I en esports, Juan Pé deixa el Girona després de 9 temporades i 265 partits oficials a l'esquena que el converteixen en el segon jugador amb més partits disputats amb el Girona després d'Estoani.
I pel que fa temps, jornada que s'espera calorosa, malgrat que a la tarda poden aparèixer alguns núvols, les temperatures s'enfilaran cap als 33 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat, la ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM, una FM, una FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Març, 10 de juny de 2025. Avui hem pogut parlar amb Marta Alzina Iconesa, la defensora de la ciutadania girona. El que vindria a ser el síndic de greuges o el defensor del poble, però en l'àmbit local. Avui celebren 25 anys de feina a la ciutat. 25 anys rebent i gestionant queixes, però sobretot escoltant.
Com d'est d'important gairebé sempre escoltar? Molta gent el que necessita simplement és sentir-se escoltada, sigui a través d'aquesta institució que se celebra un quart de segle, aviat és dit, aquest vespre al Saló de Descans del Teatre Municipal o amb qualsevol altre ens públic o privat. En temps d'immediatesa, de xarxes, de missatges i notes de veu que semblen podcast, coincidirem tots que ho sentim tot però escoltem poc.
I qui ho sent tot, qui ho escolta tot, ho sap tot, tot sempre de tot, Arnau Vila, directament des del Pla de l'Estany. Jo crec que és l'única cosa certa que has dit, eh? Tot. Tu ets tot. O si dintre la meva zona de cobertura, sí. Dintre la teva zona de cobertura... Aviam quina és aquesta zona de cobertura, Arnau Vila. Pla de l'Estany i part del Gironès. Bueno, i la vaig de Yemen també, no? Aquesta ja falla una mica bé. Falla una miqueta de tant en tant. Bueno, però mentre hi hagi servei de bar... Això sí. Escoltes...
I toro mecànic. Toro mecànic també tenen? Sí, sí, sí. Com es deia aquest festival ara aquest que... L'Embàlat. L'Embàlat. Sí, sí. L'Embàlat, l'Embàlat. Què tindrem? Quan el tindrem? El 5 de juliol. 5 de juliol, eh? A la vall de Llèmena. A Sant Martí de Llèmena. Ah, a Sant Martí de Llèmena. Això, a servei de bar, eh? A la zona de la planta. No, a més hi ha diversions, no us ho perdeu, eh? Ah, sí, bé diversions, eh? Sí, sí, sí. Ah, no ho sabia pas. Sí, sí. Tu hi seràs? Jo, si puc, hi aniré, sí.
Hi ha pica-pica. Això vol dir que hi ha pica-pica. Sí, home, hi haurà alguna coseta. Sí, sí, sí. I una vaca, a més a més, que és la mascota, que es diu d'ici. Hi ha una vaca que es diu d'ici? Sí, sí. Però tu m'estàs pintant aquí Disney World. Bàsicament. Sí, sí, això és així.
i en qualsevol cas. Nosaltres ens posarem una miqueta més seriosos, entrarem en marcs mentals una miqueta més profuns i parlarem sobre llibres. Avui parlarem de Sagrada Família, les Confessions de Salvador Titché. Això tot just ara, aquí uns instants. En Pau Martí i Reambau, també amb la seva editora, amb l'Anna Carreras. Tot seguit, parlarem amb Bàrbara Julvé, aviam què ens explica sobre la comunicació animal.
I acabarem descobrint probablement una de les veus més importants del pop valencià. Carai. Recordem, Països Catalans, eh? Vull dir que sortim també una miqueta de Girona i tal. Passarà per aquí Esther a presentar-nos el seu nou disc Tot comença. No us inici, Sernau Vila. Doncs Tot comença i com els Quatre Rius, que comencen ara mateix. Sí, clar. És que si no, malament res.
I Pau Martí Rienbau ens presenta avui Sagrada Família, les compassions de Salvador Tiché, una novel·la que ens parla de complexitats vàries, però sobretot de les seves. Familiars, socials, tot un calaix desastre que dialoga entre si per deixar-nos aquesta història que, segons el mateix autor, ha estat rebutjada un centenar de vegades per a Editoriales Catalanes. I quina sort que al final hagi quallat.
Pau Martí Rimbao, autor, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? També ens acompanya avui Anna Carreras, ho veig, editora de l'obra, bon dia i bona hora. Bon dia, d'editora res, volia aclarir que no tinc cap editorial, simplement he acompanyat en Pau en l'assessorament lingüístic i d'estil, però jo no he fet, no soc editora. Ah, vale, perfecte. El llibre tècnicament està autoditat. Val? Sí. Val, bueno, en qualsevol cas.
Responsable de que estiguem avui aquí, en part. Una mica. És la persona que es coneix millor el text, eh? Vull dir que... En qualsevol cas, Pau, anem pel principi. Parlem de Sagrada Família, al final Salvador Titxer no deixa de ser una miqueta com el teu alter ego. Totalment. Parla'ns una miqueta de la teva història. Hòstia, directament, eh? Directament, sense escalfar. Em vas parlar tu, Anna?
Crec que n'has de parlar tu de com parteixes i jo continuaré, si vols. Aviam, la història, l'eix de la història...
Diria que és el suït si el meu pare, no, potser? Sí. I llavors, o sigui, la història, el que l'Anna teixeix molt, o sigui, et toca dos puntals, que és per una banda el trauma i per l'altra l'ego que es desenvolupa a través d'aquest trauma. I llavors el llibre és tota l'exploració d'aquest personatge, d'aquest alter ego que es va formant a través d'aquest trauma, buscant l'èxit, buscant la fama, buscant la comprensió, buscant la salut...
Buscant... Què busca? Busca fer el salt al col·lectiu. És a dir, l'anècdota personal d'en Pau és simplement un pretext per parlar de tot un projecte de salut mental a nivell de país i a nivell mundial en què no se li està fent prou cas, que és un tema encara tabú i que si algú té un conflicte de salut sempre és tapem-ho, que no sigui que la veïna digui que el nen té esquizofrènia. Aleshores, si estem presentant un llibre,
Però darrere d'aquest llibre hi ha tot un salt al col·lectiu global d'un projecte social d'ajuda, d'ajuda al proisme. No es queda amb una trama autobiogràfica, sinó que és un gran projecte social. Ara m'ha fet pensar en una cosa, no?, que, per exemple, penso que l'egoisme o el narcisisme...
que es tracten des de, o sigui, quan algú, diguem que és egoista, se'l rebutja i no se'n vol, no?, i al final ell mateix és una víctima de la seva pròpia, al final és com un trastorn, no?, i que penso que també és important, vull dir que a vegades...
rebutgem aquestes persones, les tanquem en una habitació, que no se'n parli, aquest tio és un narcisista, que no se'n parli, i al final ell mateix està patint les conseqüències d'un trastorn que s'ha derivat molts cops d'un trauma o d'una mancança. O sigui, el típic dictador...
que té una personalitat autoritària i que vol manar i controlar, molts cops surt d'una mancança o d'un... Bé, és que al final estem en una societat on tradicionalment, potser sí que hi ha algun canvi ara últimament, però tradicionalment sempre s'han volgut amagar les coses. Totalment, sí.
I segurament això és un exemple de què ha passat a nivell editorial, perquè com que el llibre incomoda, que és la primera i única funció de l'art, incomodar l'espectador, l'oient o el lector, com que incomoda, li han rebutjat el llibre. Perquè el sistema editorial català va de cànons, va de noms sempre, i per exemple jo he publicat 13 novel·les i vaig dir prou, perquè l'autor que escrivem al llibre cobrem un 10% per llibre venut al cap d'un any si la distribuïdora no ens enreda, i normalment enreda.
Aleshores, aquest senyor va tenir la magnífica idea d'autoditar-se i pensar, si fracasso, fracassaré jo, però ningú, sobretot el sistema, em farà fracassar. I penso que és un acte de valentia i d'intel·ligència superior. Una cosa que sí que volia dir és que, com que me'l van rebutjar tantes vegades, el que estic fent és que l'estic promocionant jo mateix. I llavors el que estic fent és que surto moltes tardes pel barri Vell, a Girona, on ens vam conèixer el Pont de Pedra,
de 6 a 8 i mitja pràcticament cada tarda estic allà parlo amb la gent al carrer i l'estic venent personalment i volia donar les gràcies perquè més de 180 persones que ja m'han escoltat i me l'han comprat i realment està funcionant i a nivell econòmic, ho parlàvem amb l'Anna clar, ja ha fet bastants més diners del que hauria fet
Possiblement publicaven a través d'un editorial venent les mateixes còpies, que no era el meu objectiu ni molt menys, però al final també volem viure, no? En aquest sentit, parla'ns una miqueta sobre la història del Salvador Txitxer.
De la seva història... A qui narrava? Parla en tu anava. És un aventurer que necessita fugir constantment de la seva zona de confort, el que passa que la problemàtica l'acompanya en tot aquest itinerari per tot el món. Viu les aventures i desventures de qualsevol persona normal a la recerca d'aquesta fama que ha parlat al començament, però esclar, la problemàtica va amb ell i fins que no se n'adona que el que s'ha de...
Desfer és d'aquesta problemàtica, per més lluny que vagi, i aconsegueix, penso, desfer-se'n a través de, sobretot, la filosofia. Desfer-me'n no me n'he desfet, però... Però ho ha millorat. Sí, totalment. Però al final és allò d'entendre que a vegades hi ha situacions que simplement t'acompanyen, i és saber-les... A vegades és allò de la motxilla, no? De saber que, bueno, tens una motxilla i que és més el saber comportar-la que no pas tant intentar avadir-la. Ja estic emocionant, vull dir, al final és això, no? Vull dir, saber...
Coneixer les teves reaccions, les teves pròpies reaccions, com funciona la teva psique, el teu cos, com reacciones davant de certes... Però bé, el que estàvem dient, ara abans d'entrar aquí, jo m'he fotut completament nerviós. I dèiem, hòstia, per què no? Perquè és completament irracional. O sigui, racionalment...
Entenc que no hi ha cap motiu per posar-me nerviós, però hi ha aquesta reacció corporal, pots tremolar, segurament la sang circula més. El desconegut, és la pol desconegut. Llavors, tot el que sigui gestionar experiències o sensacions que ens incomoden, penso que això al final és el que és la salut, la salut mental, és saber gestionar tot allò que ens fa sentir malament.
Tot això que diuen últimament que es parla més de salut mental i tot, creieu que és màrqueting? Sí, possiblement. O es porta realment a la part terrenal? Des del moment en què la Seguretat Social es dona una cita per un psicòleg un cop cada dos mesos, això no és una teràpia, no pot ajudar ningú. S'hauria de treballar molt més en aquest sentit.
I una miqueta, en línia amb tot això, quin és el projecte que hi ha darrere d'aquesta novel·la? Això, en tal. Aviam, jo tinc ganes de parlar amb gent que hagi patit traumes. De fet, tenia la idea de fer un podcast que per ara ho tinc aturat perquè no acabo de saber com enfocar-ho. Però la meva intenció és connectar amb gent que tingui problemes d'ansietat, de trauma, de...
Generar un diàleg, perquè el que vull fer és, a partir d'avui, tota la gent que em compri la novel·la, vull passar uns formularis i unes enquestes, amb preguntes en relació amb la salut mental, perquè la gent pugui dir una mica la seva, què és el que els preocupa, què creuen que es podria millorar, i amb això anar fent una anàlisi i un estudi del que preocupa realment la gent del carrer i anar veient com es pot actuar en funció d'això. Al final la meva idea és intentar transcendir una mica el...
la posició de l'artista de punament pensar en vendre llibres i fer-me ric que la gent et conegui i tot plegat intentar transcendir aquesta cosa tan individualista que és molt difícil per mi almenys
També hi ha una proposta bastant interessant al voltant del llibre, que torno a repetir, és una excusa o un pretext, que és fer un seguit de podcast parlant amb científics, psicòlegs, psiquiatres, professors d'universitat, gent addicta o gent tancada a la presó, perquè des de diversos punts de vista, i la salut mental travessa tota capa social, puguis tenir moltes reaccions respecte a unes possibles preguntes que els faci en pau.
I això també donarà un sentit en l'aspecte de dir, no ha fet només un llibre aquest noi, vol ampliar horitzons. Però sí que em passa que tinc una contradicció, no sé si això es passa a vosaltres, que a vegades penso que... Estem feits de contradiccions. Sí, però vull dir que amb el tema del podcast, que a vegades penso que hi ha tanta informació, o sigui, es parla tant i tant, hi ha tant de diàleg i tanta conversa,
que penso que a vegades és més interessant tenir espais de silenci i de contemplació i de meditació que no anar afegint en aquest debat massiu d'idees i de... Llavors, és això, a vegades intentar...
parlar amb direcció, no? No sé si tu t'hi trobes amb això que vas. El millor consell que et puc donar amb això és que has de fer les coses per tu mateix. Ja, ja, ja. Vull dir, al final, i ara no sé si d'allò, però al final les coses s'han de fer per a un mateix, i és el to que li poses, i si aporta el diàleg, genial, i si no aporta el diàleg, doncs escolta, serà una cosa que has fet per tu mateix. Sí, sí, sí. No per la massa, vull dir, al final...
La massa és un mar, no deixa de ser... Està clar, està clar. Però clar, jo t'anava a dir que jo el que veig molt és que tant el llibre com el projecte és com una necessitat allò de no el poble salva el poble, però és una necessitat del poble i pel poble.
Bueno, és com ho vaig plantejar al principi, sí que és el que li deia l'Anna, que ara he estat reflexionant molt, perquè ara fa com mig any que vaig començar a distribuir-lo i la campanya, i he anat caient amb tot el tema de les xarxes, he anat caient una altra cop en això que et deien, el rol aquest de pensar més en què he de vendre llibres, que la gent no em compri el llibre, en comptes de pensar en tota la part social i de com puc connectar més, doncs, per exemple, al principi havia pensat anar a presons, anar a centres de salut mental, el que passa és que suposo que la por d'alguna forma m'ha frenat,
I ara és el que li deia, vull reconfigurar tot això i tornar a pensar més en aquesta part de com puc aprofitar aquesta eina per connectar amb més gent, amb el col·lectiu, i que la gent també tingui el seu a dir, que no sigui només la meva història. Això és la meva història, però hi ha molt més que això. Com ha estat aquest acompanyament?
O sigui, com us coneixeu vosaltres? Per mi, brutal, eh? M'ha ajudat moltíssim. No me'n recordo com ens coneixem. El que sí que sé és que quan jo rebo el primer manuscrit, veig una sessió de psicoanàlisi per escrit d'autopsicoanàlisi. Llavors, jo no ho havia vist mai. M'interessa molt la psicoanàlisi, sobretot per anais nin i lectures que he fet. I vaig pensar que s'havia de tenir un parell de collons per psicoanalitzar-te per escrit i oferir-ho a la gent.
i va ser un acompanyament lent, perquè aquest senyor és molt perfeccionista, però penso que el resultat és brillant. Que la perfecció no et freni, eh, Pau? No, ens frenen, no? Però que no et freni, ja et dic, aquestes coses t'has d'agafar i fer-les. No, no, però jo també vull dir que per mi va ser un gran suport, perquè clar, jo no coneixia ningú del sector editorial, jo navegava en un mar, vull dir, totalment com un nàufrag, i conèixer-la en ella també em va donar com un punt d'enclatge, dir, hòstia, veure que ella confiava en mi...
i que em feia aquest seguiment em va donar com molta força també de voler-ho tirar endavant. Contestaven almenys els editorials? Em van contestar dos. Em van contestar dos, diguem-me que era un text massa personal i que els havia interessat, però això, que era massa autoreferencial. En una època on el que més es ven és l'autoficció. Completament. Aquest no era l'argument. L'argument era que és un llibre incòmode i fa por. Sí, jo penso que clar... Què creieu que fa por? No.
Jo penso que era un projecte arriscat, perquè sí que és veritat que inclús jo, quan el vaig tenir, vaig estar una setmana que no m'atrevi ni quasi ni sortir de casa, perquè pensava que això o seria ridiculitzat o la gent hi empatitzarà. Llavors crec que, clar, portat a nivell d'editorial,
doncs m'imagino que per un editorial és arriscat perquè, o sigui, et pots, no sé si dir embrutí, però si publiques una cosa que la gent diu què esteu fent amb això, aquí no hi ha qualitat, no ho sé, és especulació. I també penso, no ho sé, amb el tema polític a Catalunya, que jo no em posiciono massa ni a favor de l'independentisme ni en contra, o sigui, miro de ser el màxim objectiu possible,
No sé fins a quin punt això també pot tenir alguna cosa a veure. Perquè m'ho he plantejat, eh? No sé. Ho dic perquè si no havies tingut bones crítiques, havies pensat això no val res, no passa res. M'espero 10 anys a publicar alguna cosa. Té que no he tingut bones.
Jo he preguntat pel teu llibre i m'han donat molt bons avis. Ah, sí, eh? Doncs mira, això m'ha estranyat molt, perquè jo pensava, o això serà, el que et deia, això serà terrible i m'hauré amagant una cova durant cinc anys. Que ja t'agradaria. Ja m'agradaria. Jo crec que a tots ens agradaria ara mateix, eh, no haver-nos de preocupar. Sí, m'ho plantejo sovint, allà ja ho sap.
Però vull dir que això m'ha generat com una contradicció encara més grossa perquè gent que m'escriu diguen, hòstia, això és brutal, ho has de potenciar, i dir, hòstia, si m'estan dient això la gent, com és que ningú em va contestar? Ni tan sols em van contestar. I vaig fer cartes de presentació, m'ho vaig currar... La pregunta que et faig és, realment necessites una resposta? No.
No, i suposo que part d'aquest procés també m'està donant com una força interna que poder... O sigui, podem estar construint més això que no pas que sigui un editorial més agafat i més portat el llibre a les llibreries i ja estàs tot fet. Vull dir que m'ho haig de picar des de baix. No has d'aprendre mai.
de res ni de ningú. M'ha saltat alguna cosa aquí o no? No, no, tranquil. No has d'aprendre mai de res ni de ningú. Llavors aquesta resposta que potser és la que et fa perdre molt de temps i molta energia és que no la necessites realment. No, i tampoc hi penso massa, eh? Tampoc hi penso massa, però sí que a vegades no.
Són piruetes, t'ho dic de debò, són piruetes al destí. Sí, ara li vaig explicar a un llibre d'en David Uclés que es diu La península de les cases vacies, que és el llibre més venut ara a tot Espanya. Em penso que ha venut més de 100.000 còpies en un any. I vaig dir, hòstia, me'l vaig a comprar perquè em va criar molt l'atenció i em va agradar moltíssim. Però no, ara es dius, hòstia...
per què ha tingut aquest repulsament i aquesta catapulta que aquests llibres podria haver quedat igualment allà enterrat i vendre 200 còpies amb col·legues vull dir que a vegades no saps ben bé evidentment el llibre ha de ser bo, això per descomptat et diré una cosa, és que jo crec que ni tan sols les indústries culturals saben ben bé el què o sigui, les indústries culturals tenen una sèrie de mecanismes amb els quals funcionen però ells tampoc és a dir, perquè si fos tan fàcil viralitzar una cosa ara que està tan de moda aquesta paraula vull dir, tothom ho faria
Però al final és agafar la pedra, anar a l'estany de banyoles i llançar la pedra al màxim de bé possible per intentar despertar el monstre. Si l'espertes, perfecte, i si no, és seguir tirant pedres. A mi em fan fer molts informes, les editorials importants de Catalunya, i hi ha un apartat que diu puntuació comercial, puntuació literària.
O sigui, hi ha un decalatge brutal. La puntuació comercial pot ser 7 i la puntuació literària pot ser 3. I penso que el que li passa a Pau és que no sap que és un bon escriptor i que, a part d'expressar, comunica. El dia que es cregui que és un bon escriptor no tindrà tants dubtes.
Pau, al final, et diré una cosa. Alguna vegada has tingut el síndrome de l'impostor? Sempre. Sempre. Jo aquí a la mà tinc la prova palpable que no ho ets. Som una màscara, tot. Ah, mira, sí, això m'agrada. És molt de Doctor House, això. Todo el mundo miente. Som una màscara.
Tenim temps encara o no? Sí, tenim uns minuts, un parell de minuts. Jo volia dir que, per la gent de Girona que ens estigui escoltant, que si algú té ganes de parlar de temes de salut mental, depressió, ansietat, trauma, solitud, suïcidi, el que sigui, que sempre estic disponible per fer un cafè i que si algú està plantejant suïcidar-se, que està més que benvingut de venir a dormir a casa meva.
Doncs mira, queda dit tot això, el que hi ha darrere de Sagrada Família, les confessions de Salvador Tiché. Avui hem tingut les confessions del Pau Martí Rimbau. Tiché, per posar... Tiché. Tiché, eh? Tiché, Tiché. Del Tiché. Però avui hem tingut també les confessions del Pau Martí Rimbau. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. A tu, moltíssimes gràcies. També, Anna, no editora, però sí acompanyadora, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I ara feia dies que no la sentíem, però sí que teníem ganes de saber, o millor dit, sabies que, en aquest cas, volíem parlar novament amb la Bàrbara Julver, periodista de RACO aquí a Girona. Bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot, ja em sap greu, que ara feia dies que no ens veiem, perquè aquest estiu estem tots ara ja... Com ha anat aquesta xafuga, aquesta calor?
Doncs bé, jo la porto bé, el que passa que sí que és veritat que ha vingut molt de cop i llavors a l'armari encara tenim les coses d'hivern, com aquell qui diu. Em sembla, no sé si ho passen molt malament també els animals, però clar, la pregunta és com ho podem saber, t'ho dic perquè avui m'encanta el tema i és sobre la comunicació animal.
Sí, és que com es comuniquen entre ells i també com es comuniquen ells amb nosaltres. Això és la base de tota bona convivència, tant per ells com per nosaltres. Cal tenir clar que entendre els animals de companyia afavoreix, això suposo que estàs amb mi, el vincle que tenim. Si els entenem, per tant, d'alguna manera tindrem una relació més propera i més...
positiva, més sincera i tot serà una mica més fàcil però sí que és cert i a mi em passa que acostumem a entendre més els gossos que no pas els gats els gats fan servir un llenguatge com més subtil
Ens fan ghosting. Jo sempre he pensat que els gats ens fan ghosting, en canvi els gossos és diferent. O sigui, la pregunta de si els animals es comuniquen sí o no, la resposta és un sí rotund. Sí rotund, els animals es comuniquen i uns ho fan d'una manera, uns d'una altra, amb unes particularitats. Els gossos amb uns senyals de calma que explicarem, els gats també tenen el seu propi codi, fins i tot et puc proposar un llenguatge feliç perquè si vols parlar amb un gat puguis...
Entendre-t'hi, però mira, si et sembla, d'entrada, escoltem a Cristina González, ella és etòloga clínica i impulsora del projecte etologo.es, un servei d'etologia clínica i medicina veterinària de baix estrès per gossos i gats d'arreu de Catalunya. Ella en parla que uns i altres es comuniquen i d'això no hi ha dubte. Els gats són més subtils. Un gos és...
A priori és més intens en la seva expressivitat. Quan ens volen dir alguna cosa comencen a fer gestos, a bordar, a fer-se veure d'una forma molt més evident que no pas els gats que ho fan tot amb senyals més indirectes.
amb iols més subtils, moltes vegades amb postures que ens passen desapercebudes. Però no per això vol dir que careixin de significat, ni molt menys. Per tant, es comuniquen, això segur, a partir d'aquí. Aquest sembla si ho fragmentem una miqueta, perquè, clar, gats i gossos no són el mateix.
Sí, anem a conèixer una mica com ho fan. D'entrada us direm que hi ha una escala de senyals, que alguns conflictes evidentment no són inevitables, com ara els de territori, els de reproducció o els de menjar. Els animals, això sí, sempre prefereixen que hi hagi una bona convivència, tant entre membres de la seva espècie com amb els humans. Per tant, aquest és el punt de partida. I si s'han de comunicar...
Doncs cal tenir en compte que els senyals corporals, en el seu cas, van de menys a més visibilitat i també creixen en intensitat. I llavors potser us pregunteu quins senyals hi ha. Doncs mira, per exemple, un gos que se'n trobi un altre, així davant per davant, una mica lluny. De cares. De cares, exacte.
i no vulgui cap enfrontament, el que probablement farà és caminar lentament, descrivint com una corba per evitar-lo. Això és una manera subtil, entre ells, de fer-se entendre. O si algú li fa una moixaina i no vol que el toquin, no m'ho s'agrada. El que segurament farà és badallar o girarà el cap.
Aquests són els coneguts senyals de calma que va crear la Turit Rogàs, que és una educadora canina noruega i que hi ha un llibre específicament que parla d'això i que us recomano que us el mireu perquè aprendreu molt. Tampoc s'allunia gaire el que fem nosaltres, perquè quan trobes algú de cares a la vorera, canvies de vorera i si no, escolta, te apartes una mica. Una mica i fas un bedall com dient, escolta, això no va amb mi. Faig una hora que no veig res i no som tan diferents, jo crec. Deies que anàvem de menys a més.
Sí, sí, aquest és el seu funcionament. Per exemple, si això, acariciem un animal i ell no vol, doncs el que faré és desviar l'atenció per rebaixar l'atenció del moment que ell sent, no? Ells estimarà més fer-ho amb uns senyals de baix impacte, com el que dèiem, aclocar els ulls...
llepar-se el nas, que no pas fer una gran escenificació. Ara bé, si aquesta carícia continua, aleshores, clar, l'animal posarà un límit molt més clar, com ara ensenyar les dents, tocar amb el morro, fer un copet, i amb el temps podria, esclar que sí, acabar mossegant. Si vas apretant...
Sí, sí, exacte. Per tant, d'alguna manera podem dir que l'animal no ha tingut més remei que ser exagerat, que està enfadat i que demana ja, sisplau, que el deixis en pau. El veterinari Tomaso Piermarini, que és atòleg i veterinari de tombets, parla d'aquests senyals que creixen en intensitat.
Els gossos tenen una escala de senyals que van fent servir segon la situació. Ara, si un no interpreta bé les primeres senyals, com girar el cap, donar l'esquena, llepar-se la boca, llepar-se els llavis...
Doncs tot el pit de senyals que l'animal està una mica incòmode. Si no respetem aquestes senyals o no les veiem o no les interpreten bé, doncs el gos passarà potser a ensenyar els dents, a marcar i al final a mossegar.
El que podem dir és que no és que un gos sigui impulsiu, si mossega, sinó que d'alguna manera l'hem fet així a còpia de no escoltar-lo. Això és un concepte que hauríem de tenir en compte. Segurament ja deu fer temps que dóna senyals d'incomoditat i tu fa molts mesos que passes d'ell i que no l'entens. Per tant, el gos més bo del món podria arribar a mossegar si algú el molesta. I aquest senyal, malauradament, avui dia se sol malinterpretar. Falta molta comprensió
Per part de l'humà, això a l'animal, òbviament, no?, li pot generar un estrès, problemes d'agressivitat i de relació amb altres gossos. El típic cas aquest de moure la cua, no?, que tots diem, ai, mira quin gos que maco, està content, mou la cua, alerta.
Alerta, no sempre el moviment de cua vol dir que està content, normalment sí, però mira, segons un estudi sobre el comportament dels gossos que es va publicar a Applied Animal Behavior Science, va posar de manifest que els moviments de cua eren els senyals més comuns utilitzats per interpretar el comportament del gos. Això ho van veure 60 observadors que
Entenem com a observadors tutors de gossos, veterinàries, educadors, o no tutors, que van participar en aquesta investigació. Ara bé, pels experts, un gos que borda de forma territorial, projectat endavant per defensar el territori, o per allunyar algun estímul que el molesta...
fixeu-vos-hi que també probablement mourà la cua, serà fruit també de l'excitació del moment, però clar, la forma corporal és molt diferent, ja se sobreentén mourà la cua, però veuràs que està en senyal de defensa i l'altre mourà de cua. Vindria a ser el somriure de circumstàncies que a vegades posem els humans, que no es mal interpreti com el moviment de cua.
Sí, sí, aniria per aquí. En qualsevol cas, la pregunta és com entenem els gossos? Com entendre el gos? Una manera així com, a veure, divertida però que funciona, així m'ho han dit els experts.
Jo ho he provat, però m'acosta una mica que em facin cas fent-ho d'aquesta manera, però sí que és veritat que es pot seguir. És a dir, el mateix llenguatge que fan servir ells el pots fer servir tu. És a dir, reproduir aquest llenguatge de calma. A l'hora d'acostar-nos un gos, si ens mira...
però nosaltres el que podem fer per dir-li que vinc en senyal de calma, doncs també podem apartar la mirada, podem girar el cap, o podem acostar-nos en forma de corba, d'aquesta manera ell també t'entendrà, perquè tu estaràs fent servir el seu llenguatge. Ja us ho dic, jo ho he provat, m'acosto una mica perquè potser sóc més de paraula que no pas de gestos, però això no vol dir que no funcioni.
Ja veureu, ens ho explica en Tomàs Sopir Marini de nou en aquest tall de veu. Hi ha actuacions que podem fer que, si bé no som gossos, però encara som mamífers, i alguns senyals són comuns, o sigui, trencar el contacte visual, donar l'esquena, moure-se una mica lentament, fent curbes, això ajuda els gossos a interpretar les nostres intencions reals. Clarament, si anem directe a saco cap a l'animal, doncs és més probable que aquest ho valori com una situació perillosa.
Clar, tot això respecte a l'imaginari gossos. Ara et demano que canviem radicalment de tema i em sembla que probablement més complicat encara. Parlem de gats. Com es comuniquen els gats?
Tu què diries, Seid, com es comuniquen? Amb moltíssima subtilesa, ho has dit al principi. Jo crec que els gats també són... Primer de tot, que és això que diuen, que els gats són més autònoms i tot plegat, però jo crec que ells són més de mirades. Exacte, mirades, miols, vocalitzacions, també fan servir aquest llenguatge corporal.
De fet, una curiositat, des que els gats estan en contacte amb els humans, han après a miolar una mica més, a fer servir més aquesta forma de comunicar-se, perquè a la natura utilitzen més una combinació de sons, de feromones, per comunicar-se, no pas el que és específicament el miol. De miols n'hi ha molts tipus, mira, d'entrada. De fet, hi ha gats que són més xerraires que no pas d'altres, i això és el que hem de tenir clar.
Però sí que hi ha molts significats de miols, és a dir, el miol de la salutació, el miol de la gana, el del malestar, del joc, de l'atenció, el de l'angoixa, el de la reproducció, no? Està clar que el miolar serà una mica diferent i també variarà en funció del to, de la duració, de la intensitat o del ritme d'aquest...
Hi ha els miols més curts i aguts, que són més els de demanda, és a dir, el que vol que li obris la porta o que vol alguna cosa, els que són de forma més greu o més gutural, que és més ofensiu i expressa que no està còmode, o bé aquell que miolen accés, és a dir, que seria un senyal possiblement de destrès o que...
Té malestar, potser quan fa caca o pipí, no? A la sorreta, allà al sorral, doncs potser que tingui dolor. Una gran experta en gats és Alejandra López. Ell és consultora de comportament felí i impulsora de rasca i pica. Té un certificat que es diu Cat Behavior Consultant i és directora de l'Associació Internacional de Consultors sobre Comportament Animal. És que ho volia dir tot perquè és una gran experta en aquesta matèria
Ella viu a Sud-amèrica, si no vaig equivocada, a Argentina, i ens ha atès per poder-nos-ho explicar. Alejandra López diu que els miols són una de les formes principals en què els gats es comuniquen amb els humans i poden tenir diferents significats, depenent del context i de com sonen. Escoltem-la.
Un maullido corto y agudo puede indicar un saludo, mientras que uno largo y persistente suele expresar demanda como hambre o llamados de atención. Si es intenso, grave y repetitivo puede reflejar malestar, estrés o incluso dolor.
Los tutores que estén atentos van a notar que el tono, la duración, la intensidad y el ritmo del maullido cambian según lo que el gato quiere comunicarles. Por ejemplo, un maullido agudo y urgente suele ser muy distinto al que usa para pedir mimos. Además, cada gato desarrolla su propio repertorio vocal, así que también es importante conocer la voz individual de cada gato.
Per tant, en relació al que ha dit l'Alejandra López, és que quan aconseguim interpretar el llenguatge vocal i el corporal és una gran eina, una gran ajuda perquè podem detectar senyals que alguna cosa no acaba d'anar bé, volem dir, i que pot ser que d'aquí a poc comenci a tenir símptomes més físics evidents i que ens faran al veterinari. Per tant, és un gran què saber interpretar-los.
Jo et volia preguntar, t'ho dic perquè el cita, el plaç i tot plegat, jo ho he vist amb gossos, però em sembla que els gats no... Els gats no, però hi ha un tiktoker que es diu Alec Newman, que ell ha creat un llenguatge així com... Tot curiós, de fet els experts diuen que... Ara us el diré. Els experts diuen que amb la repetició, amb l'esforç positiu, es pot ensenyar un gat a fer-li certes accions o comportaments específics, com ara utilitzar aquesta safata sanitària o venir quan se'l crida.
Però bé, no hi ha unes evidències científiques d'un vocabulari feliu. El que passa és que aquest tiktoker Alec Newman, que ho podeu trobar a les xarxes, els experts no ho veuen com molt plausible això, però ell diu que sí i explica que ha après un nou llenguatge fruit de la convivència i de l'observació amb els seus felins. Jo l'intentaré reproduir però evidentment no... Amb tota la cura del món, eh? Vull dir, fem una cosa, tu el primer i jo el segon.
Et sembla? Vinga, va. Memer, és que seria això, no? Memer, segons ell, vol dir vine cap aquí. Per tant, si tu li dius al teu gat, Memer, doncs el gat hauria de venir. I ara me n'encarrego jo. Brajajà. Amb el brajajà, teòricament, què ens està dient Alec Newman? Doncs aquest, el brajajà, seria juguem. Segons Alec Newman i aquest vocabulari feliç que ell diu que li funciona i, no sé, potser estaria bé provat.
Ho intentaré, ja ho provaré aviam, la pròxima vegada que enganxo un gat, brajajà que li faré, aviam què passa. T'anava a dir, això no és el cas dels gats, però si saltem una altra vegada els gossos... Sí, però una cosa, perquè pot ser que millor l'hi diferent i que el seu accent sigui un altre i el brajajà no te funcioni i hauràs de dir brujujú. Haurem d'anar a Brighton, aprendre accent una altra vegada. Ara sí, altem els gossos, aviam, si extrepolem tot això cap als gossos,
Sí, Clàudia Focatza, que és una etòloga italiana, ha creat un mètode que s'anomena duasa i du, en què l'animal apren uns comportaments a partir de l'observació que fan els altres. És a dir, si el tutor fa una acció i el gos limita en sentir la verbalització de l'expressió duit, és a dir, el seu responsable fa una acció i li diu duit, i llavors el gos ho hauria d'aprendre.
o a còpia dels entrenaments, òbviament. I si això és així, bé, encara no ho sabem tot sobre el llenguatge. És una cosa tan oberta que... Mireu si és oberta, que volia acabar aquesta secció amb una informació que va una mica més enllà, i mai millor dit, del llenguatge que coneixem, més terrenal, més el que veiem i el que sentim.
Quin tipus de llenguatge és aquest? Hi ha un altre que és el que parla de cor a cor. Aquesta és una gran experta, Olga Porqueres, que fa més de 30 anys que es dedica a la comunicació animal, però la seva comunicació va això, de cor a cor. És a dir, ella fa una tasca terapèutica amb els animals, sobretot en la seva última darrera fase de vida,
que és on allà els animals expressen allò que més volen, allò que més desitgen, com se senten, què necessiten en aquest moment. Doncs l'Olga Porqueres i l'equip que treballa amb ella estan al costat de l'animal, els hi arriben imatges, sensacions, també paraules i emocions, i segons ens explica ella, és una forma de comunicar-se i ella sent el que està sentint l'animal i d'aquesta manera pot guiar en el responsable «vol això o li fa falta això».
És una comunicació que tots aquells que hem tingut animals de companyia també, i no sé, els estimem tant, que els coneixem tant, que amb una mirada gairebé els entenem. Doncs l'Olga Porqueres és el que fa amb els animals. I una frase molt bonica que m'agradaria acabar aquesta secció és que ella explicava que l'ésser humà està acostumat a mirar però no a veure, a sentir però no a escoltar.
Per tant, els animals ja expressen, però nosaltres encara avui dia no els entenem prou, per això espero que aquesta secció d'avui us acosti una mica més a aquesta simbiosi entre els animals, els humans, i els pugueu comprendre una mica més.
Doncs aviam d'aquí un any a veure si ha avançat gaire la cosa i ens arantarem gaire més de la pel·lícula. Mentrestant, t'ho anava a dir, eh? Vull dir, Memer, això és que ja has vingut, i Brajaha és que ja hem jugat una estoneta, no? Exacte. Això ja ho diríem. Bárbara Jul, bé, moltíssimes gràcies, un dia més. A vosaltres.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codidigital arroba ddgi.cat. Digitalitza la teva empresa, no et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Noto una mà sobre l'esquena i
Tinc la sensació que ara tot comença. Que ara tot comença. I quan arribem al punt de tres quarts de dotze del matí, seguim en directe als Quatre Rius, ja sentim de fons el Tot comença, títol homònim no només d'aquest tema que sentim de fons, sinó també del nou disc d'Ester, amb aquest accent valencià que sempre ens agrada que ens acompanyi aquí als Quatre Rius. Ester, bon dia i bona hora. Molt bon dia. I ben
Benvinguda a Girona. Moltes gràcies. Ara feia dies, no, que no venies? Sí, sí, l'última vegada que vaig vindre jo crec que era un viatge que van fent les amigues, per descobrir un poc Girona, imagina't. Imagina't. T'anava a dir, de fet, estàs aquí a Girona de promo, però tens bolo aquest vespre, eh, a Barcelona? Sí, correcte, estarem a l'antiga fàbrica de Damp, a l'Enderroxona, estarem amb el Sexani, amb classe B, fent ahir una xicoteta presentació del disc, superben acompanyades. I tant.
Ui, una abraçada en els de classe B, que són molt majos. I escolta, si la gent va poder baixar ahir a Guns N'Roses a Barcelona, que és de molt mala per calla, Montjuïc i tot això, que també podeu anar a l'antiga fàbrica, que està de conya. Escolta, tot comença. Parles de nous inicis? Parles d'un mateix inici?
Sí, bé, jo vinc de passar una època un poc complicada a nivell personal i al final la meva música va molt lligada al meu projecte musical, o sigui, el meu projecte musical va molt lligat a la meva vida personal, perdó, i per a mi era necessari parlar d'això i en tot comença d'alguna manera...
El que intento contar és com per a mi aquest punt d'inflexió que ha suposat la mort de mon pare ha suposat un moment de creixement personal, de posar-me a mi en el centre de tot i dir, és que la vida no saps quan se va acabar i sí que l'hem d'agarrar a anar per totes i tot comença, és que comença una nova éster amb més força que mai i en ser ella al centre de la seva vida.
Un ester que es coneix molt més a si mateixa potser. Sí, completament, sí, sí, sí, i d'això crec que parlen també les cançons en realitat. A vegades és que m'agrada molt això perquè també a vegades hi ha un missatge i és que la gent confon el fet de posar-te tu al centre que no deixa de ser al final posar prioritats, o sigui no és egoisme, és posar prioritats.
Sí, sí, vull dir que al final tu no eres la teua prioritat, és que d'on comença el curar-se, el cuidar-se a una mateixa, com et presentes al món quan tu no estàs bé amb tu, doncs no sé, és complicat. Carai, el disc ha anat bé, t'ho dic perquè et noto tranquil·líssima.
Sí, estic molt tranquil·la en realitat. Estic molt contenta de la feina que hem fet, estic molt segura de les coses que conto, de la veritat que he volgut contar i ara simplement a compartir-ho i a difondre-ho amb tothom que vulgui escoltar-ho, saps? Estic molt tranquil·la.
A part has fet col·labos guapes amb el Miqui Núñez, per exemple. Sí, la veritat és que ha sigut una cançó molt especial. Era una cançó que parla sobre com jo m'he enfrontat al projecte musical durant aquest últim any i mig, de les coses bones, però també les roïnes, perquè també passen coses roïnes i també ens sentim vulnerables. I també hi ha dies que estem ratllares encara que sigui el nostre somni.
i quan tenia la cançó li vaig enviar un audi una mica ronyós en plan, tinc aquesta cançó a veure si t'agradaria sumar-te perquè pensava que a nivell del que contava la cançó ell se podia sentir molt identificat per allò que ell parla en les seues cançons i em va dir, tia, per mi d'una i va ser com, joder, tan fàcil? en sèrio? després ja entra tota la moguda de ser llibres escogràfics ficant-se d'acord i movides d'eses però superbé, molt contenta Tu ets gaire animal d'estudi o què?
M'agradaria dir-te que sí, però la veritat és que al tenir un projecte tan xicotet i que encara som tan precàries, no passem tant de temps a l'estudi. Tant de bo algun dia poder realment disfrutar de l'estudi sense pensar en una hora més costa tant, saps? Poder disfrutar-ho més. Ara, de moment, disfruto més del directe perquè és on tinc més temps d'estar. Però m'encantaria poder ser més animal d'estudi.
Ara parlaves del directe, que m'han dit que us l'heu currat. Sí, la veritat és que sí, el directe ha fet una evolució molt gran i també estem en un punt com que la gent està donant-se un poc de lo que està sent Esther i està deixant de ser, perquè abans quan vam començar era un directe molt íntim, molt més acústic.
I ara som sis persones damunt de l'escenari, tres guitares, bateria a baixos, un directe supercanyero, també íntim, perquè jo soc una tia molt íntima i molt emocional, però és un directe superenergètic, superdebotat, també del momentet d'abratar-te les amigues i plorar un poquet, però un directe molt guai, és un directe molt divertit.
Normalment els directes divertits són complicats de plasmar del single que escoltem cap allà. No sé si també a tu t'ha costat una miqueta fer aquesta transició. Per això m'ha hagut ampliat la banda, perquè si no era impossible. I tot i així, evidentment, hi ha coses que no es poden fer en directe, com tots els sons electrònics que es llancen i tal, però som tants a l'escenari perquè volem fer un directe que sigui el més fidel possible a les cançons que la gent pot escoltar a les plataformes o al disc.
T'ho dic perquè tens agenda xunga, eh? Vull dir, ara et vénen unes setmanes guapes, guapes. Tot aquest estiu, vull dir, per esvalenciar. Xungo, però amb moltes ganes. Xungo d'energia, perquè ens hem de cuidar molt, perquè al final és un directe molt exigent, però tenim moltes ganes de tota aquesta gira de l'estiu que ve. Encara, de fet, encara queden dates per confirmar que encara no ens deixen que no estan al calendari, que és com... Però deixa'm anunciar-ho, per què? Però amb moltes, moltes ganes, la veritat. Creiem que serà un estiu molt guai.
Dins de tota aquesta fermacència, tens algun moment de pausa on t'agafes i fas, fuà, tot el que està passant? Sí, sí, sí, ho intento, intento, no tots els dies perquè tots els dies és impossible, però intento totes les setmanes guardar un momentet pa mi, pa...
per donar-me i per aixafar terra i per dir, és que el que està passant és molt fort, però jo sé, això sent la mateixa tia, és una faena més i sempre està bé relativitzar-ho un poquet per aixafar terra i no flipar-se, no? Perquè al final és un somni que sempre has tingut i és aixa idea, no? I estàs tot el rato intentant aproximar-te a aixa idea de lo que tu pensaves que anava a ser i tampoc és real, entonces és com intentar tot el rato aterrar-ho. Això és el que li diries a l'Esther de fa un o dos anys?
Sí, i li donaria les gràcies, perquè ha sigut una tia molt forta, i jo crec que ni ella mateixa sabia que anava a ser capaç de fer tot el que ha fet. Carai. Sí, sí, de veres, o sigui, t'ho dic de veres, jo, mira, estant-me veia liderant un equip de Penyaf, que si la fotògrafa, la de disseny, la de tal, no sé què, abans això ho feia més Cesc que el meu mànager, però esta vegada hi ha agarrat jo amb les regnes de tot això, i jo me pensava que jo això no seria capaç mai de fer-ho, saps? I de cop estava jo liderant un equip. Jo, eh, Esther, gràcies, tia.
El pop normalment ho diuen, que és energia, vull dir, i en tens moltíssim. Jo tinc molta energia, energia a cabassos, la veritat és que sí.
La qüestió després és com descansar-ho i com païr-ho. Descansar, diu. No, no té pinta, no? És que al final... Ja, però és que la vida són reptes. Que sí, ahir estàvem assatjant amb la banda... Estàvem a València, a Ciutat. Bona, alboralla. Estàvem assatjant, vam acabar d'assatjar a les 8, mos vam pillar a la furgosa, és qui jo, mos vam vindre a dormir a Girona, però avui està tot este matí. O sigui, ha dormit poc. Més difícil encara, conduïes tu. No, no, no, jo no conduïixo, conduïs ell. Jo m'estic traient el carnet de cotxe encara.
En qualsevol cas, tenim gira, tenim... Però el tot comença, ja ha publicat tot, eh? Vull dir, tot Spotify i aquestes coses. Sí, a totes bandes, correcte. És que aquí som molt analògics, eh? Nosaltres ens has de perdonar, vull dir, estem en un món digital, però... No, no, no. Està totes les plataformes digitals i després... Bueno, ara, esta setmana que ve, anunciarem el format físic, que no és un format físic habitual. No hem fet un disc, no hem fet un vinil... Què heu fet?
Hem fet una xicoteta revista, mode fanzine, com tot l'univers del disc anava als 2000, i ara els discos ja estan molt passats, la gent ja no escolta discos, escolta nominil, però és molt car de produir. Hem fet un fanzine que va amb un regal, que és un MP3 amb totes les cançons,
I en el fanzine està tota la informació del disc, les lletres de les cançons amb els acords per a que la gent pugui tocar-les, tot entrevistes, jocs interactius, per a que la gent pugui entrar un poc més en l'univers del projecte. I tenir com a xicota recompensa de l'MP3, que és una referència molt de la nostra infantesa i la nostra adolescència, hem fet alguna cosa així, una mica diferent.
Esterla, això que m'emporto de tot això és que al final facis el que facis fes-ho a la teva manera, que segur que va bé. Pues sí, jo crec que l'important és fer-ho des de la veritat de cadascú, saps? I ja està, i que sigui el que ha de ser.
Mira, doncs, el que sí que és veritat també, i t'ho he dit abans, és que a nosaltres ens encanten els finals circulars, llavors marxarem escoltant-te, en aquest cas, marxarem escoltant el Tot Comença, títol homònim d'aquest single, però també del disc, aquest segon disc que ens presentes. Esther, moltíssimes gràcies, que vagis superbé el bolo d'aquest vespre i tot l'estiu, que tant de bo puguis tornar aquí a Girona. Nos encantarà tornar a Girona, estem molt contentes i nos encantarà vindre, i sí, avui gaudirem molt de Barcelona i tot lo que ve. Gràcies a vosaltres.
I ara estic aquí, tan dintre de mi, tan conscient de la velocitat. I els meus pensaments valés de canon, ara sóc no.
Gràcies.
La Ràdio de Girona. Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codidigital arroba ddgi.cat. Digitalitza la teva empresa, no et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona.
A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
La teva ràdio.
Som la teva veu, som la Gironina.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La Ràdio de Girona És per tu que em sento fort És per tu que m'has triat
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.