Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Mijous, 10 d'abril de 2025. I que boniques que són les casualitats i que bonic és estar assegut a la taula d'una terrassa i que arribin uns amics que passejaven per allà. O cada cop i volta a les 8 del matí revisa un whatsapp que diu Saïd, divendres a tal lloc, sense planificar-ho.
Sempre parlem que el dia a dia és una bogeria i se'ns menja, però sigui de casualitat o no, quan algú se'n recorda de tu, quan algú s'atura, quan algú et regala el seu temps o va amb dedicatòria, es torna tot molt més dolç. I mira que encara no ha sortit el sol a Girona, però el dia, el cap de setmana i aquest mes d'abril pinten bé. Per cert, queden 13 dies per Sant Jordi.
Artesà de la ràdio. Des de temps immemorials. Membre del Gremi. Probablement hauria de ser president, però encara no ho és. Tard o d'hora. Ja veuríem si del Gremi, del Pla de l'Estany o del País. A Rauvila, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Com anem? Home, el Gremi de moment de perseveristes sí que estic dins, eh? Sí, no? Home, algun dia seràs president del...
de l'associació hi ha molt bona gent de moment deixem-los fer la seva feina i col·laborem tan bonament com puguem compta amb l'Arnau que has de fer el llit no, no, no es perfil l'Arnau Vila com a futur president hi ha molta feina i jo col·laboraré amb molta gratitud però de moment quan va morir Isabel II la reina d'Anglaterra el testament ja ho deia
No sé si al testament, però hi havia veus que Arnau Vila es postulava com a hereu de la corona anglesa. Sí. Com va acabar això al final? No va quadrar per horaris, no? Per horaris és complicat això d'anar... A part tu mentalment ja estàs amb euros i això d'anar amb llibres... Sí, sí, sempre anar allà... Massa, massa regalades a mi molesta, no? Sí, massa popositat. Sí, no? Clar, si som gent senzilla...
Tu, escolta'm una cosa, a veure, aquesta portata que has fet, exactament, tothom es pregunta ara mateix, tothom es pregunta què deia aquest WhatsApp. El WhatsApp, mira.
és que a vegades amb la simplicitat anem a tot arreu t'ho dic perquè de cop i volta uns amics meus de Barcelona ja m'han muntat tot el cap de setmana sense jo dir res i feia fa com 3 mesos que no parlo amb ells l'han muntat per algun motiu especial no, no, no, per res m'he trobat un whatsapp aquest matí que posava 3 paraules
Te l'han muntat a tu o l'han muntat i tu t'hi han posat? L'han muntat i m'hi han ficat. Però vull dir, només tres paraules. Saïd, divendres i el nom d'un conegut local de Barcelona. Però això fa com... potser por i tot, eh? No, jo també. Si m'he espantat, he dit... Perquè això és en plan l'estrès al port, eh? No, al port no. És un lloc...
un lloc d'aquests de xauxa i diversió, però m'he quedat així i he dit, ostres, és veritat, és que fa uns anys jo amb ells sortia molt sovint. I de cop i volta, com un matí de dijous, en un plan que s'han muntat ells, de cop i volta m'envien un WhatsApp amb aquestes tres paraules i com la nostàlgia m'ha inundat de cop. Ha estat molt... Ha estat curiós. Haig de dir que em fotré una mica de mandra a baixar Barcelona, també t'ho diré. No, a mi me'n fa molta, però...
Escolta, vull dir, qui no risca, no pisca. Ja ens ho explicaràs dilluns. No, potser no. Jo crec que millor no. Deixarem el tema aquí a Arnau i a la taula. I això de la taula és que és veritat. Jo potser perquè em conformo amb les petites coses de la vida. És important, sí, home. Però ahir vaig quedar amb una amiga meva i un amic meu en una terrassa d'un bar i a cop i volta van aparèixer dos...
amics de la mateixa colla... Bon sort que dius amics, perquè clar, la cosa pinta com a crims, això, eh? No, no, no, però van aparèixer dos per allà i van seure i, ostres, van poder riure una estona bastant agradable. En qualsevol cas, escolta, sabies que...
Sabia que, doncs, nova secció, no? O quasi nova? Quasi nova. Gairebé nova. La segona entrega, en Bàrbara Julver, que ara ens acompanyarà en uns minuts. També parlarem amb el Xavier Valentí, de l'Humor Figueres, que el tindrem del 15 al 20 d'abril. A més a més, si mirem l'agenda de Girona d'aquesta setmana, la SU...
que canta aquí al Teatre Municipal de Girona, aquest dia 11 d'abril, per tant, demà, i acabarem el temps de música. Avui, aquí, a Girona FM, als Quatre Rius. Per tant, Arnau Vila, escolta el pols de la ciutat. Per tant, Arnau Vila, tu diràs. Si no, no, doncs ens hi posem. Vinga, va.
Un dia més, obrim el calaix del Sabiesca i ho fem acompanyats per la Bàrbara Julbé, periodista que ja tenim amb nosaltres. Bon dia i bona hora, Bàrbara. Bon dia. Avui parlem, no diré pas que em fascinen, no diré que m'encanten, t'ho dic perquè entrem en aquest contrapunt amb aquest tipus de reportatges que sempre comentem amb tu i parlarem ni més ni menys que d'insectes a la dieta.
Sí, exacte, els insectes... Tu els has provat, els insectes? En la meva vida. I els provaries? Ni de conya. Tu? Jo tampoc els he provat i la veritat és que tampoc em ve gaire de gust. No et crida gaire. No, ni tampoc així a lo bruto, diguéssim, com tampoc anar-me... preparar-m'hi un plat exquisit. És una cosa que...
Va fer un pas enrere d'alguna manera. És una pregunta que potser molta gent es fa. Un grill de què té gust? De què deu tenir gust de grill? Molta gent diu que els insectes en general fan gust a pollastre. Molta gent ho ha dit això, ara.
Fia-te'n tu del crim. I els cucs, hi ha qui diu que s'assemblen als crispetes o als cacauets. Doncs bé, mira, l'Isaac Patràs, que ell és un pioner en la venda d'insectes a Europa, entre el 2003 i 2008 va incloure'ls a la seva parada familiar del Mercat de la Boqueria de Barcelona, ell els deia que no, que el grill té gust de grill i que els cucs tenen gust de cucs. El que passa que...
Sí que és cert, que el fàstic i la manca d'hàbit ens frenen a nosaltres el seu consum. El que passa que conèixer els beneficis nutritius i el seu potencial com a alimentació sostenible en un futur, això ja potser ens podria obrir una mica...
la ment. I això és el que ha corroborat un estudi que ha fet la Universitat Oberta de Catalunya, que si vols hi entrem més endavant, perquè és molt curiós i és un molt bon estudi que ens pot donar molta informació de cap on va, no?, aquesta tendència. En aquest sentit, t'anava a dir, és que és un tema cultural, bàsicament, vull dir, t'ho dic perquè crec que ho hem comentat alguna vegada tu i jo, els cargols, per exemple, aquí es mengen. Jo sé que els Estats Units, per exemple, no mengen conill,
Vull dir, que aquí, per exemple, se'n menja també, al final és tot un tema cultural. Sí, sí, aquí a Catalunya, per exemple, a nosaltres no ens estranya, no?, menjar cargols. Jo de cargols sé que n'he menjat, eh? Sí? No, jo no. És que a mi jo no menjo carn, en general. Però alguns poden ser, doncs, fastigosos, no? O no comestibles, i encara per nosaltres ens agrada. I és un aliment, no?, que ha definit molt la nostra cultura. Sí.
Mira, si et sembla, faré un repàs dels invertebrats que estan autoritzats per consumir ja des d'uns anys enrere. El primer que s'ha autoritzat és el cuc de farina. D'acord? Això va ser el maig del 2021. Després se'l va seguir la llagosta migratòria, d'acord? Tot seguit el grill domèstic i, finalment, les larves d'escarbat negre i de pols parcialment desengreixada de grill domèstic. D'acord?
Això era el que darrerament s'havia anat autoritzant, i com a novetat, el darrer de tots ells, que no fa massa que s'ha autoritzat, és l'escarbat dels fems. Volia dir el nom al llatí, però la veritat és que no m'atreveixo. Amb aquest nom escarbat dels fems no us espanteu? Tranquil·la, jo tampoc m'atreviria. I mira que vinc de fer una entrevista de poesia, que no pateixi.
Doncs aquest escarbat del swim seria el darrer. I com a novetat, el gener passat, les pols de larves de Tenebrio molitor, que és aquest cuc de farina que parlàvem d'uns, precisament s'ha tractat amb llum ultraviolada.
i es pot incloure en els aliments de consum diari com el pa i els pastissos, formatge o compotes de fruit i de pasta. Per tant, es pot introduir en allà i el fruit d'aquesta llum ultraviolada se sap que té un alt contingut amb vitamina D3. A més, una companyia francesa l'ha començat a comercialitzar... Per tant, pot ser un filó per buscar aquesta alternativa de la vitamina D3. Deixa'm obrir parèntesi. Jo crec que seguiré amb la vitamina D3.
No passa amb aquest perquè en pols o que sigui, mira, és una cosa que costa. I hi ha una cosa molt interessant que veig aquí com a objectius de l'Agenda 2030 que promou Brussel·les que no es tanquen els insectes com a font de proteïnes.
Sí, perquè precisament aquest tipus d'insectes són alts, són rics en proteïnes i fibra. Altres valors nutricionals que tenen, i que l'estudi de la UOC ho deia, són baixos en greixos, els insectes també tenen vitamines i minerals, com els engui al ferro, no tenen hidrats de carboni...
I està demostrat que els insectes comestibles milloren la salut intestinal, que és positiu per la microbiota intestinal, també es redueixen la inflamació i augmenten les concentracions sanguines d'aminoàcids. Per tant, molts beneficis, a part també que milloren els nivells cardiovasculars i els índexs de glosèmia, fan que tinguin una absorció molt lenta. És que realment n'en tenen molts de beneficis, però aquest
GAP Cultural, que amb Toni Massanés ens en parlava, ell és el director de la Fundació Alicia, hi ha com aquest espai buit, no?, que està molt bé, diu, obrir-se a altres cultures perquè el nostre sistema alimentari sigui més ric, perquè tampoc menjàvem tomàquet, no?, i va arribar, però, que el gust és una cosa construïda al llarg del temps amb el consum de productes que han convingut, no?, des del punt de vista cultural, i
I ell creu que no sé, que passem molta gana o que la ciència trobi algun component beneficiós com podria ser. I deixo anar això, el cas de la vitamina D. D3. Bé, potser sí que ens hi...
Ens hi aventuraríem, no? Llavors, ella ens comentava també que investigar sempre és bo i que aprendre d'altres cultures també. No sé si et passa a tu, però...
A vegades pensem que el que mengen els altres sempre és millor, o el que tenen els altres, no? Doncs en aquest cas, la cultura del menjar, hem d'apostar per la cultura del menjar mediterrani, i en Toni Massanés ens ho explicava.
En realitat, no té les coses que ens agraden i les coses que no ens agraden. Sembla que les coses són bones o no són bones en si mateixos. En realitat, aquesta relació és una relació amb nosaltres, amb la nostra cultura. La cultura del gust que hem construït i que l'hem construït a les comunitats.
al llarg del temps per tenir una relació segura, sostenible, pràctica amb el nostre entorn.
Doncs mira, em sembla que tant el Toni com tu teniu raó en aquest sentit. T'ho dic perquè fa uns anys tu parlaves de peix cru i la gent posava les mans al cap i ara mateix la gent està fent cua en els bufets de sushi. Sí, exacte, i a mi m'hi trobaràs, perquè el sushi m'agrada molt. Des d'una perspectiva més social, en aquest sentit, com ho enfoca'm?
Sí, un 86% dels encastats en aquest estudi, que inclou tant públic català com espanyol, no n'ha menjat mai, d'acord, d'insectes. Només un 13% els ha provat. Segons ens explicava la Marta Ros, una de les investigadores, és el que tira enrere, principalment, és la neofòbia, és a dir, la por a provar aliments nous. Ja, ja.
D'acord, que és una mica el que em passa a mi, o que potser també em passa a tu, eh? Després, seguit de la manca d'hàbit, també, això hi fa, i els dubtes sobre la seva seguretat o raons culturals, i és veritat que ho dèiem també en començar, si veiem un cuc en una poma, ja gairebé podem arribar a llençar tota la poma, perquè pensem que allò ha contaminat l'aliment, tot i que no és així. Exacte, no és així.
Per tant, hi ha un aspecte que em deixava i que crec que també és molt rellevant. La Marta Ros deia que els insectes s'associen a un producte brut, a un producte que no és segur, que veus aquest fàstic i et fa dubtar si serà bon o no per menjar.
Ella en això tira una llança a favor perquè realment els insectes surten de llocs on hi ha una bona seguretat alimentària. Si vas a veure les granges d'insectes, ella explicava, te n'adones, que són llocs molt segurs, que hi ha un control sanitari, igual com a qualsevol altre tipus de granja animal, si et sembla, escoltem-la.
però perquè va associat a un producte que és brut. Però, clar, hem de pensar que aquests animals, quan estan cultivats en una granja, tenen tots els controls sanitaris que qualsevol altre aliment, inclús quan se'ls fa les anàlisis microbiològiques, els nivells de paràsit són menors als que pot tenir un enciam que consumim de manera diària. Llavors,
Per tant, jo crec que això fins que la gent no entengui que no s'estan menjant és un producte que va pel terra, sinó és un producte de granja, que per tant se li ha donat, se'ls fa tots els controls, se'ls dona aliments que són segurs, etcètera.
I molta tensió, t'ho dic perquè, que ningú es tangui tampoc gaire en banda, perquè fins i tot a Brussel·les ho estan tenint en compte per la gent de 20-30. Sí, exacte. Brussel·les busca introduir fons de proteïna d'insectes en l'alimentació dels ciutadans europeus, no? I els insectes és una bona fons. I, de fet, en aquests encastats, quan els deien que era una bona manera que la població estigués alimentada, també s'obria, no? És que...
A mesura que aquests encastats tinguin més informació, van estar com més receptius a provar aquest tipus d'insectes, que ho comentàvem abans, les diferents formes que es poden presentar, i parlàvem d'en pols, amb congelats, de secats, amb pasta, diferents maneres. Potser ens podríem preguntar quin és el procediment que se segueix per certificar tot això.
Per fer aquest reportatge que surt al diari ara vaig parlar amb la Victòria Castell, ell és cap del Servei de Planificació d'Auditoria de Val·lació del Risc i Comunicació de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, que ell explica que l'autoritat europea de seguretat alimentària fa un informe de val·lació del risc.
en base a la composició, no? Els contaminants i les característiques del procés de producció. Si és favorable, llavors la Comissió Europea em permet la seva comercialització. I això sí, l'etiqueta ha d'estar molt ben senyalitzat, no? Que és un producte d'aquest tipus, els ingredients que conté per les persones que puguin tenir reaccions al·lèrgiques, òbviament, les constacis. I t'he de dir una cosa, eh? Vull dir, sempre tots pendents dels Països Baixos, d'Holanda, t'ho dic perquè allà sempre són uns avançats en l'estat.
A tot, sí, sí, amb moltes coses. Allà ja fa temps que fan formulacions de farina amb insectes, amb parapans, de fet, i està comprovat que la petjada ambiental de la producció d'invertebrats és molt inferior a la de qualsevol altre animal, com el porc o l'au de corral, no?, bestià que són més de...
i allà ho han comprovat perfectament. Mira, et donaré unes dades. Comparat amb la carn de vedella, l'emissió de gasos d'efecte hivernacle és el 95% inferior i el consum d'energia cau un 62%. A més a més, fomenten l'economia circular i productes que nosaltres no utilitzem, com els residus generats per la indústria alimentària, és a dir,
restes de vegetals, cereals o fruites, ells precisament, els insectes, se n'alimenten. Doncs això em quadra molt més per la gent de 20-30, t'ho dic perquè segurament Brussel·les ho vol per això, tampoc ens enganyem, el sistema va com va. Clar, però al final com tot aliment té el seu contrapunt o la seva contrapartida, que seria els casos d'al·lèrgies. Clar, això podria fer augmentar també els casos d'al·lèrgies existents.
Sí, com més en consumim, més casos d'al·lèrgia hi haurien. De tota manera, no hi hauria al·lèrgies noves, segons ens han explicat els experts, sinó que, com hi hauria més persones que menjarien insectes... Estarien més exposades que poguessin tenir-ho, no? Sí, és això.
Clar, i la gran pregunta és, si ens decidim per fer el pas, ja no només per provar-los, sinó com menjar-los? Com ho faria, Bàrbara? Sí, l'Isaac Patràs... Prometo no escoltar-te gaire. No, exacte. Va dir-ho de manera molt curiosa i és que molta gent, i és veritat, van a un país asiàtic on en consumeixen de forma habitual i per fer-se un bon penxot de riure amb els amics decideixen provar una llauna de grills i a fer això, doncs bé.
Ell diu que aquesta no és la millor manera de provar, per començar a provar-los, perquè és per això que precisament ell ha fet un llibre que us el volia recomanar, que es diu Comer Insectos, Isaac Patràs.
amb fotografies de Becky Lawton, hi ha receptes de tot tipus, amb unes imatges molt il·lustratives. Per exemple, tenim un arròs i saltamontes, en català és un saltamartí? Un saltamartí seria, sí.
Gegants, després tenim, per exemple, grills sobre crema de carbassa i coco, després tenim tàrtar de tomàquet amb escorpins, espàrrecs... Serien llagostes. Ah, serien llagostes. Llagostes, llagostes, cap problema. Diguem-ho bé, sí, sí. Després, una truita de grills, que mira, t'ensenyo aquesta foto, què t'assembla? Te ve de gust?
Has posat una cara que no, eh? Sí i no. Sí i no. M'has dit que hi ha grills. Si no em pensaria que són pèsols o alguna cosa d'aquestes. Doncs mira, ho són. I així infinitat de receptes. Ell va obrir, com dèiem al principi, aquesta botiga el 2003. Va ser la primera botiga a Europa oberta fins al 2008. I em va explicar quin era l'objectiu d'aquest llibre. 2018.
Europa va donar d'alta permís per comerciar un parell de varietats noves, i va ser com vam parlar en Planeta. Planeta ens va posar-ho molt fàcil, per nosaltres era fonamental que les fotos fossin de Vicky Louton, perquè tota la vida n'havíem estat enamorats de les fotos ben parides que fa, i volíem que les recipes ens fes Eva Hausmann, que la coneixíem i que estava involucrada, i també ella coneixia bastant bé els insectes.
Llavors va ser un projecte bastant maco, vaig tornar a viatjar a Xina i a Tailàndia per recuperar el que... per actualitzar la informació més ben dit.
I després d'escoltar l'Isaac, Bàrbara, deixa'm simplement fer un petit apunt i és que sempre tens raó, perquè Salta Martí també està acceptat com a... Ai, que bé, veus. Ja t'anava a dir, és que a mi ja m'ha sonat d'allò, crec que sí, i fallo meu, però ja agosta i Salta Martí. Doncs vinga, passa molt dels dos. Això com a primera. I segona és, nosaltres ens encaten les recomanacions de llibres, si ja en portem una, volem acabar amb unes hores.
Sí, no volia marxar sense recomanar-te un altre llibre, aquest és Sabora insecto, de Frederic Marais. És molt interessant aquest llibre perquè hi ha uns dibuixos també molt bonics i posa, és a dir, diferents insectes on es consumeixen, no?
He obert una pàgina a l'atzar i posa les termites, són els insectes més grasosos, diu, i més consumits de l'Àfrica. Després, per exemple, també diu, a Xina, els sempeus són algo així com el tentempié nacional. Ah, sí? O a Japó, les larves de vespa es bullen amb sake i sucre.
I mira, pots anar fent un repàs i veure i pensar Déu-n'hi-do, està molt lluny tot això dels nostres hàbits. No sé si al final potser torno d'aquí un temps i ja ho tenim incorporat com el sushi que parlàvem. Ja veuríem això. Nosaltres som molt arcaics, som molt tradicionals, Bàrbara, em sembla. Jo t'he de dir una cosa. Ens encanta descobrir nous temes, però jo no menjaré pasta. Tu em sembla que tampoc, eh? Jo tampoc. Ens anem a casa a menjar-nos un sushi, que ens entrarà molt millor. Bàrbara Julbé, periodista, moltíssimes gràcies per aquest Sabies Que un dia més.
A vosaltres...
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
Bé, doncs aquest 11 d'abril tenim l'actuació de Su, el festival estrenes de Girona i no volíem deixar passar aquesta oportunitat de poder parlar amb ella. Aviam què ens explica. Su, bon dia i bona hora. Bon dia, com estàs? Nosaltres molt i molt bé i amb ganes ja d'escoltar-te ni més ni menys que amb la presentació d'aquest material sensible.
Jo també tinc moltes ganes de venir a Girona, que a més a més sempre ens acolliu superbé, i sento que el públic gironí és com un públic superagraït, així que amb moltes ganes d'allà vendre's. T'he de dir que no només agraït, és que estem molt de moda, eh, Girona, últimament, suposo que sempre és bona excusa per venir. I tant, és que, bueno, Girona, ara mateix, a més a més, aquesta època de l'any està preciós, la veritat, i més suposo que el riu està ple, ha de ser, ha de ser meravellós.
T'he de dir una cosa, vull dir, tot i la teva joventut, quanta efervescència en aquesta carrera que portes i més, ostres, aquest 2025 amb l'estrena d'aquest material sensible, més o menys què pot esperar el públic?
Doncs el concert que ho farem serà un concert que, evidentment, repassarà tots els nostres quatre projectes, quatre àlbums, però també és un concert que jo crec que està fet també per qui no em conegui de res, no? Vull dir que no cal que siguis el fan més fans, sinó que també hi ha una mica de tot, hi ha molta festivitat, també hi ha moments més íntims, més intensos, a més a més toquem el teatre, que és un lloc més per tota la família, que això sempre em sembla xulo, que no fem gaire els concerts d'aquest format, sempre fem festivals o concerts de peu,
Llavors fa il·lusió tocar un lloc una miqueta més íntim. Per entendre'ns, música per a tothom. Literalment música per a tothom, exacte. Al final, entenc que ara entraràs en plena gira, com aquell qui diu. Més enllà de tot això, una miqueta la performance. Com ha estat convertir el disc en la performance que puguem veure?
Jo ja dic que gaudeixo molt aquest procés perquè em sembla com que et permet ser una espècie d'apílag del disc, com que et permet posar un afegit i canviar coses que potser en disc sonen molt bé però després et venia de gust canviar d'instruments. També jo soc una persona que m'agrada molt estar jo sola amb la guitarra a l'escenari, per tant, a part que porto una banda meravellosa, també tinc moments d'estalla soleta i
i xerrar i fer-ho una miqueta més proper, que és una cosa que m'encanta, i això és un directe realment molt fresquet. També m'agrada molt perquè cada concert de presentació ha estat diferent. A Barcelona una noia va decidir pujar a cantar, i jo la vaig pujar a cantar perquè em portava un cartell, vull dir que també està molt fet perquè el públic es faci el concert seu i que passin coses que també em sorprenguin a mi. Més enllà de l'autoexigència, ets molt perfeccionista en aquest sentit, o ets, bueno, va, vinga, escolta, cap endavant?
Jo soc molt perfeccionista, però també m'agrada molt no quedar-me enclada en l'error. Si de cop ha passat alguna cosa que surt de la norma, el concert, show must go on, que diuen, el concert ha de continuar i tal. Però de moment no solen passar gaires coses. Més enllà de que soc una mica petosa i potser m'entrebanco a l'escenari. A part d'això, tot tira molt bé, que tinc una banda que toquen increïble. Però això de ser petosa avui no passa res, eh? T'ho dic perquè està molt de moda, eh? Això entre tothom... Està de moda ser petosa, tu penses? Bueno, mira...
En qualsevol cas, ja per últim, ara sí, amb ganes d'aquesta actuació Girona. No sé si et donarà gaire temps de visitar alguna cosa. Mira, doncs sí, perquè just també pel matí estaré fent una xerrada d'un parell d'escoles de Girona que van convidats els de cases de la música. O sigui que estaré tot el dia a Girona. Vull dir que si em voleu recomanar algun restaurant o no anar a dinar serà meravellós perquè estaré allà passejant.
Doncs, Su, esperem amb candeletes aquesta presentació del material sensible. Moltíssimes gràcies per aquesta estona i que vagis superbé tant aquí a Girona com també a fora. Moltes gràcies a vosaltres i espero que vinguis el divendres. Estàs com bé d'edició. Si no tens entrada, només m'ho has dit. Fet. Perfecte. Moltes gràcies. És que m'agrades, però vegades t'he de dir que et vull matar. Joder, llavorrius i se'n passen tots els mans. Joder, llavorrius i se'n passen tots els mans.
Que joder, llego a dir si se pasa entonces mal.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge. Ajuntament de Girona.
Mirant l'agenda, nosaltres podem veure com d'aquí uns dies tindrem l'Humor Figueres. Aquest festival que si més no intentarà rascar-nos algun somriure, potser algunes llàgrimes també, que a vegades totes dues van juntes. Per poder comentar la jugada ens acompanya avui el Xavier Valentí, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia, què tal? Humor Figueres 2025 entre el 15 i el 20 d'abril.
Sí, el festival que fa 18 setmanes santes està en la cartellera de Lleure i Cultura de les nostres comarques i un festival que, mira, a poc a poc hem anat fent de referència arreu del país i res, a punt, amb els motors ja amb les bateries elèctriques carregades Tot bastant a punt, t'anava a dir, novetats per aquest any no sé si en podem destacar alguna
Sí, n'hi ha cada any. Evidentment som un festival i els festivals és precisament el lloc on trobar novetats. Com que el públic d'un festival és molt ampli, sempre hem de pensar en molts gustos d'humor i intentem fer una cosa molt variada.
Aquest any destacaríem la presència de les companyies irlandeses Quadhead Productions i de la companyia canadenca The Old Traut. La primera fa un espectacle molt singular que es diu The Whistle, el xiulet, que és un espectacle absolutament sorprenent en el qual a través del toc d'un xiulet has d'anar obrint i tancant els ulls i et van sorprenent cada moment a l'escenari en una desfilada de...
de varietats circenses, de música, de crobàcies, una cosa realment original. L'altre, el Deutraut, és aquella cosa que si et diuen, ostres, com a adult, vols anar a un espectacle de titelles, diràs, no, què dius, home, això és per nens. No, no, espectacle de titelles per adults. Una cosa que es diu les escenes famoses de mort de titelles,
Un espectacle una mica gore, com si diguéssim, però precisament per arribar una mica més enllà d'aquelles titelles que quan som nens ens deixen en la candidesa. A vegades sí que hi ha escenes de bons i dolents, però han rescatat escenes clàssiques del món de les titelles per fer-nos riure com adults i veure el teatre d'una manera que oblidem a vegades massa aviat, que és el teatre d'objectes.
I llavors tenim els Umbilical Brothers. Aquest és un dels plats forts perquè és un grup australià, és la tercera vegada que ens visita al Festival Còmic. És un espectacle que es diu The Distraction. És absolutament espacarrant. Fan una proposta aquesta vegada amb text. És un espectacle que anirà sobretitulat, però és text i gest. Els Umbilical Brothers...
amb uns mestres del gest, però fan una proposta amb videocreació, és a dir, estan amb uns croma a l'escenari i a darrere tenen com un videojòque i es projecta tot l'univers que ell van creant amb un reforç visual, és a dir, que l'espectador li pot explotar el cap literalment quan surti projectat en la pantalla, mentrestant fan històries amb els seus absurds, vull dir, és
És realment un espectacle per anar-ho a passar bé. Del circuit global, és a dir, com és que una gent que ve dels principals teatres del West End de Londres, de Broadway, aterra aquí. Mira, no ho sabem, ens fan cas.
Aprofitem-ho, perquè són artistes de circuit global. Aquestes serien tres de les novetats internacionals, però a nivell de país tenim cada nit monòlegs al casino Manestral Figarenc. És a dir, amb els humoristes que ara estan estrenant coses en el moment, que tenen material nou, des de l'Andrés Feinhold, des de l'Anna Polo, des de la Oya Sherman...
tenim també un espai per al monologuista local és a dir, abans de cada artista, de cada monologuista presentarem gent de casa de, diguem, humor quilòmetre zero i res, això és precisament per posar la cluenda a tota la jornada de festival a les nits tenim també la Clara Ingol, que és una actriu influencer mallorquina que té un espectacle molt esbojarrat
sobre temes que la travessen ella i que travessen moltíssimes dones, com el cànon estètic, per exemple.
i ho fa a través de la música, un sentit de l'humor i una energia, també per quedar-se clavat a la cadira, no? I propostes d'exterior a l'aire lliure. No sé si t'estic deixant parlar gaire. No, tranquil, Xavier, no, però t'anava a dir, precisament amb aquesta programació tan completa el que veig també és com, a més, fusioneu això, vull dir, caràcter internacional, amb propostes de país, també amb quilòmetre zero, i tot això en diferents espais de la ciutat de Figueres, per qui no la conegui.
Sí, sí, sí, està clar, també entrava això, tenim propostes de teatre gratuït a la Rambla, tenim uns belgues que es diu l'Acompanya Midnight, que deixen anar amb tres quarts d'hora d'espectacles, 110 ganivets que es claven a terra, és un espectacle que posa la pell de gallina de l'admiració i de l'emoció i dels nervis. Finalment, bé, amb Pere Osta, que també té un espectacle bastant fresc, que
sobre un gos, venen la companyia que vulgui. Hi ha oferta gratuïta i més enllà del que són espectacles tenim evidentment les sessions de risoteràpia, de ioga del riure. Hem fitxat aquest any a un funerari retirat en Xavier Vicenç Codina que va celebrar l'any passat la seva empresa 100 anys d'història i ens explicarà
Des de l'humor, històries divertides de la seva professió, que també és una manera molt bonica d'apropar-se al fet de la mort i de fer-lo més familiar i més acceptable per tothom. I tenim la gent de la revista El Jueves, que amb la col·laboració amb el Museu del Juguet de Catalunya presentaran revista i farem una mica una xerrada del que és l'humor polèmic.
perquè ells de polèmiques, tots aquests anys de democràcia o de falsa transició, diguem-ho com vulguem, n'han passat moltes. Doncs del 15 al 20 d'abril, humor Figueres, Xavier Valentí, moltíssimes gràcies, una abraçada i que vagi molt i molt bé. A vosaltres, va, us esperem a Figueres a riure. Gràcies.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
No porten lloc ni la vida. Va posant cada cosa al seu.
I ja escoltem de fons el Sergi Andrades, que presenta el seu disc, Tralla Dolce, vaja, un d'aquests contrapunts, si més no, que necessitarem que l'auto ens pugui desgranar i també deconstruir. Sergi Andrades, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Primer de tot, vaja, a tu t'agraden això, eh? Vull dir, foc amb gel, ho dic perquè Tralla Dolce, com es traga això?
Bé, és una contradicció que m'anava molt bé per englobar tot el disc, perquè té com dues parts, i a part és la segona cançó del disc, o sigui que m'anava superbé per poder-ho lligar tot. Traia Dolça, què ens hi parles? O sigui, quin és el fil més o menys d'aquestes dues parts?
És a dir, està estructurat a nivell musical que tingui un sentit, és a dir, una primera part que és més animadeta, amb més bateries, amb més tralla, per dir-ho d'alguna manera, i una segona part més dolceta, més de cantautor, tot i que també mantenint aquesta part més electrònica i més animadeta també.
En aquesta primera part, ambients més festius, més d'alegria, potser, de primavera, fins i tot. Sí, sí, total. I l'altra ja és més de tardor, potser, més introspectiva. Sí, tardor-hivern. Tardor-hivern. De què ens hi parles, sobre temàtiques concretes?
Una mica de tot, d'amor, parlo molt, no d'amor romàntic ni de parella, sinó amor a coses. Per exemple, l'última cançó del disc, que és Final del Passeig, sí que va d'una història d'amor, però parla de totes aquelles coses que són efímeres i que avui en dia tot va molt ràpid, i parla d'un amor que dura 40 anys, que és una cosa que és quasi per tota la vida, i que potser avui en dia aquestes coses ja no es veuen. Ja no es veuen.
Malauradament. Veig que tens aquí, vaja, vull dir, cançons des de fa molt i molt de temps. Sí. Sí que és veritat que em sembla que les graves entre el 23 i el 24, però aquí, per exemple, tinc una cançó des de l'hivern de 2013. Sí. És de les primeres cançons que vaig escriure. Aviam, explica'ns-la una miqueta. Em sembla que tot això passa...
En un model idíl·lic, segurament, en una Renfe que funcionava, potser, en aquella època. Sí, correcte. Aquesta cançó, que és La lluna empolsinada, la vaig escriure el primer any que vaig viure a Barcelona. Tenia 18 anys i ara en tinc quasi 30. Imagina't.
I res, i parla una mica de començar a viure a la ciutat, de les presses, la lluna empolsinada és una... Bé, a Barcelona, no sé si els espectadors s'hauran fixat mai, però sempre hi ha com un tel entre la lluna i tu, que és la porqueria, la contaminació, i és de les primeres coses que em vaig fixar a arribar a Barcelona, perquè jo sóc de vidreres, d'un poble d'aquí de la selva,
i clar, la lluna es veu superclara al poble però quan vas a la ciutat hi ha com un tel i d'aquí la frase aquesta de la lluna impulsada passa en general a tot Barcelona però especialment també a prop d'Apolo quan mires cap a l'aire he estat molt impulsinat no sé si és per la contaminació o per una altra cosa això ja ho deixem a la imaginació de la gent una miqueta com ha estat el procés en quin moment surt la necessitat d'agafar i de dir vinga va anem a materialitzar tot això en forma de disc
Jo soc una persona que estic tota l'estona creant, és a dir, no paro mai. De fet, ara he acabat el disc i ja tinc unes quantes cançons pràcticament acabades. I la cosa amb aquest disc, que tampoc ho vaig plantejar com un disc en si, des d'un principi va ser, bueno, ves fent cançons com que ho faig tot jo, tinc la llibertat de poder anar fent sense haver d'invertir molts diners, o sigui que és un procés bastant natural.
I a l'agost d'aquest any passat vaig a seure i vaig dir, hòstia, tinc totes aquestes cançons, hi ha algunes que es van quedar fora, evidentment, però tinc aquestes i això té un sentit i crec que puc.
trobar la manera de lligar-ho, i realment ja estava lligat, perquè va ser, vale, poso les cançons en aquest ordre, que crec que és el que li toca, i va ser escoltar això, i va ser, és un disc això. En aquest sentit, i el procés d'estudi tot plegat, no sé si va ser molt afarmacent, també, o va tocar fer gaires canvis? No,
No, no, és a dir, jo es composo a l'hora que estic produint. Val. O sigui, que és tot bastant, és un procés que va de la mà. Sí que és veritat que les cançons en general les puc aguantar a guitarra i veu o amb un piano i una veu, però tota la part de producció va bastant lligada amb la composició. I res, com que m'ho faig al pis, a l'habitació de...
on visc, doncs és com molt fàcil. Ets un exemple clar d'aquest do it by myself, vull dir aquest de, escolta, Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como, i a part, no només això, sinó que a més em transmets que ho fas amb tota la naturalitat del món, és a dir, moltes vegades quan em venen artistes que m'expliquen aquest procés,
Ho fan com un gran hàndicap, no? De dir, ostres, és que m'ho he de fer tot jo, tal. Però tu no, tu en canvi m'ho dius des d'una naturalitat i des d'una tranquil·litat. Sí, i és a dir, també tinc formació amb això, no sóc una persona... Vull dir, que et pots formar pel teu compte, però sí que és veritat que he estudiat sonologia, que és una carrera molt tècnica, i tota la part tècnica la tinc molt integrada amb el meu dia a dia. I tinc molta facilitat per...
Tant per composar com per dedicar-me a tota la part tècnica i ajuntant les dues coses al final tens gravació, tens producció, tens mescla, tens mastering fins i tot, o sigui que totes les parts del procés les puc fer jo. És a dir, aquesta facilitat que transmets potser és la que també transmets a l'hora de cantar.
Sí, potser sí, no ho sé. T'anava a dir, suposo que després el trasllat cap a la performance, cap al directe, vull dir, és un procés també completament natural, en aquest sentit. O sigui, a producció tampoc és que hi sumis gaires capes, en aquest sentit. No, no, bueno, sí que hi ha hagut molta feina d'ajustar moltes coses pel directe, però com que tinc tot el material jo i m'és molt fàcil accedir-hi, puc anar-hi tornant i...
I això, dimarts passat, vam presentar el disque per el 62. Gaire ressac o què? No gaire. Física o emocional, eh? Vull dir, pots triar la que vulguis. Emocional bastanta. Física no, perquè va ser acabar el bolo, fer un bocata i anar a dormir, perquè estàvem rebentats, portàvem tot el dia de tralla. I no dolça.
no només això va anar bé va anar superbé va ser molt maco va ser molt emocionant i per si no podia ser d'altra manera sí que és veritat que et toca primer a Barcelona perquè mires el que hi ha suposo que vius allà això per una banda per l'altra et toques a casa
Aquest dissabte, teatre del casino de la Unió de Vidreres. Serà un bolo molt maco, tinc moltíssimes ganes. Has tocat mai allà? Sí, molts cops, sí, sí, amb l'escola de música, amb els combos de l'escola de música, havíem fet allà bastantes coses. Ara és diferent. Ara és diferent. Ara hi portes la teva música, amb el teu accent... Sí, sí, serà... Bueno, tinc moltes ganes, la veritat, i serà un concert molt especial, perquè tocaré coses que el concert de Barcelona no vaig tocar...
i muntarem una cosa una miqueta especial, també amb tema llums, i a més que tinc una mica a'm donar un cop de mà, o sigui que... Dedicatòria per amics coneguts i saludats que hi haurà allà, o...? Què vols dir, dedicatòria? No, no, dic cares conegudes, tot mirades de tota la vida... Clar, sí, sí, la gent de sempre, vull dir, crec que estic més nerviós per aquest que pel de Barcelona, però bueno, ja... A mi també em passa això, eh? Aquí a la ràdio, quan entrevisto un col·lega o un d'allò, és allò de... Ostres!
Ha sortit tot bé, ha sortit tot bé, però en canvi quan no us coneixia allò personalment és més senzill. Més enllà de tot això, abans m'ho estaves comentant, ja has acabat el primer disc i ja estàs immers amb ganes de fer el segon. També és l'agilitat aquesta que et dona, no?, del fet d'haver estudiat tot aquest en un vídeo.
Sí, sí, i que és una cosa que crec que, és a dir, aprens a mesura que vas fent, que això és una gran cosa, vull dir que pots anar fent-ho i vas aprenent i vas millorant, i també hi ha un tema de que si t'atures després et costa més posar-t'hi. A mi com a mínim em passa, quan tinc temporades de paró em passa, i prefereixo anar fent i sense jutjar molt el que va sortint, la veritat, perquè intento no jutjar-ho,
però això intento no parar perquè em va bé estar amb diverses coses alhora si estàs amb una cosa molt concentrat t'acabes obsessionant, bueno a mi em passa que soc bastant obsessiu quan estic amb una cosa i si tinc diverses per anar fent doncs vaig saltant i em va millor a nivell d'estructura doncs ja t'ho preguntaré pel pròxim disc en qualsevol cas Sergi Andrade és aquesta tralla dolça què et sembla si marxem escoltant-te a tu de fons però aquesta vegada cantant
Sergi, moltíssimes gràcies per aquesta estona Moltes gràcies
Com dos animals ferits, curant les ferides que tingue el pit, és a mi és.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM. La Gironina. La Ràdio de Girona.
M'agrades tant que quan ens creuem pel carrer faig tal, faig veure que ningú m'espera, que exigem la primavera d'aquest any.
Fins demà!
I no és veritat que estic millor quan em destinen a l'accés 14. No és veritat.
T'estimo tant, que ja no penso gaire en el valer, pel que és somiar tota la vida, el marró i el veig, l'uniforme et queden tan guais.
I no és veritat que estic millor, on em destinen a l'accés 14. No és veritat que estic millor, sol amb el Miquel.
Girona FM. La ràdio de Girona.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 10 d'abril i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyi.