Title:

Escoltar veus: suport mutu i cultura

## Resum general del programa **La Cultura Cura** dedica aquest episodi al **grup d'escoltadors de veus de Girona**, un espai pioner de suport mutu per a persones que senten veus o tenen experiències *sensoperceptives inusuals* (veus, ombres, olors inexistents…). Aprofitant els **10 anys d’aniversari del grup**, la conductora conversa amb **Marta Torrent** i **Luna Olasso**, dues participants del grup. L’objectiu central del programa és **desestigmatitzar** aquestes experiències, mostrar com es viuen en el dia a dia i explicar **com el suport comunitari i la cultura** (música, activitats culturals, art, lectura, ball…) ajuden al **benestar emocional**. --- ## 1. Presentació del programa i del tema ### "La Cultura Cura" i el benestar emocional • El programa **La Cultura Cura** es presenta com un espai sobre **benestar emocional, art i cultura gironina**. • L’episodi d’avui és especial perquè tracta un tema **poc conegut i ple de tabús**: les persones que **senten veus**. • Es destaca que el focus serà **com les persones lluiten per tenir una vida més sana** i com **l’art i la cultura** (llibres, música, teatre, dansa…) contribueixen a estar **més sants i més feliços**. ### Presentació del grup de veus • Es presenta el **grup d’escoltadores i escoltadors de veus de Girona**, que es reuneix a la **Biblioteca Carles Rahola**. • És un **espai pioner a Catalunya** i un dels primers de l’Estat, inspirat en experiències d’altres països europeus. • En 10 anys, hi han passat **unes 200 persones** amb experiències com: - *Al·lucinacions auditives* (sentir veus) - *Veure ombres* - *Olorar coses que no hi són* > "Per fer-ho més fàcil: sentir veus, no?" --- ## 2. Com funciona el grup de veus i com s’hi arriba ### Dinàmica i horaris del grup • El grup es reuneix **setmanalment**, els **dilluns de 16 a 17 h** a la **Biblioteca Carles Rahola**. • Un cop al mes (el **primer dilluns de mes**), la sessió s’allarga fins a les 18 h i és **oberta a familiars i amics**, per afavorir la comprensió i el suport de l’entorn. • El grup està conduït per una **psicòloga de l’Hospital Santa Caterina (Susana)**. • Dinàmica habitual: - La psicòloga pregunta **com ha anat la setmana**. - Cada persona explica si ha sentit veus, si ha vist ombres o altres experiències. - També es parla de **temes quotidians**, no només de símptomes: activitats, relacions, emocions... > "No és obligatori parlar; cadascú ho fa quan se sent preparat." ### Accés i obertura • **És un grup obert**, però es recomana **contactar abans** per avisar que s’hi vol assistir. • Tot i això, s’insisteix que **a ningú se li tancaria la porta**: és un grup que **acull molt**. • Es posa en relleu la importància de les **normes de seguretat i confidencialitat**: - Tot el que es diu al grup **no pot sortir d’allà**. - Girona és una ciutat petita i et pots trobar algú conegut: per això es **recorden les normes a cada sessió**. --- ## 3. El valor del grup: acompanyament, no judici i desestigma ### De sentir-se rara a sentir-se acompanyada **Marta Torrent** explica que per ella el grup és **d’ajuda**: • Abans pensava **“que era molt rara”** per sentir veus i veure ombres. • Al grup va descobrir que **hi ha més gent com ella**, que **no és única**, i això li ha donat molt alleujament. > "Jo creia que jo era molt rara, i anar al grup de veus he vist que no, que hi havia molta més gent com jo." **Luna Olasso** descriu el grup com un lloc on s’ha sentit sobretot **acompanyada**: • Va descobrir el grup mitjançant un cartell al **Centre de Salut Mental d’Adults (CESMA)**. • Va pensar que podria ser **un espai per ajudar o ser ajudada**. • Des del primer moment s’hi ha sentit **molt ben acollida i no jutjada**. ### Trencar el tabú i el pes dels estereotips • Es parla del **tabú social** al voltant de sentir veus i altres experiències anòmales. • Es remarca la **influència negativa del cinema i els mitjans**, que sovint relacionen sentir veus amb violència o perillositat. • Les convidades destaquen que, fora del grup, les persones: - **No entenen** què els passa. - **Jutgen** o volen que facis “el mateix que fan ells”. - Et deriven ràpidament a una etiqueta psiquiàtrica, sovint **sense matisos**. > "Jo crec que no tothom que sent veus i veu sombres tingui esquizofrènia; no té per què ser-ho." ### Sentir-se entesa, no jutjada • El grup es descriu com un espai de **no judici** on: - Les persones tenen una **mirada similar** i poden **entendre’t millor**. - No cal **justificar-se contínuament**. - Es comparteixen **experiències, eines i informació útil**. • Es subratlla que **escoltar** és clau per **entendre’s a un mateix** i reduir l’**autoestigma**. > "El que menys necessites són consells; necessites escolta." --- ## 4. Experiències amb les veus i el patiment associat ### L’experiència de la Marta: veus positives i sense patiment • La Marta explica que, en el seu cas, les veus **no han estat mai negatives**: - Primer sentia el **timbre de casa**. - Després, el **telèfon**. - Més endavant, **veus que la cridaven** o que li responien quan buscava alguna cosa. • Destaca que: - **No li generen patiment**. - No les sent sempre, **només de tant en tant**. - Continua fent la seva vida encara que les senti. > "Jo faig la meva vida, senti veus o no. No n’hi ha patiment." ### L’experiència de la Luna: crisi, desbordament i canvi d’identitat La Luna narra una experiència molt intensa i transformadora: • Va viure un **“gran episodi”** en què va tenir la sensació de: - Que **no era la persona que pensava que era**. - Que la seva vida anterior **no era real**. - Que **“vivim en una pel·lícula”** i que res del que havia considerat real fins llavors ho era. • Aquest episodi va estar marcat per una **felicitat extrema inicial**, però després va arribar el **patiment**: - Se sentia **l’única persona** que havia viscut allò. - Pensava que s’havia de **“retirar” o apartar-se** dels altres. • Com a conseqüència, decideix **canviar-se el nom**, perquè ja **no es reconeixia** en la identitat anterior. > "No tenia sentit mantenir un nom del que ja no reconec que soc." ### Empatia extrema i falta de límits • Després de l’episodi, la Luna descriu una **hiperempatia dolorosa**: - No pot mirar la tele ni escoltar ràdio: qualsevol notícia de patiment la **travessa directament**. - Com a antiga **treballadora social**, sent que: > "Qualsevol persona que ha estat al carrer que jo he vist, el seu patiment era responsabilitat meva." • Explica que se li han **diluit tots els límits** i proteccions que normalment tenim: - "Es cauen totes les barreres i totes les proteccions que tenim". - Això fa molt difícil la relació amb els altres i la vida quotidiana. ### Acceptar els límits i protegir-se • Amb el temps, la Luna ha après que: - Hi ha **coses que pot fer i coses que no**. - Ha d’**apartar-se** de situacions i persones que li fan mal. - **No pot relacionar-se** com abans, perquè la majoria de gent **no la comprèn** i això l’obliga a justificar-se sempre. • La conductora destaca que el més dur de viure “fora de la norma” és: - El **judici social**. - No sentir-se **reconegut ni legitimat**. Això porta moltes persones a **relacionar-se sobretot amb gent que ha tingut experiències similars o traumàtiques**, on hi ha **comprensió i escalfor**. --- ## 5. Importància de la informació i de la mirada científica oberta • Es comenta que **encara no hi ha prou informació ni formació científica** sobre el fenomen de sentir veus i altres experiències sensoperceptives. • Es reclama que **els mitjans de comunicació** haurien de parlar **molt més** de: - Les veus. - Les ombres. - Olors inexistents que la persona percep com a reals. > "Són coses que el que ho sent i el que ho veu ho viu. És veritat per ell. Pels altres no, perquè no ho veuen, però no vol dir que no hi sigui." • Es posa en qüestió la tendència a **immediatament patologitzar** i associar-ho a diagnòstics com l’esquizofrènia, i es demana una **mirada més matisada i respectuosa**. --- ## 6. El paper del grup en l’equilibri emocional ### Efectes positius en el dia a dia • La Marta relata que fa **8 anys** que va al grup i que li ha anat **molt bé**. • Quan a l’estiu el grup **atura les sessions per vacances**, espera amb ganes que torni a començar, perquè: - El grup l’**equilibra emocionalment**. - Li proporciona un **espai segur per expressar-se**. ### Normes clau: seguretat i confidencialitat Es remarca amb força: • La importància de la **seguretat emocional** dins el grup. • La **confidencialitat** com a norma bàsica: - Res del que es comparteix al grup pot sortir fora. - A cada grup d’ajuda mútua (*GAM*), aquestes normes **es repeteixen sovint** per mantenir la consciència. > "Ens podem equivocar, però hem d’estar amb molta consciència." --- ## 7. La cultura com a eina de cura i supervivència Una part central del programa és com **la cultura “cura” en la pràctica**: música, art, lectura, activitats de ciutat. ### Cançons significatives i episodis vitals **Elecció musical de la Luna**: • Escull la cançó **“Manual de instrucciones” (Manuel Destrucciones)** d’*L’Arrebato*: - Durant el seu **gran episodi**, plorant, demanava un **“llibre d’instruccions per començar a viure”**. - Quan va sentir aquesta cançó, hi va veure un **reflex d’aquest desig** de reaprendre a viure. > "Quan vaig tenir el gran episodi demanava el llibre d’instruccions per començar a viure la vida." • També tria **“Gracias a la vida”** (Maria de l’Esperanza / Violeta Parra, en la versió que cita): - Una cançó que **agraeix les coses bàsiques**: tenir ulls, mans, poder tocar... - Per a ella va ser crucial en el **nou camí vital**, agrair cada dia **poder-se aixecar**. - Aquest gest d’agraïment a les coses petites es converteix en una **eina de supervivència emocional**. **Elecció musical de la Marta**: • Escull un tema de **Ràdio Els Diables** (o similar; esmenta “un ratll de so dels diables”): - Li recorda **quan era petita i “més o menys estava bé”**. - Hi ha una recerca de la **connexió amb una etapa més estable i feliç** de la seva vida. • Tria també **“Juntos” de Paloma San Basilio**: - Perquè sempre ha tingut **por d’estar sola**. - La cançó li transmet el missatge que **“juntos, no están solos”**. - Li serveix per recordar que, de fet, **no està sola**: té **suport familiar i d’amistats**. ### Música, moviment i emocions **Luna**: • Ara escolta les **lletres de les cançons amb molta més atenció** i profunditat. • Abans només se sabia els estribillos, ara entén el contingut i això li aporta **sentit i companyia**. • La música té per ella un **poder regulador**: - Ajuda a **desconnectar**. - Equilibra l’estat d’ànim. - Pot **provocar emocions positives** i ganes de **ballar**, tot i que ho fa **sola a casa** (no suporta massa gent ni bars). **Marta**: • Quan se sent **trista o sola**, demana a l’Alexa que li posi música i **comença a ballar**. • També surt a veure el **Grup de Versions** amb amigues: - S’ho passa molt bé, riu, balla i es distreu. - Són concerts de carrer, sovint en **festes majors o fires de Girona**. > "Jo sempre he tingut por d’estar sola, i aquesta cançó m’ajuda a sentir que no ho estic." ### Altres expressions culturals: lectura, pintura i tallers **Marta**: • Li agrada molt **pintar amb aquarel·la i mandales**: - S’ha proposat dedicar-hi les tardes. - Això la **distreu i relaxa**. • Va a **classes de dibuix**, on també hi ha **molt bona gent** i s’ho passa molt bé. • De vegades també **llegeix**. **Luna**: • Intenta llegir llibres però li **costa molt concentrar-se** en aquesta etapa. • Ha hagut de deixar alguns llibres a mig fer perquè **no pot mantenir l’atenció**. Malgrat això, totes dues coincideixen que la cultura (en especial la música) és una **eina quotidiana de gestió emocional**. --- ## 8. Estructures, rutines i manera de viure el dia a dia • La conductora pregunta si és bo tenir una **estructura diària**. **Luna**: • La **rutina li costa molt** d’entendre i assumir. • Prefereix **improvisar**: - Es guia per **com se sent al matí** per decidir què pot fer aquell dia. - Fins i tot d’un dia per l’altre li sembla **massa lluny** per planificar. **Marta**: • Abans (fa 2–3 anys) tenia la vida **molt més estructurada**, amb l’agenda plena. • Ara també viu de manera **més improvisada**: - No sap mai què farà l’endemà: potser la truca una amiga o una altra. - Manté, però, el desig que el que vingui **“sigui bo, no dolent”**. --- ## 9. Xarxa de recursos i avantatges socials i culturals ### Recursos associatius i de salut mental a Girona Es fa molta pedagogia sobre **on pot anar la gent que pateix**: • A banda del **grup de veus de Girona**, hi ha: - **Federació de Salut Mental**. - **Salut Mental Catalunya**. - **Associació de Bipolars** (amb grups GAM), situada a l’**Hotel d’Entitats del carrer de la Rutja**. • La Luna explica que ha començat a anar al **GAM de l’Associació de Trastorn Bipolar**: - Allà entén molt millor el que li passa escoltant **experiències reals**, més que no pas els tecnicismes de la psiquiatra. > "Quan escoltes algú amb una experiència, te pots sentir identificat, perquè saps si ho has viscut o no." ### Informació pràctica: drets, ajuts i cultura accessible • En aquests grups també es comparteix **informació de recursos i serveis**: - **Grau de discapacitat**. - **Avantatges associades** (descomptes, facilitats econòmiques…). • Es destaca el programa **“Apropa Cultura”**: - Permet **accedir a espectacles culturals a preu reduït**. - Dona accés **gratuït o més econòmic** a **museus** i activitats que, d’altra manera, no serien assumibles. > "Poder entrar gratuïtament t’ho permet, i en altres moments no ho faries econòmicament." • Es remarca que **no quedar-se a casa** és clau: - La **solitud** és sovint el pitjor enemic, encara més quan s’està malalt. - Simplement **assistir**, encara que no es vulgui demanar ajuda de forma explícita, ja és un gran pas. --- ## 10. Recomanacions per a persones que senten veus o familiars Cap al final, la conductora demana consells **per a oients o familiars** que puguin estar vivint situacions semblants. ### Per a persones que senten veus o tenen al·lucinacions • **No tenir por ni vergonya**: el primer pas és **rebaixar l’autoestigma**. • Entendre que **“hi ha molta gent com tu”** i que **no estàs sol**. • Si vius a prop de Girona, **anar al grup de veus** pot ser un gran recurs: - No és obligatori parlar. - Es pot començar **escoltant els altres**. - Això pot generar **curiositat per preguntar** com ho han fet altres persones per gestionar-ho. • Escoltar experiències alienes pot obrir camins d’**autocomprensió i autoregulació**. ### Per a familiars i entorn • Poden assistir **un cop al mes** a la sessió oberta del grup. • És important **no jutjar**, **no donar consells ràpids** i **escoltar amb respecte**. • Cal respectar que a la persona potser li cal **temps abans d’explicar un diagnòstic** a amigues o famílies, per por al rebuig. > "Quan tens un diagnòstic, et pots passar un any sense dir-ho a les teves amigues, perquè no tens clar què tindràs a l’altre costat." --- ## 11. Tancament del programa • La conductora agraeix profundament el **testimoni valent i íntim** de la **Marta Torrent** i la **Luna Olasso**. • Recorda de nou la **informació pràctica del grup de veus**: - **Dilluns a la tarda, a les 16 h**. - A la **Biblioteca Carles Rahola** de Girona. • Es tanca el programa ressaltant l’esperit de **La Cultura Cura**: - La cultura i la comunitat **no només entreteixen**, sinó que **cuiden**, **acompanyen** i ofereixen **sentit i esperança** a persones que viuen experiències molt estigmatitzades. > "Moltes vegades el pitjor és la solitud; fer l’esforç de sortir i ser present ja és molt."

['La Cultura Cura', 'salut mental', 'benestar emocional', 'sentir veus', 'al·lucinacions', 'experiències sensoperceptives', 'grup de veus de Girona', 'suport mutu', 'autoestigma', 'estigma social', 'psicologia comunitària', 'Biblioteca Carles Rahola', 'música i emocions', 'art com a teràpia', 'bipolaritat', 'grups GAM', 'Apropa Cultura', 'cultura accessible', 'empatia extrema', 'rutines i improvisació', 'soledat', 'acompanyament', 'confidencialitat', 'Salut Mental Catalunya', 'Federació de Salut Mental', 'Associació de Bipolars', 'CESMA']