Foto a Instagram? Te'n portaràs un petit obsequi.
Consulta les condicions a turismegironès.cat.
Desafia't i conquereix la comarca.
Una iniciativa del Consell Comarcal del Gironès.
El musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí.
Del 25 al 29 de juny, amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya,
Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó.
I diu l'experiència gastronòmica del Musicant Tast.
Musicant, el festival de música del país.
Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona FM
Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat.
Els quatre rius, amb saïd esvai.
Una finestra tot el que passa per sobre al Güell.
L'Unyà, el Galligans i el TEC.
Sintonitza el 92.7.
Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials.
Girona FM, la teva ràdio.
La Gironina.
11 i 5, benvinguts als quatre rius.
Dijous, 19 de juny de 2025.
Més enllà de les batusses judicials, que sembla que portaran una mica d'accent gironí,
o la fusió del bàsquet de casa nostra un any més tard, felicitats al Pep Prieto pel Premi Bertrana que es va anunciar ahir.
I ahir vam descobrir també la fina prosa de l'Anna Mallorquí amb desarrelats.
O tota una història amb arestes divent Nadal.
I és que ho comentàvem des de fa dies, que obrim aquella petita finestra després de la tempesta de Sant Jordi.
Una finestra de lectures, lleugeres o no, per amortitzar unes tardes d'estiu que ja han tret el cap a destems.
Tot plegat, uns dies abans de Sant Joan, aquella petita excusa per donar el tret de sortir de l'estiu,
i si ho podem fer amb un llibre a la mà, millor.
I si parlem de llibres, segurament encara s'està acabant el llibre del Miquel Riera,
o segurament, perquè quan vaig entrar aquí encara se l'estava llegint.
Rauvila, bon dia i bona hora.
Molt bon dia a totes i a tots, ja l'hem acabat.
Ja l'has acabat?
Sí, en tinc una altra, però que jo sempre aprofito per llegir a la piscina o a la platja.
De vegades amb la feina costa una mica de poder agafar la lectura,
però sí que és veritat que intentarem acabar-lo aquest, eh?
Ai, Rauvila, jo una vegada li vaig dir a un professor meu de la universitat,
quan em va preguntar quin era l'últim llibre que m'havia llegit,
li vaig dir al Harry Potter, però al set, eh?
No està malament, no està malament.
Imagina la cara que se li va acabar.
Un truc de màgia, escolta'm, pam.
Rauvila, dijous.
Dijous, acabem ja aquesta setmana.
Què faràs aquest cap de setmana?
Aquest cap de setmana platja.
Platja?
Allà, eh?
Clavat.
Tens el cadira ja preparat.
Home, i tanca, l'altre, com la tombona i escolta'm...
Jo vull saber realment si hi ha ball de bastons amb la gent de 70-80 anys per trobar allò...
I van molt aviat, eh?
A quarts de vuit del matí jo hi vaig a les vuit,
i a quarts de vuit ja hi ha els professionals del sector, que digui jo...
Et miren malament?
No, no, jo, que tinc cara així de bonjant i em deixen pas,
però sí que és veritat que els professionals estan allà a la línia de la platja, i això està bé, eh?
En qualsevol cas, Arnau Vila, hem dit que començaríem parlant de llibres
i seguirem fent-ho amb el Toni Cruanyes, presentarem La dona del segle,
tot seguit, més llibres, Guillem Terribes, que ens en recomanarà algun.
Home, home, vull dir que al final...
Gran Terribes.
Hem de fer gasto amb la cultura.
Sempre.
I això és com els bars en aquest país, vull dir, sempre diuen, no, hem de fer gasto,
doncs amb la cultura.
Amb la cultura també, sí, sí.
I en qualsevol cas, també Bàrbara Jolbet, la periodista de RAC1,
i de Lara, i entre molts altres, que passarà a parlar-nos, no t'ho perdis,
de gossos, gats, petards i Sant Joan.
És important, això, eh?
Tu tens gos...
No, gat.
Un parell de gats tinc.
I per Sant Joan sí que, pobrets, estan una mica allò, ja amb la cua a Maire.
Mira, a casa meva no hi ha problema, perquè la meva mare em va fer triar entre un gos o jo.
I, evidentment...
I m'has triat tu.
Sí, vaig preferir la meva habitació per davant d'un animal de companyia.
En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla...
Ens hi posem.
Un llibre, tres històries, mil records i un segle vint de canvis és el que ens proposa Toni Cruanyes amb la dona del segle.
Un exercici de memòria d'aquella que queda sovint a l'imaginari familiar que, amb la seva mirada, pren forma en un relat d'un segle vint de canvis amb tres dones, la Maria, la Teresa i la Victòria, que cristal·litzen en una obra que sembla un deute moral convertit en homenatge.
Toni Cruanyes, bon dia i bona hora.
Hola, què tal?
Primer de tot, benvingut a casa teva, si és que hi ha casa d'algú que diria el Cisa.
No sé si feia gaire que no venies per Girona o què?
Jo tinc part de família a la Garrotxa i una part de la família també aquí a Girona, però ara feia temps que no ens veiem, potser deu fer més de mig any.
Mig any?
Sí, sí, sí.
Però per Girona passejar i tal, vull dir...
Sí, està bé.
Si no, és que estem de moda últimament.
No, no, diu, crec que fa temps que estem de moda, no?
Jo soc del Maresme i visc a Barcelona.
I a més a més, part de la meva família, del meu home, són de les Terres de l'Ebre.
Per tant, estem bastant repartits.
Intento anar una mica tot arreu, però sí que...
Sí que Girona crida.
T'he de dir, el llibre em sembla una demostració més d'aquests periodistes, perquè és aquella tensió entre allò local i allò global, vull dir, no deixa de ser al final aquella mostra amb tres històries, en aquest cas, de dones de la teva família, que serveixen per reflectir tot el que va passar durant el segle XX.
Ostres, doncs, gràcies perquè m'agrada que ho vegis així, perquè, clar, hi ha una part que és molt evident, no? És la història de les meves àvies, d'una meva tia, per tant, és la història de la nostàlgia familiar, dels records, i això salta a la vista des del primer moment, i de fet és el gran, no? És el gran tema.
Però, clar, hi ha una visió periodística, com dius, no?, que és d'intentar, des d'un punt de vista més d'historiador, de periodista, intentar explicar la història d'aquestes dones abans que fossin àvies, i, per tant, com a dones, no?
I l'evolució del paper de les dones en el segle XX, perquè són tres generacions molt diferents, nascudes l'any 1900, l'any 1928 i l'any 1954, doncs, clar, van viure realitats canviants, i no sempre cap a millor, necessàriament.
Ens fas al principi una petita pinzellada de cadascuna, però tot això comença en un cementiri en temps de pandèmia.
Sí, perquè aquell llibre neix del llibre anterior, que era la història del meu avi, i el meu avi que va morir amb Alzheimer durant la pandèmia, i, per tant, separats de nosaltres, perquè estàvem en una residència geriàtrica,
i això ens va suposar a la família un malestar que crec que el llibre, La Vall de la Llum, intentava posar en ordre, no?, intentava posar un punt i final més bonic que no pas la mort del meu avi,
que va ser, no va ser tan digne com ens hauria agradat després d'una vida tan viscuda, no?, i de tot el que ens havia donat i ens havia portat l'avi.
Però va ser justament escrivint el llibre de l'avi que em vaig adonar que faltava tota una part de la nostra història, que és la de les dones,
i aquí hi ha la Maria Becana, que és la seva mare, la meva besàvia, que jo vaig tenir la sort de conèixer-la, va morir quan jo tenia set anys,
la meva família per circumstàncies diferents, algunes s'expliquen en el llibre, tothom ha tingut fills molt aviat,
i, per tant, vam arribar a estar cinc generacions coneixent-nos, vivint junts, i, per tant, això també ha generat molts records i molt de diàleg intergeneracional,
que és el que vol explicar aquest llibre, no?, aquest específicament el de les dones.
Clar, moltes històries, que és el que et deia, no?, que queden com en l'imaginari de la família,
que al final agafes, ho cristal·litzes en un llibre, al final suposo que ho has fet amb tota la santa cura del món.
Sí, sí, no és fàcil, i és una de les coses, precisament, que jo crec que té més mèrit, però a la vegada és més normal i més senzill, no?,
que és recuperar la història de la gent que tens a prop.
Moltes vegades sabem la gran història dels generals, dels polítics, dels líders, no?, gairebé tot home, esclar,
i, en canvi, no sabem per què van prendre algunes decisions determinants, la nostra àvia, la nostra besàvia,
i que són els que realment acaben marcant d'on venim, qui som, i fins i tot si som aquí, no?,
perquè la meva besàvia, un dels capítols importants de la seva vida va ser prendre la decisió de tenir un fill que no tenien, no?,
i que pel seu marit no hagués sigut, i sense voler fer espòilers, però, com que és l'inici del llibre,
tampoc no... et dona una idea de la importància de si avui estaríem aquí parlant tu i jo o no,
si no fos per la meva besàvia.
No farem espòilers, però qui era la Maria?
La Maria Becana va néixer l'any 1900, i d'aquí ve la història de la dona del segle,
quan era joveneta li deien la dona del segle perquè era com una dona moderna,
a més, ella tenia molt de... era capdavantera amb moltes coses, era molt decidida, molt xerrameca també,
i era una dona que la seva família venia dels Monegros, pobres de solemnitat,
l'any 1898-1897 van arribar a Barcelona, els seus germans més grans havien nascut allà,
ella ja va néixer aquí, i per això ella era com més moderna, era més... i era d'aquí, diguem-ne, per naixement.
Una família que de seguida es va basar a la ciutat de Barcelona, van treballar per famílies riques,
de seguida van aprendre el català perquè era la manera d'empeltar-se del país,
i també d'aconseguir pujar socialment, i ho van aconseguir, els seus germans va fer avenista,
no tenia cap ofici familiarment, va fer avenista, la seva germana va ser costurera,
i ell es va enamorar del meu besavi, que vivia a Canet de Mar,
quan ella tenia 17 anys, amb unes companyes costureres de la seva germana,
van anar a la festa major per Sant Pere, i allà va néixer l'amor.
I el meu besavi era un vidu de 34 anys, per tant, ella tenia 17, que es van casar amb 18,
i ella en tenia 34, i a partir d'aquí neix una història que és com l'endemà de la ventafocs,
diguem-ne, fins ara he explicat la història, i ara és el moment en què la carrossa es converteix en carbassa,
els patges es converteixen en rates, aquesta és la història de la dona que hi ha darrere de la història familiar
que ens havíem explicat fins ara.
I a part en aquella petita finestra, no?, entre el 1900 i fins a la guerra civil,
que realment, vull dir, eren altres temps, no tan foscos.
No, exacte. Sí, aquest és un dels grans descobriments, des del punt de vista periodístic també, no?,
la història de tres generacions de dones en què no sempre va anar millor.
La meva besàvia va ser una dona de molt caràcter, que va veure molts avenços,
ella va prendre molt la iniciativa, forçada per les circumstàncies, però també pel seu caràcter,
i també perquè el món li va permetre. L'any 1931, a Canet, al meu poble,
és el primer lloc on la dona va poder votar a Espanya, després que es canviés la Constitució
perquè les dones poguessin votar, el sufragi universal.
Allò va durar quatre dies, literalment, amb la guerra civil.
El segon personatge de la història, que és la meva àvia, que no és la seva filla,
sinó que és la seva jove, que té un origen totalment diferent, de pagès,
una família que precisament tenien terres, però que no les van heretar perquè totes eren noies.
Ella era la primera de cinc germanes, i com que no van tenir hereu, doncs no van heretar les terres,
però eren dones arrelades, i la meva àvia, a diferència de la seva sogra en el futur,
era una dona molt apucada, sabia quin era el seu lloc, no podia aixecar el to de veu,
sempre amb respecte al pare, al marit, després fins i tot al fill.
És a dir, que en aquest sentit, la involució del que va significar la guerra,
el nacionalcatolicisme, la religió, la moral de l'època,
no va passar que la meva besàvia, per exemple, explico els carnes toltes que van viure,
amb un costat fos, també, però carnes toltes, al cap i a la fi,
i en cap i la joventut de la meva àvia eren les processons de Setmana Santa.
Quin canvi generacional era aquest, oi?
I per arribar encara ja a la tercera indiscòrdia apareix la Victòria,
amb aquests aires de llibertat, de ganes de canvi, de ganes de progresar.
Totalment. La Victòria és la meva tia, que és viva, té 71 anys,
que m'ha ajudat a escriure aquest llibre,
que una part del llibre l'escriu ella en primera persona,
la de les seves memòries de quan era petita,
quan anava a les monges, com jugaven amb les nines,
totes les històries, estudiaven comerç en aquella època,
tothom pensava que havia d'anar a treballar a la fàbrica,
que és el que feia tothom,
i ella es revela contra això,
i a través dels moviments escultistes,
el que va néixer després del Consell i Vaticà II,
més progres, però dintre del marge de l'església,
els grups que en principi eren religiosos,
però que anaven a la muntanya,
es van convertint els organitzadors del Canet Roc,
de les sis hores de Canet,
el maig del 68, la lluita antifranquista,
i la seva voluntat de deixar el poble
i anar a la ciutat a viure els moviments que hi havia al món.
Ella es reprèn, sense ser-ne conscient en el moment,
però sí ara,
reprèn una mica el fil de l'àvia,
no el de la mare,
sinó que recull el testimoni de l'àvia,
que és la Maria Becana,
la protagonista,
la fotografia de la coberta de la dona del segle.
És que a més, a nivell geogràfic també,
es veu com aquest pas de Barcelona-Canet,
tornem de Canet cap a Barcelona,
i al final sembla que la Teresa,
per aquest marc que tenia aquest taló de fons,
al final és com el petit parèntesi
que hi ha davant del progrés.
Totalment.
Clar, jo crec que,
també en l'actualitat estem assistint,
des del punt de vista dels drets de les dones,
de la seva visibilitat,
de posar en el centre,
donar protagonisme a les seves històries.
També hem viscut ara una arrencada molt forta,
jo crec que fa 5-6 anys
hem viscut manifestacions del 8 tema,
com no s'havien viscut mai,
s'ha parlat del dret de la dona,
el dret al consentiment,
tot el que té a veure amb les vides privades,
que fins ara el dret no s'havia posat,
i que ens ha generat,
ens genera un gran debat sobre els abusos,
el consentiment,
el paper de la dona,
les quotes,
tot això,
jo crec que hi ha hagut un gran avenç
en els últims temps,
però també crec que ara mateix
hi ha molts nois joves
que se senten repulsa,
per això,
que se senten descabalcats d'aquest avenç,
i amb una certa temptació
a tenir uns discursos,
a copiar uns discursos més propis
de l'extrema dreta.
Crec que s'està reproduint aquest element
de generació rere generació,
unes dones que fan dos passos endavant,
a una que li toca fer un pas enrere,
a una altra que fa dos passos endavant més,
bé, potser ara estem en un moment
que ens agafa el pas canviat
d'aquesta acceleració del moviment feminista
i un cert mirar enrere
per part de nanos més joves.
Seguint el fil,
vull dir la història cíclica,
i sembla que apunta cap aquí, o...?
Sí, a mi m'agradaria pensar,
per això,
que sempre és així,
dos passos endavant,
un enrere,
dos passos endavant,
en un enrere de manera que vas avançant.
M'agradaria pensar que és així.
I també m'agradaria pensar
que no estem davant d'unes circumstàncies
com les que van provocar
la Guerra Civil
o les guerres mundials
de fa ara un segle, no?
Encara que, malgrat tot,
les notícies de cada dia
et podrien fer pensar
en aquest text, no?
És a dir, en aquest argument,
com si ara,
quan parlem del Pròxim Orient,
quan parlem d'Ucraïna,
quan parlem d'alguns discursos
de Trump i companyia,
estiguéssim alimentant
una altra vegada
aquella confrontació social
dels anys 30.
Hi ha una expressió que m'agrada molt
per definir una miqueta
tot el, digue'n-li com vulguis,
taranau, imaginari de la teva tia,
la Victòria,
i és el que potser era un moment
on tot estava per fer.
Sí, sí, sí, sí, jo penso que sí.
Jo penso que això és el que li va passar
a la Victòria,
que és segurament
la generació de referència,
ara quan pensem en àvies
o en mares,
pensem en aquesta,
no en les edats
de la meva àvia o la besàvia
que ja són mortes,
però estan a la memòria,
però diguem-ne que no les tenim
de referents, no?
Jo crec que sí,
que les nostres mares,
les nostres àvies
van viure un moment
com fundacional gairebé, no?
Que és el que va viure
el país en general.
La transició
va donar l'oportunitat
a crear un marc
de tantíssimes coses
que encara són fruit
de les hores.
Jo crec que sí,
que elles van créixer
van créixer en el franquisme,
cosa que els va permetre
que la seva vida
tingués una evolució
cap endavant en general.
T'haig de dir
que en general també,
perquè ara que ja fa temps
que ha sortit el meu llibre
i que hi ha gent
que l'ha llegit
i em fan comentaris,
hi ha moltes dones
de l'edat de la meva tia
que gairebé
com amb confidència, no?
Em diuen que em vegen
una mica el tarannà
de la meva tia,
d'aquesta llibertat
i aquesta manera
de ser decidides, no?
Que elles diuen
Ostres, jo no vaig ser-ne capaç,
i ara veig
que ho hauria pogut fer
i curiosament,
com que a més a més
el llibre acaba
no amb la vida sencera
de la meva tia
sinó que acaba
amb la seva joventut,
és molt,
bueno,
per a algú
que escriu un llibre, no?
És molt bonic
que et vinguin
i vulguin saber
com va seguir la seva vida, no?
Per tant,
vol dir que s'han enamorat
una mica d'aquell personatge
i volen saber
i què va passar,
i va tenir fills
i què fa ara
i va poder aconseguir
els seus somnis, no?
Que són els que es plantegen
en el llibre.
Clar,
hi ha una part
que m'agrada molt
i és on parles
sobre els secrets
de les dones,
normalment,
aquesta complexitat
que anava darrere
d'aquella figura
a vegades imparenna
davant del patriarcat,
és a dir,
potser precisament
aquesta opressió
és el que feia
que a nivell intern
tenien un món
molt més complex
segurament
del que puguis dir.
Clar,
és que mira,
ho has dit molt bé
perquè és aquesta complexitat
la que a mi
durant l'escriptura del llibre
m'ha frenat
perquè he pensat
en alguns moments
que no seria capaç
de copsar-la.
Senzillament
perquè no en som conscients
sense voler utilitzar
paraules
que ara s'utilitzen
com a nargot
molt políticament correcte
o així,
però és veritat
que en aquest cas concret
el privilegi
de ser un home
t'ha estalviat
uns problemes
però a la vegada
t'ha fet que ni els veiessis
i per tant
t'ha fet ignorant
respecte a unes complexitats
que les dones
tenen claríssimes.
I aquí
la història del meu pare
i la de la meva tia
són diametralment oposades
i són pràcticament
de la mateixa edat
i quan ells recorden
quan eren petits
la meva tia
té una profunditat
molt més gran
sobre el que passava
dins de casa
perquè ella veia
el que deia el marit
el seu pare
però també el que deia
la seva mare
com actuaven
pel meu pare
aixecar-se al matí
volia dir que tenia
l'esmorzar fet
que tenia
hi havia tota una sèrie
de coses
que ja les donava
per descomptades
i les importants
són les que començaven
a partir d'aquí
és a dir
la feina
el caramfora
els veïns
les propietats
el lideratge
tot això
era el que era important
i donaves
el plat a taula
el tenies cada dia
no, no, quan te n'adones
que tenir el plat a taula
cada dia
és una història
molt gran
és molt important
i a més a més
al llarg del segle XX
s'ha vist
que no estava garantit
te n'adones
de realment
aquestes cuidadores
que hem tingut
les àvies
les ties
les mares
en alguns casos
han sigut veritables
heroïnes
riu-te'n tu
d'alguns generals
de la guerra
al costat de com
la Maria Becana
va aconseguir
que durant la guerra
13 persones
mengessin cada dia
com ha canviat Toni Cruanyes
des que acaba el llibre
des que el comença
fins que l'acaba
doncs jo crec que
he après moltes coses
i això és el que m'emporto
jo en general
això d'escriure
té un avantatge molt gran
que és
que t'endinses en un món
i estàs durant dos
tres, quatre anys
immers allà
que és gairebé el contrari
de la feina que fem cada dia
tu i jo
i l'Arnau
que estem aquí
amb l'actualitat del dia
patamam
patamam
patamam corrents
i el fet de poder-te posar
en un tema
en una història
i dedicar-hi molt de temps
fa tan bé que tot allò
que aprens
tot allò que has llegit
les persones que has entrevistat
les fotografies que has mirat
els documents
que has trobat
i has intentat interpretar
tot això té un pòsit
que jo
a mi em fa créixer
em fa aprendre
que és molt bonic aprendre
ara que tinc nanos petits
que estan estudiant
i fem taules de multiplicar
i arrels quadrades
que ja no me'n recordo
com es feien
penses
ostres que maco
els nens
que tenen aquesta
obligació
i oportunitat
d'aprendre contínuament
nosaltres crec que els adults
moltes vegades
ens posicionem
ja amb unes coses
com apreses
donem per bo
el que ja sabem
i no ens qüestionem res
doncs
aquest llibre
m'ha obligat
a qüestionar-me
de coses
que no m'imaginava
i per tant
he après
i aprendre
és un luxe
poder aprendre
i al final
tota aquesta història
vull dir
també el que evoca
és a pensar
que hi ha uns intangibles
és a dir
uns fils invisibles
a la nostra societat
que ha marcat probablement
el segle
el segle XX
deixant precisament
la figura de la dona
justa darrere
d'absolutament tot
i això per exemple
amb l'anècdota del cementiri
vull dir
jo crec que
queda bastant clara
sobretot
amb el nom
que hi havia
a les làpides
sí
és el punt d'arrencada
del llibre
em serveix com una mena
de trampolí
per endinsar-nos
per llançar-nos
a aquesta piscina
del món
de les dones
del segle XX
és aquesta
cosa tan senzilla
com és
trobar-te
que no hi posaven
ni el nom
de les dones
a les làpides
de les famílies
i posaven el nom
de l'home
i quan es moria
la dona
senzillament
tenint la làpida
posaven la dona
i tornaven a posar
el mateix nom
i me'n vaig adonar
i és curiós
perquè justament
la meva besàvia
la Maria Becana
va deixar un pòsit familiar
del que
la tendresa
el carinyo
que va deixar
encara respira
és a dir
que encara de vegades
l'aboquem familiarment
amb frases
que ella deia
amb coses
que ella
ens va transmetre
en canvi
el seu marit
és una persona
que va passar
molt més desapercebuda
a nivell familiar
ens va marcar molt menys
però en canvi
qui queda allà
present
a tots els documents
i l'últim ja
és la làpida
del cementiri
és el seu nom
a més el seu nom oficial
que era en castellà
que no era com
el coneixia tothom
al poble
per tant
és aquesta cosa
de com les coses oficials
realment
s'allunyen tant
de vegades
de les que ens afecta més
i de la realitat
i en el cas
de les dones
això és
infinitament més
més gran
aquesta distància
i com de complicat
és explicar una història
que tu fas amb tres
mire
en el fons
jo volia explicar
la història
de la meva besàvia
i les altres dues
que apareixen
com amb una mena
d'igualtat
de condicions
segons com
en el fons
em serveixen
per apalancar
la història
de la meva besàvia
saps
és a dir
vaig pensar
que la història
de la meva àvia
i de la meva tia
em servirien
per donar més profunditat
a la història
de la Maria Becana
per no donar
percentats
totes aquelles millores
o aquelles
aquelles parts
de la personalitat
més brillant
de la dona jove
de principis
del segle passat
per posar-la
en comparació
amb l'etapa
més grisa
justament posterior
però també
perquè després
encara té més
és més heroi
que el relleu
és més heroi
que la neta
que després
s'emmiralla
en l'àvia
per trobar
un referent femení
perquè si no
no l'acabava de trobar
no es trobaven
la seva mare
que anava a missa
que no la deixava
portar pantalons
que no la deixava
anar a estudiar
clar
trobo que
els tres personatges
en aquest sentit
serveixen
perquè al final
el continu
de tota la dona
serveixi
de referent
per tantes
lectores i lectors
que també tenen àvies
i mares
que poden veure
representades
en aquest llibre
el millor consell
que pots donar
és que tots
hauríem de saber
d'on venim
jo crec que està bé
però està bé
replantejar-nos-ho
en un moment determinat
perquè si no
hi ha uns certs
mites familiars
dir-li mites
els records familiars
potser sembla
agosarat
però marquen molt
el nostre paper
la nostra manera
de ser
la història
sempre
és un justificant
de l'actualitat
els poders
actuals
i nosaltres
formem part
d'aquests poders
no em refereixo
a grans poders
com l'església
o els militars
o el president
del govern
sinó
els nostres dies
a dies
els nostres pobles
estan plens
de petits mites
familiars
sobre els que
se senta
la legitimitat
d'uns
de fer una cosa
i d'altres
fer-ne una altra
està bé que de tant en tant
fem una sacsejada
i diem
realment
això que ens havien explicat
era així
mama
iaia
seiem uns
5 minuts
explica'm com vas veure
tu
la teva joventut
què vas deixar de fer
perquè el papa
o jo
poguéssim
poguéssim tenir una vida
amb estudis
o poguéssim
treballar
poguéssim
el que s'esperava
de nosaltres
forçant també
el que s'esperava de tu
mama explica'm-ho
això m'agradaria
que passés
en els lectors
del meu llibre
i ara que parlaves d'actualitat
avui a dos quarts de set de la tarda
a la llibreria Empúries
presentes llibre
sí
amb molta il·lusió
la veritat
a Girona
tenia ganes de fer-ho
que ho tenia pendent
i tinc ganes ja
de veure també
lectors que em diguin coses
del llibre
doncs escolta
a dos quarts de set de la tarda
a la llibreria Empúries
Toni Cruanyes
que ens presenta
La dona del segle
moltes gràcies
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat avui
a tu Seid
merci
a tu Seid
a tu Seid
a tu Seid
Girona FM
92.7 FM
la ràdio de Girona
Girona FM
El Motor Fest
arriba a Girona
els dies 27 i 28 de juny
Fontejau es converteix
en el gran punt de trobada
del món de la moto
motos d'ocasió
ofertes
exposició
venda
accessoris
i demos
per provar
vine a viure
la passió
sobre dues rodes
entrada gratuïta
el motor
més viu que mai
Girona
Girona Motor Fest
27 i 28 de juny
afontejau
tens un negoci
tens un negoci i no domines la tecnologia?
t'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals
a implementar-les i a sol·licitar el kit digital
contacta amb nosaltres al 972 143 061
o a codigital
arroba
ddgi.cat
digitalitza la teva empresa
no et quedis enrere
codigital
és un servei gratuït
de la Diputació de Girona
Vine al Mercat del Lleó
i trobaràs productes frescos
de qualitat
i de proximitat
més de 50 parades
al teu abast
per comprar
tot el que necessites
carn
peix
verdures
grana
plats cuinats
fruits secs
i molt més
compra producte local
compra al Mercat del Lleó
Ajuntament de Girona
El Gironès Gaudí de la Natura
té premi
participa en el repte dels cims del Gironès
Sant Grau
Sant Miquel
Els Àngels
Sant Roc
Rocacorba
i així fins a 10 rutes a la teva disposició
si en completes un mínim de 5 cims
i penges la foto a Instagram
t'emportaràs un petit obsequi
consulta les condicions a turismegironès.cat
desafia't i colquereix la comarca
una iniciativa del Consell Comarcal del Gironès
El Musicant amb més ànima de poble que mai
ja és aquí
del 25 al 29 de juny
amb els Catarres
Manu Guix
Tomeu Penya
Mariona Escoda
Mireia Tarragó
i Bernardo Rambó
i viu l'experiència gastronòmica del Musicant Tast
Musicant
el festival de música del país
El llibre que avui comentem
és un dedicat a l'univers de Paul Newman
pertany a una col·lecció de llibres notòrius
que ja té
hi ha diversos llibres
diverses col·leccions
que té aquesta editorial
que estan dedicats al món del cinema
sigui a actors
sigui a directors
o sigui a pel·lícules
pel·lícules que han marcat història
com poden ser des de Casa Blanca
o moltes altres
per tant
es dedica a fer treballs d'investigació
d'una manera molt amena
molt propera
sense
allòs de grans
dissertacions
sinó d'una manera molt propera
i que són
i participen
a cada llibre
diversos personatges
que van explicant
la vida
del que en aquest cas parlen
Paul Newman
que és un actor
que
va triomfar
i que curiosament
va començar
quasi com
com si fos
un imitador
no ell
sinó
que el deien
el successor
de Marlon Brando
Paul Newman
va tenir la sort
d'agafar la seva carrera
i anar
pel seu compte
i Marlon Brando
per l'altre
s'ha de dir
que Paul Newman
sempre va ser
un seductor
ell no era un seductor
el que passa
és que les dones
sempre van apreciar
molt la seva
vellesa
i sobretot
els seus ulls blaus
Paul Newman
va començar
amb una brècola
estranya
que se'n diu
El càlix de plata
em dic estranya
perquè veia
de l'època romana
i feia res a veure
en Paul Newman
falquilletes
i tot això
és curiós
perquè
hi ha una anècdota
que no sé si és veritat
o és mentida
però quan es va projectar
aquesta pel·lícula
de l'any 1954
a la televisió americana
ell va pagar
perquè no la passessin
això és el que s'explica
és una pel·lícula
dirigida per Víctor Stavila
i que precisament
hi treballava
amb actors
coneguts
com Virginia May
o Pierre Angeli
que després va fer
una pel·lícula
amb ell
que se'n deia
Marcada per Elodi
o Jack Palance
bé
el llibre com he dit
parla de diverses
fragments
de la seva vida
la seva filmografia
els seus orígens
les seves influències
per exemple
es van
buscant
pel·lícules
com
Buscar vides
el Buscar vides
és una pel·lícula
que va tenir
un èxit bestial
i que doncs
és una pel·lícula
que va de
sobre el billar
està fet
l'any 1961
anys després
molts anys després
es va fer
una nova versió
que se'n diu
El color del dinero
que hi treballava
en Tom Cruise
Paul Newman
és conegut
sobretot
per pel·lícules
com El largo
i Cali de Verano
La gata sobre
Tejadas de Cint
pel·lícules
com Harper
que va fer
una mena
d'investidors
una policia
o un detectiu
privat
ell també
va dirigir
pel·lícules
com
El zoo de cristal
o
Casta Invencible
ell
ha treballat
amb molts
i molts
directors
i amb atrius
i sobretot
és conegut
pel Newman
per la seva
llarga
relació
amb la seva
segona dona
que durant
molts anys
van treballar
junts
i que
van estar
casats
que és
la John
Wolver
la primera
vegada
que
es van
trobar
va ser
l'any
1953
moltes coses
hi trobareu
en aquest llibre
si us agrada
Paul Newman
jo us el recomano
i
repeteixo
el títol
El universo
de Paul Newman
i ara feia dies
que no la sentíem
però sí que teníem ganes
de saber
o
millor dit
sabies que
en aquest cas
volíem parlar
novament
amb la Bàrbara Julver
periodista de RACO
aquí a Girona
bon dia i bona hora
bon dia
primer de tot
ja em sap greu
que ara feia dies
que no
que no ens veiem
que aquest estiu
estem tots ara ja
com ha anat
aquesta xafogó
aquesta calor
doncs bé
jo la porto bé
el que passa que
sí que és veritat
que ha vingut molt de cop
i llavors
l'armari encara
tenim les coses d'hivern
com aquell qui diu
em sembla
no sé si ho passen molt malament
també els animals
però clar
la pregunta és
com ho podem saber
t'ho dic perquè
avui m'encanta el tema
i és
sobre la comunicació animal
sí
és que com es comuniquen
entre ells
i també com es comuniquen
ells amb nosaltres
això és la base
de tota bona convivència
tant per ells
com per nosaltres
cal tenir clar
que entendre
els animals de companyia
afavoreix
això suposo que estàs amb mi
no
el vincle que tenim
si els entenem
per tant
d'alguna manera
tindrem una relació
més propera
i més
positiva
més sincera
i tot serà
una mica més fàcil
però
sí que és cert
i a mi em passa
que acostumem a entendre
més els gossos
que no pas els gats
els gats
fan servir un llenguatge
com més subtil
ens fan ghosting
jo sempre he pensat
que els gats
ens fan ghosting
en canvi els gossos
és diferent
o sigui
la pregunta
de si els animals
es comuniquen sí o no
la resposta és
un sí rotund
sí rotund
els animals es comuniquen
i uns ho fan d'una manera
uns d'una altra
amb unes particularitats
els gossos
amb uns senyals de calma
que explicarem
els gats també tenen
el seu propi codi
fins i tot et puc proposar
un llenguatge feliç
perquè si vols parlar
amb un gat
puguis
entendre-t'hi
però mira
si et sembla
d'entrada
escoltem a Cristina González
ella és etòloga clínica
impulsor del projecte
etòlogo.es
un servei d'atologia clínica
i medicina veterinària
de baix estrès
per gossos i gats
d'arreu de Catalunya
ella en parla
que uns i altres
es comuniquen
i d'això no hi ha dubte
els gats
són més subtils
un gos
a priori
és més
més intens
en la seva expressivitat
quan ens
volen dir alguna cosa
comencen
a
fer gestos
a bordar
a fer-se veure
d'una forma
molt més evident
que no passa
els gats
que ho fan tot
amb senyals
més indirectes
amb miols
més subtils
moltes vegades
amb
postures
que
ens passen
desapercebudes
però no per això
vol dir que
careixin de significat
ni molt menys
per tant
es comuniquen
això segur
a partir d'aquí
aquest sembla
si ho fragmentem
una miqueta
perquè clar
gats i gossos
no són el mateix
sí
anem a conèixer
una mica
com ho fan
doncs d'entrada
us direm
que hi ha una escala
de senyals
que alguns conflictes
evidentment
són inevitables
com ara
els de territori
els de reproducció
o els de menjar
els animals
això sí
sempre prefereixen
que hi hagi
una bona convivència
tant entre membres
de la seva espècie
com amb els humans
per tant aquest
és el punt
de partida
i si s'han de comunicar
doncs cal tenir en compte
que els senyals corporals
en el seu cas
van de menys
a més visibilitat
i també creixen
en intensitat
i llavors potser
us pregunteu
quins senyals hi ha
doncs
mira per exemple
un gos
que se'n trobi
un altre
així
davant per davant
una mica lluny
de cares
exacte
i no vulgui
cap enfrontament
doncs el que probablement
farà és caminar lentament
descrivin com una corba
per evitar-lo
això és una manera subtil
entre ells
de fer-se entendre
o si algú
li fa una moixaina
i no vol que el toquin
no m'ho s'agrada
o no sé
primeres
el que segurament farà és
badallarà
o girarà el cap
aquests són els coneguts
senyals de calma
que va crear
la Turit Rogàs
que és una educadora
canina noruega
i que hi ha un llibre
específicament
que parla d'això
i que us recomano
que us el mireu
perquè aprendreu molt
tampoc s'allunia gaire
el que fem nosaltres
perquè quan et trobes
algú de cares a la vorera
canvies de vorera
i si no
t'apartes una mica
i fas un badall
com dient
escolta'm això
no va amb mi
que no veig res
i no som tan diferents
jo crec
deies que anàvem
de menys a més
sí, sí
aquest és el seu funcionament
per exemple
si això
acariciem un animal
i ell no vol
doncs
el que faré
és desviar la tensió
per rebaixar
la tensió
del moment
que ell sent
ells estimarà més
fer-ho amb uns senyals
de baix impacte
com el que dèiem
aclocar els ulls
llepar-se el nas
que no pas
fer una gran
escenificació
ara bé
si aquesta carícia
continua
aleshores
clar
l'animal
posarà un límit
molt més clar
com ara
ensenyar les dents
tocar amb el morro
fer un copet
i amb el temps
podria
esclar que sí
acabar mossegant
si continuem
si vas apretant
exacte
sí, sí, exacte
per tant
d'alguna manera
podem dir que l'animal
no ha tingut més remei
que ser exagerat
que està enfadat
i que demana ja
sisplau
que el deixis en pau
el veterinari
Tomasso Pierre Marini
que és atòleg
i veterinari de tombets
parla d'aquests senyals
que creixen
en intensitat
els gossos
tenen una escala
de senyals
que van fent servir
segons la situació
ara
si un no interpreta bé
les primeres senyals
com girar el cap
donar l'esquena
llepar-se
la boca
ja passarà
els llavis
doncs tot
prendre senyals
que l'animal
està una mica incòmode
si no respetem
aquestes senyals
o no la veiem
o no les interpretem bé
doncs el gos
passarà
potser
a ensenyar
els dents
i
a marcar
i al final
a mossegar
el que podem dir
és que
és a dir
no és que
un gos sigui impulsiu
si mossega
sinó que d'alguna manera
l'hem fet així
a còpia
de no escoltar-lo
això és un concepte
que hauríem de
tenir en compte
segurament ja deu fer temps
que dóna senyals
d'incomoditat
i tu fa molts mesos
que passes d'ell
i que no l'entens
per tant
el gos més bo del món
podria arribar a mossegar
si algú
el molesta
i aquest senyal
malauradament
avui dia
no se sol malinterpretar
falta molta comprensió
per part de l'humà
això a l'animal
òbviament
no li pot generar
un estrès
problemes d'agressivitat
i de relació
amb altres gossos
el típic cas aquest
de moure la cua
que tots diem
ai mira quin gos
que maco
està content
mou la cua
alerta
alerta
no sempre
el moviment de cua
vol dir que està content
normalment sí
però mira
segons un estudi
sobre el comportament
dels gossos
que es va publicar
a Playa Animal Behavior
Science
va posar de manifest
que els moviments de cua
eren els senyals
més comuns
utilitzats
per interpretar
el comportament del gos
això ho van veure
60 observadors
que entenem
com a observadors
tutors de gossos
veterinàries
educadors
o no tutors
que van participar
en aquesta investigació
ara bé
pels experts
un gos
que borda
de forma territorial
projectat endavant
per defensar el territori
o per allunyar
algun estímul
que el molesta
fixeu-vos-hi
que també
probablement
mourà la cua
serà fruit
també
de l'excitació
del moment
però clar
la forma corporal
és molt diferent
ja se sobreentén
mourà la cua
però veuràs
que està en senyal
de defensa
i l'altre mourà
de cua
vindria a ser
el somriure
de circumstàncies
que a vegades
posem els humans
no també
vull dir
que no es mal interpreti
com el moviment de cua
sí
aniria per aquí
en qualsevol cas
la pregunta és
com entenem els gossos
com
com entendre el gos
una manera així
com
a veure
divertida
però que funciona
així m'ho han dit
els experts
jo ho he provat
però
m'acosta
una mica
que em facin cas
fent-ho d'aquesta manera
però sí que és veritat
que
es pot seguir
és a dir
el mateix llenguatge
que fan servir ells
el pots fer servir tu
és a dir
reproduir
aquest
llenguatge
de calma
a l'hora d'acostar-nos
un gos
si ens mira
nosaltres el que podem fer
per dir-li
que vinc a ensenyar
el de calma
doncs
també podem
apartar la mirada
podem girar el cap
o podem acostar-nos
en forma de corba
d'aquesta manera
ell
també
t'entendrà
perquè tu
estaràs fent servir
el seu llenguatge
sí, sí
ja us ho dic
jo ho he provat
m'acosta una mica
perquè potser
sóc més de paraula
que no pas de gestos
però
això no vol dir
que no funcioni
ja veureu
ens ho explica
en Tomasso Piermarini
de nou
en aquest tall de veu
hi ha actuacions
que podem fer
que
si bé no som gossos
però som
encara som mamífers
i alguns
els senyals
són comuns
o sigui
trencar el contacte visual
donar l'esquena
moure-se
una mica
lentament
fent curbes
això ajuda
els gossos
a interpretar
les nostres intencions
reals
clarament
si anem directe
a saco
cap a l'animal
doncs
és més probable
que aquest
ho valori
com una situació
perillosa
clar
tot això
respecte
a l'imaginari
gossos
ara et demano
que canviem
radicalment de tema
i em sembla
que probablement
més complicat
encara
parlem de gats
com es comuniquen
els gats
tu què diries
Saïd
com es comuniquen
amb moltíssima subtilesa
ho has dit al principi
jo crec que els gats
també
primer de tot
que és això que diuen
que els gats
són més autònoms
i tot plegat
però jo crec
que ells
són més de mirades
exacte
mirades
miols
vocalitzacions
també fan servir
aquest llenguatge
corporal
de fet
una curiositat
des que els gats
estan en contacte
amb els humans
han après
a miolar
una mica més
a fer servir
més aquesta forma
de comunicar-se
perquè a la natura
utilitzen més
una combinació
de sons
de feromones
per comunicar-se
no pas
el que és
específicament
el miol
de miols
n'hi ha
molts tipus
mira
d'entrada
de fet
hi ha gats
que són més xerraires
que no pas d'altres
i això
és el que hem de tenir clar
però sí que hi ha
molts significats
de miols
és a dir
el miol
de la salutació
el miol
de la gana
el del malestar
del joc
de l'atenció
el de l'angoixa
el de la reproducció
està clar que
el miolar
serà una mica diferent
i també variarà
en funció
del to
de la duració
de la intensitat
o del ritme
d'aquest miol
hi ha els miols
més curts
i aguts
que són més els de demanda
és a dir
el que vol que li obris la porta
o que vol alguna cosa
els que són de forma
més greu
o més gutural
que és més ofensiu
i expressa
que no està còmode
o bé
aquell que miola
en excés
és a dir
que seria un senyal
possiblement
que de destrès
o perquè té malestar
potser quan fa caca
o pipí
o anar a la sorreta
allà al sorral
doncs potser
que tingui dolor
una gran experta
en gats
és Alejandra López
ella és consultora
de comportament felí
i impulsora
de rasca i pica
té un certificat
que es diu
Cat Behavior Consulten
i és directora
de l'Associació Internacional
de Consultors
sobre Comportament Animal
és que ho volia dir tot
perquè és una gran experta
en aquesta matèria
ella viu a Sud-amèrica
si no vaig equivocada
a Argentina
i ens ha atès
per poder-nos-ho explicar
Alejandra López
diu que els miols
són una de les formes principals
en què els gats
es comuniquen
amb els humans
i poden tenir
diferents significats
depenent del context
i de com sonen
escoltem-la
Un maullido corto
i aguda
puede indicar
un saludo
mientras que
uno largo
i persistente
suele expresar
demanda
como
hambre
o llamados
de atención
Si es intenso
grave
i repetitivo
puede reflejar
malestar
estrés
o incluso dolor
Los tutores
que estén atentos
van a notar
que el tono
la duración
la intensidad
y el ritmo
del maullido
cambian
según lo que
el dato
quiere comunicarles
Por ejemplo
un maullido agudo
y urgente
suele ser muy distinto
al que usa
para pedir mimos
Además
cada gato
desarrolla
su propio
repertorio vocal
Así que también
es importante
conocer
la voz
individual
de cada gato
Per tant
en relació
al que ha dit
l'Alejandra López
és que
quan aconseguim
interpretar
el llenguatge vocal
i el corporal
és una gran eina
una gran ajuda
perquè podem detectar
senyals
que alguna cosa
no acaba d'haver
no acaba d'anar bé
volem dir
i que
això
potser que d'aquí a poc
comenci a tenir símptomes
més físics
evidents
i que ens faran
anar al veterinari
per tant
és un gran què
saber interpretar-los
Jo et volia preguntar
t'ho dic perquè
el cita
el plaç
i tot plegat
jo ho he vist
en gossos
però em sembla
que els gats
no
Els gats
no
però
hi ha un tiktoker
que es diu
Alec Newman
que ell ha creat
un llenguatge
així com
tot curiós
de fet
els experts
diuen que
ara us el diré
els experts
diuen que
amb la repetició
amb l'esforç positiu
es pot ensenyar
un gat
a fer-li certes accions
o comportaments específics
com ara
utilitzar aquesta
safata sanitària
o venir
quan se'l crida
però bé
no hi ha unes evidències
científiques
d'un vocabulari feliu
el que passa
és que aquest tiktoker
Alec Newman
que ho podeu trobar
a les xarxes
els experts
no ho veuen
com
molt plausible
no això
però
ell diu que sí
i explica
que ha après
un nou llenguatge
fruit de la convivència
i de l'observació
amb els seus felins
jo l'intentaré reproduir
però evidentment
no
amb tota la cura
del món
fem una cosa
tu el primer
jo el segon
et sembla?
vinga va
me mer
és que seria això
me mer
segons ell
vol dir
vine cap aquí
per tant
si tu li deus al teu gat
me mer
doncs el gat
hauria de venir
i ara me n'encarrego jo
brahaha
amb el brahaha
teòricament
què ens està dient
Alec Newman?
doncs aquest
el brahaha
seria juguem
segons
Alec Newman
i aquest vocabulari
feliç
que ell diu
que li funciona
i no sé
potser estaria
bé provar-ho
ja ho intentaré
ja ho provaré
aviam
la pròxima vegada
que enganxo un gat
brahaha
que li faré
aviam
aviam què passa
t'arribava a dir
això no és el cas dels gats
però si saltem
una altra vegada
els gossos
sí però una cosa
potser que millor
li hi ha diferent
i que el seu
ara
no sé
el seu accent
sigui un altre
i el brahaha
no te funcioni
hauràs de dir
brujujú
ara sí
el tema dels gossos
aviam
si extrepolem
tot això
cap als gossos
sí
Clàudia Focatza
que és una etòloga
italiana
ha creat un mètode
que s'anomena
duasa i du
en què l'animal
apren uns comportaments
a partir de l'observació
que fan els altres
és a dir
si el tutor fa una acció
i el gos limita
en sentir
i el gos
volem dir limita
en sentir
la verbalització
de l'expressió
duït
és a dir
el seu responsable
fa una acció
i li diu
duït
i llavors
el gos
ho hauria d'aprendre
a còpia
dels entrenaments
òbviament
i
si això
doncs és així
bé
doncs encara
és que
no ho sabem
tot
sobre el llenguatge
és una cosa
tan oberta
que
mireu si és oberta
que volia acabar
aquesta secció
amb
amb
una informació
que va una mica
més enllà
i mai millor dit
del llenguatge
que coneixem
més terrenal
més el que veiem
i el que sentim
quin tipus de llenguatge
és aquest
hi ha un altre
que és el que parla
de cor a cor
és una gran experta
Olga Porqueres
que fa més de 30 anys
que es dedica
a la comunicació animal
però la seva comunicació
va això
de cor a cor
és a dir
ella fa una tasca terapèutica
amb els animals
sobretot en la seva última
darrera fase de vida
que és on allà
els animals
expressen
allò que més volen
allò que més desitgen
com se senten
què necessiten
en aquest moment
doncs l'Olga Porqueres
i l'equip
que treballa amb ella
doncs
estan al costat de l'animal
els hi arriben imatges
sensacions
també paraules i emocions
i segons ens explica ella
és una forma
de comunicar-se
i ella sent
el que està sentint l'animal
i d'aquesta manera
pot guiar
en el responsable
vol això
o li fa falta això
és una comunicació
que tots aquells
que hem tingut animals
de companyia
també
i no sé
ens els estimem tant
no
que els coneixem tant
que amb una mirada
gairebé els entenem
doncs l'Olga Porqueres
és el que fa
doncs amb els animals
i una frase molt bonica
que m'agradaria acabar
aquesta secció
és que ella explicava
que l'ésser humà
està acostumat a mirar
però no a veure
a sentir
però no a escoltar
per tant
els animals
ja expressen
però nosaltres
encara
avui dia
no els entenem prou
per això espero
que aquesta secció d'avui
us acosti una mica més
a aquesta simbiosi
entre els animals
els humans
i els pugueu comprendre
una mica més
doncs aviam
d'aquí un any
a veure si ha avançat
gaire la cosa
i ens entenem
gaire més de la pel·lícula
mentrestant
t'ho anava a dir
eh
vull dir
me mer
això és que ja has vingut
i el brajajà
és que ja hem jugat
una estoneta
exacte
això ja ho diríem
bon m'era Júl
bé
moltíssimes gràcies
un dia més
a vosaltres
Converteix el teu pis buit
en una oportunitat
per a tu
i un benefici
per a tothom
a l'Ajuntament de Girona
oferim una oportunitat
a les persones
propietàries
que vulguin
col·laborar
en la lluita
contra la crisi
de l'habitatge
si tens un habitatge
buit o disponible
a Girona
posa-la a la borsa
de mediació
per al lloguer social
ajudaràs a oferir
un habitatge
digne a persones
i famílies
amb ingressos
mitjans o baixos
i gaudiràs
d'ajuts
i avantatges
fiscals
Missió Habitatge
Ajuntament de Girona
Recupera els millors moments
de la nostra programació
a GironaFM.cat
la web on trobaràs
tots els continguts propis
que fem
perquè estiguis informat
del que passa a Girona
els quatre rius
les entrevistes
els informatius
i tots els programes esportius
culturals i musicals
a GironaFM.cat
escolta'ns on vulguis
i quan vulguis
som la teva ràdio
som la Gironina
GironaFM
92.7 FM
la ràdio de Girona
GironaFM
Va ser una tarda molt llarga
no s'acabava mai
Tu estaves sentat
esperant-me
vestit molt elegant
repentina
tan gomina
crec que vaig flipar
deixant anar
les aparències
sense por
em vaig apropar
Va ser una tarda
molt llarga
no s'acabava mai
Tu parlaves
de la bellesa
i a mi això
m'és igual
la nit en què et vaig conèixer
em vas encantar
però
semblaves una altra persona
quan et vas posar a parlar
portes un munyot
vine al Mercat del Lleó
i trobaràs productes frescos
de qualitat
i de proximitat
més de 50 parades
al teu abast
per comprar
tot el que necessites
carn, peix, verdures, grana
plats cuinats
fruits secs
i molt més
compra producte local
compra al Mercat del Lleó
Ajuntament de Girona
El primer cafè
comença el dia
connectant Girona FM
per conèixer
què passa a Girona
i saber
de primera mà
l'actualitat local
i de servei
un programa
per començar el dia
sabent tot el que necessites
de dilluns a divendres
a partir de les 9 del matí
amb Pau Villafany
Saïd Svall
i Arnau Vila
Girona FM
La teva ràdio
La Gironina
Som gent de Girona
Som gent de Bàsquet
El programa de Jan Torrent
que parla sobre el Bàsquet Girona
Tot el que passa a Fontejau
Actualitat
Protagonistes
Curiositats
i tot el dia a dia
del club a gent de Bàsquet
Dimarts a dos quarts de nou del vespre
i dimecres a la una del migdia
Gent de Bàsquet
Voluntaris.cat
El programa de Girona FM
que treballa pel foment
la promoció
i el reconeixement
del voluntariat social
a les comarques gironines
Un dijous al mes
Helena Garcia
et porta el més destacat
de la Federació Catalana
de Voluntariat Social
a Girona FM
i en podcast
a GironaFM.cat
Estem compromesos
amb el nostre teixit social
Som la teva veu
Som la Gironina
Si vols saber
tot el que passa a Girona
i en l'entorn més proper
Som la teva ràdio
Girona FM
L'única emissora local de Girona
Informació
Opinió
Entreteniment
El futbol i el bàsquet
en directe
Cultura i molt més
Ho trobaràs tot a Girona FM
Al 92.7 de la FM
i a GironaFM.cat
Som
Girona FM
Els titulars de GironaFM.cat
arriben també a la teva ràdio
Bon dia, és dijous 19 de juny
i aquesta és l'actualitat del dia
Us parla Pau Villafany
Bona nit