Girona Entre Vestidors, el programa que entra a la recambra de la ciutat per destapar els secrets dels esdeveniments que s'organitzen a la Fira de Girona.
Hola a tothom i benvinguts a Girona Entre Vestidors. Del 9 a l'11 de febrer tenim una cita amb la gastronomia catalana al Palau de Fires a Girona i amb un dels plats estrella de la cuina tradicional. El programa d'avui ens acompanya Salvador García Arbós, director de continguts del Fòrum Gastronòmic i Coralí Cunyat, directora de la Fira de Girona.
Soc l'Alexandra Cantos, un plaer tornar-se aquí. 12 anys ja de Fòrum Gastronòmic a la ciutat i aquest 2026 vol recuperar un plat català que segur que coneixeu de sobres, que és l'escudella i carndolla, amb l'objectiu de reinterpretar-lo i projectar-lo. Salvador, com teniu pensat reinterpretar l'escudella? Home, de fet, ja s'ha reinterpretat molt...
Fem l'escudella perquè a partir d'aquest any volem que el fòrum s'entrali amb plats icònics, o sigui el que se'n diu amb plats totèmics o conceptes totèmics. I l'escudella és un plat però també és un concepte perquè és una barreja de coses.
I llavors, és tants caps, tants barrets. Hi ha escudelles amb xai i sense xai, amb col i sense col, amb llegums i sense llegums, amb porc salat i porc sense salar. Que la pilota com la fas tu?
La pilota què fa? 50% i 50%, 40% i 40%, només de port, només de vedella, jo hi poso all, jo no hi poso all, jo hi poso pa, jo hi poso pa remullat amb llei, jo hi poso pa remullat amb aigua, jo hi poso sopa torrada. Llavors, la veritat és tan immensa, és tan infinita, que després ve el segon passe. Com la fas tu, l'escudella? Perdó, l'escudella, vull dir, com serveixes l'escudella? Amb rosa i fideus, amb balets, amb pistons... I a partir d'aquí,
vas fent moltes variacions. Quan acabes l'escudella, què en fas tu, escudella? Tothom té el cap, els famosos, els canelons, però hi ha molta gent que fa croquetes, hi ha molta gent que fa aquella truita amb la verdura i la carn, i van sortir, és un plat infinit, que té infinites interpretacions i infinites maneres de fer-lo, i a més a més ve de la cuina més elemental i bàsica,
que és posar aigua a bullir i bullir-hi tot el que va caient. Coses de l'horta, coses del corral, carns, carns confitades perquè hi ha botifarres, hi ha productes de matança i tot això. I a més a més es pot fer servir d'una manera molt...
i que és molt casolana i que te la menges en privat perquè menges més tranquil en privat perquè pots menjar molts dits i aquestes coses per dir-ho així o per exemple un peu de porc però també ens trobem que hi ha restaurants que ho fan d'obra molt i molt refinada
I, per exemple, anant a la pregunta que em feies, per això vull acabar aquí, aquest any, i des de l'any passat, el Fontaner, que és a sobre Esperit Roca, fan una versió molt interessant d'una escudella, que és aquesta escudella de la Botifarra que porta a Sagí, que a més a més hi han posat uns...
I han posat uns, a vegades hi trocs uns pèsols perquè a més a més et dona color. Però és que a més a més al celler de Can Roca també han fet una escudella de bacallà i han fet moltes versions de l'escudella. I tot això hi serà present. Tot això s'explica i forma part d'aquesta versió. Però per exemple ve una gran cuinera que es diu Carlota Clavé que fa des de fa anys unes lloses d'escudella.
o ve un cuiner molt conegut de Girona, ara em fa gràcia perquè és en Pere Massana, és que fa molts anys, i a més ara ho ve en la seva botiga, fa una terrina d'escudilla i carantolla. És a dir, és un plat que tu t'ho mires de prop i veus que aquí són quatre, i aquí hi ha quatre escudillas diferents, i quatre maneres d'evolucionar diferents. Per tant, si són quatre maneres, quatre per quatre escudillas, són set escudillas...
Però és que si tenim les maneres d'evolucionar, anem veient que ja podem tenir entre nosaltres només 64 escudelles, 64 coses diferents d'escudelles.
Sí, sí, quasi que és un reflex de la personalitat de la persona que el prepara, no? Coralie, com és la teva escudella ideal? Jo no hi poso os de pernil, per exemple, per mi no... És que després em fa mal, o sigui, per tant, jo sé trobar el punt just de l'escudella que no només m'agrada, sinó que em va bé. I m'agrada molt posar-hi oll del mos,
m'agrada menjar-me l'escudella o el caldo amb arròs i fideus i la pilota sense all. Jo el tinc claríssim. Apuntem recepta, eh? Sí, sí, sí. Jo el tinc claríssim. Això és el que és meravellós. Això és una d'aquelles tants caps, tants barrets, i hi ha una cosa que ho explicava fa poc, això explica que som un país dividit,
Podem ser un país dividit per l'all o el nou all a l'escudella. Pels que remullen el pa amb la llet o amb aigua. Pels que en lloc de... No hi posen pa, sinó hi posen sopa torrada.
Pels que hi posen els de pernil o no n'hi posen, imagina't. Sí, sí, sí. I així, bueno, i arribem a la rocifideu, jo també soc de rocifideu. M'encanta, m'encanta. I escolta, també parlareu de la cuina de reaprofitament. Jo us vull preguntar si aquest és un tipus de cuina que se'n pot trobar habitualment com a oferta gastronòmica a restaurants, establiments...
Cada cop més. Cada cop més tothom s'ha plantejat l'economia circular. Posaré un exemple. El German Roca, tal com tenen organitzat el seu negoci, ara podem comprar un xai.
Ara podem comprar un xai. Per què? Perquè tenen aquells pares que poden fer algunes coses. Al cellar de Can Roca, unes altres coses. A la plaça del Vi, n'hi poden fer unes altres. Al normal, unes altres. I els altres dos, unes altres. I per tant, tens tot el tall, tota la peça espassejada i la pots fer servir de diferents maneres.
Doncs ara, més o menys, tothom s'ho planteja així. Un dels que venen a fer això és en Sergi de Maià, en Sergi company, és Sergi de Maià pel seu nom, diguem-ne, d'artístic.
I, doncs, bé explicar això, però és que fer una cosa molt més interessant. Clar, el Real Manroca no ha arribat a aquesta perfecció perquè tenen un model de negoci, diguem-ne, dimensionat. Però la gent que no ho té dimensional, en Sergi Damià què diu? I el seu institut? No, no, abans de comprar,
Penseu, què comprareu i què fareu amb allò que compreu perquè no hagi de llançar absolutament res. O sigui, està plantejant ja... Des de l'inici, no? Exacte. El zero no fer servir res de llançar des de l'inici. O sigui, quan tu vas a comprar, pensar què compraràs i que no has de llançar absolutament res.
O si sobrarà alguna cosa, què en faràs d'aquestes mimbes corallí? De fet, això amb el Wasting Progress us hi trobeu vosaltres al Congrés? Sí, nosaltres organitzem cada any un Congrés sobre gestió de residus, és un esdeveniment de fa alguns anys, portem sis o set edicions, per tant, també en projectes nous és més fàcil incorporar
Aquest tipus de nova estratègia que ara comentava en Salvador. I en el nostre cas és un congrés en què els assistents paguen per participar i assistir a les xerrades, conferències i tenen inclòs l'esmorzar i el dinar. En aquest cas el que fem, com bé deia en Salvador, és pensar què oferirem i pensar en funció del que oferirem què haurem de comprar. Nosaltres el que fem
És l'últim projecte, sobretot, que vam fer amb l'ajuda de l'escola d'hostaleria d'aquí de Girona. Va ser pensar un menú en què es n'és reaprofitant tot el producte que es necessitava per elaborar els plats. És a dir, des del primer dia fins al tercer dia, la composició del menú anava subjecte als productes que havíem comprat el primer dia. Anava tot lligat.
Anava tot lligat i sempre amb l'objectiu d'elaborar el menjar just per la quantitat de persones que assistien al Congrés i per evitar al màxim les mermes o per d'alguna manera aprofitar al màxim la compra d'aliments que vam comprar, diguéssim.
I així és el residu zero o el gastar zero? Intentar anar a buscar el residu zero, no només amb el tema dels residus que generem. Per exemple, tota l'aigua que servíem havia de ser aigua amb gerra per no generar tampoc envàs. Clar, clar. Per tant, igual que ho pensem en el material que utilitzem per produir l'espai, també es pensa en l'oferta gastronòmica d'aquells tres dies de congrés. Molt bé.
Salvador, digues. No, que precisament l'escudella, que he explicat, que resumia tot això, l'escudella i una altra de les potes per les quals hem triat l'escudella és això. Perquè l'escudella, per això he dit que té totes aquestes derivades. Et permet fer aquesta exercici, oi? Et permet fer molta cosa i a més a més tens molta menys merma perquè ho pots aprofitar absolutament tot. Però volia dir una altra cosa. Hi ha un altre projecte, és que ara m'hi ha fet pensar i és clar...
presentem el projecte Mimba del Mercat d'Olot. El projecte Mimba del Mercat d'Olot ha estat pensada per en Pere Plana Gomà, que un dia diu, m'ho explicava a mi, diu, saps què em va passar? Diu, vaig veure que anaven llançant coses. I diu, jo pensava com a cuiner, dic, això no ho podria llançar, diu, quants quilos són?
i jo vaig parlar amb ell, em diu ell, va anar a parlar amb la gent del mercat i els diu, escolteu, l'esteu menjant, esteu llançant coses molt bones. Llavors, van arreplegar tot això tan bo, va fer un projecte, va calcular el que es perdia una bestiesa, i han fet...
un projecte sobre, que es diu Mimba, sobre que hi ha brous, saborificants, fets només amb les Mimbes del Mercat d'Olot, que és una bestiesi, han fet una marca nova i l'havien representat. Fantàstic, això. I, de fet, també he vist que amb el Banc dels Aliments feu una col·laboració, oi que sí? Aquesta és una col·laboració que no té a veure amb les Mimbes, sinó té a veure amb l'interès de col·laborar, a veure...
Fem el fòrum gastronòmic i el fem a la fira. Però què té el fòrum gastronòmic? El fas a la fira, però és professional. Només és dilluns, dimarts i dimecres per professionals. Sí, és un públic més específic. Llavors diu, ostres, dediquem a l'Escudella. Tota la ciutat, perdoneu.
Tota la ciutat perdrà d'Escudella i nosaltres no podem fer res per la ciutat, perdant l'Escudella. Vaig parlar amb l'alcalde, vaig parlar amb gent de l'Ajuntament i els va semblar perfecte fer una prèvia per fer bullir l'olla i que farem aquest dissabte a la plaça Salvador Espriu, que és la plaça del Mercat,
per fer una escudellada popular, que és una manera per explicar que estem fent escudella, que al nostre costat hi tenim la... al cap de dos dies tenim el fòrum,
a la institució que gestiona la Coralí i clar, ho tenim tot lligat i per tant lliguem la ciutat amb el professional a partir de l'escudella i per això fem aquesta escudellada popular. A quina hora hem de venir a menjar escudella dissabte? Ho fem a partir de les 11 i suposo que serà a partir de les dues.
El fet que hi hagi el banc dels aliments és perquè donem una mena de carmenyoles que són necessàries però no les pots cobrar. Llavors l'única manera per poder-ho fer és que això ho gestiona el banc dels aliments i aquest increment de preu que té la carmenyola, doncs això és un ingrés directe pel banc dels aliments, és una mena de suport perquè tal com explicava la directora del banc dels aliments,
és que, a més a més, treballa tot l'any, no només quan fa el gran recapte, o els grans recaptes. O sigui, per tant, s'hi ha de donar suport tot l'any. De fet, a més a més, durant els dies del fòrum, l'organització sí que, a més a més, ha previst
establir diversos protocols perquè tots els aliments que vulguin aportar els expositors que participen al fòrum o les mernes que quedin es puguin donar aquesta entitat que després utilitzarà per fer arribar o per entregar en els punts on hi tenen usuaris, que són gent que necessita aliments.
Perfecte, doncs aprofitem ara per fer una breu pausa. Abans de continuar, escoltem uns segons de Pecat Original de Naina i Figaflaues. Som el pecat original, som el desig sense pensar,
Jo no sé dir-te que no. Fes sol per mi, per favor. La meva mania, la meva obsessió. Mira com bufa el vent, mira amb quines ganes. I sé que tu també la tens, tens també les ganes. Només bufes i bufes.
Una pregunta que us vull fer, anem a veure. Creieu que estem vivint una tornada, una miqueta, al receptari tradicional? O està passant al revés? És a dir, que la intel·ligència artificial se'ns ha colat a la cuina i les airfryers allà acabaran amb tot. Com ho veieu?
Jo només em puc dir que estic en un grup de barri i que hi ha molta gent que està... No sé si ho has vist. Estan donant air frayers. Què vols dir donant? Això. Ah, que les regalen? Se les treuen de sobra. Home, doncs dic... A veure un moment, expliquem-ho bé això. El regal de Nadal que estem reciclant. No, no, no. Hi ha un moment d'air frayers, però la gent ha vist que... És que és cuinar també fins a l'air frayers. Sí, sí. És un fort. I aquí l'important és cuinar.
Jo crec que es torna a la cuina tradicional, però no a la cuina tradicional a casa, sinó a la cuina tradicional als restaurants. És una oferta que fan perquè en una oferta que no hi era i s'està posant de moda, s'està veient i s'està observant aquest retorn a la cuina tradicional. Jo ho he començat a observar a partir del 2025 i fins i tot del 2024. Molta gent que estava tornant
perquè no és que hi hagi una crisi de la creativitat, sinó que això de fer un plat nou és molt complex si no tens tot un equip darrere i un taller. És a dir, tornem al ser de Can Roc, una cosa és el ser de Can Roc, una cosa és el disfrutar, una cosa és el miramar o els colts,
i la cosa és la molts altres i molts altres restaurants i que no tenen, o sigui, molts restaurants amb estrella estan jugant a coses tradicionals més clàssiques però també fan sempre aquest punt de creativitat però això ho pot fer segons quins restaurants aquests que tenen estrelles i que juguen aquesta lliga però per un restaurant petit és molta atenció intentar fer un pla nou i fer segons quines coses i per tant és més fàcil cuinar d'una sola tacada un xup-xup
Un xuxu ben fet, que després fas una presentació magnífica. Sí, i ja requereix un temps. Exacte, però fer un fricandó, doncs el fricandó torna, perquè és un plat complex, que a més a més pot ser molt bonic, és molt gustós i molt saborós, i a vegades és molt més saborós que segons quins plats, de gran complexitat d'elaboració i creativa. Clar, per tant, torna, però la gent la va buscar fora de casa.
En general sí, perquè és clar, pensa que sofregit, xup-xup i picada són moltes hores. T'ha d'agradar molt, també, no? Les llars són petites. Llavors la gent sap fer una escudella per 10 persones, però no una escudella per dues persones. Quanta gent viu a casa vostra? A casa som dos, no sé quan són. No, clar.
Llavors, el fric-en-do passa el mateix. Bé, el fric-en-do encara poden dir, però esclar, la que et poses a fer un sofregit, dius, home, jo no puc fer un sofregit per pim-pam. Estàs tot el dematí treballant. Sí, sí, sí. Sí, sí, vol temps. Vol temps, vol temps. Vol temps i carinyo. El que ens falta una miqueta. Totalment d'acord, és això. Vol temps i carinyo i a vegades no el tens.
Del programa d'activitats que és molt extens, hi ha algunes que m'han cridat l'atenció, per si pots fer res, 5 cèntims, hi ha un monogràfic sobre fer la pilota, hi ha un altre que es titula Beure vi no és cap addicció, aquest també m'ha agradat el títol que heu escollit, i un latino gastronòmic.
Bé, l'ateno gastronòmic és molt senzill. L'any passat es va fer al setembre una fira a Puebla i aquest any que es va dir l'ateno gastronòmic i aquest any l'ateno gastronòmic es torna a fer però es ve presentar aquí a Girona i ve la gent de Puebla a parlar del seu esdeveniment que és un esdeveniment agermanat i molt semblant al que es fa a Girona més o menys amb la mateixa...
amb la mateixa proposta. Sobre beure vi no és cap adicció, és beure vi. És a dir, un dels problemes que hi ha... O sigui, l'alcoholisme és un problema. Sí, home, però ja m'imagino que no va per aquí la ponència. No, no, esclar que no. Precisament per això. Però hi ha molta gent que arriba a equiparar el vi amb el conjunt de l'alcohol. Escolta, un alcohol neutre és un alcohol neutre. Qui s'emborreggi amb un alcohol neutre per mi és un problema i és un problema absolutament per tothom i per la societat. Però equiparar el vi...
Per exemple, en fumar marihuana ho trobo una bestiesa molt grossa, un disbarat molt gros per part dels metges. Molts metges estan fent disbarats, molts metges evidentment no, però els que diuen això diuen disbarats. I els diuen perquè beure vi és molt més que beure vi. És a dir, consumir vi és molt més que beure vi, per exemple. És que pots beure una copa i la pots tenir aquí sobre dalt en Flairant i a més a més el vi té moltes més coses. Té el paisatge, té el pagès, té el relat...
té la prevenció de l'incendi, té la conservació del paisatge, i a més a més tens una ampolla de vi que pot valguer uns diners, i a més a més només de pensar que tal dia et veuràs una ampolla de vi, et produeix un plaer, un porro, te'l fumes, o qui se'l fuma, se'l fuma... Pregunta'ls a la gent que fuma porros, si tenen plaer... No, no, no, el plaer sensorial fumant porros no l'obtens,
No, de fet, el que fa és adormir els sentits, és el contrari, no els desperta. Les addiccions no generen ple, generen una altra cosa, i a més a més això ho diuen els metges que s'ediquen, precisament per això hi haurà un metge que perdrà d'aquestes coses. Però estem parlant del ple sensorial, i és la força del nas, la força dels sentits i la força del relat, que no té res a veure amb beure, perquè pots estar sense beure aquell vi per gaudir d'aquell vi.
I això és molt important i volem parlar d'això i ens ho agafa molt seriosament perquè no té res a veure amb aquests alcohols neutres, no té res a veure amb els gintònics. Per distingir-ho, sí, sí. I no es tracta de beure el vi. El vi no es pot beure, o sigui, allò que ve la gent deia, pum, el vi, una copa de vit ha de durar molta estona perquè l'has de peladejar, l'has d'assegurir, has de tenir el retorn de sal, hi ha tota una sèrie de coses que no tenen res a... I tu ara...
Iràs a dinar o no iràs a dinar, o soparàs o no soparàs, beuràs una copa de vi i podràs conduir després. En les edicions parlem d'una altra cosa. Jo entenc aquesta inquietud, però avui feixo una segona cosa, és que el consum de vi cau més a més.
Sí, de fet, el consum d'alcohol, pel que diuen les últimes xifres, està caient en la gent jove, que tenen uns hàbits ara més saludables i aposten més per altres activitats que no l'ha d'anar a veure per veure. Sí, sí, això ha anat sortint. Bé, Corali, escolta, voldria saber què creus tu que ja fa molts anys que també treballes a la fira, que estàs amb el fòrum...
que fa única aquesta fira gastronòmica que no es pugui replicar a cap altre lloc del món o de Catalunya, que no sigui com Girona. És a dir, que la fa única que estigui a Girona.
Jo penso que la cultura del gironí és una cultura molt gastronòmica. Crec que bona part de la raó perquè som un territori estrellat és perquè a nosaltres ens ha agradat sempre menjar, gaudir del producte que tenim al territori. Jo crec que
Jo ho he sentit a dir a vegades en el propi celler, no? Part del seu creixement és gràcies a la gent d'aquí, que al principi els hi va fer confiança, hi anàvem i continuem anant, però vull dir que jo crec que entre tots hem fet aquest pòsit que ha permès
convertir el territori gironí en un territori gastronòmic i, òbviament, no només pels productors que tenim, pel terreny que tenim, sinó per les escoles que han format a tantes persones que s'han involucrat en el sector de la gastronomia, perquè hem sabut fomentar el talent en el món de la gastronomia,
Jo crec que són com molts factors diferents, periodistes gastronòmics com en Salvador, que han apropat el món de la gastronomia i la cultura gastronòmica a la gent. Jo crec que són com molts factors diferents que fan que aquest esdeveniment sigui únic. Només cal veure el programa d'activitats, però l'essència del que plantegen cada any, dedicar el fòrum a l'escudella, o sigui, qualsevol...
altre poder pensar que ens hem tornat bojos, no? I en canvi aquí ho veiem claríssim, no? Ho veiem claríssim quan ens ho expliquen, les múltiples possibilitats i tota la riquesa, no? Correcte, i tot el que suposa. Jo crec que nosaltres entenem molt bé tota la xarxa que hi ha al voltant d'un plat, no? No...
Jo crec que hi ha molt d'ofici, molta tradició, molt de talent i jo crec que aquí a les nostres comarques ho tenim molt interioritzat i que té molt de sentit i això, aquest esdeveniment aquí, 12 anys.
crec que demostren l'èxit d'aquest esdeveniment i a més a més aquest any, en Salvador no ho ha dit, però continuen creixent, participen més expositors, creixen també en els espais d'activitats, per tant jo crec que és un èxit d'esdeveniment i que té molt sentit que es faci a casa nostra. Perfecte, Salvador, per anar acabant, què n'esperes o què n'espereu vosaltres d'aquesta edició? Què us agradaria extreure'n?
M'agrada molt aquesta pregunta. Perquè no t'ha sortit de cop, sinó que fa pensar. No, no, no, no. T'explico. Una de les coses que sempre arribin... O sigui, m'agradaria que sortissin conclusions al voltant, no de l'escudella, sinó de la...
de les mil possibilitats que té la cuina o una recepta, o el concepte. L'escuderia ha dit abans que és un plat totèmic i m'agradaria que la gent fos capaç de centrar-se, com parlem de cuina, és a dir, a vegades els congressos són molt dispersos, aquests congressos de cuina. O hi ha molt de contingut que no va lligat, potser. Exacte, i en canvi tu et mires els congressos de medicina i parlen de la màlvula
no sé quina. Parlen d'una vàlvula. I de cop resulta que
les ràdios, les teles, els diaris parlen que s'ha descobert una cosa que presida aquella vàlvula, salves no sé quants infarts. Doncs això, exactament el mateix. És a dir, si ens centrem en una cosa, és molt més fàcil que ens concentrem, que ens concentrem a parlar, sigui de la cuina clàssica, de la cuina tradicional o de la manera de bulldoxionar la cuina. I per això m'interessa, perquè podem arribar a treure conclusions de la mateixa manera que l'últim dia anunciarem,
les dates i de què tractarà el fòrum de l'any que ve. Ah, ja el teniu molt bé. Sí, i que la gent pensi i pensi. I si la gent hi pensa, tot aquest any de pensar-hi ja haurà servit pel fòrum que ve. Per tant, ara, tots aquests dies que estem parlant d'Escudella ens interessa per això, perquè la gent hi pensa.
La gent et truca, la gent et diu mil coses. Vol dir que hem fet barrina a la gent. Si tu el dediques al fòrum i parlem de gastronomia, la gent no pensa en gastronomia. Però si parla de l'escudella, tothom parla de l'escudella. Correcte. No, jo penso que el plantejament que fan és excel·lent, sobretot perquè et permet veure des de l'origen fins al plat. I nosaltres realment aquí som un...
un territori amb molt de productor, tenim agricultura, tenim ramaderies en un territori de carn, per tant, jo penso que té molt sentit el plat com a tal, però després tot el que suposa. I el fòrum no només és per cuiners de restaurants, és que un carnisser fa de prescriptor. I quan tu vas i dius, escolta, no en sé fer, però m'agradaria fer una escudella,
perquè m'atreveixo a fer una escudella, aquella persona t'està recomanant, des de la seva visió, però t'està recomanant producte del territori. Per tant, jo penso que la feina que s'està fent, molta, és invisible, però molt potent. Salvador? Per acabar, perquè és que oblidava una cosa molt divertida, és que el dilluns fem un concurs...
de pilota i botifarra negra per escudella que lliga amb això que diu quin problema tenim? és que molta gent no té temps de fer una escudella perquè tothom sap fer escudelles per 10 persones per escudella per 2 persones i ets incapaç de fer-ho amb tot el material que has de comprar o en fas 10 litres o no en fas
T'hi poses, t'hi poses bé. No ens hi podem posar per poc perquè un os de no sé què, un os de no sé què, un nap, una xeribi, la patata, pla, pla, ja ho tenim tot ple. Doncs dius, però nosaltres què sabem? Sabem dues coses. Que els carnissers fan botifarra negra perquè les han de comprar amb ells i que moltes vegades la pilota te la pots fer a casa amb un plisplàs però també molts carnissers ara ja t'aforeixen pilota. Què fem? Fem un concurs de pilota i botifarra negra per escudella.
i donarem un premi a la millor pilota, a la millor botifarra negra i a la millor combinació. I per què dic que és la millor combinació? Ara ho veuràs. Hem convocat...
Vuit carnissers a tot Catalunya. Dos per demarcació, molt fàcil. Això serà un spin-off. Si tot va bé, a final d'any, a final del 2026, hi haurà un concurs ja obert a totes les carnisseries de Catalunya. Què fem? Però per valorar-ho no li diem tu porta el teu brou, tu porta el teu, tu porta el teu, tu porta el teu... No. Tenim un brou d'un patrocinador...
d'un patrocinador, que és una empresa molt important d'aquí Girona. Ja la pots dir. Jotri. Sí, clar, clar. I tant. Que és Jotri. Que té el segell del Girona Excelent. Té el segell. Té dues coses molt importants, Jotri. Primer, ha fet una escudella preta a menjar. O sigui, que tu la compres, l'escalfes, pim-pam i te la menges. I l'altre té aquest caldo que és sensacional, però aquest caldo ja és bo.
Però tu aquest caldo, quan hi bullis la botifarra i bullis la pilota, tu el millores. Llavors, millor botifarra tu te la menjaràs sol, tastaràs la millor pilota. Però després tu arribarà un moment que tu aquell caldo el tastaràs i diràs, veuràs que un caldo és més bo que l'altre. És diferent, exacte. I per tant, aquella pilota i aquella botifarrenera te l'han millorat. Sí, sí. És premio al millor maridatge. Exacte, per dir-ho així. Per dir-ho així. Sí, però què té de bo? És clar, li estàs explicant a la gent...
que hi ha una altra manera de menjar escudella, molt més ràpida, sense que... O sigui, també cuines. No et cuides una escudella sencera, però acabes cuinant una cosa, perquè allò ha d'avullir una estona, ha d'avullir mitjana, i a més a més, potser durant 10 minuts hi has de posar una mica de col, perquè t'interessa posar una mica de col.
I acabes fent una escudella, acabes finalitzant una escudella que poder la feries així a casa teu l'endemà. I això és una manera d'ensenyar que tenim mil maneres de fer escudella, que ho tenim tot a l'abast i que a vegades potser no tenim temps d'estar 10 hores fent una escudella, però tenim temps d'estar una horeta preparant el dinar.
Molt bé, i ha quedat molt clar, tantes escudelles com persones. Doncs moltíssimes gràcies, Salvador i Coralí, per acompanyar-nos avui. Segur que aquesta nova edició del Fòrum Gastronòmic tornarà a ser tot un èxit, però la veritat és que ens has deixat amb moltes ganes de saber de què anirà la propera. Tornem ben aviat amb un altre programa del podcast Girona entre vestidors. Gràcies per escoltar-nos.