Josep Serra presenta Escacs en Joc. Tota la informació del món dels escacs arriba cada setmana a Escacs en Joc, el programa més estratègia de la ràdio. Un repàs a l'actualitat setmanal i les veus dels protagonistes del món dels escacs. Escacs en Joc. Presenta i dirigeix Josep Serra.
Hola, bona tarda a tots i a totes. Avui és dimarts i ja hi tornem a ser. Es van fer partides d'escacs obertes a tothom el dijous 4 de desembre de les 6 a les 9 del vespre a Calonge, organitzades pel Club d'Escacs Colonge Sant Antoni.
També el divendres 5 de desembre de les 5 a les 8 de la tarda a Girona en el centre cívic Can Ninetes organitzat pel Club d'Escacs Santa Eugènia. El dissabte i el diumenge 6 i 7 de desembre es va jugar a Olot el sisè obert dels volcans organitzat pel Club d'Escacs Olot en el passeig d'en Blai 6.
També del divendres 5 al dilluns 8 de desembre es va jugar la setzena Copa d'Espanya per equips d'edat sub-12, sub-14, sub-16 i sub-18 a Benidorm, que n'informarem tot seguit. Per tant, com podem veure, les activitats es van desenvolupant, cosa que ens fa contents. Endavant amb els escacs, ànim i com sempre anem de guient, l'objectiu és clar, animeu-vos.
I ara, el guió. De què parlarem avui? Avui parlarem del campionat d'escacs Llempec Territorial de Girona, després del campionat de Girona d'escacs actius per edats 2025, després, com ja hem dit, la setzena Copa d'Espanya per equips d'edats, després continuarem parlant del pla de millora del funcionament executiu a partir de la pràctica sistemàtica del joc dels escacs i ens acomiadarem.
Bé, i ara parlarem del campionat d'escacs Llempec Territorial de Girona, que, tal com ja vam informar, el diumenge 30 de novembre es va jugar aquest campionat provincial a Fornells de la Selva, organitzat per la Delegació Territorial de la Federació Catalana d'Escacs amb la col·laboració del Club d'Escacs Fornells.
El torneig va consistir en 9 rondes a un ritme de 3 minuts amb increment de 2 segons per jugada i hi van participar 30 jugadors. I el podi va estar format per, en primer lloc, en Mauro Alonso Jiménez del Gerunda que va fer 7 punts i mig.
Segon va ser en Francisco Núñez Lucero del Blanes que també va fer 7 punts i mig. I tercer en Luis Antonio Terry Cuellar de l'Olot que va fer 6 punts i mig. Per tant aquest va ser el podi.
I la millor jugadora femenina va ser la Laura Vinyoles Anglada del Figueres, que va fer sis punts i va quedar en sisena posició. I felicitem els guanyadors i a tots els participants i els animem a seguir participant. Molts ànims!
I ara parlarem del Campionat de Girona d'escacs actius per edats 2025, que també el diumenge 30 de novembre es va jugar aquest campionat provincial a Fornells de la Selva, organitzat per la Delegació Territorial de la Federació Catalana d'Escacs amb la col·laboració del Club d'Escacs Fornells. I el torneig va consistir en 7 rondes a un ritme de 10 minuts amb increment de 3 segons per jugada.
i hi van participar de sub 8 25 inscrits, que van jugar, com hem dit, 7 rondes. De sub 10 també 25 inscrits, que també van jugar 7 rondes. De sub 12, 24 inscrits, que també van jugar 7 rondes.
i de sub 14, 9 inscrits, que en van jugar 6 de rondes pel fet de ser almenys inscrits. I anem als podis. El podi corresponent a sub 8 va ser... Primer va quedar en Guillem Gilabert Pons, del platja d'Aro, que va fer 6 punts i mig.
Segon, en Martí Galovardas Sala de l'Alt Empordà, que va fer 6 punts. I tercer, Amir el Katavi Bouxar del Platja d'Aro, que va fer 5 punts. Aquest va ser el podi dels sub-8. I anem ara al podi corresponent a sub-10, que va ser... En primer lloc va quedar en Màxim Alexander Gernjac Ferrer del Gerunda, que va fer 6 punts i mig,
Segon, l'Àlex Riera Landeira, també del Gerunda, que va fer 6 punts. I tercer, en Francesc Viader Domínguez, també del Gerunda, que va fer 5 punts. Aquest va ser el podi dels sub-10. I ara passem al podi dels sub-12. El primer va ser en Rayan Ezhar Rivera, del Gerunda, que va fer 6 punts i mig.
Segon, en Guillem Pi Mas del Gerunda, també 6 punts. I tercer, en Daniel Kozmaz Kozma del Gerunda, 5 punts. Aquest va ser el podi dels sub-12. I passem al sub-14. El podi corresponent a sub-14 va ser...
Primer, en Pol Feixedes Climent, del Fornells, que va fer 6 punts. Segon, en Bastian Suazo Karmanov, del Lloret, que va fer 5 punts. I tercer, en Gerard Sabadí Joer, del Montgrí, amb 4 punts. I aquest, el podi dels sub-14. I com sempre, felicitem els guanyadors i a tots els participants i els animem a seguir participant.
I ara parlem de la setzena Copa d'Espanya per equips d'edats, que del divendres passat 5 al dilluns 8 de desembre es va jugar la setzena Copa d'Espanya per equips d'edats sub-12, sub-14, sub-16 i sub-18 a Benidorm, a la província de Lacan. Concretament, el divendres 5 es va jugar una ronda a dos quarts de 5 de la tarda
El divendres 6 es van jugar dues rondes, una a les 11 del matí i una altra a les 5 de la tarda. El diumenge 7 es van jugar també dues rondes, una a les 10 del matí i una altra a dos quarts de 5 de la tarda.
i el dilluns 8 es va jugar la darrera ronda a dos quarts de deu del matí. I comencem per les diferents categories. A la categoria sub-12 hi van participar 44 equips, dels quals 8 catalans i dels quals un de la nostra territorial, concretament el gerund de sub-12.
que el gerund de sub-12 ha quedat en el lloc 21è de 44 participants, havent fet dues victòries, dos empats i dues derrotes. Això a la categoria sub-12. Si passem ara a la categoria sub-14, hi van participar 43 equips, dels quals 5 catalans i un de la nostra territorial, concretament el gerund de sub-14.
I val a dir, i ens fa contents, que el gerund de sub-14 ha quedat primer i s'ha proclamat campió de la setzena Copa d'Espanya d'aquesta categoria. De les sis rondes jugades n'ha guanyat cinc i n'ha empatat una. I felicitem els jugadors de l'equip, que concretament són en Mauro Alonso Jiménez, que va fer cinc punts i mig de sis possibles,
en Jan Balló Serrano, que també en va fer 5 i mig de 6, en Lian Balleluís en va fer 5 de 6, i en Jordi Viadé Domínguez que en va fer 3 de 6. I el club per aquesta victòria també els felicitem.
I seguim, ara passem a la categoria sub-16, on hi van participar 24 equips, dels quals 4 catalans, i ha quedat campió el Gramenet, de Santa Coloma de Gramenet, que ha guanyat 5 partides i n'ha empatat una. I felicitats, Santa Coloma de Gramenet!
I ara ja passem a la categoria Sub-18, on van participar 32 equips, dels quals 4 catalans i dels quals un de la nostra territorial, concretament el Gerunda Sub-18. I el Gerunda Sub-18 ha quedat sisè de 32 participants amb 4 victòries, un empat i una derrota. I felicitem a tots els participants i a seguir endavant. Molts ànims!
I ara parlarem del pla de millora del funcionament executiu a partir de la pràctica sistemàtica del joc dels escacs, que al maig del 2017 es va presentar a la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona aquest treball final de grau realitzat per en Robert Ureña Busquets i tutoritzat per la doctora Pilar Allertin i el doctor Carles Rostan, que vàrem llegir i comentar una mica el dimarts passat
i que avui seguirem. Dimarts passat vam fer-hi parlar de la introducció de les funcions executives, del control inhibitori i de la memòria de treball. Ara seguirem amb flexibilitat cognitiva, escacs i cognició, procediment, resultats, discussió i limitacions i conclusions. Seguim, comencem. El títol de l'apartat és Flexibilitat cognitiva.
La flexibilitat cognitiva, FC, està basada en els dos components anteriors i és la que apareix més tard a nivell de desenvolupament. Es podria definir com l'habilitat per alternar entre diversos esquemes mentals, patrons d'execució o tasques en funció de les demandes de l'entorn, assent majorment al còrtex singular
Anterior, el gir prefrontal inferior dret, l'àrea presuplementària i el nucli subtalàmic, les principals estructures encefàliques implicades. Això és d'en Verdejo i altres el 2010.
En Davison, el 2006, citat per Diamond el 2013, argumenta que el canvi de perspectiva pot ser tant a nivell especial com interpersonal. Per tal que succeeixi aquest canvi, és necessari inhibir el contingut previ existent en la EMT i activar-ne un altre.
La prova més utilitzada per avaluar la flexibilitat cognitiva és la WCST, que és Test de Classificació de Targetes de Wisconsin per les seves cicles en anglès, sent un dels testos clàssics d'avaluació de la funció del còrtex prefontral de la cru del 2001 i en Diamond del 2013.
I ara, comentem que ja sabem conceptes relacionats amb les funcions executives, se'ns parlarà dels escacs i la seva intervenció al respecte. I comencem amb el proper punt que el titula Escacs i cognició.
Els escacs guarden una estreta relació amb les habilitats cognitives i amb determinats aspectes del funcionament executiu, tals com la flexibilitat cognitiva i la planificació, esdevenint aquest últim el component més destacat i citat en la literatura científica.
Tenint en compte la naturalesa dels escacs, la planificació esdevé una competència crucial per disposar d'un adequat acompliment en la pràctica del joc. La capacitat de calcular els moviments i contramoviments possibles és una habilitat íntimament lligada a la planificació. Això ho diu en Pérez i Moreira del 2007.
En la mateixa línia, altres estudis també han trobat millores significatives en la memòria de treball, fruit de la pràctica sistemàtica del joc dels escacs en participants que mai havien jugat al joc, els estudis del 2013 i del 2014.
En relació a la planificació, s'han trobat diferències a favor dels jugadors d'escacs envers els no jugadors en la tasca del TOL, Torre de Londres per les seves sigles en anglès. Els jugadors resolien els problemes plantejats pel TOL amb la mínima quantitat de moviments, augmentant-se la diferència entre dos grups a mesura que la tasca es devenia més complexa.
La flexibilitat cognitiva també és un component important en els escacs. El joc demanda l'adaptació a canvis permanents en el tauler i a les contingències imprevistes. Un estudi de Vilàlic, MacLeod i Gobert del 2008,
van aplicar el WCST a nens i nenes d'entre 7 i 11 anys, jugadors-jugadores d'escacs i no jugadors-jugadores, mostrant-se que els nens i nenes jugadors completen una major quantitat de categories en aquesta prova, el qual indica un major rendiment en les activitats que requereixen,
ajust i canvi del focus atencional, suggerint, per tant, un efecte positiu dels escacs en aquest component del funcionament executiu. Per una altra banda, a l'estudi de Gliga i d'altres, del 2013, amb nens i nenes en edat escolar, es van realitzar dos grups, un experimental, de 20, i un de control, de 18,
El grup experimental va realitzar 19 lliçons d'escacs en 3 mesos. Per l'altra part, el grup control va realitzar el mateix nombre de sessions en Fan Match Lessons, una metodologia de l'ensenyament de les matemàtiques amb un marcat caràcter lúdic. Els resultats mostren que amb dos grups varen presentar millores significatives en l'escala de rendiment escolar.
i la MT esdevenint el grup d'accés al que més va millorar aquest últim component, això no obstant, la diferència no va ser significativa vers el grup control. També van poder comprovar que existeix una correlació positiva entre coeficient intel·lectual i el rendiment en els escats, observat en els resultats d'un torneig que es va disputar al final del curs.
En consonància amb els resultats anteriors, l'estudi de Casemi, Iectayar i Volban del 2011, amb una mostra de 180 estudiants dividida en dos grups, un grup experimental realitzant classes d'escacs, 84 eren,
i un grup control, que eren 96, amb l'objectiu de comprovar si els escacs milloraven les habilitats metacognitives i el rendiment en matemàtiques. Es va aplicar a tota la mostra el Metacognitive Questionnaire of Ponaura i exàmens de matemàtiques amb un sistema prepost.
Els resultats varen mostrar un augment significatiu en el rendiment d'en dos variables independents, metacognició i rendiment en matemàtiques, en el grup d'escacs. Existeix una àmplia evidència en la literatura que els escacs milloren les habilitats cognitives, el rendiment escolar i el rendiment.
i, a més a més, aporta una sèrie de beneficis relacionats amb la transmissió de valors inherents a qualsevol esport, cultura de l'esforç, capacitat de superació, tolerància a la frustració, entre d'altres.
A més a més, també existeix evidència que els escacs poden utilitzar-se de forma efectiva com a eina psicoterapèutica per millorar el funcionament executiu en el context d'una problemàtica específica.
En l'estudi d'Ameral i d'altres del 2014, un grup d'ex-cucainòmens en el seu primer mes d'abstinència van dividir la mostra, 46, en dos grups. Un grup va realitzar escacs en combinació amb una entrevista motivacional, 26 van ser,
amb l'objectiu de provocar l'efecte de transferència dels aprenentatges obtinguts en les sessions d'escacs. I, per una altra banda, el grup control, que estava format per 20, el qual va seguir el tractament predeterminat consistent en una teràpia cognitiva conductual.
Els resultats varen mostrar una millora significativa del funcionament executiu en dos grups. Això no obstant, el grup d'escacs va presentar millores estadísticament significatives en la memòria de treball vers el grup control.
Seguint els resultats dels estudis exposats anteriorment, s'extreu que un treball sistemàtic del funcionament executiu permetrà als nens i nenes adquirir un arsenal cognitiu potenciat, el qual és quelcom molt beneficiós per a aquest tipus de col·lectiu que està en una situació de vulnerabilitat.
Per tant, en aquesta línia, tal com exposa Verdejo i d'altres el 2010, els mecanismes executius integren emocions i cognicions de forma intermodal i també intertemporal, des del passat fins al futur, amb objecte de resoldre situacions noves i complexes.
En aquest sentit, una millora dels mecanismes executius es traduiria en una major capacitat de respondre de manera adaptativa a les demandes de l'entorn a partir de l'obtenció d'un major control sobre la pròpia conducta, de no deixar posat el pilot d'actuació automàtic,
basat en els aprenentatges adquirits en el context de les vivències violentes, això és, trencar esquemes de pensament-acció desadaptatius, el qual es traduiria en una millora qualitativa de les decisions que es prenen, major autorregulació i major percepció de control sobre la pròpia conducta, el qual, juntament amb la resiliència,
esdevenen algun dels factors protectors davant de les conseqüències que produeix haver estat exposat a situacions de violència en aquest estadi vital.
I ara parlem del procediment. Els participants es van seleccionar a partir de la seva participació en el programa de suport psicosocial a mares i infants víctimes de la violència de gènere, implementat i avaluat per la Creu Roja Girona i finançat per l'obra social de la Caixa.
Abans de l'inici d'una de les sessions del programa es va parlar amb les mares amb l'objectiu d'explicar en què consistiria l'estudi, proporcionant la informació mínima necessària per no crear expectatives ni que elles les creessin els fills.
El nombre de sessions que es realitzarien, horaris, i que els seus fills i filles haurien de venir a realitzar a la Universitat de Girona, a la Facultat d'Educació i Psicologia, de forma individual, una sèrie d'activitats, el pretest i el posttest, abans de començar el curs i el finalitzar.
Els instruments es van aplicar en el transcurs de dues setmanes, del 27 de febrer al 7 de març, en un interval de nen-nena per dia. El procediment a seguir en cada una d'aquestes quedades va ser el següent. Es va anar a recollir a la mare i nen o nena el lloc on s'havien realitzat les sessions del programa de procedència,
se'ls va acompanyar a la universitat i, prèvia firma del consentiment informat, es va procedir a donar a la mare l'instrument CVCL, la part de tutors progenitors, per tal que l'omplís mentre l'investigador estava administrant els instruments al nen o nena participant.
Cal dir que, en tres casos, el CVCL, que en principi és un autoinforme de contestació individual, a l'estar adaptat en català, algunes mares de nacionalitat estrangera van requerir ajuda per la traducció dels ítems.
En aquest cas, l'instrument va adoptar un format d'entrevista estructurada aplicada per l'investigador. Es va adoptar el mateix sistema amb alguns dels participants que tenien dificultats per resoldre de forma autònoma els ítems del qüestionari.
No va coincidir en cap dels casos que necessitessin ajuda amb dos integrants del nucli familiar per respondre a les preguntes plantejades pel qüestionari. Quan el nen va necessitar ajuda, la mare no i viceversa.
facilitant tot plegat el procés. Referent a l'administració dels instruments i en el pretest, en tots els casos es va seguir l'ordre següent. Primer, estrup. Segon, WCST. Tercer, dígits WISC. Quart, TOL5, matrius BAS2.
I sisè, l'últim, el CBCL. Es va inventar en tot moment, sobretot a l'inici de l'entrevista, que el nen-nena estigués còmode, de forma que s'interactuava amb ell o ella parlant i fent preguntes sobre diverses temàtiques, com està, què tal el col·legi, com va l'esport, activitat que li agrada practicar, etcètera.
facilitant molt la tasca al fet que l'investigador ja coneixés de forma prèvia els participants, ja que va ser un dels integrants de l'equip de psicòlegs del programa de procedència de les famílies participants. Seguidament, les sessions d'escacs van ser estructurades de la següent manera.
Una sessió tots els dimecres i divendres, començant el dimecres 29 de març fins al divendres 5 de maig, amb l'horari de dos quarts de sis a les set. El total de sessions van ser dotze.
Aquesta distribució va ser realitzada d'aquesta forma per garantir la disponibilitat dels participants, ja que, per causes diverses, no va ser possible acordar un dia que els anés bé a tots o totes.
Per aquesta raó es van crear aquests horaris i es va demanar que com a mínim assistissin un dia a la setmana, realitzant d'aquesta forma sis sessions cada participant. Finalment, quatre participants van realitzar el pretest i posteriorment van renunciar a continuar amb l'estudi per causes personals. Per tant,
Els dimecres assistien dos participants i divendres tres. Un d'ells repetia sessió en dos dies. A més a més, es va crear una graella per tal d'obtenir un seguiment de l'assistència,
sent una variable que es va tenir en compte a l'hora d'interpretar els resultats. Aquesta es pot observar amb més detall a l'apartat d'anexes, junt amb les diapositives utilitzades a les sessions, les quals es detallen a continuació en la taula següent del resum.
Molt bé, i ara ens acomiadarem. Com podem veure, les activitats es van desenvolupant, cosa que ens fa contents. Concretament, el dijous, 11 de desembre, demà passat, es faran partides d'escacs obertes a tothom de les 6 a les 9 del vespre a Calonja, organitzades pel Club d'Escacs Colonja Sant Antoni.
També el divendres, 12 de desembre, es faran partides d'escacs obertes a tothom de les 5 a les 8 de la tarda a Girona en el centre cívic Can Ninetes organitzades pel Club d'Escac Santa Eugènia. I també el dissabte, 13 de desembre, es faran partides d'escacs obertes a tothom a partir de les 5 de la tarda a Girona en el centre cívic Pla de Palau organitzades pel Club d'Escac Geruda.
També, el dissabte, 13 de desembre, tindrà lloc el torneig d'escacs La Marató de TV3 a la sala 1 d'octubre de Sant Gregori, que constarà de 10 rondes a un ritme de 5 minuts per partida més 3 segons per jugada organitzat pel club d'escacs Sant Gregori.
i també el dissabte 13 de desembre tindrà lloc la tercera edició del torneig Escacs FEDAC Wall Binners de les 6 a les 8 de la tarda a l'Escola FEDAC Sant Narcís en el carrer Paracoll amb la col·laboració del Club d'Escacs Gerunda.
I també, el diumenge, 14 de desembre, el Club d'Escacs 12 Castells organitza un campionat de partides Llempec amb 8 partides a 5 minuts amb increment de 3 segons per jugada en els baixos del casal de la gent gran de Lleres.
I nosaltres tornarem el proper dimarts i seguirem informant. Endavant amb els escacs, ànim, els escacs mai acaben, ha quedat clar quina sort, bona setmana, bones partides i a gaudir dels escacs i no oblidem-hi de la vida.