Title:

Homenatge a D'Angelo: soul clàssic i neo-soul

## Context i enfoc del programa • Emès a **Girona FM** en plenes **Fires de Sant Narcís**. • Programa dedicat majoritàriament al *soul* i al *neo-soul*, amb un **homenatge central a D'Angelo** arran de la seva mort. • Fil conductor: **pont entre les arrels del soul dels 60/70** i la seva **evolució contemporània** (hip-hop, jazz, electrònica, ritmes pregravats). ## Eixos temàtics principals - **Homenatge a D'Angelo**: recorregut per la seva influència i peces clau (directe de 2000, «Send It On», «Higher»). - **Arrels vs. evolució**: de Solomon Burke, Bettye LaVette, Aaron Neville i Esther Phillips fins a Lady Wray, CeeLo Green, Anthony Hamilton, Raphael Saadiq, Alicia Keys i Macy Gray. - **Versions i influències**: «Games People Play» (Joe South) en lectura *soul* de Bettye LaVette i eco reggae d’Inner Circle. - **Explícit vs. radio edit**: el cas «Fuck You»/«Forget You» de CeeLo Green. - **Gospel i soul contemporani**: espiritualitat i potència vocal a «Pass Me Over» d’Anthony Hamilton. - **Tancament emotiu**: comiat a **Àlex Gascón**, tècnic de so del programa. ## Moments destacats ### Homenatge i llegat de D'Angelo • Obertura amb **«Soultronics»** (en directe, 2000): mostra de les seves arrels *funk* i *soul* en banda. • «Send It On» (Voodoo, 2000): capes, organicitat i ritme lais del *neo-soul* de final de segle. • Cloenda amb **«Higher»** (Brown Sugar, 1995): síntesi de *soul*, *funk*, *gospel* i *jazz* amb so contemporani. ### Arrels clàssiques del soul • **Solomon Burke** — «Stupidity» (1963): el *rock & soul* primordial de Filadèlfia. • **Bettye LaVette** — «Games People Play» (1970): lectura *soul* sincopada d’un clàssic de **Joe South**. • **Aaron Neville** — «Tell It Like It Is» (1966): el gran èxit primerenc en segell local de Nova Orleans. • **Esther Phillips** — «Try Me» (1966): vigor *R&B* femení dels 60, amb trajecte vital intens. ### Neo-soul i contemporanis • **Lady Wray** — «Bad Girl» (Queen Alone, 2016): aroma clàssic amb so d’avui. • **CeeLo Green** — «Fuck You» (The Lady Killer, 2010): hit modern que juga amb el contrast explícit/radio edit. • **Swamp Dogg** — «Good, Better, Best» (2020): cruïlla *soul–country* amb ofici de llegenda. • **Anthony Hamilton** — «Pass Me Over» (Ain’t Nobody Worryin’, 2005): *soul* amb forta empremta *gospel*. • **Macy Gray** — «I Try» (1999): so *retro-soul* amb sensibilitat pop. • **Raphael Saadiq** — «100 Yard Dash» (The Way I See It, 2008): revival Motown amb producció polida. • **Alicia Keys** — «If I Ain’t Got You» (2003): balada icònica més enllà de la música negra. > “Aquí, a la càpsula, sentirem l’original ‘Fuck You’.” ## Conclusió **D’Angelo** vertebra un viatge que **repassa arrels i evolucions del soul**, mostrant com el *neo-soul* beu del *R&B*, el *gospel*, el *funk* i el *jazz* per projectar-los al segle XXI. Tancament amb **record i agraïment** al tècnic **Àlex Gascón**.

['Girona FM', 'Fires de Sant Narcís', "D'Angelo", 'neo-soul', 'soul', 'R&B', 'funk', 'jazz', 'Lady Wray', 'CeeLo Green', 'Solomon Burke', 'Joe South', 'Inner Circle', 'Bettye LaVette', 'Aaron Neville', 'Esther Phillips', 'Swamp Dogg', 'Anthony Hamilton', 'Macy Gray', 'Raphael Saadiq', 'Alicia Keys', 'Voodoo', 'Brown Sugar', 'The Lady Killer', 'The Way I See It', 'Queen Alone', 'I Try', "If I Ain't Got You", 'Send It On', 'Higher', 'Fuck You', 'Tell It Like It Is', 'Games People Play', 'Try Me', '100 Yard Dash', 'Pass Me Over', 'Àlex Gascón']