logo

Els 4 Rius

El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen

Transcribed podcasts: 247
Time transcribed: 9d 10h 11m 27s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Erotisme, identitat i debut musical a Girona

Summary:

## Resum general del programa L’episodi d’**Els 4 Rius** a **Girona FM** combina tres grans blocs: 1. **Entrevista literària amb Anabel Tena** sobre el recull de relats *El plaer de la lluita*. 2. **Connexió amb Mercè Mascaró** per anunciar la presentació de la seva novel·la *Després del mar* a la Llibreria 22. 3. **Espai musical amb el Llini**, que presenta el seu **disc debut en català**, *Des del dia 1*. Entre blocs hi ha falques promocionals de la graella de **Girona FM** i música. --- ## 1. Obertura del programa i to general ### Context i clima • El programa s’obre amb comentaris sobre el **canvi de temps**: fins ara sense jaqueta, però amb una baixada forta de temperatures a mitja setmana. • Es fa una reflexió irònica sobre el **canvi climàtic** i la normalització dels **20 graus a finals de novembre**. > “Diguen-li canvi climàtic, zona temperada o clima mediterrani, depèn de quina mà facis servir per votar…” • El conductor lliga el clima amb una preocupació social: les **persones sense llar** i la capacitat de les administracions per garantir mínims vitals quan arriba el fred. ### Dinàmica amb l’Arnau Vila • Conversa distesa amb **Arnau Vila**, amb bromes sobre la **dificultat d’arrencar el dilluns**, el fred i el vent (referència a la **tramuntana**). • Es fa memòria d’un cap de setmana a l’**estany**, amb comentaris sobre la sensació de fred pel vent i els arbres. • El presentador avança el contingut del dia: - Entrevista amb **Anabel Tena** i el llibre *El plaer de la lluita*. - Recordatori de la presentació de **Mercè Mascaró** a la **Llibreria 22**. - Tancament amb el **contrapunt musical**: el debut del **Llini**. --- ## 2. Anabel Tena i *El plaer de la lluita* *(Entrevista extensa i nucli principal del programa)* ### 2.1. Origen del llibre i influències • **Anabel Tena** presenta *El plaer de la lluita*, el seu **segon llibre**: - **Recull de relats eròtics i feministes**. - *Estil*: íntim, reflexiu i **crític** amb el desig, l’amor, els cossos i les estructures que els condicionen. • **Naixement del projecte**: - S’inicia arran d’un **concurs de relats** al seu poble. - Fortament inspirat per **Plaer de dona** d’Isabel-Clara Simó: - Li interessa el que passa *després de l’orgasme* i del desig, més que l’escena sexual en si. • Una segona influència clau és **Jantipau del Morir**, d’Ernesto Castro: - Imita els **diàlegs platònics**. - Totes les protagonistes són dones en un **camp de concentració femení**. - El centre del llibre és la **filosofia** presentada en forma de diàleg. • A partir d’això, Tena decideix: - Usar el **diàleg** com a recurs principal. - Fer un **homenatge a les seves amigues** i a les converses compartides. > “És un llibre que s’ha forjat a les sobretaules.” ### 2.2. Converses, amigues i profunditat al bar • L’autora defensa que moltes converses amb amigues poden ser **molt teòriques i profundes**, encara que passin en un bar. • Explica un cas amb l’editor: - L’editor trobava una conversa “massa teòrica” per ser entre col·legues. - Una amiga li confirma que aquella conversa està **literalment extreta d’un moment real**. • El conductor reivindica la profunditat dels **bars de la universitat**, especialment a una **facultat de lletres** com la de Girona. ### 2.3. Relació amb Idilis i el món editorial • Tena parla de la seva experiència a **Idilis**, la línia eròtica de l’editorial La geminada: - Va fer **pràctiques** a La geminada quan s’estava gestant Idilis. - Va proposar llegir i treballar només amb **autores**, com a decisió política, després d’haver estudiat **filosofia** gairebé només amb homes. - Estava “obsessionada” amb la **literatura eròtica**, i això encaixa amb el projecte Idilis. • Durant les pràctiques: - Fa recerca d’**escriptores**. - Ajuda a preparar la **nova línia eròtica**. • El primer germen del llibre: - Envia un **manuscrit molt embrionari** a Idilis (tres relats). - La Laia (directora de la casa) no l’accepta llavors, però li dona feedback. - Ella mateixa reconeix que era un projecte “bebè”. ### 2.4. Erotisme, feminisme i crítica social • Tena identifica **tres dimensions** centrals del llibre: - **Erotisme** - **Feminisme** - **Crítica social** • Com les entrellaça? - A través dels **diàlegs** i de la **fusió de literatura i filosofia**. - Fa servir els personatges per “colar” **discursos, opinions i referències teòriques**. - Omple els relats de **cites i bibliografia**: - Utilitza una *“bibliografia immensa”* per a un llibre de relats. - Les cites són una forma d’homenatge a les seves **autores de capçalera**. > Per Tena, moltes d’aquestes autores són “una amiga més” en el seu procés d’aprendre i desaprendre com estimem i desitgem. ### 2.5. Procés d’escriptura i influències concretes • Tena manté **dos diaris**: - Un **personal**. - Un **diari de lectures**, sempre escrit a mà, on recull cites i idees. • Escriu molt des de la **memòria lectora i vital**: - Quan construeix un relat, primer decideix **“de què vull parlar aquí”**. - Després combina: - Experiències pròpies. - Experiències d’amigues. - Llibres i articles. - Notícies. • Menciona la forta influència de **Llegimata** de Luna Miguel, que descobreix encara més rellegint el llibre un cop el seu recull ja està escrit. ### 2.6. Fil conductor: plaer, bisexualitat i performance • Fil de fons: **el plaer de la dona**, que deriva cap al **plaer de la dona bisexual**. • La seva intenció inicial: - Reflexionar sobre la **bisexualitat femenina**. - Incorporar la noció de *performance* de **Judith Butler**. • Primer manuscrit (tres protagonistes bisexuals): - Socialitzades com a **heterosexuals**. - Amb homes: és fàcil acabar **lligant i emparellant-se**, però amb històries molt guionitzades. - Amb noies: sovint acaben només com a **amigues**, perquè s’han socialitzat des de l’amistat. • A mesura que el projecte creix, obre el focus: - Afegeix un relat centrat en el **plaer masculí** (protagonista home de 40 anys). - Introdueix personatges de diferents **edats**, **gèneres** i **identitats sexuals**. > El missatge global: l’erotisme té **dues cares** —plaer i lluita— i fins i tot el subjecte més privilegiat “surt perdent” en un camp sexual molt guionitzat. ### 2.7. Exemple: el relat del “Joanet” i la masculinitat • Un dels relats clau: **“El desig de paca d’en Joanet”** (títol esmentat al programa). • Protagonista: **home de 40 anys**, conservador, amb vida tradicional, en **crisi dels 40**: - De cop vol ser “un xaval modern”. - Vol col·leccionar parelles sexuals (*“col·leccionant figues”*), inspirat per un amic. • Objectiu del relat: - Mostrar que també la **sexualitat masculina** està **guionitzada socialment**. - Denunciar l’exigència de ser **hipersexual**, sempre disposat i triomfador. ### 2.8. Construcció del llibre, reescriptura i aprenentatges • El llibre es gesta durant **tres anys** de feina. • Tena explica que fer el **tall** (decidir què entra i què no) va ser molt difícil: - Tot el que veia o llegia ho volia incorporar. • Es veu una clara evolució entre els **primers relats** i els **últims**: - Posa l’exemple del relat **“del bohemi”**: - El va escriure fa tres anys, i el troba desfasat. - L’acaba reescrivint completament. - Tema: l’**home performatiu** que sedueix amb la imatge d’intel·lectual. • Experiència personal de fons: - Noia de poble que arriba a **Girona** i a la **facultat de lletres**. - Les estudiants són fàcilment seduïbles per un **noi amb un llibre a la mà**. - Amb els anys aprens a preguntar *“quin llibre és, i des de quin punt de vista el llegeix?”*. > El presentador resumeix: es tracta d’“entrenar la mirada” i d’acceptar que **la mirada es cansa** amb el temps. ### 2.9. Portada i simbolisme visual • La portada és obra de la **Marina Camproví**: - Tena en destaca el **fort simbolisme**. - Neix d’una il·lustració prèvia: una noia que es treu **fletxes de l’esquena** i les dispara. • Idees clau de la portada: - No hi ha un *Eros* abstracte que dispara fletxes aleatòries. - **“Fem el que podem amb el que tenim, però que no serveixi d’excusa.”** - Les fletxes representen traumes, lectures, experiències i condicionants socials. • El format físic del llibre (editorial El Punt Volat): - La **solapa es desdoblega**. - Exterior: llibres, representant el **pes de la lectura** en la vida dels personatges. - Interior: la figura de la noia amb les fletxes. • Tots els protagonistes tenen en comú: - S’obsessionen amb llibres en moments de **crisi o d’autodescobriment**. - Usen els llibres com a **guia vital**. - Sovint intenten **imitar** allò que llegeixen. ### 2.10. Publicació via Verkami i relació amb editorials • Per publicar el llibre, Tena recorre a un **Verkami** (micromecenatge): 1. **Primeres passes editorials**: - Envia el manuscrit inicial a **Idilis**. - Després a una altra editorial tradicional, que li proposa comprar-li els **drets** per assegurar el retorn de la inversió. - Ella ho rebutja: no li convenç perdre el control d’aquesta manera. 2. **Cap de Brot i El Punt Volat**: - Envia el llibre a **Cap de Brot**, nova editorial gironina. - Li responen que no encaixa, però la deriven a **El Punt Volat**. - El seu editor, Germán, la truca l’endemà: li agrada, però és un **servei d’autopublicació**. 3. **Opció Verkami**: - Tena tem haver de pagar 1.500 € de la seva butxaca. - L’editor li proposa l’**opció Verkami**: - El Punt Volat gestiona la campanya i la part tècnica. - Ella no ha d’avançar diners: *“si surt, surt; i si no, no has perdut res”*. - Reflexió: amb **150 col·legues** posant 10 €, ja tens el llibre finançat. • Resultat del Verkami: - Aconsegueixen l’objectiu amb unes **70 aportacions**. - Per l’autora, el procés és molt **emocional i comunitari**: - Amics i familiars que reapareixen per donar suport. - Gent desconeguda que hi col·labora. - Sentir “la xarxa” empenyent el projecte. > Tena en guarda “un molt bon record” i el veu com la seva **primera pedra** com a autora. ### 2.11. Presentacions i complicitats • Es concreten **presentacions del llibre**: - **Llibreria 22 (Girona)**: dilluns 24 a les 19 h. - Conduïda per **Carme Pons**, amiga de la universitat. - **Òdena (poble de l’autora)**: dia 29 de novembre, presentació amb la il·lustradora **Marina Camproví**. • Tena subratlla que no ha volgut fer un llibre estrictament autobiogràfic: - Parteix de la idea que *“el personal és polític”*. - Utilitza experiències de vida quan ho necessita, però sempre transformades. • Agraïment especial a la Carme Pons als **agraïments del llibre**: - Per haver “sobreviscut juntes en aquesta facultat de pedantes”. - El conductor admet que podrien fer un monogràfic sobre el tema, però se li acaba el temps. • El presentador conclou que la frase de la portada —*“fem el que podem amb el que tenim, però que no serveixi d’excusa”*— resumeix tant la filosofia del llibre com la del programa. --- ## 3. Mercè Mascaró i *Després del mar* *(Secció d’agenda literària, més breu)* ### 3.1. Recordatori del llibre i temes centrals • Es recupera la conversa amb **Mercè Mascaró** sobre la seva novel·la *Després del mar* (La Magrana): - El conductor recorda que ja n’havien parlat àmpliament a **Els 4 Rius** mesos enrere. • *Després del mar* és: - Una novel·la sobre la **descoberta d’un mateix**. - Protagonista de **20 anys**, en un **moment crucial** de la vida. - Ambientada l’**estiu de 1995**. • Doble trama: - **Viàtic interior** de la protagonista: recerca d’identitat, confiança i decisions vitals. - El **misteri de Montanau**: un poble que *“va perdre el mar”* anys enrere i ningú sap per què. > Mascaró destaca que la recerca del misteri és també una **metàfora del viatge interior**. • Temes recurrents: - Pas del temps i il·lusió que els problemes es resoldran amb l’edat. - **Relacions familiars** i **relacions entre filles i mares/pares**. - Naturalesa polièdrica de les relacions, amb **llums i ombres**. > El conductor hi afegeix una lectura pròpia: “ens pensem que els problemes se solucionen, i l’únic que passa és que la mirada està més cansada”. ### 3.2. Presentació a la Llibreria 22 • S’anuncia la **presentació** de *Després del mar*: - **Dia**: dimarts 18 de novembre. - **Hora**: 19.00 h. - **Lloc**: **Llibreria 22** (Girona). - Acompanyada per **Esther Escamilla**, amiga i companya d’editorial (també a La Magrana). • Mascaró espera una conversa que vagi més enllà de la trama i entri en el **procés creatiu de l’escriptura**. • El conductor fa broma sobre els dies “forts” per presentar llibres (dijous plens, dimarts i dimecres amb Champions) i reivindica el **dilluns** com el nou dia ideal per presentar. --- ## 4. Llini i *Des del dia 1*: debut musical *(Tram final del programa, to molt distès i proper)* ### 4.1. Qui és el Llini i com neix el projecte • Es presenta el **Llini** i el seu **primer gran projecte discogràfic**, *Des del dia 1* (escrit gràficament amb un “1” a dins del títol). • El disc es defineix com: - Més que un disc: **declaració d’intencions**. - Relat sobre **constància**, **somnis** i **fidelitat a un mateix**. - **8 cançons** que busquen **“definir-se”** com a artista. • Origen de la relació amb la música: - Neix en tardes de **batxillerat**, tornant a casa frustrat. - Descobreix instrumentals de rap a YouTube i comença a jugar-hi. - Ve d’una família molt vinculada al **món de la interpretació i l’actuació**, vol comprovar si té “aquesta sang”. - Situa l’inici seriós del projecte cap al **2019–2021**, en el període post-pandèmia. ### 4.2. Del hobby al disc: professionalització i valors • El pas de “tinc una cançó” al **primer disc**: - Recorda els inicis: amics que li deien *“que xula”* encara que la cançó fos molt primerenca. - Amb el temps el projecte es va **professionalitzant**. • Paper del **98** (possiblement un col·lectiu o segell): - El 98 l’acull i li dóna confiança per fer un **disc amb sentit, de cap a peus**. • Objectiu del disc: - Aplegar **valors, originalitat i creativitat** en una proposta coherent. - No quedar-se enrere “com el 95%” que no fa el salt a projecte consistent. ### 4.3. Temàtica del disc i dimensió personal • Una de les peces clau és **“Ho aconseguiré”**: - Es vincula directament amb el títol *Des del dia 1*. - Parla d’aconseguir-ho **“pels que hi són i pels que han marxat”**. • El disc es carrega d’emoció per la mort de la seva **àvia** durant el procés creatiu: - Es compromet a **triomfar en part per ella**. - Entén l’èxit com una cosa compartida amb les persones que l’han acompanyat. ### 4.4. Estil musical i diversitat de gèneres • El disc barreja diversos **estils urbans**: - **Trap** - **Pop urbà** - Sonoritat **mediterrània** • El Llini defensa que cal **explorar diferents registres** per trobar què connecta amb el públic: - Vol agradar, però sense perdre la **pròpia identitat**. - Accepta que hi haurà temes que agradaran més i d’altres menys, i que això forma part de la relació artista–oient. ### 4.5. Col·laboracions i escena catalana • El disc inclou **col·laboracions** amb altres artistes: - Es mencionen **Marina Freixas**, **Chloe**, **Masby**, **Ricky Recto** i **Kidi**. - Molts han passat ja pel programa. • Per al Llini, els col·laboradors han passat de ser simples companys de hobby a **amistats reals**: - Rebutja la idea de veure’ls com a competència. - Defensa que l’escena emergent ha de **créixer junta**. > Posa molt en valor la **música en català**, que considera en un moment clau per “explotar-la” i fer accions que la facin créixer. ### 4.6. Directe, escenari i comunitat • El directe no és una simple traducció del disc: - El Llini diu que treballen el directe **des de fa temps** per fer-lo diferent i potent. - Vol **guanyar-se el públic** des de l’escenari. • Filosofia d’escenari: - L’única diferència entre l’artista i l’oient és que **un fa la música i l’altre l’escolta**, però no hi ha jerarquia. - Vol ser **molt proper** al públic. • Logística i comunitat: - S’emporta sempre **amics** als concerts, els paga el viatge per compartir l’experiència. - Porta **ballarines** i **corista**, busca un directe **col·lectiu i energètic**. • Hi ha **bolos programats**, però encara no els pot anunciar públicament. ### 4.7. Futur creatiu i impulsivitat • Pel que fa a nous projectes: - Confessa que és molt **impulsiu**. - El disc, internament, fa temps que està tancat i té **cançons pensades per als propers mesos**. • Assegura que ja hi ha temes que **sortiran d’aquí cinc mesos** que ell ja té molt presents, mostra d’una creativitat contínua. • El conductor tanca l’entrevista amb la cançó **“Mil motius”** i juga amb la grafia del títol del disc (l’“1” intercalat a *Des del dia 1*). --- ## 5. Falques i música entre seccions Al llarg del programa se senten diverses **falques promocionals** de la programació de **Girona FM**, que reforcen la identitat de la cadena com a ràdio de proximitat i cultural: • **“La Càpsula”** – Programa dedicat a la música soul. • **“L’actualitat en 180 segons”** – Botlletins informatius horaris. • **“Cocodril Club”** – Programa revival sobre música pop-rock dels 60, 70 i 80 amb Albert Malla. • **“El Jardí de l’ànima”** – Programa sobre benestar, consciència i transformació personal. • **“García i Tarribas Associats”** – Espai sobre cinema, música, teatre i llibres. • **“La principal de Girona FM”** – Programa dedicat a la sardana i la cobla. • Diverses falques d’**Els 4 Rius** com a programa d’entrevistes, gent, cultura i històries de Girona. També sonen **peces musicals** que serveixen d’introducció o tancament de blocs, reforçant el to **cultural i urbà** del programa. --- ## 6. Idees clau de l’episodi ### Literatura • *El plaer de la lluita* explora el **desig**, l’**erotisme**, la **lluita feminista** i les **pressions socials** sobre el plaer, especialment des de la **bisexualitat femenina**. • El llibre reivindica: - La **profunditat de les converses informals** entre amigues. - La força de la **lectura** i de la **bibliografia** com a part del relat. - La necessitat de **revisar guions de gènere i sexualitat** (tant femenins com masculins). • Tena exemplifica les dificultats d’una **autora emergent** per publicar i mostra com el **micromecenatge** pot ser una via viable i molt comunitària. ### Novel·la i identitat • *Després del mar* de Mercè Mascaró posa el focus en: - El **pas a la vida adulta** als 20 anys. - El **viatge interior** continuat al llarg de la vida. - Les **relacions familiars** i la persistència de certes preguntes que “no es resolen mai del tot”. ### Música i escena catalana • El Llini presenta un **debut en català** amb barreja d’estils urbans i mediterranis, molt arrelat a: - La **constància** personal. - La **memòria** dels que ja no hi són. - La **comunitat d’artistes emergents** i l’aposta conjunta per la **música en català**. > L’episodi, en conjunt, és un retrat de **Girona com a ecosistema cultural**: llibreries, editorials, música emergent, ràdio local i una xarxa de creadors que es recolzen mútuament.

Tags:

['Girona FM', 'Els 4 Rius', 'literatura eròtica', 'feminisme', 'crítica social', 'bisexualitat', 'Judith Butler', 'Isabel-Clara Simó', 'Idilis', 'La geminada', 'Verkami', 'El Punt Volat', 'diàleg filosòfic', 'relats', 'música en català', 'trap', 'pop urbà', 'escena emergent', 'debut musical', 'Des del dia 1', 'Després del mar', 'Llibreria 22', 'presentacions de llibres', 'joventut', 'identitat', 'relacions familiars', 'Montanau', 'canvi climàtic', 'sense llar']