La càpsula amb Oriol Mas.
Benvinguts un dia més a un nou programa de la Càpsula, una nova Càpsula, un programa, com bé sabeu, de Girona FM, dedicat sobretot a la música sol, un programa que estem gravant avui en plenes fires de Sant Narcís, no sé quan l'escoltareu vosaltres en format podcast, però s'emet en plenes fires, per tant també toca desitjar bones fires a qui ens estigui escoltant en directe.
En tot cas, avui tindrem un programa on repassarem clàssics del sol, però que ens enfocarem també en artistes actuals i del segle XXI. Artistes que són exponents del neo-soul, en alguns casos, amb aquesta visió més actual de l'arambí, on la presència d'elements electrònics, de hip-hop, de jazz o de ritmes pregravats també són part important d'aquesta evolució del sol, de la música negra, en una barreja d'estils cada vegada més eclèctic. Ara bé, el que sentirem són sobretot cançons que van a les arrels, que enfoquen
la mirada cap al sol més clàssic com a punt de partida de la posterior evolució d'aquest estil.
I tot això perquè avui dedicarem el programa a la figura de D'Angelo, perquè el famós cantant nord-americà va morir el passat 14 d'octubre, als 51 anys, a causa d'un càncer de pàncreas. Michael Eugene Archer, que és el seu nom real, va ser un dels pioners en la definició del neo-show i un dels artistes més reconeguts en aquest àmbit. Amb un estil propi totalment contemporani, els discos de D'Angelo van ser sempre rebuts amb gran aplaudiments de públic i crítica.
Comencem escoltant d'Àngelo fent-li aquest petit homenatge amb una peça en directe, Soul Tronic, enregistrada en un concert a Estocolm l'any 2000 en la gira de presentació del seu segon disc, Voodoo. El nom de la cançó ve per la banda que acompanyava d'Àngelo en aquesta gira i que tenia com a nom precisament de Soul Tronics.
So strong. You better take me home. Home. You better take me home. Tighten up now. You better stay on board now. So strong. So strong. Stack home.
De vegades estem sentint una cançó en directe, un instrumental d'un concert d'Àngelo, evidentment la música dels discos d'Àngelo és molt més contemporània, però com dèiem, aquí veiem també una mostra de les arrels musicals del recentment desaparegut.
cantant de neosol. Passem ara a una de les grans hereves d'aquest sol contemporani que, sens dubte, li deu molt també a d'Àngelo, si bé també es tracta de treballar amb estils força diferents. En aquest cas parlem de Lady Ray, el sobrenom de Nicole Monique Ray, nascuda el 1979 a Califòrnia, i que precisament ara acaba de treure un nou disc, Cobra Girl.
Però ens anem fins al 2016 amb el seu segon treball, el fantàstic Queen Alone. Allà hi ha diversos temes molt recomanables, amb aroma de disc de sol clàssic d'aquells amb so d'avui, però darrers dels anys 60, que avui us portem aquí a la càpsula amb aquesta cançó Bad Girl.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Continuem als Estats Units amb una altra de les grans veus del soul i de la música negra actual, Silo Green. Ja l'hem sentit aquí a la càpsula en altres ocasions i avui tornem a un disc que també havíem punxat ja, el de Lady Killer del 2010. Un altre disc de soul modern, respectuós amb els clàssics però obert també a les noves tendències.
Posarem tot seguit un dels seus èxits en la versió no censurada, m'explico. El primer senzill del disc va ser «Fuck You», una cançó escrita per Bruno Mars i que Green va gravar i va promocionar amb vídeo provocatiu inclòs. Per evitar ser vanejat de les ràdios per aquest títol, va substituir el «Fuck You» per un «Forget You». Era tot exactament igual, dues versions calcades amb la simple diferència del «Fuck You» pel «Forget You». Aquí, a la càpsula, sentirem-ho i l'original «Seal o Green», «Fuck You».
I see you drivin' round time with the girl I love And I'm like, fuck you I guess the change in my pocket wasn't enough I'm like, fuck you, and I fuck her too Said if I was greater, I'd still be with you But now ain't that some shit, ain't that some shit And although there's praise in my chest I still wish you the best But fuck you
Fins demà!
Béguin, steal, and lie. Cheat. Tryin' to keep ya. Tryin' to please ya. Spendin' love with your ass ain't cheap. Nah, I pity the fool that falls in love with you. Oops, she's a golden. Well, just thought you should know. Ooh, I've got some news for you. Ooh, I really hate your ass right now.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Repeteixo, si podeu, aneu a escoltar el disc de Lady Killer de Cielo Green, perquè val molt la pena des del principi fins al final. De fet, la imatge de Cielo Green, a mi personalment, em recorda una versió moderna de Solomon Burg, amb una estètica semblant fins i tot, com a dir, amb la imatge que veiem amb les fotos, amb les portades dels discos, a mi em recorda molt...
a Solomon Burg. Per tant, aprofitem aquesta connexió, viatgem en el temps i anem ara ja cap a molt enrere, cap a la gran veu de Filadèlfia, de Solomon Burg, el gran exponent del rock and soul. Anem fins al 1963, quan va publicar un single amb aquesta cançó que és tota una declaració d'intencions de la seva música, d'aquell soul primigeni barrejat amb el gospel i amb el rhythm and blues. Això és Solomon Burg, Stupidity. Hey! Hey!
Fins demà!
Bona nit.
Baby, to the stupidity. Boom, boom, boom, boom. Ha, ha, ha, ha, ha. Whoa.
Fins demà!
Baby, that's a stupidity. You make me feel so good. Like I know how I feel. Deixem Solomón Burke, anem ara fins al 1970. Amb la cançó original, parlem d'una cançó original de Joe South, Games People Play, que es va fer amb el Grammy a la cançó de l'any. Segurament molts coneixereu aquesta cançó per la versió en clau reggae,
que en va fer el grup jamaicà Inner Circle i que va ser un autèntic hit d'estiu, el Games People Play. Segurament, però, pocs coneixen la versió en clau sol sincopat de Betty Labette, que es va editar com a single el 1970 en la seva etapa amb la discogràfica de Memphis, Silver Fox. En tot cas, si la cançó us enganxa, sapigueu que hi ha cap a 200 versions del tema, per tant, teniu material per jugar una bona estona. Ara sentim la de Betty Labette, Games People Play.
Bona nit.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
We break our hearts and say goodbye now Cross our hearts and hope to die now Wasn't me, she's to blame Nobody ever wants to give in So we gaze at an eight by ten We think about everything that might have been And it's a dirty writing shame
Bona nit.
Can you tell me what do you see? What's happening to you and me? God, please, grab me my serenity. Let me remember who I am. These fools are giving up their sanity. They've got too much pride and vanity.
La gran Betty Labep la deixem de Memphis, ens anem cap a Nova Orleans amb un dels Neville Brothers, Aaron Neville. A punt ara de fer 85 anys, Neville ha tingut una carrera estranya que va començar amb un sou casolà i fet amb pocs recursos que li va reportar el seu gran èxit Tell It Like It Is, una cançó editada el 1966 en un petit segell local de Nova Orleans, Parlo, que es va vendre, a més a més aquesta cançó, amb més d'un milió de còpies.
Això li va permetre editar un disc tot seguit, però en solitari no hi va tornar fins a finals dels anys 80. Després, a partir d'aleshores, ha anat fent discos de soul, de country, de pop, construint també una important carrera mediàtica en l'àmbit televisiu també dels Estats Units. Avui viu allunyat dels escenaris, però encara fa aparicions, algunes en directe i algunes també gravacions puntuals. Sentim, però, allà on va començar tot aquest primer gran èxit d'Aaron Neville, Tell It Like It Is.
And I'm not a little boy.
If you are serious You don't play with my heart It makes me furious But if you want me to love you Then, baby, I will Girl, you know I will
Don't be ashamed. Let your conscience be your guide. But I know deep down inside of me I believe you love me. Forget your thoughts.
Life is too short to have sorrow You may be here today and go on tomorrow You might as well get what you want So go on and live Baby, go on and live Tell it
I'm nothing to play with Go and find yourself tall But I'll tell it like it is My time is too expensive And I'm not your little boy
Aprofitem aquests aires de Rhythm and Blues de principis dels anys 60 per convidar per primera vegada a la càpsula Esther Phillips, una cantant que va començar una carrera prometedora als anys 50 com una de les prioneres precisament del Rhythm and Blues femenines. La seva addicció a l'heroïna la va fer retirar dels escenaris fins que va tornar als 60 amb treballs de country i de sol també i als 70 amb una mica de carrera dedicada a la música disco.
La seva etapa del sou l'està enciclopèdicament recollida en una caixa, Brand New Day, de l'Inox Atlantic and Roulette Recordings de la 62-70, que recullen més de 100 cançons d'aquesta etapa entre el 1962 i el 1970 en aquestes discogràfiques. En destaquem una de les més conegudes, Try Me, gravada el 1966 amb Atlantic, Esther Phillips.
Don't you know my heart feels a strong desire When I'm thrilled about the warmth of your touch Baby, don't you know my soul's on fire
If you think that I'll get weak in a cold spot like this, please try me. I beg you, try me.
i me i i
Gràcies.
Un altre dels que ha fet de tot en això de la música i en això del Soul en particular és Swamdog, sobrenom que Jerry Williams Jr. es va posar a si mateix el 1970, després d'uns anys dedicat bàsicament a la producció discogràfica. Així va començar a editar els seus treballs amb aquest nom de Swamdog i no ha parat des d'aleshores. Té una producció discogràfica brutal i amb 84 anys és un dels grans exponents vius del Soul. Anem fins a un disc que va publicar el 2020
que es diu Sorry You Couldn't Make It, que bascula entre el soul i el country i que té cançons com aquesta Good, Better, Best. Good, Better and Best That's the only kind Either one of them can mess up your
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Aprofitem aquest pont que ens ha portat Swam Dog, cantant de sol, que va començar, com dèiem, als 60 i 70, però que continua publicant treballs ara en l'actualitat, per ja quedar-nos, ja en el segle XXI, com dèiem en la presentació del programa. Anem ara cap a Anthony Hamilton, cantant que havia format part precisament dels Soutronics d'Àngelo,
i que ha desenvolupat una carrera de renom també dins el neo-soul actual, que ja va d'una carrera que portava cap a 30 anys. Neo-soul que mira més cap al present que no pas cap al passat, però amb pinzellades també molt interessants on es veuen les seves arrels musicals. Per exemple, en aquesta cançó, Pass Me Over, que va formar part del seu tercer disc, Ain't No Body Worrying. Soul barrejat amb gospel, de ple segle XXI, amb Anthony Hamilton.
Another day, chance to make another chance A fragile place, pulling on the empty
A smile so faint, barely even break the space The world is on shoulders now Don't be afraid, he who knows will make a way His word alone is what hands can mean
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Don't wake me, don't wake me, no, no, no. Pass me over. Pass me over. Oh, you don't have to wear me. Pass me over. Till my Savior comes. Till my Savior comes. And I'm gonna make you. Pass me over. Oh, you don't have to wear me. Pass me over. I'm gonna make you. Pass me over. Till my Savior comes.
Fins demà!
Fins demà!
Pass me on. Pass me on. Pass me on.
Fins demà!
Tornem mentre sentim Anthony Hamilton de fons, aquest Pass Me Over, que és una peça llarga de 6 minuts i escaig. Tornem a D'Angelo, que és el protagonista d'Avui anem cap al seu segon disc, Voodoo, un àlbum aparegut l'any 2000, en parlàvem al principi del programa, que el va consagrar com a gran artista del seu temps. Van registrar el disc en llargs períodes, entre 1997 i 1999, després de superar una etapa de bloqueig creatiu arran de l'èxit del seu primer disc.
És un treball més evolucionat, amb moltes més capes, moltes més influències, que marcaria també l'evolució sonora del neusol en el tombant de segle. Una mostra n'és aquesta peça, «Sent it on».
Continuem el programa, continuem amb D'Àngelo avui com a referència, cantant D'Àngelo que va col·laborar amb molts artistes també al llarg de la seva trajectòria. Una de les persones amb qui va treballar va ser Macy Gray, una cantant de soul nascuda a finals dels anys 60.
però que curiosament no va començar la seva carrera musical fins ja ben entrats als seus 30 anys, traient diferents àlbums que gairebé tots han aparegut ja en el segle XXI. El seu primer disc, de fet, va ser del 1999, On How Life Is, de la mà d'Atlantic Records, i va aconseguir una forta notorietat gràcies en bona part a aquesta cançó que sentirem tot seguit, I Try.
Des d'aleshores no ha deixat de publicar amb un so retro, però perfectament alineat amb el sol més modern. Això, com dèiem, és Missy Gray, Eye Trail.
Fins demà!
Bona nit.
I may seem alright and smile when you leave, but my smiles are just a front, just a front.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Un altre dels grans noms de la música negra actual és el de Rafael Sàdic, el cantant, compositor, productor i multinstrumentista californià. Ha tocat o gravat amb gairebé tots els principals noms del soul actual. Als anys 90 va formar part del grup Tony, Tony, Tone, però a partir de la primera decra del 2000 ja es va consolidar amb una molt profitosa carrera en solitari. El 2008 va publicar el seu tercer disc, The Way I See It, on hi trobem un so que ens transporta el soul i el rhythm and blues
Per exemple, amb aquest 100 Yardash, un dels grans èxits d'aquest disc. Això és Rafael Sadik.
Fins demà!
Fins demà!
Seguim amb aquesta mirada contemporània que portem avui a la càpsula, amb una de les veus més populars del sou del segle XXI, la veu d'Alicia Kiss, que ha tingut una repercussió comercial que va molt més enllà de la música negra i que s'ha convertit, de fet, en una de les icones del pop actual nord-americà. Ens anem fins al seu segon disc, The Diary of Alicia Kiss, publicat el 2003,
El segon single d'aquest àlbum va ser If I Ain't Got You, que s'ha convertit en una de les peces més populars de la cantant de Nova York.
Some people live for the fortune Some people live just for the fame Some people live for the power Some people live just to play the game Some people think that the physical things
Fins demà!
Some people search for a fountain. The promise is forever young. Some people need three dozen roses. And that's the only way to prove you love them.
Fins demà!
It ain't you baby If I ain't got you baby Some people want diamond rings Some just want everything But everything means nothing If I ain't got you Yeah If I ain't got you with me baby
I acabem el programa amb D'Angeló, ja que li hem dedicat
Aquest programa també amb ell, un programa en certa manera especial després de la seva mort d'aquest octubre del cantant nord-americà. Capem amb una peça del seu primer disc, Brown Sugar, que va ser el treball que el va catapultar a la fama. En aquest disc el cantant i artista nascut a Virgínia va donar forma a la barreja d'estils clàssics de la música negra com el soul, el fang, el gospel o el jazz amb el so contemporani de final del segle XX.
El disc acabava amb aquesta cançó, Hire, que és el tema amb el que ens acomiadem avui i que acomiadem també a d'Àngelo. I aprofitem també per acomiadar a qui ens ha acompanyat durant tants i tants programes el control de so, Àlex Gascón, que ha estat un any aquí a l'emissora Girona FM, que ens deixa, però que segur que ens anirem retrobant en el futur en moltes i moltes ocasions i per tant des d'aquí també deixar constància i agrair-li tota la feina que ha fet aquest any. Doncs també va per ell aquest Hire.
Fins demà!
Gràcies.
I want you to know we are right our love, we are right our love, yeah
Bona nit.
Bona nit.
I'm gonna smell bad in what you know.
Gràcies.