esportiva a Girona en Joc. Pau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en Joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Benvinguts i benvingudes al Girona en Joc, les voltes que dona la vida. Si la setmana passada parlàvem de 3 derrotes i de cap de Setmana Negra, aquest hauria de ser cap de Setmana Blanc. I és que els 3 equips a l'elit, en aquest cas de Girona, han aconseguit guanyar i per tant l'alegria s'ha instal·lat de moment en el territori esportiu gironí. Veurem què passa més endavant, però és moment de gaudir. Dit això, aquí un dia més comença el Girona en Joc.
Dilluns 10 de novembre del 2025, un dia més aquí al Girona, en joc de Girona FM, un dilluns més on repassarem tota l'actualitat esportiva del cap de setmana i un dilluns més on saludem el nostre company i amic, en Josep Coll. Molt bona tarda, Josep. Bona tarda. Com estàs? Jo, molt bé. I tu? Com ha estat el cap de setmana? Molt bé, fantàstic. Has begut gaire ratafia? No és tanta. Sí? Bé, més del compte...
T'has ratafiat, que diríem? Bueno, més del conte, què vols dir? Bueno, aquí cadascú posa el límite on vol. No, més del conte tampoc. Ah, doncs, perfecte. M'he controlat. Què més has fet aquest cap de setmana per veure ratafia? Treballar. Combinat? És a dir, has treballat amb got de ratafia al costat? Treballat, dissabte vaig treballar i després de la tarda vaig anar a fer la ratafia. T'he de preguntar, Josep,
Tu tens calendari d'advent ja preparat? Encara no. Encara no? Jo sí, eh? Ostres, però vas molt aviat, queden 20 dies. Bueno, bueno, després volen. Després volen i no el trobes, eh? Però tu calendari és el xocolatí, és el tradicional, no? Bueno, tradicional entre cometes. Per què? Perquè n'hi ha molta varietat ara mateix. És a dir, hi ha de KitKat, hi ha de Kinder, l'Iba i n'ha tret un fins i tot. I de què l'has agafat, tu? A mi me l'han agafat.
és a dir, jo faig una mica compartir perquè així el Nadal no sigui després tan pesat nosaltres el que fem és jo li regalo a la meva parella i la meva parella me'l regala a mi, o sigui tenim dos calendaris jo comparteixo una amb la meva parella o sigui així la peça la dividim
Entens, perquè així per no engreixar tant. Mira, ho proposaré. És més saludable i almenys, ja que el Nadal té conseqüències sí o sí sempre, doncs mira, que siguin una mica menors. En tot cas, ah sí, et volia comentar una cosa. He vist una pel·lícula fa poc, a Eden.
no l'he vist, però sé de què va que hi ha en Jud Lau, l'Anna d'Armes Cindy Sweeney i Vanessa Kirby no està malament del tot però està a plataformes, no? correcte, Amazon Prime no tinc això, Amazon Prime diria que, no sé, li posaria un 6 6 i mig a partir d'aquí, res, un apunt totalment extra esportiu
De què parlarem al programa d'avui? Doncs ho has més comentat. Victòries i algunes molt importants, com la del Girona, que va aconseguir dissabte guanyant 1-0 contra l'Alavés abans de l'aturada per seleccions. Una victòria que fa sortir de la cua de la classificació, però no, de la zona de descens. Un cas de setmana molt rodó amb la gran victòria del bàsquet Girona ahir contra el Barça per 18 punts de diferència a Fontejau. I divendres, ja ens queda una mica més lluny, la victòria també de l'Uni en Lliga.
I avui a l'entrevista, Josep, parlarem en aquest cas un procés de recuperació. Sí, en aquest cas parlarem amb la ciclista de Flaçam, la Txell Figueres, que fa unes setmanes va patir un trencament de lligament creuat anterior i ens explicarà com s'ho va fer, com està el procés o com està anant el procés de recuperació i els objectius que es marca a partir d'ara.
Doncs amb la Txell Figueres i aquest procés de recuperació més amb un tractament prou innovador amb el qual vol evitar la cirurgia, parlarem avui a l'entrevista del Girona en Joc. En tot cas, anem per feina i repassem el que va donar de sí al partit de dissabte del Girona Football Club.
Girona 1 a l'avés 0. Glob d'aire pel Girona. Victòria vital per un equip que necessitava els 3 punts de manera desesperada perquè la dinàmica no era bona, tot i que...
semblava que les sensacions podien traduir-se en punts, no arribaven i el que no fos guanyar era abocar-te a plantejar-te decisions, sobretot tenint en compte que el calendari del mes de novembre no és gens senzill. A partir d'aquí, per fi es va veure la necessitat reflexada sobre la gespa en un Girona amb dues cares, això sí, a la primera meitat molt dominador i a la segona
Una de més poruc, tenint en compte que l'Alaves va començar a apretar i els fantasmes van sobrevolar per un moment Montilivi. Un Girona, Josep, que a la primera meitat, com dèiem, va fer un pas endavant clar, sobretot a nivell de pressió, a nivell de recuperació, d'activació, d'intensitat...
a la segona sí que és veritat que jo crec que va tenir una mica més de por i es va tirar enrere i això va provocar que l'Alavés hi anés amb més força, a més amb gols anul·lats, un a l'Alavés i un al Girona, és veritat que el de l'Alavés va ser anterior i jo crec que va ser un gerro d'aigua freda perquè per un moment semblava que s'escafava la cosa, en tot cas el més important era guanyar i es va fer.
El més important era guanyar. Com has dit, la primera meitat es va veure un Girona molt reconeixible, molt dominador en la primera meitat, on l'Alavés pràcticament no va tenir opcions. Recordo potser una aturada de Gazzaniga, però no sé si era més a la primera o a la segona meitat.
I el que sí que... Potser li hauríem de demanar una mica més al Girona és aquestes centrades laterals o pilota aturada al final del partit, que val, que no te les arrematen gaire bé i que totes van fora, però te les arrematen... Totes no ho sé, però pràcticament totes, i fer un esforç més... Millorar, en aquest cas, la contundència al darrere, perquè Di... Di... Sata era l'Alaves, però...
D'aquí dues setmanes el Betis, d'aquí tres és el Madrid i aquests, bé, potser no en perdonen tantes. Sí, sí, és clarament l'assignatura a millorar aquestes jugades de pilota aturada perquè l'Alaves en va tenir unes quantes de rematades.
I, per sort, no van acabar al fons de la porteria. Per sort, sí, es van trobar per primera vegada, i era una bona notícia, als extrems. Amb aquesta jugada del gol amb Brian Hill i Sigankov com a artífax d'aquest gol tan important pel Girona que li va donar la segona victòria de la temporada.
Anem per feina, anem ja a sentir a Mitchell, anem a veure què n'opinava del partit de dissabte perquè sobretot la primera declaració va ser destacar el pas endavant que havia fet l'equip. Aquest partit. Em quedo que quan som un equip agressiu a la pilota som millor sense pilota.
Quan hem fet un pas enrere, són pitjors sense pilota. Se l'he dit al descans, als jugadors, perquè la primera part penso que és la millor d'aquesta temporada. Hem fet moltes coses bé amb pilota i sense pilota. Semblava que el jugador tenia més força
per recuperar la pilota, per fer pressions, i la segona part, quan l'Alaves ha donat un pas endavant i nosaltres en la pilota hem donat un pas enrere, s'ha vist que patim molt. L'entrenador del Girona que també va explicar que l'equip necessita continuïtat i regularitat d'aquesta versió dels primers 45 minuts del Girona l'altre dia contra l'Alaves.
No sempre serà així, però és la manera de continuar. Necessito 90 minuts i un partit sí, un partit també, un altre, un altre, un altre, de continuïtat en el que hem vist.
Així podem sortir d'aquesta situació, patirem perquè estem a baix en la classificació i queda molt, però patirem per sortir d'aquesta situació, però hem de patir i hem de jugar de la manera que ho hem fet avui en la primera part.
William Mitchell que va explicar que s'havia notat que els jugadors i també l'afició van fer palès dins i fora a la gespa aquesta necessitat de victòria. Ho has vist? Jo penso que sí. Bueno, jo penso que s'ha vist que sí. En tot moment, les canvis i d'una manera o d'una altra...
Hem patit en la segona part, sobretot al final, en centrades, però l'equip ha tingut implicació i ha tingut sentiment que teníem aquesta necessitat de guanyar.
i fins al final he vist un equip que tenia en el cap aquesta sensació que ens jugaven la vida i també ho he vist a l'afició és la pitjor entrada de l'any però és la millor afició del món avui perquè han estat en tot moment amb nosaltres i el míster que també era preguntat sobre per què en un moment donat del partit quan el jovent va fer el càntic de Michel Català ell va assenyalar a la gespa
No, em sento com a casa, però quan parlen de mi, el foc no està en el camp i necessito que el foc de l'afició este al camp i agraïm molt el...
No volia perdre el foc de que al camp el jugador necessita el seu suport i l'han donat tot el partit.
I un mitxell que per últim va explicar que l'equip necessitava un canvi, tot i només canviar un jugador a l'11 inicial. Sí, sí, sí, m'han preguntat, volies canviar coses i no solo has fet un canvi a l'11. Però és que el canvi no és de jugadors, el canvi és d'equip, el canvi és de sensacions, el canvi és de jugar el que nosaltres podem fer millor.
i és en la pilota i sense pilota quan tens pèrdues de la pilota i en aquest sentit les dades deien que no eren un bon equip i necessito aquesta versió i aquesta versió s'agafarà si són capaços de jugar
en agressivitat. Doncs veurem si podem veure més sovint aquesta versió del Girona que donaria per treure segurament molts més punts dels que s'han tret fins ara. Aquesta serà una gran incògnita. En tot cas, una certesa és que el Girona ara mateix se'n va l'aturada amb certa tranquil·litat després d'aconseguir aquests tres punts importantíssims. Això sí, Josep, encara amb zona de descens.
Sí, és a dir, 8è classificat amb 10 punts. Semblava que per un moment ahir el Betis ens donaria una alegria i guanyaria el València, però finalment van empatar i això fa que el València sigui per davant del Girona, però amb els mateixos punts, però per diferència dels valencianistes que estan davant.
És que he llegit algunes opinions a Twitter preguntant-se, ostres, com és que el Girona estigui per darrere del València, si el Girona va guanyar el València a Montilví, però fins que no s'hagin disputat els dos partits, tant de la primera com de la segona volta, mana l'averaix particular. Exacte, i el llevant i l'oviedo, que són els dos últims, en 9 i 8 punts respectivament.
Doncs aquesta és la situació del Girona que haurà d'esperar d'aquí a dues setmanes per jugar contra el Betis, la Cartuja, Sevilla, i intentar tornar a guanyar per sortir del descens. En tot cas, com dèiem, l'aturada de seleccions que esperem que serveixi per seguir treballant i, per què no, per recuperar jugadors com David López o Francesc, que serien peces importants a nivell defensiu.
Més enllà d'això, seguim comentant l'actualitat esportiva pel que fa al futbol i ens centrem ja en la segona federació repassant resultats i ho comencem fent amb l'empat del Girona B al camp de l'Atlètic Balears. Un empat a dos.
Sí, un empat a dos en un camp complicat. Es va avançar el filial del Girón amb un gol de Biel Ferrés al minut 11. Van donar la volta al marcador els Balears amb dos gols molt seguits, un de penal el 31 i l'altre el 33. Ja en la segona meitat, el 71, Carles Garrido, que posava el 2-2 definitiu.
Doncs un bon empat del Girona B, com sempre, davant d'un Atletic Balears sempre difícil, i també empat, però amb un gust, jo crec que força diferent, en aquest cas el de l'Olot, perquè va empatar 0 contra el Porreres. Sí, un Porreres que estava baix a la classificació, en zona de descens, i els garrotxins que no van poder sumar la victòria, i això els deixa uns ens a la classificació.
amb 13 punts a 3 precisament del Porreres que marca aquesta zona de descens i si mirem cap amunt ja trobem el Girona Beny zona de playoff, té 16 punts però també la cosa molt igualada en aquesta zona perquè per darrere té el Sant Andreu amb els mateixos punts i fora del playoff el Leti Balears el rival d'ahir i el Castelló B i el Terrassa en tenen 15, per davant Reus amb 18, Barça B amb 20 i Poblència que és el líder amb 21
Tot molt igualat en aquesta segona federació, una victòria o una derrota pot determinar baixar o pujar moltes posicions, per tant veurem com evoluciona la temporada tant pel que fa al filial del Girona com pel que fa a l'Olot. Baixem un esgraó, parlem de la tercera federació i ho comencem fent explicant l'empat, en aquest cas del Paralada al camp del Gramenet, un empat a un.
Un partit que va tenir de top, perquè el Gramenet va fallar un penal al minut 29, llavors, abans del descans, va posar l'1-0 en el marcador, pràcticament en les acaballes, el paralada per mitjà de Gómez va empatar al minut 84, i un paralada que es va quedar amb un menys per l'expulsió de Gallo, però ja en l'últim minut, al minut 89.
i de cosa, o d'empats va la cosa, millor dit, perquè l'escala va empatar contra el Cornellà en un partit, Josep, d'autèntic infart, per dir-ho d'alguna manera, o de remuntades. Sí, una bogeria... Sí, perquè l'escala va marcar 3 gols molt ràpid, entre el 24 i el 30 va fer 3 gols que semblaven que podien decantar la balança a favor del conjunt local, però en la segona meitat el Cornellà, que va igualar el partit
Amb 3 gols. Amb 3 gols, clar, clar. És a dir, del 3-0 al 3-3, partit boig el que es va viure a l'escala, que, bueno, al descans potser n'hi havia més d'un que estaria d'allò més tranquil amb el 3-0, però el futbol té aquestes coses. A partir d'aquí hi ha la classificació, l'escala que segueix en posicions de playoff, en quarta posició amb 18 punts, això sí, tot igualadíssim també, que el Vilanova que està just per sota en té els mateixos 18,
La Grama i el Manresa en tenen 17 i, just per sota, en vuitena posició paral·lada, en 16. Per tant, tot igualat. El Badalona, que és el líder en 21, a 3, per exemple, per sobre de l'escala. O sigui que tot molt obert en aquesta tercera federació i el Mollerussa, que marca el descens, en té 8. Per tant, encara marge més que còmode tant per paral·lada com per l'escala.
Passem a parlar de la tercera federació, però en aquest cas femenina, perquè la setmana passada el Girona que va sumar el primer punt de la temporada, però no li va poder donar continuïtat aquesta setmana, tot i tenir un partit igualat, que al final va acabar perdent per 3-4 contra l'Igualada.
Sí, un partit on l'Igualada es va avançar en el marcador abans del descans amb un 0-2, Ariadna Cerezuela i Brunes Jurado van igualar el partit per les gironines abans del quart d'hora de la segona meitat, llavors l'Igualada que va fer dos gols més, el 73 i el 84, Cerezuela de nou va retallar amb el 3-4 de penal el 87, però no hi va haver temps per trobar un punt.
Això deixa les gironines penúltimes. El Riudoms encara és últim amb 0 punts. I el Vic, que és l'equip que hi ha just per sobre del Girona, en té 7. Per tant, encara marge que s'hauria d'intentar retallar mica en mica. Baixem també un esgreu per parlar del futbol preferent de femení. I ho comencem fent explicant dues derrotes. En aquest cas, del puntenc que va perdre 1-2 derrotes.
contra el Terrassa en aquest cas amb gol de Laura Bonaventura i el Porqueres que va perdre contra les líders de forma més contundent contra l'Espanyol per 0 gols a 4 Sí, el Porqueres que continua últim de la classificació amb aquests 3 punts en zona de descens i una mica més en banda 9 punts en unzena posició hi trobem el puntenc
Ara moment de parlar de la primera catalana, com sempre repassant tots els resultats de la jornada d'equips de comarques de Girona i ho fem amb el Juventus Lloret 1-0. El Figueres que estrenava d'entrenador va perdre casa 0-2 contra el Parets. Lloret i Can Givert que s'enfrontaven a Lloret de Mar i es va endur el duel als lliuretencs per 2-1.
El Banyoles va perdre a casa contra el Sant Jaume Olop B per 0 a 1. Sí, i el Bost de Tosca que va anar fins a premiar i a més va guanyar per 0 gols a 2. El Tor se va golejar a l'Argentona, el líder per 5 a 1. I per últim Torruella i Palamós que es trobaven en aquest cas en aquesta jornada i s'ho van dur el Torruella per 2 gols a 1. Això deixa la classificació encara amb l'Argentona com a líder però el Joventus Lloret que s'hi acosta a només dos punts amb aquests 17 gols
que té actualment la Juventus. Just per sota, en tercera posició, el Palamós, que en té 14, que són els mateixos que té el Lloret en quarta posició. També el Bos de Tosc en té 14, en cinquena posició, després d'unes molt bones jornades. Els de la Garrotxa, que han reaccionat d'allò més bé, amb quatre victòries consecutives. I després, amb 13 punts, en sisena posició, el Banyoles. Just per sota, el Torroella, també amb 13. El Can Givert, que ha afluixat una mica...
el llistó està en vuitena posició amb onze i el figueres el tanto perquè està en onzena posició amb deu punts només dos per sobre del descens que ara mateix el marca el Tossa amb vuit punts o sigui que aquesta és la situació entremig l'Otbe que també està en aquesta posició perillosa amb els mateixos deu punts
que el Figueres. Per tant, equips per la part alta, també tota la zona mitja pràcticament dels equips de comarques de Girona i també ara mateix en la lluita per evitar el descens. Per últim, l'últim punt de futbol amb la divisió d'honors juvenil i el Girona que va perdre per 0 gols a 2 contra el Manresa. I si la setmana passada dèiem que perdre contra el West, que era un pas enrere, aquesta setmana es torna a confirmar i repetir segurament encara pitjor.
amb aquesta derrota contra un equip de la part baixa, un Girona que segueix pecant d'irregularitat. Sí, ara mateix és 8è classificat amb 11 punts, per tant s'escapa una mica aquest tren de les posicions altes, tot i així el descens continua estant una mica lluny, encara a 5 punts, un descens que marca precisament el Manresa, el rival d'aquest passat de setmana.
Doncs el Girona que va vedar i segurament va perdre una oportunitat aquest cap de setmana, esperem això sí que li pugui servir de lliçó de cara al futur. Deixem aquí el futbol, avui el Girona en joc i com sempre, moment ja de parlar de bàsquet.
Bàsquet, Girona, hey!
Bàsquet Girona 96, Barça 78. Victòria majúscula del Bàsquet Girona contra un Barça en caiguda lliure i que fins i tot va destituir ahir l'entrenador després de la derrota. I un Bàsquet Girona que va ser molt superior en tot moment al conjunt blaugrana, guiats també per l'encert des del triple, que no podia faltar.
i que van aconseguir una exhibició a Fontejau amb la millor entrada de la història de Fontejau amb el Bàsquet Girona, si no vaig malentès i vaig veure les xarxes del club, més de 5.000 persones. 5.400 i escaig. Doncs amb aquesta gran entrada i amb un ambient també mareixador del duel que teníem per davant, van estar a l'alçada i el Bàsquet Girona que va aconseguir la segona victòria de la temporada.
Sí, tot i el mal inici, amb el 3-8 en el marcador, que deies, ostres, el Barça ja començarà a posar terra de per mig, però no, una de les senyals d'identitat dels gironins és el triple, i ahir em van provar fins a 41, em van encertar 15, 15 triples en un perdit, està molt bé, vam fer 16 llançaments de dos, vam fer més, però també em van provar menys, crec que uns 27 o 28, en tot cas, alguns d'aquests triples...
Van ser de Bildoza en l'espectacular parcial de 16-2 per remuntar el partit i posar-se 19-10 o, per exemple, els de Sucisques i Xucs per tancar el primer quart amb el 30-18. Sí, va costar, eh? Notar també al principi del segon quart, sobretot, però el Barça tampoc intimidaven accés. Com a molt, es van apropar a 8 punts amb el 41-33 abans d'arribar al descans i amb el 47-33 amb els triples de Livingston i Busquets. L'equip va...
a ràpidament apagar qualsevol tipus de foc. El Barça ja sabíem que arribava a tocar, però va acabar d'enfonsar-se al tercer quart amb el 56 a 37 i ho va aprofitar el basquet Girona per fer encara més mal. No va especular amb el marcador i va controlar sempre aquesta diferència que va arribar a ser de 23 punts amb un triple de Bildoza que situava el 67 a 44.
Sí, l'últim quart ja va ser mantenir aquest avantatge, el Barça va retallar una mica, però tampoc mai per espantar i perquè suposés un problema, el post de Moncho Fernández, Busquets va ser el màxim anotador en 18 punts, Nidham en va fer 16, Livingstone i Vildoza es van quedar en 15 i Geiben es va quedar en 12 i van ser els millors del conjunt gironí.
Doncs les dades i els números ja ens deixen entreveure que va ser una victòria col·lectiva, un tros de victòria del basquet Girona contra un Barça dels pitjors dels últims anys, però això no li treu ni un pèl de mèrit del que van aconseguir els de Moncha Fernández. Un Moncha Fernández, precisament, que explicava això després del partit.
Com puc imaginar, estic molt content per la victòria, sobretot per la forma en què l'hem aconsegut, en la lluita, en el rebot, en l'esforç, totes aquestes coses que són tan importants per poder guanyar un partit en la Lliga SEB.
També des del punt de vista ofensiu l'equip ha compartit la pilota molt bé i us ha permetit trobar aquests tirs que avui hem posat a la cistella.
I doncs Montxa Fernández que segueix amb l'aprenentatge del català, que com sempre hem dit, pel temps que porta aquí a Girona és molt encomiable, la veritat, com el parla ja, encara, bueno, òbviament, i no podia ser d'una altra manera, hi ha alguna paraula que salia a escola, però això és qüestió de temps.
A partir d'aquí, Josep, amb la victòria al Bàsquet Girona, que és molt important perquè segueix, si més no, en aquesta, diguem-ne, terna d'equips que de moment segueixen fora del descens. Sí, fora del descens hi ha sis equips amb aquest balanç de 2 a 4, un dels tants és el Barça. Imagino.
Imagina, Barça, Saragossa, Manresa, Breugan, Bàsquet Girona i Andorra per aquest ordre, per al Bàsquet Averaix, i les dues últimes posicions, Burgos i Granada amb un balanç d'una victòria 5 de derrota, serien en la zona de 100, i aquest cap de setmana, ho explicarem ja en les previsions, però un partit vital contra el Granada, a més torna a jugar a Fontejau al Bàsquet Girona. Ah sí, dos seguits. Dos seguits a Fontejau, és importantíssima. Un oportunitat perfecta. Sí, per escapar-se d'aquesta zona de baix i
i donar continuïtat. A més, amb les bones sensacions d'ahir, tornar a omplir Fontejau per guanyar el Granada en un partit importantíssim contra un rival més que directe i que segur que el Granada té esperances de poder disputar-ho i esperem que el bàsquet Girona es faci fort aquí a Girona.
Més enllà d'això, també veurem com es desenvolupa el partit contra el Granada. En tot cas, anem a parlar, encara que quedi una mica lluny, del que va donar de si el partit de l'Uni Girona.
Uni Girona 85, Leganès 76, l'únic que segueix en pas ferm i dimecres va tornar a guanyar les vigents campiones d'Europa al Praga en una altra exhibició de les de Roberto de Niguez a Fontejau. Fins i tot hi havia gent amb la qual vaig poder comentar una mica del partit la setmana passada que deia que era potser el millor partit dels últims no sé si 10 anys, és a dir, que va ser un autèntic partidàs de l'Uni Girona contra el Praga.
I tot això, amb menys de 48 hores de descans, tenia un altre repte per davant, en aquest cas el de Lliga contra el Leganés, que al principi semblava que es solucionaria més o menys per la via fàcil, però el partit es va enquistar i això sí, no es va trobar la solució fins al final.
No, perquè al principi sí que semblava que amb el 2010 l'Uni ho tindria relativament fàcil per tombar Leganés, però no va posar les coses fàcils, també perquè l'Uni tenia problemes amb el rebot i tenia moltes pèrdues de pilota que...
el van penalitzar molt, el descans es va igualar més la cosa amb el 40-39, amb el Leganés, que es mantenia molt viu i amb les idees molt clares, sobretot gràcies a Herli, i així d'igualtat es va mantenir el partit fins gaire bé als instants finals amb el Leganés que fins i tot
va arribar a guanyar de 3 o 4 en determinats moments del tercer quart, tot fins arribant al 70 a 70, quan Kulibaly va dir fins aquí hem arribat, prou, n'hi hagi, i l'equip es va encaminar a la victòria, liderades per Kulibaly, amb aquest parcial final de 15 a 6, i en Kulibaly que va acabar amb 26 punts i 11 rebots.
Doncs Kulibaly, protagonista un dia més també pel que fa a l'Uni Girona, que ara té també aturada de seleccions. Esperem que unes quantes jugadores, si més no, puguin descansar i agafar forces per tot el que vindrà per davant.
I no va parlar, en aquest cas, Robert Oñique després del partit. No sé si sabem per què, Josep. No, vaig posar la roda de premsa i em vaig trobar Jordi Sargatal. Bueno, doncs li va donar el torn de paraula al segon entrenador, Jordi Sargatal, que explicava això després del partit. Que no seria un partit fàcil...
ens ha costat posar-nos-hi i sapiguem que era un equip que competia molt bé darrere, competia molt bé els partits no hem estat fent tot el que creiem que són les nostres les nostres coses bàsiques i tant amb el rebot com amb les situacions de bloqueig directe, ens estàvem fent molt mal tinguent segones opcions llavors anàvem una mica al darrere no?
Al final, la segona part, hem aconseguit canviar una mica això i posar-nos a fer la feina que fem cada dia i a partir d'aquí hem tret petits avantatges.
Doncs Jordi Sargatala explicant la victòria de l'Uni Girona contra el Liganès. Una victòria, això sí, Josep, que és important, que se segueix sumant a les ja aconseguides fins ara, però que a nivell de classificació no canvia gaire res. No, perquè els altres equips que teníem en el mateix balanç van també guanyar i, per tant, hi ha els cinc mateixos equips al camp davant de la classificació amb aquest balanç de cinc victòries i una derrota, que són l'Uni Girona, que aniria líder, o que va líder,
per aquest bàsquet a Beralls, després Saragossa, València, Euskotren i Encino de Lugo. Doncs aquesta és la situació pel que fa a l'Uni i Girona, que com deien té aturada de seleccions. Anem a parlar ja del Bisbal Bàsquet, que va aconseguir també una victòria molt important davant del Getafe per 88 a 82 en un partit...
on es va haver de patir també fins al final, malgrat arribar a guanyar més de 10 punts en el tercer període. Sí, perquè semblava que els Dérios Tzurís ho tenien tot més o menys controlat, però el Getafe, que es va plantar en els distants finals amb opcions de victòria, posant-se només 4 punts quan faltava un minut per jugar, l'encert dels bisbalencs al final va ser clau per sumar la segona victòria de la temporada. Sabem si van a Bordalàs, en aquest cas, no...
Els vam primir aquesta trampera. A partir d'aquí, a la Lliga Femenina 2, el Jack que va guanyar contra el Mòstoles per 63 a 65 i té ara mateix un balanç de 5 victòries i una derrota i és líder per Bàsquet Averaix, però 3 equips més també tenen aquest parcial de 5 a 1 una mica en la mateixa situació que l'Uni.
Anem a parlar també d'hoquei, perquè el Xup Massanet, que no va poder donar continuïtat als tres partits consecutius sense perdre i van sopegar a casa davant l'igualada per tres gols a quatre. Sí, en un partit es va avançar en el marcador fins a tres vegades, 1 a 0, 2 a 1, 3 a 2...
però sempre va tenir resposta visitant amb 3 a 3 en el marcador i quan faltaven 9 minuts pel final va fallar un penal i tot just després l'igualada que va fer el definitiu 3 a 4, això sí, en una jornada on només hi ha hagut dos partits de moment perquè la majoria de partits es disputaran dimecres i en aquest cas el xum que continua fora del descens i del play-out amb 6 punts però tots els rivals de darrere encara no han jugat
Doncs veurem què passa i com queda definitivament la classificació d'aquesta Hockey League. Anem a parlar també de l'Hockey League a prop plata i repassem resultats. En aquest cas del grup A, el GEC va empatar contra el CDM, Hockey Patines, de la Corunya. Va empatar un...
El Lloret, que va guanyar contra el Sant Cugat per 3, gols a 4. Mentrestant, el grup B, el Girona, que va perdre contra el Barça Atlètic per 5 a 4. El Palafrugell, que va guanyar l'Alcorcón per 3 a 2 i continua com a únic equip que ho ha guanyat tot. I l'Olot, que va perdre contra el Vendrell per 4, gols a 3.
D'una pista, passem a l'altra, anem a parlar d'en Vol i repassem la primera nacional amb 3 resultats. En aquest cas, comencem amb la victòria de la Unió Esportiva Sàrria. Sí, va guanyar 29 a 26 contra la Roca, és tercer classificat amb 12 punts, de fet, és un ple de victòries, hagués passat cap de setmana dels equips gironics, el Bordius va guanyar 33 a 38.
A la pista de Luar Gràcia de Sabadell hi exigem 10 punts. I el Banyoles, que va guanyar 35 a 26 al Sant Esteve Palau Tordera, encara, però, amb 4 punts, està en zona de descens. I, per últim, un punt de motociclisme, perquè aquest cap de setmana es va disputar el Gran Premi de Portugal. En aquest cas, Maverick Vinyales, que encara no ha tornat a competir, però ja ha anunciat que sí que ho farà a l'última cursa de la temporada. Aquesta setmana. A València, per tant...
Si més no es podrà acomiadar de la temporada sobre la moto, que ja és una bona notícia, i començar a pensar en el test que hi ha sempre després de la cursa a València, que és molt important de cares a la moto de l'any vinent, i també començar a preparar-se per la propera temporada arribar-hi amb les millors condicions.
I amb Moto2, Albert Arenas, que sortia 8è... No, va acabar 8è, perdó, i sortia 16è. Per tant, molt bona remuntada a la General. És 9è, amb 145 punts, en una setmana on, precisament, Albert Arenas ha anunciat que no seguirà el Mundial de Motociclisme. Va dir que li sabia molt de greu, que no havia pogut assolir el seu somni, que era ser campió de MotoGP. Tampoc no ha arribat, malauradament, ni a la màxima categoria.
I veurem quin és el proper repte d'Albert Arenas, que jo crec que segur estarà lligat al motociclisme, veurem perquè hi ha moltes categories d'altres campionats que poden tenir un forat pel pilot gironí. En tot cas, també desitjar-li tota la sort del món, no només en els propers reptes, sinó també en aquesta cursa de València.
I després d'aquest apunt de motociclisme és ja moment per l'entrevista. Avui ho hem dit a l'inici del programa amb Txell Figueres que ens explicarà el procés de recuperació que està visquent després de lesionar-se amb una caiguda en bicicleta que l'ha deixat amb el lligament del genoll trencat i amb un tractament que ha volgut fer per intentar evitar la cirurgia. Per tant, avui a l'entrevista del Girona en Joc, Txell Figueres.
I avui al Girona en Joc ens endinsem en un procés, en aquest cas en un procés que està visquent una ciclista de la qual ja n'hem parlat i amb la qual hem parlat aquí al Girona en Joc, que és la Txell Figueres, la ciclista de Flaçà, que fa uns mesos va patir una greu lesió de genoll,
Molt bon dia, Txell.
Hola, bon dia, Pau, i bon dia a tothom. Moltes gràcies per tenir-me aquí, espero que us agradi la meva entrevista. M'agradaria preguntar-te, per començar, Txell, i anant una mica a l'inici de tot, o bé, abans fins i tot m'agradaria preguntar-te com estàs, anímicament. Doncs molt bé, ara estic molt bé, hi ha dies que estic pitjor, però estic molt bé, sempre soc molt positiva, així que això m'ajuda molt.
Ara sí, anant una mica a l'inici de tota aquesta història, com recordes el moment de la lesió? Què va passar exactament? I una mica si en aquell moment, en aquell instant, ja vas notar que seria tot el greu que després vas saber.
Doncs el dia 21 de setembre vaig tenir una caiguda en competició aquí a Girona, a la Copa del Món de BTT de Maratón La Tramon, aquest any era Copa del Món, i estava tot molt enfangat, el dia plovia moltíssim, i ja anava amb compte, però en una baixada no vaig poder controlar la bicicleta, vaig deixar anar els frenos, que és el millor que es pot fer, deixar que la bici corri,
Però pensava que al final frenaria, no va frenar la bicicleta i me'n vaig anar uns quants metres avall. I mentre volava vaig tenir la idea de treure la cama per agafar-me alguna cosa i no caure tant avall. I al moment de treure la cama el genoll no em va aguantar i es va tirar cap endarrere. Jo no vaig notar res més que dolor.
i vaig començar a cridar perquè estàvem perduts a la naturalesa i no hi havia gaire gent en aquell moment al costat meu, però uns nois que m'havien acabat de passar feia una estona em van sentir, van recular endarrere i em van venir a socorrer. L'únic que em feia era plorar i cridar perquè em vaig espantar bastant, però no sabia què em passava i quan em vaig tranquil·litzar un d'ells em va dir que a poc a poc m'anés aixecant
per baixar a baix el punt d'avituallament i si allà calia retirar-me doncs que em retirés però que clar havíem de baixar en algun punt d'avituallament i res al moment de voler-me aixecar amb ajuda del noi vaig notar que el genoll no m'aguantava i que em fallava i em vaig posar molt nerviosa
Ja no em feia mal ni res, però sí que és veritat que notava molta inestabilitat i vaig pensar, ostres, tant de bo no siguin els lligaments creuats, perquè sé que tarda molt la gent a recuperar-se, però vaig pensar, no, això a mi no em pot passar, són lesions d'altres esports, no de ciclistes, i no em passarà això. I era molt positiva i pensava que era una altra cosa, que ja m'ho trobaria.
I bé, em van portar amb ambulància el Trueta, em van dir que no tenia res trencat i que m'esperés a fer unes proves de ressonància magnètica. I a la ressonància magnètica va sortir que sí que eren els lligaments. Txell, a mi m'agradaria preguntar-te per la caiguda, és a dir, va ser de les caigudes que tu hagis notat més greus que has tingut o ha estat una caiguda com podies haver tingut qualsevol altre dia?
Sí que va ser bastant bèstia, vaig caure crec que dos metres avall, però sí que moltes vegades caus dos metres avall i no et fas res, inclús sorrient. Però sí que és veritat que al mirar-me a la cama i al veure-la una mica tirada endarrere, doncs sí que vaig veure que ja m'havia fet mal. Però per altres vegades sí que és veritat que també he caigut molt bèstia i t'aixeques com si fossis una joguina.
En aquest sentit, no sé si havies patit alguna lesió d'aquest abast o alguna una mica potser menys greu, segurament.
Amb ciclisme no havia patit cap lesió greu, aquesta és la meva primera lesió greu i la que realment em farà parar més temps perquè jo abans era triatleta i sí que havia tingut una lesió, vaig tenir una hernia al tibial anterior i vaig estar parada durant dos mesos, però potser una mica abans ja vaig començar a fer esport, però aquesta de moment ja m'han avisat que seran un mínim sis mesos.
Txell, suposo que la pregunta que es fa a tot esportista que rep aquesta notícia, dolenta, a més una legió de llarga durada, què va ser el primer que vas pensar, el primer que et va passar pel cap, quan et van dir, has confirmat que és el lligament?
Vaig pensar... Merda, em sap greu dir-ho així, però és el que vaig pensar. I seguidament vaig pensar que millor moment tampoc em podia venir, perquè al final estic a final de temporada, si això t'agafa en plena forma també fa més molèstia i estava, diguéssim, fent l'últim esforç.
I, no ho sé, estic traient moltes conclusions positives ara aquests dies que també em fan mirar en positiu, no és tot negatiu. De tot se n'aprèn. Xeria, explica'ns una mica d'aquest tractament innovador que tinc aquí apuntat, que és el Cross Bracing Protocol, que entenc que l'objectiu és recuperar-se sense haver de fer cirurgia, no?
Sí, és un protocol conservador, o sigui, sense cirurgia. La idea és que, ara porto 4 setmanes amb la cama flexionada a 90 graus, i el que fa això és que, en principi, el lligament es regenera sol. Els dos caps del lligament que s'han trencat s'uneixen, per sort de la flexió, diguéssim, gràcies a la flexió,
i es regeneren. Llavors ara a poc a poc estem obrint el rang de moviment i anem passant de 90, ara que puc moure de 90 a 60, la setmana que ve de 90 a 45, i així fins arribar a 0 graus i també flexió total i extensió total. És molt progressiu, un agent és invasiu, sempre una operació és invasiva,
Simplement, com que és tot molt nou, aquest protocol està tret d'un estudi que es va fer a Austràlia amb 200 persones, totes són més joves que jo, les de l'estudi, amb el metge està pensant a veure si sortiria o no, perquè l'estudi diu que està fet amb persones de 26 anys, un tinc 32,
Però ell està animat perquè soc esportista i el meu metabolismo i el meu cos es recupera ràpid, està acostumat a recuperar-se i regenerar-se i soc una persona activa, que tot el que em proposin de fer activitat jo ho compraré amb el que em diuen i més. I de motivació no em falta llavors, ell necessitava algú així per també provar aquest protocol a veure si funcionava o no, jo tinc ganes d'arriscar-me.
i si perdo alguna cosa seran dos mesos de rehabilitació perquè d'aquí a menys de dos mesos em fan ja la ressonància de control i també els testos de calaix que es diuen per veure si el lligament aguanta i és estable o no. La meva pregunta, Txell, a nivell pràctic, a nivell del dia a dia, en la teva vida, com està sent aquesta recuperació, aquesta rehabilitació? Perquè, clar, tenir la cama, el genoll, a 90 graus, a mi em ve el cap per començar per dormir. Com t'ho has fet?
He hagut de fer moltes històries per intentar no venir-me a baix, però sí que és veritat que dormint és el que jo pensava que portaria pitjor, però no sé què m'està passant que estic dormint molt bé, o sigui, a vegades sí que m'incomoda, però ja busco la postura i en canvi de postura em poso un coixí entre les cames perquè no em toqui l'hòrtesis amb la cama i és molt incòmode, si no.
Però trobo la manera de dormir. El que més m'incomoda és la dutxa, perquè clar, jo no puc moure amb aquests graus de flexió. Llavors, bueno, em vaig a buscar la manera de treure'm l'aortesi sense que se'm moguin els graus de flexió, que ja he trobat la manera, que és amb un tamboret, bueno...
Tot és molt lent, al principi sobretot m'agobiava molt per casa, xocava amb les coses, em cauen les crosses 40 vegades al dia, que això també ho haig de millorar, m'hi hagi fixat més i que no em caiguin tant, però també està bé viure a poc a poc. Suposo que en aquest sentit també l'aspecte anímic, l'aspecte emocional que comentaves abans, de tenir forces encara que hi hagi dies més complicats i l'entorn que t'envolta és molt important en tot aquest procés.
Sí, els meus pares estan sent de molta ajuda, jo no puc conduir, per exemple, sí que podria conduir un cotxe automàtic, però no en tenim a casa. Tinc molts amics que m'ajuden, la gent del gimnàs també m'apoya moltíssim, també tinc un fisió que és un 10, el meu metge també està tan motivat com jo i la gent que m'envolta i crec que és bàsic rodejar-me de gent que m'aporti.
Txell, te'ls has deixat, però qui et segueixi a xarxes, els teus gats han tingut un paper important també. Ells són els rehabilitadors més profuns, és veritat. Els meus gats i tothom també que m'anima des de les xarxes també m'ajuden molt, perquè és molt fàcil seguir un atleta o un esportista quan tot li va bé, però quan les coses estan malament...
la gent ja no vol saber gaire de tu però jo no he tingut aquesta desgràcia de notícia tothom m'està allà al meu costat les marques també m'han seguit recolzant així que amb ganes ja de poder estar a tope per tornar a ser jo
M'ho has comentat, Shelly, abans de l'entrevista a Fora Micro, que, òbviament, trobes molt a faltar la bicicleta i que, segurament, una de les coses que més mal et fa és quan, per exemple, ara al carrer veus gent amb bicicleta. Suposo que les ganes deuen ser allò d'aguantar, però complicat.
Sí, sí, és veritat que trobo a faltar moltíssims, sensacions super, super, que dius abans no m'hi hagués fixat, com per exemple que m'agrada molt que em toqui l'aire a la cara i ho trobo a faltar, a vegades trec el cap per la finestra del cotxe i em toca l'aire, o l'altre dia vaig enganyar el meu pare i també em va portar a fer una volta, o un amic també a fer amb la moto,
Ja trobo la manera per intentar trobar les sensacions de la bicicleta, el que passa és que a mi m'agrada molt això, patir i no ho puc fer. I sí que és veritat que és com que quan veig algú amb bicicleta no el vull ni mirar però alhora me n'alegro que ell hi pugui anar o ella. Així és que no pareu, no pareu.
A partir d'aquí, Txell, suposo que com tots els esportistes que han patit aquesta lesió sempre han dit que n'han extret un aprenentatge, que després n'han sortit reforçats, suposo que el teu cas no serà una excepció. No, de fet, des del primer dia ja estic aprenent per a qui li pugui servir si algú està en el meu procés també de recuperació o ara comença. Jo recomano fer en el bloc de notes del telèfon o en alguna llibreta que tingueu
apuntar-vos cada dia alguna cosa positiva que us ha passat, una, només una, i veureu que tot és molt maco, que al cap de les setmanes anireu llegint coses boniques que us han passat o que heu après, i jo ho estic fent. Ara porto ja 3 o 4 setmanes que no fallo, i m'agrada molt llegir-ho.
Txell, no sé si en aquest procés també del tractament, el ser innovador, et marques alguns terminis, et deixen, si més no, pensar quan podràs tornar a pujar una bicicleta encara que sigui de manera suau, o prefereixes tocar de peus a terra, no fer volar gaires coloms, perquè si no després pots ser contraproduent.
En el protocol del crossbracing protocol ja hi ha una taula on diu cada pas que puc fer i que no puc fer i estimen que en sis mesos podré tornar a pedalar. Però sí que és veritat que la setmana 10 ja em deixen anar amb bicicleta estàtica en el gimnàs, per exemple, que això ja em dona una mica d'aire fresca en el meu cap.
però tampoc em vull fer il·lusions perquè tot això és molt nou només faltaria que d'aquí quan facin la següent ressonància magnètica hi hagi alguna cosa que no estigui bé o quan em facin el test del calaix que és el que s'observa la inestabilitat surti que el meu genoll és inestable i hagi d'operar-me o hagi de prendre la decisió d'enfortir la cama i continuar amb el lligament creuat anterior trencat
Bé, ja es veurà, ja es veurà, jo no em vull fer il·lusions. Txell, hem parlat del protocol i també d'aquest rang de moviment que ha de tenir el teu genoll, però tot aquest procés no s'entén sense tota una feina que fas al gimnàs, és a dir, tots uns exercicis que has d'anar fent. No sé si en aquest sentit també té aquest repte de la constància de posar-hi una mica de tu cada dia.
Això potser farà gràcia però m'estic inventant jo la rehabilitació. Vaig estudiar CAFE fa uns anys enrere i jo mateixa m'he planificat exercicis, inclús m'he fet uns vídeos per si a algú li interessa fer el meu protocol.
Perquè aquest protocol està penjat a internet però en anglès i també és de pagament. De fet, jo no ho he sabut ni trobar quins exercicis són els que s'han de fer a cada etapa. Però bé, com que vaig estudiar-ho, també sé quins exercicis són bons i no per recuperar-me. Ho vaig fent sempre amb la supervisió del fisio i del metge. Però sí que ja m'he fet jo el mateix un document de rehabilitació.
Txell, ja pensant de cara és al futur, no sé si l'objectiu no és un altre que tornar a competir al màxim nivell. Sí, sí, vull tornar al màxim nivell. No sé quan tardaré, perquè això també em preocupa, això és una de les meves preocupacions de cada dia. Com que mai havia estat parada més d'una setmana per malaltia, diguéssim, em pregunto si quan torni tornaré en el meu pitjor moment de forma o tornaré prou bé...
o quan tardaré a assolir el meu nivell anterior bueno, tinc moltes preguntes que a l'hora em motiven per descobrir-les però sí, vull tornar a competir doncs, preguntes que segur que tindran resposta en un temps Txed, gràcies per ser amb nosaltres al Girona en Joc i tornarem a parlar segur
quan ja estiguis de tot recuperada i així ens explicaràs una mica com ha estat finalment tot aquest procés de recuperació i esperem que vagi el millor possible. En tot cas, torno a repetir gràcies per explicar-nos el de primera mà i per la predisposició de fer aquesta entrevista.
Moltes gràcies a vosaltres per donar-me veu i per deixar-me estar amb vosaltres i també donar les gràcies a tothom que està aquests dies posant-me les coses fàcils.
Doncs amb la Txell Figueres, amb aquesta entrevista interessant sobre la seva recuperació, el seu estat anímic i aquest procés que esperem que tingui el millor dels finals. Moment ja per les previsions. En aquest cas, Josep, ens queden una mica curtes perquè tenim aturades de seleccions.
Tenim aturada de seleccions a primera divisió, en aquest cas el Girona, i aturada FIBA, la Lliga Femenina Andesa, per tant l'Uni tampoc jugarà, qui continuaran jugant, d'això sí, seran els de segona federació, el Gironabé i l'Olot, el Gironabé rebrà el Barbastro diumenge a les 12 del migdia, i a la tarda, a les 5, l'Olot rebrà l'Alcuià.
I a tercera federació els dos equips que també juguen diumenge. Diumenge, a les 12, l'escala visita el Sant Cristóbal i el paral·la de rep l'Europa B. I mentrestant, ja que no hi ha ni Girona ni Unigirona, com dèiem, tots els esforços i tot enfocat al partit del bàsquet Girona.
aquest important que hem dit abans bàsquet Girona Granada dissabte a les 6 de la tarda per tant bona hora a veure un partit de bàsquet que serà molt important pels de Moncho que en cas de guanyar donarien un salt important per respirar una mica de cara a la permanència a la permanència
I el Bisbal Basquet, que també juga dissabte, però en aquest cas dos quarts de vuit del vespre contra el Castelló. A l'Hockey Lliga, el Xum Massanet, que rebrà el Cerdanyola a partir de les vuit del vespre dissabte. I com hem esmentat abans, en motociclisme, últim gran premi de la temporada amb aquest gran premi de València, amb MotoGP, que tindrà la cursa de dissabte a l'esprim a les dues del migdia, mentre que diumenge...
La cursa gran serà a les 3 del mateix diumenge. La cursa de Moto2, l'última cursa d'Albert Arenas al campionat de motociclisme, serà a un quart d'una del migdia. Per tant, aquesta és la situació pel que fa a les previsions. I nosaltres que anirem enllestint aquí al Girona en joc de Girona FM. Gràcies, Josep Coll, un dia més. A tu, Pau.
I gràcies a tothom per la confiança i per estar aquí, a Girona FM, amb el Girona en Jordi, repassant tota l'actualitat esportiva, com cada dilluns, a partir de les 3 i 5 de la tarda. Gràcies, i com sempre ens acomiadem, Girona i esport. Adéu-siau.