El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula amb Oriol Mas
Bon dia, bona nit, d'interpretament de quan sentiu aquest programa, benvinguts a la nova edició de La Càpsula, el programa de Gironer FM, dedicat sobretot a la música soul. Avui havíem preparat un programa tranquil perquè ens anem acostant al final d'any, al mes de desembre, a vegades és de Nadal, i aquest sempre és un moment de molta activitat, per tant, avui fèiem un programa d'aquests per posar-nos còmodes, asseure'ns tranquil·lament i deixar-vos acompanyar
amb tota la calma per la selecció musical que us portem cada 15 dies a la Càpsula i quan vulgueu en format podcast. Per tant avui tindreu una selecció amb grans noms i grans històries de la història de la música soul.
Lamentablement, però, hem hagut de fer algun canvi perquè a principis d'aquesta setmana, el dilluns, dia 24, vam conèixer la mort de Jimmy Cliff, d'un dels grans de la música reggae, de la música jamaicana, un dels grans de la història
de la música també, més enllà d'aquesta illa del Carib, va morir dilluns als 81 anys, després d'una neumonia que se li va acabar complicant i va acabar provocant la seva mort. Per tant, fem una petita alteració del guió que teníem previst i avui comencem amb un homenatge a Jimmy Cliff.
amb una de les cançons més icòniques de la seva carrera. En cas ens emplacem si més endavant, amb més temps, poder-li fer un programa més especial dedicat també a la seva figura que també engloba algunes peces de música sol. Curiosament fa pocs dies en el programa que dedicàvem a Sam Moore vam punxar precisament una cançó que Jimmy Cliff va escriure
per a Sant Mur, per tant, una carrera llarga que té grans cançons, que té també moltes derivades més enllà també del reggae, però que evidentment dedicada sobretot a això, amb el reggae i l'escar. Per tant, dedicarem un especial a Jimmy Cliff. Avui li fem una petita píndola amb una de les seus grans temes, dels temes que va portar també a la fama amb una pel·lícula associada de Harder, d'Eicom.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
I'm going to get my share now what's mine. And then the harder they come, the harder they fall one and all. Ooh, the harder they come, harder they fall one and all.
Doncs amb aquest homenatge, aquest recordatori a la figura de Jimmy Cliff i aprofundirem un altre dia més endavant. Avui era obligat, sens dubte, començar amb ell i què millor que amb aquest de Harder Day Com. I anem ja, reprenem ja el guió que teníem preparat amb la nostra protagonista absoluta d'avui aquí a la càpsula, la gran Mavis Staples.
En 86 anys acaba de publicar el seu últim disc, Sat and Beautiful Wall, un disc que ens demostra una vegada més la tossudesa de mostrar-nos, que té la cantant de Chicago, que viu no ja a la segona o la tercera joventut, sinó que està situada ja en una joventut permanent, des que ja ben avançada la primera dècada d'aquest segle, va decidir tornar-se a posar al mono de treball per demostrar que encara tenia molt a dir en el món de la música. Després d'una prolífica dècada dels anys, a partir del 2010 fins al 2020,
Portava ara 6 anys sense editar cap nou disc i ha tornat amb aquest sat amb Beautiful Wall, que és sens dubte una de les millors notícies de l'any. Per tant, avui el destriparem en part aquí a la càpsula per a gaudir de tots els que estem enamorats de Mavis Staples. Comencem amb aquesta cançó que es diu Beautiful Strangers, una versió d'una cançó del cantant Kevin Morby.
Fins demà!
If you ever hear that crying in a distance like some siren, maybe there's a singer with no ring around his little finger. Oh, love. And if I lose my voice, if I have no choice but to go quiet,
Won't you sing for me a melody into the night there? If I die too young and the wolf they come, fee-fi-fo-fum. If I die too young and the locust come, then run, run, run free.
Bona nit.
If the door gets kicked in, here they come now Think of others, be their cover I am what they're not Pray for Paris, they cannot scare us Or stop the music, no
You've got a sweet voice, child Why don't you use it? And if I die too young If the gunman comes
Love my sister Can't stand the coppers Up in the choppers Oh, flying over here 49, dear Singing, oh my lord Carry me home Oh my lord Carry me home Oh my lord
Come carry me home And if I die too young For something I ain't done Carry my name every day Oh, I'm sorry Oh, I'm sorry Freddie Gray Oh, sleep easy
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Like some songbird, beautiful stranger. Oh my Lord, a beautiful stranger. Oh my Lord, a beautiful stranger.
Com sentiu, aquest és el to d'aquest nou disc de Mavis del Staples, Sat a Beautiful World. Moltes de les peces de l'àbum són versions que engloben dècades d'història de la música fins a arribar a l'escena indie actual nord-americana, passant per versions de Leonard Cohen, de Curtis Mayfield o de Tom Waits, per exemple.
De fet, la llista de col·laboradors del disc és gairebé interminable, amb la presència de grans noms de l'actualitat del soul, el blues, el rock o el country. A hores d'ara, en poques setmanes al mercat, aquest disc, aquest Satan Beautiful World, ja s'està catapultant entre els millors discos de l'any, segons la crítica.
Per tant, seguim escoltant aquest disc. Ara escoltarem la cançó Human Mind, una cançó original escrita especialment per aquest disc, per Hosier i per Alison Russell, noms que ja hem escoltat d'aquí a la càpsula en altres ocasions, un tros de cançó que per si sola ja justifica el disc. Sentim-la i quan acabi el programa correu a escoltar aquest disc sencer de Mavis Staples. Això és Human Mind. Doing love, baby
And good words, baby, from above Ain't always easy to supply But I ain't giving up, baby Burning hillsides Children dying by machines of war And I
No, every tear that I've cried Through the worst in my life Was love in full supply God bless the human mind
Who would dream this sweet design? Even in these days I find This far down the line I find good in us sometimes God bless the human mind
Find a reason, Lord, to keep on trying. With every tear you cry, you'll find good in us sometimes. I did and lost, Daddy. I am the last, Daddy. Last of us. And always easy to believe.
I miss my family daddy Spinning b-sides, singing, buying my need ones more And I know everyone can still fly The best in my life is love in full supply
Bona nit.
Fins demà!
I tornarem amb aquest Satan Beautiful World. Al final del programa ens acomiadarem avui amb una altra cançó d'aquest disc, però ja que hem començat amb Mavis Staples, doncs és moment també per viatjar fins als orígens de la seva carrera amb The Staples Singers, un grup familiar sortit, evidentment, com tants altres, de l'església, en aquest cas de Chicago.
A partir dels anys 50 van començar amb el gospel i els grans èxits però els van arribar a principis dels anys 70. Per exemple, amb això que sentirem tot seguit, If You Are Ready, publicat el 1973 dins del disc Be What You Are, i que es va estar, aquesta cançó, tres setmanes, el número 1 de les llistes de Soul. Per tant, això és d'Estaple Singers, If You Are Ready, Come Go With Me.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
I love it.
Anem de Chicago, deixem parar a Mary's Staples, a Staples Singers, i tornarem, ho hem dit abans. Anem ara cap a Nova Orleans amb un dels grans responsables del so d'aquesta ciutat reconeguda mundialment per la seva música. Parlem d'Alain Toussaint, que des dels anys 50 es va dedicar...
arranjar, escriure i produir per a moltes de les estrelles de Nova Orleans. Fins que als anys 70 finalment va començar a brillar amb llum pròpia i si ens hem de quedar amb un disc, aquest és sens dubte el disc Southern Nights. Editat el 1975, és un disc conceptual on s'hi barregen molts estils amb el soul i el blues en la seva base. Un altre disc imprescindible per escoltar, aquest també de dalt a baix, com es feia abans amb els LPs.
Això que sentirem tot seguit és Back in Baby's Arms, Alain Toussaint.
Fins demà!
Some want all the money, others want to conquer space
Fins demà!
Fins demà!
Aprofitant la barreja d'estils d'aquests Southern Nights, recordem que aquí a la càpsula ens movem també en molts estils, fronteres al sol, no només de sol. Vivim aquí, com hem vist al principi, amb Jimmy Clifford. Ara, en tot cas, tots drets, perquè arriba per primera vegada al programa el rei del rock, Elvis Presley, que com deien en el seu moment, no deixava de ser un blanc que cantava com un negre.
Poc podem dir, doncs, d'Elvis Presley, perquè és evident que el seu estil va tenir les mateixes arrels de blues i de gospel que bona part del soul que escoltem aquí al programa. Per exemple, ho sentirem ara tot seguit amb aquest arxi conegut Indaqueto, publicat el 1969 en el disc From Elvis in Memphis, una cançó coneguda, evidentment, de la història de la música, però on es veu clarament aquestes influències que també són part del mateix tronc de la música negra i de la música soul.
Inda Ghetto, Elvis Presley. Inda Ghetto, Elvis Presley. Inda Ghetto, Elvis Presley.
Cause if there's one thing she don't need, it's another hungry mouth to feed in the ghetto. In the ghetto. People, don't you understand? Your child needs a happy man. He'll grow to be an angry young man someday. Take a look at you and me. Are we too blind to see?
Do we simply turn our heads and look the other way? Well, the world turns. And a hungry little boy with a runny nose plays in the street as the cold wind blows in the ghetto. In the ghetto. And his hunger burns.
So he starts to roam the streets at night and he learns how to steal and he learns how to fight in the ghetto. Then one night in desperation the young man breaks away
And as her young man dies
On a cold and grey Chicago morning, another little baby child is born in the ghetto. And his mama cries.
i ja que estem en aquest programa d'aires nocturns, tessiturns, fins i tot amb cançons com aquesta que sentíem ara de l'Avis Presley, anem ara a una de les grans balades del Soul, anem fins a James Carr, que va publicar a finals del 1966 la cançó The Dark End of the Street, que es va convertir en un tema que ja ha passat a la història, que de fet és el gran tema de James Carr i amb el qual ha passat, com dèiem, la història de la música. Ha estat versionada en multitud d'ocasions, però cap sona com a original.
Pugeu el volum i deixeu-vos portar cap al final fosc del carrer en un dels moments més èpics de la música soul, The Dark and Off The Street, de James Carr. At the dark end of the street That's where we always meet Hiding in shams where
Living in darkness to hide our wrong You and me At the dark end of this dream You and me I know time's gonna take its toll We have to pay for the love
It's a sin and we know it's
At the dark end of the street. You and me. And when the daylight power moves around. And by change we're both down the top. You're wishing me just walking.
at the dining of the street.
Un altre que també sabia posar veu a moments únics era William Bell. Amb una carrera a l'ombra dels més grans de les TACs, sens dubte se l'ha acabat reconeixent també com un dels membres de primera divisió del Segell de Memphis. Malgrat començar a cantar amb 10 anys, el seu primer disc no el va treure fins al 1967, The Soul of a Bell, i entre la llistat de temes hi ha aquesta Everybody Loves a Winner. William Bell.
Once I had fame, oh, I was full of pride. There were a lot of friends always by my side. But my fame, oh, it died. And now my friends begin to hide.
Everybody loves a winner But when you lose You lose alone Every way I turned
There was a hellowing smile. I never thought they'd be gone after a while. But my bankroll went down. Oh, and the smiles turned to frowns. Everybody loves a winner.
But when you lose You lose alone Once I had a love Oh, but I wouldn't be true To get back that love Ain't nothing I wouldn't do
Everybody loves a woman Say it again Everybody loves a woman But when you lose You lose alone
Portem un programa amb noms capitals de la música soul i de la música en general i anem per un altre, un altre nom d'aquests que tots coneixem, Dusty Springfield. Tothom la coneix per el Son of a Preacher Man, la cançó que l'ha portat a la història, però la carrera de la cantant anglesa, una de les grans veus blanques del soul, és molt més que aquesta cançó. De fet, ella mateixa ha esdevingut també una icona que ha anat més enllà
de la música. Tot va començar amb el disc de debut A Girl Called Dusty, una carta de presentació que va ser només el preludi del que estava per venir. Entre les peces d'aquest àlbum hi trobem aquest You Don't Own Me, tota una declaració d'intencions. Això és Dusty Springfield.
You don't own me Don't say I can't go with other boys And don't tell me what to do And don't tell me what to say And please, when I go out with you Don't put me on display to cross You don't own me
Don't try to change me in any way. You don't own me. Don't tie me down, cause I'll never stay. I don't tell you what to say. I don't tell you what to do. So just let me be myself.
Bona nit.
Fins demà!
Tot i que la cançó acaba amb aquest crescendo, tornem a la tranquil·litat del programa d'avui. Tornem ara a les tags amb un dels seus màxims estàndards, que és All Green. Anem fins a l'any 1975, quan cap a finals d'any va publicar el disc Have a Good Time, un zèlbum del cantant i productor nord-americà, un disc que no va ser un dels més reixits i que no va comptar tampoc amb cap gran èxit.
comercial com els que havia tingut uns anys abans, però que l'ajudaven a consolidar el que ha acabat sent una de les carreres més prolífiques del sol dels anys 70 i també dels 80. Escoltem tot seguit una versió d'una cançó original de Rhythm and Blues de Tosset McHale que es diu Nothing Takes Place of You en la versió d'Algreen.
Bona nit.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Bona nit.
Un altre dels que va viure els grans moments de glòria i també de depressió durant els anys 70 va ser Donny Hathaway. Abans que els problemes de salut mental acabessin amb una de les carreres més prometedores del soul d'aquesta dècada dels anys 70, va deixar diversos discos com a llegat. L'últim va ser Extensions of a Man, publicat el 1973 i que contenia peces tan impressionants com aquesta que sentirem tot seguit, Someday Will Be All Free.
Amb una instrumentació i uns ritmes que ens teletransporten als carrers de Nova York o de qualsevol altra gran ciutat nord-americana, ens deixem acompanyar ara per Doni Hathaway, dient-nos això, que un dia serem tots lliures. Música
Just don't let the spin get you down.
i respect your men's equal rights
Fins demà!
Hold your head up high Lay your dreams right up to the sky Sing your great song And you'll keep going
Someday we'll all be free Hey, just wait and see Someday we'll all be free, yeah
I si parlem de Doni Hathaway, és gairebé obligat fer-lo acompanyar també de Roberta Flack, amb qui va protagonitzar duets musicals que ja són clàssics de la música. La cantant d'Orna Americana va morir aquest febrer passat, aquest 2025, i aquí a la càpsula ja li van fer en el seu moment un petit homenatge, però ara que arribem a finals d'any també és un bon moment per recordar-la i per tornar-hi.
El 1972 va publicar el disc First Take i entre d'altres hi havia aquesta The First Time I Ever Saw Your Face, una versió d'un tema folk que va aconseguir enterrar l'original gràcies al poder vocal de Flack i a uns arranjaments discrets però que encaixen en un tot que ja ha quedat per la història. Ho dèiem, The First Time Ever I Saw Your Face. Roberta Flack.
Fins demà!
Bona nit.
The first time ever I kissed.
Like the trembling heart Of a captive bird That was there At night
And the first time ever I lay with you Felt your heart so close to mine
And I knew our joy Would fill the earth And last
First time ever I saw your face. Your face. Your face.
Your first love.
i amb la calidesa de la veu de Roberta Flack anem avançant cap al final del programa. Ho hem dit abans, que tancaríem amb Mavis Staples i amb el disc que ha tret recentment, Sat and Beautiful Wall, i ho farem amb la cançó que dona nom a aquest disc, precisament. Una versió d'una cançó publicada el 1995 per el grup Sparkle Horse, liderat pel malaguanyat Marc Linkous.
Un tema que encaixa avui en aquest programa reposat que us hem proposat i que ens fa marxar a la vegada amb tristesa i alegria com explica la mateixa cançó que com dèiem, es diu, Sat and Beautiful World. Nosaltres us esperem d'aquí 15 dies, una altra vegada aquí a la càpsula i una altra vegada, aquí aprofitem avui per donar la benvinguda a la Marta Pérez, aquí al control tècnic del programa. Mentrestant, continueu gaudint d'aquest món trist però a la vegada bonic que ens recorda Mavis Estapels. Fins a la propera.
Sometimes I get so sad
Fins demà!
Sometimes I just won't go Sometimes I just won't say no It's a sad
It's a sad and beautiful world. Sometimes days go speeding past.
Sometimes this one seems like the last It's so sad and beautiful
Fins demà!