Title:

Mavis Staples i clàssics del soul nocturn

## Resum del programa En aquesta edició de **La Càpsoula** a **Girona FM**, Oriol Mas proposa un programa de to **tranquil, nocturn i reposat**, centrat especialment en la figura de **Mavis Staples** i en un repàs a **grans balades i estàndards del soul** i gèneres afins. El guió inicial es veu alterat per l’actualitat musical: la **mort de Jimmy Cliff** el 24 d’octubre, que motiva un **homenatge d’obertura** amb el seu clàssic *The Harder They Come*. Després d’aquest record, el programa se centra en: • **Presentació i celebració del nou disc de Mavis Staples**, *Sat and Beautiful World* (86 anys i en plena forma creativa). • Un **viatge pels orígens de Mavis Staples** amb *The Staples Singers* i el seu soul d’arrel gospel. • Un recorregut per **figures clau del soul i del pop-soul** (Allen Toussaint, Elvis Presley, James Carr, William Bell, Dusty Springfield, Al Green, Donny Hathaway, Roberta Flack). • Un fil conductor molt clar: **cançons de to nocturn, melancòlic però ple d’esperança**, sovint amb lletres sobre **desigualtat, amor, pèrdua i llibertat**. Al tram final, el programa retorna a **Mavis Staples** amb el tema que dona títol al disc *Sat and Beautiful World*, tancant el cercle: del record trist per Jimmy Cliff a la idea d’un **“món trist però bonic”**, on la música soul continua sent refugi i espai de resistència emocional. --- ## Homenatge a Jimmy Cliff i obertura del programa ### Introducció i to del capítol • Oriol Mas presenta **La Càpsoula** com un espai dedicat sobretot a la **música soul**, que s’emet cada quinze dies i també en format podcast. • Explica que volien fer un programa **reposat, de final d’any**, pensat per escoltar **asseguts i amb calma**. > “Avui fèiem un programa d’aquests per posar-nos còmodes, asseure’ns tranquil·lament i deixar-vos acompanyar...” Aquest to tranquil es manté al llarg de tot el programa, amb una selecció de **grans veus i grans històries del soul**. ### Mort de Jimmy Cliff i canvi de guió • S’anuncia la **mort de Jimmy Cliff** el dilluns 24, als **81 anys**, a causa d’una **pneumònia** que es complica. • Oriol Mas remarca que és **“un dels grans de la música reggae i jamaicana”**, però també **una figura universal** més enllà de Jamaica. • Recorda que fa pocs dies, en un programa dedicat a **Sam Moore**, ja havien punxat un tema compost per Jimmy Cliff. • El programa es modifica per fer-li un **petit homenatge d’obertura**, amb la seva cançó icònica **“The Harder They Come”**, vinculada també a la pel·lícula del mateix nom. • El conductor deixa oberta la possibilitat de fer **un especial monogràfic** sobre Jimmy Cliff més endavant. --- ## Mavis Staples avui: el nou disc *Sat and Beautiful World* ### Presentació de la Mavis Staples actual • Es declara **Mavis Staples** com a **“protagonista absoluta”** del programa. • Amb **86 anys**, ha publicat el seu nou disc **“Sat and Beautiful World”**, que Oriol Mas considera **una de les grans notícies de l’any**. • Subratlla la seva **energia i joventut permanents**: després de tornar a la primera línia a principis dels anys 2000, ha viscut una **dècada molt prolífica (2010–2020)** i ara trencava un **silenci discogràfic de 6 anys**. > “...no ja a la segona o la tercera joventut, sinó que està situada ja en una joventut permanent...” ### Característiques del disc • El to general del disc és **calmat, profund, amb pes emocional**, en línia amb l’ambient del programa. • Moltes peces són **versions** que recorren **dècades d’història de la música**, des de: - *Leonard Cohen* - *Curtis Mayfield* - *Tom Waits* - fins a l’**escena indie nord-americana actual** • Hi ha una **llarga llista de col·laboradors** provinents del **soul, blues, rock i country**, que fa del disc una mena de **projecte coral d’alt nivell**. • Tot i portar poques setmanes al mercat, la crítica ja el situa **entre els millors discs de l’any**. ### “Beautiful Strangers” – Connexió amb l’indie actual • S’escolta **“Beautiful Strangers”**, **versió** d’una cançó de **Kevin Morby**. • Serveix per mostrar: - La capacitat de **Mavis Staples** per **apropiar-se de repertori indie actual**. - La manera com transforma una cançó contemporània en una **peça profundament soulful**. ### “Human Mind” – Tema original i peça central del disc • Es presenta **“Human Mind”** com una **cançó original** escrita expressament per al disc per **Hozier** i **Allison Russell**. • Oriol Mas la descriu com **“un tros de cançó que per si sola ja justifica el disc”**. • El missatge i el títol posen l’accent en: - La **complexitat de la ment humana**. - La possibilitat de trobar **“el bé” enmig de temps difícils**. • El conductor recomana explícitament que, en acabar el programa, l’oient **escolti el disc sencer** de Mavis Staples. --- ## Els orígens: The Staples Singers i el soul d’arrel gospel ### De l’església de Chicago a l’èxit soul • Després de la Mavis actual, el programa **viatja als orígens** amb **The Staples Singers**, el grup familiar on ella es va formar. • Grup sorgit de **l’església de Chicago**, com tants altres noms del soul. • Inicien la trajectòria als **anys 50** amb **gospel**, però els grans èxits els arriben ja als **anys 70**. ### “If You’re Ready (Come Go With Me)” – Èxit a les llistes • S’escolta **“If You’re Ready (Come Go With Me)”**, del disc **“Be What You Are”** (1973). • La cançó va estar **3 setmanes al número 1 de les llistes de soul**, i es presenta com un dels **punts àlgids de la carrera del grup**. > El programa utilitza aquest tema per mostrar com la Mavis jove ja formava part d’un **projecte èpic del soul compromès i espiritual**. --- ## Allen Toussaint i el so de Nova Orleans ### Figura clau de Nova Orleans • El programa fa ara un salt geogràfic i estilístic fins a **Nova Orleans** amb **Allen Toussaint**, considerat **un dels grans responsables del so de la ciutat**. • Des dels **anys 50**, Toussaint es dedica a **compondre, arranjar i produir** per moltes estrelles locals fins que, als **anys 70**, comença a brillar amb nom propi. ### El disc *Southern Nights* • S’assenyala **“Southern Nights”** (1975) com **el seu disc de referència**: - És un **disc conceptual**. - Barreja múltiples estils amb **soul i blues com a base**. - Lloc destacat dins els **LPs que cal escoltar “de dalt a baix”**. ### “Back in Baby’s Arms” • S’escolta **“Back in Baby’s Arms”**, com a mostra d’aquesta **mescla d’estils refinada** i d’un so molt marcat per la **tradició de Nova Orleans**, però perfectament integrat dins l’univers del soul. --- ## Pont cap al rock: Elvis Presley i el fil comú amb el soul ### Elvis Presley, “un blanc que cantava com un negre” • El conductor aprofita la barreja d’estils per introduir **Elvis Presley**, que apareix **per primera vegada al programa**. • Recorda la frase recurrent que deia que Elvis era **“un blanc que cantava com un negre”**, per subratllar: - Les **arrels comunes** del seu estil en el **blues i el gospel**. - La connexió directa amb el **món del soul**. ### “In the Ghetto” (1969) • Es punxa **“In the Ghetto”**, del disc **“From Elvis in Memphis”** (1969), com a peça emblemàtica. • La cançó es presenta com a exemple clar de: - Temàtica **social** (pobresa, violència, cicle de marginalitat). - Sonoritat que, malgrat ser coneguda com a pop-rock, **comparteix tronc comú amb la música negra i el soul**. > El programa la insereix dins un bloc de **cançons nocturnes i melancòliques**, que miren la realitat social amb una certa tristesa. --- ## Balades immortals del soul: James Carr i William Bell ### James Carr – “The Dark End of the Street” • Es presenta **James Carr** com a especialista a **posar veu a moments únics**. • El 1966 publica **“The Dark End of the Street”**, considerada: - **La seva gran cançó**. - Una de les **balades més importants de la història del soul**. • Ha estat molt versionada, però Oriol Mas remarca que **cap versió supera l’original**. > “Pugeu el volum i deixeu-vos portar cap al final fosc del carrer...” La lletra parla d’un **amor clandestí**, viscut “al final fosc del carrer”, amb una barreja de **culpa, passió i fatalitat**. ### William Bell – “Everybody Loves a Winner” • **William Bell** és descrit com un cantant que sovint ha quedat **a l’ombra dels grans noms de Stax**, però que avui ja es reconeix com a **figura de primera divisió del segell de Memphis**. • Tot i cantar des dels 10 anys, no publica el seu primer LP fins al **1967**: *The Soul of a Bell*. • Es punxa **“Everybody Loves a Winner”**, on: - La lletra parla de la **falsedat de l’èxit**: tothom t’estima quan guanyes, però **“quan perds, perds sol”**. - Es manté el **to introspectiu** i lleugerament trist del programa. --- ## Veus blanques del soul: Dusty Springfield ### Més enllà de “Son of a Preacher Man” • Es recorda **Dusty Springfield** com una de les **grans veus blanques del soul**. • Tothom la coneix per **“Son of a Preacher Man”**, però Oriol Mas insisteix que la seva carrera va **molt més enllà d’un sol èxit**. • La cantant esdevé també una **icona cultural** que transcendeix la música. ### Disc de debut i “You Don’t Own Me” • El seu debut és el disc **“A Girl Called Dusty”**, que funciona com una **carta de presentació** del seu univers artístic. • Es destaca **“You Don’t Own Me”** com a **declaració d’intencions**: - Lletres de **rebuig al control masculí** i afirmació de la **pròpia llibertat**. - Sintonitza amb un discurs **avançat i feminista** per l’època. > La cançó encaixa amb el fil del programa: **veus que reclamen llibertat, autonomia i dignitat**. --- ## Clàssics setanta: Al Green i la consolidació d’una carrera ### “Have a Good Time” i la trajectòria d’Al Green • El programa retorna al catàleg de **Stax / Hi Records** amb **Al Green**, una de les grans veus del soul dels **70 i 80**. • Es viatja a l’any **1975**, amb el disc **“Have a Good Time”**: - No és dels seus àlbums **més exitosos comercialment**. - Però contribueix a **consolidar una carrera amplíssima** i molt influent. ### “Nothing Takes the Place of You” • S’escolta la versió d’Al Green de **“Nothing Takes the Place of You”**, original de **Toussaint McCall**. • La interpretació de Green transforma un **vell tema de rhythm & blues** en una **balada profunda de pèrdua amorosa**, plena de matisos vocals. --- ## Donny Hathaway i l’esperança a través de la foscor ### Una carrera truncada • Es parla de **Donny Hathaway** com d’un artista que va viure: - **Moments de glòria** als anys 70. - Però també **greus problemes de salut mental** que van truncar una carrera prometedora. • El seu últim disc d’estudi en vida és **“Extensions of a Man”** (1973). ### “Someday We’ll All Be Free” • Es punxa **“Someday We’ll All Be Free”**, una de les seves peces més celebrades: - Amb una **instrumentació rica** i ritmes que evoquen **grans ciutats nord-americanes** (Nova York, etc.). - El missatge central és d’**esperança**: un dia **“tots serem lliures”**. > Aquesta cançó encarna el nucli del programa: **dolor, lluita i, alhora, una fe tenaç en la llibertat i la dignitat humana**. --- ## Roberta Flack: calidesa, intimitat i comiat ### Recordatori de Roberta Flack • Després de Donny Hathaway, Oriol Mas parla de **Roberta Flack**, amb qui Hathaway va compartir **duets mítics**. • Informa que Roberta Flack va **morir el febrer de 2025**, i recorda que **La Càpsoula** ja li havia dedicat un petit homenatge. • Ara, aprofitant el final d’any, la **torna a reivindicar**. ### “First Take” i “The First Time Ever I Saw Your Face” • El 1972 Roberta Flack publica **“First Take”**. • Dins aquest disc hi ha **“The First Time Ever I Saw Your Face”**, una **versió d’un tema folk** anterior. • L’arranjament discret i el **poder de la seva veu** fan que la seva versió acabi **enterrant l’original**, convertint-se en la **definitiva**. > El programa destaca la **calidesa vocal** de Flack, que encaixa perfectament amb el **to nocturn, gairebé de confidència** del capítol. --- ## Tancament: “Sat and Beautiful World” i comiat ### Tornada a Mavis Staples • De nou, el programa torna a **Mavis Staples** per **tancar el cercle**. • Es punxa **“Sat and Beautiful World”**, la cançó que dona nom al disc, **versió d’un tema de 1995** del grup **Sparklehorse**, liderat per **Mark Linkous**. ### Un món trist però bonic • El conductor explica que aquesta peça: - S’adapta perfectament al **programa reposat** que han proposat. - Transmet una barreja de **tristesa i bellesa**, fidel al títol: *un món trist però alhora bonic*. • Amb aquesta cançó, Oriol Mas: - Es **comiata fins d’aquí quinze dies**, anunciant el retorn de **La Càpsoula**. - Dona la **benvinguda a Marta Pérez** al control tècnic del programa. - Deixa al públic amb la invitació a **seguir gaudint d’aquest “món trist però bonic” a través de la música**. > La sensació final és la d’un **viatge nocturn pel soul i la música negra**, que va de la pèrdua (Jimmy Cliff, Donny Hathaway, Roberta Flack) a una **afirmació tossuda d’esperança i bellesa**, encarnada en la figura viva i creativa de **Mavis Staples**.

['La Càpsoula', 'Girona FM', 'soul', 'Mavis Staples', 'Sat and Beautiful World', 'Jimmy Cliff', 'The Harder They Come', 'The Staples Singers', 'Allen Toussaint', 'Southern Nights', 'Elvis Presley', 'In the Ghetto', 'James Carr', 'The Dark End of the Street', 'William Bell', 'Everybody Loves a Winner', 'Dusty Springfield', 'You Don’t Own Me', 'Al Green', 'Nothing Takes the Place of You', 'Donny Hathaway', 'Someday We’ll All Be Free', 'Roberta Flack', 'The First Time Ever I Saw Your Face', 'Sparklehorse', 'Mark Linkous', 'gospel', 'Nova Orleans', 'Memphis soul', 'balades soul', 'música negra', 'programa radiofònic', 'homenatge musical']