Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Tec. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dimarts 17 de desembre de 2024. Ara sí que sí, prèvia de Nadal, i l'altre dia vaig veure un anunci amb aquella postal perfecta, de família perfecta, de vida perfecta, que ens volen vendre. Una perfecció impostada. En vénen al cap, al cap del Nadal, per exemple, el Torna Casa Torna o l'anunci del dècim al bar que li van guardar.
No hi ha un Nadal, n'hi ha molts, cada persona segurament té el seu, ni millor ni pitjor, simplement diferent, i que cadascú de nosaltres el viu d'una manera on el més important simplement és gaudir. Aquella perfecció impostada que deia és això, un anhel irreal, una utopia que no existeix, i el bo del Ramon Piqué ens definia una manera de viure basada en el cruifisme.
us pot servir per Nadal i per la resta de l'any. Que la perfecció no us freni, ans al contrari, si em permeteu la llicència, cada matí estaria bé recordar el que va dir el bo del Johan. Sortiu i disfruteu.
I com sempre m'acompanya, notari de la ràdio gironina, apòstol del saber fer i també, per què no dir-ho dels pessebres, a la seva manera. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Ho has dit molt bé, a la seva manera, eh, una mica. A la seva manera, perquè és que... Jo sí. Escolta'm una cosa, en aquesta vida tothom ha d'anar a la seva manera. Sempre. És que no n'hi ha una de bona ni una de dolenta, cadascuna és diferent i única. I gaudir-ho més a més, si pot ser, eh. Gaudir-ho, és que...
Havia de prendre'm la llicència de dir disfrutar, perquè és el que deia el Johan. Sortiu i disfruteu. Salir i disfrutar. Exacte. Que de fet hi ha la broma aquella que deia la de sales de frutes. Exacte. Que era sales des frutes. Sí, sí, sí. Perquè clar, recordem... Eres bon, diguéssim, telespectador del Cracòvia, eh? No, clar, perquè, home, recordem que el bo del Johan, vull dir, aviam si m'entens, de les Terres de l'Ebre no era. No era comandès, aquest nano.
No, no, ninja de xinona tampoc, eh? Sí, sí. I arribava aquí i deia, sales de frutes. I deia, sales de frutes? Sales des frutes! Saps? Vull dir, surt i disfruta. Surt i gaudeix. Que seria ja el... Ai, en fi. Ben dit en català. Com deia Pla de l'Estany, Arnau Vila, ha passat alguna cosa aquests dies?
Moltes coses sempre passen al Pla de l'Estany. Sempre passen coses al Pla de l'Estany. És Disneyland, allò? Gairebé, gairebé. Però sí que és veritat que per Nadal tenim moltíssimes activitats i moltes associacions que fan coses ben interessants, que ara mateix en parlarem. Coma, clar que en parlarem. Ja ho sabem que en parlarem, però abans, com deies...
No, bàsicament, repassar la que tenim avui, els passabristes de Banyoles, que tornen a passar per aquí un any més amb nosaltres. Aviam què s'expliquen d'avui més amb una efemèride bastant bona, un aniversari, 60 anys, aviat has dit. Jo encara no els tinc, aviam si hi arribo. També ens acompanyarà el Bernat Rubió, president del Rotary Girona, amb motiu dels premis Bon Matí.
que se celebren demà, Premis Manel, bon matí, de Periodisme. També ens servirà, per què no dir-ho, per fer un repàs a aquest primer tram de mandat a la seva presidència aquest 2024, per veure què tenim el 2025, i també passarà per aquí la pastisseria Tries. Carai. Correcte, que parlarem de la... bàsicament de la campanya de Nadal i tot plegat. Saps quan van obrir la pastisseria Tries, Arnau Vila? A quin any? Ni de conya l'encertes. El 1923.
1908 Prou bé, eh? Podria haver dit 1970 O 2015 En qualsevol cas, com dèiem No sé si la pastisseria vindrà gaire plena Però nosaltres sí que anem molt plens Si et sembla, Arnau Vila, comencem Ens hi posem
I un any més ens tornen a acompanyar els Passebristes de Banyoles, aviam quins diurames han pogut organitzar, especialment amb, com dèiem, aquest aniversari 60 anys, aviat és dit, d'història. Per poder-ho comentar, m'acompanya Tomàs Abinardell, president de Passebristes de Banyoles, bon dia i bona hora. Bon dia. També ens acompanya Joan Portella, bon dia i bona hora, també dels Passebristes. Joan Portella, bon dia.
Primer de tot, 60 anys, 60 aniversari Em sembla que per a vosaltres especialment Deu ser un any molt i molt especial Home, ho és Aquest any és d'aquests de sal i disfruta Us ha agradat el joc? Sí, sí, ens ha agradat el joc aquest
Home, evidentment aquest any és un any que nosaltres haurem d'emmarcar, perquè és un any molt especial, primer perquè hem complert 60 anys, però després també per tots els reptes que ens havíem posat davant i que hem aconseguit. Reptes com l'exposició més gran segur que hi ha a Catalunya de Pesebres,
segon repte que vam dir 60 anys, 60 pesebres no solament n'hem fet 60 sinó que n'hem fet 80 vull dir que el repte sempre està per superar
I, bueno, molt contents, vull dir, amb moltes novetats també dintre l'exposició, que, bueno, que irem comentant, si voleu, ara més endavant. I tant. Abans, però, tenia curiositat. Joan, a tu com et van enredar per fer Passebre? Des de quan hi ets? T'explico. Jo, la meva dona, la rebeïmestre, fa 11 anys ja que estava fent diurames i així, no? I cada any em presentava una ella...
I li agrada tant que quan havia acabat, deia, fem un junt, Joan. Jo deia, no, no, que això ho veig molt gros, veig molt gros. Mira, fes una cosa, diu, tu fas un, el que saps fer una miqueta, un carro, per exemple, i Joel fa l'estructura i tal, així se'n va començar a agafar. I l'altra cosa, perquè ella ja és passebrista, ja reconeguda. Ella ja domina, eh? Vull dir... Jo som nouvingut aquí dels últims anys i ella em porta 11. Sempre solen dominar més elles que nosaltres, eh? En tota la vida, eh? Si no cal pas. De vegades va la millor, però bé.
I l'altra cosa era que sempre havia sentit que el passabrisme, el fer una estructura així i idear-ho, posar-ho dins d'una caixa i tal, era qüestió d'artística, no? I jo vaig veure que no és artística, és multiartística i és aquí on s'hi enganxa molta gent.
I dius, tu sabràs fer modelatge, tu sabràs dissenyar, tu sabràs de llums, tu sabràs així. I aquí ho agraeixen també els visitants, que és com si, sempre poso l'exemple d'uns amics que travessen un bosc i quan acaben diuen, què t'ha semblat aquest bosc?
diu, ostres, i tu, hi ha unes pedres metamòrfiques, el geòleg, el botànic, la fegeada i tal, el pintor, mira, tinc aquí la rutina gravada i quan arribi a casa pintaré això, doncs el que m'he fixat és que els que visiten això, els que visiten el pesabisme aquí, el monestir de Banyoles, els hi passa, no?
i on et destacarà, ostres, aquest pessebre que és contemporani, aquest que és tal, i és bo de sentir totes les opinions que hi ha, així deixes de banda premis, per dir-ho d'una manera, i li treus importància a això, i escoltes molt la gent el que li agrada, fins i tot, a veure, hi ha un article d'en Matthew Tree,
escriptor anglès, després de la visita deixo unes frases que em van agradar molt, que és que vaig sortir, diu ell, del monestir amb una sensació de pau i serenitat que no havia viscut des de la meva infantesa. Dic, hosti, xabó, la gent que va visitar això tan de bo sentíssim tots aquests...
Arguments que dona, no? És fantàstic. Parlem d'aquests arguments, no sé si és el que va sentir també la gent a la inauguració d'aquest any. Com va anar? Bueno, va ser apoteòsica, perquè mai de la vida hi havia hagut tanta gent amb una inauguració, amb un estir, no hi cabia una ànima més. Vull dir, jo crec que si no érem 400, poc faltava. Vull dir, no, no, molt bé, a part que va venir el president del Parlament...
El senyor Rull, a la inauguració, juntament amb l'arcalde i altres regidors, va ser una inauguració d'aquelles que no oblidarem. A part que després hi va haver un espectacle de llum, que són una de les novetats que hem presentat aquest any,
I, bueno, no ho sé, només podem dir que estem molt i molt contents, de moment, de la gent que està passant per l'exposició i com està anat. Fins quant la tenim, l'exposició? Està fins al dia 11, si no recordo malament, de gener. O sigui, el diumenge, després de Reis, és l'últim dia. Per vosaltres, quin és el dia gran?
Mira, depèn, i això és fàcil de contestar, perquè des que estem al monestir, que fa 10 anys, veiem que pel pont de la Puríssima, doncs bàsicament tots els visitants són visitants de fora, bàsicament de les comarques de Barcelona.
Barcelona o d'arreu de Catalunya. I com parlem de les festes tradicionals, de Nadal, Cap d'Any i tot això, la gent que ve és la gent de la comarca. Evidentment, potser el dia més important sempre és el dia de Nadal, però bueno... De vegades, depèn, tu vaig fer la guàrdia el dissabte amb la meva dona allà, i ens van arribar un grup de persones que
que venien allà a visitar això, però en van arribar dos o tres de cop, i allò semblava una rambla increïble, i no hi haguessis comptant mai que aquell dia vingués tantes persones. Sí, és que el dia que ve una excursió o el que sigui, perquè en passen moltes, tant del sud de França com d'arreu de Catalunya, perquè aquestes dades, vull dir, la gent...
Deu fer excursions i fa que cada vegada que ve una excursió ja omplim el monestir. I doneu premis també, si no m'equivoco, a diorames. T'ho dic perquè em sembla que en aquesta taula tenim una menció especial. No, Arnau Vila, que ja seria hora que diguessis alguna cosa, bon dia i bona hora de nou.
Què tal, un molt bon dia, sí, la veritat és que sí, per molts anys aprofitem també per felicitar-vos en directe. Sí, sí, sempre fa il·lusió, doncs, poder fer diorames. Jo la veritat és que vaig començar perquè em va sobtar molt d'aquelles obres d'art, podríem dir, i em van dir, no sé, això és molt fàcil de fer. I la veritat és que...
pesebres, no? No, no, no. No, no, ha fet pesebres, si queda ben petit, sempre van els pesebres aquells de casa, que per cert fan concursos també, van a les cases a mirar com fan els pesebres, i vaig començar així, i a més a més després vaig, de fet en una entrevista que vam fer a la televisió, vaig pensar a dir, ostres, això com ho feu?
I en Josep va dir, no, això és molt fàcil, una mica d'aquí, una mica d'ideia, i deia, sí, aquí tens el possible. I dius, ostres, provem-ho, no? A veure què tal? I sí, sí, la veritat és que sí. I a l'escola, que és molt important també, a l'escola de presubismes. És veritat, l'escola, com va de moment? Gaire amainada, que s'apunta o què?
Bàsicament no és perquè s'apunti a Mainada, sinó perquè l'escola serveixi per anar regenerant el pesabrisme. Perquè per mi l'Arnau encara és Mainada. Això és el dels petits. Amb els anys que té serà Mainada. Segur, segur.
No, mira, si has importat l'escola, que nosaltres l'any 2000, o sigui, fa 24 anys, vàrem crear l'escola, i de l'escola ara podem dir que el 60% dels pesebres exposats al monestir han sortit, o sigui, són gent que ha sortit de l'escola. Per tant, és importantíssim, és un dels nostres piles més importants. Totes les associacions...
que no han sapigut el seu temps o han fet escola, hores d'ara estan en hores baixes. Per què? Doncs perquè de mica en mica la gent es va fent gran i cada vegada va quedar menys d'allò. A part de que l'escola també està portant noves ireies.
Precisament, i això en podem parlar ara, de la gran varietat que hi ha de pesebres avanyoles. La tradició i innovació. Exactament. L'altre dia, parlant que vàrem estar en una inauguració a França d'una exposició que hem fet, hi havia el president de la Federació Internacional de Pesebres, que representa 24 països, i ens deia...
El centre neuràlgic avui en dia del Pesebrisme, bàsicament és Catalunya. Si nosaltres som de les exposicions més importants que es fan a Catalunya, perquè ho som, no ho sé, digueu-me, blanco i amb botella, que...
Llet. Llet. Molta llet. Ja està. Tenim molta llet per tenir la millor exposició que es pugui fer o es pugui veure aquí a Catalunya. És veritat, la clau de volta suposa d'aquest boom que hi ha hagut, el que deies tu de compaginar tradició amb innovació, que els pessebres siguin inèdits cada any. Clar.
Un equip de direcció, tu no ho diràs, Tomàs, perquè ell ja és... L'hi dic jo, que està treballant moltíssim i està rebent a la gent els braços oberts i treballa. Jo m'he adonat aquest any que fan exposicions a altres llocs i anem per primera vegada i la feina que fan és increïble, no m'havia adonat mai. És increïble. L'ESOLER, per exemple, carrega el cotxe, descarrega, munta aquí, munta allà.
És una feina que la gent no veu i jo era de l'associació i tampoc la veia gaire. Doncs aquesta és una altra clau. L'escola que acabem de dir, i una que hem de fer referència, que seria l'increment de dones que hi ha hagut, el tant percent de dones, que hi ha hagut un... De veritat, han aportat moltíssim i ara han fet una exposició a Barcelona al barrigòtic, la Remei...
la Marta i l'Imma, que n'has posat allà, han tingut un reconeixement, també, doncs, el pessebre amb ulls de dona, no?, que t'he acorregut molt. Però digues-ho de la teva dona, de l'alremei. O l'alremei. No, no, del pessebre aquest. És que és la teva dona i la gent no s'ho creurà, eh? Bueno, digu-ho, digu-ho, digu-ho, perquè és molt important, això, eh? És un fragment de 30 pessebres exposats, i hi ha un de la guerra molt maco, ell en va fer un de petit, i el va exposar aquí al barri gòtic, no?,
i un youtuber d'aquests el va agafar i el va penjar, li va dir que li havia agradat molt i de cop i de volta, en 3 hores 4, 5 hores tenia uns 160.000 visualitzacions un pessebre així petit allò que dius, ostres com corren les notícies i així s'ha anat corrent les veus i és bo perquè mentrestant, com es presentava també per l'associació de Banyoles és una altra cosa més
Aquest era força impactant perquè representa que són refugiats, estan a la guerra, es veu el bombardeig, es veu la bomba i això és un tema, per desgràcia, massa actual cada dia. Jo per, no sé si per desgràcia, però per curiositat, acabaré pel principi i, si no m'equivoco, vosaltres ja comenceu a fer pesebres amb bermudes i amb samarreta curta.
No sé si és així, perquè la gent es pensa que això del Passebre es fa el dia 17 de desembre, m'entens, per organitzar-ho, però jo he vist a l'Arnau Vila, amb bermudes i amb samarreta curta, i dir, mira, em vaig a fer Passebre aquesta tarda, i dir, Carnau, però tu què m'has de dir? Però és que ara tindria una de més grossa, eh? L'any que ve... Amb anyadol. Sí. Espera, espera, espera. És que va per aquí, ja, el tema.
L'any que ve, el Club Natació Banyoles, que és un... O sigui, és un club esportiu, doncs en celebren el centenari. I aleshores ens han proposat a moltes associacions una col·laboració amb ells. Evidentment, nosaltres fem pessebres. Els nostres pessebres, no ho sé, al final haurem de posar el Sant Josep i la Mare de Déu en banyador i trage de bany, perquè que estigui lligat
amb un club que és esportiu, doncs ja m'explicaràs de quina manera. Per això et deia que, a part d'això, que nosaltres sempre l'escola la comencem el mes de maig. En qualsevol cas, 60 anys, com he dit abans dels pesadistes de Banyoles, i em sembla que, tot i haver solit aquests 60 anys, ja per anar acabant, ganes de sumar-ne 60 més i 600, eh, si cal. Home, esperem que sí, tot i que no ho veurem.
Bueno, l'Arnau no ho sé. Si sents no crec, eh? Bueno, ja ho veuríem, eh? Esperem que això t'ho puguem explicar. Arnau, la mort només es pot demostrar morint-se. O sigui, de moment... A mi ningú m'ho dirà mai que m'he mort, això sí.
En qualsevol cas, Tomàs, Joan, moltíssimes gràcies per haver-nos empanyat. Gràcies a vosaltres. Una petita cosa només, és un petit repte als oients i a les oients, que si coneixen alguna associació de passeurisme que hagi fet 50 diurames, que hagi repartit 32 fragments i que siguin tots inèdits, doncs que ens avisi que l'irem a visitar, eh, Tomàs? O si no, que vinguin a Banyoles. Sempre és bon pla anar a Banyoles, eh? Tomàs, Joan, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
Viu l'edició més espectacular del gran cir de Nadal de Girona i el seu nou espectacle, Adrenalina. Aquest Nadal emociona't amb la màgia del cir de qualitat portat a l'extrem. Del 25 al 29 de desembre, sota la gran carpa de la copa. Entrades a cirnadalgirona.com
Aquest Nadal participa la campanya solidària de l'Espai Gironès a favor dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Vine a dibuixar la teva mà al nostre llibre gegant i estaràs col·laborant per millorar el denestar dels nens i nenes ingressats. Per Nadal, ajuda'ns a omplir l'Espai Gironès de mans solidàries. Dies 6, 8, 15, 22 i 29 de desembre i 5 de gener tot obert.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I seguim en directe als Quatre Rius, d'avui dimarts, dia 17 de desembre, mirant ara mateix a l'agenda. I és que demà, dia 18 de desembre, dimecres, a les 8 del vespre, el casino de Girona s'entregarà els premis Bon Matí. En aquest cas, la seva 43a edició.
de la mà del Rotary Club de Girona. Per poder parlar sobre els Premis de Periodisme i també sobre altres qüestions vinculades a la Rotary Internacional, volíem convidar el Bernat Rubió, president del Rotary Club de Girona. Bon dia i bona hora. Què tal? Bon dia seguit.
I benvingut, perquè em sembla que és la primera vegada que passes per aquí amb mi, eh? Sí. Amb mi, eh? En altres coses és una altra història. Primer de tot, em sembla que aquesta setmana moltíssima feina, eh? Seu gira. Ahir vau tenir sopar, demà teniu un altre... Sí, ahir vam tenir el sopar del Jurat, que per cert, la meva primera experiència em va agradar molt aquesta experiència del món periodístic i tota la litúrgia d'escollir el guanyador. La veritat és que va ser emocionant i em va agradar molt.
Avui és un dia d'impàs i demà arribem, 43è edició dels Premis Manuel, bon matí. No sé si ens en pots parlar una mica perquè encara no ho conegui. Bé, la veritat és que és un premi ja molt consolidat, com pot ser un premi que aporta ja 43 edicions i, bé, realment també és una mica desconegut el fet que sigui un dels més ben dotats de la seva categoria.
I per a mi hi ha articles periodístics que s'hagin publicat en qualsevol mitjada i que tinguin una referència directa a la ciutat de Girona. I la veritat és que hi ha hagut...
Hi ha hagut participació, però no... Ahir a la taula es parlava que hem d'aconseguir, entre tots plegats, millorar la difusió perquè hi hagi més participació. És a dir, pensem que hauria d'haver-hi més gent, perquè hi ha molta qualitat, hi ha molts escritors, periodistes que fan articles molt bons, i possiblement no s'acaben presentant per desconeixença. Llavors, hem de fer un esforç en difusió. És una de les conclusions que vam
Treure-hi. Això és molt rotari, eh? Vull dir, encara no heu entrenat el premi, que ja esteu mirant objectius per a la següent. Totalment, totalment, sí, sí. Els deures per l'any que ve serà aquesta, fer de manera que hi hagi més bona difusió. Si no m'equivoco, aquesta és la teva posada de llarg, també podríem dir el càrrec, ja que agafes el càrrec al mes de juliol, i aquesta seria, doncs, si no m'equivoco, dels primers actes importants que té el requerit. Sí, correcte.
Correcte. En agenda. Com va de moment aquest balanç, aquests primers mesos d'aterratge? Bueno, molt bé, aquest any també, a part de les coses que ja fem de manera recorrent, aquest any hem engegat un projecte molt xulo que serà la primera edició.
si tot va bé, del Premi de la Joventut, que és un premi que volem instaurar, que ja es fa a altres contrades de Catalunya, a altres copos rotaris que ja ho tenen consolidat, sense anar més lluny als nostres amics i veïns de Banyoles, ja ho tenen molt consolidat. I es tracta de premiar estudiants de batxiller, segon de batxillerat,
Però no solament de la vessant acadèmica, que també, sinó especialment tot el tema de valors humans, que evidentment són els que lliguen més amb l'esperit rotari. I, bueno, llavors...
A part del reconeixement, també hi haurà un premi tan interessant com poder escollir un camp d'estiu a qualsevol país d'Europa, que a part de poder a qui li vingui de gust fer voluntariat...
que pot ser de voluntariat o pot ser totalment lúdic, compartir experiències amb joves nois-noies de la seva edat, que això també és superxulo per aquests nois-noies de joves. T'he de dir que les teves paraules em resulten una mica familiars i suposo que ara m'ho explicaràs bé, t'ho dic perquè en Dani Valls, anterior president també, parlava d'un projecte molt semblant i em sembla que el Rotary, vull dir, vau fer com...
Parlem d'això, vull dir, d'un acord a la presidència, aviam com funciona això. La veritat és que és una cosa que funciona perquè ara ens hem plantejat els períodes de 3 en 3. És a dir, en Dani, per exemple, aquest projecte es va començar...
a pensar en el seu any. Aquest any, si tot va bé, farem la primera edició i l'any que ve, en Toni Cruz, que és el proper president, tindrà una mica també l'encàrrec de consolidar. La possibilitat de fer-ho de 3 en 3 implica que els projectes aquests que no es poden tancar en un any
puguin tenir continuïtat. No cada president, per dir alguna cosa, marca la seva agenda, sinó que es fa de manera consensuada. A més a més, en totes les reunions que fem de junta, s'incorporen els tres presidents. El passat, el present i el futur. I d'aquesta manera fem les coses amb una visió més a llarg termini.
O sigui, que és una presidència realment compartida en aquest sentit i al final és com molt democràtica, és molt col·lectiva aquesta presidència. No, no, totalment, la idea és aquesta perquè al final les coses que funcionen són les que són fruit del consens i de l'acord de tothom, d'aquestes maneres funcionen, a més nosaltres al final també som una colla d'amics que ens...
ens uneix aquest esperit de fer coses, però som una colla d'amics. Per tant, el que ha d'aprimar sempre més és el bon rotllo i les ganes també d'estar bé i fer-ho des del consens. És la millor manera, evidentment. No tindria cap sentit que hi haguessin enfrontaments o maneres de veure les coses diferents. Es busca el que sigui comú a tots i així estirem. És el que t'anava a dir. Expliquem això. Sou una colla d'amics, el Rotary. O sigui, qui sou al Rotary? En paraules teves.
Doncs això, és que al final és això, ens uneix aquesta voluntat de fer coses per la comunitat, que és l'esperit de Rotary, però això és el que ens uneix, però al final compartim això perquè també tenim una relació d'amistat, i quan estem junts estem a gust, és a dir, no és que ens trobem per fer quelcom, no, no, és a dir, és una relació que genera aquest vincle.
I d'aquesta manera és com es poden fer coses, perquè des de l'amistat es pot també fer un treball conjunt. Però són dues coses que venen lligades, llavors quan entra gent nova intentem que el que primer vegin és aquest sentiment d'estar entre amics, amb unes ganes de fer coses, però des de l'amistat. Penso que això és bastant clau.
I, de fet, aquest ha estat sempre un dels grans reptes del Rotary, si no m'equivoco, que és l'entrada de gent nova, de gent jove. Correcte, correcte. Això sempre és... Ara, precisament, estem intentant, que també serà una de les coses que estem ja arrencant aquest any, però que haurà de rematar en Toni Cluz, i també, precisament, és un projecte que va començar en Dani amb força l'any passat, intentant, a part de tenir la via oberta per entrar membres com...
persones físiques, per entendre'ns, tenim oberta també la via per entrar membresia corporativa, és a dir, membres, en llenguatge americà seria com a espònsors, empreses que serien com a espònsors de Rotary, i que això també seria la manera de connectar
L'empresa amb l'ARCC, que també és una cosa que cada vegada més és més habitual, doncs, parlar de responsabilitat social corporativa i també ser d'una manera que l'empresa pogués entrar en aquest tema a través de Rotary. I, a més a més, donar oportunitat als directius d'aquestes empreses també a participar i, per què no, més endavant, també poder donar entrada ja a nivell particular de...
Però és també una via oberta perquè sí que és rellevant incrementar la massa de gent perquè és una obvietat però, clar, contra més gent som, més forts som i més possibilitat tenim de fer coses.
A més a més d'això, és que ara parlàvem d'un repte que probablement és més de futur, però ara vull mirar un mes i poc cap enrere i és que es va plantejar un repte davant de tothom, pràcticament, que era la Dana, les conseqüències, també. En aquest sentit, com va reaccionar el Rotary Girona?
Bé, és un tema que estem molt orgullosos precisament per al tema més no quantifical econòmicament, que també, i és que un dels membres del nostre CUP, en Toni Cruz, va directament, ells tenen una empresa que tenen grues i, vaja, pràcticament en el moment zero van desplaçar dues grues amb treballadors seus a la zona zero per ajudar a treure...
els cotxes, que si recordes les imatges, allò era una devastació, hi havia piles i piles de cotxes que no, doncs van fer aquesta feina, i això evidentment com a un orgull per Rotary tenir company que hagi pogut fer això en primera persona, però a més a més d'això també van col·laborar amb material, amb diners, també canalitzats a través de Rotary del districte, i que també va ser una acció important perquè vam aconseguir
Primera, canalitzar recursos, però la segona i més important, assegurar que arribessin al destinatari. Ja saps que amb aquestes coses sempre hi ha el dubte aquell, bueno, arribaran els diners aquests, arribaran allò que no es quedarà algú pel camí, que nosaltres...
fer-ho a través de Rotary, que amb implantació local allà, és a dir, el club amb el qual vam fer l'acció estava, jo què sé, a 5 quilòmetres o 10 de la zona afectada, per tant, coneixien el territori perfectament. Així ens vam assegurar això que arribés exactament
a qui necessitava i al que necessitàvem, perquè en aquests casos també acabes generant poder més coses de les que falten, o dius, a nosaltres ens falten botes, doncs enviem botes. Ajustar exactament la necessitat en base a algú que està al territori trepitjant. Com un martell, a vegades és millor, sabeu, picar que no pas picar més fort. Absolutament. Ja ens estàvem entenent, més o menys. A partir d'aquí, Bernat, també t'ho he de preguntar ara, parlàvem del 2024, també,
que ara és el 2025. Entenc que en aquest segon tram de mandat, perquè si no m'equivoco que serà fins al mes de juliol el teu, què tens al cap? Bé, doncs tenim d'intentar com a mínim iniciar una cosa que ja en el discurs una mica d'inici de declaració d'intencions ja vaig nomenar, és aquest projecte de...
que també implica empreses amb el qual a través de Rotary Forest fer projectes de reforestació i també implicant les empreses perquè de manera també que puguin gestionar les seves emissions de carboni, puguen
complir amb els requeriments via reforestació. Això ja ho tenim iniciat des de fa mesos, però estem en el punt final, però que és el que triga més per arribar a les dues grans fundacions, en aquest cas Rotary Internacional i la que ens col·laboraria per al tema aquest, que és Plan for Planet, que també és a nivell estatal, puguin arribar a un acord per després, a partir que hi hagi l'acord, a veure'ns canalitzar. Inclús ja tenim els terrenys
aquí a Catalunya, per poder ja fer aquesta acció que passaria per posar empreses que volen fer aquesta compensació de la petxada de carboni, fer-ho a través de la Fundació Ida Rotary i canalitzar-ho amb aquesta reforestació de terrenys que, evidentment, han tingut
un incendi previ o qualsevol esdeveniment previ que fa que ara s'hagi d'actuar per recuperar no solament els arbres, sinó tot l'ecosistema i tota la fauna i flora que hi havia abans que hi hagués l'incendi, per exemple. Creus que es podrà materialitzar el 25, això?
Aquesta és la idea que com a mínim s'engegui segur que sí, i serà un dels temes que segurament en Toni tindrà que agafar el testimoni i continuar. Jo penso que com a mínim alguna primera acció...
encara que sigui simbòlica, l'engegarem aquest any segur i començarem a treballar tot el tema perquè, a més a més, ja en el seu moment la Cambra de Comerç ens va donar recolzament, el Fórum Carlemanya ens va donar recolzament, per tant, tampoc hi hagi l'acord, ja el treball previ està fet per poder-ho executar en un termini curt de temps. Tu ets més del Pare Noel o del Reis Maxx?
jo per edat ja soc més del Reis Max després del Pare Noel venia la pregunta de si el recordes vermell o verd que això és una altra història també que això ja és dels que ens enganxa una miqueta grans si haguessis de fer una carta al Reis per al Rotary Girona si ho poguessis demanar
Unes quantes coses, per aquestes del 25, pel 26... Sí, no, la primera és això, és aconseguir fer més forat a nivell social aconseguint més gent. És a dir, aquesta seria la primera, contra més siguem, serem més forts i evidentment podrem fer més coses i arribar més lluny. Aquesta és la primera.
I a segon nivell més personal m'agradaria que aquest 2025 ens porti a poder engegar aquest projecte en el qual hi hem posat molta il·lusió de poder iniciar la relació d'empresa, petxada de carboni i reforestació aquí a Catalunya. Creus que Girona coneix prou el Rotary?
jo penso que no, però és a nivell general no solament Girona, és una assignatura que tenim pendent i mira que fa un fotimer d'anys que estem instaurats que intentem comunicar però tot i així continua a ser una assignatura pendent el tema de que ens coneixin
Doncs mira, si hi ha algú que tingués qualsevol dubte, només recordem que demà a les 8 del vespre tenim l'entrega de Premis Bon Matí, Premis Manuel Bon Matí de Periodisme, 43è edició, això vol dir que en van unes quantes i si encara duren serà per alguna cosa. Com dèiem, demà al casino de Girona a les...
8 del vespre, 18 de desembre, no em diràs pas el guanyador, no? No. Perquè em tallarien el coll. Jo ho he intentat. A partir d'aquí, Bernat, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres, gràcies a tu.
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
Viu l'edició més espectacular del gran cir de Nadal de Girona i el seu nou espectacle, Adrenalina. Aquest Nadal emociona't amb la màgia del cir de qualitat portat a l'extrem. Del 25 al 29 de desembre, sota la gran carpa de la copa.
Aquest Nadal participa a la campanya solidària de l'Espai Gironès a favor dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Vine a dibuixar la teva mà al nostre llibre gegant i estaràs col·laborant per millorar el denestar dels nens i nenes ingressats. Per Nadal, ajuda'ns a omplir l'Espai Gironès de mans solidàries. Dies 6, 8, 15, 22 i 29 de desembre i 5 de gener tot obert.
Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM La teva ràdio La Gironina
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
I amb moltes ganes ja de Nadal. Nadal també és sinònim d'endolçar-nos una miqueta més la vida i per fer-ho volíem que passés per aquí a la ràdio. No volia anar-hi jo, bàsicament perquè estava a Santa Coloma de Farnès, però sempre és bona excusa passar per la pastisseria Trias. I és que en aquest cas avui ens acompanya Quim Trias, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot, t'ho he de preguntar, em sembla que entreu en una de les temporades més fortes de tot l'any.
Sí, exactament. El mes de desembre, Nadal, és el fort. Fins a Reis. Quants Nadals has passat tu a la pastisseria? Nosaltres, bueno, com que nosaltres gairebé feiem vida a la pastisseria, podré dir gairebé 51. 51, gairebé. La meva edat, sí, sí.
T'ho dic perquè m'encanta, perquè aquí hem fet molts homenatges a comerços centenaris, però em sembla que és la primera vegada que ens passa algú per aquí més que centenari. I és que, quan vau inaugurar vosaltres la primera vegada? Bé, això al Besavi va ser el 1908, que vam trobar el contracte de rendement de l'edifici on encara estem. Besavi, avi, pare...
I després jo. Quarta generació. Amb la meva germana, que ella està a la fàbrica. En aquest cas, com ha evolucionat tot això? Com ha estat una miqueta la història...
Bueno, n'han passat de verdes i de madures, la veritat. El besavi i l'avi van passar a la guerra i després l'avi i l'àvia a la postguerra, vull dir que va ser dur. I després el pare i la mare van tenir l'època, com per dir-ho així, gloriosa, doncs que les pastisseries anaven a tope. Anaven a tope, a tope i molta feina, i molta feina. Ara, actualment, no estem als nivells de venda d'anys enrere, ni molt menys, abans de la crisi del 2008,
Però anem fent, tenim molta feina, estem contents. T'he de dir que al final sempre és bona excusa per endolçar-nos una mica més la vida, eh? Sí, i a més els pastissers sempre cada mes tenim una cosa, com una festa, alguna cosa a celebrar, però el mes de Nadal sí que és amb els torrons, les neules, després el tronc de Nadal per...
per Nadal o Sant Esteve, doncs són... Bueno, és un mes divertit. És el que t'anava a dir, vosaltres al final sempre sou d'aquests que sempre tenen alguna excusa per celebrar. I és que, clar, sempre hi ha pastissos, sempre hi ha alguna cosa allà. Sempre, sempre. Sempre, menys el febrer, bueno, el febrer depèn de si la Setmana Santa s'acosta...
doncs el febrer a vegades potser ens enganxa una mica potser el dimecres de cendre aquest any no, aquest any 2025 cau tot molt lluny però bé, podrem descansar una mica el mes de febrer del 2008 cap aquí el tema de les grans superfícies ha afectat? Sí, això ens ha fet vendre menys sobretot en diades com per exemple Sant Joan Reis, que la gent pot anar als supermercats, als grans cadenes i ja trobar el torter i les coques
Això sí que ens ha fet mal. Ens ha fet la competència, però també hi ha un punt de dir que no és ben bé competència perquè el producte no és el mateix. No és el mateix una coca o un tortell que porta setmanes en un supermercat, amb un tortell, amb un torró, amb una coca que nosaltres la fem al dia.
és que al final la sensació és que no només potser no és competència sinó que a més a més ha posat més en valor encara la feina dels obradors tradicionals Sí, és una feina que tenim a la pastisseria de Maest i a nosaltres a dir-ho perquè a vegades es pensa que no ho som i hi ha feina aquí darrere hi ha molta mà hi ha moltes hores i molt pensar fer-ho bé i mantenir tot perquè les coses surtin bé El vostre públic és conegut?
És a dir, són especialment gent que ve una vegada i una altra i una altra, vull dir, és client recurrent? Sí, sí, sí, sí. Nosaltres tenim clients que, per exemple, ara cada Nadal venen a buscar el seu torró de Sant Jordi, les Neules, i del dia a dia sí, tenim gent de Santa Angoloma que ens ve cada dia a comprar o cada cap de setmana a buscar el seu bracet de gitano, el seu pastisset, el seu tortell, que el tortell és una cosa que cada dia va menys, també és veritat. Sí? Sí, hi ha gustos que estan canviant.
la gent cada vegada el dolç sembla que li agradi més, o fins i tot menys. Menys. Menys. Però després ens menjam d'altres coses que tenen sucre i ens en adonem, que van una mica ocults. És curiós, això, eh? Vull dir, t'ho dic perquè jo sempre he recordat el Nadal com una època de molt de dolç, o sigui, no poc, però sí que és veritat que potser cada vegada la gent, i no sabem per què, vull dir, o no sé si tu tens alguna teoria, vull dir, m'encantaria sentir-la. No ho sé, jo crec que... No li podem posar la culpa a les xarxes socials, em sembla això. No, no, no.
Jo crec que s'està estigmatitzant una mica el sucre. Em pare amb raó i em pare amb no, perquè el sucre sí que és un producte, com diuen, que és addictiu, que pots portar problemes, però jo crec que és tot amb la seva justa mida. Et pots menjar un croissant un dia.
Però, clar, vigila després què dines i què sopes. I al cap de setmana, doncs sí, un altre cot potser no, però dius, ostres, donar-te el luxe de menjar un pastís, un braç de gitano, o un tortell, o una pasta de fulla, allò ben fet a la vorada, que saps qui te la fa, a més, qui te la serveix l'ha fet gairebé, vull dir que no pas menjar qualsevol cosa industrial i prefabricada.
Sí, és que al final és com tota la vida, eh? Vull dir, tot en mesura és bo. Sí, just, a la justa mesura. I el mateix que intentem fer a casa és la justa mesura, per exemple, ara que estàvem parlant de sucre, el sucre que hi posem als nostres productes.
Sempre, i els greixos i tot, sempre en la seva justa mesura. També et diré, no és el mateix sucre que feu servir vosaltres que el que fan servir a grans indústries. No, no, no. Deu ser més blanquinós i més refinat. Igual que passa amb les farines. Sí, sí. És el que t'anava a dir. Però per intentar endolçar-nos una mica, quins són els productes estrella que veneu ara mateix per Nadal?
El producte estrella és un torró que es fa a Santa Coloma, que és el torró de Sant Jordi, que és un torró amb massapà, amb làmines de massapà i crema de mantega. I llavors va recobert amb massapà, amb una capeta de massapà i amb lleima cremada per sobre.
A mi és el torró que més m'agrada i jo, per exemple, un torró de Sant Jordi, unes neules i una copeta de cava, jo ho tinc servit. És el top number one aquest en vendes? Sí, aquest. Per què agrada tanta gent?
No ho sé, és un producte que jo a casa el recordo des de sempre, des de sempre a fer el torró de Sant Jordi i porta feina a fer el torró, perquè has de fer les làmines del maçapà, llavors a fer la crema, omplir-les, deixar que es refredi perquè agafi consistència i després tapar-lo i cremar-lo i dir que hi ha feina. No ho sé, els gustos són... Mira, els productes entren i es queden.
En aquest sentit, és que veig que també tenim la gran sort que ens has portat cosetes. Veig la coca de ratafia. Sí. Aviam, expliquem aquesta coca. Mira, sí. L'any passat, el 2023, vam celebrar els 30 anys de la coca de ratafia. Això va sortir de...
Aquí hi ha tres persones que són les precursores. Una és el que va iniciar és en Josep Boades, que és el propietari de Can Pinxo, el restaurant que està a Can Pinxo, que va agafar la meva mare i li va dir Magda, la festa de Ratafia s'està acabant, van molt justets aquests nois que ho porten, hauríem de mirar de fer alguna cosa per moure. I la meva mare, per rescatar una fórmula d'una padrina seva,
i la va passar aquell llavors hi havia en Baduret, que era l'encarregat de l'obrador, i ells dos la van tunejar a la fórmula i en va sortir la coca ratafia. I llavors van començar només fent-la per la fina ratafia, llavors va tenir més èxit, va agafant llavors els caps de setmana i ara fem la coca ratafia cada dia. És que jo el que veig és... És curiós, no? Vull dir, perquè en 100 anys d'història, ara m'estàs parlant de fa tot just 30 anys, vull dir que és la meva edat, però és com aquell també joc d'equilibris, no? Entre mantenir la tradició al màxim
Però tampoc t'has penjat del dia a dia i del que passa actualment. Exactament, sí. I ara la pastisseria està canviant molt. Sí? Sí, estan entrant productes nous, celebracions diferents. Ara, per exemple, al Nadal estem tinguent una invasió del panettone. Hombre! Del panettone, que al final, quan entren coses noves, no sé si és molt dolent, perquè al final...
Sempre fer el mateix. Tots ens agraden fer coses noves i veure aquest any què hi ha de nou però al final agafes el de nou i del que sempre vas al tiro segur, que és el torró de Sant Jordi o els trufats que fem i llavors dius, què heu fet de nou aquest any? Per exemple, aquest any de nou nosaltres hem fet el torró de pamalí i xocolata, que recorda els berenars que fèiem com érem petits, doncs aquest any la novetat d'aquest any serà aquest torró.
Aquest és el gran repte que tens al cap davant de la pastisseria o què? N'hi ha molts reptes davant de la pastisseria.
Els productes, les tendències estan canviant, el públic a vegades és més exigent, i també tenim un problema, que això em penso que passa a tots els sectors, que és trobar gent per treballar. Cosa molt trobar gent, pastissers per venir, i dependentes, i gent que vulgui treballar a una pastisseria perquè són horaris que estan a fora més o menys de lo comú. Tens raó, és veritat.
caps de setmana i com més festa és, més feina tens i és una cosa que quan t'hi poses ja ho saps, ho has d'acceptar nosaltres, doncs no ho vivim com una feina, ho vivim com una passió és la nostra vida, la pastisseria com t'he dit, jo vaig créixer bueno, les meves germanes vam créixer
A la pastisseria, entre farina, sucre, ous, el forn i el pare passic i moltes coses d'aquestes, sí, fèiem vida allà. Quin és el record més bonic que recordes a la pastisseria? Mira, un record que tinc ara més per Nadal és quan fèiem els torrons de mel i ballana, que encara els fem, que teníem just la màquina,
que escalfàvem la mel just a l'habitació al costat del menjador de casa dels meus avis. I feia un olor mel, i me'n recordo, i anaves sentint el soroll dels motors com giraven, com remenava la mel, és un record molt... Bé, que tinc dels Nadals. El Nadal també és veritat que era un mes d'estrès, però aquell record del Nadal de la mel, de l'olor de la mel cuita, és el que em ve al cap.
És que abans ho deia, quan he començat amb la portada, que cada Nadal és diferent, vull dir, ni millor ni pitjor, és diferent. La pregunta és, teniu marge per gaudir del Nadal vosaltres també? A la vostra manera, entenc. A la nostra manera sí, fins al dia 24. A partir del 24 ja no? Sí, no, fins al 24 és treballar.
I el dia 24 ens trobem amb la família, ja tenim un menú estipulat i ens trobem tots i fem el sopar, encara que jo, sobretot jo sigui la meva mare o els que estiguin més cansats, però el que fem, disfrutem el Nadal. Si haguessis de demanar un desig... Tu que ets, de Reis o de Pare Noel?
De Reis. Doncs mira, saltarem fins al dia 6 de gener, t'ho dic perquè a nosaltres també ja ens agrada esperar, perquè el millor sempre es fa esperar. Si haguessis de demanar un desig perquè arribin els Reis, quin seria? És que tal com està el món, que si es pogués aclarir una mica tot i que tots poguéssim ser una mica més generosos i no tan envejosos... Mira, doncs sí. Doncs té tota la raó del món. T'anava a dir, pel primer desig ja l'has complert, que era venir aquí a Giron FM. Ha, ha, ha.
Però el segon, doncs sí. Em quedo amb aquest. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estona aquí. De res a vosaltres per conviar-me i poder esperar una mica de pastisseria. Això és casa teva, si és que hi ha casa d'algú. T'esperem a la pròxima. Moltes gràcies.
Bona nit.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 17 de desembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyi.