que estar todos unidos y también que en cada comunidad también incorporen llevarlo a su campo. Entonces en este estudio que hicimos de Quiero Ser Creativa, por ejemplo, encontramos que las chicas jóvenes se encuentran con muchísimas dificultades para llegar a romper el techo de cristal y luego llegar, como decía Ramón,
a direcciones creativas, a direcciones generales, que es muy difícil llegar hasta ahí, ¿no? No solamente por el tema de la maternidad, es decir, que es vital primero que se te viene a la cabeza, ¿no? Sino por otras cuestiones que tienen que ver más con dificultades internas dentro del departamento, que al final está lleno de hombres y se convierte en un gueto que al final es muy difícil de conseguir que las mujeres entren, ¿no? No sé si Blanca quiere incorporar algo en este sentido. Sí, sí.
Y más recientemente, y tenéis, os lleváis la primicia, también hemos lanzado el bot Igualdad. Es un asistente conversacional precisamente que ayuda a detectar esos sesgos y a resolver dudas que puede tener el alumnado, también profesorado, pero también los profesionales. Entonces es una herramienta, creemos, o al menos desde ahí lo hemos intentado crear, conseguir hacer una herramienta pedagógica y de sensibilización para trabajar campañas desde la igualdad.
Se llama Igualdad, con A, D. Escolta'm una cosa, Ramon, et volia preguntar, fins quan tenim l'Expo disponible? Va començar a tret de sortida 28 de novembre. Estem a dia 2, encara tinc temps d'anar-hi? Tens temps, fins el 19 o el 20 de desembre, que és quan acaba el curs escolar. Llavors estarem ben bé 3 setmanes i podreu veure, com hem comentat abans, el
d'11 dones que han arribat a ser directores creatives en agències de publicitat. I com abans s'ha comentat la Marina i la Blanca, a Girona hem incorporat l'Eva Santos, que és una directora creativa que ha estat directora general creativa
internacional de l'agència Proximity, que ha estat distinguida per la revista Forbes, per la revista Anuncios, com a una de les persones més influents a la creativitat al món, que ha estat jurat als principals festivals de publicitat com el Lions, com l'Ojo Iberoamèrica...
I que no us podeu perdre. Llavors, jo us convido, a més, visitareu, qui no conegui, un edifici, una facultat que està a un crastre gòtic del segle XV, amb la qual cosa, a part de conèixer l'exposició, si no coneixeu, coneixereu segur el barri vell i, en concret, la nostra facultat que...
Blanca, Marina, para la gente que no somos muy amigos de los terminios y del calendario, en caso de que se me escape la expo aquí en Girona, ¿dónde tendría que ir? No sé si tenemos fechas para un futuro más próximo que lejano.
Estamos en marzo, probablemente también se vaya a Castellón, así que también lo doy en primicia, va a la Jaume primero, que está muy interesado también a la Jaume primero, entonces vamos para allá, así que en marzo probablemente esté allí. Mira, más fechas disponibles que para los Rolling Stones.
Efectivamente, además estamos abiertos a que otras facultades puedan interesarse por esta exposición y que nos llamen, así que hay muchas, está la Universidad de Vigo, hay muchísimas facultades que todavía podían acogerla, porque es el objetivo, que la acojan.
Yo si me lo permitís, brevemente, en un segundo, me gustaría para todos los oyentes de Girona FM decir esos nombres de esas creativas que conforman ya la exposición. He mencionado solamente a dos, que han sido las dos nuevas incorporaciones, pero creo que es importante también que empiecen a sonar otros nombres como Isabel Llanguas, Begoña Cuesta, Cuca Canals, Usi Genques, Marta Rico, Judith Francisco, Marta Yucía...
Mónica Moro i Laura San Pedro, que són les grans protagonistes d'aquesta exposició. Doncs per conèixer-les una miqueta més, encara fins abans de tancar aquest curs, almenys aquest desembre, tindrem disponible aquesta exposició d'ones d'anunci i referents femenins de la creativitat publicitària a Espanya. Ramon, Blanca, Marina, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Escolta, i que vagi molt i molt bé aquesta i totes les exposicions itinerants que tinguem.
Moltíssimes gràcies a vosaltres. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Molt èxit. 92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona FM. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit. Aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Bim Magarolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.cat. El més clàssic i el més actual del Soul, cada dos divendres a les 10 de la nit, al 92.7 de la FM. I en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Fins demà!
Punt de dos quarts de dotze del matí. Seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. I tornem a obrir l'agenda aquesta tarda a partir de les set. Presentació no d'un, sinó de dos llibres. A la 22 tenim d'una banda, Els arbres no s'ho mereixen, de Pol Estrada, i de l'altra, Pel carril del mig, d'Alberra Pijuani. Per descobrir el meravellós misteri que ens aguarda aquesta tarda, Laia Regincós, no sé si és la persona que més mana de la geminada, però la que ha muntat tot aquest saraus, segur. Bon dia i bona hora.
Bon dia. Laia, ja no sé si en tenim prou a vegades a muntar-ne un, que ara els fem de dos en dos o què? Sí senyor, els fem de dos en dos. Els editors a vegades hem de ser una mica creatius amb les presentacions, així que ho provem així per aquesta banda. Què vol dir això? Jo no sé si és per aglutinar més públic, perquè vingui més gent...
No, la veritat és que aquests dos llibres jo els hi trobo moltíssima relació, perquè estem en un moment seguit fatal, horrible, és a dir, la situació catalana. En aquest sentit, què fan aquests dos autors? Agafen l'humor, agafen l'humor, agafen el sarcasme, agafen la crítica, la ironia i intenten...
d'alguna manera com fer un retrat del nostre país. De quina manera? Enrient-nos-en, que és la millor. T'anava a dir que visc en Valero Sant Martí, eh?, entremig de tot això. Exacte, exacte, un altre dels grans, sí. Escolta, pel carril del mig, molt català, eh?, tot plegat. Sí, bàsicament el que intenta aquí l'Albert Pijuan en aquest llibre és...
Ell intenta fer com una mena d'assaig ficció, diguem-ne, parlant d'una polèmica molt catalana, que és el fet de conduir pel carril del mig de l'autopista. Llavors, a partir d'aquí comença a desgranar, diguéssim, un munt de coses típiques catalanes, com són la llengua, com són les nostres institucions, com són els castellers, el Club Super3...
Un munt de coses, diguéssim, que ens han fet i ens fan, i a partir d'aquí desmunta, diguéssim, el tema també del seny i la rauxa. Ell diu que ens hem de treure la rauxa de sobre i que hem d'anar pel seny. I el seny és prudència i és conduir pel carril del mig. Realment és un assaig sorprenent, diguem-ne, i tota una polèmica també, crec, a casa nostra. És que t'anava a dir entre el de la polèmica i el de la revista per anar a cagar...
Exactament, perquè l'altre llibre que presentem és en Pol Estrada, amb els arbres no s'ho mereixen, que bàsicament en Pol Estrada el que intenta fer aquí és partir, diguéssim, també amb aquest títol, sobretot partir d'un fet que no ens mereixem, que és aquesta Catalunya que ens ha quedat del postprocés, aquest Barça de postguardiola que diu ell, i al final d'aquesta generació que semblava que tot ho tenien a tocar,
I tot de cop, doncs, tot s'esfondra, no? I en aquest sentit, doncs, en Pol construeix una sèrie de contes, diguéssim, amb un aire molt de Quim Monzó, amb situacions completament, diguem-ne, anecdòtiques, irreverents, però, doncs, que al final ens hi podem sentir identificats i agafa aquest absurd
En fa caricatura i li dona la volta. I llavors, en aquest sentit, també la pregunta sempre és de què riuen avui els nostres escriptors. I l'humor, en aquest sentit, és un acte a vegades en defensa pròpia, perquè neix com d'aquesta impotència entre la raó i el rampell, la injustícia, la desesperació, i acaben fent com un diagnòstic de la realitat,
on permet jugar molt, no?, sortint d'aquesta seriositat en la qual estem massa basats, diguéssim. T'anava a dir, Laia, és que em sembla que d'aquesta taula l'única persona que sap llegir més o menys veig, tu. No sé si em vas llegir alguna cosa. Mira... Començarem pels arbres? Començaré abans per el del carril del mig. Vinga, va. Al principi de tot...
que l'Albert Pijuan fa una mica de... diguéssim, ell parla sempre a través d'un personatge que es diu Felip Roda, d'acord? I en Felip Roda fa una mena de, diguéssim, aquest assaig de...
de què significaria pels catalans sempre conduir pel carril del mig. Després d'un munt de pròlegs i prolegòmens de, per exemple, persones inventades que podem conèixer, com en Josep Anton Drapero, comença aquest petit assaig, que comença amb una mena de, diguéssim...
revisió del que ell diu símptomes d'una malaltia crònica. I diu així, les enxanetes duen casc, les sardanes es ballen carregant bandoleres, ronyoneres, mariconeres o tot evacs amb total desvergonyiment. L'Institut d'Estudis Catalans ha acceptat que va al diccionari. La castanyera és una carbassa fent ganyotes i tots sants un carnestoltes.
Els calçots es mengen amb guants de plàstic d'un sol ús. Sant Jordi ha estat segrestat per les urpes de Casa del Libro S.A. A Sant Joan no deixen cremar ni un paper de diari. La Diada Nacional, allò que fins i tot en els indrets més devastats servava un consens pel que fa al respecte i la solemnitat, s'ha convertit en una gincana de l'espai més tronat. I hem de començar.
s'ha acceptat que cap de les herbes remejeres que havíem emprat hi servirà. Diagnòstic de Catalunya. Em sembla maravanyós. De debò. Escolta, hem començat pel carril del mig. M'acabes amb els arbres d'en Pol? Vinga.
Aquest fragment de relat que llegim ara és un relat que es titula Faula i passa a la sala de graus de la Universitat de Girona, on tots els alumnes de la sala estan morts.
Llavors la professora, ella va parlant, va explicant i fa veure, diguéssim, i de fet el lector també és com un acord tàcid que juga en Pol, de què res t'estranya i la professora tampoc, diguéssim. Diu així.
L'impacte sec, semblant el d'un monovolum atropellant un porc senglar, obliga a aturar les explicacions de la professora que mostra preocupació per l'escena.
Canals, a què juguem? Crec que no es troba gaire bé, senyora, diu la Teresa Paradeda. O no, clar, no es troba bé. Això ja m'ho conec. Sortiu de festa fins a les tantes i després veniu a classe que us adormiu a sobre. El cos rígid d'encès canals s'estén còmodament a terra com una catifa. Té la cara blanca com la llet. No mou ni un múscul, ni tampoc no se li eixample el tòrax cada vegada que ha d'agafar aire.
La Teresa Paradeda té dubtes sobre si l'hauria d'ajudar a aixecar-se. De moment només s'ajupa una mica i li parla amb un fil de veu. Et trobes bé? A la sala de graus només hi ha silenci. És com si s'adreçés a un animal dissecat.
Aquí en Pol, bàsicament, feia una radiografia, en Pol va estudiar a la Universitat de Girona, i ell també ho explica a les seves entrevistes, de què està fent aquest sistema educatiu, diguéssim, amb els nostres alumnes universitaris, i és una radiografia d'una classe, jo diria qualsevol, a la universitat. Doncs tothom ompli la llibrenia 22 avui a les 7 de la tarda, amb Pol Estrada, amb Albert Pijuan, un servidor, laia Regín Costa Bé i Saràs...
Sí, senyor. Doncs mira, i si fem que la cua arribi al Pont de Pedra, sorteixo un dinar amb mi, la Laia. Ara! Però paga la ràdio, eh? Sí. Llavors em sembla que no. Però bueno, ja el trobarem, si de cas. El sol saldrà por antequera, que porto tot el matí dient tu. Humor en defensa pròpia, m'ha encantat aquesta. Laia Regincós, ens veiem d'aquí una estona. Fins després, moltes gràcies.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast, a gironafm.cat. El més clàssic i el més actual del Soul, cada dos divendres a les 10 de la nit, al 92.7 de la FM. I en podcast, a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I et fas gran quan cada vegada queden menys primeres vegades. Per tant, no és... Bueno, seria la primera vegada d'aquesta temporada, esperem que no l'última. Torna el malomen per excel·lència de la música, almenys aquí a Girona FM. Anem més dimensys. Cadrià, Giné, bon dia i bona hora. Què tal, com estem?
Obrigado, com estàs? Tu, m'ha agradat molt aquesta sintonia que hem posat, eh? Ocean's Twelve, diria. Has de la pel·li? Tota la meva banda sonora de tot el programa és Ocean's Promata, o sigui, són totes les sintonies de David Lynch, em sembla que és, el compositor. Aquest riff de guitarra. Sí, sí. No, no, està guapíssim. Un dia hauries de fer això, bandes sonores de... Hòstia, en sóc molt fan, eh, de bandes sonores, n'hi ha de molt xules, eh? Saps quin és per mi la meva banda sonora preferida? Mmm...
Aviam. Tarzan, tio. Sí o no? De Phil Collins, us ho juro. O sigui, sabeu quina dic, no? Hijo de hombre. Sí. Molt bona. Ja parlarem de bandes sonores, mira, m'agrada. I de Phil Collins, també. L'altre dia, últimament has vist aquest ril que surt ara tant, que posa... Solo Phil Collins puede empezar a cantar, ir a tocar la batería, pareciendo tu profesor de matemáticas. Bastant màquina. Joder.
En fi, vas estar màquina. Què tal? Com estàs? Estic molt bé. Estic molt bé. Hem passat un estiu canyero. Ara fa tot una mica més de baixada i s'està... Estic més tranquil, tal. El que passa és que, clar, no acompanya el temps tant. Però, bueno, ja forma part del meu humós operant. Bueno, no serà pas l'última vegada que em véns a veure, no? No, no, no. Espero que no. Alguna més, alguna més. Saps que ho disfruto molt i que m'agrada molt estar aquí. Ah, tot bé.
Tot teu. Som-hi, va. Avui us parlaré del fenomen Rosalia. De fet, no us vull parlar de Rosalia perquè crec que ella se n'ha parlat molt, no? De fet, potser se n'ha parlat massa i tot. Sinó que vinc a fer una petita reflexió. Escoltem-la de fons.
Campo de minas para mi sensibilidad.
És això que tothom, o sigui, tothom va flipar molt quan va sortir el disc Lux, no?, fa 3 o 4 setmanes, no ho sé, que si Rosalí aquí, Rosalí allà, que brutal, oh, no, no, però el dia d'avui ja no se'n parla. Correcte. Que consti abans que res, que jo soc molt fan de Rosalí, eh? O sigui, Rosalí a mi m'encanta. No vull fer cap crítica cap a ella, ni molt menys, perquè és una tia que m'agrada molt com a artista, m'agrada molt el personatge que ha creat, m'agrada com a cantant,
M'agrada molt la música que fa. Al final m'agrada tot d'ella, no? És a dir, la trobo un artista brutal. I, a més a més, l'últim disc el trobo perfecte. Una producció titànica, unes melodies precioses, i sé trobar la bellesa, l'art i l'amor amb el que està fet el disc. Ho sé trobar. El que vinc a criticar...
És la societat. És a dir, anem a parlar d'aquest fenomen fandom que ens estem acostumant a idolatrar coses perquè està de moda idolatrar aquella cosa.
No sé si m'explico, eh? Totalment. O sigui, ens agrada realment, perquè la música orquestral fa anys i segles que s'està fent. O sigui, totalment. És que l'únic que ha fet Rosalia, aviam, l'únic que ha fet moltes coses ben fetes, però l'únic que ha fet ha sigut portar-la a un públic més transgeneracional, és a dir, més transversal, definitiva, portar-ho a tots els públics. I com que ho ha fet ella, tots li hem donat una oportunitat d'escoltar-ho.
Com que ho ha fet Rosalia, tots hem dit, hòstia, que guapo que és això, no? Però això passa perquè Rosalia ara mateix està en aquesta situació privilegiadíssima, perquè Rosalia ara mateix es tira un pet i tots diem, joder. Sensacional. Hòstia, que maco, tio, quina sonoritat i quin so tan profund. Completament. Però en veritat, i s'analitzen molt, eh?
No t'agrada la música clàssica. No t'agrada l'òpera. No t'agrada. No l'has escoltat mai. No t'agrada perquè a dia d'avui és que ja no t'estàs escoltant Bergein. Correcte. Jo ho podria entendre que un compositor de música clàssica ara mateix, allà des del sofà de casa seu, comença un piti ben tranquil·let i dius que s'està cagant amb tot. O sigui, s'està cagant amb tot. Pensant, què collons? Si nosaltres fot anys que fotem això i ningú ens ha fotut ni puto cas.
Ara necessitarem que un rapero argentí d'aquests que ho foten de puta mare i que m'agrada molt a mi, necessitarem que un rapero argentí d'aquests foti un disc de tangos perquè el món actual descobreixi qui és Carlos Gardel.
Por una cabeza de un noble potrillo que justo en la raya afloja al llegar y que al regresar parece decir no olvides hermano, vos a ver no hay que jugar.
Por una cabeza, metejón de un día, de aquella coqueta y risueña mujer, que al curar sorriendo del amor que está mintiendo, quema en una hoguera todo Miguel.
Ara vaig estar la setmana passada a Buenos Aires, que és una ciutat que fèiem molt de temps que hi volia anar i vaig tenir l'oportunitat de poder-hi anar. I vaig estar a un parell de llocs de tango, és a dir, d'aquells que dius, aquí es respira algú molt fort i molt profund, alguns locals històrics on va començar Carlos Gardel a tocar i tot això. Jo sempre he sigut molt fan de la música argentina, ja t'ho he dit altres cops, i Carlos Gardel n'és el pare. El vaig descobrir a través de Calamaro,
que feia bastantes versions de temes seus i sempre en part. Total. Gardel creix a Buenos Aires. Encara a dia d'avui és molt curiós, però encara no se sap si va néixer a Uruguai o a França. Sempre s'han disputat una mica. I ell és qui triomfa i és com el pare del tango i és qui porta aquest estil musical arreu del món.
La seva manera de cantar no només era tècnica, sinó que era pura emoció, tio. Ell cantava fent frases com allargant les síl·labes perquè tinguessin més sentiment. Tu escoltes una cançó seva i estàs escoltant una història.
De fet, a dia d'avui, hi ha una frase que s'ha fet molt popular a Argentina, que diu que Carlos Gardel cada dia canta millor. O sigui, inclús avui, eh? Tot i ser mort, la seva veu, diuen que cada dia és millor. Escoltem-ho. ...toda la locura. Tu boca se besa, borra la tristesa, calma la amargura.
Carlos Gadel mor en un accident d'avió a Medellín l'any 35, amb només 44 anys.
va ser un impacte gegant arreu del món, la seva mort. No sé, posem-ho en el cas com si ara mateix es moriés... Messi. Sí, o Bad Bunny, per posar-ho en el gènere musical, no? I, de fet, va passar això que passa sovint a Argentina, que com que la seva llegenda no s'apaga amb la seva mort, sinó que encara creix més. Ja sabem com són, no?, una mica els argentins, que són d'idolatrar molt Maradones, Messis, i els tracten de déus, no? Mor al mite i n'és la llegenda. Ah, full, exacte.
Ell és això, un mite, un símbol cultural, gairebé religiós, i tu passes per Buenos Aires i et trobes com petits altars improvisats, murals gegants en parets d'edificis enormes i locals decorats amb la seva cara.
Canviem totalment de gènere. Passem a escoltar. Gavina Mp3. Escoltem-ho.
Quants matins no hi eres, quants matins...
Gavina MP3 és el grup revelació de l'any passat a Catalunya, que redefineix una mica el panorama musical d'aquest país. Escoltant el seu darrer disc, aquesta cançó que escoltem és Ciutat, que és com el hit, escoltant aquest darrer disc he trobat tocs...
Tocs de Manel, tocs de l'urban actual. He trobat una barreja de sons i sentiments que realment m'ha encantat. Els escolto bastant sovint. Us recomano, de fet us recomano bastant, que els comenceu a seguir perquè és allò que m'agrada a dir a vegades, que si la música fos com la borsa, poseu-hi pasta perquè hi guanyareu segur.
Crema el port i sona l'aitana. Quants matins et dic pensant en tu? Quants et dic vivint com de costat? I aviam com t'ho dic això, Adrià Giner, ho has tornat a fer. M'has trobat a faltar.
Ho has tornat a fer, t'he trobat a faltar, i és curiós, el trobador de la música rosinca i gironina per extensió i per dret diví. Hòstia. Només falté.
Que Girona sempre et pilli de camí, eh? Sí, bueno, com que soc d'allà a l'Empordà, al final, vagi on vagi, quasi que he de passar per aquí, o sigui que pots estar tranquil. Carai, tu. Bueno, no, mentre no hagis d'anar-te'n ara cap a Llatinoamèrica o qualsevol cosa, ja et dic... Bueno, pot ser que hi vagi, perquè m'agrada bastant, eh? Podem canviar-nos, jo sempre t'ho dic, podem canviar-nos allò, ni que siguin dues setmanes, tio. Parlem amb la cúpula de Girona i Girona. Estic molt content, estic molt content. Jo no tothom canvi de moment.
Adrià Gine, com sempre però com mai, creant càtedra un dia més. Moltíssimes gràcies. Una abraçada, merci.
Va començar, és continu, un final tard o d'hora. Arribarà, però d'aquelles cendres una nova flor brullarà. Va robar-me el cor, després del primer mort, abans que el seu nom...
I ells vam sentir sols a la gran ciutat. Tot Barcelona i ella sola. Començar és continu al final d'art d'hora. Arribarà, troba aquelles cendres, una nova flor.
Tendre i transparent. Dolça nena turgent. Radiant i somrient. Endamorant mil hotels. Van caure a l'hivern. Al mar s'hi hau fred. Cercant la manera. Trencant les reixes. Vam tocar...
Música, lletra, desig i tendresa, esperits mortals. Va arribar la Déu, crec que era juliol, feia xafor.
I won't.
Benvinguts a Girona FM Benvinguts a la ràdio de Girona
Fa dies que quasi no menjo, però em trobo bé. Tampoc dormo gaire a les nits i no m'ho.
Veig apels carrers, vist tretant els meus pensaments, com un ànim en pena d'estar i energia, que ens tanseja de cap a peus. No sé què em passa, veu la sensació, quan en plomeu et trobes, són mil bons d'emocions.
Em desfàig com si fos de gel.
No puc dir ni mitja paraula, sóc només un feix de nervis, no et fa
Jo no sé si estic malalt, però que ho deixo d'aquest sentiment. No sé què em passa, dolça sensació, quan em fomeu a trobes, són mil volts d'emoció.
No sé, no sé quién pasa. No sé, no sé quién pasa.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa Fet i Pensat en Digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Que la teva cara sigui un oceà, eh, eh. La, la, la, la, la. Que la teva cara sigui un oceà, eh, eh. Faig més pel que vindrà que pel que ha de ser. Veig que no tinc res clar del cert. Que el cel obert és fosc i dic més del que sé. Que el cel obert és fosc.
Ja genero més amor amb l'atrem olor del terra. Sento que estic viva, sento que el meu cos batega. I un sobreneguí necessito més paraules per escriure't aquest fet que pugui que el senti l'amunt. Sacsejar-te el cos i fer fora les vots. Veure-te'ls com marxa traum amb el món. Buspirar-te a foc i onades de calor. Mirar-te a la cara i que sigui un oceà. Que la teva cara sigui un oceà.
Fins demà!
però vas pel banc, camí correcta, sempre amb les mans en blanc, sempre amb les mans obertes, tens, tens les camarades de tan jardí blanc, com et diria que t'estimo, que t'estimo, quan genero més amics.
Sento que estic viva, sento que el meu cos batega, i en sobreneguir necessito més paraules per descriure't aquest llit que puc dir que s'enfila amunt. Sacsejar-te el cos i fer fora les pors, veure-te'ns com marxa traure un amunt, m'aspirar estar foc i una d'estar calor, mirar-te a la cara i que si jo sé ara.
Que la teva cara sigui un oceà. Que la teva cara sigui un oceà.
92.7 FM GironaFM.cat Aquell gos en el que ens vam banyar i ara només hi ha quatre pedres aquell bosc on ens vam amagar tots revolcant-nos a nits de les herbes Recordo aquell riu
Per on vam caminar aquella nit prop de covelles el terramoll i el soroll dels grills aquelles nits dormits sota les estrelles. Com la sombra espera el mar quan la marea puja, com la terra espera l'augent aigua de la pluja,
Sé que hi ha un oagi darrere que ell adona, com el sol espera l'eclipsi per poder estar amb la lluna. La ciutat.
que vam descobrir sense tu no era tan bonica i el terrat amb vistes amb un juic ja no rep mai la nostra visita et troba a faltar aquell seient en el que passava amb les hores sempre aparcats lluny del ciment lluny de la llum que feien les paroles
com la sona espera el mar quan la marea puja.
Un dia pogués canviar la meva fortuna. Com el sol va poder estar abraçat a la lluna. Com la sol espera el mar quan la marea puja. Com la terra espera urgent l'aigua de la pluja.
Com el sol espera l'eclipsi per poder estar amb la lluna.
GironaFM.cat L'espai comunicatiu de la ciutat Cansat d'esperar coses que no arriben Cansat de cercar el que necessites He tingut l'oportunitat
de viure acompanyat de persones que m'estimen i no m'ajutgen. Sempre havia pensat que tenia un poder especial, les coses no m'afecten, no m'enfan mal.
Però hi he estat pensant i tal vegada no és així. Li don vols tot sempre el que vas dir.
Quella strada per amarti catrà mille volte Devi raggiungere la soddisfazione Quella di arrivare a destinazione Scegliti una volta
Tenc una margarita groga i blanca, llarga i fina i pètal per pètal rebessaré i comprovaré si m'estima o no m'estima si és fina el que m'anima
Sempre te vull veure, contenta dins els meus ulls. Vull acariciar t'espeli i me diguis que no me'l facis amb ulls. Sé que no tindrem un final feliç, ni menjarem perdius. M'abasten fet de bromes i veure com riu.
Sempre havia pensat que tu eres especial i que jo me comportava com un animal. Però hi he estat pensant i tal vegada no és així. Sóc jo qui li dóna sentit en aquest camí.
Tu que sempre mires a la cara quan van maldades mai surts corrents
Tu que t'has fet gran abatzegades, d'on més n'aprens, és dels mals moments. Tu que t'has tirat tota la vida somiant despert profundament. Tu que encara em llefes la ferida d'entendre el món sempre en present.
Ets el més gran, el més brillant que conem-ho. Número un, per sigui gran, vull ser com tu. Ets tan tossut que mai no et dones per vençut. Ets tan tossut que mai no et dones per vençut. Tu que sempre has volgut jugar fort, a no tenir por i anar amb el cor.
Tu no has deixat mai de perseguir-la, sempre has jugat amb la sort a favor. Sempre anem amb presses per la vida i ens falta temps pel que volem. Temps que vola i aquesta partida no saps fins quan, fins quan jugarem.
Ets el més gran, el més brillant que he conegut. Número un, per sigui gran, vull ser com tu. És tant tossut que mai no et dones per vençut. I si segueixes caminant, sempre llunyant, pel que s'obriar, cantarem junts el poc tornant, marxem poder.
Número, no hi ha ningú millor que tu, ets el més gran, el més brillant que he conegut. Número, quan sigui gran vull ser com tu, ets tan tossut que mai no et dones per vençut.