Title:

Humor català, Rosalia i nous sons

## Presentació de llibres a la Llibreria 22 **Tema central inicial:** La conversa gira al voltant de la presentació conjunta de dos llibres a la Llibreria 22, emmarcada dins del programa *Els 4 Rius* de **Girona FM**. ### Dos llibres, un mateix diagnòstic del país La Laia Regincós explica que han optat per una presentació doble perquè **els dos llibres dialoguen sobre la Catalunya actual** amb molt d’humor i ironia: • **“Pel carril del mig” d’Albert Pijuan**: un *assaig-ficció* que parteix de la mania tan catalana de **conduir pel carril del mig a l’autopista**. • A través d’un narrador-personatge, *Felip Roda*, l’autor converteix aquesta imatge en una metàfora nacional. • Repassa elements icònics del país: *llengua, institucions, castellers, Club Super3, Diada, sardanes…* • **Desmunta el tòpic del “seny i la rauxa”** i defensa el *seny* com a prudència extrema: «el seny és conduir pel carril del mig». • El llibre s’obre amb un catàleg de *“símptomes d’una malaltia crònica”* de Catalunya (castanyeres disfressades, Diada convertida en gimcana, Sant Jordi segrestat per grans cadenes…): un **diagnòstic sarcàstic del país**. • **“Els arbres no s’ho mereixen” de Pol Estrada**: recull de contes que parla **d’una Catalunya de postprocés**, d’una generació que «ho tenia tot a tocar» i ho veu esfondrar-se. • El to recorda *Quim Monzó*: relats **absurds, irreverents i molt quotidians**, però plens de càrrega simbòlica. • El títol suggereix que *el món (i nosaltres) no ens mereixem el desastre col·lectiu en què hem acabat*. • La Laia destaca un conte titulat *“Faula”* ambientat a la **sala de graus de la Universitat de Girona**, on tots els alumnes són morts però ningú sembla sorprendre’s. • La descripció del cos immòbil d’un alumne a classe esdevé **metàfora del sistema educatiu i d’una joventut desconnectada i esgotada**. ### L’humor com a defensa pròpia La conversa pivota sobre la idea que **l’humor és una estratègia de supervivència col·lectiva**: • Aquests autors fan **crítica política i social** a partir del sarcasme i la paròdia. • Es parla d’*“humor en defensa pròpia”*: neix de la impotència davant la injustícia, la desesperació i el desencís. • L’humor permet fer **un diagnòstic de la realitat catalana** sense caure en la solemnitat, posant un mirall incòmode però divertit al país. ## Espots i autopromoció de Girona FM Entre blocs de contingut s’emeten diverses falques que **presenten altres programes de l’emissora**: • *“L’actualitat en 180 segons”*: butlletí informatiu breu cada hora. • *“El Jardí de l’ànima”*: programa quinzenal sobre benestar i consciència. • *“García i Tarribas Associats”*: espai cultural sobre cinema, música, teatre i llibres. • *“La principal de Girona FM”*: dedicat a la sardana i la cobla. • *“La Càpsula”*: programa de música soul. • *“Info Podcast”*: càpsula informativa digital amb notícies i agenda. Aquestes falques construeixen **la identitat de Girona FM com a ràdio local i cultural**, molt centrada en la realitat gironina. ## Secció musical amb Adrià Giner La segona part del tall de programa introdueix **Adrià Giner** (presentat com un col·laborador habitual i “malomen” musical de la casa), que desplega una secció de reflexió musical. ### El fenomen Rosalia i el fandom Giner planteja una crítica **no pas a Rosalia, sinó al comportament del públic i de la indústria**: • Es declara **molt fan de Rosalia** i defensa que el seu últim disc és «perfecte»: producció titànica, melodies precioses i un treball fet amb molt d’amor i sensibilitat. • El que qüestiona és el **fandom acrític** i la idolatria massiva: • Quan va sortir el disc, “tothom” el comentava; poques setmanes després, ja no se’n parla. • Assenyala que **idealitzem allò que està de moda** sense saber si realment ens agrada o si només seguim la tendència. • Recorda que la **música orquestral i l’òpera** fa segles que existeixen; Rosalia, diu, simplement ha sabut fer aquest llenguatge *transversal* i arribar a tothom. • Ironitza que Rosalia es troba en un estat de gràcia tal que “si es tira un pet, tothom diu que és sensacional”, com si qualsevol gest seu fos genial. > “No t’agrada la música clàssica, no t’agrada l’òpera… però quan això mateix ho fa Rosalia, de cop t’encanta”. • Imagina **com se sent un compositor de clàssica** veient com un llenguatge que han treballat tota la vida ara es valora només perquè ho signa una estrella del pop. • Estira el fil amb una metàfora: potser caldrà que un raper argentí faci un disc de *tangos* perquè el públic actual descobreixi qui és *Carlos Gardel*. ### Carlos Gardel i el tango com a llegat viu Aprofitant l’exemple, Giner obre una petita *mini classe d’història del tango*: • Explica que sempre ha estat **molt fan de la música argentina** i que va descobrir Carlos Gardel a través d’*Andrés Calamaro*, que en versionava cançons. • Narra una visita recent a **Buenos Aires**, on va assistir a locals històrics de tango, alguns vinculats als inicis de Gardel. • Subratlla que Gardel és **el “pare del tango”** i que encara hi ha debat sobre el seu lloc de naixement (Uruguai o França), però la seva figura s’identifica plenament amb l’Argentina i Buenos Aires. • Destaca la seva manera de cantar: • No només tècnica, sinó **plena d’emoció**. • Allarga síl·labes i fraseig per reforçar el sentiment. • Cada cançó és viscuda com **una història narrada**. • Comenta la frase popular argentina: *«Carlos Gardel cada dia canta millor»*, que resumeix com **el mite creix fins i tot després de la seva mort**. • Recorda que Gardel va morir **en un accident d’avió a Medellín** el 1935, amb 44 anys, un impacte comparable a la mort sobtada d’una gran estrella actual (posa exemples com Messi o Bad Bunny). • Descriu Buenos Aires ple de **murals, altars, locals i imatges** dedicats a Gardel, convertit gairebé en figura religiosa i símbol nacional. ### De Gardel a Gavina MP3: la nova escena catalana La secció canvia de registre i mira cap a l’escena local: • Giner presenta **Gavina MP3** com *“el grup revelació de l’any passat a Catalunya”*. • A partir de la cançó *“Ciutat”*, destaca que: • **Barregen influències de Manel** amb sonoritats de l’*urban* actual. • Combinen **sons, lletres i sentiments** d’una manera que ell troba especialment encertada. • Recomana seguir-los de prop i fa servir una imatge econòmica: > Si la música fos com la borsa, diu, *posar-hi pasta* a Gavina MP3 seria una inversió segura. ### Tancament amb complicitat i futur La conversa entre presentador i col·laborador es tanca amb: • Broma afectuosa presentant Giner com **“el trobador de la música rosinca i gironina”**. • Referències constants al seu origen empordanès i al fet que **sempre passa per Girona**, mantenint el vincle amb l’emissora. • Complicitat sobre possibles futurs viatges a Llatinoamèrica i més seccions musicals, amb el desig que **no sigui pas la darrera col·laboració de la temporada**. ## Música i falques finals Cap al tram final s’escolten diversos temes musicals complets o gairebé complets (pop-rock en català, cançons d’amor i desig) que serveixen com a **fons i transició** dins de la programació de *Els 4 Rius*. També hi reapareixen falques com la de *“La principal de Girona FM”* i altres espais de la casa, reforçant el **caràcter coral i cultural de la graella**. --- En conjunt, el fragment combina: • **Un bloc literari** sobre dues obres que retraten la Catalunya de postprocés amb humor negre i ironia. • **Una secció musical-reflexiva** que qüestiona el consum massiu de la música, reivindica llegats com el tango de Carlos Gardel i posa el focus en nous valors catalans com Gavina MP3. • **La identitat de Girona FM** com a ràdio cultural, local i molt connectada amb el teixit creatiu de Girona i l’Empordà.

['Girona FM', 'Els 4 Rius', 'Laia Regincós', 'Adrià Giner', 'Llibreria 22', 'Albert Pijuan', 'Pel carril del mig', 'Pol Estrada', 'Els arbres no s’ho mereixen', 'humor en defensa pròpia', 'literatura catalana', 'postprocés', 'assaig-ficció', 'contes', 'Quim Monzó', 'Universitat de Girona', 'Rosalia', 'fandom', 'música orquestral', 'òpera', 'Carlos Gardel', 'tango', 'Buenos Aires', 'Andrés Calamaro', 'Gavina MP3', 'música catalana', 'música urbana', 'cultura gironina']