Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dijous, 5 de juny de 2025. És ben bé que la vida és una capsa de sorpreses. Ho dic perquè si en algun moment podia imaginar la fotografia del sopar d'ahir, era impossible que l'encertés. Ni de broma. Això també fa pensar sobre les portes giratòries que tenim a la vida. Gent que entra, gent que surt, la vida és canvi i a viure també se n'aprem vivint. Però lluny de lliçons de dubtosa moral, simplement tenir en compte que no totes les sorpreses són desagradables.
Tot i que el context convidi a pensar que és així. També hi ha sorpreses agradables en aquesta vida. I normalment solen tenir nom i cognoms.
I si les sorpreses més agradables de la vida solen tenir nom i cognoms, probablement una de les més boniques que hem tingut els últims anys aquí a la Ràdio Gironina és, sens dubte, Arnau, Vila i Elvira. Bon dia i bona hora. Sí, bon dia, però potser hauré d'anar a finalitzis de sang, a veure amb quant de sucre em troben. No, no, això, cuidado amb això, eh, perquè...
Anava a dir, va anar bé al sopar, m'entenc, no? Sí, la segona entrega dels sopars d'aniversari d'aquesta setmana, però va ser curiós perquè ens vam reunir, no sé quants érem, potser 15 o així. Déu-n'hi-do, però està bé. No, però d'aquest grup és peculiar, perquè d'aquests 15 potser no farà ni 5 anys que els conec a totes i a tots. Home, doncs està molt bé. És molt curiós. Sí, sí. Vull dir, és això que et deia que... Això s'ha de sang nova, això, això s'ha d'anar reinventant.
Sí, home, i més jo, que n'he fet 27. No posa el DNI això, però bueno, jo vaig dient per allà que... Em posa 29. Però sí que és veritat que em vaig quedar un moment així pensant-hi... Però home, et van fer la típica festa sorpresa que ho vas a la porta i tots tres. No, no, a mi no m'agraden les sorpreses. Ah. Vull dir, vaig demanar, sisplau, que no. Doncs mira, em van portar un regal, em van portar les espelmes també, i mira que vaig demanar-ho, que no ho fessin. Ah.
Ah, mira. Però sí, sí, ja et dic, no, però va estar bé. Però és això, que hi anava pensant i dic, carai, dic que sí que hi ha com... És curiós, sí, sí. Hi ha una edat on tot fluctua molt, saps? I canvis, i canvis. Gent que entra, gent que surt, gent que es queda... És bo, és bo, és bo. Però bueno, en fi, encara gràcies a Déu que t'he conegut a tu, Arnau Vila. Què faria sense tu?
El mateix potser sense sorpreses. No, ràdio segurament no, perquè si he d'apretar jo els botons i tot això... No, no és fàcil. En qualsevol cas, Rau Vila, avui toca parlar de llibres, La guerra dins la guerra, de Carles Casajoana. També parlarem avui del Rudecat. No sé si saps què és.
Ho descobrirem. Ho descobrirem? Ho descobrirem ara mateix. Jo només et dic que és música. Sí? Sí, i a la Mirona. Doncs mira, aquí. Quilòmetre zero, això està bé. Quilòmetre zero. No sé si tenen pica-pica, eh? Ja t'ho dic ara. Però tu sempre preguntes a veure si pots agarrascar alguna cosa. En qualsevol cas, i també tindrem el Sabiescada, la Bàrbara Julver, que passarà d'aquí una estoneta parlant amb nosaltres. En qualsevol cas, Arnau Vila... Doncs ens hi posem. Vinga, va.
I avui presentem La guerra dins la guerra, signada amb la ploma de Carles Casajoana. Ens parla d'una lluita, metafòrica, amorosa, intel·lectual, també literal, en aquella Barcelona indòmita i efervescent dels anys 30, un teló de fons que juga en consonància també amb la història de dos escriptors enfrontats. El per què?
Ara li pregunto. Carles Casajoana, bon dia i bon hora. Bon dia. Primer de tot, i t'ho he de preguntar, no sé si feia gaire que no venies a Girona o... No, potser un any, un any. Ah, bueno. Sí, sí. Com que estem de moda, encara tothom sol venir per Girona, vull dir, no sé si també... Motius, escolta, mai no em falta. No.
primer de tot volia preguntar-te pel context històric del que ens planteges t'ho dic perquè com era aquella Barcelona? és una Barcelona que en aquell moment era molt i molt efervescent quina? perquè aquí se superposa en dues Barcelones la novel·la passa a l'any 19 és a dir, fa 6 anys
La tardor de l'any 19. Però hi ha un dels escriptors que escriu una novel·la sobre l'any 37, sobre els fets de maig de l'any 37, de maig, que van dividir les forces republicanes i que hi va haver una batalla campal a Barcelona, a trets, entre estalinistes i anarquistes.
entre el Poum i els anarquistes d'una banda i a l'altra banda el suc i els comunistes llavors aquella batalla és un dels grans
No misteris, però és un dels fets importants a la guerra perquè va marcar el futur de les esquerres mundials. És a dir, va ser un dels primers afrontaments entre estalinistes i la resta del moviment comunista.
I va crear una divisió que després va aprofundir molt Stalin amb les seves purgues, va ser molt important. Però allò va passar a Barcelona en plena guerra civil. I naturalment el fet que les forces republicanes en comptes de lluitar contra els feixistes al front estiguessin matant-se trets als carrers de Barcelona, hi va haver uns 500 morts,
en uns dies va afablir molt a les forces republicanes i no només per les pèrdues, per les víctimes sinó des del punt de vista moral també és molt difícil lluitar contra l'amic quan tens al costat un amic entre cometes que atudia potser més que ell
llavors a mi em va cridar l'atenció aquest fet perquè a tots els conflictes hi ha a dintre un conflicte llavors la idea que un escriptor en català independentista l'any 19 pogués atribuir part dels problemes que hi ha hagut o el fracàs del procés o la conducció del procés a la divisió entre les forces independentistes i pensers
en els precedents i dius, clar, és que aquí està passant exactament el mateix que la guerra va passar, o que va passar la setmana tràgica, o que ha passat tants cops, i que és un tret de la identitat de Catalunya. M'agradava com a idea per començar a reflexionar sobre aquests assumptes. És el que t'anava a dir, com tot allò dels 30 va ressonar fins a arribar pràcticament als nostres dies, com aquell que diu. Quin paral·lelisme... Aviam, la història...
La història té el problema del passat, que és que no passa, que sempre és aquí, que el que ha passat ens marca i ens continua marcant i ens continuarà marcant. Llavors, en aquest cas, ell es troba que veu aquests paral·lelismes.
i com que és una persona que ha reflexionat sobre la manera de ser dels catalans, perquè ha escrit sobre això, doncs diu, home, a veure si és que em vaig descuidar com vaig escriure sobre la manera de ser dels catalans, em vaig oblidar d'una característica que és que en el moment crucial ens barallem entre nosaltres.
per què? perquè ell des del punt de vista d'aquest escriptor en el moment crucial les forces independentistes s'estan barallant entre elles igual que en el moment crucial de la guerra s'estan barallant entre ells amb una novel·la la metaficció que un dels personatges estigui escrivint una cosa serveix
Per fer un joc de miralls, oi? És com per un fotògraf, els fotògrafs que diuen no, no, no vull que t'agafi la llum directa, vull que et posis aquí perquè et ve la llum rebotada allà, etc. Calculen així, no? Doncs és el mateix. Però això li dona una profunditat subtil molt i molt bona a la història. Bé, clar, és del que es tracta, de donar profunditat a una història, a uns assumptes, a uns conflictes,
jugant amb els miralls, no? En aquesta novel·la n'hi ha una altra. Hi ha una estudiant de doctorat canadenca que està fent una tesis sobre les dones que van participar a les brigades internacionals, que és un tema poc conegut, però que van participar dones i van tenir papers importants, oi? Llavors...
Allò, clar, també fa el mateix, té un paper semblat, que és que el fet que una persona d'avui, una dona, que és feminista, que estigui estudiant aquest tema, reflexioni sobre això, immediatament reflecteix sobre la situació actual, amb una novel·la, oi? Fa que li dóna profunditat a uns temes que, si els veiem únicament des del punt de vista de la vida quotidiana, doncs,
La tenen, té molta importància, però no veiem la fundària que poden arribar a tenir. Al final passen desapercebudes, potser amb tant de soroll que tenim en el dia. Una disputa entre dos escriptors... Sí, bueno, aviam, no són dos escriptors a seques, són dos escriptors catalans, un escriu en català i l'altre escriu en castellà.
Per què aquest joc, que no és el primer cop que practico? Home, perquè la societat catalana a vegades ens en volem oblidar, però és que és multicultural. Llavors, aquesta diversitat cultural, que pot ser molt enriquidora, o pot no ser-ho, depenent de com es gestioni i com es porti, genera tensions.
I fa una cosa, que és que cada una de les dues cultures se sent en principi amb dret a ocupar tot l'espai. Però no el tenen, no el poden tenir perquè són dues. Llavors això genera xocs. Molts cops la reacció normal és oblidar-se de l'altre. És humana. És com que no hi puc fer res, com que existirà,
Però me n'oblido, no ho sé, no vull pensar-hi. I llavors ho veiem, a la vida cultural es veu bastant, perquè el món cultural en català actua com si no existís el món en castellà, fos una cosa de fora.
no, si és d'aquí, o sigui, aquí hi ha uns autors que escriuen en castellà i uns editorials que publiquen, en fi, no? I a la vegada els altres igual, els altres, no, sí, aquí hi ha uns senyors que, bueno, escriuen que, però vaja, no, res. Tothom molt refractari entre si, no? Simplement s'ignoren, mútuament. Home, l'escriptor en català
té tendència a llegir els autors de la seva quinta de la seva generació en castellà l'autor en castellà dubto que ho faci amb algú no ho deu fer perquè són amics, pel que el coneix o perquè li interessa particularment però dubto que es mantingui tan al corrent del que es fa però vull dir que llavors aquesta diversitat cultural genera tensions i on hi ha tensions hi ha novel·les
Vull dir, hi ha tema, hi ha salsa per fer... A més, perquè no hi ha terme mig, o sigui, està completament polaritzat. És o una banda o una altra. Bueno, et refereixes a la novel·la o et refereixes a la vida? No, el que estàvem comentant ara mateix sobre... Ah, això sí, però és que això passa... És inevitable, és a dir, si un escriu en castellà, immediatament té uns referents, té un espai, té un públic...
I si escriu un capel·lar, igual. Llavors, són camins d'orgents, oi? Però, a la vegada estan fent el mateix. I, en aquest cas, són dos escriptors que viuen al mateix moment, al mateix lloc. Aleshores, d'alguna manera, la seva obra reflectirà el que passa.
com? doncs un se'n riu de l'altre i l'altre de l'un el que escriu en castellà diu aquest és que el cap i té una ceba és nacionalista, tancat i l'altre diu és que és anticatalanista, es representaria tot oi? clar, es veuen tots dos tots dos amb raons a més cadascú amb les seves clar, cadascú amb les seves
amb això un novel·lista jo crec un novel·lista ha de tenir la humilitat sempre de veure els conflictes i descobrir les raons de cada personatge
No aspirar a trobar la raó perquè la raó rarament es troba, rarament existeix, la raó en majúscules. Però raó ens en tenen tot. Llavors l'autor el que ha de fer és empatitzar amb cada personatge, veure-ho, perquè és l'única manera que el lector després pugui entendre aquell personatge. És el gran repte que tens com a novel·lista, per exemple?
No, és un repte elemental. És a dir, si jo descric un personatge amb una novel·la, dic que un senyor surt d'un cotxe i va i l'està esperant una noia, el que sigui, qualsevol circumstància, o va investigar un crim, puc dir que és alt.
que és Ross, que camina així o així, que vesteix d'aquesta manera, però això ens diu molt poc al final. Ens és igual. En canvi, què vol aquest senyor? Què espera del dia d'avui? A què aspira?
Quines són les seves prioritats? Què és el que el mou? Què és el que el fa que el cor li bategui una mica més acceleradament? Això ens diu molt el personatge, oi? Llavors, si vull crear un personatge amb una novel·la, haig d'aconseguir que el lector vegi això.
i perquè ho vegi el lector ho haig de veure jo primer i ho haig de transcriure haig d'explicar el que vol aquest senyor i haig de mostrar opinions d'aquest senyor que demostrin que dóna prioritat això, dóna prioritat allò oi? o sigui tornant al fil de la novel·la l'amor no podia faltar
No, l'amor no pot faltar mai. Com el tenim representat? O la figura d'aquí? Bé, aquí hi ha una... és un triangle, un triangle amorós, llavors... Dóna joc, eh, un triangle. Bé, els triangles donen joc, els triangles donen joc. Però en aquest cas potser dona un joc peculiar perquè ella, en comptes de ser un objecte, una pilota de pim-pom que va de l'una a l'altra...
No, decideix tenir un paper una mica més actiu i és ella qui decideix. I fa allò que han fet tants cops els homes, que és quedar amb una dimarts i l'altra dijous, oi? Correcte. Llavors, bé, ella és una dona amb unes idees particulars sobre la matèria i...
que actua d'una forma peculiar, i això hi dona en el triangle un cert interès. Crec, és el que jo he intentat. I al final no deixa de ser un altre punt d'atenció més entre ells dos? Bé, no, naturalment, clar. A la que hi ha tres persones amb una relació amorosa no consensuada...
És molt difícil, les tensions saltaran. Sí, és consensual probablement també, perquè en el món som molt territorials, oi? T'anava a dir, Carles, tu a l'hora de plantejar una novel·la d'aquest tipus amb tantíssimes capes, i són capes a part, n'hi ha algunes que són molt i molt subtils, vull dir, quin és el teu gran repte? Ja hem parlat que els personatges no, però a l'hora de tu plantejar-ho,
Encaixar-ho. Encaixar-ho. És a dir, la meva manera de treballar és... Jo, se m'acudeix un punt de conflicte i ho escric perquè em fa gràcia i llavors dic, bueno, però ara això com continua? Per on va? Què passa? I haig d'anar encaixant totes aquestes presses. I al final...
El que costa és com el sudoc, oi? Que costa fins que no poses l'últim número, no saps si t'ha sortit bé o no. Llavors aquí el que més costa al final és encaixar-ho tot. Aquí hi ha uns quants nivells, perquè clar, hi ha un triangle amorós, sí, però hi ha un tema que és evident des de la primera ratlla fins a l'última, que és l'ofici d'escriure.
són dos escriptors un d'ells ensenya en un taller d'escriptura creativa llavors l'altre està escrivint una novel·la veiem com l'escreu, com la canvia veiem l'evolució com ell es va adonant que no va bé que ha de canviar una cosa, ha de canviar una altra llavors clar, constantment tots dos
estan reflexionant sobre aquest tema i és un tema que és permanent a la novel·la. Però després hi ha el tema de les relacions entre professors i alumnes, els límits. És un tema que ha evolucionat molt. Hi ha novel·les molt bones, n'hi ha alguna de Philip Roth, que està molt bé, no sé si és... em vaig casar amb un comunista. N'hi ha una del Cunzí,
que és desgràcia, molt bona també sobre aquest tema, però probablement si la llegíssim avui, i són novel·les de fa 20-25 anys, trobaríem que ja està una mica passat, que evolucionen molt la percepció pública sobre aquests temes. Avui són molt més restrictius. Avui hi ha més tabú.
aquí un dels personatges reflexiona sobre això i diu home parla de com es poden fer novel·les amb relacions amoroses hi ha d'haver algun tabú llavors tradicionalment era classes diferents classes socials diferents que impedien que dues persones que s'estimaven poguessin casar-se això era un conflicte hi havia novel·la
Després això va desaparèixer i llavors però hi havia altres tabús com per exemple la raça. Ho hem conegut però avui tampoc és un obstacle per res i està molt bé que sigui així. Llavors sembla que no n'hi ha de tabús i llavors hauríem d'acabar amb les novel·les perquè diu si la relació és fàcil que tu pot fer el que vol no hi ha cap impediment no hi ha cap tensió
No, però surten coses noves i ara, per exemple, és relació professor-alumne. Clar. Llavors, això és una reflexió que es fa a un dels protagonistes de la novel·la. Bé, el tema també està en la novel·la. Llavors sí, efectivament ja barrejo tots aquests temes per fer-ne la ficció perquè jo el que vull és quan un lector obre una novel·la meva
Doncs que no se senti pau amb ell mateix fins que no l'acabi. Al final és la gràcia d'enganxar-nos directament. I no fer-ho tampoc d'una forma massa fàcil, sinó fer-ho a dirigir-me a un lector intel·ligent, un lector que pugui tenir una percepció de l'actualitat que estigui perfectament...
per una educació per bona informació una persona informada, etc. Llavors, que li pugui interessar un conflicte a veure cap on va això. Què ha après Carles Casajuara de la guerra dins la guerra? Doncs potser la reflexió que em faig després d'escriure la novel·la és que sempre hi ha una guerra dins la guerra i que al final és determinant
És a dir, que tots els conflictes pot acabar sent més important la guerra dins la guerra, la guerra dins de cada bàndol,
que no la guerra en si. Pensem, per exemple, ara, canviat totalment de món, mirem el conflicte entre Israel i Palestina, l'horror que estem veient a casa, és una situació terrible, és una cosa inexplicable, estem veient ara un... estem assistint a un... no sé si tècnicament és o no és un genocidi, però s'hi sembla molt...
Oi? Llavors estan convertint gas en un cementiri. Però un cop ens aleveu una mica d'això, veiem que els palestins estan dividits.
I probablement això els afableix molt, la divisió entre Hamas i el govern de l'autoritat palestina, que representen dos mons diferents dins del món islàmic. Egipte governa un general, un dictador, per cert, que és molt més pròxim al govern de l'autoritat palestina que Hamas.
Can Vihamas és molt més pròxim als germans musulmans que es mou a altres llocs, a Turquia... Llavors, aquesta divisió afebleix molt la part palestina dintre d'aquesta guerra. Al costat israelià, doncs home, Netanyahu ens vol fer creure que no hi ha divisió, però hi és també, clar que hi és.
Ara, sorprenentment, trobem molt silenci per part del que abans es deia el camp de la pau dintre dels israelians, que haurien d'estar... Home, a mi em sorprèn que no es manifestin molt més clarament contra una política que és genocida. Jo avui he après que hi ha guerra dins la guerra.
Exacte. Això és el que a mi potser d'aquesta novel·la no només que n'hi ha, sinó que a vegades pot ser més important que la guerra principal i més determinant. Tenim presentació avui a...
No, eh? Avui fas ruta per aquí, prou, eh? T'anava a dir, doncs no us ho perdeu, sisplau. La guerra dins la guerra, de Carles Casajoana. Moltíssimes gràcies per aquesta estona amb nosaltres. Moltes gràcies a vosaltres per l'interès. Això és casa teva si és que hi ha casa d'algú. Benvingut sempre. Moltíssimes gràcies.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Voluntaris.cat, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la Ràdio Municipal Girona FM.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I viu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Fins demà!
Dos quarts i escaig de 12, seguim en directe als Quatre Rius de Girona. Fa moment d'obrir la nostra sempre tapeïda agenda i fem un lloc pel festival Rudecat. En aquest cas, parlem amb Jordi Ramírez, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Vaja, tothom mirant cap a la Mirona aquest dissabte 17 de juny, tenim el Rudecat. Aviam, explica'm-ho una miqueta perquè jo fins ara no us coneixia, però ara sí.
Doncs mira, el Rodecat és un festival de música jamaicana fonamentalment que va néixer a la Mirona l'any 2007. Totes les primeres edicions van tenir lloc a la Mirona i ara feia uns anys que no havia passat per la Mirona. L'havíem tingut a la ciutat de Barcelona en les darreres edicions, també va haver edicions
en què no es va fer. No ha sigut un festival que hagi tingut tots els anys d'edició, des del 2007 fins al 2010 sí que va ser continu, i després ha anat apareixent i desapareixent, però en guany tornem a la Mirona, a Girona, que és una cosa que ens fa molta il·lusió. T'anava a dir, espai per a música jamaicana, intentant reivindicar que el panorama no estigui sempre monopolitzat.
Bé, a veure, en el seu moment, sobretot el 2007, no era comú tenir festivals com aquest, perquè a més és un festival en el que mirem de tenir sempre artistes internacionals. De fet, aquest any tenim dos artistes americans i un alemany, i el que sí que ens passa aquest any és que tots tres grups que hi ha ja havien estat en alguna altra edició anterior del...
del Roder Cat, o sigui que repetim anys enrere sí que fèiem 5 bandes, ara per qüestió d'horaris a la Mirona no ens podem esplaiar tant, però igualment tenim moltes hores seguides de música jamaicana amb artistes internacionals. La idea doncs és omplir la sala a la Mirona aquest dissabte, dia 7 de juny.
Aquesta és la nostra idea. Ara falta que la gent ens acompanyi i ens l'ompli, però sí, a nosaltres ens agradaria omplir-la. Home, i més, jo crec que comarques gironines, on, vaja, jo et diria que té el seu públic aquí. Sí, hi ha molta afició i, de fet, per exemple, un dels grups que toca aquest any a Rodecats són The Toasters, que són una de les bandes pioneres de la tercera ola dels Estats Units.
i que dels primers concerts que van fer a Catalunya van ser a la Bisbal, d'això ja fa més de 30 anys, no sé si l'any 91 o el 92 o el 93, va ser en aquells anys i des de llavors no han deixat de passar per Girona i és una cosa que ells reivindiquen moltíssim, és una banda amb molta relació amb les comarques de Girona.
Doncs Festival Rudecat a la Mirona, ja ho hem dit, aquest dissabte, dia 7 de juny. Jordi Ramírez, moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé aquest cap de setmana, ple de música sempre. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Només recordar, si ens deixeu, que dissabte obrim portes a les 7, i per si algú ho vol saber, l'ordre dels artistes serà, en primer lloc tindrem els tosters,
després tindrem a Doctor Rinding i per acabar Deslackers que seran l'última banda que tancarà que aquest sí que fa més de 15 anys que no han estat a Girona i que no és una banda habitual de veure, així que qui la vulgui veure que aprofiti aquest dissabte T'he de dir d'estrangis que estic veient l'Arnau Vila apuntant-ho al telèfon mòbil per tant, mira, jo crec que en teniu com a mínim un meso això segur Jordi Ramírez, moltíssimes gràcies A vosaltres, adeu
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I ara feia dies que no la sentíem, però sí que teníem ganes de saber, o millor dit, sabies que, en aquest cas, volíem parlar novament amb la Bàrbara Julbé, periodista de RACO aquí a Girona. Bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot, ja em sap greu, eh, que ara feia dies que no ens veiem. Sí, que no me convidaves, eh. Com ha anat aquesta xafuó, aquesta calor?
Doncs bé, jo la porto bé, el que passa que sí que és veritat que ha vingut molt de cop i llavors a l'armari encara tenim les coses d'hivern, com aquell qui diu. Em sembla, no sé si ho passen molt malament també els animals, però clar, la pregunta és com ho podem saber, t'ho dic perquè avui m'encanta el tema i és sobre la comunicació animal.
Sí, és que com es comuniquen entre ells i també com es comuniquen ells amb nosaltres, no? Això és la base de tota bona convivència, tant per ells com per nosaltres. Cal tenir clar que entendre els animals de companyia afavoreix, això suposo que estàs amb mi, no? El vincle que tenim, si els entenem, per tant, d'alguna manera...
tindrem una relació més propera i més positiva, més sincera, i tot serà una mica més fàcil. Però sí que és cert, i a mi em passa, que acostumem a entendre més els gossos que no pas els gats. Els gats fan servir un llenguatge com més subtil...
Ens fan ghosting. Jo sempre he pensat que els gats ens fan ghosting, en canvi els gossos és diferent. O sigui, a la pregunta de si els animals es comuniquen sí o no, la resposta és un sí rotund. Sí rotund, els animals es comuniquen i uns ho fan d'una manera, uns d'una altra, amb unes particularitats. Els gossos amb uns senyals de calma que explicarem, els gats també tenen el seu propi codi, fins i tot et puc proposar un llenguatge feliç perquè si vols parlar amb un gat puguis...
Entendre-t'hi, però mira, si et sembla, d'entrada, escoltem a Cristina González, ella és etòloga clínica i impulsora del projecte etòlogo.es, un servei d'etologia clínica i medicina veterinària de baix estrès per gossos i gats d'arreu de Catalunya. Ella en parla que uns i altres es comuniquen i d'això no hi ha dubte. Els gats són més subtils. Un gos és...
a priori és més intens en la seva expressivitat quan ens volen dir alguna cosa comencen a fer gestos a bordar a fer-se veure d'una forma molt més evident que no pas els gats que ho fan tot amb senyals més indirectes
amb miols més subtils, moltes vegades amb postures que ens passen desapercebudes. Però no per això vol dir que careixin de significat, ni molt menys. Per tant, es comuniquen, això segur, a partir d'aquí. Aquest sembla si ho fragmentem una miqueta, perquè, clar, gats i gossos no són el mateix.
Sí, anem a conèixer una mica com ho fan, no? Doncs d'entrada us direm que hi ha una escala de senyals, que alguns conflictes evidentment no són inevitables, com ara els de territori, els de reproducció o els de menjar. Els animals, això sí, sempre prefereixen que hi hagi una bona convivència, tant entre membres de la seva espècie com amb els humans. Per tant, aquest és el punt de partida. I si s'han de comunicar...
Doncs cal tenir en compte que els senyals corporals, en el seu cas, van de menys a més visibilitat i també creixen en intensitat. I llavors potser us pregunteu quins senyals hi ha. Doncs mira, per exemple, un gos que se'n trobi un altre, així davant per davant, una mica lluny, de cares, exacte.
i no vulgui cap enfrontament, el que probablement farà és caminar lentament, descrivint com una corba per evitar-lo. Això és una manera subtil, entre ells, de fer-se entendre. O si algú li fa una moixaina i no vol que el toquin, no m'ho s'agrada. El que segurament farà és badallar o girarà el cap.
Aquests són els coneguts senyals de calma que va crear la Turit Rogàs, que és una educadora canina noruega i que hi ha un llibre específicament que parla d'això i que us recomano que us el mireu perquè aprendreu molt. Tampoc s'allunia gaire el que fem nosaltres, eh? Perquè quan et trobes algú de cares a la vorera, canvies de vorera i si no, escolta, t'apartes una mica. Una mica i fas un bedall com dient, escolta, això no va amb mi... Jo no, que no veig res i no som tan diferents, jo crec. Deies que anàvem de menys a més...
Sí, sí, aquest és el seu funcionament. Per exemple, si això, acariciem un animal i ell no vol, doncs el que farà és desviar l'atenció per rebaixar l'atenció del moment que ell sent, no? Ells estimarà més fer-ho amb uns senyals de baix impacte, com el que dèiem, aclocar els ulls...
llepar-se el nas, que no pas fer una gran escenificació. Ara bé, si aquesta carícia continua, aleshores, clar, l'animal posarà un límit molt més clar, com ara, ensenyar les dents, tocar amb el morro, fer un copet, i amb el temps podria, esclar que sí, acabar mossegant, si continuem.
Sí, sí, exacte. Per tant, d'alguna manera podem dir que l'animal no ha tingut més remei que ser exagerat, que està enfadat i que demana ja, sisplau, que el deixis en pau. El veterinari Tomaso Piermarini, que és atòleg i veterinari de tombets, parla d'aquests senyals que creixen en intensitat.
Els gossos tenen una escala de senyals que van fent servir segons la situació. Ara, si un no interpreta bé les primeres senyals, com girar el cap, donar l'esquena, llepar-se la boca, llepar-se els llavis, totes petites senyals que l'animal està una mica incòmode. Si no respetem aquestes senyals o no les veiem o no les interpreten bé, doncs el gos passarà a potser
a ensenyar les dents, a marcar i al final a mossegar.
El que podem dir és que no és que un gos sigui impulsiu, si mossega, sinó que d'alguna manera l'hem fet així, a còpia de no escoltar-lo. Això és un concepte que hauríem de tenir en compte. Segurament ja deu fer temps que dóna senyals d'incomoditat i tu fa molts mesos que passes d'ell i que no l'entens. Per tant, el gos més bo del món podria arribar a mossegar si algú el molesta. I aquest senyal, malauradament, avui dia se sol mal interpretar, falta molta comprensió...
Per part de l'humà, això a l'animal, òbviament, no? Li pot generar un estrès, problemes d'agressivitat i de relació amb altres gossos. El típic cas aquest de moure la cua, no? Que tots diem, ai, mira quin gos que maco, està content, mou la cua, alerta.
Alerta, no sempre el moviment de cua vol dir que està content, normalment sí, però mira, segons un estudi sobre el comportament dels gossos que es va publicar a Applied Animal Behavior Science, va posar de manifest que els moviments de cua eren els senyals més comuns utilitzats per interpretar el comportament del gos. Això ho van veure 60 observadors que
Entenem com a observadors tutors de gossos, veterinàries, educadors, o no tutors, que van participar en aquesta investigació. Ara bé, pels experts, un gos que borda de forma territorial, projectat endavant per defensar el territori, o per allunyar algun estímul que el molesta...
fixeu-vos-hi que també probablement mourà la cua, serà fruit també de l'excitació del moment, però clar, la forma corporal és molt diferent, ja se sobreentén, mourà la cua, però veuràs que està en senyal de defensa i l'altre mourà de cua. Vindria a ser el somriure de circumstàncies que a vegades posem els humans, que no es mal interpreti com el moviment de cua.
Sí, sí, aniria per aquí. En qualsevol cas, la pregunta és com entenem els gossos? Com entendre el gos? Una manera així com, a veure, divertida però que funciona, així m'ho han dit els experts.
Jo ho he provat, però m'acosta una mica que em facin cas fent-ho d'aquesta manera, però sí que és veritat que es pot seguir. És a dir, el mateix llenguatge que fan servir ells el pots fer servir tu. És a dir, reproduir aquest llenguatge de calma. A l'hora d'acostar-nos un gos, si ens mira...
Nosaltres el que podem fer per dir-li que vinc en senyal de calma, també podem apartar la mirada, podem girar el cap, o podem acostar-nos en forma de corba. D'aquesta manera ell també t'entendrà, perquè tu estaràs fent servir el seu llenguatge. Ja us ho dic, jo ho he provat, m'acosto una mica perquè potser sóc més de paraula que no pas de gestos, però això no vol dir que no funcioni.
Ja veureu, ens ho explica en Tomàs Sopir Marini de nou en aquest tall de veu. Hi ha actuacions que podem fer que, si bé no som gossos, però encara som mamífers, i alguns senyals són comuns, o sigui, trencar el contacte visual, donar l'esquena, moure-se una mica lentament, fent curbes, això ajuda els gossos a interpretar les nostres intencions reals. Clarament, si anem directe a saco cap a l'animal, doncs és més probable que aquest ho valori com una situació perillosa.
Clar, tot això respecte a l'imaginari gossos. Ara et demano que canviem radicalment de tema i em sembla que probablement més complicat encara. Parlem de gats. Com es comuniquen els gats?
Tu què diries, Seid, com es comuniquen? Amb moltíssima subtilesa, ho has dit al principi. Jo crec que els gats també són... Primer de tot, que és això que diuen, que els gats són més autònoms i tot plegat, però jo crec que ells són més de mirades. Exacte, mirades, miols, vocalitzacions, també fan servir aquest llenguatge corporal. De fet...
Una curiositat, des que els gats estan en contacte amb els humans, han après a miolar una mica més, a fer servir més aquesta forma de comunicar-se, perquè a la natura utilitzen més una combinació de sons, de feromones, per comunicar-se, no pas el que és específicament el miol. De miols n'hi ha molts tipus, mira, d'entrada, de fet hi ha gats que són més xerraires que no pas d'altres, i això és el que hem de tenir clar.
Però sí que hi ha molts significats de miols, és a dir, el miol de la salutació, el miol de la gana, el del malestar, del joc, de l'atenció, el de l'angoixa, el de la reproducció, no? Està clar que el miolar serà una mica diferent i també variarà en funció del to, de la duració, de la intensitat o del ritme d'aquest...
Hi ha els miols més curts i aguts, que són més els de demanda, és a dir, el que vol que li obrís la porta o que vol alguna cosa, els que són de forma més greu o més gutural, que és més ofensiu i expressa que no està còmode, o bé aquell que miola en accés, és a dir, que seria un senyal possiblement de destrès o que...
Té malestar, potser quan fa cac o pipí, no? A la sorreta, allà al sorral, doncs potser que tingui dolor. Una gran experta en gats és Alejandra López. Ell és consultora de comportament felí i impulsora de rasca i pica. Té un certificat que es diu Cat Behavior Consultant i és directora de l'Associació Internacional de Consultors sobre Comportament Animal. És que ho volia dir tot perquè és una gran experta en aquesta matèria
Ella viu a Sud-Amèrica, si no vaig equivocada, a Argentina, i ens ha atès per poder-nos-ho explicar. Alejandra López diu que els miols són una de les formes principals en què els gats es comuniquen amb els humans i poden tenir diferents significats, depenent del context i de com sonen. Escoltem-la.
Un maullido corto y agudo puede indicar un saludo, mientras que uno largo y persistente suele expresar demanda como hambre o llamados de atención. Si es intenso, grave y repetitivo puede reflejar malestar, estrés o incluso dolor.
Los tutores que estén atentos van a notar que el tono, la duración, la intensidad y el ritmo del maullido cambian según lo que el gato quiere comunicarles. Por ejemplo, un maullido agudo y urgente suele ser muy distinto al que usa para pedir mimos. Además, cada gato desarrolla su propio repertorio vocal, así que también es importante conocer la voz individual de cada gato.
Per tant, en relació al que ha dit l'Alejandra López, és que quan aconseguim interpretar el llenguatge vocal i el corporal és una gran eina, una gran ajuda perquè podem detectar senyals que alguna cosa no acaba d'anar bé, volem dir, i que potser que d'aquí a poc comenci a tenir símptomes més físics evidents i que ens faran anar al veterinari. Per tant, és un gran què saber interpretar-los.
Jo et volia preguntar, t'ho dic perquè el cita, el plaç i tot plegat, jo ho he vist amb gossos, però em sembla que els gats no... Els gats no, però hi ha un tiktoker que es diu Alec Newman, que ell ha creat un llenguatge així com tot curiós. De fet, els experts diuen que... Ara us el diré. Els experts diuen que amb la repetició, amb l'esforç positiu, es pot ensenyar un gat a fer-li certes accions o comportaments específics, com ara utilitzar aquesta safata sanitària o venir quan se'l crida.
Però bé, no hi ha unes evidències científiques d'un vocabulari felí. El que passa és que aquest tiktoker Alec Newman, que ho podeu trobar a les xarxes, els experts no ho veuen com molt plausible, però ell diu que sí. I explica que ha après un nou llenguatge fruit de la convivència i de l'observació amb els seus felins. Jo l'intentaré reproduir, però evidentment no... Amb tota la cura del món, eh? Fem una cosa, tu primer i jo segon.
Et sembla? Vinga, va Memer, és que seria això, no? Memer, segons ell, vol dir vine cap aquí Per tant, si tu li dius al teu gat Memer, doncs el gat hauria de venir I ara me n'encarrego jo Brajaja
Amb el brahaha, teòricament, què ens està dient Alec Newman? Doncs aquest, el brahaha, seria juguem, segons Alec Newman, i aquest vocabulari feliç que ell diu que li funciona, i no sé, potser estaria bé provar-ho. Ja ho intentaré, ja ho provaré, aviam, la pròxima vegada que enganxo un gat, brahaha que li faria, aviam què passa. Això no és el cas dels gats.
Però si saltem una altra vegada els gossos? Sí, però una cosa, eh? Potser que mioli diferent i que el seu accent sigui un altre i el ràhàhà no te funcioni i hauràs de dir brujujú. Haurem d'anar a Brighton, aprendre accent una altra vegada. Ara sí, el tema dels gossos, aviam, si saltem tot això cap als gossos?
Sí, Clàudia Focatza, que és una etòloga italiana, ha creat un mètode que s'anomena duasa i du, en què l'animal aprèn uns comportaments a partir de l'observació que fan els altres. És a dir, si el tutor fa una acció i el gos limita en sentir la verbalització de l'expressió duït,
és a dir el seu responsable fa una acció i li diu duit i llavors el gos ho hauria de prendre a còpia dels entrenaments òbviament i si això doncs és així bé, doncs encara no és que no ho sabem tot sobre el llenguatge és una cosa tan oberta que mireu si és oberta que volia acabar aquesta secció amb amb
amb una informació que va una mica més enllà, i mai millor dit, del llenguatge que coneixem, més terrenal, més el que veiem i el que sentim.
Quin tipus de llenguatge és aquest? Hi ha un altre que és el que parla de cor a cor. Sí, aquest n'és una gran experta, Olga Porqueres, que fa més de 30 anys que es dedica a la comunicació animal, però la seva comunicació va això, de cor a cor, no? És a dir, ella fa una tasca terapèutica amb els animals, sobretot en la seva última darrera fase de vida...
que és on allà els animals expressen allò que més volen, allò que més desitgen, com se senten, què necessiten en aquest moment. Doncs l'Olga Porqueres i l'equip que treballa amb ella estan al costat de l'animal, els hi arriben imatges, sensacions, també paraules i emocions i, segons ens explica ella, és una forma de comunicar-se i ella sent el que està sentint l'animal i d'aquesta manera pot guiar en el responsable...
Vol això o li fa falta això? És una comunicació que tots aquells que hem tingut animals de companyia també, i no sé, ens els estimem tant, no? Que els coneixem tant que amb una mirada gairebé els entenem. Doncs l'Olga Porqueres és el que fa amb els animals.
I una frase molt bonica que m'agradaria acabar aquesta secció és que ella explicava que l'ésser humà està acostumat a mirar però no a veure, a sentir però no a escoltar. Per tant, els animals ja expressen, però nosaltres encara avui dia no els entenem prou, per això espero que aquesta secció d'avui us acosti una mica més a aquesta simbiosi entre els animals, els humans, i els pugueu comprendre una mica més.
Doncs aviam, d'aquí un any, a veure si ha avançat gaire la cosa i ens arantarem gaire més de la pel·lícula. Mentrestant, t'onava a dir, eh? Vull dir, Memer, això és que ja has vingut. I el brahaha. I brahaha és que ja hem jugat una estoneta, no? Exacte. Això ja ho diríem. Bárbara Jolbert, moltíssimes gràcies, un dia més. A vosaltres.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
La segona quinzena de maig viu la Setmana Internacional dels Mercats Estimo el meu mercat. Descobreix activitats especials als mercats de Girona, Lloret, Olot, Portbou, Palafruixell, Palamós, Roses, Sal i Sant Feliu de Guixols. Compra al mercat. Qualitat, proximitat i bon tracte garantits. És de mercat. És bo.
Fins demà!
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 5 de juny i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer.