La cultura cura, un programa per a Corts Inquiets. Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de 4 de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
La cultura cura, un programa per a Corts Inquiets.
Conversem sobre la vida. Benvingudes i benvinguts a aquest programa radiofònic sobre benestar emocional...
i l'art i la cultura que ens ajuden a estar més feliços, o intentar-ho com a mínim, i més equilibrades. Avui portem un GAM, sabeu el que és un GAM? Un GAM és un grup d'ajuda mútua, on es reuneixen una sèrie de persones per parlar de la vida, de les seves emocions, del que els passa, del que senten, en un entorn segur i de respecte.
Avui tenim tres convidades, Anna Macías, amb l'Anna ens vam coincidir amb un curs molt xulo a la Fundació Drissa, el Peer to Peer, i també estan a nosaltres la Rosa Rodríguez i la Carme Jiménez, que formen part d'aquest gam setmanal obert a Girona,
i ara ens concretaran i ens diran com neix això i cap on va. Hola companyes. Ana, comencem per tu. Tu vas tenir la idea, ets la promotora, cada dia més democràticament.
I com surt aquesta idea tan maca i que esteu portant a terme amb la tercera temporada ja al centre cívic de Santa Eugènia? Sí, ho fem cada dimarts de 6 a 8 al centre cívic de Santa Eugènia. I va sortir d'un curs que vam fer de bienestar emocional, el Can Gilber,
Nos va dir la profe que fèiem una xerra sobre estos burros de Gant, que si no s'interessava ia escoltar-lo. I bueno, tenen la informació i la verdad es que nos gustó la propuesta. Fuimos aquí a l'espai Situa, en el carrer La Rulla. A l'hotel d'entitats. A l'hotel d'entitats, que lo portava l'Alicia de Maya, que és la que coordina tots els camps de... És una entitat important en salut mental aquí, Girona. Sí, sí, sí, allò fan més coses, eh?
i van fer almenys 100 o 30 persones i van fer la charla que és un GAN i ens van explicar també que facien formació de moderadors perquè en cada GAN sempre hi ha un moderador i ells facen també la formació de moderador. Bé, la idea ens va a encantar i d'allí sortim, éramos quatre i sortim dos o tres, sobretot, ens gustava la idea i dic, oi, que bonit poder crear aquest espai, no?
que hace tanta falta, que la gente está tan sola y que a veces tienes un sitio donde te puedan escuchar con tranquilidad, con una escucha activa que dicen sin juicios. Con confidencialidad. Confidencialidad, sí, sí. Y además también nos hizo mucha gracia la idea de...
que no hi hagués una jerarquia, que no hi hagués algú professional. Així érem tots iguals, gent del carrer. Veïns i veïnes. Això també ens va agradar la idea i vam quedar en la cafeteria i vam pensar, com muntem això?
La Rosa i la Carme estan anant actualment a aquest grup d'ajuda mútua que es troba a Can Ninetes. Com us arriba la informació? Com us assabenteu? Coneixeu el món dels grups d'ajuda mútua? Ajudeu-nos una mica a entendre això. Jo parlant que ella, vull dir, jo tenia una situació complicada i em va dir d'anar i escoltar i em va ajudar molt.
perquè em vaig sentir molt aconsellada i vaig estar molt bé. Tu tenies un tema familiar i és trobar-te amb un grup de 7-8 persones que no coneixies, excepte l'Anna, poder parlar. Pots obrir la teva ànima, són persones diverses, que t'escolten de veritat, és un canvi a la reflexió, al no judici,
i és un espai segur on les emocions poden sortir tal com són. Rosa, com va? En el meu cas va ser molt important per mi. O sigui, jo fa 6 anys que visc aquí a Girona, vaig arribar aquí en el pitjor moment del món, perquè va ser amb la pandèmia. O sigui, vaig arribar i al cap d'un mes tots tancats.
no coneixia ningú, i quan ja la pandèmia va acabar, em vaig apuntar a diversos cursos i tal, i res, havia llançat la tovallola. Llavors, estava fent un curs de pintura, i un dia l'Anna em va parlar una mica, doncs allò, hola, com estàs, com et dius? I ella em va dir, jo porto un grup,
que ve gent, que ens expliquem les coses, i per mi va ser molt important, perquè va ser el punt de partida d'ara tindre un grupet d'amigues, de poder quedar a prendre un cafè, de poder anar a dinar o a sopar,
ens reunim de tant en tant i per mi és molt important. Després el que es parla ja és molt interessant perquè a més a vegades també amb els anys tu comences a agafar idees com molt teves i te tanques amb les teves idees. Llavors aquí t'ofereix l'oportunitat de conèixer gent que pensa diferent a tu
que a vegades t'agrada i a vegades no, però és un aprenentatge. La vida és un aprenentatge i llavors no ha de ser perquè siguis gran que no puguis aprendre coses noves. A més jo vinc de Barcelona, la vida ja és molt diferent,
I aquí a mi m'ha servit per això, per conèixer l'Anna, per conèixer la Carmen, i en d'altres dones. I també un noi, vull dir que bé, molt bé. I a més en el cas del noi és un noi jove, vull dir que a vegades no pensem que només és això per la gent gran, que és un noi jove jove, vull dir que... I a més és una persona molt capaç.
és un economista, pot donar una visió de les coses totalment diferents. Us en recordeu el primer dia que vau tenir una experiència de GAM? Carme, quan vas arribar allà... Molt nerviosa, perquè no sabia el que em trobaria, i a més obrir-te a gent que no coneixes, i de mica en mica vaig sentir que afluïa tot, quan baixava l'escala deia, però que bé, me sento,
no m'han jutjat, m'han escoltat, he escoltat i, bueno, sempre vaig amb molt de carinyo i moltes ganes d'anar cada setmana i una experiència molt enriquidora, molt. Anna, què més ens expliques? Què creus que un GAM, a quin perfil de persones pot ajudar? Perquè jo entenc que aquí vénen gent que poden sentir-se soles. Jo sempre he dit tant homes com a dones i
Maior d'edat, fins d'ahí. Maior d'edat seria l'únic. I amb ganes de ser escoltada i de conèixer, de conèixer gent i de poder dir i hablar de sus cosas cotidianas, no tienes que tener... Però, per exemple, si tens un dia que no estàs bé, t'has deprimit, te sents molt, molt, molt trist, també entenc que si vas i no tens ganes de parlar tampoc passa res, no és obligatori. Exacte, exacte. No és obligatori.
I l'escoltà, jo el que m'he donat contà, jo ara a modo personal, perquè jo he aprenent d'escoltar aquí en el GAN, perquè, clar, jo també, encara que ho coordino i tal, però també soc partícipe, no? I jo, a mi m'ha ajudat molt a escoltar, a escoltar de veritat.
a los tiempos, porque siempre tenía tendencia, que estás hablando con la amiga y no te acabas de hablar, incluso a veces ya estás hablando de algo y ya estás haciendo tus juicios y todas estas cosas. Es que escoltar es un art y s'ha d'aprendre. Y para mí, principalmente, sería una de las mejores cualitats.
molt potent per a mi. I després també d'anar-me compte de lo bonito i lo necessari que és aquest espai, perquè veig que s'està fent bé, s'està fent bé. Mi idea seria també poder agrandar-lo, expandir, fer més comunitat i que ens deixin sitos per poder... De fet ara sóc una mitja de vuit persones cada setmana, és molt.
Sí, però ara vindrà gent nova. Pot entrar gent nova. Sí, això s'ha obert sempre. El problema que hi ha, com ja sabem aquí a Girona, i que reivindiquem amb aquesta xarxa de centres cívics tan estupenda i tan encoratjadora que tenim, faltant espais. Espais, sí. És el que jo trobo. Més espais públics perquè la gent gratuïtament pugui trobar-se, tingui un espai públic gratuït i tingui un camp gratuït. Perquè gent n'hi ha.
Saps què t'he dit? Genial, i més de les que ens pensem. I a la que tu abres un poc la porta, uf, la gent entra. Quina cançó he preparat per avui? La primera cançó que heu preparat... No sé, la Rosa volia... Presenta-la, per què heu pensat en aquesta cançó? Uf, un núvol blanc.
Per mi representa la pèrdua d'una persona estimada, i llavors quan sento aquesta cançó m'emociona. A part d'aquell Lluís Llach, m'encanta, he crescut amb ell. Hi ha d'altres que m'agraden molt de Lluís Llach,
Podria ajudar a fer un dol aquesta cançó. Tu t'ajudaria. Sí, sí. Bueno, jo el dol ja l'he fet, però sí que em va ajudar aquesta i d'altres. Però no, aquesta més que res, com que em representa més, saps? La vida ens dona i pren paper...
Serenament quan ve l'onada acaba i potser en el deixar-se vèncer comença. La platja enamorada no sóc l'espera llarga,
Ara comentàvem amb vosaltres, ens estàvem coneixent i preparant el programa, el poder de la música, el que per vosaltres significava la música en el vostre dia a dia i el que pot ajudar si agafes aquesta rutina, aquests avis, no?, amb tots els reptes que tenim tots, doncs cada dia. Clar, jo soc dels anys 80, i els anys 80 ja adulta, i el llac va representar una cosa molt important en la societat, eh?
i suposo que a part tot arreu, però gastant a Barcelona tenies més oportunitats d'anar a veure'l, i quan els concerts, era una passada. Experiència col·lectiva emocional, eh? Sí, sí, molt forta, molt forta.
Escolta, i ara que parles del tema Barcelona-Girona, en la meva opinió, Girona, Déu-n'hi-do, l'oferta cultural que té, l'oferta de biblioteques, no sé si ara són set centres cívics els que tenim aquí a Girona, hi ha moltes opcions, no?, tant gratuïta com...
A nivell d'espai públic sí, no? Una altra cosa és lo que deia abans, no?, d'un local concreto para que puedas ir cada semana, però lo que és espai públic tenia molt, eh? I s'està fent moltes coses, més de la que se ve, eh? Se mueven, se mueven moltes coses i sobretodo a nivell...
de salut mental. De salut mental veig que hi ha gent molt professional i amb moltes ganes de fer coses i s'estan fent. S'ha de fer prevenció i s'ha d'ajudar les persones, hem d'acompanyar-nos uns als altres perquè la situació no és fàcil. Això va ser per la pandèmia.
I després de la pandèmia, sembla que va marcar un ante i un després, no? Sí, en principi sí, els metges de seguida i els psicòlegs van dir que el que ens venia a sobre seria brutal. No sé en quin punt estem, perquè ara que fa cinc anys de la pandèmia, el que passa, que és el que comenteu, que aquí a Girona hi hagi xarxa de salut mental, xarxa de benestar emocional, xarxa cultural, natura,
totes tenim clar que això és un privilegi, Barcelona, jo també soc de Barcelona i he marxat d'allà i per tot el que ha passat. Jo recordo de molt joveneta, tenia 12 o 13 anys, que vaig vindre amb l'escola, amb les monges, vaig vindre a fer una visita a la catedral de Barcelona i em va encantar. De Girona.
I sempre pensava, quan em jubili m'agradaria anar per allà. No ha sigut per això, però al final dius, mira, al final he acabat aquí. Digues, Carme. No, no, em preguntes per la cançó? Vale. El mundo, el mundo de Ildigo.
Aquesta cançó és la que has escollit. Sí, perquè gira el món, gira. I quan gira el món, també les emocions, les bones, les dolentes. I el GAM ens recorda que se n'ha... És més fàcil quan ho fem junts. I per això he triat aquesta cançó. És molt xula, també. No te amaré, no no creo pensar todo a ti.
Ho aperto gli occhi per guardare intorno a me, e intorno a me girava il mondo come sempre.
Gira, il mondo gira, nello spazio senza fine, con gli amori appena nati, con gli amori già finiti, con la gioia e col dolore della gente come me. Oh, mondo, sorprendo del cuore attività,
Quina pujada, eh? Estic a punt de plorar. És la freqüència de les emocions que pugen, baixen i estem dintre del món. I volta.
Jo a vegades quan estic a casa no tinc, jo soc més de tele i tal, però quan poso la ràdio i escolto la música i penses que hauries de posar més música, perquè la música, la tele són molts inputs i moltes vegades dolents.
Però la música te posa en una altra freqüència. En una altra freqüència. Te la posa. Recomanem moltíssim. Jo a la meva mare li recomano moltíssim, mare. Posa música, perquè ella està sola, no? Posa música i a en ella li encanta, però a vegades ens fa com mandra, o no tenim prou accés, no? I la música al final tampoc és tan cara, vull dir, d'una manera o altra podem tenir accés, no?
Podemos llegar todos a ella. Les biblioteques tenen CDs? Sí, CDs també, sí. No sé si la gent ho sap, a les biblioteques tenim CDs revistes. Cada biblioteca pot tenir com 25, 30, 40... La gent ja no té lectors de CDs. Però la gent gran sí, eh? Sí, la gent gran potser sí, no? La gent gran encara andan con los CDs. Escolta'm una cosa, jo som moda de Spotify.
Sí? Molt. T'has passat tot el... A mi m'ha costat tot el dia. Jo tot el dia. Jo escolto tot a través de Spotify.
A veure, una pregunta així. Necessites tenir, entre cometes, alguna fragilitat, algun problema, alguna esposa, alguna malaltia per estar amb un d'ajuda mutua? No. Aquí, que normalment la idea dels gans era compartir una patologia, no? Perquè hi havia gans de fibromialgia o gent que tenia un problema amb família d'insuïcidi o una mort recent. I compartien, no? Compartien aquest...
I aquí no, aquí jo ho vaig donar un canvi. Ho vas idear d'una altra manera. Lo va parlar l'Alicia de Maya, que és la coordinadora dels camps en Catalunya, i li vaig dir, Alicia, m'agrada molt, però podem fer uno que no tengamos que coincidir tot en una patologia de algo? Podem ser uno llibre, que simplement vengamos a parlar de nostres emocions, com ens sentim en el nostre dia a dia, o parlar o no, o escoltar, o estar ahí, connectar-nos.
hacer redes, hacer charchas, compartir. Hi ha una cosa que l'Anna fa molt bé, que és que quan arribem, o sigui arribes a les 6 de la tarda i tal, quan ens entén totes, que a més ens entenen en rodona i tal, el primer que pregunta, a veure, què heu fet aquesta setmana?
I això és un inici molt bo, perquè la gent parla de coses quotidianes, que després això dona pas a altres temes, que a vegades... Vas creant confiança, no? Sí, hi ha un tema principal que ella posa com a tema del dia, però que a vegades parlem poc, vull dir que van sortint, i això què fa de dir, què tal la teva setmana, no? Doncs va molt bé, perquè...
La gent fa alguna cosa, vull dir, poc o molt, però sempre fa coses. Sempre passa alguna cosa, no? Però, per exemple, vosaltres durant la setmana teniu un disgust i penseu, mira, això podria ser un tema interessant per compartir-ho amb els meus. És que se fa. I hi ha moltes companyeres que m'ho diuen, ja esperem que arribi dimarts per parlar-lo amb vosaltres.
És que és la força de la paraula, eh? De la paraula i de sentir-te escoltat, però escoltat de veritat. Exacte. Que realment interessa el que t'ho expliques. Sí, exacte, que t'estan escoltant i que no estigues tan fent judici, no? Com jo dic. Ni tampoco estamos dando y no vamos a dar consejos, no sé que lo pida, pero tampoco vamos...
No queremos dar, a menos en la política no dar consejo. Simplemente si te preguntes algo... Que cuesta, eh, a veces. Sí, que eso cuesta mucho. Porque estamos acostumats, ¿no? Intentar hablar, si tú tienes que comentar algo, pero hablar desde el yo. A mí en esta situación me pasó esto o yo lo gestioné de esta manera. Pero me hay de, oye, es que tú deberías o es que... ¿Sabes?
Entonces cuidar esto, la gente también esto lo percibe y eso te da pie a abrirte más y a estar más a gusto. Tu, Anna, deus tenir, intueixo, una satisfacció brutal, no?, després de tres anys de fer això. Jo no sé a què et dedicaves abans, si tens professió de ciències socials… Jo era cantante.
Però tu saps que la psicologia, el món social i l'artístic va sempre amunt. Sí, sí. Jo havia estat en orquestra, havia començat l'Orquestra Moga, que se va fundar en Midreras, vaig estar molts anys en Orquestra Moga, en Trio Costa Brava, bueno, jo estic 35 anys fent música, repartant jo alegria per el mundo, per Catalunya sobretot, en tots els pobles,
I molt bé, molt enriquecedor. Però tuve un problema abans de la pandèmia, que perdí... Bueno, tuve un problema amb les cordes vocales, i em marcó un antes i després, i com després vino de seguida la pandèmia, em sembla que ho assimilé tot bé, però ja no he pogut recuperar la meva veu. Però sí que entonces me puse a pintar. Digo, l'arte tiene que salir d'alguna manera. Quina capacitat de reinvenció que tenim davant d'un canvi, no? Sí, sí, sí, total.
Sí, sí. Después entendí, digo, ¿y cómo me pongo a pintar? Yo ahora tengo 60 años, digo, hasta esa edad, y no lo voy a hacer más. Y yo después pensé, pues es una manera que con que ese arte, esa creatividad tenía que surgir de alguna manera, ¿no? Y después lo de que es conectar y hacer redes, a la gente me encanta, me encanta escuchar esas historias, y después una persona que si conozco, las junto, las conecto, ¿sabes?
si hi ha algun sitio donde podamos ir, pues yo me envío un mensaje a todo el mundo, mira que hacen esta charla allí, me encanta unir a la gent. Quina és la situació com més difícil que t'has trobat, que us heu trobat amb un gam, o incòmode, o que us hagi fet patir molt, o que us heu fet allò, això m'està ressonant. Si ho vols comentar tu, Carme. Tenia una patologia bipolar i estava molt tancada,
Molt nerviosa, no escoltava. I al final, jo crec que... Com ho vau gestionar, això? Bé, amb paciència, però vam tenir moments complicats. No era el seu lloc. Sabigueu que aquí hi ha l'associació de Bipolars, aquí Girona, que està a l'hotel d'entitats.
I allà és específic amb trastorns normals greus. Jo ja la derive allí i ella mateixa ja se va adonar que no era el joc. Ella mateixa dos vegades i ja va veure que... És que jo crec que també la gent quan arriba, també ja veu la dinàmica del grup i és com que se contagia tot, no? Clar. Es contagia. I quan una persona no està d'on li toca estar en ese momento o lo que sea,
ja se dan cuenta també. No fa falta dir-ne, no fa falta dir-ne. És veritat. Almenys jo, per la meva experiència.
I ja anem situant-nos amb la darrera cançó, que deu faltar poc per acabar el programa. Quina és la darrera? Onita Indeña, que bueno, me encanta, me encanta Sade también. Bueno, es que a mí la música me gusta a todos, claro, pero esta me transforma, me eleva.
And who can say if your love grows as your heart shows only time? We are there. We are there.
Anem acabant la cultura cura, aquest programa radiofònic, perquè sortim d'aquest programa amb més ganes de fer coses, de gaudir, de les coses tan maques que ens dona la vida, com la música, la literatura, el teatre, anar a un taller del centre cívic o anar al cafè, parlar amb una amiga, al final la vida no és tan...
complicada. Ens anem acomiadant. Avui hem tingut el GAM, el grup d'ajuda mútua de Girona. Persones interessades o com es posen en contacte amb vosaltres? Sí, o ben directament allà al centre cívic i si no puc donar el meu telèfon.
Si et sembla bé, sí. Sí, llaman a mi directament. Ens ajudes molt, sí. El 669-558-227 i també a través de l'Insta tocan emocions i més. Tocan emocions i més a Instagram. El nostre nom és tocan emocions i més en Insta també, a través d'Insta també se poden posar. Parlim primer amb tu, a veure com està el tema d'alguna plaça lliure o així. De moment, sí.
I, a més, la idea és que si hi ha demanda, busca un altre lloc per omplir-lo. O sigui, que està tothom convidat i les portes obertes per tothom. Anna, gràcies per la feinada que fas desinteressadament. T'admiro molt.
Rosa i Carme, quina sort de poder haver arribat aquí, eh? Doncs sí, Pilar. La veritat, estic molt contenta. Tindrem aquest programa penjat a la web de Girona FM, també s'emetrà per Ràdio Sal i per Ràdio Palafrugell. Moltes gràcies a l'Arnau, que com sempre ens fa tot el tema tècnic, que sense ell faríem la meitat del programa, i ens veiem molt aviat. Ens escoltem. Gràcies.
Aquesta és la història d'un que volia ser ocell, volia saltar muntanyes i amb dos arbres barallar. El cel és un somni, no se'l pot fer esperar, els núvols, les seves muntanyes, el cel, l'horitzó llunyà.
I es tornarà ocell per un dia d'entre les cendres.