17 de novembre de 2025 i una setmana més sense jaqueta però sense refiar-nos del cel que farà sol però les temperatures es esplomen a partir del dimecres amb sensacions tèrmiques per sota dels 10 graus només per recordar-nos de passada que estem a finals de novembre i hem normalitzat estar a 20 graus de temperatura
Diguen-li canvi climàtic, zona temperada o clima mediterrani, depèn de quina mà facis servir per votar, però preparem-nos per tornar als sopars de cullera, les mantes i maratons de pel·lis al sofà. Això els que puguem fer-ho, perquè en un any on el sense senyarisme ha anat a més, m'agradarà veure també quina capacitat tenen les administracions per garantir el mínim indispensable a la gent que no pot triar on dormir.
I ben preparat per, no sé si per reviure la seva època, aquell en què vivia l'estepa russa, me'n recordo amb temperatures molt sota zero, sempre saludava Arnau Vilabondi. Sí, efectivament, molt bon dia, i és veritat que abans potser ja anàvem amb pingüins amb una al·leta cada mà.
I acompanyats, ben acompanyats, però vaja, aquesta setmana a veure com pinta les temperatures. Però a mi no m'agrada massa que glaci, eh? Bueno, però aviam, que estarem a vint i pico de novembre, si és que el normal és que faci fred. Bueno, però... Perdó, eh? Tot i això, aquest any sí que, per exemple, l'he fet debat. Ah, sí? Amb efectes especials i tot? Sí. Carai. Hi ha un petit efecte especial que només el podré veure si neu.
Ah, al monestir, no? Hem d'anar... Un parell, un parell d'efectes, sí, al monestir de Santa Esteve. Avui vaig tard, eh? Vull dir, perdó, Renfe. Vull dir... Queda la Nòbila. Com anem? Tot el dia. Esperem que sí, no? Sí, no? Sempre, sempre. Ah, quin remei. Però és que no passa res, perquè el dilluns només ve un cop cada set dies. Buà, tio, però a mi m'ha costat arrencar, eh? Sí? Sí, m'ha costat molt avui, eh? No sé què ha passat, que... Bueno, primer això, després que he arribat a... Bueno, si avui hi ha costa, espera-te el dimecres.
El dimecres és pitjor encara. És pitjor. No ho sé, no ho sé, no... Aquesta setmana denoto pertorbacions. No, però hem d'arribar divendres a dir, mira, era simpàtic el noi. Ah, sí, sempre saludava, no? Sí, ja ho veurem. En qualsevol cas. Ho anem bé el cap de setmana. Sí, tranquil, vam haver de posar seguretat a l'estany perquè m'han fet tota la volta, sencera. Ah, mira, molt bé. No hi va ser gent.
però és a dir que la gent no? no, fa fred i quan fa fred feia molt no, però feia molt de vent ah, vent i la sensació de fred es muntava una mica però sí que feia vent eh la tramuntana segur que no bueno, les escurrialles de la tramuntana una mica escurrialles no estàvem pas a por bou però sí que nosaltres som fills del vent allà a la portada no, però saps què passa? com que hi havia molts arbres la sensació que hi havia molt de vent bueno però no, no era por bou no bueno
És una altra història, això. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, avui parlarem de llibres en uns instants. El plaer de la lluita, aviam què ens hi expliquen. Tot això també seguirem avançant. Recordarem la veu de la Mercè Mascaró, que també presenta llibre aquí a la Llibreria 22. Demà, dimarts, dia 18, després del Marc, que ja el vam presentar també en el seu moment. I acabarem amb el contrapunt musical, com no podia ser d'altra manera, i és que el Llini vindrà a presentar-nos el seu disc debut...
Aquí, als Quatre Rius de Girona FM, en el temps de música, última franja del dia. Però, si et sembla, Arnau Vila, anem per parts. Per tant... Comencem.
I Anabel Tena ens presenta El plaer de la lluita, el seu segon llibre, un recull de relats eròtics i feministes, el llibre que combina també un estil íntim i reflexiu amb una mirada crítica sobre el desig, l'amor als cossos i les estructures que els condicionen. I a veure com s'ha freuat tot això. Anabel Tena, bon dia i bona hora.
Bon dia. I benvinguda. No sé si havies estat mai aquí. No, la primera vegada. Bueno, la primera, això vol dir que quan treguis el tercer llibre i així successivament t'ho vas passant per aquí a presentar. Tant de bo. Perfecte. T'anava a dir, em sembla, vinculada a Girona, no? Tu també? No sé si has estudiat aquí, em sembla? Sí.
Sí, sí, vaig fer filosofia aquí i vaig venir a estudiar i ja m'hi he quedat. I ja t'hi has quedat. Bueno, ja veuràs, doncs. És que Girona a vegades és molt Girona, eh? Sí, sí, no, porto cinc anys, però... Ja has vist que és un poble, això, no? Jo vinc d'un poble de 2.500 habitants i a mi se'n fa ciutat, però... Escolta, com va néixer el plaer de la lluita?
Va néixer, em vaig presentar justament a un concurs de relats al meu poble i res, just havia llegit Plaer de dona, de la Isabel Clara Simó, que comença amb una noia que està en un post-orgasme, que diguem, i comença a pensar en tot això que hi ha després de tenir un orgasme.
I aquella idea em va semblar com molt atractiva, no? Com se'm parla potser molt de què és follar o les escenes eròtiques com a tal, o també quan parlem de literatura eròtica s'imagina l'escena com a tal. I, bueno, no sé, vaig començar a idear com de dir, vale, doncs vull tirar per relats eròtics però que també el centre sigui tot el que hi ha després del desig i després de l'orgasme.
I després d'això em vaig llegir Jantipau del Morir, de l'Ernesto Castro, que imita els diàlegs platònics i, bueno, totes les protagonistes són com noies que estan en un camp de concentració femení i al centre del llibre, diguem, o sigui, ell és filòsof i va fer que al centre del llibre sigui la filosofia però presentada com en aquest format de diàlegs. Llavors, per mi, la part més important d'aquest després del desit eren les converses amb les meves amigues
I vaig trobar com per aquí l'excusa per retre aquest homenatge a les meves amigues per tot el que hem après i desaprès juntes. És a dir, que és un llibre que s'ha forjat a les sobretaules. Sí. Per entendre'ns, vull dir... O sigui, taula del bar, sobretaules, no diré paper i boli, perquè potser no tan s'ha amat, no? Però...
jo mentre per exemple editàvem el llibre l'editor un dia em va dir com aquesta conversa és molt forçada com em sembla que és massa teòrica per ser una conversa entre col·legues i justament com el dia després li vaig ensenyar aquest relat a una amiga
que el relat estava inspirat en una conversa que havíem tingut nosaltres i em va dir, bo, tia, literalment recordo aquesta... Vull dir, que nosaltres a vegades tenim converses molt teòriques i a l'editor li va semblar una cosa molt teòrica i molt poc de col·legues i em va dir, no, és que recordo literalment aquesta conversa. És que l'editor jo crec que subestima la profunditat a vegades que es pot aconseguir en el bar de la uni. Sí.
Jo crec que s'ho estima. I més en una un i de lletres. I més en una un i de lletres. I més en una un i de lletres. I més allà el claustre de Girona, si és que ja m'imagino. Sí, sí, 100%. Escolta, quina influència ha pogut tenir idilis? Vull dir, no sé si coneixes la línia eròtica que tenen a la geminada. Bé, jo de fet estava fent les pràctiques a la geminada quan es va forjar idilis. Ah, que bé.
Que just, o sigui, jo vaig arribar allà i l'Alaia em va dir, bueno, què et ve de gust fer? L'Alaia és la directora de l'Aela Gemini. És amiga íntima d'aquest programa. La millor. I re, em va dir com, què et vindria de gust fer a les pràctiques? I jo li vaig dir, bueno, jo ara porto un temps amb la decisió política de només llegir dones.
perquè a l'institut, a l'ESO, a l'UNI fins i tot, que he fet filosofia, tots són homes. Llavors, si jo no m'hi poso llegidones, no hi ha manera de fer-ho. I li vaig dir també, i ara mateix estic obsessionada amb la literatura eròtica, llavors tot el que pugui sorgir per aquí, si em pots donar feina per aquí, super. I va començar primer donant-me com feines relacionades amb escriptores,
I un dia em va dir, mira, fa temps que penso que m'agradaria com obrir una línia eròtica, tu estàs motivada amb aquest tema, doncs provem-ho. I durant els mesos que van durar les pràctiques jo vaig estar com en el moment de començar a fer llistat i de començar a crear aquell projecte. Ah, molt bé. Sí. Clar, vull dir, al final, com aquell que diu, vull dir, completament influenciada per això també, no? Vull dir, és el que et va servir fins i tot com a base, podríem dir.
Jo, de fet, aquest manuscrit el vaig enviar a Idilis, però quan era molt bebè. Llavors, la Laia no el va acceptar, però vull dir, jo ara que l'he publicat i he rellegit com el que vaig enviar-li, vull dir, és que era un bebè projecte, tenia tres relats, ara en T7 no era ni... Li vaig enviar una mica el Germen, perquè també... Però el feedback també, aviam què t'explicava, no? Sí, i estava allà fent les pràctiques i vaig dir, bueno, jo què sé, provo a veure si sonava flauta.
T'anava a dir, perquè és que en aquest cas, en el plaer de la lluita, identifico com tres dimensions que són l'erotisme, el feminisme i la crítica social. Aviam si podem veure una miqueta aquestes tres dimensions, com aconsegueixes entrellaçar-les.
Per mi, a través dels diàlegs, que és el recurs que he fet servir, com per fer aquest homenatge a les meves amigues, però també per fusionar literatura i filosofia. Perquè era com molt bon joc, ja com la història de fons i llavors ja la narració.
I llavors jo aprofitava els diàlegs i els personatges per colar discursos i opinions, o sigui, només va saber com de llibres o així, com tot el que he volgut colar per allà, ho he colat a través dels diàlegs. I també de les cites, que és com, no sé si és molt típic que un llibre de relatges tingui una bibliografia immensa,
però els relats estan plens de cites i de bibliografia perquè també és l'excusa que jo he trobat per retrohomenatge a les meves influències que el dia de presentació vaig dir que per mi són una amiga més les meves autores de capçalera perquè tenen el mateix pes i importància en el que ha sigut per mi aprendre i desaprendre al voltant de com estimem i com desitgem i tota aquesta lluita que és el plaer de dona, no?
Com s'impregna una persona que escriu un recull de relat, per exemple, de totes aquestes autores?
No sé si ho fa amb paper boli al costat i diu, mira, això m'ha agradat, això també, això també, o realment és quelcom més emocional, podríem dir. Bé, aquí hi ha de tot. Jo en realitat porto dos diaris, un que és com més personal i un altre que sempre el faig a mà que el porto aquí, de fet, per si he de fer alguna cita, que és un diari de lectures. Llavors, realment no els vaig haver de visitar a l'hora de fer relats,
perquè la simple activitat d'anar recollint fa que jo me'n recordi com ve de les coses. Ara estic rellegint Llegimata de la Luna Miguel i rellegint-lo m'he adonat que jo ja era conscient de la influència d'aquest llibre en els meus relats però rellegint-m'ho m'he adonat que hi ha molta més influència de la que jo m'imaginava.
Llavors, si escribo, escric molt de memòria i de... Jo cada relat el vaig conformar pensant, de què vull parlar aquí? I llavors, un cop jo tenia això triat, si havia de tirar d'experiència pròpia de coses de les meves amigues, de llibres, de notícies que havia vist en aquell moment, tirava del que fos com tot estava al servei, del missatge que jo volia enviar en cada relat.
Tenen un fil clar, conductor, tots aquests relats? O realment és quelcom més atomitzat? Jo volia centrar-me en... O sigui, tot va néixer d'això, no? Plaer de dona i començar a pensar en el plaer de dona. Llavors després vaig anar com enfocant-ho també en el plaer de la dona bisexual.
I la meva idea era com això, generar com una reflexió al voltant del plaer de la dona bisexual. Però després, sí que també influenciada per Judith Butler, vaig voler fer servir la idea de la performance i vaig anar com generant, si a principi això, el manuscrit aquest inicial que vaig enviar a Idilis,
Eren tres protagonistes bisexuals que s'havien socialitzat més com a heterosexuals i que amb els nois tenien molta facilitat per acabar ligades i emparellades i així però també s'hi perdien com... Bueno, era tan guionitzat que sempre era la mateixa història i en canvi amb les noies que els agradaven sempre s'acabaven fent amigues perquè s'havien socialitzat des de l'amistat.
Llavors després vaig voler anar incluent. Hi ha un, per exemple, que està enfocat en el plaer masculí i hi ha un protagonista que és un noi de 40 anys. Hi ha un home, no? 40 anys, és que això de la joventut ara ho hem adquirat sempre molt, saps? Ara sembla que tots siguem nois.
Sí, un home. Un home de 40 anys, eh? Perquè de noi ja en té poquet, pobre. Però bueno. Bueno, justament la idea és que és un home que és molt conservador, tingut una vida tradicional i té la crisi dels 40 i vol ser un xaval, saps? I un home modern i, bueno, li peta per dir...
Mai he follat ni he anat com col·leccionant figues, que hi ha un moment que està ell i un col·lega que per el que s'han fet amics és perquè volen follar els dos. Vaja, per Déu. I bé, aquest, per exemple, que és el relat del desig de paca d'en Joanet, el vaig fer servir... Mare meva, en Joanet, eh? Déu-n'hi-do, en Joanet.
Però el vaig fer servir també per posar el focus en què jo crec que, també per l'home, la seva sexualitat està igual de guionitzada. O sigui, el missatge del meu llibre en realitat és que l'erotisme té com les dues cares de la moneda, el plaer, la lluita. I jo crec que fins i tot el subjecte més privilegiat surt perdent en el camp de l'erotisme, perquè...
en general i com generalitza molt l'home jo crec que sempre se li posa l'exigència que ara mateix ha de ser com molt sexual que és el que intenta imitar el Joanet que ha sigut un home tradicional i de cop vol imitar com el model actual d'això, de col·leccionar figues i més endavant també per exemple vaig posar una altra noia de 30 anys, vaig intentar com crear històries a diferents edats amb diferents gèneres, diferents entitats sexuals
però com tot al voltant que ha nascut per reflexionar sobre la bisexualitat. Això potser, vull dir, perquè realment hi ha molt de camp per recórrer encara en aquest tipus de literatura, vull dir, realment, si fos una cosa més encasillada, probablement, vull dir, ho haguessis tingut més complicat a l'hora de fer una cosa potser tan transversal, no? Sí, clar, jo vaig estar escrivint fins l'últim dia, vull dir, quan ja havíem llançat, perquè vam finançar-lo amb un ver camí,
això no m'ho explicaràs, però anem per parts sí, no, fins l'últim dia que ja m'ha va dir el Germán, l'editor del Pum Volat aquest dia m'has enviat el manuscrit fins aquell dia vaig estar incluent relats i m'arribes a donar un mes i n'hi hauria més perquè és això, no tocaves
El que deies ara, que això va sorgir d'una campanya Verkami, eh? Aviam, explica'm, això si no m'equivoco és micromecenatge Sí, bueno, el llibre jo això, primer el vaig enviar a Idilis, i després ho vaig enviar a una tradicional que... Si estem fent una públia avui a la Laia i companyia, que mare meva...
Sí, no, no, després el vaig enviar a un altre editorial que m'oferien també. És una moguda com ser una autora desconeguda perquè, clar, des del món editorial s'entén, és una aposta arriscada. Perquè, bueno, potser és gent, potser no, tal. I l'altra opció que em van oferir després d'això va ser com...
Comprar-me els drets per assegurar-se de recuperar la inversió. I vaig pensar, valer, no. I després ja li vaig enviar el manuscrit de Cap de Brot, que acaben d'obrir aquí a Girona, i em van dir, mira, que hem d'obrir, no ens acaba d'encaixar tal, però parla amb el punt volat. I els hi vaig enviar, i de fet el Germán em va trucar el dia següent i em va dir, bueno, tal, el que passa és que és un servei d'autopublicació.
clar jo li vaig dir a ell que si el penjo quan em va dir això perquè clar jo pensava autopublicació hauré de pagar jo aquí 1.500 euros i em va dir com però no et preocupis perquè ho faré amb l'opció d'Albert Cami llavors vaig dir vale guai
i això perquè em va dir la idea és que de fet ells a Instagram tenen posat que no cal ser influencer per publicar un llibre i és el que em va dir intentem que persones que volen publicar tinguin l'opció Albert Camus molt bona opció i des de l'editorial s'ofereixen aquest servei de gestionar-ho ells i és el que em va dir no tenim res a perdre perquè si surt surt i si no no has perdut res de fet hi penses i dius 150 col·legues t'hi posen 10 euros cadascun
Sí, sí, el vam aconseguir amb unes 70 aportacions, que també dins de tot he tingut sort perquè hi han sigut 3 intents i el tercer ja, el Pumulat em va donar aquesta opció i el vam publicar.
Ostres, però al final, vull dir, jo també crec que és una alegria, no? Perquè és la manera d'arrencar, per poder dir, ostres, mira, anem a fer una primera pedra, no?, en aquest cas, vull dir, no sé si és el que... Sí, sí, sí, i per mi el procés Verkami va ser molt maco perquè... Clar, tu anaves veient, no?, això que anaves pujant...
No, i clar, i amics o gent que potser no m'ho esperava, m'escrivien, ei, ja he comprat el llibre, tal, gent que feia quadrans que no en parlava i va ser com, també veure com amics, familiars i així, volcats, no sé, per mi va ser com molt maco el procés ver camí per això, perquè potser si tu publiques doncs la gent va comprant, però allà era com veure la gent recolzant el projecte i veient la meva xarxa ajudant-me a aconseguir-ho.
I gent desconeguda també, bueno, no sé, va ser molt maco, guardo un molt bon record. Dins les tres també de arribarem, no arribarem, tal. Escolta, de la part més literària en aquest sentit, què és el que has après?
jo segueixo aprenent realment a mi em va costar molt fer el tall perquè tot el que llegia o tot el que em passava volia posar un llibre i fer el tall em va costar molt al final aquest llibre l'he estat escrivint 3 anys llavors jo vaig notar un canvi molt gran entre els primers relats que vaig escriure i els que he acabat posant al final de fet els processos de correcció hi ha uns sobretot que em va costar molt que és el del bohemi
que l'havia escrit fa tres anys i ara el mirava i era com, m'agrada la ciència, com la idea, però no, i el vaig acabar reescrivint sencer, també perquè ara s'ha posat com molt de moda tot el tema de l'home performatiu i és com un tema que està molt sobre la taula.
I el vaig escriure molt des de la idea d'una noia de poble, amb l'experiència que jo tenia com a noia de poble, que arriba a Girona, a la facultat de lletres, i ens va passar totes les de la facultat, eren fàcilment seduïbles per un tio que portava un llibre a la mà.
Llavors, clar, després d'haver acabat la carrera, molts anys a la uni, no sé, vas aprenent al voltant d'això. S'entrena la mirada, que se'n diu. Sí, bueno, i no et conformes tampoc, també, no? Perquè al final, porta un llibre a la mà, però quin llibre se l'està llegint? Des de quin punt se l'està llegint? Bé, això, sí, entrenes la mirada totalment. I aquest, això, amb l'experiència que he anat obtenint, altres coses que he llegit i així, que sigui un tema com ara tan...
El que se'n parla tant va donar bastant migranya a actualitzar el relat a potser la mirada que tinc ara al voltant d'aquest tema.
Bueno, és que hi ha coses que simplement amb el pas dels anys te les veus venir. Jo em quedaria amb aquesta. No, i que tot el que hi ha al llibre jo crec que és una cosa que es va actualitzant tot el rato, llavors em costava molt. La mirada es cansa, també, ja t'ho asseguro jo, això. Escolta'm, no volia marxar sense comentar la portada, la coberta en aquest cas, que és de la Marina, si no m'equivoco.
Sí, de fet amb la Marina, ara farem la Marina Camproví, farem la presentació al meu poble, Òdena, el dia 29 de novembre, i la farem ella, i de fet de totes les presentacions que aniré fent entrevistes així, serà com la primera, que ja ho tenim pactat, que ens centrarem més en el que és la portada, perquè la portada té molt de simbolisme, o sigui...
Neix d'una altra il·lustració que tenia la Marina, que jo feia temps que la tenia com clitzada, perquè hi ha com una noia que s'està com traient les fletxes de l'esquena i està disparant aquestes fletxes. I, a més a més, fem el que podem amb el que tenim, però que no et serveixi d'excusa.
i a mi m'encantava aquesta il·lustració i per mi hi ha molt d'això en el llibre i tots els personatges la idea aquesta de no hi ha un Eros que va com tirant fletxes aleatòriament tu tires amb el que tens amb traumes, però també amb lectures amb experiències, amb el que tenim i a nivell social també, no?
Llavors, això, i em va agradar molt, li vaig dir, mira Marina, et voldria comprar els drets perquè ara publicarem tal, i m'agrada molt aquesta imatge, i em va dir, no, no, en plan, jo prefereixo fer-te una imatge a mesura pel llibre, personalitzada, i se'l va llegir, el primer que em va enviar és el primer que es veu aquí, que són els llibres.
que al final és això també, com he dit, tenen un pes molt important, però una cosa que tenen en comú tots els protagonistes i les protagonistes és que s'obsessionen amb llibres i s'homatitzen amb ells. Primer que els usen com a una guia, tots quan necessiten un procés d'autodescobriment o tenen una crisi tal recorreixen els llibres,
i somatitzen molt amb ells el nivell que acaben com volent imitar la seva vida en funció del que estan llegint. I més a més, el punt volat, el format és que la solapa es desdoblega i per dins hi ha, doncs això, la noia amb les fletxes que havíem dit. I aquest format em fascina perquè és com el primer que es veu és els llibres,
que hem fet el màrqueting com que és un llibre eròtic, llavors jo crec que deu xocar en plan, què fan aquí llibres? Doncs això, i a darrere veus com aquest pensament de l'Eros, no és algú que va tirant fletxes aleatoriamente, sinó que fem el que podem amb el que tenim, però que no serveixi d'excusa, que m'agrada molt això. Acabes de resumir probablement la filosofia d'aquest programa, perquè fem el que podem amb el que tenim, si això li sumes el tu tira,
Nosaltres és, tu tira. Oi, Arnau? Oi que sí? Amb l'Arnau sempre et mira més. Tu tira. Doncs acabes de resumir moltíssim aquest programa. Probablement també el teu llibre i probablement, escolta, més presentacions que tinguem a part del teu poble, no sé per qui prop. Sí, tenim ara el 24 a la llibreria 22. Ah, molt bé. A les 7 de la tarda.
Sí, home, el 24, que cau, dilluns que ve. Sí, sí, sí, salto acá. 7 de la tarda. Sí, que aquesta la farem la Carme Pons, que és una amiga de la Uni. Vale, molt bé. I, bueno, amb qui n'hem parlat molt. Ah, clar, surt el llibre. Sí, sí, bueno, no surt literalment perquè és això, o sigui, aquest llibre jo no he intentat confeccionar la meva vida, he tirat de...
Per mi el personal és polític i quan no ho he necessitat he tirat d'experiències personals, però vull dir que ha sigut una persona pel meu procés, o sigui molt important, pel meu procés vital i pel llibre, perquè hem estat juntes a la facultat.
i sobretot com al llibre li poso els agraïments per haver sobreviscut juntes en aquesta facultat de pedantes, perquè poc se'n parla d'això, de poemis en relació al llibre. Mare meva, mira, perquè són dos quarts que si no ho faria per un juret a més això que acabes de comentar i malauradament estic completament d'acord amb tu, qualsevol cas, Anabel.
Tenim la presentació dilluns que ve, per cert, molt bon dia dilluns, t'ho dic perquè els dijous està tot ple, vull dir, és un desastre, dimarts, dimecres hi ha Champions, vull dir, aquestes coses ja saps com van, i no, i el dilluns seran els nou dijous ara per presentar llibres. En qualsevol cas, dilluns que ve, llibreria 22, Anabel Tena, que presenta el plaer de la lluita. I ho acabes de fer aquí. Moltíssimes gràcies per aquesta estona. Merci per convidar-me, un plaer estar aquí.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la Gironina.
Cocodril Club Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Entra el Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano.
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Pregna el bastó, cal que amb una esperança trenqui la tristó. Faré una cabana de pedra i de fang on la terra em doni el seu lloc.
Les meves arrels creixent de cara al cel, donaré fruit a bondor. I l'hivern em despullarà, de neu em cobrirà, neu que es fondrà, por que por.
Després de la lluita intensa, vindrà...
i quan passen 5 minuts del punt de dos quarts de 12 del matí nosaltres seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM és moment d'obrir la nostra particular agenda i ho fem mirant aviam què presentem o què presenten més ben dit demà dimarts 18 de novembre a les 7 de la tarda a la llibreria 22 Mercè Mascaró que torna cap a Girona per presentar després del mar ja vam parlar-ne aquí als Quatre Rius extensament però vaja, havíem de marcar-ho a l'agenda Mercè Mascaró, bon dia i bona hora
Bon dia. Escolta, això de venir a Girona t'ha agradat, eh? Vull dir, si és que estem de moda. Sí, sí, m'agrada molt. M'agrada molt venir a Girona a mi. Ja en tenia moltes ganes. Ja vaig venir també presentar la primera novel·la i ja volia repetir amb Després del Mar.
Escolta'm una cosa, per més que res refrescar-nos la memòria, que la gent que vulgui a la web encara podrà trobar l'entrevista que vam fer, que l'hem fet fa uns mesos, me'n recordo. Sí, sí, sí, la vam fer fa uns mesos. Després del Marc, què podrem escoltar demà a la llibreria 22?
Doncs Després del mar és una novel·la que parla molt sobre la descoberta d'un mateix. La protagonista té 20 anys i està en un moment com crucial de la vida en el que va descobrint això, de què van les coses. I això s'entrellaça amb una història plena de silencis i de misteri perquè ella passa l'estiu a un poble que és Montanau i és un poble que va perdre el mar anys enrere, ningú sap per què. I s'entrellaça en aquestes dues trames al llarg de tota la narració.
Me'n recordo, eh? Vull dir, que era bastant misteriós tot plegat. No em vas voler revelar el misteri? No, clar, no, el misteri, te l'has de llegir, te l'has de llegir. Però sí que està bé com tota aquesta cosa en paral·lel d'aquesta recerca, que al final va molt de la recerca d'un mateix, de la confiança també d'un mateix, de les decisions...
que aprenem a vegades a la vida, d'aquest temps que va passant inevitablement, i és un llibre que s'ubica a l'estiu, és l'estiu de 1995, i això, per desxifrar el misteri de Montanau, se l'has de llegir. Al final és aquest viatge per Montanau, però que no deixa de ser també la metàfora del viatge interior.
Totalment, totalment. És el viatge que fa la protagonista al llarg d'aquest estiu, en el qual d'alguna manera es fa gran, però és un festa gran que jo crec que ens continua perseguint sempre. Són aquestes preguntes que ens anem fent constantment al llarg de la vida i que sempre ens acompanyen, no?
Sí, ja ho has dit bé que sempre ens acaben acompanyant i és igual de quina generació siguem Sí, potser quan tens 20 anys et penses que potser quan en tinguis 30 o 40 ja les tindràs resoltes i jo crec que hi ha coses que no les resols mai i que sempre estan allà i d'això es tracta d'anar com desfilant una mica la naturalesa nostra de les persones de les relacions també també hi ha tema de relacions familiars relacions amb les filles
Coses d'aquestes que tenen moltes capes, molt polièdriques, llums, ombres, que són de les que més m'agrada parlar. M'encanta perquè ens pensem tots que els problemes es van solucionant i l'únic que passa és que la mirada està més cansada. Exacte, cansada i també vas canviant i vas aprenent. Al canvi de la fi també anem aprenent, no?, mica en mica.
Escolta, demà t'acompanya l'Esther Escamilla, eh? Sí, l'Esther Escamilla, que a més és una bona amiga i companya d'editorial, perquè ella també té un llibre amb la Magrana, i molt contenta de conversar amb ella aquí a la llibreria 22.
sobretot el que vagi sorgint a través de la novel·la i del fet d'escriure, perquè també ho compartim les dues, també és com una mica tot aquest procés creatiu que significa l'escriptura.
Doncs demà a la llibreria 22, demà dimarts, dia 18 de novembre, a les 7 de la tarda, Txarinola de la Bona, amb la presentació de Mercè Mascaró, després del mar, juntament amb Ester Escamilla. Escolta, Mercè, moltíssimes gràcies, ben tornada demà a Girona, i que vagi molt i molt bé la presentació, que sou un breu. Moltes gràcies, i us hi espero a tots, així que ara ens veurem.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Entra el Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano.
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda. I quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Assegut a la plaça del sortidor. Aquí t'espero com si fos el primer blau.
A Bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec.
Parlem de la pluja que ha plogut, imatges molles als miralls damunt l'asfalt. Potser és per això que el teatre està tan buit, potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
Fins demà!
Fins demà!
Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
I mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir la nit, tinc por de posar ordre a aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard. Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons.
I treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït món. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona una nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer barc.
La bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. M'encanta ser única, tan bonic que dic guau, guau, guau. Si ets la Rosalia jo no vull ser raó.
Però nena digue'm tu per què Si la vida ens ajunta confiem Intentem una, dos o tres Si al final jo no soc qui decideix Xori per qui tot va bé
I ja escoltem de fons, va bé, un dels temes del debut del Llini. En aquest cas, el seu primer gran projecte des del dia, amb un 1 per aquí intercalat, que sembla que és molt més que un disc. És una declaració d'intencions i un relat també sobre la constància, els somnis i la fidelitat a un mateix. 8 cançons per intentar definir-nos, en aquest cas, al Llini. Bon dia, bona hora. Bon dia, moltes gràcies per aquesta oportunitat.
No, benvingut, només faltaria. Això és casa teva si és que hi ha casa d'algú. Això ja ho acabaràs veient. Escolta'm una cosa, si no m'equivoco és el teu debut? Aquest primer disc. Sí, correcte, primer disc i a part en català que sempre acaba sent un orgull. Home, clar, per això estàs aquí, eh? Ja t'ho dic ara, si no malament rai. Tu, d'on va sortir? O sigui, com us coneixeu tu la música?
Doncs tot comença en les típiques tardes que arribes del batxillerat frustrat, que dius, ja està, no puc més. I agafes i et surt en YouTube el típic d'un instrumental, la típica que tothom comença amb la mateixa de rap, que dius, què faig amb això? I et desperta la curiositat, perquè per part de la meva família ha sigut sempre molt d'actors i tal...
I doncs vaig dir, vull tenir aquest carisma també i vull tirar endavant alguna cosa que em doni aquesta importància, aquest protagonisme, perquè vull veure si tinc aquesta sang familiar. I llavors tot comença el 2019.
2021 o així, 22, no recordo molt bé Pandèmia, vamos Sí, sí, no, post-pandèmia, no Bueno, adeu, dono igual Sí, sí, cap allà, cap allà I, clar, jo me'n recordo que les primeres cançons Saps el típic que ensenyes, uah, tinc una cançó no sé què I l'ensenyes als teus amics i diuen, ah, sí, que xula Que xula, que xula Sí, doncs ara els entenc, que xula, no O sigui, tothom comença i llavors ara va creixent tot
Clar, i en quin punt agafes tu i passem d'aquestes bases i tot plegat a agafar i a dir, vinga, va, anem a fer un EP, anem a fer un disc de veritat. Doncs, gràcies al 98, que em van acollint molt bé, vaig veure amb cor de dir, un disc s'ha de fer amb cap, peus i sentit. I és com, ara és el moment, es comença a professionalitzar tot i tu has d'agafar els teus valors, la teva música, la teva originalitat i creativitat i dir...
cap endavant. Llavors, és en aquest punt que dius, ja estic preparat, perquè vull donar el salt, perquè no em vull quedar aquí enrere com el 95%, perquè m'entenguis, i doncs molt bé, molt content. Al final, per entendre'ns, vull dir, aquest disc no deixa de ser una traducció de tu mateix per portar-te a la música? Sí, i sobretot hi ha una cançó que és com molt sentimental, que és la més sentimental, que si ho aconseguiré, que és exactament el significat del títol, perquè el títol és des del diau
I des del dia 1 hi ha aquesta mentalitat de dir, és que ho vaig aconseguir pels que estan i pels que van marxar, perquè sempre hi ha gent que se'n va, hi ha gent que se'n va perquè vol, hi ha gent que se'n va perquè ens deixa. Per exemple, amb el procés, em va deixar la meva àvia, que em pot descansar, i també és com un sentiment que dius, és que ho vaig aconseguir perquè és que...
I no només jo ho haig de valer, sinó que tot el que ha sortit, tot el procés i els que m'han acompanyat ho valen. Com ho fas per barrejar tants estils en un mateix? T'ho dic perquè aquí tenim trap, pop urbà, a més a més sombem i el català, només faltaria, i amb tocs mediterranis. Doncs és el que et deia creativitat i perquè és el moment de dir...
jo puc fer això, això, això no em vull fixar en un tema perquè a vegades si el que t'has posat al cantant també és agradar llavors has de trobar la peça clau per dir mira, això és el que val la pena això és el que agrada i això és amb el que haig de tirar endavant llavors donar a entendre que tu tens aquesta varietat aquesta intenció de dir em venga a vosaltres però amb el meu sentiment amb el meu valor és com l'afiliació i que hi haurà un moment que diran ostres, doncs mira m'agrada aquest artista per aquesta cançó aquesta no m'agrada tant
però m'agrada aquesta, saps? I s'ha quedat escoltant, potser es van afiliant perquè és com la teva persona, i doncs és una connexió entre cantant i oient. I a més que no ho has fet per sol, t'ho dic, perquè has treballat amb altres artistes, mira que jo conegui d'aquí la Marina Freixas, que ha passat per aquí...
Algun més segur que ha passat, ara no em diguis si Chloe, Masby o Ricky Recto o Kidi, però en aquest cas vull dir, vaja, acompanyats arriba més lluny? Sí, no, i a part que abans eren companys de hobby i ara ja són amistats, perquè és el de la música, que he acabat afiliant-me amb...
cantants que no coneixia amb productors amb gent que dius doncs hauria de ser una competència i tu no veus com una competència o és com una oportunitat de créixer junts perquè és això que artistes emergents han de pujar sí que es dona poca importància als artistes de baix quan estàs a dalt i jo considero que s'ha de fer perquè la música en català ara mateix per mi és una potència o sigui per mi la música en català és el moment d'explotar-la
perquè el català no s'ha de perdre ni es perdrà sempre que hi hagi accions que facin créixer. Escolta'm una cosa, tot això, després de tota una feina d'estudi, entenc que llarga, intensa, o si més no, molt intensa, això segur, tot això després portat al directe, què?
portant el directe, ja et dic jo... I estàs treballant o ja ho tens? No, no, ho tenim, ho tenim i el bo és que ho tenim des de fa temps i cada cop s'està mirant de millorar, millorar, millorar, perquè no és un directe simple, és un directe que tu has de guanyar-te el públic i és un directe en què es veu clarament com és l'artista, perquè l'artista i l'oient, l'única diferència és que un la fa i l'altre l'escolta, però no un és més i l'altre és menys, llavors això és un valor que ens transmet moltíssim
i perquè jo intento ser molt proper, llavors sempre ho he intentat fer amb molta gent, amb molta gent que molta gent s'aprofiti de viure aquesta experiència perquè a tot arreu m'emporto els meus amics, sempre dic, va, ens anem, que vaig fer un concert, és que em fa, no sé, que sí, que us pago, que veniu amb mi, us pago el viatge, el que sigui, estem allà i estem junts perquè és una cosa meva que vosaltres també formeu part,
Porto ballarines. Pots trucar-me quan vulguis, eh? Si em pagues el viatge, vull dir, pots trucar-me quan vulguis. Vale, però a tu, eh? Perquè després ja no us és rentable. No, no, no. I on soy? Porto ballarines, porto corista... Intento ser més gent perquè com més gent, més orgull. És com, no sé... Com més gent?
enredes més mola. Sí, exacte. Però això passa amb tota la vida, eh? Vull dir, és com els viatges que fas amb els col·legues, qualsevol cosa. Sí, sí, no. Quanta més gent enredes, sempre... Allò de caminar sol és millor que... Què dius? O sigui, busca't la bona companyia, ja està. Home, completament. Tens algun bolo ara, d'aquí a poc o què? Sí. Alguna cosa lligada? Sí. Que es pugui dir? No.
Ens diuen que no, eh? Que no passa res, ja ho veurem a xarxes Ja m'ho direu, no em paguen tan bé Com per apretar-te, saps què et vull dir? O sigui que no em pateixis per això Escolta Però res No sé si ja estàs treballant en un segon disc Una continuació de Tot plegat És a dir, el cap no para de treballar O realment, no, és moment d'escolta
Pousar, agafar i dir vinga, vaig-hi. Mira, t'haig de confessar que... Ja està gravat. No, no, no. Potser la definició és em posa en pausa. Perquè jo soc molt impulsiu. Perquè si teníem l'àlbum tancat...
potser, o sigui, amb les cançons hi ha molt de temps abans, o sigui, de fet la cançó de l'original fa un any que està acabada l'únic que s'havia de perfilar una mica de les cosetes la cançó d'Estem Munir hi ha cançons que ja han sortit, llavors l'àlbum estava com molt quadrat, l'únic que potser hi ha cançons que han ballat, han canviat però, per exemple, hi ha cançons que sortiran d'aquí potser cinc mesos, però jo les tinc com mentalitzades perquè m'entenguis
Home, Déu-n'hi-do, perquè m'has donat uns quants motius, però si et sembla, nosaltres marxem escoltant-te, en aquest cas, mil motius, aviam si acabem de redonir la xifra. Escolta, Lini, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i des del dia... Clar, és que com es pronuncia? Perquè aquí m'heu posat la trampa aquesta. És des del dia...
Des del dia 1. Exacte. Però l'1 me l'has posat allà amb la I. Per tant, he d'anar endavant i després endarrere. Exacte, endavant i endarrere. Val. Doncs és del dia 1, del Llini. Acabem amb mil motius, en aquest cas, escoltant l'1. Llini, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Escolta, ja tornaràs, eh, perquè algun dia veig. Encantadíssim, hombre. Perquè això és amb tu. Perquè això és amb tu. Perquè això és amb tu.
Fins demà!
Per una vida al nostre nivell, sense temps perdut. I ens és una espelma per cuidar de tu. I cada nit li parlo del que tu m'agrades. T'he escrit mil vegades que són desaguts. Perquè amb tu m'he imaginat mil vegades. La sort ha coincidit, la màgia ha connectat. Jo somiava en sentir però tu m'has fet sentir imestimat. Des de que hi he vès els ocells tornant.
I em fa sentir la magia d'un nen per nadar. Som el que el cor ens tira. Som joves recurrent al nostre cel, fent nostre cada moment. Per un futur a mi vida. Per una vida al nostre nivell i sense temps per dot.