Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saït esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dimarts 26 de novembre de 2024. El dia després del 25N. El dia després de les manifestacions. El dia després de recordar-nos que alguna cosa no va bé en aquesta societat quan encara s'ha de reivindicar la defensa i l'erradicació de la violència vers les dones. Tant de bo arribi el dia on no toqui marcar aquest dia en el calendari. Amb tot això, aquest diumenge, una nena de 15 anys va morir apunyalada per la seva exparella de 17.
En quin moment aquesta societat ha de viure això? I en quin moment se li ha negat la vida a algú per imposició? No són xifres, són vides, i cada vegada que deixem enrere el titular per intentar pensar què ha passat en cada cas, un no deixa de pensar que, malauradament, és impossible d'entendre. Tant de bo, el dia després del 25N no hagi de ser mai més.
Aixem tu atreva o teu somriure, I pa'l teu cor que me ilumina, As capa-nos d'aquesta imensa buscó, Dona-me la mà. Quan els pares coneixes, Pai te recordar i marches,
I com sempre, supergarrer del Pla de l'Estany, sempre un got de llet que l'entona abans d'anar a dormir. Única persona que ha trobat les boles de drac i ens les porta aquí a Girona FM. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Bon dia, mitges merdes.
Escolta'm una cosa, jo he de dir que ja sé que no és de l'Aquiratoriyama, em sembla, perquè ens ho va dir en Pau Iafanya, però la intro de GT és de les que em posa els pèls de punta. Puja una mica també, sisplau, no. Coratge i urtú.
Llàstima, però tenim la mala notícia que aquesta no estarà atrescat, eh? Però...
És que aquesta cançó, tio... Hi haurà la saga. Per cert, ara que parlo de les sagues, amb quina et quedes tu de les tres sagues? GT. I de les monstres primers, diguem-ne, de la Zeta? No, és que Zeta va ser espectacular, però... Home, GT pica molt, eh? A part, GT a mi m'agrada molt per una cosa, i és que és molt directe. Saps què et vull dir? És una cosa que ens va directament al gra...
Zeta i la primera, a mi se'n fan llargues. Sí, sí, és veritat. I GT ja és pels veteranos, és a dir, pels que ens hem menjat. Pels professionals, sí. Pels que ens hem menjat tota la seva anterior, els 500 i escaig capítols. Sí, sí, sí. Jo penso començar des de zero i avui, per exemple, si puc, començaré des de zero. Sí, ja miraràs la primera. La primera, sí, sí. Que arriba amb la bola des del planeta vegeta. Ens va marcar, eh? El cacarot.
Ens va marcar, eh? Però ens va marcar Déu-n'hi-do, és que al final...
Som el resum de tot el que hem viscut, tio. Sí, sí, sí. I hi ha coses que ens han acompanyat sempre. I bola de drag és una d'elles, eh? Mare de Déu. Vull dir, bueno, després, també aquella mítica època de la Super 3, on portaven ànimes del Japó, me'n recordo, érem pioners de tota Espanya, o sigui, ningú treia ànimes i els treien en català. Home, i poc se'n parla dels grans doblatges, eh? No, no, completament. I les veus que hi ha, malauradament, no hi són, però... Cuidado amb això. No, això sempre ho hem dit, va ser una aposta molt valenta de la Corpo en el seu moment, molt valenta. Sí, sí, sí.
i els hi va sortir que han marcat a tota una generació de gent que ara mateix està esperant amb candeletes poder-li ensenyar als seus fills imagina't el que estem dient ara aquests capítols que a partir d'avui podran fer o sigui que les coses com són com que sempre estem rajant de les coses que es fan mal fetes aquesta que està ben feta em sembla que l'hem de lluar
i altres coses mítiques que hauríem de tornar i he de dir que aquest moment estel·lar que hem pogut viure de GT l'has elaborat tu mateix Arnau Vila perquè jo anava a posar la de bola de drac que hem sentit al principi i tu m'has dit no, no posaré
No, ara són aquesta. La de GT, evidentment, perquè nosaltres ara comencem al final, podríem dir, d'aquest matinal. O sigui, estem començant el GT dels Quatre Rius, com aquell qui diu. Avui, amb una proposta literària marcada per la música, i és que ha nascut el Segell Anderroc Llibres.
Per tant, vindrem a presentar, en aquest cas, amb el Quim Vilarnau, la primera obra que surt amb aquest segell, on parlem de l'estaca de Lluís Llach, després també Sac de Jocs, que passarà per aquí al Pau Regincós un momentet, i acabarem de parlar també de teatre, amb els premis de l'AGT, que tindrem pròximament aquí a Girona. Em sembla que tenim moltíssimes coses entre mans. Arnau Vila, sisplau.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Doncs en una nova proposta literària, avui volia embarrejar-la amb el seu toc musical particular. En aquest cas, presentem l'estaca crònica d'una cançó sense fronteres. Per fer-ho, precisament, d'Andarroc Llibres, ens acompanya avui Joaquim Vilarnau, a qui ja aprofito per donar la benvinguda aquí al carrer Valmés 15 de Girona. Joaquim, bon dia i bona hora. Bon dia, com estem?
primer de tot, t'he de dir que m'encanta perquè és un crossover d'aquests que m'agraden a mi que és un llibre que parla sobre música i això al final em sembla que és molt i molt agraït i a més a més parla específicament d'una cançó que no n'hi ha gaires llibres tan concentrats una cançó i quina cançó és a dir, l'estaca de Julliac una cançó que tots hem sentit i que tots hem cantat al final el símil seria, per exemple, que és el nostre Belachau particular per entendre'ns en català
Sí, aquests dies que estem fent una mica de presentacions i tot això, sempre dic que és la contribució catalana al cançoner revolucionari internacional, i la comparo amb l'Està Siempre Comandante, amb el Belachau, amb el Pueblo Unido Jamás será vencido, amb el Gran Doló y la Morena, tot aquest tipus de cançons, però té una especificitat única, i almenys no conec cap altra cançó, perquè sí, el Belachau has cantat en molts llocs del món, ha estat traduit en molts idiomes,
Però sempre és la mateixa història. En canvi, l'estaca, que està introduïda també a més de 40 idiomes, explica històries lleugerament diferents o fins i tot molt diferents. Però sempre manté aquest esperit crític, aquest esperit del tio que està oprimit i que es revolta una mica i que vol fer una mica la punyeta en el poder.
Anem per parts, contextualitzem primer de tot 1968, l'estaca Lluís Llach, de què ens parla? La cançó? Sí, en quin context es genera? En Lluís Llach sempre diu que la cançó aquesta és filla del maig del 68.
Aleshores, el llibre comencem després d'una introducció que escriu el mateix Llach, que si vols després en parlem, fem unes pàgines, unes 40 pàgines de contextualització explicant què era el maig del 68, què va ser la primavera de Praga, què va ser a
el Black Power una mica internacional i anem tancant el focus del món cada vegada més estret fins que arribem a Catalunya i arribem a la cultura catalana. De fet, el regressament cultural de Catalunya comença als anys 60, que és els anys en què es funda DICSA, es funda CONSENTEC, es funda DICON62, es funda...
no sé, en simple mèdia catalana, treball fort, moltes de les pedres que encara mantenen solida la cultura catalana venen d'aquesta època. Tot això probablement en un moment on el franquisme, que al final era el que predominava, sembla que començava a enfablir-se de mica en mica.
Bé, jo no sé si començava a afablir-se. Aquí el que passa és dues coses. D'una banda, veuen que el turisme es negoci, es volen homologar els seus veïns europeus, volen donar una aparència de normalitat, no democràtica, però sí una cosa una mica homologable, no?
I, per tant, s'obren, no són tan tancats. Hi ha això que pot semblar una feblesa. De l'altra banda...
l'ascensura continua a funcionar a tot drap, fins a l'últim moment hi ha condemnes a mort, que potser també això és un símptoma de feblesa, però en realitat es combinen aquestes dues ànimes, una més oportunista i l'altra més tancada. No, al final és el que et deia, que era aquest joc d'equilibri on també des de baix s'estava agafant força i des de dalt semblava que n'estaven perdent una mica.
Sí, sí, però al final hi ha una frase de Fuster que ve a dir, no me'n recordo exactament la frase, que sempre que el de baix agafa una mica de força és perquè el de dalt, per benevolència o per ingenuitat o per incapacitat, ha deixat d'apretar. En aquest sentit, clar, parlàvem... Això com va afectar la societat catalana, aquesta cançó? Quin efecte va tenir?
Quan va sortir? Sí. Quan va sortir era la segona cançó de la cara B del tercer disc d'en Lluís Llach, no hi és ni la cançó completa.
La companyia, i suposa que el cantant creia en el cop de destral, que era la primera de la caralla que van potenciar, però aquesta cançó tenia alguna cosa, que era un balset, que entrava bé, i va arrelar. Tampoc va ser una cosa, allò que es convertís en un hit, ni molt menys, però què va passar? Que al cap d'un any i mig...
Es veu que el censor que l'havia autoritzat o algun altre funcionari del mateix ministeri va dir, home, però això que estem deixant cantar és molt fort el que diu, i la va prohibir. Durant un any i mig ja tota la gent que se l'havia d'haver pres, ja se l'havia pres.
i aleshores la van començar a demanar i el Llach sempre deia aquesta no la puc cantar no entraven a explicar el per què perquè ja era prou evident i com que no la podia cantar i no tenia cap paper que li prohibís tocar-la els músics la tocaven en directe ell s'apartava perquè quedés ben clar que no cantava i el públic sí que la cantava
I llavors, clar, a partir d'aquí sí que la cosa es va fer, va anar creixent com l'escuma, no? I cada vegada la demanaven més i cada vegada era més popular. És que és el que t'anava a dir, en quin moment un òrgan censor com el que podíem tenir en plena dictadura podia permetre, és a dir, no sé si, jo crec que no s'esperaven absolutament res d'això ni tampoc la intencionalitat de la cançó.
No, vaja, és que en realitat tot el moviment de la nova cançó ja els va agafar contrapeu. I no s'esperaven que tingués això, i a més a més van obrar molt malament, perquè l'únic que van aconseguir ells va ser mitificar la cançó i que encara a vegada tingués més popularitat. Potser, no ho sabrem mai, però si no l'haguessin prohibit no hauria passat tanta cosa.
Dius que la van prohibir un any i escaig? Després la van recuperar? No, no, quan es va autoritzar, quan es va enregistrar per primera vegada, el Lluís Llach va estar un any i mig, des del juliol del 68 fins al desembre del 69, cantant-la sense cap problema, i el 13 de desembre del 69 és el primer dia que li prohibeixen, que ja estava anunciada i tot, i va sortir el Palau de la Música, va dir, de les cançons em faltarà una que no la puc cantar, que és l'Estaca.
I a partir d'aquí és quan fa aquesta operació i quan la gent la comença a fer seva, encara més. T'anava a dir, parlàvem del pròleg de Lluís Llach, la teva obra. En aquest sentit, entenc que moltíssimes converses amb l'avi Siset. Clar, l'avi Siset, el primer que cal dir és que era una persona real. Que hi ha molta gent que encara ara es pensa que era un producte de la imaginació de Lluís Llach. No, no, era l'avi d'un amic seu, que era en Pons Feliu,
i sí era l'amic de l'ànima de Lluís en aquella època Lluís a més a més no tenia avi i va tenir una certa connexió potent amb la B6 fins al punt que moltes vegades la colla d'amics se'n anaven a donar voltes amb bicicleta i ella deia que preferia anar a pescar amb la B6 i se'n anaven a pescar a la vora del Ter i aprofitaven per tenir aquestes converses
que li van obrir un món en el Lluís Llach perquè el Pons Feliu m'explicava que el seu avi havia sigut regidor d'Esquerra Republicana durant la República a Besalú que després va ser molt represaliat que va tenir molta por durant la resta de la seva vida però que quan anava amb el Lluís doncs li explicava coses
sense gaires ganes de lliçonar-lo, però perquè les sapigués, no? I em deia que estava convençut que la primera vegada que el Lluís Llach va sentir parlar de la Generalitat o va saber que Catalunya havia tingut un Parlament, segur que li va explicar l'Avi Siset. Clar, en aquest sentit, l'Avi que agafa moltíssim pes en el teu llibre, en aquest sentit, amb aquestes converses, més enllà d'això, què hi podem descobrir, també?
Clar, la primera part del llibre, després de la contextualització que t'he dit abans, és explicar una mica això, qui era la Bicicet, què vol dir la cançó, per què ha tingut èxit musicalment, la lletra, la metàfora, les prohibicions i tot això. I això és una part que està bé però no és la majoria del llibre. El gran desplegament del llibre és l'aventura del Cicet i les versions que hi ha del Cicet de l'Estaca.
I com aquesta cançó salta a Occitània, a França, a Polònia, al País Basc, i fins a... he comptabilitzat 40 idiomes diferents. 40 idiomes diferents? Sí. Comptava més de 50 versions?
Més de 450. Més de 450 versions. Més de 450 versions, sí, sí. Sí, i a més a més, algunes amb històries molt potents al darrere. A Xile la van cantar, no va ser una gran cançó popular per tothom, però sí que amb cercles molt concrets. Era una cançó antipinochetista, totalment. La van registrar en castellà i la cantaven. Polònia...
Una de les cançons que va fer caure el govern del general Jaroselski. Alemanya, aquesta anècdota jo la trobo deliciosa, hi va haver una versió alemanya als anys 80.
I després, el 2017, hi va haver un alemany que va venir a Barcelona a cobrir unes manifestacions que hi van haver i tot això, i va sentir que la gent cantava l'estaca davant del Parlament. Es veu que l'any 17 va passar alguna cosa. I quan va tornar a Alemanya, va buscar la cançó, sabia que es deia l'estaca, va comprar les versions de Lluís Llach, va buscar la traducció i aleshores va veure que també hi havia, existia una traducció prèvia a l'alemany.
i que estava molt ben feta. La va retocar una mica la lletra, perquè eren versions una mica antigues, i la va incorporar al seu repertori. I un dia va anar amb un bosc a actuar, tenia una actuació amb un bosc. És un bosc que fa molts anys que està ocupat per ecologistes, activistes d'ecologistes, que protesten perquè la indústria del carbó vol tallar el bosc, i per tant l'ocupen perquè no puguin fer-ho. I és bo que quan va començar a cantar l'estaca tothom se la sabia.
aleshores va saber que era una cançó molt popular entre els escoltes del seu país clar, estan molts cançoners fins i tot en llengües que no s'han publicat les versions existeix la versió amb cançoners escoltes i cançoners associats al Partit Comunista i coses d'aquestes
Joaquim, tu en quin moment li poses el foco a aquesta cançó? En quin moment comences a documentar tota aquesta informació per poder teixir alguna cosa? Bé, jo tinc una malaltia associada a la música, diverses malalties, però una és la versió, i a mi sempre m'han agradat les versions, tinc diverses versions...
No et diré que les col·lecciono, però sí que sempre em crida l'atenció, no? Sentia Bob Dylan cantat en francès, per exemple. Ah, sí? Això existeix? I tant, i tant. No, que no canta ell. No, evidentment. Hi ha gent que l'ha versionat, sí, amb tots els idiomes, Bob Dylan. O els Beatles amb tots els idiomes, no? I feia les catalanes també, i t'adones que hi ha una cançó que hi ha moltes versions, i cada vegada n'hi ha més, i cada vegada n'hi ha més.
El primer escrit que vaig fer sobre l'estat que va ser l'any 2002, ja passàvem d'això, entre 50 i 60 versions. I el 2018 estàvem a 255. I després vaig dir això, ja se'ns està escapant de les mans i s'ha de posar fil a l'agulla. Quin ha estat el gran repte de documentar tota aquesta informació?
El gran repte ha sigut parlar amb la gent que la canta arreu del món. Aleshores, per exemple, vaig aconseguir parlar amb la persona que el va traduir a l'àrab, vaig aconseguir parlar amb el que el va traduir al rus, al bien al rus, a l'hebreu, al noruec, al bretó, a uns quants de l'Occidà, perquè hi ha diverses versions, gent que la canta en francès, en castellà, en basc... He intentat donar veu a la gent que canta l'estaca i saber per què la canta i...
De vegades m'ha costat molt contactar amb aquesta gent i amb alguns no ho he aconseguit. Si haguessis de resumir l'èxit de l'Estaca de forma internacional, quin seria el factor determinant? Jo sempre dic que les cançons ens arriben per la música i es queden per la lletra. I la música és el factor clau.
perquè hi ha casos de gent que la primera vegada que escolta l'estaca l'acaben cantant ja no la lletra però com que al final fan un la la la doncs ja amb la música el compàs de la música són capaços de fer-los sense haver sentit la cançó mai abans per tant és una cançó que enganxa molt a la primera i després la gent que té una certa sensibilitat social
el missatge és molt potent. És un missatge de lluita per la llibertat i com que la lluita per la llibertat mai s'acaba sempre té aquesta vigència. Creus que estem en un moment on els valors de l'estat que s'haurien de recuperar a nivell social?
Home, estem en un novell molt fotut per la llibertat, eh? Per tant, mira, no és que s'haguessin de recuperar, és que jo crec que l'estaca està molt viva. De les 455 versions que he documentat, que surten al llibre, el 82% són del segle XXI, no són dels anys 70 i dels anys 60, són del segle XXI. La meitat, més o menys,
de totes les versions del llibre, són dels últims deu anys. I des que hem tancat el llibre, que era a meitats de setembre fins ara, hi ha de sortir quatre més. És a dir, que és una cançó molt viva i que la gent canta i que la gent fa seva. Aquest deia de l'alemany, que era relativament nova, del 2018 o una cosa així, era perquè va pensar que a l'alemany actual feia falta, calia, una cançó contra el feixisme. Sí.
Has pogut parlar amb Lluís Llach? Sí, sí, sí. La meva pregunta és, i ell què en pensa de tota aquesta crònica que has pogut triure? Home, suposo que està sorprès i suposo que està content. No li he dit directament, escolta, aquest ha semblat això perquè ha estat una indiscreció molt gran, però home, sí, sí, va venir a presentar el llibre, vol dir que sí, que suposo que li haurà agradat.
T'anava a dir, al final aquest llibre no deixa de ser una demostració més que la música va una miqueta més enllà que quatre cors i sonoritat. Evidentment, evidentment. Sempre hi ha, sempre té un plus. La música que té un plus té molt més valor. A mi quan em pregunten quina versió és la que t'agrada més, a mi les versions que m'agraden són les que tenen una història al darrere. Encara que musicalment potser no siguin tan potents, però si saps la història que té al darrere, agafen molta volada.
Clar, en aquest sentit, la indústria musical que hi ha ara mateix, creus que podria treure alguna cosa semblant a l'estaca en qualsevol altre àmbit? O que realment ara vivim en un context completament diferent, més mercantilitzat, potser? Sí, vivim en un context molt mercantilitzat, però sempre hi ha un espai per aquest tipus de cançons.
el que passa que clar les circumstàncies polítiques de l'any anava a dir de l'any 68 però del franquiam en general doncs eren molt diferents i el fet d'haver-hi una dictadura feia que quan els artistes anaven a fora se'ls escoltessin més també però jo crec que actualment també es fan cançons potents i també es fan cançons molt interessants
Doncs em sembla que no hi ha millor manera que marxar que amb l'estaca de fons, l'original, la nostra, la de tota la vida. Joaquim, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí als Quatre Rills. Ben certs sé que està podrida, però és que sisè costa tant, que cops la força m'oblida, torna'm a dir.
Les tirem tots, ella caurà, i molt de temps no pot durar. Segur que tomba, tomba, tomba, ben curt, cada Déu sé ja. Si tu les tires fort per aquí,
i jo l'estiro fort per allà. Segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar. La bici d'Eixat no diu res, malbé que se'l van portar.
Ves qui s'acaba, quin indret, i jo a sota el portal. I quan passen els nous bailets, estiro el coll per cantar el darrer cap del sisè.
Tirem tots, ella veurà, i molt de temps no pot durar. Segur que tomba, tomba, tomba, ben curcada, Déu.
Si tu l'estires fort per aquí i jo l'estiro fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar.
Segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes, Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Girona a Fons, el programa on cada setmana analitzem amb profunditat els temes d'actualitat de Girona, amb anàlisi, entrevistes, debat i la veu dels experts. Cada divendres de 10 a 11, Girona a Fons, amb Oriol Mas, a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina. Els quatre rius
El magazín matinal opera la ciutat.
Una setmana més, moment d'obrir el sac de jocs. Pau Regincós, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Què ens portes avui? Ui, mama, encara això tinc un martell a la mà, tio. Martell a la mà, aquí, vigileu, que no piqui aquí l'estudi. Picatessoros, de l'editorial ABA, és un joc que ja fa temps que tenim, va guanyar el 2021 diferents premis de joc així infantil. És un joc que ens funciona molt bé, ja és la segona còpia que tenim, perquè t'explico, t'explico, és un joc que jugues amb la caixa. Val?
Juges amb un martell de fusta. Quan els nanos ho veuen jugar, és com... Jo vull jugar a aquell joc perquè és una experiència de joc que és familiar, poden jugar-hi tots al voltant de la taula, fins a 4 jugadors a partir de 5 anys, i la gràcia d'aquest joc és la caixa tombada, li poses una espècie com de lona...
i a sobre li poses tota una bossa de diamants, diamants de colors, i li expliques que és així, el joc és una cova, això simula la cova, que tens tot de diamants atrapats a la cova, però ojo que hi ha un drac aquí dormint, llavors és com un esmauc que està aquí vigilant els seus diamants, i tu, com a bon nan, tens 8 nans de diferents colors, agafes el teu martell i has de picar la capsa,
Pels laterals, vas fent copets. Ah, pels laterals, eh? Pels laterals de la caixa que tens quatre costats. És que jo ja et veia... No, tu vols picar a dalt. Ja hi ha nanos que li foten castanya a dalt. Ja ho imagino. I dius, no, a dalt veus que salten. Saltar no vols. Tu vols picar pel costat perquè caiguin de la cova. Llavors, tu aniries picant i hi ha un moment que s'acosten en el bord i en l'extrem de la caixa i cauen de la capsa. Llavors, per evitar que siguin massa bèsties i li fotin castanya i caigui tot...
Hi ha un límit de 8. Si passen de 8, perden el torn i les tornen a la cova, perquè han despertat el drac. Llavors han de ser meticulosos, picar una mica fortet perquè en caigui més d'un, i miren el color que cau. Si aquí cau, el sorollet dels llavantets aquests, quan cau a baix, clinc, clinc, clinc, vigiles que no caiguin al terra, i busques, cada jugador comença amb 4 cartes d'una espècie de vagonetes...
on t'anirà guardant els diamants que li caiguin. Ah, mira. Si tens lloc pel diamant groc, doncs el col·loques a sobre. Que tens lloc pel vermell, identificació de colors, motricitat fina per agafar les peces, i les vas posant a dintre de la teva carretilla. Li toca el següent, t'esperes a que et toqui tu. Tenim dos altres colors, el negre, carbó. El carbó també és mescla. Aquí al mig dels diamants no el volem, el carbó és per molestar-lo, tornem-lo a la cova. I llavors tenim el transparent, que és comodí. El comodí ens va perfecte per acabar d'emplenar el color que ens faltava.
Si arriba un moment que posem, en aquest cas, quatre colors diferents a la carretilla i l'emplenem, tornem els diamants que hem fet servir, perquè la cova torni a tenir els diamants, i ja tenim un punt, girem la carta i anem per la següent. Tenim quatre cartes, el primer que emplena les quatre carretilles de diferents peces, guanya la partida. La gràcia és això, martellet a la mà...
controlar la potència, quan algú té una criatura moguda que, ah, es queda estrans, posa aquest joc i es calma. Perquè, clar, l'objectiu és intentar no tirar-los tot de cop. Llavors, els veus aquí calculant la força, no? Desplaçant això... I si li dons un cop, cauen mort. És com allò de les estovalles, que et treus ràpid les estovalles i cau tot i recte, doncs aquí et passarà igual. Si li fots castanya en un lateral, les joies aquestes cauen a planes avall...
Però hi ha aquest límit de 8. No podem ser massa brutos, perquè despertaríem el drac, i només podem mínim, o sigui, màxim, màxim, 8 diamants. 8 diamants, o sigui, si caben més de 8 diamants... 8, perds el torn, els tornes al mig, i ha de prendre, controlar la força. Bueno... Que del joc es queda curt, tenim la versió d'Undau...
I, diferents cartes, que també les tens aquí, que has de complir abans de tirar, que caigui un número parell de peces, un número imparell, que n'hi hagi tantes de vermelles, no? I el dau pot simular un dels nans, hi ha sis nans diferents, sis colors, tires el dau i el dau et diu, doncs si ets el nan blau, ara jugues, em vés de la dreta amb l'esquerra, o amb l'altre amb l'ull tancats, amb l'altre amb el dit gros, així agafant amb només dos.
dificultat per fer-ho una mica més divertit i posar-te el rol d'un nan i picar la mina, llavors està molt bé per parlar de les joies, de com treuen les pedres precioses, tots els jocs a vegades et donen un aprenentatge que va molt bé, minerals, com són els minerals, i tenir un martell a la mà i poder jugar amb un martell, això no té preu, no té preu, està molt divertit, la proposta d'aba, de picar tesores, que ja fa temps que el tenim, que val la pena que coneixeu.
Guardem diamants cap al sac de jocs. Pau Regincós, moltíssimes gràcies. A vosaltres.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saït esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Prova-ho ara, prova-ho ara un cop més. Prova-ho ara, fes com si no cremés. Prova-ho ara, puc opinar els nens, que s'inclinin els reis i que flipin els vells. Prova-ho ara, que se't senti al carrer. Prova-ho ara, no fan falta cartells. Prova-ho ara, treu la pols del fusell i un cop ho hagis fet, dispara. Ho tenim tot.
Prova-ho ara, que rebenti el secret. Prova-ho ara, no pateixis per ells. Prova-ho ara, crida i salta del tren i torna a fer-ho un cop més per si demà ja no hi ets. Prova-ho ara, corre a cam a través. Prova-ho ara, balla com si plogués. Prova-ho ara, enterra el dolor i un cop ho hagis fet, dispara. Ho tenim tot.
Veuràs deu mil cavalls venint tots al galop i entre la pols i els crits Veuràs deu mil cavalls venint tots al galop i entre la pols i els crits Veuràs que ric Ho tenim tot
Prova-ho ara. Prova-ho ara. Prova-ho ara. Prova-ho ara. Que se't senti al carrer. Prova-ho ara. No fan falta cartells. Prova-ho ara. Prova-ho ara.
Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
I parlant de reivindicacions, nosaltres encarem ja a la recta final dels Quatre Rius d'avui dimarts 26 de novembre de 2024. I ho farem precisament parlant de teatre i és que afortunadament torna a passar per aquí l'AGT per parlar d'alguna cosa més que no només els premis AGT que tenim pròximament. Per fer-ho ens acompanya avui Nuri Santaló, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. I ben tornada. Eli Badia ens acompanya també per primera vegada, bon dia i bona hora. Bon dia.
Bé, de moment aquest aterratge? Bé, molt bé, home. M'ho posen molt fàcil. Ah, veus que bé. Si és que si no ens ajudem els professionals de les varietats, etcètera. Ah, quin líquid. Què faríem, no? Escolta, anem per Rabiós Actualitat. Gala Solidària ahir amb un altaló a València. Entenc que a la GT també va tenir el seu granet de sorra, en aquest sentit.
Sí, nosaltres com moltes associacions vam voler aportar una mica el nostre granet de sorra per València amb una gala que, si els oients la van poder veure, va ser molt bonica i emotiva.
Sí, no, de fet nosaltres el que vam fer bàsicament és ser una altaveu més a totes aquestes associacions que també s'han sumat, fer la nostra aportació econòmica i a més convidar els nostres socis i sòcies que participin i assumin per anar tots junts de fet en tot aquest tema.
És el que t'anava a dir, prou complicat ja és el gremi, com perquè encara al cim arribi una dana i se t'emporti per davant, jo ho pensava, al final és un tema d'espais teatrals, decorats, per exemple, que això sí que val una pasta, i que n'hi havien de guardats, i que em sembla que se n'han anat tot en orris, entenc que prou complicat ja és com perquè encara al cim la meteorologia no ajudi. Sí, sí, total.
En aquest sentit, ara sí, ens centrem en aquesta nova edició dels Premis AGT. Dic premis perquè en tenim més d'un. Anem per parts. Em sembla que primer de tot tenim el nou premi AGT, Cristina Servià. Correcte.
el Premi AGT Cristina Servià és el que donem a tots aquelles obres de teatre espectacles estrenats durant la temporada anterior, o sigui la 23-24 en producció gironina aquest any tenim
De fet, aquest any tenim molts nominats i el canvi que hem fet aquest any és que hem obert les votacions al públic en general. Per tant, l'any passat ho feia un jurat i aquest any ho hem obert i a través de la nostra pàgina web, per cert, poden votar fins al dia 3 de desembre, poden entrar a l'enllaç i votar quina és la seva producció preferida.
Ah, doncs mira, jo crec que això està molt bé, perquè al final no deixes d'implicar la gent i ho democratitzes bastant més, no? Sense desmereixer un jurat, eh, des d'aquí. No, de fet, l'any passat votaven els socis de l'AGT, i aquest any ho hem volgut obrir i de moment la resposta està sent molt positiva. Està votant molta gent. Sí? Sí. Doncs mira, jo encara no he votat, però ho faré, eh? No, i a més...
A nivell de difusió també és un altaveu molt gran perquè els participants ho envien als seus amics, ho comparteixen a xarxes, etcètera, i això també ens obre un volcària enorme. No, clar. Doncs mira, votacions fins al dia 3 de desembre. Arnau Vilavest, ho apuntaré en això perquè ja passaré el link també. No sé si nosaltres com a espectacle també servim aquí o encara ens hem de presentar potser l'any que ve. L'any que ve. Us ho prepareu una mica millor. Vinga.
Doncs per l'any que ve, el que em sembla que no podrem, o bueno, poder sí, Premi Pep Mora en reconeixement a una trajectòria cultural destacada de les comarques gironines. Arnau, vés apuntant que ens hem de presentar perquè tu i jo encara no hem guanyat cap premi aquest any. De fet, això sí que hi ha un jurat darrere que no podem dir el jurat perquè es reuneix i per tant no poden...
influir i bueno, haver-hi influències què dir, l'any passat per exemple el guanyador va ser en Jeb Sánchez que és l'antic director del Teatre Municipal de Girona i aquest any, bueno, ja ho veurem ja ho veurem vol dir que encara s'ha de decidir o ja ho veurem vol dir que tu ja ho saps i no ens ho vols dir
Encara s'ha de decidir. N'ha sortit molt bé. Es decideix en breu, de fet aquesta setmana es decideix, però el jurat està format per gent influent del sector i aquesta setmana es decideix. Aquest reconeixement a la trajectòria cultural va més enllà del teatre? És un reconeixement genèric?
Intentem buscar algú de les arts escèniques, és a dir, cultural però vinculat a les arts escèniques, sí que per el que hi ha hagut, sobretot és gent, hi ha hagut, per exemple, en Jaume Alzina, que era el tècnic del Teatre del Jardí de Figueres, en Genot Carbonell, que és un reconegut mestre i professor del galliner,
l'Atena Busquets d'Olot amb el sismògraf, l'Aula de Teatre de Banyoles, en Claret Papiol, un reconegut clown, la Fira del Cir de l'Avisbal i en Gert Sánchez l'any passat. O sigui, tothom està molt vinculat a les arts escèniques, pures i dures. I són noms d'aquests que no poden faltar per entendre'ns, no? I més si són del Mundillo... Exacte.
també és cert que aquí a Girona es reconeix poc totes aquestes figures no hi ha molts premis com aquests i a vegades algú que té una trajectòria com per exemple l'Angep Sánchez que va estar 20 anys dirigint el Teatre Municipal a vegades cal donar aquests reconeixements
Al final, els reconeixements també serveixen per posar en valor tota una feina de formigueta que s'ha fet i que potser no ha arribat. M'entens? No, no, crec que guai en aquest sentit. I encara ens queden més premis. Això sembla una tòmbola. El projecte guanyador del concurs Impliquens 2024. Aviam, expliqueu-me què és aquest premi o aquest projecte exactament. El concurs Impliquens és un premi que dona suport a la creació escènica.
Una mica la diferència amb altres premis o amb altres beques o amb altres subvencions és que aquest està destinat no a la producció com a tal, sinó a poder crear. A vegades el que falta una mica, tal com estan muntades les subvencions avui en dia, és que tu et donen una subvenció i has d'exhibir. I tenir molt clar que tens tants bolos i a vegades per aconseguir diners, per fer una producció...
Tens uns requisits molt complicats, llavors des de l'AGT es va pensar aquest tipus de premi per poder crear, per poder tenir un espai i uns diners per poder crear i no tenir una finalitat de dir he d'estrenar ja.
I era justificat tal. Una de les novetats d'aquest any és que normalment es donaven 2.000 euros, aquest any ho hem apujat a 5.000. També és veritat que hem rebut molts més projectes, de fet el doble de projectes, i estem molt contents perquè sembla que cada vegada es va...
Sí, i sobretot el tema que hi hagi un assessorament i una ajuda en la difusió, donar suport per connectar amb teatres, amb espais d'assats, promoció, en xarxes socials, tota aquesta part que no és tan relacionada però que és molt important si realment volen tirar un projecte endavant.
jo us anava a preguntar, és que ara m'ha vingut el cap l'altre dia va passar per aquí el Martí Pere Ferrer que ens va dir, ell veia per exemple que li agradaria que aquí s'implantés un rotllo semblant al de França que ells et donen suport a la creació, cap problema però quan tu hi creus en el projecte i després aquests calés són de Huelva vosaltres què en penseu d'això?
Bé, és que clar, comparar... No entrem en polèmiques, eh? No, no, no. Jo crec que tot està bé, perquè el que passa és que les realitats de cada país i dels artistes de cada país són diferents. Evidentment, projectar-nos a Europa i en com funciona Europa a nivell cultural és fantàstic. O sigui, crec que ningú del sector et dirà que no.
l'altre és si realment és una cosa factible o no factible tal com s'estan vivint aquí les coses al canvi, sí segur que sí és el que et deia, que també depèn molt de idiosincràcies i suposo que la idiosincràcia europea no és la idiosincràcia que tenim aquí a Europa els artistes estan molt coberts sobretot en els períodes en què un artista no està produint l'espectacle en si està mantingut per l'estat aquí això no passa
Ja, al final. Us anava a preguntar al final de tot per la carta als Reis, però em sembla que això seria una carta als Reis bastant interessant, no? Sí. Bueno, augmentar els pressupostos en cultura... Exacte. Reconeixement com els premis que donem... Exacte. Em sembla que us passarà com la meva carta als Reis, que no m'ha fet ni cas ningú, eh? Bueno, això ja... Bueno, al final és anar... Treballant, anar picant pedra. Exacte.
Parlant de picar pedra, en relació, per exemple, al premi Cristina Servià, una miqueta, com ha anat, vull dir, Nuri, per exemple, aquest últim any, o sigui, fa un any pràcticament que no parlem tu i jo, com ha anat respecte al tema de projectes teatrals a comarques gironines, vull dir, una miqueta el pols quin és?
Bé, jo crec que es va fent feina. Crec que Girona està en un molt bon moment, també per molts canvis que hi ha hagut. Aquí en All of the Record, abans de començar l'entrevista, estem parlant una mica d'institucions. Crec que Girona és una província que a nivell cultural és molt potent, i sobretot en arts escèniques.
És a dir, una AGT, que és una associació de teatre, no existeix a Lleida o Tarragona, per exemple, que descentralitza en Barcelona i que, per tant, potencien molt els artistes d'aquí. També és veritat que, després de la pandèmia, molts artistes han vingut a viure a la regió, llavors hi ha molt de potencial. I és cert que, per exemple, amb l'entrada de l'Helena Carmona al municipal, d'en Xavi Díaz al canal...
Ja no parlo del temporada alta perquè és evident el que ha fet temporada alta per Girona amb molt de temps i amb totes aquestes institucions treballem i crec que en un any s'està treballant molt perquè tots els artistes tinguin suport i es vagi treballant per ells sobretot.
Clar, és que jo crec que també hi ha hagut aquest canvi que estàs dient, no sé si l'heu notat també bastant, i és que abans la gent no volia estar mai de tornada, és a dir, el que se'n anava a Barcelona o a Madrid s'hi quedava fins que acabava d'exprimir la seva carrera artística,
I si tornava, si és que tornava, ja era per jubilar-se. Ara jo crec que no, vull dir, ara crec que la gent també se'n va fer l'Erasmus, perquè evidentment tothom ha de passar-hi, però quan acaben l'Erasmus agafen i diuen, escolta, que també es pot fer alguna cosa des d'allà on puc agafar el cotxe i anar-me'n a la platja en 20 minuts.
Sí, sí, és de les poques coses bones que va tenir la pandèmia, aquest canvi de paradigma, sobretot perquè és això, el fet de tornar, doncs, sembla que estàs fent com un pas enrere, no? Però, clar, si tothom marxa, llavors aquí a Girona no sé què va fent res, llavors la clau està aquí. També és veritat que a Girona, almenys a província, hi ha molts espais on de treballar, cosa que a Barcelona estan molt saturats. Clar.
Hi ha molta oportunitat, és a dir, si els artistes obrissin una mica més la mira, i molts ja ho estan fent, perquè molts viuen aquí, hi ha molt de potencial. I més sense parlar de la qualitat de vida de tornar, eh?
No, no, evidentment, això està bastant clar, i sobretot això que dius, jo crec que és el tema de marge, és a dir, jo crec que fins i tot d'aquesta manera, fins i tot tothom veu que a Girona encara hi ha un marge de creixement en moltíssims àmbits, però jo crec que en el de la cultura també, tot i que ara mateix tenim una agenda bastant saturada, també et diré, intentes arribar tot i no es pot.
Bueno, sí, sí, a nosaltres també ens passa això, que hi ha un moment de dir ui, ui, potser estem fent masses coses perquè realment hi ha... Sí, però bueno, hi ha gustos perquè arribi a tothom, a tots els gustos, de fet. I això, i sense baixar el llistó, és a dir, això també mantenint uns estàndards que em sembla que també parlen bastant bé de Girona, parlo de demarcació, vull dir, de com s'estan intentant plantejar les coses, que siguin coses un pas més enllà, fins i tot, perquè al final, si no fas aquest plantejament, és que al final t'acabes convertint en el mateix cartell que poden trobar en altres llocs.
També, i faig un apunt també per veure-ho una mica, des de l'AGT també potenciem molt l'artista petit, que a vegades és el que més ajuda necessita més que aquestes companyies que ja saben com funciona el sistema, que ja es valen per si soles, que ja tenen xires que saben. I de fet des de l'AGT estem potenciant tornar a fer una fira per a programadors petits, per a cares...
Això ho parlarem en una futura, però sí, sí, s'està plantejant fer... El 25 almenys? El 25, sí. Ah, mira que bé. Entenc que el geni és segur que no, perquè si no... No, més aviat cap a finals del 25, però sí poder donar un espai a tots els artistes no petits, perquè petits vull dir econòmicament amb menys recursos o més iniciades.
Doncs m'acabes de donar una excusa perfecta per convidar-vos més vegades aquí que no podem... O sigui, això no pot tornar a passar, vull dir que passi un any sencer perquè tornem a passar per aquí. De moment, entretant, que per cert, no ho hem dit, quan és la gala? Dijous, 12 de desembre, a les 8, a la Mercè.
Dijous 12 de desembre a la Mercè per poder-hi anar a la inscripció, entenc? Sí, a través de la pàgina web es poden inscriure, sí que és en reserva. Després hi haurà un pica-pica al bar Latòria. Ah, que bé. Bueno, és que l'Arnau i jo quan hi ha pica-pica normalment ens ho fem. Sí, no, això crida molt a la gent. Sempre és una bona excusa per fer un pica-pica més alguna cosa més. Ah, exacte.
En aquest cas és la nostra gala de premis de l'AGT d'aquest de 2024, com hem dit. Encara sumem-hi alguna coseta més? A més, la presentadora serà la nostra socia de Montserrat Marro. Ah, mira, em pensava que m'anaves a dir de l'after party, de si hi havia platea o alguna cosa. Potser després es suma i fa una presentació. Qui sap, els artistes...
Escolta'm una cosa Nuri, Eli, quedem així que no sigui l'última vegada que passeu per aquí i que sigui més aviat que tard Moltíssimes gràcies
Som la teva veu. Som la gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Des del primer moment sabies que podies enredar-la. Sé que li vas prometre al cel, malgrat que no te'l demanava. Em va reufer el confident del teu.
Tent de nit el teu company de farra I un dijous estrany Mascarant enganys Vaig notar espantant Que l'estimava Parla Que jo t'escolto enlluernat I em perdo Parla
Mentre és un miu tot, tot.
Des del primer moment vaig ser el millor company d'emplors i festes. Sempre fidel, guardant discret l'estat de les meves col·legies.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.