Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Dimarts 9 de desembre de 2025 i ja hi tornem a ser una setmana més després del Pont de la Puríssima que serveix com a prèvia una més de les festes de Nadal. Ara sí, via lliure per a les dues últimes setmanes actives del 2025 perquè, no ens enganyem, a partir del dia 20 de desembre no busquis gaire ningú.
Entretant, un pont que ha servit també per obrir la temporada d'esquí, la temporada d'hivern, sense la casuística de la sequera que vam viure els últims anys. No sé si amb els canons de neu a tot drap, però una mica més conscients que l'aigua, tot i caure del cel, s'esgota. Això, havent tancat la trobada anual del moviment europeu de l'aigua, això poc abans d'acabar aquest 2025, que no s'ha fet ni llarg ni curt, simplement s'ha fet.
Aquest hivern no hi hauria pessebres vivents sense la figura, sense l'únic, el gran, l'inimitable, l'indiscutible, tallat pels déus. Sempre saludava. Rau Vila, bon dia i bona hora. Com ho dius, això? Tallat pels déus? Jo vaig improvisant sobre la marxa, Rau Vila. Això no està al guió. Home, jo... Figures i pessebres, no ho sé, però sí que diurama sí que ja el tenim exposat al monestir, que el podeu anar a veure... T'anava a dir, perquè es nota la diferència entre un professional i un aficionat.
No, a tots els pessebres estan molt bé. Si hi ha ganes i gust, un pessebre sempre és bonic de veure-ho. Ui, si parlessin els grups de WhatsApp. Com treiem fum aquest cap de setmana, que s'hi ha aficionat per aquí i que s'hi ha aficionat per allà. Però bueno, ja ho trobarem. Arrau Vila, com ha anat aquest pont de la Pucalló? A mi m'encantaria saber per què se li diu de la Puríssima, si és de la Immaculada Concepció.
Però bueno, això... Mira, tota la vida que ha sigut així segurament, no ho sé, hi ha haver-hi una història segurament per darrere. Mira, com que les confreries faran 80 anys ara d'aquí a poc i parlarem amb el bo del David Floriach d'aquí a una estona, li preguntaré si de cas, abans d'entrar a parlar amb ell, no fos cas que l'enganxi a contrapeu en mig de l'entrevista, però abans de tot això, avui parlarem de la Cirque de Nadal amb un protagonista molt i molt especial. Tu eres gaire de Peter Pan, Arnaldo Vila? No, no em va agafar massa. No? No em va agafar massa, la veritat és que no.
a mi com que la meva psicòloga em diu que tinc el síndrome de Peter Pan i això que moltes pel·lícules de Disney m'agraden però Peter Pan no... Home, Peter Pan té de dir una cosa que ens va arribar la versió light, eh? Light. O sigui, la versió original és dura, eh? És dura, és dura. És molt dura, però bueno, això ja... Light no era massa, no.
Ho comentarem, si et sembla, i sobre gel, amb Genís Batavós aquí uns instants, David Floriach, ja ho he comentat també, amb les confreries que celebren 80 anys d'aniversari, aviat és dit, i tancarem amb el bo del Lluís Costa, que presenta llibre també sobre periodisme, sobre exili, i això demà a la Fundació Balbi. Jo hi aniré, com a públic, aquesta vegada Arnau Vila, vull dir no pateixis, que no estic fent promo d'altres coses. En qualsevol cas, si et sembla... Doncs ens hi posem.
I avui als Quatre Rius parlem d'un espectacle familiar d'aquestes festes que està esgotant butaques, no sé pas com hi cabran, Peter Pan sobre gel, des del 26 de desembre fins al 4 de gener, a menys que no hagin ampliat més dates, el clàssic de barri pren vida en una versió sobre gel que està sent tot un fenomen. Més de 11.000 entrades venudes, aviat has dit. Un espectacle de la mà, com no podia ser d'altra manera, de Genís Matavós. Bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia. Eh,
Primer de tot, jo t'ho he de dir, no sé si feu ampliació o alguna cosa, 11.000 entrades venudes ja. Ja hem superat les 13.000. 13.000 ja? Al minut a minut. Puc i quebreu pas allà. Sí, hem afegit 3 funcions noves. Carai. Sí, els dos dissabtes, el dia 27 i el dia 3, i el dia hem afegit funció també dels quarts de 12 del migdia, i hem obert una funció un dia que no estava previst que n'hi haguessin, que és el primer...
d'any i el dia 1 a les 6 de la tarda hi haurà també funció del Peter Pan sobre gel. Us esperàveu tota aquesta resposta? No. No sabia que en Peter Pan estava tan de moda, saps? No, i ho agrair moltíssim perquè és el 12è any d'aquest Cir de Nadal, un Cir de Nadal que va tenir 3 edicions anteriors sobre gel,
però mai oferint una història al mateix temps el que fa que tot sigui molt complex per nosaltres a nivell d'organització ja va ser un càstig molt complex a nivell de tria d'artistes perquè Peter Pan sobre gel és alhora una història
per tant uns personatges, però és la barreja de quatre artistes molt diferents els uns amb els altres. D'una banda, els patinadors de patinatge artístic sobre gel. Són sis patinadors, ja en tenim un francès, dos de Madrid i quatre de catalans, tots ells aquesta setmana competint en el Campionat Nacional de Patinatge Artístic, que se celebra a HACA,
o sigui que vindran... l'han escalfat fot. Després, hem dit patinedors artístics sobre gel, més artistes de circ normal que actuen en plataformes principalment, o sigui que, per exemple, hi ha els Hermanos Latino de Mèxic, que és un número de mà a mà i força espectacular, que és el que tanca l'espectacle, tenim el Pallasso Bubi de Brasil, de Romania ve la Bristila Catrail, que fa un número molt arriscat d'acord aèria...
i tenim el Javier Urbina, que és un dels millors arquitectes de bombolles que hi ha al planeta, i això de les bombolles gegants al damunt del gel queda realment espectacular, i a més tenim tot un col·lectiu que es diuen Moss Ice Circus, i que venen d'Ucraïna, i que són 12 persones, i ells són artistes,
De circ sobre gel. És a dir, que totes les actuacions de monocicle, de malabars en grup, de salts de corda, actuen lliscant al damunt d'aquesta pista, el que augmenta no només espectacularitat, sinó també dificultat.
I a banda, dins d'aquest col·lectiu, hi ha artistes solistes que fan atraccions aèries amb el risc afegit de fer-les amb petits. I per tant tenim un número de trapezi, de corda vertical o de cercle aèri, també amb gel. I aquests tres tipus d'artistes diferents que hem de lligar amb una història, també hi tenim l'orquestra de la Paris Circus Orquestra amb música en viu. Per tant...
No cal que us digui que fa molts mesos que l'orquestra està assajant París per la seva banda. El dissenyador de vestuari, ja fa temps que ha acabat els figurins, hi tenim la indumentària per l'espectacle, que és una sestradia que hi ha olot, amb les màquines de cosir a tot drap.
al mateix temps tenim els nostres dissenyadors de llum treballant en 3D tot el disseny d'una il·luminació molt espectacular amb efectes de fum baix de guspires, de pluja de bombolles etc i mentre ara estem aquí sota el sol que ens acompanya aquests dies des d'ahir ja hi ha tot el muntatge frenètic d'una carpa que estrenem perquè serà espectacular amb un arc exterior el que permet una visibilitat increïble
perquè no hi ha aquelles dues columnes davant que sempre empipen, i amb un aforament per 1.250 butaques, i teníem 16 representacions obertes, ara en tenim 19, perquè no volem que ningú que ho vulgui fer-ho es pugui sense veure aquesta meravella que serà aquest Peter Pan sobre gel amb 24 artistes de tots tipus i arribats de tot el món.
T'anava a dir, mira que tu en l'organització d'espectacles ja tens molta mili, però és que només entrar ja m'has dit que és dels projectes més complexos que tens d'entremans. És tan complex que hem hagut de tenir en compte detalls com per exemple. Ui, ara, ara, aquest és el moment.
Que esclar, el circ es comença a muntar avui, és un circ amb muntatge complex, amb barca exterior, sempre és més lent. Vol dir que anant bé, la carpa central, la gran, acabarà mig muntada a finals d'aquesta setmana. Però esclar, els patinadors i artistes no poden assajar si no tenim el gel fet.
Fins que no acaben de muntar carpa i grada, no es pot entrar al muntatge de la pista. La pista de gel porta complexitat. És una pista circular, amb un escenari molt sorprenent que hi haurà al damunt. Per tant, són tres dies de muntatge, més tres dies de fer el gel, de glaçar-lo. Per tant, se'ns feia massa curt a nivell de dies d'assaig in situ. Què hem fet? Lligar la pista de gel de Puigcerdà.
i llavors el dilluns vinent tots els patinadors que ens arriben aquí i que anem a buscar l'aeroport de Barcelona en lloc de portar-los directe a Girona els portem a Puigcerdà on el 15, 16 i 17 estaran assajant allà
Ostres, em sembla meravellós. Vull dir, o sigui, et toca mai més ben dit fer malabars per tots costats i tot això entenc que amb una superproducció que ens podrem trobar allà. Sí, i bé, i tot això realment no és per donar cova, però és gràcies d'una banda a un ajuntament que s'ha desviu perquè aquest projecte tiri endavant, o sigui, el Ciro de Nadal és l'esdeveniment de Nadal amb major nombre d'usuaris que té la ciutat de Girona.
Vull dir, aquest any comptem que arribarem a la xifra probablement, i potser la superem, de 20.000 espectadors, no? I llavors, des de l'àrea que nosaltres pengem, que és la de promoció econòmica, però des de totes les altres que hi han tingut a veure d'alguna manera o altra, s'han abocat que aquest projecte rutgi, malgrat tota la seva complexitat que us explicava, no?
i després la Diputació Igual, que dóna suport des que va néixer l'any 2014 aquest esdeveniment del CIR de Nadal, i que sempre ha existit, o sigui, fins i tot en la pandèmia més extrema hi ha hagut CIR de Nadal, no? I per les famílies de Girona en el sentit ampli, o sigui, Girona, ciutat i província, doncs per a la gent és com ja un ingredient més d'aquests dies de retrobament familiar.
De fet, és que ara ho estava pensant, dic, a part és molt gironí això de comprar-se l'entrada el mateix dia o el dia abans. Dic, si ja em porteu unes 13.000, que entenc que aquest és el públic fidel que alguna vegada hem comentat, no? Vull dir, són famílies que ja ho tenen marcat a l'agenda, per tant ja van fent, però és que després tens aquests amics coneguts i saludats despistats que acaben agafant la localitat el mateix dia...
I entenc que la previsió és aquesta, que pot superar fins i tot els 20.000 espectadors. Sí, o sigui, aconsellem a la gent que no obadi, perquè no volem drames a taquilla de gent, especialment nens i nenes, que no puguin entrar-hi perquè l'aforament és limitat en el sentit que tot són butaques i tot són numerades.
I no serà perquè no m'hem hagut avisat, perquè realment la campanya publicitària d'aquest Peter Pan és com una mica intensa. Però ens trobem, eh? Sempre, sempre, sempre hi haurà gent que la setmana posterior, o sigui, que el dia de Reis ens trucarà per dir a quins horaris hi ha funcions avui. No, és que el Peter Pan marxa... A tu.
Una cosa, a tu encara t'arriben, pregunto, s'atreveixen amics teus o coneguts, allò, a dos dies de preguntar-te, ei, Genís, et sobra alguna entrada que no n'he trobat? Ja em coneixen els amics o coneguts i ja no em fan la pregunta. Ja no et fan la pregunta, no, suposo, perquè deu ser trepidant, allò. Bueno, mira, una producció d'aquest tipus, en qualsevol ciutat del món, i...
Barcelona mateix, valdria el doble i el triple del preu que tenen les entrades del Peter Pan Sobregel. Sí? Sí, musicals, amb molta menys persones, amb sens orquestra en viu i tal, estem parlant de preus de 60-70 euros per persona. Peter Pan Sobregel, a partir de 16 euros tens una bona entrada.
i llavors realment si la podem tirar endavant és perquè hi ha tants espectadors però vull dir, si no, si fos fruit de fer dos o tres dies realment seria un cost enorme igual el cost també es pot reduir en el sentit que d'una banda hi ha les administracions que ens donen recolzament i per l'altra també és cert que
aquelles persones que pel moment en què puguin passar ara no es puguin procurar una entrada del CIR de Nadal també les tenim molt en compte aquest any fem una funció sencera la del dia 30 al vespre que es diu CIR Solidari i que gràcies a l'acompanyament i a la logística del Rotary Club de tota la província
I de la Fundació Girona Est, i a banda s'ha sumat fins i tot Sor Lucia Caram, hi ha 1.250 nens i nenes que no podrien comprar-se aquesta entrada, que vindran a veure Peter Pan sobre gel.
i a cor zero per ells, i això gràcies al suport d'empreses que han trobat el Rotario Club i la Fundació Gironaés, que han comprat aquestes entrades a mitjà de preu, per poder-les regalar. I a banda, els serveis socials de l'Ajuntament de Girona, des de sempre, ja sigui pel festival de circ, que també organitzem nosaltres, o el circ de Nadal, tenen invitacions totals, igualment, per a aquelles persones, perquè...
Per nosaltres, que ens agrada que el circ de Nadal sigui un ingredient més del Nadal, també ens agrada molt que quan els nens i nenes tornen a l'escola Passat Reis, no només tothom hagi pogut menjar, dormir, vestir-se i anar a veure la calgada, sinó que tothom, sigui de la condició que sigui, també hagi pogut veure aquest circ.
Escolta, Denise, comencem pel principi, si et sembla. Per què Peter Pan? Per què Peter Pan? Bueno, tu deies que... Perquè és bastant més crua del que sembla. Bueno, el Peter Pan original és terrible. És duríssim, eh? Ni el Peter Pan és tan bo, perquè li talla la mà al Capità Ganxut i li dona per menjar-se-la al cocodril, ni la Fada és tan bona, perquè la Fada té un odi assèrrim a la Wendy, perquè és ultra tòxica,
i fins i tot arriba a voler embarinar a la Wendy o sigui que imagineu-vos i per tant és una novel·la una mica dura és dura el que passa, jo t'ho dic el filtre de Disney ho va fer tot
Però és que jo convido la gent que primer vagin al circ i després un cop vagin al circ que busquin la novel·la original, perquè és sensacional per entendre el que ha fet Disney al nostre imaginari. Nosaltres al nostre espectacle, clar, al ser una suma de tants ingredients, la història de Peter Pan en serveix de fil conductor, evidentment,
no podem amb dues hores d'espectacle i un espectacle molt visual, no?, perquè hi ha atraccions, doncs, no els en comentava d'altres, però algunes, però vull dir, hi ha atraccions encara moltes més, no?, de rodacir, d'equilibris en corró, etcètera, i llavors fa que, clar, quan tu veus l'atracció, doncs, no pots estar a l'hora explicant una història, vull dir, sinó que l'atracció serveix d'il·lustració d'un moment de la història, per tant, és un Peter Pan, diguem, en sinopsis, no?, o sigui, hi ha un sobrevol sobre la història de Peter Pan, mai millor dit,
però sí que segueix la història original per fer-lo no ens hem mirat cap pel·lícula de Disney sinó que sí que ens hem llegit la història original i després també ens hem llegit resums d'aquesta història original perquè la història del barri és una història força densa
Ja sé que... Aviam què m'expliques d'aquí, però per cara a la pròxima edició, no sé si el fil conductor... T'ho dic perquè, com que sempre treballem amb tantíssima previsió, no sé si el fil conductor podem avançar, que serà Peter Pan, o...
Alguna cosa semblant? Evidentment no serà Peter Pan, perquè Peter Pan és una producció que es crea únicament per Girona i que després d'aquests dies d'espectacle desapareix i perquè sempre el nostre compromís és oferir cada any un eix central temàtic totalment diferent als anys anteriors.
No ho sabem. Creiem que probablement sí serà sobre gel. Això a hores d'ara et diria que és un 70% de possibilitats. I si fos sobre gel, probablement sigui una història, però tenim com 6-7 històries sobre la taula i encara no estem convençuts de cap altre. Potser tenim ganes de veure com es desenvolupa Peter Pan, els pros i contres que et robi la gent, i a partir d'aquí decidir.
I més enllà d'això, suposo que també pendents amb la mirada posada al mes de febrer, no? No, al mes de febrer està ja tot superlligat. De fet, igual, hi ha milers d'entrades venudes, estem molt satisfets de com va aquesta 14a edició del festival, que portarà gairebé 80 artistes de 14 països en competició.
del 26 de febrer al 2 de març i ja tinc tenia 24 atraccions seleccionades per tant totes però l'atzar del destí fa que entre artistes que s'abraien entre ells altres que s'accidenten i es lesionen doncs bé em prego que n'haig d'escollir dos més per substituir els dos últims que m'han caigut de taulilla
Però sí, sí, aviat, aviat lligarem. A principis de gener fem la presentació i aviat per xarxes ja comencem a anunciar tots els noms dels artistes i jo crec que serà una edició realment ultra espectacular. Us faig una de les atraccions més complexes logísticament que tindrem de portar. El material ja ha sortit en vaixell cap a Girona. Coroi. Girona no té port, eh? Els anem a buscar a Barcelona, però bueno...
De Barcelona aquí ben camionat. Ha sortit des de Xile i és la primera ocasió que presentarem, i una de les poques vegades que es veu a la història, trapezis creuats. Això són dos trups de trapezi en lloc de... O sigui, que els seus aparells de trapezi fan una creu.
O sigui que hi ha dos portors i dos plataformes amb els àgils en funcionament continu. Ells venen de Xile, han guanyat el premi de l'últim festival de Ciri de Xile, és la família Maluenda, i ara estan actuant en el Big Up al Circus, el Lincoln Center a Nova York.
que és un dels millors espectacles, és el Cir de Nadal de Nova York, i per exemple aquesta serà una de les 24 reaccions que tindré. Només em queda preguntar-te quan fas vacances, tu? Jo cada dia. Cada dia? Cada dia, cada minut, gaudeixo moltíssim i gaudir d'una altra manera no em dóna la mateixa satisfacció. També és veritat. Genís Matavols, moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé aquest Nadal. Moltes gràcies a vosaltres.
Aquest Nadal viu la màgia del gran espectacle Peter Pan sobre gel a Girona. 30 patinadors i acrobates sobre gel amb orquestra en viu. Només 12 representacions entre el 26 de desembre i el 4 de gener. Sota la gran carpa de la Copa del Parc de la Devesa. Entrada ja a la venda a peterpansobregel.com
Grans sorteig de Nadal a Platja d'Aro. Si compres els nostres establiments pots guanyar un lingot d'or de 24 quirats, una bicicleta elèctrica, una Smart TV i milers d'euros en obsequis amb el calendari d'Advent. Vine, compra i festa d'or. Aquest Nadal el millor regal és Castell d'Aro, Platja d'Aro i Segaró.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cucodril Club. Tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12.
Aquest Nadal viu la màgia del gran espectacle Peter Pan sobre gel a Girona. 30 patinadors i acrobates sobre gel amb orquestra en viu. Només 12 representacions entre el 26 de desembre i el 4 de gener. Sota la gran carpa de la Copa del Parc de la Devesa. Entrada ja a la venda a peterpansobregel.com
Aquest Nadal torna al Mar dels Nens, al Parc Infantil de Nadal de Platja d'Aro. Cada tarda, del 27 al 30 de desembre, i del 2 al 4 de gener al Palau d'Esports, gaudiu d'espectacles, activitats i moltes sorpreses. Aquest Nadal, el millor regal és Castellaro, Platja d'Aro i Segaró.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast, a gironafm.cat. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa Fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina. La cultura cura. Un programa per a cors inquiets.
Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat Girona FM
Des del dia que et vaig veure en aquell bar que ja no sé, potser em farà mal i cauré i m'enfonsaré. És que la vida no parà de trastar.
Tu passes bé que perdent el control.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Gràcies.
I obrim la nostra particular agenda quan passen ja sis minuts del punt de dos quarts de dotze del matí. Seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. Seguim agafant forces després del pont de la Puríssima i per poder-ho fer mirem a l'apartat d'agenda i és que precisament aquesta setmana...
Se celebra aquest 10 de desembre al Teatre Municipal a partir de les 7 de la tarda, el vuitantè aniversari, aviat és dit, de la Junta de Confraries de Setmana Santa d'aquí de Girona. Per poder comentar la jugada, David Floriach, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Primer de tot, et puc fer una pregunta? Per què se l'indiu pont de la Puríssima, però si és de la Immaculada Concepció?
Què, què? Com? No, no, és que ara venim tot el matí preguntant-t'ho això. El pont de la Puríssima venim ara, oi? Sí. Però no era el pont de la Immaculada Concepció? No és pas el mateix? És el mateix. Ah, val. El títol és el mateix. La Immaculada Concepció és la Puríssima, sí. Val, tu saps per què se l'hi diu, la Puríssima?
Perquè, sí, però ara fotria un rotllo teològic, ara no tan bé. Però només et diré dues coses, que és un dels dogmes fets per l'Església Catòlica, els dos últims dogmes sobre la Mare de Déu, que un és l'Assumpció, per això és el 15 d'agost, i l'altre és el 8 de desembre. Aquí et deixo.
No, perfecte, doncs moltes gràcies perquè portem tot el matí discutint això aquí a la ràdio i precisament, sobretot plegat, vuitantè aniversari, aviat és dit, que el celebreu, si no m'equivoco, aquest 10 de desembre, demà mateix. Sí, sí, el celebrem el 10 de desembre, el vuitantè aniversari de la Junta Cufredies. Ho assenyalo perquè no de les processons, les processons ja daten del segle XVI-XVII,
però sí de la Junta de Cofredies, que és la que organitza i la que està al darrere de les processons de Girona, que és de l'any 45. Precisament, la pregunta és per què s'ajunten en aquell moment?
Perquè es conforma la Junta. És el bisbe Cartanyà que després de la guerra el que fa és donar un impuls a les confreries que hi havia llavors a Girona i crea aquest organisme que és la Junta de totes les 12 confreries que actualment conformen la Junta.
tot el que és les processons de Girona, i llavors crea aquest organisme una mica per donar impuls a les processons i perquè organitzin tot el que fa referència a la Setmana Santa. Com han anat aquestes vuit dècades? Com ha estat l'evolució, almenys des que tu ets president?
A tu anava a dir, dic jo, tu puc parlar dels últims 10 o 12. Parlem dels últims. No hi era. Doncs, bueno, és una entitat que, seré sincer, i una mica a Girona, ha sigut una entitat com totes aquestes després de la guerra fins ara fa els anys 80-90,
que eren com molt particulars i cadascú tenia la seva parcel·la i les seves famílies i aquestes coses que tenen aquestes entitats endogàmiques d'aquestes ciutats relativament petites. El que hem intentat, d'entensar que jo soc president i potser una miqueta abans,
és obrir tot el que és la junta de cofraries i, per tant, les cofraries a tota la ciutat, de tal manera que es vegi que no és només una qüestió petita de famílies o d'influències o de no sé què, sinó que és realment una qüestió on tothom hi té cabuda.
Escolta'm una cosa, David, demà què celebrem exactament? Vull dir, com anirà una miqueta l'acte? Sí, demà ho celebrem al Teatre Municipal a les 7 de la tarda, a quarts de 7 sobren les portes. En principi tot va per invitació, perquè de fet l'acte està pensat per recordar, sobretot aquests 80 anys, aquelles persones que hi són,
Per tant, hi ha els cartellistes, tots els que tenim, els pregoners, tots els que han volgut venir i els que poden venir, i tota la gent que ha tingut alguna implicació a la Junta de Cofreries, tant participant en la processó com participant en l'organització. Per tant, estem parlant de potser 300 persones o una cosa així. En teoria, el teatre municipal, ara per ara, és ple.
T'anava a dir, vull dir, al final, sobretot és un acte, jo crec, d'homenatge i de retrobaments. Sí senyor, això ho has definit molt bé. És un acte d'homenatge i de retrobament. Doncs mira, si heu rebut la invitació, fantàstic, i si no, doncs ja us ho hem explicat, això per demà...
10 de desembre a partir de les 7 de la tarda del Teatre Municipal de Girona. David Floriach, president de la Junta de Confraries de la Setmana Santa de Girona. Moltíssimes gràcies. Escolta, i queda pendent un dia que vinguis aquí presencial també per veure una miqueta com batalleu. Molt bé, el que vulgueu. Sempre a disposició. Gràcies.
Aquest Nadal viuràs el teu millor regal. El millor regal pot ser la màgia d'un somriure, un passeig entre llums de colors, una tradició en família, la il·lusió d'un infant o la sorpresa de l'inesperat. Aquest Nadal, el millor regal, és Castell d'Aro, Platja d'Aro i Segaró.
Aquest Nadal viu la màgia del gran espectacle Peter Pan sobre gel a Girona. 30 patinadors i acrobates sobre gel amb orquestra en viu. Només 12 representacions entre el 26 de desembre i el 4 de gener. Sota la gran carpa de la Copa del Parc de la Devesa. Entrada ja a la venda a peterpansobregel.com
Aquest Nadal torna al Mar dels Nens, al Parc Infantil de Nadal de Platja d'Aro. Cada tarda del 27 al 30 de desembre i del 2 al 4 de gener al Palau d'Esports. Gaudiu d'espectacles, activitats i moltes sorpreses. Aquest Nadal el millor regal és Castellarro, Platja d'Aro i Segaró. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego Cocodril.
No pasaste de caimán, hasta el metro coctrino.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.cat. El més clàssic i el més actual del Soul, cada dos divendres a les 10 de la nit, al 92.7 de la FM. I en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Bé, doncs avui, als Quatre Rius, parlem de periodisme, també d'història, de memòria, i és que demà dimecres, dia 10 de desembre, a les 7 de la tarda, la Fundació Balbi de Girona acollirà la presentació del llibre L'exili dels periodistes, el silenci d'una nació, editat per Lluís Costa, director de la càtedra Hipòlit, Nadal i Mallol, de periodisme i revistes en català de la Universitat de Girona. Per poder comentar la jugada avui, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Lluís Costa, bon dia i bona hora.
Bon dia, moltes gràcies a vosaltres per convidar-me i per ajudar-nos a fer difusió de les activitats culturals que puguem anar generant des de la càtedra. I ja saps que sempre és un plaer, de fet demà vindré a la Balbi, això segur, ja t'ho dic ara. Molt bé, gràcies. Escolta'm una cosa, presentes demà aquest llibre i em sembla que ho fas acompanyat del Tres Serres, del Cassús i també, bueno, i en aquest cas i tu com a editor del llibre.
Sí, la veritat és que tenim un cartell, sobretot per als dos primers que has citat tu, en Joan Manuel Trescerres, exconseller de Cultura, professor a la Universitat Autònoma durant molts anys, ara ja jubilat, però amb un currículum i amb una bibliografia, diguéssim, espectacular. I el doctor Josep Maria Casasús, catedràtic, emèrit a Pompeu Fabra...
doctor honoris causa per l'estat de Girona i un dels, jo diria, estudiosos, periodista, perquè també havia exercit, però sobretot estudiosos de l'àmbit del periodisme, més prestigiosos, no només del nostre país, sinó que jo diria a nivell nacional i més enllà.
Un tema, Lluís, que si més no em sembla que és profund, a més no poder, que és ni més ni menys que els periodistes catalans obligats a exiliar-se arran de la Guerra Civil i també de la dictadura. Sí, matitzaré una mica. D'entrada diríem que aquest llibre recull les actes d'una jornada que fem anualment, en aquest cas serien les terceres jornades que hem fet aquest passat estiu al Port de la Selva, a través de la càtedra, Hipòlit, Nadal i Mallol...
de periodisme i revistes en català, doncs cada any convoquem, repeteixo, tal mes de juny, una jornada en què intentem reflexionar sobre el tema, que bàsicament és aquest, periodisme i exili des de vessants diferents, i les actes d'aquest any, que per primera vegada les publiquem en paper, doncs són el que presentarem demà.
Llavors, aviam si ens pots explicar una miqueta d'on va sortir la idea d'aquest llibre. El llibre, insisteixo, recull aquestes actes, unes actes que jo crec, o un llibre, ja diguem-ho així, que val molt la pena, primer perquè, com deies, aprofundim, ens apropem en un àmbit certament molt important, que és el de la malaurada realitat de l'exili,
una valorada realitat que encara es viu avui dia en molts països, en molts sectors, però sí que és veritat que el món del periodisme, el món de la comunicació, acostuma a ser un dels sectors més castigats, més represaliats pel que fa a les dictadures i a la manca de llibertat d'expressió. En el cas nostre...
i amb el que parlem en aquest llibre no només, és la petita matització, no només parlem de l'exili derivat només de la guerra civil espanyola, que bàsicament és aquest, però jo, i en aquest cas el professor Albert Balcells, una eminència en el món historiogràfic, té un article, té una part en aquest llibre que es diu «L'exili dels periodistes a Catalunya»,
l'any 1936. Què vull dir amb això? Vull dir que el professor Balcells el que es dedica a fer o el que ha estudiat i el que publiquem en el llibre és recollir la realitat i les vicissituds que van patir molts periodistes
Però no només com a víctimes, diríem, del que seria la repressió franquista, sinó que eren periodistes que van tenir els seus problemes només de començar la guerra i probablement per evitar també una certa repressió propiciada. No ho podem amagar des del bàndol republicà, des dels escamots anarquistes, etcètera. Hi ha molts, molts, hi ha una quantitat de periodistes molt considerable.
incomparable amb el que passarà l'any 1939, amb el món del periodisme republicà, però molts d'aquests periodistes que no necessàriament són periodistes, aquests que se'n van l'any 1936, que estiguin a favor, diguem-ne, de la sublevació franquista...
ni molt menys, sinó que són gent d'ordre, gent provinent de partits com ara la Lliga, Acció Catalana, o fins i tot, evidentment, de sectors eclesiàstics, que decideixen marxar veient per on anaven les coses. Per tant, aquest llibre intenta obrir el ventall, no parlar només d'un cantó, intentar posar context de manera general,
Hem intentat fer un, o hem fet, un capítol introductori allà on te reivindiquem i volem recuperar la memòria de l'exili. En aquest cas, doncs, com a manera introductoria, que parlem de molts casos succeïts, aquests sí que se'n van l'any 1239 a la ciutat de Girona mateix. Vull dir, tenim casos representatius i sempre acabem allà mateix, malauradament, però a mi em sembla bé que seria la família Rola, en aquest cas... I Arles i Darius.
Carles i Darius, Carles no va a l'exili però és afusellat Darius se'n va, se'n va a Perpinyà i allà és allà on morirà diguem-ne però part d'aquests casos ens mantem molts més
I després completem el llibre amb un estudi sobre tres personatges més, a banda de l'article del Verbalcells que ja he comentat. Un és l'Isidro Corvino, que parla del Barça, fixeu-vos, l'avantguàrdia i l'exili. Això ho signa el doctor Casasús, personatge interessantíssim que va...
treballar com a corresponsal de guerra a l'avantguàrdia al temps de la guerra i que amb la victòria de les tropes franquistes s'ha d'anar diguéssim exiliat i doncs aquí viu tota una aventura però ja a l'exili essencialment a l'exili maricà
Tenim un altre cas, que és el de l'Irene Polo, aquest cas el signa la Glòria Santa Maria Balló, aquest és un cas molt interessant, l'Irene Polo és una de les figures femenines del món del periodisme, jo diria, més rellevants, mort molt jove, malauradament, però és una persona que veus també marxa, no exiliada, l'any 34, si mal no recordo't,
Marxa acompanyant l'actriu Margarita Chirgo en una gira que fa a Amèrica, a l'Argentina, i que acompanyant la Margarita Chirgo fent-li com de secretari o assessora en comunicació, doncs,
la guerra diguéssim la sublevació franquista l'atrapen a terres americanes i ja no torna per tant és un cas diferent també d'exili perquè no torna perquè reclama la família que les germanes i la seva mare que després s'establiran també a l'Argentina és un altre cas d'exili diguem-ne
Ara parlàvem, per exemple, d'exili, de la primera part del títol, per entendre'ns, però és que després hi ha una altra que m'agrada molt i és el silenci d'una nació. Ho dic perquè, en aquest sentit, quina profunditat o quin buit va tenir tan potent el silenci en aquella època? Què volia dir aquest silenci? Era un silenci informatiu, entenem?
Home, a veure, això és una frase que és veritat, no és una frase, no és un titular, sinó que és una frase que recull una realitat incontestable. Hem de pensar que el 80% de la professió periodística, en acabar de la guerra, desapareix, s'exilia, se'n va, directament són represaliats i, com el cas que dèiem de Carles Raola, executats. I els que es queden,
I els que es queden, doncs, pateixen això que ni diguem l'exili interior, l'autocensura, l'haver de dedicar-se majoritàriament amb altres ocupacions que no eren les seves, les pròpies de la comunicació i del periodisme, sinó que s'han de buscar la vida amb altres ocupacions. Per tant, el que reflecteix aquesta frase del silenci i donació és ben cert, és l'emmudiment, diguem-ne, de...
d'una manera de fer, de pensar, d'expressar-se i de viure com va ser la que s'estava desenvolupant en una certa normalitat en temps de la República i que s'acaba de manera dràstica amb això, amb la victòria de les tropes franquistes a l'inici de l'any 39. Lluís, jo sé que ets un expert en treballs corals, però sobretot com és teixir o editar un llibre d'aquest tipus on toca també
diguem-ne que jugar amb tantíssimes veus diferents, que al final no deixa de ser metaperiodisme, fins i tot, som a vegades experts o especialistes parlant de periodistes en un llibre enfocat en periodisme. Sí, aquí, i per posar molt, molt, molt en valor aquest llibre, és que juguem amb un cert avantatge, juguem amb els asos a la mà, que és qui participa en la redacció d'aquest llibre, ja he parlat del doctor Casasús,
i de la Glòria Santa Maria Balló i del Verbal Cells, que a més a més hi ha en Josep Maria Figueres, que és el màxim exponent, diguéssim, dels estudis de periodisme i sobretot de Guerra Civil, de periodisme durant la Guerra Civil i a l'exili, durant molts i molts anys, que té una bibliografia extensíssima. Per tant, diguem-ne, és aquell meló que està garantit abans d'obrir-se, i deixeu-m'ho dir així, sobretot per la qualitat d'aquestes persones que participen en la redacció d'aquest llibre.
tractar després de manera coral que dius tu i de coordinar i d'exercir la funció d'editor com he fet jo a banda de la introducció que signo doncs torno a repetir, és fàcil sobretot perquè saps que les aportacions que fan són d'un nivell excepcional
És fàcil perquè, a més a més, i això és el que a mi m'agrada sobretot també de remarcar i de posar en valor en aquest llibre, que és el que quan has començat tu parlant d'exili, doncs ens planteja, ens explica, ens exposa diversos exilis. No hi ha només de diverses persones o de persones diferents, sinó de connotacions i d'especificitats molt concretes en relació a l'àmbit de l'exili.
Nosaltres, si em permets, Saïd, tenim la càtedra dedicada a un personatge que es diu Hipòlit Nadal i Mallol, que és una persona que marxa de Catalunya l'any 1912, era periodista, s'havia dedicat al món de la premsa, i l'hauríem de considerar un exiliat. Hauríem de matitzar-ho, segurament. L'Hipòlit Nadal se'n va de Catalunya, del seu...
marxa cap a Amèrica precisament per no haver de complir amb les seves obligacions militars que el havien convocat, diguem-ne, en l'allistament per anar participant en la guerra del Marroc, de l'Àfrica, i que ell està absolutament en contra, i per tant se'n va. És un exiliat, és un pròfug, com diríem en llenguatge militar, doncs no ho sé, però en tot cas és una persona que sí que és veritat,
i pel que fa als efectes i a les sensacions que deu viure un exiliat és que ha de viure durant tota la seva vida perquè no tornarà mai més, s'establirà a l'Argentina i es dedicarà al periodisme allà però no tornarà mai més i per tant experimentarà, diguéssim, tot...
la càrrega de nostàlgia i de males sensacions que et pugui provocar l'exili. Aquest llibre a qui interpel·la realment? Per exemple, a historiadors, a periodistes, a tots els àmbits? Home, mira, és una molt bona pregunta. La voluntat nostra, i quan dic nostra m'apropio una mica, diguéssim, del sentir i del pensar de l'àmbit historiogràfic, interpel·la o vol interpel·lar a un públic molt general.
A més a més, la temàtica que tractem, que és l'exili, que és el periodisme, jo penso que pot interessar, ha d'interessar a molta gent. I, evidentment, també ha d'interessar en el món més específic, del periodisme, dels estudiosos universitaris, etcètera, etcètera. És un llibre que jo penso que la lectura d'aquest llibre, com a mínim, per al lector, li pot remoure la consciència
li ha de despertar l'interès per una mínima sensibilitat que tingui i per tant l'interpel·la, torno a repetir, una gamma d'interessos molt diversificat.
Doncs ja ho hem dit, demà dimecres, 10 de desembre, a les 7 de la tarda, a la Fundació Balbi, presentació de l'exili dels periodistes, El silenci d'una nació, en aquest cas editat per Lluís Costa, i ens acompanyaran, m'ho pots recordar, que així ho sabrem millor, el Joan Manel 3R, si no m'equivoco?
i el doctor Josep Maria Casasos. Tots dos ens ajudaran, diguéssim, a explicar el llibre i explicar l'entorn del llibre i explicar l'exili i el món del país. Ens hi veurem allà, Lluís. Moltes gràcies. A tu, moltíssimes gràcies.