Josep Serra presenta Escacs en Joc. Tota la informació del món dels escacs arriba cada setmana a Escacs en Joc, el programa més estratègia de la ràdio. Un repàs a l'actualitat setmanal i les veus dels protagonistes del món dels escacs. Hola, bona tarda a tots i a totes. Avui és dimarts i ja hi tornem a ser.
I es van fer partides d'escacs obertes a tothom el dijous 11 de desembre de les 6 a les 9 del vespre a Sant Antoni de Calonja, organitzades pel Club d'escacs Colonja-Sant Antoni. I també se'n van fer el divendres 12 de desembre de les 5 a les 8 de la tarda a Girona en el centre cívic Can Ninetes, organitzat pel Club d'escacs Santa Eugènia.
i el dissabte, 13 de desembre, es va jugar al torneig d'escacs la Marató de TV3 a la sala 1 d'octubre de Sant Gregori, que va constar de 10 rondes a un ritme de 5 minuts per partida, més 3 segons per jugada, organitzat pel Club d'escacs Sant Gregori.
I també el dissabte, 13 de desembre, va tenir lloc la tercera edició del torneig d'escacs FEDAC World Binners, de les 4 a les 8 de la tarda a l'escola FEDAC Sant Narcís, en el carrer Paracoll, amb la col·laboració del club d'escacs Gerunda.
I també el dissabte 13 de desembre es va jugar a Barcelona el 23è Campionat de Catalunya d'escacs actius per edats Memorial Garcia i Londain, que n'informarem tot seguit. I també el diumenge 14 de desembre el Club d'escacs 12 Castells va organitzar un campionat de partides Llempec amb 8 partides a 5 minuts amb increment de 3 segons per jugada
en els baixos del casal de la gent gran de Lleres. Per tant, com podem veure, les activitats es van desenvolupant, cosa que ens fa content.
Endavant amb els escacs, ànim i, com sempre anem dient, l'objectiu és clar. Animeu-vos. I ara el guió. De què parlarem avui? Avui parlarem del 23è Campionat de Catalunya d'Escacs Actius per Edats Memorial David García Lundany 2025, com ja hem dit. Després parlarem i acabarem aquell treball sobre el pla de millora del funcionament executiu a partir de la pràctica sistemàtica del joc dels escacs,
Després ens acomiadarem i abans entrevistarem la Lorena García.
Tal com hem dit, abans parlarem del 23è Campionat de Catalunya d'escacs actius per a edats Memorial David Garcia i Londain 2025, que el dissabte passat, 13 de desembre, es va jugar el 23è Campionat de Catalunya d'escacs actius per a edats en el recinte Fabra i Quats, en el carrer Sant Adrià 20 de Barcelona, organitzat per la Federació Catalana d'Escacs.
que concretament es van jugar 8 rondes a un ritme de 15 minuts més 5 segons per jugada, des de les 10 a les 2 del matí i de les 4 a 2 quarts de 8 de la tarda del dissabte 13, i els premis van ser...
un trofeu als cinc primers classificats de cada categoria, després un trofeu a la millor esportista de cada categoria i després un trofeu també als tres millors clubs de cada categoria. I les categories van ser sub-8, sub-10, sub-12, sub-14, sub-16 i sub-20. I comencem per la categoria sub-8.
A la categoria sub-8 hi van participar 54 jugadors, dos d'ells de la territorial de Girona. Concretament, que va quedar quart en Martí Horta del Gerunda, que va fer 6 punts, 6 punts de 8 està bé, i va quedar sisè en Guillem Gilabert del Platja d'Aro, que va fer 5 punts i mig, que també està molt bé. I felicitem a tots dos, que han fet més del 50% de punts possibles
I també felicitem en Martí pel trofeu aconseguit, a continuar, a seguir igual. I passem a la següent categoria. A la categoria sub-10 hi van participar 77 jugadors i de la nostra territorial van ser 3 jugadors.
Concretament, va quedar en el lloc número 7, en Màxim Alexander Gerjac, del Gerunda, que va fer 6 punts. Va quedar 23è, l'Àlex Riera, també del Gerunda, que va fer 4 punts i mig. I va quedar 27è, en Lluc Gómez, també del Gerunda, que va fer també 4 punts i mig. I els felicitem a tots tres i també han fet més del 50% de punts possibles. Per tant, a continuar, a seguir igual.
I passem a la categoria següent, a la categoria sub-12, on hi van participar 80 jugadors, de la nostra territorial concretament dos, que van ser, va quedar en el número 8, en Rayanez Zahar del Gerunda, que va fer 6 punts.
i va quedar en el lloc 21 en Guillem Pi, també del Gerunda, amb 5 punts. I els felicitem també a tots dos pel fet d'haver puntuat més del 50% de punts possibles i que a continuar seguint de la mateixa manera.
I passem a la següent categoria. A la categoria sub-14 hi van participar 45 jugadors. Fixeu-vos que s'ha baixat el nombre d'inscrits. 4 dels quals eren de la nostra territorial. Concretament va quedar tercer en Mauro Alonso del Gerund amb 6 punts
Va quedar desè en Jan Balló, del Gerunda, amb 5 punts, onze' en Liam Valle, també del Gerunda, amb 5 punts, i vint-inover en Lev Xustov, del Lloret, amb 3 punts i mig. I felicitem a tots quatre, i en particular en Mauro, pel trofeu aconseguit, a continuar de la mateixa manera.
i ara les categories sub-16 i sub-20 es van ajuntar pel fet de ser pocs inscrits, i van ser, una vegada ajuntats sub-16 i sub-20, van ser 24, i de la nostra territorial, 1.
concretament el que va quedar primer, que és en Leo Valle del Gerunda, que va fer 7 punts i mig. I felicitem en Leo, campió de la seva categoria, per fer 7 punts i mig de 8 possibles. I a continuar. Endavant.
I ara entrevistarem la Lorena García, que és mestra de primària psicopedagoga que fa investigació a la Universitat de la Laguna i és coordinadora del projecte del govern de Canàries, Educando Personitas, no campeones, i és coordinadora també del programa Escacs a l'Escola a Canàries. Lorena, buenas tardes. Què tal? Hola, Josep, buenas tardes. Encantada de estar por aquí con ustedes. Pues muchas gracias de aceptar.
Por tanto, empezamos. ¿A qué te dedicas? Pues mira, actualmente trabajo en un colegio de Tenerife, en las Islas Canarias. Soy maestra de primaria. Y bueno, este año también soy cargo directivo. Pero bueno, principalmente estoy llevando a cabo en mi colegio el proyecto de ajedrez educativo y soy la coordinadora del proyecto del Gobierno de Canarias, como bien dijiste antes, educando personitas no campeones ni campeonas. ¿Y también juegas al ajedrez?
A ver, juego en mi tiempo libre y, por supuesto, todo lo que puedo con mi alumnado, ¿no? Yo creo que hay que, todas estas actividades que diseñamos, tenemos nosotros los docentes que jugar, tenemos que practicar y, bueno, llevar al aula.
Federativamente no juego. Además, mi vida no me daría para hacer, pero bueno, siempre es una cosa que tengo ahí ese gusanillo de... Pendiente. Ojalá pudiera, ¿no? Muy bien, muy bien. Por tanto, en Canarias sí que hacéis ajedrez en las escuelas.
Sí, bueno, en Canarias desde hace muchísimo tiempo han habido muchas iniciativas de distintas personas con muy buenos resultados, tanto en horario lectivo como en nuestros escolares. Actualmente, dentro de la consejería del Gobierno de Canarias, el proyecto que está vigente es el nuestro y la verdad que llevamos muy buenos resultados, llevamos 10 años ya desde el Servicio de Innovación Educativa y bueno, la verdad que ha sido un éxito.
Aquí en Canarias, pues también la labor de las federaciones, los clubs, la Fundación Caja Canarias, la Fundación también de Gran Canaria, pues han hecho que durante mucho tiempo se tenga una gran cantera de jugadores a nivel ajerquesístico muy interesante, ¿no? Sí, sí, sí. ¿Y cuántas escuelas hay en el proyecto?
Pues mira, este año ha salido la convocatoria, que la estamos cerrando ahora ya. Convocamos para 70 centros de toda Canarias. Nos hemos pasado de la inscripción, estuvimos con lo que es Baremar. Y bueno, este año tenemos 70 centros, que son muchísimos a nivel de Canarias.
Y bueno, cada centro, por ejemplo, en mi colegio, que somos un centro, está todo el claustro, es decir, pueden haber 28 o 30 docentes por cada centro, ¿no?, como media. Sí, sí, sí, sí. ¿Y todos son escuelas de primaria o también hay centros de secundaria? No, el primer año empezamos con primaria, empezamos con 10 centros, como un proyecto piloto, pero a medida que el proyecto crecía,
pues lo que hemos intentado es que aumenten también los centros educativos y este año ya estamos súper contentos porque tenemos todos los niveles educativos, es decir, tenemos educación infantil, primaria, las escuelas unitarias, tenemos los institutos de enseñanza secundaria, de bachillerato, de formación profesional, los centros de adultos y tenemos también un centro que hay que trabajan de forma telemática,
con aquel alumnado que no puede ir a las aulas. Claro, claro, caray, pero eso está muy bien, ¿eh? Está muy bien. Por lo tanto, ahora la pregunta que te quería hacer es, ¿todos estáis contentos con este proyecto? Y la respuesta es que sí. Hombre, yo me imagino que si me preguntas a mí, en general te diré que sí, siempre hay cositas que mejorar y eso es también un reto que a los que jugamos a las edgués nos gusta, ¿no? Y que cada año intentamos mejorar.
Pero sí, en principio es bastante buena la aceptación del proyecto porque es un proyecto muy flexible, está hecho desde docentes, ¿no? Entonces sabemos cuáles son las realidades en el aula y es un proyecto flexible que intenta que cada centro lo aplique en su centro de una forma cómoda para el profesorado, sí. Exacto, exacto. Sí, sí, es muy bien, muy bien. ¿Y cómo ves el futuro?
¿Te refieres al futuro ajedrez en la escuela? Pues mira, yo la verdad que soy bastante optimista, porque creo que el ajedrez ha ido creciendo, no solamente en Canarias, sino cuando hablamos con los demás compañeros a nivel de toda España, y creo que se está consiguiendo verdaderos hitos. Por ejemplo, en mi centro, todo el alumnado desde infantil hasta primaria, pues sabe jugar ajedrez a su nivel, y eso hace que ese alumnado, cuando pase a niveles superiores, pues el ajedrez vaya con ellos, ¿no?
¿Esto qué está haciendo también? Pues que veamos que el aumento en ajedrez escolares y en los clubs y las federaciones pues también ha aumentado. Y eso es muy interesante porque sabemos que el deporte es algo fundamental en nuestros jóvenes, ¿no? Para evitar problemas futuros y demás. Sí, sí, ves muy bien, muy bien. ¿Y el ajedrez femenino cómo lo ves? Pues mira, por lógica debería de aumentar con el tiempo, ¿no? Sabemos que es una tarea difícil
Pero el que el ajedgués llegue a la escuela y todos los niños estén beneficiando tanto de los beneficios, tanto de la parte cognitiva como afectiva, también las niñas están conociendo el ajedgués, ¿no? Lo están normalizando como parte de su juego. Y algo también muy importante es que a día de hoy tenemos referentes femeninas muy importantes a nivel de España y a nivel mundial, ¿no? Que nosotros desde el aula podemos utilizar para que estas niñas
pues se sienten identificadas y se motiven a jugar y a seguir a sus ídolos. Sí, sí, sí. Muy bien, muy bien. Adelante, adelante. Y las habilidades sociales básicas, que nos hablaste en Reus de esto, y me gustó mucho. Pues mira, es que eso es como la columna vertebral del proyecto. Nosotros en Ajergués, en nuestro proyecto, hay una regla básica que es observo, pienso y decido, que es la parte más cognitiva,
Y luego sería de la de siento, reflexiono y actúo. En cada toma de decisiones, tanto en el ajedrez como en nuestra vida personal, estaría ese esquema, el esquema cognitivo y afectivo. Y también damos mucha importancia a que a través del ajedrez como herramienta educativa podemos trabajar las habilidades sociales básicas, que serían la empatía, la cooperación, el autocontrol, la asertividad, la capacidad correcta de responder ante situaciones a lo mejor intensas o de conflicto.
Luego la comprensión de situaciones, la comunicación, la resolución de conflictos y el apego, ¿no? Son habilidades que si desde la escuela los maestros que somos de infantil y primaria pues ya empezamos a trabajar, pues seguramente este alumnado llegará a los niveles superiores con esa mochilita emocional pues cargada más con cosas positivas que con cosas negativas, ¿no? Exacto, exacto. Sí, sí, totalmente de acuerdo. Muy bien, muy bien, Lorena. Pues ya está. Si te parece lo dejamos aquí.
Vale, perfecto. Muy bien, muchas gracias. Muchísimas gracias a ustedes. Dentro de unos cuantos meses te vuelvo a invitar. Cuando quieras. Encantada. Venga, hasta luego. Gracias, Lorena. Hasta luego.
I ara parlarem del pla de millora del funcionament executiu a partir de la pràctica sistemàtica del joc dels escacs, que tal com hem anat informant, el maig del 2017 es va presentar a la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona aquest treball final de grau realitzat per en Robert Urenya Busquets i tutoritzat per la doctora Pilar Alertín i el doctor Carles Rostan, que vàrem llegir i comentar els dos darrers dimarts passats i que avui acabarem.
El dimarts passat vam fer-hi parlar de la flexibilitat cognitiva, escacs i cognició i procediment. I avui l'acabarem parlant de resultats, discussió i limitacions i conclusions. Doncs bé, anem i continuem per seguir.
Els resultats. L'exposició dels resultats s'estructura en tres parts, i això és molt tècnic. Un, puntuacions obtingudes en el pretest en les mesures utilitzades, com a control, l'escala d'aptitud intel·lectual, test de matrius i els autoinformes.
Un altre, resultats obtinguts en el present per la totalitat dels participants que van iniciar l'estudi i la comparació amb la respectiva mostra normativa. I, el tercer apartat, els resultats de la prova T. Wilcoxon emparada per la comparació dels resultats obtinguts en el pretest i posttest, és a dir, els dos, per part dels participants que han realitzat la intervenció.
I ara parlarem de la discussió i limitacions on hem anunciat fa un moment. I comencem. Discussió i limitacions. Les limitacions més importants que ha presentat el disseny i implementació d'aquest pla de millora de les...
Funcions executives són les següents. En primer lloc, i la més evident al tractar-se d'un estudi pilot, la mida reduïda de la mostra és quelcom que no permet reflectir la realitat dels resultats obtinguts en les sessions i dificulta la interpretació d'aquests.
Un exemple d'això és que un dels participants no ha mostrat cap tipus de millora respecte al pretest i per aquesta raó l'anàlisi de les mitjanes en el posttest apareix lleugerament esbiaixat a la baixa al ser únicament quatre subjectes els que participen en la intervenció.
En aquest sentit, en recerques posteriors, per tal d'atorgar un major poder metodològic a l'estudi, seria convenient augmentar el nombre de participants i utilitzar un grup control que permeti monitoritzar les possibles millores obtingudes
i poder-les atribuir de forma legítima a la pràctica dels escacs, minimitzant la implicació de variables estranyes. I aquest és un apartat que és interessant de tenir en compte si se'n fan més. Seguim, seguim. Altrament, el disseny de les sessions també ha presentat algunes dificultats.
Els escacs és un joc sumament complex que requereix anys de pràctica i estudi per poder assolir l'expertesa. Això no obstant, segon els estudis revisats, a partir de deu sessions ja es poden observar canvis significatius en els participants, especialment en la EMT. Amaral i altres del 2014 ho van fer d'aquesta manera...
Tanmateix, cal tenir en compte dos aspectes. 1. Aquests estudis estan realitzats amb col·lectius vulnerables que també presenten dificultats en les funcions executives i en població escolar sense cap tipus de problemàtica psicosocial ni trastorn psicopatològic aparent.
En aquest sentit, el grup que ha participat en aquest treball presenta una idiosincràcia i unes característiques específiques. Per aquesta raó, és necessari crear coneixement específic en aquest camp per poder disposar d'una major quantitat de bibliografia científica
que tingui en compte les necessitats concretes d'aquest col·lectiu i permeti adaptar el contingut de les sessions en base als resultats obtinguts en recerques anteriors. Aquest és el primer aspecte. I anem al segon.
El nombre de sessions és limitat per tal de provocar un engojament en els participants vers els objectius del curs i alhora és complicat aplicar en l'àmbit docent els continguts mínims requerits en qualsevol curs d'escacs. La majoria de plans docents d'escoles que utilitzen els escacs com a eina educativa
argumenten que per tal que els alumnes realitzin un aprenentatge significatiu dels continguts, és necessari un any d'estudi amb una sessió d'hora i mitja per setmana, com a mínim. Això en Fernández i en Pallarès el 2009 ho deien d'aquesta manera.
En el cas d'aquest treball, no és l'objectiu que els participants adquireixin un elevat nivell tècnic en la pràctica del joc. Tot i així, per poder treballar cada component de les funcions executives amb els escacs com a eina d'intervenció,
seria necessari un nombre més elevat de sessions que permetessin un entrenament més intensiu a partir d'activitats concretes on s'estimulessin alguns aspectes del funcionament executiu que no presenten correlació amb les altres mesures de les funcions executives, com per exemple la presa de decisions.
la qual està present de forma transversal en les sessions, ja que en els escacs executar una acció implica una valoració entre diferents alternatives. Això no obstant, no s'ha estudiat una intervenció concreta per aportar a terme aquesta empresa.
En aquesta línia, i per finalitzar, cal dir que en edicions posteriors seria dient utilitzar algun instrument d'avaluació de la presa de decisions adaptat a l'edat dels participants. En el cas d'aquest estudi, no s'ha emprat la prova a la qual es tenia accés, ja que presentava un dilema ètic,
en el sentit que la tasca consisteix en demorar un reforç immediat, a canvi d'un reforç tardar però més lucratiu. Per aquesta raó, finalment es va decidir no usar-la, ja que es va considerar que emprar diners simbòlics en una tasca d'avaluació no és la prova més adequada
tenint en compte l'edat de les persones participants. Hem acabat aquest punt, que està molt bé que es plantegi el fet de fer canvis en estudis posteriors respecte a eines utilitzades en aquest estudi. M'agrada aquest plantejament, que no vol dir que el treball estigui mal fet, sinó que és plantejar millores de futur i d'aquesta manera es progressa.
I ara seguim, anem a les conclusions. La primera part de l'anàlisi dels resultats és coherent amb recerques anteriors, per exemple, d'en Gabarel el 2013, l'Alcántara i d'altres el 2013,
En el grup estudiat, l'escala de simptomatologia internalitzant ha presentat una rellevància subclínica, igual que algunes de les subescales derivades del DSM. Això posa de manifest amb més vehemència el que s'ha anat trobant al llarg de la recerca teòrica per aquest treball,
Els infants han estat exposats a situacions de violència, presenten una major tendència a patir trastorns psicopatològics i afectacions emocionals i conductuals respecte a la resta de nens i nenes de la seva edat.
Per aquesta raó, és necessari augmentar el nombre d'accions, programes i intervencions dirigides a proporcionar una resposta en clau preventiva i no reactiva, com la majoria de les estratègies d'intervenció actualment disponibles.
per fer front a aquestes problemàtiques. Els participants d'aquest estudi, tant els que han realitzat únicament el pretest com la intervenció completa, en el passat van visitar o tenir accés a algun tipus de recurs psicològic,
sigui a nivell individual o grupal, amb objectiu d'estabilitzar la seva situació i realitzar un treball en algunes de les diferents àrees d'índole psicosocial que es veuen afectades per l'exposició a la Vige. Això no obstant, aquestes intervencions no fan suficient èmfasi en la part més purament cognitiva
tot i existir suficients evidències en la literatura especialitzada. Els infants que han estat exposats a situacions d'estrès crònica en la infància poden experimentar canvis neuroestructurals i davallades en el rendiment cognitiu, el qual afecta negativament el rendiment en tasques de naturalesa neuropsicològica i executiva,
repercutint en un baix rendiment a l'escola i altres dificultats relatives a l'esfera interpersonal. Així doncs, a partir d'aquest treball s'ha pretès en primera instància donar resposta a les necessitats que presenta aquest col·lectiu a escala cognitiva,
Tot i tractar-se d'un nombre reduït de participants, els resultats obtinguts en el pretest respecte a l'avaluació de les funcions executives exposen que aquest grup de nens i nenes tenen un rendiment lleugerament menor en algunes tasques executives en comparació la mostra normativa per a edat i nivell evolutiu.
Aquests resultats reafirmen de forma inequívoca les principals conclusions dels estudis revisats i posicionen en una situació encara més evident la necessitat de proporcionar suport a aquest col·lectiu en l'àrea més cognitiva, la qual té una estreta relació i es retroalimenta amb la resta d'àrees en les que centren comunament les diferents intervencions.
En relació amb la nostra intervenció, tot i no haver-se trobat resultats estadísticament significatius en un nombre reduït de 6 sessions, s'ha vist una tendència positiva vers aquesta significació.
D'aquesta afirmació se'n pot extreure que els escacs poden augmentar el rendiment d'alguns dels components de les funcions executives, sobretot les relatives a la planificació estratègica i la MT. La resta de components no han experimentat aquesta tendència. Això no obstant, augmentant el nombre de sessions i algunes d'aquestes, tal com s'ha exposat en l'apartat de limitacions,
enfocar-les al treball concret d'aquests mecanismes executius, possiblement es podria veure aquesta millora, així com s'ha vist en els diferents estudis que utilitzen els escacs com a eina d'intervenció.
I per últim, com a línia de futur, seria interessant dissenyar i aplicar un protocol de generalització-transferència de les habilitats apreses en les sessions d'escacs a través d'una entrevista motivacional tal com va fer Gonzàlves i d'altres el 2014.
mitjançant role-playing o inspirant-se en el model utilitzat per les escoles on els escacs esdevenen una eina per a l'ensenyament de certes matèries curriculars, és a dir, emprar els escacs com a instrument educatiu i o vehicle per enfortir i o millorar certs aspectes de la realitat psicossocial i del desenvolupament d'aquest col·lectiu.
Vincla mare-fill-filla, educació emocional, habilitats socials, per exemple. Tot això amb l'objectiu final de proporcionar a aquests petits, petites, heroïs, heroïnes, recursos útils per poder desenvolupar el seu paper en el món d'una manera més saludable i adaptativa, potenciant la capacitat de resiliència present de forma intrínseca en qualsevol ésser humà. I fins aquí...
Lollat.
Molt bé, i ara ens acomiadarem. Com podem veure, les activitats es van desenvolupant, cosa que ens fa contents. El dijous, 18 de desembre, demà passat, es faran partides d'escacs obertes a tothom de les 6 a les 9 de la vespre a Calonja, organitzades pel Club d'escacs Colonja Sant Antoni. El divendres, 19 de desembre, també es faran partides d'escacs obertes a tothom de les 5 a les 8 de la tarda a Girona, en el centre cívic Can Ninetes, organitzades pel Club d'escacs Santa Eugènia.
i també el dissabte 20 de desembre es faran partides d'escacs obertes a tothom a partir de les 5 de la tarda a Girona en el centre cívic Pla de Palau organitzades pel Club d'Escac Gerunda. I també el dissabte 20 de desembre tindrà lloc a les 5 de la tarda l'assemblea de clubs de Girona i sorteig que es farà el sorteig de la Lliga Provincial en totes les categories existents
que es farà a la seu del Club d'Escacs Gerunt del carrer Saragossa 27 de Girona. I també el dissabte 20 de desembre tindrà lloc el 14è obert Nadal Joves Club d'Escacs Figueres, adreçat a joves fins sub-14 i escolars participants, que consistirà en 6 partides a un ritme de 15 minuts per jugador i es jugarà a la seu del Club d'Escacs Figueres, al carrer Poeta Marquina II de Figueres.
i també el dissabte 20 de desembre, a les 4 de la tarda, tindrà lloc el torneig de Nadal Sub-14 a Tarruella de Montgrí, al Racé, en el carrer Doctor Valentí 32, organitzat pel Club d'Escacs Montgrí. I nosaltres tornarem l'any que ve, és a dir, el primer dimarts després de Reis, i seguirem informant. Endavant amb els escacs, ànim, els escacs mai acaben, ha quedat clar que és una sort...
Per tant, bones setmanes, bon Nadal, entrar bé l'any, bones partides també i a gaudir dels escacs i de la vida.