Onze i cinc, benvinguts al Squadres Rius.
Dimecres 15 de gener de 2025. Em sembla que seria massa evident parlar de la fred que estem patint aquests dies a Girona. Em sembla massa evident ja que evitem sortir al carrer tots aquests dies. Les excuses ja són menys, als fumadors intentem deixar-ho una mica de banda, no fos cas que ens congelem les mans i el nas. Dit això, nosaltres que podem evitar-ho encara.
Dit això, què passa amb tota aquella gent que no té on anar? És cert que el Pla Fret està ajudant moltes persones, cadascuna amb la seva història, que viuen al carrer. Gent que necessita ajuda en aquests moments d'inclemència, però també hauríem d'obrir la reflexió sobre l'assistència que s'està donant aquests dies i, per què no, donar-li continuïtat. La fred no representa l'excepcionalitat del sencellarisme, perquè aquests dies ens remouen més, però la realitat són les que són cada dia de l'any.
I per als més nostàlgics, segurament recordareu el pingu, just quan arribàveu de l'escola, a un quart de sis de la tarda, em sembla que el feien. Vosaltres, a les onze i sis minuts, sempre podem donar la benvinguda al nostre pingu particular. Rauvi, bon dia i bona hora. Sí, però tinc fred igualment, eh? Ah, sí? Sí, home. Pensava que els pingüins n'enteníeu. Bueno, quan baixem dels dos, tres negatius, sí que es comença a notar. Jo, és veritat, sí que entre deu i quinze graus estic perfecte, jo. Això és veritat, eh? Entre deu i quinze. Entre deu i quinze. Però ja comencem, no? Exacte.
Quan comencem a marxar cap avall, sí que... Home jo aquest matí, menys quatre, els teníem i era fred d'aquell que cremava, eh, que cuidava. És que la gent, la gent perquè ho entengui, eh. Normalment quan jo arribo abans que a l'Arnau Vila, que passa molt poques vegades, la porta està tancada i sempre li faig alguna broma a l'Arnau, o allò, faig una pirueta així a l'aire, saps?, mentre vaig obrir-li la porta.
Aquests dies, quan arribes, agafo les claus corrent i vaig com ànima que corre davant del diable per obrir-te la porta i tu em dius, què passa? I jo, home, no. No és moment de bromes. Jo prefereixo que entris i que estiguis una miqueta més... No, en realitat s'agraeix, perquè sí que realment fa una mica de fred, però baixa, sempre fa de bon entrar. Fa de bon entrar.
Arnau Vila, de Dimecres, que arrenja aquesta recta final de setmana. Per tu cada dia és festa, eh, Bandido? Intentem que sempre cada dia hi hagi una cosa especial per poder-ho celebrar o per poder gaudir del dia. Coses especials sempre n'hi haurà. Nosaltres, en qualsevol cas, si podem ser la cosa especial que tingueu al llarg del dia d'avui, ho farem també parlant del centre d'acollida de Girona, que aquests dies és notícia. També parlarem amb el trio Boreas,
amb la Quim Tejedor, en aquest cas, que toca el violoncel, amb el Sergi Pacheco, que toca el piano, que actuarà aquest divendres a la Casa de Cultura, i acabarem parlant amb la Clàudia Ramírez, amb una insintonia. Avui saps de què parlarem, Arnau Vila? Ai, ai, ai, de què parlarem? Tres claus per sanar una ruptura i tornar a creure en l'amor. Toma! Això, sempre t'ho he dit, són temps difícils pels somiadors i per la gent que estima. No, és senyor. Cosa bocassa. Eh... Arnau Vila, ens hi posem? Ens hi posem.
I obrim amb l'equip direct educatiu, més ben dit, del centre d'acollida de Girona, perquè ha tornat a denunciar sobreocupació a les seves instal·lacions ubicades al Puig d'en Roca. El centre atén infants protegits per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, molts d'ells amb complexitats diverses i també amb necessitats educatives especials, mentals i físiques. Per parlar-ne i en propietat ens acompanya avui Gemma Serés, que ella és educadora del centre, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Quina llàstima que torneu a ser notícia, en aquest cas insistint una altra vegada en la situació que esteu vivint.
Doncs sí, però bueno, el que pretenem també és que es visualitzi més això i que es vegi que la realitat no és l'adequada, que estem sobrepassats, que tenim molts més infants i que no donem abast. L'administració tampoc ens facilita més educadors per abastir tots aquests nens i tot aquest tema està afectant a tots els educadors i especialment als nens, que no tenen el que necessiten.
Estem parlant d'una sobreocupació que va del 30 al 50%, em sembla, en algunes franges? Sí, sí, teníem unes places assignades, les quals ens van dir que teníem que fer més, però totes aquestes places de més tampoc ens donen educadors moltes vegades per poder complir les ratios que tenen. Clar, en aquest sentit, voldries fixar-se una miqueta en quin és el vostre dia a dia, ara mateix?
Anem salvant i apagant focs. Alguns grups educatius que tenim menys nens van ajudar els altres, però no ajudem els nens. Moltes vegades no coneixem suficient. Són nens molt petits actualment.
n'hi ha més i no... Vas salvant el dia a dia, moltes vegades no pots sortir amb ells, es passa el dia al centre perquè no hi ha mans per poder sortir amb ells ni mitjans i està sent una mica complexe tot el tema. Fem una miqueta la mirada en una de les franges que em sembla més delicades, que és nens i nenes de 0 a 3 anys, que em sembla que és una de les franges més complicades ara mateix que esteu gestionant des del centre.
Doncs sí, en principi aquests nens no haurien d'estar en centres d'acollida, haurien d'estar en famílies, que ens diuen que no n'hi ha, però també en altres mitjans sabem que n'hi ha, llavors no entenem perquè hi ha ara mateix deu nens, menors de tres anys, dels quals cinc són menors de tres mesos.
i estan allà no complint les ràdios, no els pots donar tota l'atenció que necessiten perquè no hi ha prou educadors, sobretot en el dia a dia, i costa molt que et donin educadors extras per poder abastir tants nens. Anem per pares. Abans, és a dir, perquè és que ho veig disfuncional per tots els costats, és a dir, per exemple, que hi hagi famílies que ara mateix
volen acollir o adoptar algun nen o nena, vosaltres aneu saturats? Qui el que està fallant és l'intermediari, per entendre'ns.
Sí, sí, el que passa és que... Que no deixa de ser l'administració. Sí, totalment. Llavors el que passa moltes vegades és que hi ha tantes mans entre els educadors que cuidem els nens, els que parlen amb les famílies, amb què s'han de fer informes. Molta tema de la burocràcia també ens pren molt temps. I el temps d'estança dels nens ha de ser quatre o sis mesos i això tampoc es compleix.
hi ha nens que porten un any, hi ha hagut nens que han arribat quasi els dos anys, el centre d'acolliment, cosa que no hauria de ser. Aquests nens els ha de fer un estudi el més ràpid possible, perquè això ocupi poc temps i no els hi suposi tan traumàtic per a ells, per decidir què es fa. Si se'n van a un altre centre, si se'n van amb famílies, per tot això s'està allargant molt amb el temps, per falta de temps per poder fer els informes, per poder atendre les famílies, tots estem sobresaturats.
Clar, això per una banda, per l'altra, és evident que hi ha una falta de recursos, especialment recursos humans. Sí, sí, sí. Falten educadors. Falten educadors. Falten educadors moltes vegades. Si n'hi ha que es fiquen malalts, anem coixos. Són dos educadors al cap de setmana. Llavors, amb 13, amb 15, amb 18 nens, que hi ha actualment, no donen l'abast.
La ràtio està en això, o quinze, o una cosa així, ara mateix? Quan ens acceptem? No, o quinze tampoc. Seria dos. Dos, tretze o així. Normalment al grup de més petits sí que hi ha un reforç extra, però no és suficient. Per nens tan petits que es necessiteu cada dos, o cada tres com a molt. Segons l'edat canvia la ràtio.
En aquest sentit el que sap més greu és que no és la primera vegada que denuncieu aquesta situació. No. Vivim així de manera constant. És un problema endèmic ja, per entendre'ns. Sí, sí. No som nosaltres. Molts altres centres com Craes, Creix estan en situacions similars. Nosaltres encara que hi som públics, però n'hi ha molts de privats que estan igual o pitjor que nosaltres.
T'anava a dir això a nivell de càrrega emocional per a una persona que treballa en aquest àmbit, això us ho emporteu a casa? Sí, sí, no es pot evitar. Moltes vegades, vull dir, i et dones més, vas més hores de les que hi has d'estar, dies de Nadal o així, hi ha hagut educadors que han anat fora del seu horari per...
per poder cobrir, per poder anar a veure els reis, ni que sigui amb alguns, i... i... i t'es sobrepasse moltes vegades. Clar, jo crec que el gran problema d'això és qui fiscalitza qui fiscalitza, no? Vull dir, si al final l'administració és el que posa les normes i la que les ha de complir, això no té pas cap deriva, pregunto a nivell judicial... Ens han queixat moltes vegades al cíndic de Greuges, hi han hagut denúncies,
Va tot molt lent, ens van donant les coses a compta gotes i no és suficient. La realitat que tenim, que vinguin a veure-ho, que vegin amb quina situació ens trobem ara, no només en dies puntuals com alguna festa o així, que vinguin al dia a dia, que vinguin a les tardes, que hi són tots, i que vegin el que és.
És que al final és el que et deia. Potser us donen la raó, però tampoc cap resposta ni solució. Ens van donar un personal extra, però depèn de com, és el mateix divendres que sabràs que tindràs algú el dissabte. I una persona, moltes vegades, no et solventa tot el que hi ha actualment.
Hi ha d'haver tirada d'autoorganització, que és el que comentaves abans una mica, és a dir, d'entre vosaltres, arreglar-vos-ho, perquè d'aquesta manera, doncs, Manu, que al final aquests nens i nenes tinguin una miqueta més de cobertura. Clar, perquè moltes vegades un educador ja ha de marxar, perquè un nen té metge, llavors es queden tots els altres amb una ràtio molt més elevada, llavors ja truques amb un altre a veure com un tenent, si poden venir, a vegades no es pot, i es queden més penjats, i es anar salvant-ho com es pugui entre nosaltres.
I això recordem des de l'administració pública? Quina resposta creus que pot tenir tot això ara mateix?
A mi em pot patir aquests nens, que moltes vegades pot ser la situació que ja no és la correcta, però arriben aquí i veuen que tampoc donem a bas, no els podem atendre com ho necessiten. A més, és el que has dit, tenim nens amb moltes complexitats, que hi hauria d'haver molt més recursos, temes psicòlegs, temes...
Més gent per abastir. Tenim molts nens amb autisme, tenim nens amb dificultats amb el llenguatge, que venen d'altres llocs, i no es pot donar tot. Ni pots donar el que necessiten aquests nens. Jo no sé el dia de demà.
Més enllà dels nens, que jo crec que és un temps de posar l'accent, en aquest sentit suposo que també patiu una mica per vosaltres. Ho dic perquè aquesta sobrecàrrega de feina i una feina amb tant de càrrega emocional, crec, vull dir, al final és inevitable que això generi aquest desgast en les educadores i educadors. Doncs sí, a veure, és un centre on hi ha baixes, hi ha baixes moltes vegades a nivell emocional, que estan sobrepassats i que no poden més.
i això estaria bé poder-ho cuidar perquè el dia de demà aquests nens i els educadors vulguin continuar i tenir una millor vida però clar així no es pot
En aquest sentit aquí responeu de forma immediata en l'esglaó burocràtic o administratiu. Ho aconsellaria? Nosaltres normalment el que fem és parlar en una direcció i cada setmana fem reunions d'equip on hi ha direcció i ens ho expliquen. Direcció intenta parlar amb Barcelona i l'administració però moltes vegades
Tenim moltes traves i fan molt complicat poder demanar tot això. I van donant llargues, eh? Sí. La cosa és que el vostre dia a dia... I van salvant tot dia a dia. M'ho invento, eh? Quan falten cinc persones, us en envien una i us diuen, bueno, ja n'hem enviat una. Sí, més o menys és això. I moltes vegades, no ho sabem fins al divendres, vull dir, no és que donin contractes llargs, que diguin, mira, tindreu una persona durant sis mesos cada cap de setmana, no, no. Cada divendres ens diuen si podrà ser o no podrà ser.
Quin és el cas més descabellat que et ve al cap ara mateix, vivència personal allà dins? Jo crec que estàs pensant més. Més que recordar-ne una és triar-ne una. Sí, una mica. Bueno, és que tenim també nens i força petits molt agressius. Tant amb ells mateixos com amb els educadors. També recordo haver anat fa poc a ajudar els més petits, no? I, doncs,
Dos educadores amb 7 nens d'entre 3 i 5 anys caminant, perquè clar, amb furgoneta no acabem tots, depèn de com. I patejar de tot Girona per poder fer alguna cosa i aquell dia era un dia extra perquè havien sortit.
En aquest sentit, quin futur poden tenir aquests nens amb un inici tan complicat a la vida? És complicat. Qui se'n pot fer càrrec? Què és la pregunta? I qui se'n responsabilitza després de tot això? La pròxima és la pròpia administració que el dia de demà, si aquests nens no van bé, continuaran
pagant-nos una presó o el que faci falta. Evidentment, esperem que molts d'aquests nens, si no poden tornar amb les famílies, que hi haguin famílies d'acollida, que puguin... Que n'hi ha. Que n'hi ha. Que es diu que no, però també sabem que sí. I llavors és que puguin estar amb famílies, sobretot els més petits, que no poden entendre ni els cap al cap que és un centre, no? I que tinguin un futur el més normalitzat possible, ja tenint en compte tot el que han viscut.
Doncs Gemma, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estona aquí als Quatre Rius i espero que hagis servit d'alguna cosa. Gràcies a vosaltres per fer-ho més visible.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El 21 de gener al Palau de Fires de Girona, primer congrés de benestar emocional. Xerrades, experiències, activitats paral·leles i taules rodones on debatre i conèixer com millorar la nostra salut mental i emocional. Inscripcions gratuïtes. T'hi esperem. Ajuntament de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Si vols saber tot el que passa a Girona i al d'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM ja gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Girona FM obre la finestra a la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobres la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa a fontejar-ho. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de bàsquet.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La gironina. Tota la realitat esportiva a Girona en joc.
Pau Villafanya i Josep Coll fan el repasse a tota la informació i actualitat de l'esport jironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Fútbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Jironina.
Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Als dijous, un cop al mes, Alexandra Cantó s'atposa al dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
No hi ha manera de deixar-ho tot enrere No hi ha manera per tornar a començar No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes No vull saber res del que passarà demà No hi ha manera de deixar-ho tot enrere No hi ha draceres quan es tracta de ballar
En cap pressa s'hi endius que tu m'esperes No vull saber res del que passarà demà I si tot va bé, passen cenguinos dies I si tot va bé, tornar-nos a trobar I si tot va bé, cavall i l'alegria I si tot surt bé, yeah
Aquesta nit tornar-nos a ballar Em vas voler robar la teva esquena Em vas fer la nit si creues el meu mar
i si tot va bé que s'encenguin els dies i si tot va bé tornar-nos a trobar i si tot va bé que balli l'alegria i si tot surt bé
I si tot va bé, no s'ensenyarà els dies I si tot va bé, vam-nos a trobar I si tot va bé, la vall i l'alegria I si tot va bé, deixem-nos en portar
Sóc el fill d'un home senzill que dormia a coloms amb la mà. Titular d'un càrrec de pes a casa de gent benestant. Capità del silenci quan toca la mesura perfecta i la puntualitat. Escrivar de paraules senzilles els mots encreuats.
Quarts de sis ja som a la platja i sembla que tot prepara. Els senyors, el vestit vermell i els núvols que venen de franc. Un pintor de silenci tranquil parla del vell somriure que avui té la llum i la sèrie que espera pacient com ho fa del cur.
dimarts de primavera a la riva d'ultra mar on no paren les sirenes benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres ceres que un topès és d'un jubil que aquí on em veieu jo soc el senyor que aguanta per aigua
Vaig pensant les coses que penso quan no tinc res més per pensar. Ell riu i fa aquell posat de tio seriós i elegant. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat.
I ja passem del punt de dos quarts de dotze del matí. Seguim en directe als Quatre Rius a Girona FM. És moment de fer un repàs a l'agenda i nosaltres volíem veure què podem fer aquest divendres, dia 17 de gener. En concret, ens en anirem cap a la casa de cultura, l'Auditori Viader, perquè a les vuit del vespre tenim el Trio Boreas amb la seva proposta musical. En aquest cas, Sergi Pacheco, Quim Tejedor i Eva Wetzel,
que ja ens acompanyen en directe amb nosaltres aquí al programa. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Gràcies per convidar-nos aquí a la ràdio. Estem molt contents. Us anava a preguntar, Trio Boreas, d'on neixeu?
Doncs mira, ens vam conèixer, jo soc d'aquí Barcelona, el Sergi és de València, i l'Eva que és d'Alemanya, i ens vam conèixer tots estudiant a la Hochschule d'Hamburg, mentre estudiavem, i allà va néixer una mica el projecte, i a partir d'aquí doncs hem anat fent coses i fins aquí. Com us definiríeu el vostre estil musical?
Com ens definiríem? Bueno, sempre és una pregunta... Molt bona pregunta. Complicada pels músics. Bona i complicada, ho sé. Bona i complicada al mateix moment. Home, jo crec que som un trio amb molta energia, no? Tot el que intentem fer sempre és, doncs, amb una vocació i amb unes ganes de fer bé les coses. I no sé... A més, som molt bons amics, els tres, tenim molt bona energia entre nosaltres.
i ens ho passem molt bé assatjant, i sempre està molt bé tocar tunes, fer projectes, així i allà, per tant. Sí, a nivell extra musical ens referim a que també funciona molt bé. Una miqueta, quina és la performance que teniu preparada?
Doncs mira, aquest divendres a Girona, que per cert ens fa moltíssima il·lusió ser-hi, perquè la majoria de concerts i projectes que hem fet, sí que és veritat que s'han mogut molt per Alemanya, en gran part, i per fi poder portar cap aquí la nostra música, doncs ens fa molta il·lusió i possiblement serà
així una mica un concert bastant així més sèrio i important, el primer que fem aquí, llavors ens fa moltíssima il·lusió, i hem preparat un repertori relacionat també amb Qui Catalunya, sobretot perquè toquem dues obres de dos compositors actuals d' qui Catalunya, que un és el Lluís Wal, l'altre és el Marc Migós, dues obres molt xules, a més a part de grans compositors, grans amics nostres,
A part de, també, tocarem dues obres realment molt consegrades, com és el trio amb do major de Haydn, i el primer tío d'això està Kovic. I, bueno, esperem que ho disfrutin molt, estem amb moltes ganes, i això és el que ens trobarem a divendres. Això amb el Sergi al piano, si no m'equivoco... Quim, Eva, vosaltres? Jo al cello i l'Eva al violinista.
Al final, una sonoritat casa per tots costats. El trio de corda, realment, possiblement després del quartet de corda, a nivell de repertori de música de cambra, és el més ric, no? És el que hi ha més literatura, on els grans compositors han escrit més per aquesta formació. Hi ha un repertori que no ens l'acabem. I realment, la sonoritat d'aquesta formació és molt guai.
Doncs queda apuntat a l'agenda divendres 17 de gener a les vuit del vespre a l'auditori Viader Trio Boreas. En aquest cas, Sergi, Quim, Eva, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí als Quatre Rius. A vosaltres, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres, si us plau.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El 21 de gener al Palau de Fires de Girona, primer congrés de benestar emocional. Xerrades, experiències, activitats paral·leles i taules rodones on debatre i conèixer com millorar la nostra salut mental i emocional. Inscripcions gratuïtes. T'hi esperem. Ajuntament de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Si vols saber tot el que passa a Girona i a l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Girona FM obre la finestra a la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobres la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa, afronta-ho. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de bàsquet.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La gironina. Tota la realitat esportiva a Girona en joc.
Pau Villafanya i Josep Coll fan el repasse a tota la informació i actualitat de l'esport jironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Fútbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Jironina.
Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Recopera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu
Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar. I penso en tu a cada moment des que el sol treu el cap pel tag amenent i va il·luminant els somriures de la meva gent. El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit. Els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir.
i quan dius que tens pressa però encara tens temps d'enganxar-te als llençols durant cinc minuts més fent el gos, fent l'amor esbolçant-los la mandra molt lentament i és que per mi els teus defectes són tan espectaculars ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu jo vull estar amb tu vull estar amb tu jo vull estar amb tu
quan m'enfado i esclates a riure per sota el nas quan adono peixet en els jocs que t'agrada guanyar la vida tranquil·la dels dies d'estiu les nits a la fresca banyant-nos al riu petons i cançons a la platja de Tamaril i és que per mi els teus defectes són tan espectaculars ningú podrà fer-me dubtar
que vull estar amb tu. La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria que viu entre els teus gestos quotidiens.
Tu per sempre a la vora de la primavera Que desplegues generós a cada pas I és que per mi els teus defectes Són tan espectaculars Ningú podrà fer-me dubtar Que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu
Els Quatre Rius. El magazine matinal obre la ciutat.
I no podíem començar l'any de millor manera que parlant d'amor, perquè ja la trobàvem a faltar nosaltres també, que ens l'estimem moltíssim. Clàudia Ramírez, Amor en síntonia, bon dia i bona hora. Bon dia, bon any, espero que... Bon tot. Bon tot, però sobretot bona entrada d'any per a tots.
Això sempre, eh. Ai, moltes gràcies que ens has portat bombons avui. Home, és que us mereixeu. Home. M'he tractat molt bé. Sí? Sí, i tant. Parlem de tractar-se bé a un mateix i a una mateixa. T'ho dic perquè avui déu-n'hi-do, eh. Saps allò que diuen que vamos girando un poco más el tornillo? Anem a girar una miqueta més el... Aprofundir bé l'amor, no? Exacte. I a mi m'encanta avui perquè parlarem de les claus per sanar una ruptura i tornar a creure en l'amor.
És un dels temes més buscats per internet per les zones estadísticament. El vaig buscar. És un dels més buscats.
Ningú vol viure una ruptura, després de viure-la no saps ni com portar-lo, no entens res, i em sembla superinteressant, a més és un dels temes que més tracto també en el meu programa Empoderat de Perdones, i us porto tres claus molt interessants.
Però que et diré una cosa, també, claus, com bé dius, per afrontar-les, eh? Tu dic perquè... Exacte. És que al final, quan hi ha una ruptura, és que al final has d'afrontar aquest procés de dol i tot. O sigui, el que no pots fer és obviar-lo. No. Hem de tenir en compte, sobretot, que la ruptura està marcada per tres etapes, que és l'acceptació, la sanació i el deixar anar. Però jo avui em centraré en la segona, que és sanació. Sanar aquesta ruptura, que per mi és la clau
per després deixar anar realment aquesta persona. Sanament, saps? Vinga va, doncs anem a sanar-nos tots i totes tres claus. Tres claus. La primera, tot el que no hagi estat bé en la relació que no t'hagi beneficiat no és justificable.
I això què vol dir? Que el primer que fa la persona quan pateix una ruptura és culpabilitzar-se per l'altre, imaginar-se, tornar a aquests records en els que tu haguessis pogut dir, fer, accionar, segons què. I això ja no té cap sentit. Simplement perquè això havia de passar, la relació no estava bé,
No funcionava, simplement. I res més. Tu ets una persona en un moment donat, reacciones perquè en aquest moment tu estàs vivint una situació X i ja està. I si no, doncs la relació no s'acaba. Perquè per això moltes relacions estables passen per crisis i continuen la relació. Però quan es trenquen les relacions, perquè realment havia de passar, o sigui, no estava bé, per alguna raó.
Això és com aquella llegendària frase d'anar vas amb un anell de 10 dòlars i dius si l'anell és un problema és que el problema no és l'anell. Quan vas a demanar matrimoni et diuen que no perquè l'anell és massa barat.
Bàsicament és això? Bàsicament és això. Carai. O sigui, culpabilitzar-se és una de les coses que més fa la gent i començar a recordar, ostres, jo aquí, quan estaven discutint, li hagués pogut dir menys o més...
No passis per aquesta etapa, o sigui, evita-te això. Acepta que la relació no funcionava i que simplement havia de passar això. Ja està. La segona clau és evitar no patir. Aviam, tornem-hi. Evitar no patir. Clar, és que s'ha de patir, que no fotem.
Clar, però la gent no vol patir. Per això, ni acaba les relacions, s'aguanta i no expressa el que sent. Llavors, un cop ja s'ha acabat la relació, tant si l'han acabat o tu l'acabes, és igual. O sigui, la ruptura és una tapa, és una tapa del dol.
i s'ha de viure tal qual convé i com tu la sents, no com te diuen que l'has de sentir. Si necessites plorar quatre dies, una setmana, tres setmanes, un mes, fes-ho. Tens mals pensaments, és normal. No tens ganes de fer res, completament entendible, comprensible.
L'has de viure tal qual. I fa mal, evidentment. És que és el que hi ha. Tothom ha passat... Bueno, no sé, jo he passat per això... No, no, tothom. Una altra cosa és que vulguis acceptar-ho, no? I jo sempre dic el mateix. Tens tot el dret a estar malament. Un temps. Aquí vaig.
Un temps. Una cosa és això. Exacte. I una altra és que si tu veus que tu per si mateix no pots, doncs aquí oriento, demana ajuda. Demana ajuda per viure-ho millor, per sanar més ràpidament i per entendre què és el que te passa. Que no has pogut oblidar aquesta persona o simplement perquè entenguis com ha estat la teva relació, que no ha funcionat i el que consideris. És que hi ha un gran problema perquè normalment quan estem en una ruptura, penso, arriben les presses. Les presses perquè
per estar bé, per tornar a ser el mateix o la mateixa, per tornar-te enamorat, etc. Quan realment tu has d'agafar i has de dir, no, perdona, això és com a l'edat mitjana que hi havia crisis, tu has d'agafar i has de dir, estem en crisi, llavors, accepta que estàs en crisi, accepta que un dissabte a la nit
i que l'únic que vols és menjar-te un tall de xocolata i posar-te a la tele, això no és el millor dels casos, excepte que això et pot passar una setmana, dos, tres, et pot passar un mes, et pot passar dos, tres mesos, ara bé, arriba un dia,
que un o una s'encansa d'estar malament. És el punt clau, no sé si tu hi estàs d'acord, però jo crec que arriba un dia, ja et poden dir missa. Tu pots ser amiga meva i vens i em dius, no, Said, perquè estaràs millor, perquè hem de fer tal, tal. A mi m'entra per una orella i em surt per l'altra. Però el dia que realment canvies el xip, penso jo, és sense forçar-te, hi ha un dia que ja et canses d'estar malament. És que te'n canses.
Però si l'has viscut, realment com t'ha vingut, com toca, i com tu ho sents, ja està. I tot això, aquestes tres claus tenen sentit, i ara us diré per què la tercera, perquè això sí que té un ordre. Si tu has passat la primera i la segona, ara entendràs per què la tercera és la més important.
Una cosa que estaves dient ara també té a veure amb el tema de la pressió de la societat. La societat mateixa, com que estem tot el dia a internet, xarxes, fa que tu l'hagis de viure més ràpid aquesta ruptura. O que no la tinguis perquè veus les parelles ideals i tu vols això. Doncs sisplau, tingueu en compte que cada persona viu una situació d'una forma o d'una altra i el millor que pots fer és no evitar patir.
Tercera i última, i per mi és la més important i més valiosa, que és en comptes de pensar que tu has perdut, acabes de guanyar en aquesta ruptura, més maduresa emocional,
Més experiència en l'amor i en les relacions. I amb això has guanyat que ara potser tindràs més seguretat en tu mateixa, més autoconfiança, més posar límits, més saber què és el que vols, què és el que no vols,
Què necessites a la teva vida i el temps que necessites per, realment, cuidar-te, estimar-te i que vingui aquesta persona, si tu vols, per començar de nou i tornar a creure en l'amor i, evidentment, adonar-te que la vida no s'ha acabat en aquesta persona. Ja t'has adonat, veritat, si t'hi has passat pel 1, pel 2... Ara estàs en el 3 i ara ja saps que la vida no acaba aquí.
i que tens moltes persones al teu voltant i moltes més realitats per explorar si tu, de veritat, apliques sanar aquesta relació. Que no oblidar, eh? Perquè potser hi ha persones que ens marquen a la vida i se'ns és difícil oblidar-les. Precisament perquè ens han marcat d'una manera o d'una altra. Evidentment, que ens marquin positivament millor, no?
però a partir d'aquí s'ha d'anar, és el millor, perquè llavors jo no aniré en això, en una altra relació. Totalment. Mira que sempre crees càtedra en això de l'amor i mira que és complex de fer-ho. Claudi, sempre estic d'acord amb tu, però crec que el que acabes de dir ara mai ha estat tant d'acord amb tu
com el que acabes de dir. Perquè és que la reflexió, el resum de tot, per mi des del meu punt de vista sempre ha estat el de després d'aprendre que pots ser feliç d'aquesta persona et canvia el chip. És que el chip és diferent. És a dir, quan aprens que pots ser feliç després d'una persona
Tu prens tot diferent. Parlo amb amor, eh? Tu prens tot diferent perquè arribarà algú altre que funcionarà o no. No, exacte. Funcionarà o no. Però tu, tot aquest procés, aquestes eines, aquesta mentalitat de dir eh, doncs si no és aquí, doncs serà en un altre costat. Cap problema. Ja ho has après. La qüestió és aprendre-ho per primera vegada. És que també, jo crec que algun dia hauríem de diferenciar també entre ruptures. Quan són la primera vegada
que sentim que és amor de veritat, aquest és el... Aquí te mors, aquí penses que te moriràs. Aquesta és la gran muralla xina, és aquesta, és aquesta, la grossa grossa és aquesta. Ara, quan ja, per entendre'ns, tens un currículum bastant contrastat, en això del desamor i del dolor i tot plegat, no miraré a ningú, no miraré a mi mateix tampoc, però quan ho tens més d'allò, t'ho prens diferent.
Hi ha moments, però jo crec que és això. Quan aprens que després de tu he après a ser feliç, igualment, o més, hi ha quan aprens això. I en part va amb la tercera clau que estaves dient, amb tot el que has après,
amb el que vols i el que no vols també amb... Ostres, doncs també els límits que potser abans no sabies acceptar i ara sí que els acceptes. Te'ls marques. O sigui, no només els acceptes i els marques, sinó que els fas respectar. I saps què? Que el discurs, quan passes per aquestes etapes, el discurs ja no va tant en l'altre, el que m'ha fet, el que m'ha dit, el que tal, què farà, què no, què ha pensat... Ja penses més en tu! Ostres, què vull!
Què puc oferir a partir d'ara a una altra persona quan vingui? Perquè jo ara soc diferent, he madurat en les relacions i aquesta altra persona m'hi ha ensenyat, ostres, jo per aquí no torno a passar. Totalment. Totalment. I a part agafes i dius, escolta, demà em pillaràs. I agafes i dius, eh, que faci el que vulgui. I quan realment t'importa poc.
Després hi ha situacions i situacions també, perquè una cosa és que t'importi poc el que fa l'altra persona i l'altra cosa és que et burxi, que et busqui tot plegat. Jo crec que també és diferent això, però jo crec que arriba un punt en el qual, simplement, és que això dels clics existeix. Hi ha moments, moments, són moments molt determinats que fas clic. Jo després te n'explicaré un de molt bo.
Jo també vaig fer un clic, però... És que no tornes enrere en aquest clic. Ja està. I et pots dir que un dia he dit, me separo. I, ostres, què ha passat? Ja està. No ha passat res, però bueno, són 20 anys d'això, això, això i això.
Després també entrem en una altra cosa, perquè jo ahir hi havia una reflexió molt bona, Claudi, que això també crec que algun dia donaria per mitja hora de programa ben bo, que és allò que ens estan dient sempre que hem d'aprendre a deixar anar.
però també ens han d'ensenyar a quedar-nos, aguantar la situació quan és bona, o de que pot ser bona, és a dir, de lluitar les coses i d'intentar esforçar-s'hi. Perquè saps què passa? Que com que a vegades ens quedem sempre amb el titular, això del deixar anar ha quedat de moda ara. I ara és molt de moda això de no, hem de deixar anar. A mi em sona això de fluir. Fluir. És que el fluir i el deixar anar són dos pitjors... Fluiamos? No. Quan te digui fluim...
Fluïa tu que jo. Fluïa tu que ja, si això ja. Escolta, estem a Girona i hi ha quatre rius. Ja flueixen els quatre rius. No em vinguis ara amb allò. Tu en un i jo en un altre. Te n'anava a dir. Anem fluint tu i jo, si de cas, però et dic cap a casa que ja va sent... Bueno, d'aquí un mes portaré un altre tema també molt interessant, sorpresilla. Ah, molt bé. Cada mes amorem sintonia aquí i us recordo
Per les zones que vulguin treballar-se a nivell d'amor, amor propi, relacions i les parelles que vulguin treballar-se també la comunicació per la gestió de conflictes, doncs me puc contactar per Instagram i per la meva web Amores Sintonia Poneses. Claudia Ramírez, moltíssimes gràcies, un dia més. Gràcies.
Gràcies per atendre'ns.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial, t'oferim tots els partits del Girona en directe al 92.7 i a gironafm.cat. Amb la narració de Pau Villafenyer, Josep Coll i Miquel Costa. Escolta la prèvia, el partit íntegre i totes les reaccions als protagonistes després del xiulet final. A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu, som la gironina.
Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina. La ràdio de Girona. I say hi, you say bye bye, I say. You say na na, I say hi.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 15 de gener i aquesta és l'actualitat del dia. Us parlo a poc.