Dijous 27 de novembre de 2025. A zero graus hem entrat en aquesta ràdio que celebra 6 anys i un dia de vida. I això el dia abans de l'encesa de llums de Nadal. Un dia abans també de donar el tret de sortida ara de debò a la prèvia de Nadal.
torrons, calendaris d'advent i tota la pesca, perquè, per si us passa com a mi, que el dia a dia se us menja, dilluns que ve obrirem l'últim mes de l'any. Obrirem el desembre la fred de veritat, els àpats i la família, com sempre els amics, i també, com sempre, els propòsits per a un 2026 ple d'alegria i xerinola.
I si en aquesta emissora de ràdio tinguéssim un calendari d'advent, n'estic segur que les xocolatines tindrien totes la mateixa cara, igual que les monedes. En aquest cas, sempre saludava Arnau Vila, bon dia. Molt bon dia a totes i a tots. Timo, si no és un calendari d'advent amb la teva xocolatina allà. Sí, no? Seria curiós. Escolta'm, però seria qüestió de dir que t'has deixat una cosa important, el que farem dilluns. Ah, la Maria Creix. Home, de donar acte d'inici a la firma perquè pugui començar a donar-se d'alta.
Ara li faré un whatsapp, aviam si pot connectar directe amb nosaltres i a veure què. Però bueno, ja veurem com va això. Escolta, una cosa, Arnau Vila, t'ho dic perquè avui tenim moltíssimes coses en aquest programa, per tant, no ens allargarem gaire en aquest inici, t'ho dic perquè ja vaig entrar per la porta al Malsió Comas, que parlarem ara... Que no és el Rei Ros. No és el Rei Ros, evidentment. Però sí que és un rei.
Això ara, si de casa, ho sentirem, perquè parlarem amb ell sobre la seva nova novel·la. També avui parlarem sobre llengua catalana d'aquí uns instants. I, a més a més, acabarem amb Girona Pedala, juntament amb la Mariona Ferrer. Tot això, si et sembla, al final de tot. Però abans, Arnau Vila... Comencem.
Bé, doncs l'escriptor Malció Comas publica L'home que va vendre el món, una novel·la torrencial i sarcàstica on la política, també la publicitat i les grans il·lusions col·lectives xoquen amb les crisis personals, la manipulació i, per què no dir-ho, també amb l'ambició desfarmada. En aquest sentit, millor que ens ho expliqui la persona que ho ha parit, mai més ben dit. Malció Comas, bon dia i bona hora. Bon dia, com estàs?
Primer de tot, benvingut a casa teva, si és que hi ha casa d'algú, que em sembla que no havies vingut mai aquí encara. Encara no, me'n recordaria i tant, i tant. Gràcies per tenir-me. Ja ho saps, pel pròxim llibre, vull dir... Aquí tornarem. Aquí només faltaria. Escolta'm una cosa, l'home que va vendre el món és la culminació, si no m'equivoco, d'una trilogia.
Ben bé jo no en diria trilogia ho han volgut relacionar perquè són novel·les d'una ambició una mica similar li han dit una tríada té tres llibres d'una certa envergadura publicats a l'editorial Proa que havia estat sobre la terra impura tots els mecanismes i aquesta última part diríem que seria l'obra que va vendre al món no són novel·les que se relacionin amb elles des del punt de vista argumental en tant que no és que una continua de l'argument de l'altre no?
algun personatge secundari coincident, que els recicles perquè realment el necessitaves, un d'aquests personatges que te donen una utilitat i un servei i els vas a buscar perquè t'ajuden a fer la novel·la, però són llibres que se poden llegir amb absoluta independència, tenen punts temàtics comuns, com poden ser una certa novel·la sobre el món present, les dèries i misèries d'avui en dia, o d'aquesta última dècada nostra...
i crec que això pot fer que tinguin una encertària de família, però això és el que passa sempre en sols llibre de qualsevol escriptor, no? La vida que no és cap, no és cap sorpresa. Però no sé si et serveix també una mica com per completar aquest puzle. Bé, jo crec que el puzle és infinit, no? El món d'avui en dia té tantes cares, hi ha tantes històries per explicar sobre tot el que ha passat aquestes últimes dècades, a tots els nivells...
tot el que hem experimentat en els canvis a nivell laboral, social, sociopolític, ecològic fins i tot doncs ja, bueno, vull dir que és una triada però perdien-se 33 llibres si t'haguéssim ànims, anys i feina i ganes d'escriure, no? vull dir, el món no s'acaba i si ets un escriva del món li pots anar darrere en aquest planeta, en aquesta societat i no parar
Però, bueno, intentarem, doncs, això, continuar fent novel·les i que parlin de sa vida, que significa viure sa societat nostra avui en dia, no?, això. Parlaves ara de 33 llibres perfectament, però... Bueno, vull dir, un dels meus models és el Zolà, no?, un gran escriptor francès del D9, no?, que va fer això, va fer 20 llibres, no?, un cicle de novel·les amb personatges recurrents i lligats, no?,
Un cicle, un cicle novel·lístic, no? Però això ho han fet molt d'escriptors en qualsevol literatura. Jo m'agradaria, doncs, intentar tenir, doncs, que en literatura catalana poguessin sostenir, doncs, un projecte d'aquestes característiques, no? 33 llibres no ho sé, però 33 capes segur. T'ho dic perquè ens presentes una novel·la
Vull dir que dins de cada història s'hi impregnen tantíssimes coses. Bé, jo crec que forma part d'aquesta manera en què avui en dia vivim, que són persones múltiples, que han de satisfer diferents rols en societat. Com a pare ets una persona, com a professional ets un altre, com a fill ets un altre, com a ciutadà ets un altre, com a company, com a amic, etc. Tots en múltiples rols que com a persones veiem obligats a desenvolupar, no?
I cada una d'aquestes rols implica una història, un tipus de problemàtica diferent, a vegades en conflit i a vegades incompatible. El que fas com a pare és incompatible amb el que fas com a fill, el que fas com a ciutadà és incompatible amb el que fas com a professional. Se t'ha de canviar el barret, t'ha de canviar la màscara. I vius amb aquesta excisió, amb aquesta esquizofrènica, amb aquesta contradicció i amb aquest afany de donar sentit a coses que abans no en tenien.
Abans el tenien i que l'hauríem fet, tampoc hi eren nostres avis, no? Per cert, és que has parlat de màscares, és inevitable. Com és aquesta Barcelona que ens planteges aquí? Perquè em sembla que és fins i tot veneciana. Bueno, és una Barcelona que intenta ser una espècie de deformació caricaturesca de la de Barcelona real, la Barcelona que coneixem, la que està als mapes, no? Estimo feina aquí, doncs, vull dir...
Clar, se tractava d'agafar aquestes coses que veus pel carrer i portar-les fins a les últimes conseqüències, aquesta dèria per dir que la ciutat està venuda del turisme i que s'ha transformat en una espècie de decorat o de parc temàtic, això...
i sempre te parlen de Venècia, en aquest cas, jo pensava, bueno, doncs ja ho tenim, no?, se tracta de fer que Barcelona sigui efectivament Venècia i fer que hi hagi alguns dels grans carrers de la ciutat que s'hagin convertit en canals navegables, no?, pels quals circulen, doncs això, els vaporets i les barques, doncs no, simplement posat allà per entretenir la turistada, no?, o per fer-los passejar i que vegin el modernisme, doncs, des de...
Des del carrer Valmes, amb aigua, no? Has estat mai a Venècia? Sí, suposo que sí. Dos cops, crec. T'anava a dir, vull dir, perquè... És que l'altre dia vam parlar també d'un llibre, ara no em diguis quin, que parlàvem de Venècia, i em parlaven sobre la gentrificació a Venècia, i jo vaig dir, salvant totes les distàncies, Girona i Barcelona, som els teletubis comparat amb el que passa allà, per exemple.
Exacte, i és la tendència general a la qual ens volen portar, a la qual ens porta l'estructura econòmica, la dinàmica d'una societat de serveis desindustrialitzada, que no li queda més remei, que allà on hi havia un taller de sabates, obrir-hi una cafeteria, i aquella cafeteria hi fas això, lattes, que te consumeixen... Matxes. Matxes. Bubble tea...
és que sí, en anglès sona tot molt millor sí, sí, aquesta cosa que ha venut ara del Japó i de Corea, del Bob Altí doncs bueno, això és és això, és el món en què vivim se tracta de estirar una mica el fil per plantejar-ho d'una manera més visible i que la novel·la faci més impressió perquè la novel·la et vol fer pensar sobretot això
Això, pel que fa a l'escenari, al taló de fons, anem a parlar del Simó Diarte. Exacte. Qui és el Simó Diarte? El Simó Diarte és un senyor que ja no sap ni qui és, ha hagut de fer tots aquests papers i ja està una mica esqueixat, és un pare de família, és un home divorciat, és un geni de la comunicació i la publicitat, almenys ell s'ha concebut a si mateix d'aquesta manera durant molt de temps. Ha treballat ara, treballava en una empresa catalana de publicitat i màrqueting que va ser absorbida per una multinacional,
I ha quedat allà com un intel·lectual corporatiu, un pensador que està al servei d'una empresa, que tracta els seus clients i intenta entendre el que els clients volen, i intenta emmarcar...
les campanyes del que sigui, que el contracten que vulguin vendre, ja sigui una marca de cafè o ja sigui un cotxe o una nova línia de sabates, doncs perquè s'adapti millor a l'estat cultural del present. En el fons seria com aquesta mena de...
aquesta gent que ensuma les tendències que sap de quina manera les coses avui en dia han canviat i s'han de vendre, s'han de perfilar de determinades maneres a l'hora de crear continguts, crear anuncis, crear eslògans ell seria una mica el filòsof de tot això, que interpretes tot això i sap després quan han de vendre coses, de quina manera els han de perfilar i modificar perquè se s'adaptin a tot això seria el protagonista de la cançó Soroll dels Pets
Ah, bueno, això no ho tenia en compte, no ho tenia en compte. Perquè ens parla precisament sobre com ens intenten vendre les campanyes publicitàries i tot plegat. Bueno, és un expert en fer això, efectivament. És un senyor que s'ha de dir que això des de fa més de 25 anys, ara té una crisi dels 50, diguem-ne, la novel·la coincideix amb aquesta crisi, creu que ha esgotat les seves idees, el seu potencial, han estat molts anys d'estrès, de molt de treball, és un senyor ben remorarat...
Però, bueno, tot comença a trontollar i aquest trontoll és la novel·la. Seria un venut al sistema, per entendre'ns? Bueno, com és possible no ser un venut en el sistema, no?, quan te dediques a això, te dediques a la publicitat, al màrqueting, no?, vull dir, a vendre, no?, i si alguna cosa caracteritza, doncs, el món...
vertebrat entorn del capitalisme és l'obsessió per vendre el món de les compremendes i qualcú que s'ha de dir que això difícilment pot ser un antisistema t'ho dic perquè el Simó és el paradigma perfecte del que seria el capitalisme des del punt de vista d'un ninotaire jugant precisament moguent els fils des de dalt de forma fins i tot civilina
Bueno, és el que aprens, no?, llegint aquesta mena de literatura que ells llegeixen, no?, el que llegeixen aquesta mena de gent és com ser alguna mena de gran tita llaire capaç de, bueno, moure les consciències, moure les atencions, no?,
Ell diu això, que sóc un enginyer de túnels d'atenció, que és capaç de fer pensar la gent en el que vol que pensin. Avui en dia tot això ja ens ho fa la tecnologia, la tecnologia ens estudia, fan aquests psicoperfils com a usuaris de les xarxes socials i ens donen els missatges que saben exactament que a tu te seduiran, perquè ho han descobert
doncs mirant la mena de coses que tu mires estudiant quant de temps te passes en cada tuit, en cada vídeo quin és el teu patró de consum a les pàgines web això també canvia el rol que mantenia un publicista quan tota aquesta informació ara se pot recollir, se pot processar se pot...
Se pot llegir d'una manera que te revela coses del públic i del consumidor que abans estaven totalment ocultes. Tu només podries saber, mira, avui han venut això, han venut allò, no? Molció, ara, en aquests temps que corren, tot és narrativa i res és realitat?
Això era el gran somni dels publicistes i resulta que s'ha convertit en la realitat, una realitat absolutament indissernible. L'altre dia parlàvem amb un advocat i em diu que a 5 o 6 anys vista ja no podràs portar un vídeo o una gravació d'àudio o un judici.
perquè ja serà indiscernible un vídeo real d'un vídeo creat per intel·ligència artificial. Vull dir, no, tenim aquest senyor que el salvou matant a no sé qui, amb un vídeo. I diran, bueno, poden tenir un vídeo que diu que aquest senyor estava girant a la ràdio...
fent una entrevista, i també és un vídeo, entens? I també és un vídeo, tens dos vídeos, i clar, no pot discernir quin és el vídeo real, quin és el fals, no pot discernir si això ha passat o no ha passat, no pot discernir fins a quin punt el que te diuen és cert o no, tu no tens la manera d'accedir a la informació,
Bueno, és un món complicat, és un món complicat. I dins de tot aquest ball de bastons que ens expliques, a més a més, hi ha una part de thriller amb un possible assassinat, no ho rola la ben pas ara, però amb un possible assassinat, amb la sospita. Sí, amb un homicidi, alguna cosa estranya, no? El protagonista s'ha vol obligat a treballar per aquesta campanya política, d'una candidata, doncs, també d'un perfil molt determinat i molt en voga avui en dia, no?
que és aquest nacional populisme de dretes, aquesta candidatura que corrent polític ha fitxat la multinacional per la qual treballa el nostre protagonista, i anant a un dels actes de campanya, doncs creu veure que dins un cotxe d'aquests que se passegen en publicitat
per la ciutat hi ha un cadàver, un maleter d'un cotxe. Ell no sap fins a quin punt això és real, s'ho està inventant, és un deliri, és una cosa que forma part de la seva psicosi, o si realment estan passant coses estranyes. Jo el que veig, Melcio, al final el llibre ens aboca
a una familiaritat que potser molta gent no té identificada és a dir, és fàcil que un neòfit pugui llegir-te se senti identificat en segons quines circumstàncies o situacions que fins i tot ell o ella desconeixia que existien Bé, jo crec que la feina de la literatura sempre és fer això
Vull dir, posar-te dins un paper que s'assembla en el teu però no és ben bé el teu, no? Portar-te, fer-te viure vides que no són la teva però que d'alguna manera amplifiquen la teva experiència, la teva visió del món, no?
Tots estem experimentant en les xarxes socials, tots són consumidors. Avui en dia fins i tot tothom s'ha de vendre a si mateix contínuament a les xarxes, davant dels seus jefes, en el mercat sexoafectiu que se'n diu avui en dia, contínuament t'estàs publicitant, t'estàs venent, t'estàs mostrant amb un perfil seductor. I això jo crec que és molt estressant, és molt esgotador, dona molt poc pas
molt per allò que la naturalitat, la franquesa, l'obertura, tothom és un anunci amb botes, tothom està pendent de veure quins són els meus rentits d'audiència, quant de retuits m'han fet, l'any que ve podré estar aquí o no podré estar aquí, això se basa sempre en tenir seduït, que hi hagi de seduir per continuar tenint aquesta feina, com no arde que va estressat,
amb una tensió mental que realment te produeix això, estats de neurosi i de paranoia. Jo crec que això s'hi pot identificar molta de gent que estigui vivint el nostre present. I la novel·la només és això, a través d'un personatge que pot ser oviu d'una manera més intensa i exagerada i pot ser novel·lesca portar-t'hi. Què té de tu el Simó?
Bueno, és això, jo crec que un personatge per funcionar a l'autor li ha de posar les víceres en els personatges principals. Si no, la novel·la no funciona, també és el que demana la gent. Com a lector sempre ets capaç de fer-te un personatge que el propi escriptor s'hagi fet seu, que notis que s'hi ha jugat la pell a l'hora de donar vida a aquest personatge.
Jo crec que això, hi ha una certa sensació de sentir-se esqueixat, sol, fins i tot en algun moment, incomprès. Jo crec que tothom experimenta aquestes coses, i jo també, i això és el que has d'usar per fer una novel·la i un personatge. Jo sempre he pensat que en un llibre d'aquest tipus és inevitable que l'autor n'aprengui alguna cosa inesperada.
En aquest cas, quin ha estat? Bueno, jo crec que en el fons escrivim els escriptors també per dotar-nos en altres mateixos d'esperança, saps? Perquè tu vius el món i no li dones un sentit, el veus com un caos, el veus com un entramat de coses que passen, no?
I la literatura sempre t'obliga a reescriure la realitat, a reordenar-la, a posar-la en fila perquè agafi un determinat perfil. Jo crec que el perfil que li hem de donar és aquest, el perfil que encara és possible fer les coses bé, encara és possible donar les coses primàries, bàsiques, que ens continuen a fer feliços, que són les relacions d'amistat, les relacions amoroses, les relacions familiars primàries...
La literatura sempre està per el mateix, que és tornar-nos a recordar el que realment t'importa. Saps? Més enllà dels eslògans i la distracció contínua d'on estem. Tornant-nos a dir, ostres, deixa't de collonades.
Saps, el que realment val la pena és això, no? I, bueno, jo necessito que m'ho recordin, pot ser cada diumenge, eh? Abans anava a missa. Depèn del dia. O depèn de la setmana, o depèn de l'època de l'any, no? Abans anava a missa cada diumenge perquè tenies algú, no?, que te feia el sermó, no?, i te deia, bueno, doncs aquest és el camí, no?, aquest és el camí, no?,
i ara això ja no ho tenim ara ho hem de buscar nosaltres ara em parlaves del què però també és molt important el com i t'hi sumo una coseta més que el com sempre porti una mica d'humor
Per això és interessant la literatura, la descripció irònica de les coses. Hi ha una línia que arranca del Quixot i abans i tot, que la literatura descriu el món d'una manera engrescadora que li descobreixes el somriure, el perfil rialler que té la vida. Per això és important que un llibre el agafis i vegis
i vegis aquest esperit, aquest esperit de fer-te gaudir i de demostrar totes les coses d'un perfil que te fa que te retorna una certa vivacitat irònica, sobretot i ja per últim, què és el que t'agradaria molt resumidament que s'emportés un lector després de llegir-te?
Bueno, això, una certa reflexió sobre el món, no?, un cert balanç sobre el que val la pena, que havíem dit abans, no?, un cert replantejament, com a mínim poder-te parar i dir, bueno, què estic fent de la meva vida, com ho puc repensar per no acabar en un lloc que aparentment és feliç però en el fons és molt desgraciat, no?,
Això, jo crec que si ser literatura fa això, si obliga la gent a llegir-se a si mateixos... Ja basta, ja basta. Allò que dius, ostres, a través del llibre m'alletgesc també a mi mateix, retorno a mi mateix, revisc certes històries que m'han passat, reinterpreto el meu present i la meva vida...
I, bueno, si he de fer canvis, els faré. I si no n'he de fer, no n'he de fer. Però el llibre ja m'ha ajudat a fer una mica de llum, a entrar en aquestes habitacions fosques que tot tenim a dins, no? I, bueno, i fer així, no? Amb una lot. I dir, bueno, què hi ha aquí, no? Què hi ha aquí, no? Anem a mirar-ho un poc, no? Que va estona que no ho miram. Home, més enllà del llibre, espero que t'hagi valgut la pena venir a l'entrevista d'avui. I tant, meravellosa, meravellosa. Molt bé, gràcies.
Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Escolta, i t'espero a la propera. I tant, aquí, aquí, reserveu un passellet. Girona FM. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM. Amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano.
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I quan ja arribem al punt de dos quarts de dotze del matí, seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. És moment d'obrir la nostra particular agenda. I és que sí que és veritat, Arnau Vila, que aquesta setmana no té donat gaires propostes encara.
Les haurem d'apuntar, mica en mica, perquè encara tinc allò molt d'espai a l'agenda electrònica, eh? Encara la tens, eh? Jo ja sé que el dissabte tu te'n vas a l'estany de Banyoles a donar la volta. El dissabte serà una mica diferent. No, jo et proposo una cosa per diumenge. Diumenge, dia 30 de novembre, tenim el Pedalem.
pel català, en aquest cas una trobada a dos quarts de nou del matí a la copa tot això aniran fent ruta, ara ens ho explicaran per espais de Girona i de Salt i a partir de les 12 tornem a la copa en la clausura en aquest cas d'aquest padalem pel català per comentar la jugada avui ens acompanya el Manel Cassú, bon dia i bona hora bon dia, com estem? també ens acompanya l'Anna Arquer, bon dia i bona hora
Molt bon dia. Anem per parts. Manel, de què tracta exactament aquest Pedalem pel Català? Bé, Pedalem pel Català és una activitat, és una corrua festiva, matinal, que fem aquest diumenge dia 30 amb benefici, diguem, del català, efectivament. La idea és una festa itinada que recordi diferents barris de Girona i Salt amb parades programades en quatre punts.
A cada aturada, doncs, hi haurà... Aquestes aturades seran fetes a diferents barris. A cada aturada ens esperaran els veïns del barri i allà parlarem...
del fil conductor d'aquesta trobada, o sigui, com està el català, o sigui, actualment d'on venim, com estem i on anem. Aquests tres punts es desenvoluparan en veus moments a cada aturada. Quan arribem a Salt serà que parlarem una mica de la història del nostre idioma. Quan arribem a la Parada 2, que és a Sant Eugènia, el parc noriterès, parlarem de com estem actualment.
Però tot això ho farem amb, com dir, amb esperit optimista. No irem allà a flagellar-nos i dir estem malament, estem malament. No, no. Les coses estan com estan i què hem de fer. Què hem de fer és el que parlarem a la aturada que farem, a la tercera aturada que farem en el barri de Sant Narcís, concretament el passeig Cap d'Estopa.
Aleshores, la primera aturada serà a les 10 a Salt, a les 11 estarem al Nuri Terès i a les 12 serem al Cap d'Estopa. I d'allà sortirem i ja directament tornarem a la Copa, que és d'allà on hem començat.
La intenció és fer una corrua festiva, com dic, amb bicicletes, irem amb un folar que ens distingirà dels altres ciclistes, portarem un xigolet cadunt i música, amb la idea que sigui una corrua festiva. No anem a parlar que estem tan malament, sinó que podem fer. L'opció és optimisme per defensar
el català, per dir-ho així en poques paraules jo el que veig aquí és que sobretot anem fent ruta també per qui no o qui vingui sense bicicleta també ja marqueu clarament en hores determinades
aquests tres punts de trobada a les 10 a Sal, a les 11 a Sant Eugènia a les 12 a Sant Narcís i a la 1 a la Copa Girona a més jo veig Manel moltíssimes associacions que s'hi han sumat des del Museu d'Art suport del GEC per exemple d'Òmnium, Ajuntament de Girona entenc que al final la resposta ha estat molt i molt bona
Efectivament. Només per aquest fet que la gent s'hi ha apuntat ja considerem que és un èxit, independentment dels ciclistes que vinguin o la gent que hi vingui. Vull dir, tothom veu clar que la llengua està en dificultat i s'apunten a qualsevol cosa que sigui per defensar-la. Això és magnífic.
Qui s'apunta també a totes és el Guillem Terribas, per exemple, que serà el seu presentador, tenim la Carme Ferrer, el Josep Campmajor, que l'acabem de tenir ara fa uns moments a la tertúlia, i també l'Anna Arquer, precisament, Anna, que em sembla que t'han enredat perquè vinguis directament de Gràcia.
Bé, i jo encantada de deixar-me enredar, perquè ara el que deia el Manel jo penso que és molt important. És veritat que pugem i venim a Girona pel català, i pel català anem on calgui, dins dels països catalans i també fora.
perquè Déu-n'hi-do també l'activitat que tenim fora, però penso que és important aquest aspecte d'unitat en el sentit que qui ho organitza o qui ho promociona és la xarxa pel català de Girona i Salt i he de dir que és un grup que està fent molt bona feina i que està precisament
com el nom indique, fent xarxa. Llavors, jo pujo, com a portaveu també de Mantinga el Català, que és una de les associacions que li dóna ple suport, precisament per aquests aspectes. Primer, el de fer xarxa, perquè el català
l'hem de pedalar, l'hem de ballar, tot el que calgui, i ho fem, i ho hem de fer de manera col·lectiva, però també perquè és aquest punt positiu. És a dir, mantingui el català, com sabeu, el nostre nom ja no pot ser més clar. Mantingui el català és...
que és possible. Per tant, el que ens hem de mentalitzar també entre tots plegats és de la possibilitat real que hem d'assumir com a responsabilitat de mantenir el català com a dret i també com a regal que fem els altres. Per tant, per tots aquests aspectes pensem que és una idea, una iniciativa...
que l'acceptem amb molt de carinyo i per això pugem per a fer el discurs juntament amb l'ANC, mantinc el català i l'ANC amb el Pep Vila, tanquem, fem la cloenda a la Devesa, a la Una, per tots aquells que potser no han pogut anar a pedalar o que han tingut altres coses a fer, doncs que vinguin a la celebració final.
A part que és la millor hora, que és l'hora del vermut, si no ens enganyem. Ah, sí. Vull dir... Després hi haurà música i hi haurà un espai per fer vermut, o sigui que sí, era la festa final. T'anava a dir, Anna, també, això que comentava en relació amb el que comentava el Manel, vull dir que jo crec que també el plantejament, i això crec que resulta també molt atractiu, t'ho dic perquè és tradicional que ens flagelem tots sempre amb absolutament qualsevol tipus de problemàtica que tenim. Però en aquest cas, vull dir, no és tant un tema de...
orientar-ho al problema, sinó sobretot buscar-hi solucions. Exactament. De fet, mantingui el català és això. Portem tres anys que vam fer aquest canvi de perspectiva veient que en el país de sobte se li explica que el català està passant per aquesta situació.
i veiem que el panorama era tothom molt negatiu i molt depressiu, quan en realitat aquestes dades són certes, però hem d'entendre que també en tenim de bones. Per exemple, que el català ara és quan més s'ha parlat
de mai, perquè és quan més parlants totals tenim i sobre això i sobre el fet que quan mantenim el català experimentem històries positives tan boniques que potser si no mantenim el català no les viurem. Per tant, està molt bé entendre la situació greu, o sigui, que és una realitat, però contextualitzar-la amb un marc d'esperança, amb un marc de possibilitat, perquè si només parlem
d'allò negatiu, sabem perfectament, o potser sobretot els que ens dediquem a la comunicació, que això no mou muntanyes. La gent necessita entendre que quan fas una cosa hi ha una conseqüència positiva que ajuda la col·lectivitat i, per tant, ajuda el català. I és també posar en solfa aquestes històries positives. Perquè, clar, si no, dius, bueno, si no, per què lluitar? Si tot ja estem a punt de...
Així és com pensa molta gent perquè, escolta, la vida, la dia a dia de la gent ja és prou complicada com per a sobre haver d'assumir altres responsabilitats que em diuen que no tenim res a fer. No, i tant que tenim a fer. El català no se'n va enlloc. El que passa és que ha de caminar amb salut. No el podem tenir només sobrevivint. Ha de viure en plenitud. I aquest és l'objectiu de mantenir el català i de tots nosaltres.
Manel, ja per última, última crida. Aquest diumenge, eh? A dos quarts de nou del matí a la Copa, pels que sortin amb bicicleta, i si no, els que no tenen bicicleta... Poden anar a les deu a Salt, a les onze poden ser Sant Eugènia, a les dotze a Sant Narcís, i a la una poden ser també a la Copa. Els que no tinguin bicicleta, perquè...
No crec que ho facin tot a peu. Si ho fan a peu a tot això, arribarem primer nosaltres, els ciclistes, que els de peu. I se'ls ha de donar un premi si ho fan a peu. Si ho fan a peu, sí, i tant. Li donarem un premi, segur, sí. Doncs escolta, aquest pedalen pel català que tindrem precisament aquest diumenge, ja ho hem dit, sortida a dos quarts de nou del matí a la Copa, ja hem comentat el recorregut, i pels que no puguin fer-lo, directament cap a la una...
a la Copa, també. Amb vermut i amb festa, com no podia ser d'altra manera. Exacte. Amb ganes d'optimisme, d'autoestima pel català. Doncs amb l'optimisme ben amunt i l'autoestima encara més. Manel Casu, Anna Arquer, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé diumenge. Moltes gràcies a tu, Saïd, i a tots vosaltres. Ens veiem el diumenge.
Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar, a Bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec.
Parlem de la pluja que ha plogut, imatges molles als miralls damunt l'asfalt. Potser és per això que el teatre està tan buit, potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens perdran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rongues al port. Parlem de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen els altres homes. Et pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants.
Mira, jo ja t'he vist plorar i creu-me quan et dic que em passa igual. Quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. I mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit, tinc por de posar ordre aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard.
Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons i treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït món. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Tornarem a posar els pèls damunt la sorra a la platja de Barcelona una nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. La bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec.
que és allò que et porta per a tot arreu, fent girar una cosa amb la planta del peu. No contamina i té bocina, segur que ja ho sabeu. Sabeu què és? La bicicleta. I si sona aquesta sintonia, torna a la secció Girona Pedala, en què la periodista i delegada del diari Ara, aquí a Girona, Mariona Ferrer, ens descobreix el seu vessant d'activista de la bicicleta, tant de la mobilitat urbana com també en l'oci i en l'esport.
En aquest tercer episodi em sembla que parlarem de la llei de mobilitat sostenible, però abans, Mariona Ferrer, bon dia i bona hora, que veig que has arribat allò amb revolucions molt revolucionada. Hola, bon dia. S'hi arribo una mica congelada. Però a mi ja m'agrada aquest fred. És el que té anar amb bicicleta cada matí, jo abrigo bé els nens, m'abrigo bé... La qüestió no és que faci fred o el clima, no et pot empitjorar anar amb bicicleta si no tenia un mal equipament. Es pot fer tot, però si véns allò...
Criogènica. Jo que sempre estic vermella. No, és perquè acabo justament ara de fer el recorregut d'una pedalada familiar que hem organitzat des de Moute en Bici. Tenim un grup de Cargo Bikes, que és del que us vaig parlar en l'episodi 2.
d'aquesta cinquantena de famílies que cada dia aposten per moure's, no amb cotxe per Girona, sinó amb aquesta alternativa per mi, Petita Revolució, que són les bicicletes càrrega elèctriques, i amb aquest grup ampliar a totes les famílies que vulguin, dissabte fem una ruta de 6 quilòmetres,
per diferents barris de Girona. Una oportunitat perquè els més petits puguin circular pel mig dels carrers, que és molt necessari, no sempre els carrils bici ho posen fàcil. I sortim justament d'aquí del Parc Migdia a dos quarts d'onze i farem una ruta per Pla de Palau...
i Sant Pau, que de fet estan fent tota una illa tranquil·la, diguéssim, totes estan ajuntant una sèrie de carrers per pacificar el trànsit, ens n'anem a Sant Narcís, després continuem pel parc central, la d'Avesa, creurem la d'Avesa en pla dia de mercat, però hi ha lloc per passar, fins a Plaça Independència, Carrer Santa Clara...
Plaça Catalunya, tot el carrer de la Rutlla, fins tornar un altre cop al Parc Migdia, que s'ha organitzat aquesta segona edició dels barris Pedala, de la mà de l'Ajuntament, també el Cioter Europe, una forma de dir que el Cioter no és només cicloturisme o molt d'esport un cap de setmana llarg de setembre, sinó una miqueta més d'implicació. Al final som les entitats les que hem de moure...
més aquesta promoció, i crec que el grup de cargos, que és nou, va néixer al setembre, doncs hi havia de ser, i és una oportunitat per també provar aquest tipus de bicicletes, però a l'hora que els nens, com la Pedalada de Reis, que organitza cada any Moutenbici, aquest any serà l'11 de gener, doncs abans, també, tinguin oportunitats cada trimestre, d'alguna manera, o cada dos mesos, per moure's de Girona per Girona de forma diferent, perquè així es canviem realment els hàbits de la ciutadania, que no sigui només anar per vies verdes,
sinó que entenguin els semàfors i el pas. Jo pensava, Mariona, que la meva agenda era trepidant, però vaja, després quan em trobo amb tu de bon matí dic, bueno, tinc segon teletubio. No, és una mica aquesta vicefàlia. Tu practiques el transport públic i el vius. Sí, correcte.
Jo vaig amb aquesta alternativa de transport. Escolta, parlant de transport i parlant de mobilitat, t'ho dic perquè avui venim a parlar de la nova llei de mobilitat sostenible aprovada al Congrés dels Diputats aquesta tardor i què implica tot això per les bicicletes. Però si et sembla, anem per parts. Què és exactament aquesta llei de mobilitat sostenible? Aquesta llei, tristament, se n'ha a parlar poc,
però finalment tenim una llei aprovada, que a vegades això costa bastant, va costar últim moment, gràcies a l'abstenció de Podem es va aprovar, era una necessitat, i bàsicament el que fa, inclou aquesta llei poc concreta, ja ho criticarem això, és que la mobilitat sostenible es converteixi en un dret
per a la ciutadania. És a dir, ja no és una excusa, si parlem de bicicletes, que és un oci i una forma, sinó que és un puntal per a les ciutats. I totes les administracions estan obligades, no convidades, sinó obligades, a garantir que ens podem moure de manera neta, segura i eficient. Clar, això en què afecta directament a la bicicleta? Vull dir, hi haurem d'anar tots ara?
No, no, no, bé, això, tant de bo, però és això que us deia, que la bicicleta deixa de ser aquesta alternativa simpàtica, que algú ho aposta, sinó que ha de ser part del sistema oficial de la forma de la mobilitat que tenen les ciutats. I és una sacsejada en el sentit de com la llei antitabac, en el seu moment, quan s'aprova, sí que implica deixar en alguns espais, i va ser paulatí, doncs aquí també tenim una sèrie de decisions
sempre hi ha la crítica de la falta de diners, i que implica moltes administracions, i quan implica ajuntaments, governs autonòmics i administració central sempre costa més, però sí que és un pas endavant en aquest sentit. Escolta'm una cosa, és que m'ha sobtat aquesta paraula, intermodalitat,
Sí, ara no ho havia comentat, perquè quan deia intermodalitat et parlava pensant en tu, que vens de Figueres, no?, i que vens de Girona, no?, però el fet de la intermodalitat, nosaltres podem tenir, Girona té 50 quilòmetres de carils bici. Mhm.
Té, és una de les ciutats espanyoles, que a vegades ens costa creure-ho, que hi ha més trajectes amb bicicleta cada dia. Un de cada deu trajectes és 9,8, però es fan amb bicicleta. Ens situa a nivells com la ciutat d'Estrasburg.
Estem en un rànquing molt alt, perquè no tenim 200.000 habitants, però podríem acabar entrant en el rànquing de Copenhague, que és com el gran rècord, diguéssim, Guinés, de qui és la ciutat més similar a Copenhague. I l'edició passada, Barcelona s'havia situat en el lloc 13,
Ara ja n'ha baixat perquè amb el govern socialista s'ha deixat de fer una aposta tan forta per la bicicleta, però la ciutat espanyola que té el pòdium aquí, que ja ha entrat, és Vittoria-Gasteiz, amb una aposta molt forta justament per això que dèiem, de la intermodalitat. És un dels punts que inclou la llei, que per una banda obliga a tenir xarxes ciclables, connectades...
Preveu aparcaments segurs, que això és molt important en un context també de les bicicletes elèctriques, i que no en parlàvem la setmana passada, molta gent no es compra una cargo bike pensant on te l'aparcaré, me la poden robar, estem parlant de bicis que valen 3.000, 4.000 euros, és molt diferent que comprar una bici per 100 euros de segona mà. Totalment.
I impulsa això, aquesta intermodalitat amb el transport públic. Això és el que té molt ben treballat països de centre Europa, quan parlem d'Alemanya, de Dinamarca, d'Holanda, de Països Baixos, amb una cultura molt diferent de la bicicleta, i és tu agafes la bici, pots pujar un tren, després d'aquest tren te'n vas a la ciutat, tu, per exemple, vinguem de Figueres, i després et mous per aquí.
Què ens trobem nosaltres als matins davant de l'estació de l'Avant a Girona de l'Ave? A part de molta gent que vol anar a Barcelona, que viu d'uns salaris més alts a Barcelona perquè a Girona tristament són bastant baixos, doncs molta gent amb aquestes bicicletes plegables, les Bronton són les més cares, però bicicletes plegables que posa dintre d'una bossa, perquè tu per anar amb Avant necessites posar la bicicleta dintre d'una bossa. Correcte.
No pots dur la bicicleta fàcilment, sí que pots fer-ho amb mitja distància o amb rodalies, però clar, la velocitat del tren o el que et pot passar és diferent. Això és molt important per la intermodalitat, és a dir, tu puges a un tren, te'n vas a Barcelona, nosaltres ho hem fet amb les criatures, anem fins i tot amb la cargo dintre el tren, anem a Barcelona i després ens podem moure fàcilment. Però què ens trobem? Les andanes no és fàcil treure la bici.
de l'andana, hi ha molt poc espai per les bicicletes, per tant això es converteix en una prioritat en el planejament de la infraestructura a nivell espanyol. Escolta, i això a nivell d'empreses? Perquè clar, ara parlem d'administracions, però la patronal, què passaria? Clar, aquí és molt interessant perquè tota empresa gran, a través d'aquesta llei, està obligada a tenir plans de mobilitat. És a dir, incorporar la bicicleta
en el seu dia a dia dels treballadors. Per tant, estan començant a haver-hi molts sistemes de bici compartida o de lloguer de bicicletes. Aquí tenim una empresa girona que es diu EcoBikes, que justament es dedica a treballar molt amb empreses grans que ofereixen tota una flota de bicis elèctriques per als seus treballadors. Això també implica que si tu vas a la feina amb bicicleta tinguis un bon pàrquing. Clar.
I això és part també d'aquesta intermodalitat, no? Que tu quan arribis a l'empresa hi hagi aquesta facilitat, o que si véns de bastant lluny hi hagi un lloc per canviar-te. És a dir, intermodalitat portat al cristià seria posar-nos les coses fàcils. Bàsicament és això, que tu puguis anar d'un lloc a l'altre amb diferents tipus de transport públic amb bicicleta. Clar, escolta'm una cosa, aquesta llei però em sembla que és coneguda també per una altra cosa i és els vols de corredi.
Justament, tot el món de la bicicleta ha quedat eclipsat per el titular, els periodistes hem de reduir d'alguna manera, i el que diu la llei és que si tu tens una alternativa en tren de menys de dues hores, perquè van haver de posar dues hores, perquè si no l'AVE es carregava amb el pont aèri Barcelona-Madrid, però si tens una alternativa en tren han de desaparèixer els vols, és a dir, Saragossa-Madrid ha de desaparèixer.
No pot existir aquest vol d'arcorradi que genera una gran quantitat d'emissions quan tenim una alternativa amb l'alta velocitat. Això és amb el que s'hi han posat. Per què dos hores? Justament per no afectar el pont aèri Barcelona-Madrid, que és el que té...
Més. Ara bé, si fent realment passa, com m'ha dit el ministre de Transports Puente, Oscar Puente, que en menys de dues deures, a veure si ens ho creiem això, fent Barcelona a Madrid, doncs després s'hauria de suprimir el pont aèri, jo crec que Iberia s'enfadaria bastant. Segur que buscarien una excusa. Sí, ja saps com va. Però bé, al final, escolta'm una cosa, anem a altres parts de la llei que potser passen més desapercebudes. Quines podríem destacar, per exemple?
Clar, ara el que obliga és que els plans nous urbanístics que es facin, estem en un moment, en certa manera podríem dir d'un altre cop, de certa bombolla a nivell de construcció, no es pot construir com abans, però allà on es pot es construeix i en pisos molt cars, no? Incorporin criteris de mobilitat sostenible, és a dir, hem de portar sí o sí carrils bici. La novetat aquí és que no pots fer tramets, que és el que hem vist fins ara, no? Aquí hi ha un carril bici.
I ara aquí s'acaba. I com ho fem? Perquè intermodalitat també podria haver-hi. Com és la continuïtat del propi carril bici? Si a Girona tenim 50 quilòmetres, però les martingales que has de fer per pujar, baixar, se m'acaba, que no hi ha aquesta continuïtat o aquesta plaer d'entrar d'una vorera que et trobes, un canvi de sentit, doncs això també està inclòs.
Com no, els sectors econòmics han pressionat i s'inclou el cicloturisme com a element de mobilitat i d'economia. A Espanya mou molts diners amb cicloturisme, com no, a Girona ho sabem molt bé. Això a Girona és un problema perquè, clar, s'inverteixen molts diners en les vies verdes, per exemple, però després en el dia a dia la gent de Bascanó no utilitza la via verda per venir a Girona. Evidentment.
Clar, si s'havés fet realment una connexió asfaltada amb llums, indicacions, potser la gent s'ho aniria més, no? Sí que tenim una àrea urbana de Girona ben connectada amb carrils d'ici, aviat s'inaugurarà el de Salrà, s'està arreglant la passera entre Bascanó, justament, bueno, entre, sí, per Creu Alter, a Sant Gregori, que es va trencar durant l'Algloria, però això està molt encarat al cicloturisme. Això no ho abandona Espanya. Seguim en això. Però sí que introdueix
un factor a nivell de bicicleta que és molt interessant amb la petita revolució que suposen les e-bikes, que és la introducció de criteris per ordinar la logística urbana. Això, Girona, jo crec que estaria molt bé pensar-ho. Si vas al barri vell...
Un matí, de 9 a 10, no es pot circular amb cotxe ni amb bicicleta, però perquè hi ha tantes furgonetes i camionetes, tot, que està allà a la plaça de l'Oli, davant del normal, potser hi ha 8, també està prohibit, teòricament, a partir de les 10, circular per la força amb bicicleta, aquestes coses que han fet, per dir, no volem cicloturistes, però després la mobilitat no té sentit, però et trobaràs a una furgoneta anant en contradirecció, allà, o 4 d'allà mal encaixonades, servint a tants bars i restaurants.
Què passaria si tinguéssim una última milla de cargos, de bicicletes cargo, que et fan aquest transport en barris més congestionats? Tres punts logístics a Girona i transporten. Això és el que també posa sobre la taula aquesta llei. Escolta, Mariona, jo t'he de preguntar una miqueta, per tu quina és la gran oportunitat d'aquesta nova llei?
Doncs jo crec que, per mi, el que pot canviar aquesta llei és, un, tenir carrils bicis més amplis, contínus i ben connectats, que això és un gran repte, jo crec, perquè hem anat fent pedaços a partir del que ja deien els plans urbanístics,
Els aparcaments segurs, que poden canviar molt la realitat que la gent deixi les motos, per exemple, en ciutats com Barcelona, que ara justament s'està subvencionant al govern socialista amb 600 euros l'ús de les motos, quan podrien estar-ho fent amb les bicicletes elèctriques, però genera aquest problema d'aparcaments. Millors connexions amb tren i amb autobús, que tu pugis a l'autobús a Servià de Ter o a Banyoles...
perquè, clar, no tens tren, i puguis venir a Girona amb la bicicleta i que no hagi de ser una bicicleta plegable. A Arnau Vila li agrada aquest comentari? I un marc de seguretat que farà créixer la confiança per moure's amb bicicleta, és a dir, un terreny d'inversió. M'agradaria, jo intento ser optimista, perquè acaba de sortir. Ara bé, les crítiques que es fan és això, que falta concreció, finançament, però per mi és una oportunitat per normalitzar la bici. Ja no és una ideologia...
sinó que és planificació, és salut pública i també és economia. És un transport més de les ciutats. No som quatre hippies que decidim anar d'aquesta manera.
Com que m'he quedat amb ganes de més i de cas, escolta, molt ràpidament, de què parlarem el pròxim dia? El pròxim dia parlarem del fenomen de la girocleta. Ah, molt bé! Tornem a casa, avui hem fet un marc legal. Sí, avui hem fet allò... I del fenomen de la girocleta, que és el que ha portat aquest 1 de 10 desplaçaments a Girona en bicicleta, molta gent entra al món de la bici, gràcies a ella i la coneixerem de prop. Mariona Ferrer, moltíssimes gràcies un dia més. A vosaltres. La bicicleta.