltíssimes, i per tant, tot el que remena a l'actualitat musical.
de Catalunya, avui des de Girona, des de l'Auditoria Les Nou, també Girona FM. Nosaltres us deixem amb uns dels protagonistes d'aquesta gala d'avui, que seran els Oques Grasses, i mentrestant ja tenim aquí a punt, i es prepara el doctor Xavier Fàbregas, que parlarem de salut i d'addiccions com sempre que ve. Fins ara.
Milers de nits que es fan matins comptant les llàgrimes. El buit he pres a caure cap amunt dins el plan, dins el plan.
Estrella que em diu que no trepitgi mai ningú, no deixis mai de ser tu. I si el cor diu que vol jugar-s'ho tot, qui sóc jo per dir-li que no? Qui sóc jo per dir-li que no? Qui sóc jo per dir-me que no?
Vull viure dies nous, estimo el sol quan fa dies que plou, vull viure-ho tot com un primer petó, de què em serveu?
Els quatre rius.
El magasin matinal obert a la ciutat.
Doncs venim de Oques Grasses, venim dels Anderró, que hem passat pel Fòrum Gastronòmic avui també, vull dir, temes de Girona. I ara aixecarem una miqueta el Zoom perquè tenim amb nosaltres Xavier Fàbregas, que és especialista en salut mental i addiccions del Centre Mas Ferriol, que, com bé sabeu, ens acompanya aquí, els Quatre Rius hem enceit periòdicament per parlar, sobretot d'això, d'addiccions, d'aquests temes que...
són també cada vegada més presents en la societat d'avui en dia. Deia que aixecàvem el Zoom perquè avui no parlem d'addiccions, avui parlarem més de personalitats, parlarem més de salut mental, parlarem més d'allò que estem veient, que tots ens hi ha una miqueta preocupats i que tots ho veiem una miqueta sobretot a través de les xarxes, a través dels mitjans, que no acabem d'entendre i aviam si per tant li podem posar una miqueta de ciència en tot això. Estem parlant de Donald Trump.
Xavier, benvingut, gràcies per ser aquí una altra vegada. Gràcies, Oriol, bon dia. Donald Trump, aviam, tot això que passa amb Donald Trump, aquests excessos de Trump amb els mitjans de comunicació, aquesta manera de sobreactuar constantment, aquesta personalitat que ja la coneixíem però que ara poder fins i tot és més extrema que abans, això és algun tipus de patologia o és normal? Escolta'm, cadascú és com és.
Aviam, des de fa un temps s'està valorant que tota aquesta exhibició de prepotència, tota aquesta manera de fer, podria correspondre a una categoria diagnòstica, que és el que en diem un trastorn narcisista de la personalitat. Això és una cosa que s'ha anat discutint al llarg del primer mandat, però que ara sembla cada cop més evident, aquesta manera de fer,
histriònica, aquesta manera de fer abusadora aquesta manera d'anar pel món sense cap mena d'autocrítica que és un perfil que veiem moltes vegades i que és especialment tòxic en personatges de poder
Però aquesta manera que veiem de Donald Trump encaixa dins d'un patró que està estudiat de personalitat? Sí, de personalitat. Seria un trastorn d'un tipus de personatges que necessiten contínuament estar sota dels focus, que necessiten contínuament una adolació.
que parteixen d'una situació d'inseguretat que es passa a l'altra bàndol, és a dir, que com a manera de compensar aquestes inseguretats el que desenvolupes és una manera de fer prepotent, una manera de fer absolutament segura o aparentment segura i això és molt fotut perquè necessita contínuament que hi hagi aquestes persones que el validin
que li facin cas, que li escalfin l'orella amb tota mena d'elevances i això fa que siguin personatges especialment perillosos en el sentit que perden la visió del món, són molt poc autocrítics
i que en aquesta recerca absoluta d'aquesta adulació es converteixen en gent omnipotent i amb el perill que moltes vegades també el seu funcionament és molt capriciós. O sigui, no hi ha una lògica. Funciona més per qüestions emocionals que no per qüestions que siguin racionals.
I això, per exemple, pot generar, o sigui, són personalitats que són de pujada i baixada també, o no, o sempre estan amb aquest to? Sempre faran aquesta pujada o intentaran estar sempre a la pujada i quan peten la patacada és molt forta, perquè estan molt amunt i estan fora de la realitat.
D'aquest tipus de perfils en tenim a la societat un tant percent relativament gran de personatges que són tòxics, de gent que en un moment determinat actua amb aquesta prepotència, amb aquesta indiferència respecte a l'empatia, que seria aquesta cosa protectora que ens permet identificar-nos amb els altres i tenir aquest punt de vista una mica més compartit, però el problema greu és quan aquests personatges tenen poder.
Aquella tieta que sempre ens critica, que ho sap tot i no sé què, només és la tieta. A no ser que sigui una tieta molt rica, a la que hem de fer-li molt cas perquè ens doni l'herència, en principi seria aquell personatge que inclús evites, perquè és tòxic amb les relacions, es menja l'espai, no et deixa respirar...
Però si això li passa a un personatge que aconsegueix aquests llocs de poder, aquestes capacitats de manegar les situacions, doncs és especialment perillós perquè no té massa fre.
Perquè aquests personatges necessiten poder o no? Ara parlaves de casos, pot ser la dieta i no té cap tipus de poder, però aquest tipus de personalitat necessita exercir aquest poder per sentir-se satisfeta i en el cas de Donald Trump, que és el que ens ha portat fins aquí avui, primer l'ou o la gallina, diguéssim, és el poder que li dona aquesta personalitat o és la personalitat que necessita cada vegada més i més i més?
Hi ha una recerca contínua d'aquest poder, d'aquest aixafar els altres, d'aquest ocupaspai, que a vegades té poc recorregut perquè la persona que té aquesta manera de ser, que és patològica, no aconsegueix aquest ressò, no aconsegueix aquest espai on pugui desenvolupar i desplegar totes les seves males arts.
Però sí per casualitat, o perquè realment té oportunitats una mica esdevingudes, perquè moltes vegades no depèn del gran mèrit, sinó que ocupa un espai que a vegades fa gràcia. Sempre diem que el gran problema de les eleccions americanes és que els que s'hi oposaven eren molt fluixos.
Eren personatges molt freds, eren personatges poc propers, en aquest sentit, i per tant li vam fer la feina una mica fàcil en uns temps on estem molt donats a l'espectacle. Perquè aquesta personalitat de Trump també està generant moltes adhesions, o sigui, aquí ens ho veiem tot una miqueta més espantats, però clar, al final Estats Units ha acabat guanyant molt més bé del que es pensaven, fins i tot. Perquè hi ha també una part on s'ha aprofitat aquest tipus de personalitats que tenen aquest...
aquest punt carismàtic, aquest punt de curiositat, perquè com que no tenen filtre, es fan molt atractius, perquè les diuen molt grosses, i això és un espectacle. Això en el context mediàtic actual, on tot dura, tot són 140 caràcters que duren unes hores i l'endemà i han passat de pantalla, ja encaixa, potser ha arribat en un moment just per ell. Sí, és aquesta tormenta perfecta on s'han ajuntat aquesta necessitat d'espectacle en un món molt volàtil, això que deies, Oriol, de
de la cosa que passa de seguida i necessita que hi hagi una altra petardada per tornar a sortir, aquest focs d'artifici, i segurament, i això és el que fa més por, és la possibilitat que estigui manipulat per una sèrie de personatges a l'ombra que el fan servir com aquest personatge exposat, però que en realitat el que fa és seguir uns dictaments, el seguir una...
una mena de guió fosc que no sabem qui el porta. Hi ha una cosa que preocupa moltíssim, la seva subordinació a Putin i a les històries aquestes que tenen molt a veure amb aquests sistemes nous de manipulació de l'opinió, els vots, aquesta sèrie de coses que comencem a conèixer mínimament i que...
se sap i s'ha demostrat que influeixen en les eleccions, que influeixen en l'estat d'ànim de la gent. Realment aquest món dels fakes, de la cosa immediata, que trenca les maneres habituals de comunicació. Més enllà de les conseqüències polítiques, de la manera de ser a Trump i de les decisions que està prenent, siguin preses per ell o per gent que té al voltant o de tota una miqueda, suposo, es pot mantenir aquest to?
gaire temps, perquè abans en parlàvem, no?, que és una personalitat narcisista, etcètera, etcètera, però aquest ritme de petardades que li deies tu, que m'ha agradat la paraula, es pot mantenir molt al temps, perquè en aquest context mediàtic que dèiem també, el nivell de cremamenta, d'arrostimenta d'aquest tipus de personatges també és molt alt.
Sí, però tenen una cosa a favor, que és la rapidesa amb l'aparició d'aquestes petardades que dèiem abans i amb la facilitat d'oblidar-ho perquè una cosa nova ens produeix aquesta curiositat, aquesta fascinació.
I n'hi ha uns quants d'aquests personatges, el Millet i Argentina, tota una sèrie de maneres de fer que són molt calcades, que tenen una mena com de patró, on es busquen personatges estrofolaris, que inclús no te'ls miraries o no els...
No te'ls emportaries a una ella deserta, perquè serien companys absolutament terribles, però que fan gràcia. I que, com que les diuen de l'alçada d'un campanar, doncs això provoca aquest punt d'espectacle. Tinguem en compte que Trump ha sortit d'un programa de televisió.
era un personatge que es dedicava a fer una mena de reality que tenia la fascinació que tenen tots aquests programes que toquen una mica la visceralitat es va fer famós de fet quan feia fora la gent aquesta manera de fer que era com molt espectacular que era com molt dramàtica on no et podies defensar davant del seu abasallament d'aquesta manera d'ocupar l'espai d'aquesta forma
I, vaja, és una mica el tema dels nous temps. Això ens haurà de fer pensar, perquè estem absolutament bombardejats i manipulats per aquestes maneres de funcionar, i potser el que tocaria és deixar-los donar ressò. O sigui, que ens avorríssim precisament d'aquesta incontinència, d'aquesta bogeria, i és molt probable, i t'ho preguntaves ara, que això es vagi extingint perquè busquem novetats. I això comença a ser avorrit, perquè dir-la cada dia més grossa té un límit. O sigui, és impossible fer segons quines coses...
I, a més, hi ha una qüestió que a mi em sembla molt interessant, que és el xoc dels egos. O sigui, al seu costat també hi ha gent que vol ocupar aquest espai. O sigui, el dia que es baralla amb Elon Musk, que és un altre personatge també... Seguiria aquest patró, també. Seguiria aquest patró. O sigui, aquests personatges incontinents, només fa falta que els vegis ballar, que fan una mica de por.
I suposo que hi haurà un moment que xucaran. De fet, crec que hi ha maniobres intentant que entrin en aquest xoc de personalitats que pot ser espectacular. Una personalitat narcisista, com que dèiem de Donald Trump, es pot acompanyar d'altres personalitats narcisistes o al final acaben xucant? O sigui, són tòxics els uns als altres o es poden arribar a complementar?
Són absolutament tòxics, el problema en aquest sentit és que moltes vegades són aquestes titelles d'aquests altres interessos més foscos, on hi ha gent més intel·ligent que són capaços de manipular-lo, de gràcies a que adulen la seva necessitat de protagonisme, doncs els poden donar la volta.
amb els narcisistes no els arregles els intentes reconduir intentes d'alguna manera que siguin menys tòxics per ells mateixos i per la gent del voltant i aquesta és una mica la qüestió normalment no volen tenir un altre gall al galliner i per tant defugen aquesta història i s'intenten carregar tots els que s'assemblen una mica a ells és aquesta espècie d'extinció controlada perquè no hi ha prou aire per respirar en el mateix espai
Per tant, si hi ha un altre molt proper, això traurà espurnes. Però també és possible que l'acabin aïllant, li acabin donant una mica de segona existència, on li deixen fer una mica el numeret, però després hi ha gent que controla les coses que fa.
I després ja per anar acabant, perquè estem enfilant el final del programa, hem vist, vam veure la setmana passada o l'altra, no recordo, com Donald Trump repiulava un vídeo creat per intel·ligència artificial de com havia de ser la gasa que ell s'imagina, un complex turístic, un resort turístic, i en aquest vídeo hi havia una estàtua seva daurada,
Com es veu un narcisista com Donald Trump a ell mateix? Quina impressió té d'ell mateix? És que això els sembla normal. Penseu en les estàtues de Corea del Nord, o de les atrapies aquestes que hi ha en alguns... A les monies. A les monies.
Les monarquies europees. Les monarquies europees també, però aquests han anat una mica dissimulant per poder aconseguir mantenir un espai perquè era massa ridícul el que feia. El que ha intentat treure massa el peu de la galleda s'ha trobat que hi havia uns contrapoders que els frenaven.
i ara ens sembla impensable aquestes actituds xulesques, inclús moltes vegades, doncs això els ha anat en contra. Imagineu el tema del rei Joan Carles amb l'elefant mort, o aquestes coses que van apareixent de la Bàrbara Rey, tot això no els hi fa cap bé, perquè precisament s'aguanten des de l'opacitat. Quan s'exposen a la llum,
això els ensenya els peus de fang. En canvi, en aquests personatges narcisistes, això els fa molta gràcia. Recordeu aquell vídeo del Putin atacant amb un os, sense camisa, el muntant a cavall pel mig de la neu, el Kim Jong-un i aquestes estàtues de la família, que estan a totes les places i la gent desfilant davant d'ell. Totes aquestes qüestions necessiten tota aquesta espècie de...