This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Presenta i dirigeix Josep Serra.
Hola, bona tarda a tots i a totes. Avui és dimarts i ja hi tornem a ser. Es van fer partides d'escacs obertes a tothom el dijous 20 de novembre de les 6 a les 9 del vespre a Sant Antoni de Calonja, organitzades pel Club d'Escacs Colonja Sant Antoni.
També se'n van fer el divendres 21 de novembre de les 5 a les 8 de la tarda a Girona en el centre cívic Can Ninetes organitzat pel Club d'Escacs Santa Eugènia. I també se'n van fer el dissabte 22 de novembre a partir de les 5 de la tarda a Girona en el centre cívic Pla de Palau organitzades pel Club d'Escacs Geronda.
I el diumenge, 23 de novembre, es va jugar la vuitena i darrera ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 a Girona, en el Centre Cívic Pla de Palau, en el Club d'Escacs Geronda, que n'informarem tot seguit. Per tant, com podem veure, les activitats es van desenvolupant, cosa que ens fa contents. Endavant amb els escacs, ànim i, com sempre anem dient, l'objectiu és clar, animeu-vos.
I ara el guió. De què parlarem avui? Avui entrevistarem a la Laura Serra, després parlarem, com ja hem dit, del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025, llavors parlarem d'un article titulat Idees per pensar millor en escacs i ens acomiadarem. I ara entrevistarem a la Laura Serra, que és professora de la Universitat de Girona, directora de l'Observatori d'Escacs i Educació de la Universitat de Girona. Laura, hola, bona tarda.
Hola, bona tarda. I gràcies per acceptar la invitació. A vosaltres, per convidar-me. Perfecte, perfecte. Doncs va, comencem? Endavant. Doncs va, cada any es fa una jornada a la universitat i aquest any es va fer el dissabte 8 d'octubre. Quina jornada va ser? Doncs mira, aquest any ja celebràvem la dotzena jornada d'escacs i educació. Sí, sí. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. I quines activitats es van fer?
Doncs mira, aquest any vam convidar el senyor Oriol Macib, que és co-creador del projecte de Chess Menorca. I aquest és un projecte que gaudeix de tota la seva experiència i coneixement dels darrers deu anys a tota l'illa de Menorca. I l'objectiu és donar resposta a les necessitats socials. I l'Oriol ens va fer una ponència inicial.
I després també va venir el senyor Xavier Muñoz, que és un mestre de l'escola Sant Pau de Figueres, i ens va explicar sobre el projecte d'escacs que està desenvolupant a la seva escola. Llavors, l'Oriol ens va fer un taller d'escacs molt interessant, també, per tots els assistents. I després, aquest any, com a novetat, es va fer una taula rodona amb nens i nenes del Club d'escacs Gerunda.
Això va agradar bastant entre els participants i la va moderar el senyor Oriol Massig mateix i va ser molt interessant. Després també vam tenir l'oportunitat d'escoltar la senyora Marta Migó de l'Escola Martí Poc de l'Espluga i que ella també és coordinadora en l'àmbit català del programa Escacs de l'Escola i ens va explicar les experiències que duen a terme a Lleida i Tarragona.
Després, sí, sí, això també va estar molt bé. Després el doctor Ricard Josep Caballero ens va parlar sobre educació, la IA, que tant de moda està ara, i els escacs. I la darrera ponència va ser a càrrec de Marc Pera, que ell és mestre de primària i és creador de contingut i dinamitzador d'escacs. I ell ens va explicar els escacs educatius a través de les xarxes socials.
I així va ser una mica, doncs, una jornada completa de les 9 del matí a les 7 de la tarda. Està molt bé, molt bé, molt bé. I ara te volia preguntar qui va participar, però ja ens ho has dit, per tant... Ah, sí, sí, sí. Una pregunta, a la taula rodona que has dit, hi havia nens? No hi havia nenes? Ah, hi havia nens i nenes, sí, perdoneu, no sé si ho he dit abans. Sí, sí, nens i nenes... Sí.
De fet, jo crec que hi havia tres nens, si no recordo malament, i dues nenes.
No, mentida, i després va arribar una tercera nena. Eren el mateix número de nens i de nenes. Tres nens i tres nenes, doncs. Tres nens i tres nenes, exacte, sí, sí. Veus? Molt bé, molt bé. I et destacaries alguna cosa de tot el cas? Mira, de la jornada, ara que justament aquest matí ens han arribat les valoracions dels participants, que sempre quan acaba la jornada se'ls passa una enquesta i que ells valorin una mica què els ha agradat més i què menys.
han destacat molt positivament la taula erudora, perquè és una cosa, és una novetat d'aquest any, no s'havia fet a les darreres jornades, i la veritat és que ha estat molt ben rebut.
Ha agradat perquè, clar, vam donar l'oportunitat de posar veu a nens i nenes que estan jugant escacs i això també és interessant, veure la seva visió, la visió des de l'altre costat. Sí, sí, està molt bé, està molt bé. I quants inscrits hi va haver? Doncs mira, aquest any van ser 32 inscrits. 30, està bé.
Sí, vam baixar una miqueta respecte a l'any passat, que l'any passat érem uns 10 més, més o menys. Aquest any, bé, el professorat té moltes coses i, bueno, mira, per l'agenda, doncs, alguns que havien assistit l'any anterior ja em van escriure, em van dir, ostres, em sap molt greu, no podem assistir aquest any,
Però bé, estem contents, eh? Sí, sí, està bé, està bé. Molt bé, molt bé. Per tant, l'any que ve tornar-hi. Exacte, és la idea. Molt bé. I llavors, el dissabte 15 de novembre, l'Observatori va participar en el Congrés Internacional d'Escacs i Educació que es va fer a Reus, organitzat per la Federació Catalana d'Escacs, eh que sí? Exacte. I com va anar? I quines activitats hi vau fer?
Mira, i de fet, lligant-te amb la pregunta anterior, que de fet el número de participants va disminuir una mica aquest any i també pensem que pot ser perquè van haver-hi dues jornades consecutives. Van ser dos dissabtes seguits d'activitats d'escacs. Això llavors també ens han comentat que alguns assistents aquest any han anat en aquesta jornada de Reus. Bé, jornada. Era un congrés internacional, en realitat.
I la veritat és que va ser molt interessant. Aquest congrés comptava amb la presència de persones de renom en el món dels escacs, com per exemple el Leoncho García, que coneix, és ben conegut, o la Lorena García de les Illes Canàries, o l'Esteban Jaureguiza, també va fer una ponència.
o en Miquel Iescas. També, sí, sí. I bé, i de fet també va ser divertit perquè també va venir l'Alejandro Oliva, que aquí, en el programa, vosaltres sempre hi poseu música, no?, de la Tocada Mòvida. Llavors també vam tenir l'oportunitat d'escoltar en directe en el grup Tocada Mòvida i, a part d'aquell, també va fer una ponència, no?
Per tant, va ser complet, va ser complet, la veritat. Molt bé, molt bé. I com a observatori què hi vau fer? Sí, nosaltres com a observatori ens van convidar a participar en una taula rodona i aquesta taula rodona la vam compartir amb l'Eva Zamarreño i la Marta Migó, que elles són coordinadores del programa Escacs a l'escola, a la Federació Catalana d'Escacs i al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Llavors, juntament amb elles, jo mateixa com a directora de l'Observatori d'Escats i Educació de la Universitat de Girona i també en Marc Baig com a membre de l'Observatori, tots tres, bé, tots quatre, van participar en aquesta taula rodona.
I, sí, llavors, l'Eva i la Marta Migó, l'Eva Samarrenyo i la Marta Migó van explicar una mica el programa Escracs a l'escola. Jo, com a directora de l'Observatori, vaig explicar una mica com es va crear l'Observatori, quins objectius té...
quina recerca desenvolupem i s'ha desenvolupat des de l'Observatori i una mica els esdeveniments que anem organitzant al llarg de l'any. Esclar, està molt bé, està molt bé això, sí, sí. És una manera també que la gent ho conegui. Exacte, sí, sí, la idea era donar a conèixer una mica la tasca de l'Observatori. Esclar, esclar, molt bé, molt bé. Bon, seguim. I des de l'Observatori es fa alguna recerca relativa als escacs actualment?
Mira, sí, recentment de fet hem publicat un estudi sobre l'efecte que tenen els escacs en el desenvolupament de les funcions executives en alumnes d'educació primària. Aquest és un estudi que es va fer i que de fet en Marc Baig és el que va presentar en aquest congrés internacional a Reus. I ara actualment estem interessats a estudiar una mica l'efecte dels escacs a la gent gran.
Encara és un estudi, doncs, en fase de... Bueno, estem pensant al disseny... Aquesta seria, doncs, un interès que hi ha des de l'observatori. Veus, està bé, està bé, això. Molt bé, molt bé. I hi ha alguna altra activitat en preparació per aquest curs?
Doncs mira, ara justament d'aquí un parell de setmanes tenim una reunió amb tots els membres de l'Observatori perquè anem fent periòdicament i entre tots anem decidint. Llavors hem d'acabar de decidir si aquest any seguirem fent les fires d'escacs educatius, que aquestes són unes fires que de moment en portem dues i les fem amb alumnes d'escoles de Girona normalment.
i se n'han fet dues i han sigut interessants, però l'any passat aquesta fira d'escacs no es va fer, sinó que es va fer una jornada de partides d'escacs escolars. Llavors, hem de valorar si aquest any seguim amb la fira d'escacs educatius o fem les dues coses, o només una, o cap, o hem d'acabar de...
Intentarem fer alguna cosa perquè sempre els nens i nenes en queden molt contents. Sí, sí, molt bé, molt bé, perfecte. I llavors, una altra cosa que tenim ara en ment també, que mira, arrel del Congrés Internacional d'Escarcs i Educació d'Arreus, que sempre va bé per fer connexions i trobades, doncs es va parlar de, a veure si entràvem dintre d'un, demanàvem un erasmus plus des de l'observatori.
per posar material disponible per les escoles, que n'hi ha molt de fet i que, bé, tenir l'oportunitat de poder posar aquest material a disposició. Molt bé, molt bé, molt bé. A veure, a veure, doncs... A veure si surt tot. Això, si surt, ja te'n tornaré a convidar, eh? D'acord, encantats de poder-ho explicar. Esclar, esclar. I ara ja, com a qüestió general, com veus el futur dels escacs?
Bé, jo soc bastant optimista amb els escacs perquè a mesura que vas entrar en aquests congressos, per exemple,
el que es va organitzar Reus, és el primer congrés internacional d'escacs i educació, hi ha cert interès general pels escacs. I llavors, a vegades, fora de l'àmbit més d'escac professional o a part de l'escac més educatiu, jo crec que els escacs estan guanyant terreny. Per exemple, l'altre dia parlava amb una companya
Ostres, mira, m'he fixat molts escacs amb la seva parella, ara juguen escacs. Una altra també, mira, ara m'he apuntat a escacs online. Llavors, hi ha moltes aplicacions, no?, també per jugar d'online i crec que estan guanyant terreny. Hem d'acabar, bueno, s'ha de...
És un camillart i els escacs de les escoles, depèn de quin àmbit o quina zona, doncs és més difícil de poder aplicar-los. Però jo crec que cada vegada la gent és més conscient de la importància o de la utilitat que tenen els escacs i d'aquest concepte.
d'aquesta utilitat més transversal, no?, dels escacs. Llavors, jo crec que és una cosa que està creixent, per tant, a poc a poc anem fent feina, sembla. Esperem, esperem que sigui així. I respecte als escacs femenins? Els escacs femenins és cert que costa més, eh? I de fet, mira, la taula rodona que vam tenir...
ara a Girona, el dia 8 de novembre, que hi havia tres nens i tres nenes, i es va comentar una mica, no?, de ostres, les nenes, que normalment hi ha menys representació de nenes, elles mateixes ho van dir. Sí, sí, és així. Però, bueno, sí que és veritat que vam poder fer una taula rodona amb tres nens i tres nenes. Llavors, bé, jo crec que sí, també hi ha molt camí per recórrer en aquest àmbit, però penso que
Bé, ara jo crec que hi ha molts referents femenins, justament a la jornada també em van sortir alguns noms, i les nenes jo crec que cada vegada estan més involucrades, almenys en edats inicials. Llavors, quan es fan més grans, ho abandonen més. Però en àmbit més escolar, jo crec que nens i nenes,
no estan tan lluny uns dels altres. A veure, a veure. Molt bé, molt bé. Doncs vinga, ja acabem, si et sembla. D'acord. I moltes gràcies i ha estat molt bé. Per tant, ja hi tornarem. D'acord? Quan vulgueu. Encantat de participar. Molt bé, gràcies Laura. Que vagi molt bé. A vosaltres. Adéu, adéu. Adéu, adéu.
I ara parlarem del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025, que tal com hem anat informant, la Delegació Territorial de Girona de la Federació Catalana d'Escacs, amb la col·laboració del Club d'Escacs Figueres i del Club d'Escacs Gerunda, organitzen el Campionat Absolut Individual de Girona 2025
que consta de 8 rondes. I com ja hem anat informant, es fan dos grups, el grup A amb jugadors amb velo català a partir de 1750 i el grup B amb jugadors amb velo català fins a 1800. El ritme de joc és de 90 minuts amb increment de 30 segons per jugada,
i hi ha hagut 35 inscrits en el grup A i 30 en el grup B, és a dir, en total 65 inscrits, cosa que m'agrada dir perquè n'hi ha 13 més que l'any passat, la qual cosa ens fa contents. I va, seguim. Jugada la vuitena i darrera ronda, en el grup A hi ha dos jugadors amb 7 punts i mig, 5 amb 5 punts, 6 amb 4 punts i mig,
5 amb 4 punts, 2 amb 3 punts i mig, 5 amb 3 punts, també 5 amb 2 punts i mig, 2 amb 2 punts, 1 amb 1 punt i mig, 1 amb 1 punt i també 1 amb 0 punts. I concretament, els jugadors amb 7 punts i mig de 8 possibles, que Déu-n'hi-do...
són l'Abel Lázaro Pujol del Figueres, amb 7 punts i mig, i en Leo Valle Luis del Gerunda, també amb 7 i mig. I els 5 jugadors amb 5 punts són la Laura Vinyoles Anglada del Figueres, 5 punts, en Mauro Alonso Jiménez del Gerunda, també 5 punts, en Max Massot Cervera, també del Figueres, amb 5 punts,
en Jesús Caballero Maitín del Sant Gregori, 5 punts, i en Yacid Elayek del Colonge Sant Antoni, també en 5 punts. I en aquest grup els premis, perquè com que s'ha acabat el torneig, els premis han estat pels cinc primers classificats, és a dir, el campió absolut, l'Abel Lázaro Pujol del Figueres, subcampió absolut en Leo Valleluis del Gerunda,
tercer classificat la Laura Vinyoles Anglada del Figueres, quart classificat amb Mauro Alonso Jiménez del Gerunda i cinquè classificat amb Max Massot Cervera del Figueres. I també hi ha premis per la campiona femenina, que, com es pot despendre del que hem dit fins ara, ha estat la Laura Vinyoles Anglada del Figueres.
També hi ha un premi pel millor jugador veterà de més de 65 anys, que ha estat en Josep Maria Vilanova Guardiola del Figueres, que ha fet dos punts i mig. Llavors també hi ha premi pel millor sub-12, que ha estat Inar Claperols Merino del Figueres amb dos punts. També hi ha premi pel millor sub-14, que ha estat en Mauro Alonso Jiménez del Gerunda amb cinc punts.
I també hi ha premi per al millor sub-16, que ha estat en Dalmau Pala i Arbàs del Geronda amb 3 punts i mig. I ara passem al grup B, que jugada a la vuitena i darrera ronda, en el grup B hi ha dos jugadors amb 6 punts, 3 amb 5 punts i mig, 4 amb 5 punts, 1 amb 4 punts i mig, 8 amb 4 punts, 1 amb 3 punts i mig, 6 amb 3 punts, 1 amb 2 punts i mig...
Un amb dos punts, dos amb un punt i mig i un amb zero punts. I concretament, dos, els jugadors amb sis punts, els dos jugadors són en Joel Vilar Sirifatananukakolkai, del Figueres, que amb sis punts, i en Ryan S. Sahar Rivera, del Gerunda, també amb sis punts.
I els tres jugadors amb 5 punts i mig són en Martí Hortamassa del Gerunda, 5 i mig, en Miguel Rodríguez Roeda del Figueres, també 5 i mig, i l'Edgar Malats Buixedes, també del Figueres, amb 5 i mig. I en aquest grup B els premis han estat pels tres primers classificats, per una banda.
és a dir, el campió absolut que ha estat en Joel Vilar Sirifatananukorchai del Figueres, sotscampió absolut en Ryan Ez-Sahar Rivera del Gerunda i tercer classificat en Martí Hortamassa també del Gerunda. I també hi ha hagut premi per al millor jugador veterà de més de 60 anys que ha estat en Miguel Rodríguez Rueda del Figueres amb 5 punts i mig.
També hi ha hagut premi per al millor sub-8, que ha estat en Martí Horta Massa del Geronda amb 5 punts i mig. També hi ha hagut premi per al millor sub-10, que ha estat Àlex Riera Landeira del Montgrí amb 4 punts. I també hi ha hagut premi per al millor sub-12,
que ha estat en Ryan S. Sahar Rivera, del Gerunda, que ha fet 6 punts. I ja per anar acabant, felicitem a tots els premiats i a tots els participants i els animem a seguir jugant i participant. Endavant!
I ara parlarem d'idees per pensar millor en escacs. El novembre passat, en Daniel Muñoz va escriure aquest article sobre com pensar en escacs, que llegiré i comentarem tot seguit. Pensar en escacs no consisteix només a triar una jugada. En realitat, és una manera de mirar el tauler i també de mirar-se un mateix amb una atenció més profunda.
Entre l'impuls de moure una peça i el desig de millorar, hi ha alguna cosa que de vegades se'ns oblida, i és pensar conscientment. Coneix-te a tu mateix sobre el tauler. La vella màxima de Sòcrates, coneix-te a tu mateix, cobra un sentit especial davant de les 64 caselles,
Si vols progressar, has d'observar no només allò que fas, sinó com ho fas. I no n'hi ha prou amb estudiar obertures o finals. Cal entendre la manera com penses, com decideixes i per què comets errors certs. Aquest autoconeixement té dos plans molt diferents. Un immediat, el que apareix en plena partida, com analitzes, com avalues, com gestiones la pressió...
i un altre més ampli que té a veure amb la teva evolució com a jugador, els teus hàbits, les teves rutines mentals, les teves fortaleses i debilitats, perquè sense saber on estàs és complicat poder progressar.
I seguim. Què ens ensenya la psicologia dels escacs? Durant dècades es va pensar que els grans mestres calculaven més i millor que els altres. Però els estudis sobre el pensament escaquístic revelen una cosa molt més interessant, que és no sempre pensen més lluny, sinó millor. El que els distingeix és la precisió amb què reconeixen patrons.
tenen a la memòria un enorme arxiu intern d'estructures típiques, cosa que els permet orientar-se en posicions noves amb una naturalitat sorprenent. Per això, ets capaç de veure jugadors d'escacs professionals moure amb una velocitat increïble, fins i tot en molt poc temps al rellotge. Hi ha anècdotes que ho il·lustren bé.
Miguel Nafdor va confessar que en una de les seves partides més brillants amb prou feines va veure dues jugades per avançat. I John Nann va escriure que, altra vegada, gairebé no va calcular cap variant profunda. La diferència no rau en la quantitat de càlculs, sinó en la qualitat de les connexions que estableixen.
El pensament expert no és quelcom que s'endinsa de sense control, sinó una mena de xarxa. I passem a un altre apartat que titula El mite del càlcul perfecte.
Una altra mite comú és imaginar el jugador fort com una màquina que anumera possibles jugades, les avalua una a una i tria la millor. De fet, la ment no funciona així. Els jugadors, fins i tot els més experts, es mouen en un flux constant, salten d'una idea a una altra, tornen enrere, reconsideren,
No hi ha un camí lineal, sinó una dansa de pensaments. Això rebat el que va tractar de recognitzar Kotov, tot i que sí que va demostrar que el seu sistema era excel·lent com a mètode d'anàlisi.
I això no és un defecte, al contrari, és el que ens permet descobrir relacions noves entre idees, reconsiderar una línia descartada o canviar de pla quan el tauler ho exigeix. De vegades no triem entre moviments, sinó entre plans.
consolidar el centre, obrir el flanc de dama, preparar un final favorable. El pensament en escacs és dinàmic, humà, imperfecte i molt maco. I anem amb un altre apartat del mateix article, que titula «Pensar en veu alta, una eina poderosa».
Una tècnica especialment útil és pensar en veu alta. Consisteix a verbalitzar el que passa per la teva ment mentre analitzes una posició. Després, escoltar-te a tu mateix. El que sorgeix d'aquest exercici sol ser revelador, vacil·lacions, idees fugaces, intuïcions que mai no arriben a plasmar-se. Tot això dibuixa el teu mapa mental.
Aquest mètode té diversos efectes positius. Un d'ells, t'obliga a ordenar els teus pensaments i fer-los conscients. Un altre, t'ajuda a mantenir la calma en posicions crítiques, segueixes un procediment, no pas un impuls. Un altre, permet a l'entrenador, o a tu mateix, entendre com penses, no només el resultat final.
Un altre, redueix el risc de problemes de temps perquè genera un ritme mental més estable. I el darrer, i el millor, et permet canalitzar la teva creativitat.
La veritat és que aquest tipus de pensament metòdic allibera espai per a la imaginació. En posar ordre aclareixes el camí perquè apareguin les idees realment originals. I ara farem un comentari al respecte. Aquesta eina us la recomano, això us la recomano jo mateix, a tots i totes. És interessant escoltar els propis pensaments per tal d'avaluar-los amb tranquil·litat.
Un detall important que segur que tots i totes tindrem en compte. Lògicament, no ho farem quan fem una partida amb una altra persona. Això està claríssim, perquè si no li estaríem explicant els nostres pensaments. Ho farem quan fem una partida sols, o quan mirem una partida ja jugada, o quan mirem una partida d'un llibre o d'internet.
I seguim amb l'article. El proper apartat el titula «Aprendre a pensar diferent». Molts jugadors es queden atrapats en allò que els psicòlegs anomenen pensament imitatiu, és a dir, repetir patrons, aplicar regles, evitar errors, és una etapa necessària però no pot durar per sempre.
Arriba un moment en què cal arriscar, sortir del guió, pensar diferent. La creativitat neix quan un s'atreveix a desafiar allò que s'ha après, quan entén que les excepcions enriqueixen més que les normes i quan, davant del tauler, decideix escoltar la seva intuïció encara que contradigui el manual.
En aquests moments, els escacs deixa de ser només estratègia i es converteix en una forma d'expressió. I comentem, és a dir, per exemple, no sempre hem de fer la mateixa obertura. Això és un consell. S'aconsella fer-ne una altra quan l'hàgim mirat i estudiat una mica. Això enriqueix el joc i també a nosaltres mateixos.
I seguim. L'altre apartat el titula «El camí de l'autoentrenament». Millorar en escacs no depèn només de l'estudi tècnic, sinó de la mentalitat amb què l'home afronta el procés. Es tracta d'aprendre a pensar com un guanyador, encara que encara no ho siguis. De fixar metes clares, però també gaudir del camí. De confiar en la teva capacitat, fins i tot quan els resultats no arriben.
El progrés real neix de petites victòries. Entendre una idea nova, dominar un final que abans et confonia, trobar una jugada vella... Aquests instants són els que modelen el caràcter del jugador i a poc a poc, sense adonar-te'n, també transformen la teva manera de pensar fora del tauler.
Alguns llibres que us ajudaran a pensar millor. 1. Jugueu primer, penseu després, d'en Willy Hendricks. Revolucionari i divertit, desmunta molts mites sobre com cal pensar i proposa un enfocament més natural i intuïtiu del càlcul i la presa de decisions. És ideal si et sents atrapat entre teoria i pràctica.
Un altre, Logical Chess, Move by Move, de Irving Cherneff. Cada jugada de 33 partides clàssiques està explicada amb claredat i sentit. Cherneff ensenya per què es fa cada moviment, no només quin. És ideal per entendre la lògica interna dels escacs i desenvolupar un pensament estructurat, molt recomanable per a jugadors que tinguin entre 1.200 i 1.800 d'elo.
I l'últim, The Amateurs Mean, d'en Jeremy Seelman. Seelman analitza els errors típics dels jugadors aficionats comparant el raonament amb el d'un mestre. Explica com canvien les prioritats segons la posició i ensenya a pensar en termes de desequilibris, espai, estructura, activitat, etcètera.
és un dels llibres més reveladors per passar del joc mecànic a la comprensió real. I per acabar, permeteu-me un altre comentari. Sempre que ens diuen llibres hi penso, i si em decideixo a comprar-ne, en compro un i el llegeixo, el practico i anoto aspectes que considero interessants per tal de no oblidar-ho. Per tant, endavant!
Molt bé, i ara ens acomiadarem. Com podem veure, les activitats es van desenvolupant, cosa que ens fa contents. El dijous 27 de novembre, demà passat, es faran partides d'escacs obertes a tothom de les 6 a les 9 del vespre a Calonja, organitzades pel Club d'Escacs Colonja-Sant Antoni.
El divendres, 28 de novembre, es faran partides d'escacs obertes a tothom de les 5 a les 8 de la tarda a Girona en el centre cívic Can Ninetes, organitzades pel Club d'escacs Santa Eugènia. I el dissabte, 29 de novembre, es faran també partides d'escacs obertes a tothom a partir de les 5 de la tarda a Girona en el centre cívic Pla de Palau, organitzades pel Club d'escacs Geronda.
I el diumenge, 30 de novembre, es jugarà el Campionat Llempec Individual de la Territorial de Girona 2025 a Fornells de la Selva, en el Centre Cívic i Cultural La Sitge, organitzat per la Delegació Territorial de la Federació Catalana d'Escacs i la col·laboració del Club d'Escacs Fornells, que consistirà en 10 rondes a un ritme de 3 minuts amb increment de 2 segons.
I també, el diumenge, 30 de novembre, es jugarà el campionat d'escacs actius paradats de Girona, sub-8, també sub-10, i també el campionat sub-12 i també el campionat sub-14, és a dir, sub-8, sub-10, sub-12 i sub-14, en el mateix lloc anterior de Fornells de la Selva, que constarà de 7 rondes a un ritme de 10 minuts amb increment de 3 segons.
Nosaltres tornarem el proper dimarts i seguirem informant endavant amb els escacs. Ànim, els escacs mai acaben, ha quedat clar quina sort. Bona setmana, bones partides i ha gaudit dels escacs i no ens oblidem de la vida.