Title:

Dones creatives, humor català i fenòmens musicals

## Context inicial: Generació Z, One Piece i malestar de fons El programa **Els 4 Rius** a **Girona FM** arrenca amb una reflexió sobre la **generació Z** i la seva sensació d’ofec davant un **present precari** i un **futur negre**. El conductor empra la bandera pirata de *One Piece* com a metàfora d’una **bandera de llibertat i rebel·lió** contra un sistema que “ens menja”. • Es reivindica l’*anime* (i *One Piece* en concret) com a **relat profund** que tracta de *racisme, poder, corrupció, lluita de classes* i abusos de poder. • Aquesta imatge serveix de fil conductor: una **generació que es revolta** i busca nous referents culturals i professionals. --- ## Dones d’Anunci: referents femenins en publicitat ### Origen i objectius de l’exposició La primera gran part del programa se centra en l’exposició **“Dones d’Anunci. Referents femenins de la creativitat publicitària a Espanya”**, acollida per la **Facultat de Turisme de la UdG**. Hi intervenen: • **Marina Ramos** (Universitat de Sevilla) • **Blanca Migueles** (Universitat del País Basc) • **Ramon Martín** (UdG, coordinador de l’exposició a Girona) Objectius principals de la mostra: • **Reivindicar el talent i el lideratge femení** en un sector històricament masculinitzat. • **Omplir un buit històric**: moltes creatives han quedat invisibilitzades i sense arxiu de la seva feina. • **Inspirar l’alumnat actual** (majoritàriament dones) perquè vegin que **arribar a càrrecs de direcció creativa és possible**. > “A les aules el 70-80% són dones, però només l’1% arriba a ser directores generals creatives.” ### De llibre a exposició itinerant Marina i Blanca expliquen que el projecte **va començar com un llibre**, però les dificultats per trobar editorial i recursos econòmics les van portar a convertir-lo en **exposició visual, viva i itinerant**. • Suport inicial de la **Unitat d’Igualtat de la Universitat de Sevilla**. • L’exposició **neix a Sevilla (2023)** i passa per **Bilbao** i **Alacant** abans d’arribar a Girona. • Vol arribar directament al **públic objectiu (estudiantat)** a través de **facultats de comunicació i publicitat**. • Cada universitat pot **adaptar la mostra** incorporant creatives del seu entorn. ### Criteris de selecció de les creatives Blanca detalla com han triat les protagonistes: • Trajectòries amb **lideratge clar al sector**. • **Diversitat de camins professionals** (heterogeneïtat de carreres i experiències). • **Premis i reconeixements** en festivals i institucions publicitàries. L’objectiu és oferir a les estudiants una **“genealogia” de dones creatives**, noms concrets que puguin **reemplaçar el cànon exclusivament masculí** (Basat, Segarra, Prat-Gabalí, etc.). ### Aprenentatges i taula rodona a Girona Ramon Martín comparteix què ha après: • Després de 25 anys en agències multinacionals (Avas, Ogilvy), constata que **als comitès directius la presència femenina s’esvaeix** tot i la majoria de dones a les aules. • L’experiència de l’exposició l’ha fet **reflexionar sobre el “gap” entre formació i cúpules directives**. A Girona s’ha complementat la mostra amb una **taula rodona** (28 de novembre) amb figures rellevants: • **Laura Marco**, directora general creativa de McCann (campanyes per L’Oréal, Iberia, Nescafé…) • **Helena Marzo**, creativa amb trajectòria en grans agències (Lola MullenLowe, JWT, Ogilvy) i actualment **directora creativa independent** (Google, Activia, etc.) • **Natàlia Marín**, directora editorial de la revista **Reason Why** En aquesta sessió es treballen conceptes com: • **Greenwashing** i, molt especialment, **pinkwashing**: quan **la inclusió de la dona o els missatges d’igualtat són només maquillatge** i no canvi real estructural. > “Les agències i els departaments de màrqueting s’ho creuen de veritat o només és maquillatge?” ### Investigació acadèmica i eina “Igualdad” Marina i Blanca expliquen que l’exposició ha estat l’inici d’un **fil d’investigació sostingut**: • Estudi **“Quiero ser creativa”**: analitza les **dificultats de les joves per trencar el sostre de vidre** en creativitat publicitària. • Obstacles més enllà de la maternitat: **dinàmiques internes masculinitzades**, departaments creatius concebuts com **“guetos d’homes”** on costa entrar o promocionar. • Llançament del **bot “Igualdad”**: • Assistente conversacional (accessible des de *ChatGPT*) per **detectar biaixos de gènere en campanyes publicitàries**. • Vol ser una **eina pedagògica i de sensibilització** per a alumnat, professorat i professionals. ### L’exposició a Girona i més enllà A Girona, l’exposició és visitable fins **el 19-20 de desembre** (final de curs abans de Nadal) al **claustre gòtic de la Facultat de Turisme**, al Barri Vell. • A Girona s’hi han incorporat creatives com **Eva Santos**, exdirectora general creativa internacional de Proximity i distingida per revistes com *Forbes* o *Anuncios*. • Ha estat jurat en festivals com **Cannes Lions** o **El Ojo de Iberoamérica**. Es reciten els noms de les creatives que formen part de la mostra: • **Isabel Llanguas, Begoña Cuesta, Cuca Canals, Usi Génquez, Marta Rico, Judith Francisco, Marta Llucià, Mónica Moro, Laura San Pedro**, i les noves incorporacions com **Eva Santos**. En clau de futur: • La mostra té previst viatjar a la **Universitat Jaume I de Castelló** al març. • Hi ha interès d’altres universitats (p. ex. Vigo), i es convida explícitament altres facultats a **acollir l’exposició**. --- ## Presentacions literàries: humor i diagnòstic de la Catalunya postprocés ### Una doble presentació a la Llibreria 22 Més endavant, el programa obre l’**agenda cultural**: a la **Llibreria 22** de Girona es fa una presentació conjunta de dos llibres: • **“Els arbres no s’ho mereixen”**, de **Pol Estrada** • **“Pel carril del mig”**, d’**Albert Pijuan** La **Laia Regincós** (d’**Ela Geminada**) explica la lògica d’aquesta “presentació doble”: • No és només un recurs per atraure públic, sinó que hi veu **moltíssima relació de to i mirada** entre tots dos llibres. • Tots dos comparteixen una **lectura crítica i humorística de la Catalunya actual**, marcada pel **postprocés**, el desencís i la saturació. > “L’humor, en aquest sentit, és un acte en defensa pròpia.” ### “Pel carril del mig”: assaig-ficció sobre el “català mitjà” El llibre d’**Albert Pijuan** s’articula com un **assaig ficcionat** a través del personatge **Felip Roda**. • Parteix d’una polèmica molt catalana: **conduir pel carril del mig** de l’autopista. • A partir d’aquí desplega un **retrat satíric de la identitat catalana** i dels seus tòpics: • La llengua • Les institucions • Els castellers • El Club Super3 • La parella *seny i rauxa* Pijuan capgira el tòpic i defensa que cal **abandonar la rauxa** i apostar pel **seny** com a prudència: metafòricament, **“conduir pel carril del mig”**. La Laia en llegeix un fragment que enumera **“símptomes d’una malaltia crònica”** a Catalunya: • Enxanetes amb casc • Sardanes amb ronyoneres i bosses • “Va” acceptat pel diccionari • Castanyera convertida en disfressa • Tots Sants com un altre Carnestoltes • Calçots amb guants de plàstic d’un sol ús • Sant Jordi “segrestat” per grans cadenes • Diada Nacional convertida en una “gimcana” El text funciona com una **diagnosi irònica i gens complaent** de la realitat cultural i simbòlica del país. ### “Els arbres no s’ho mereixen”: contes del desencís generacional El llibre de **Pol Estrada** recull contes que retraten una **generació que ho tenia tot a tocar... i tot s’esfondra**: • Parla d’una **Catalunya del postprocés** i d’un **Barça post-Guardiola**. • Utilitza un humor **a l’estil Quim Monzó**: situacions absurdes, irreverents, però també molt recognoscibles. La Laia en llegeix un fragment del conte **“Faula”**, ambientat a la **sala de graus de la Universitat de Girona**, on: • Els alumnes estan **literalment morts** i el relat juga amb la **normalització d’aquesta imatge** per part de la professora. • La descripció del cos rígid de l’alumne i la indiferència de l’espai funcionen com a **metàfora d’un sistema educatiu que “mata” l’alumnat** o el tracta com a **massa passiva**. > “És una radiografia d’una classe qualsevol a la universitat.” La conversa conclou animant la gent a omplir la **Llibreria 22** i, amb to humorístic, proposen que si la cua arriba al **Pont de Pedra**, se sortejarà un dinar amb el presentador i la Laia (pagat per la ràdio… o no). --- ## El fenomen Rosalia i el “fandom” acrític ### Torn del col·laborador musical: Adrià Giné En la darrera part del programa apareix el col·laborador musical **Adrià Giné**, descrit juganerament com el “malomen” de la música, que torna després d’un estiu intens. El seu tema del dia és **“el fenomen Rosalia”**, però plantejat **no com una crítica a l’artista**, sinó **a la societat i al fandom**. ### Admiració per l’artista, crítica al context Adrià deixa clar que és **molt fan de Rosalia**: • Considera l’últim disc (**“LUX”**) **perfecte a nivell de producció**, amb melodies precioses. • Diu que sap veure-hi la **bellesa, l’art i l’amor** amb què està fet. La crítica no és musical, sinó cultural: • Denuncia un **fandom massiu i acrític**, que **idolatra perquè toca idolatrar**. • Assenyala que la **música orquestral i l’òpera** existeixen i es fan amb gran qualitat des de fa segles, però **només quan Rosalia hi posa el segell s’hi presta atenció massiva**. • Rosalia ocupa una posició tan privilegiada que **“si es tira un pet, tothom en parla com si fos art”**, exemplificant la **hipervaloració** del que fa qualsevol estrella de moda. ### Desconnexió històrica i mediàtica Adrià es pregunta quina ha de ser la sensació d’un **compositor clàssic actual** que fa anys que treballa amb orquestes i formacions similars: • **Necessitarem que un raper argentí faci un disc de tangos perquè el món descobreixi Carlos Gardel?** • Remarca la **dependència mediàtica de les figures pop** per posar focus sobre gèneres o artistes històrics. La seva reflexió apunta a la **frivolitat de l’atenció mediàtica**, capaç de fer esclatar un fenomen durant tres setmanes i oblidar-lo després, i a la **manca de memòria i context** del consum cultural actual. --- ## Carlos Gardel: el mite viu del tango ### Gardel com a pare del tango modern A partir d’aquesta crítica al fandom, Adrià enllaça amb un **viatge recent a Buenos Aires** i reivindica **Carlos Gardel** com a **pare del tango**. • Explica que **va descobrir Gardel a través d’Andrés Calamaro**, que n’ha versionat diversos temes. • Recorda que no se sap amb certesa si Gardel va néixer a **Uruguai o França**, però que va créixer a **Buenos Aires** i hi va **revolucionar el tango**. La seva aportació artística: • Una manera de cantar **tècnica però sobretot emotiva**. • Allarga síl·labes i juga amb el fraseig per **carregar les cançons de sentiment**. • Cada peça és, més que una cançó, **una història narrada amb la veu**. ### Llegenda, mort i devoció popular Es repassa la mort de Gardel en un **accident d’avió el 1935** i el seu impacte global: • Adrià el compara amb què passaria si avui morissin **Messi o Bad Bunny**. • A l’Argentina es diu que **“Carlos Gardel cada dia canta millor”**, mostra d’una **devoció que creix amb els anys**. A Buenos Aires, la seva presència continua viva: • **Murals gegants**, altars improvisats, locals històrics on va cantar. • Gardel és **mite cultural i gairebé religiós**, símbol de **memòria col·lectiva** en contraposició al consum efímer actual. --- ## Nou pop català: Gavina MP3 ### Un grup revelació amb ADN molt local El bloc musical acaba amb el descobriment de **Gavina MP3**, que Adrià presenta com **“grup revelació de l’any passat a Catalunya”**. • Es destaca especialment el tema **“Ciutat”**, el gran hit del seu darrer disc. • En el seu so, Adrià hi sent: • **Tocs de Manel** • Elements de l’**urban català actual** • Una **barreja de sons i sentiments** molt personal La seva aposta és clara: • Recomana seguir-los de prop i diu que, si la música fos borsa, **“hi posaria diners perquè segur que hi guanyareu”**. • Situa Gavina MP3 com a **mostra d’una nova fornada** que redefineix el panorama català sense renunciar a les arrels. --- ## Fil conductor: referents, memòria i resistència cultural Tot i la diversitat de blocs (exposició, llibres, música), l’episodi articula un **fil comú molt clar**: • **Reivindicar referents invisibilitzats**: dones creatives en publicitat, escriptors que fan diagnòstic de país amb humor, pioners com Carlos Gardel. • **Denunciar desigualtats i buits**: • *Sostre de vidre* a la publicitat. • *Pinkwashing* en empreses i marques. • *Fandom superficial* i memòria musical curta. • **Reforçar la cultura local** (Girona, Catalunya, Buenos Aires com a mirall) i els espais que la sostenen: • Facultats, llibreries, ràdios locals, locals de tango, grups emergents. En el fons, el programa passa de la **bandera pirata de la generació Z** a un **catàleg de maneres de resistir**: amb la creativitat de les dones, amb l’humor literari, amb la memòria musical i amb la defensa de noves veus locals.

['Girona FM', 'Els 4 Rius', 'generació Z', 'One Piece', 'anime', 'publicitat', 'creativitat publicitària', 'dones creatives', 'igualtat de gènere', 'sostre de vidre', 'greenwashing', 'pinkwashing', 'Universitat de Girona', 'Universitat de Sevilla', 'Universitat del País Basc', 'exposició itinerant', 'Eva Santos', 'McCann', 'Reason Why', 'bot Igualdad', 'literatura catalana', 'humor català', 'postprocés', 'Pol Estrada', 'Albert Pijuan', 'Llibreria 22', 'Universitat de Girona (UdG)', 'Rosalia', 'fandom', 'música orquestral', 'tango', 'Carlos Gardel', 'Buenos Aires', 'Andrés Calamaro', 'Gavina MP3', 'música catalana emergent']